L’olivera L’OLIVERA - · PDF fileL'olivera també té un paper...
75
L’olivera 1 L’OLIVERA (Vincent Van Gogh) Antonio Brosa Rodríguez Ismael Lorenzo López Andreu Rom Queral
Transcript of L’olivera L’OLIVERA - · PDF fileL'olivera també té un paper...
L’olivera
1
L’OLIVERA
(Vincent Van Gogh)
Antonio Brosa Rodríguez Ismael Lorenzo López Andreu Rom Queral
L’olivera
2
INTRODUCCIÓ 4
CONTEXT HISTÒRIC 5
Etimologia 5
Primeres Noticies 5
Comerç i transport de l’oli 9
Mercats actuals 11
Malalties derivades de l’ús o del no ús 12
Atribucions beneficioses a l’oli d’oliva. 12
Arquitectura: Molí 15
Escultura:Capitells i art pòvera 18
AUTORS I OBRES 20
Poetes en llengua catalana 20
JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA 20
Apunts biogràfics 20
L’OLIVERA MALLORQUINA 22
COMENTARI LITERARI 24
MIQUEL COSTA I LLOBERA 25
Apunts biogràfics 25
LO PI DE FORMENTOR 26
Comentari literari 27
POETES EN LLENGUA CASTELLANA 28
MIGUEL HERNÁNDEZ 28
Apunts biogràfics 28
Aceituneros de Jaén 30
Comentari literari 31
ANTONIO MACHADO 33
Apunts biogràfics 33
Los olivos 34
Comentari literari 38
L’olivera
3
CONTEXT GEOGRÀFIC 40
L’olivera 40
BREU RESSENYA HISTÒRICA 40
Localització del cultiu de l’olivera a la Península Ibèrica 41
MARC GEOGRÀFIC DE L’OLIVERA A CATALUNYA 42
La comarca de les Garrigues 42
L’OLIVERA I LA PRODUCCIÓ D’OLI A LES ILLES BALEARS 43
ANNEXOS POÈTICS 45
PABLO NERUDA 52
Oda al aceite 53
FOTOGRAFIA 67
El procés de l'oli 67
Camps d'oliveres 68
TRADICONS I CONSTUMS 68
La funció religiosa dels olis 68
La funció medicinal dels olis 69
Glossari 71
CONCLUSIONS 73
BIBLIOGRAFIA 74
L’olivera
4
Introducció
En l’apartat de l’olivera on s’ha tractat el context històric, l’arquitectura i l’escultura:
Dintre del context històric s’han destacat les pautes de l’Etimologia de la paraula, les
primeres notícies i dades de l’olivera i l’oli d’aquí, comerç i transport de l’oli: explicació
detallada dels Olis Sabater. També dades actuals del mercat de l’oli a Catalunya, les
malalties derivades de l’ús o del “no ús”, també de l’abús. Els titulars de diaris amb
informació interessant i el resum del Congrés Internacional d’oli d’oliva i salut i el
Congrés de Còrdova. Les atribucions beneficioses de l’oli d’oliva. Dintre de
l’arquitectura es destaca la pauta del Molí. I dintre de l’escultura les pautes de Capitells
i art pòvera.
En l’àmbit de la literatura, hem fet una tria de cinc poemes pertanyents a la literatura
catalana i castellana (dels quals he fet un comentari més exhaustiu de quatre) que
m’han semblat interessants d’estudiar més a fons ja que parlen de l’olivera com a tema
central i m’han agradat especialment. A més, són autors de renom que ja coneixia i
que han deixat una petjada a la història de la literatura. He fet una petita introducció
bibliogràfica de cadascun per centrar l’autor en l’època i l’estil i he comentat quatre
dels poemes de la selecció. En el context geogràfic m’he centrat especialment en la
comarca de Les Garrigues i les Illes Balears.
L’olivera
5
Context Històric 1
Etimologia
- Nom científic o llatí: Olea europaea L.
- Nom comú o vulgar: Olivera, Olivera, “Aceituner”.
- Família: Oleaceae.
- Origen: Regió mediterrània.
- Etimologia: El seu nom deriva del terme llatí "oleum"que significa "oli".
Primeres Noticies 2
L'olivera és una planta present en moltes cultures. A l'Antiga Grècia, per exemple, l'oli
d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. Les branques fulloses de
les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i s'utilitzaven per coronar els
vencedors dels jocs amistosos o les guerres. D'acord amb la mitologia d'aquesta zona,
l'olivera va ser un regal de la deesa Atenea al poble de l'Àtica. També trobem l'olivera
present a la cultura egípcia on les seves branques són un símbol de benedicció i
purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon. A Roma, el poeta Horaci,
en fa menció al fruit fent referència a la seva pròpia dieta a la que qualifica de molt
simple: "Per a mi, olives, escarola, i malva.". Lord Monboddo comenta que les olives
eren, al 1779, un dels aliments preferits de les persones grans.
1 Fitxa Bibliogràfica 1
2 http://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera
L’olivera
6
L'olivera és una de les plantes més citades en la literatura. En l'Odissea d'Homer, per
exemple, Ulisses s'arrossega per sota de dos brots d'olivera.
L'olivera també té un paper important a la Bíblia on hi és esmentada més de 30
vegades tan en el Vell com en el Nou Testament. Per exemple, va ser una branca
d'olivera la que va demostrar a Noè que el diluvi s'havia acabat. També Moisès lliurava
dels serveis militars a aquells que conreaven oliveres L'Alcorà també esmenta l'olivera.
Aquest fet de trobar l'olivera tant present en les diferents cultures mediterrànies i en la
literatura es deu als llocs on ha aparegut aquest arbre. L'olivera conreada (l'ullastre és
una planta autòctona) va fer aparició a la regió mediterrània alguns milers d'anys
després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà fa uns 7.000 anys. Al Peloponès, el
conreu de l'olivera començà al voltant del segle III a.C.. Després del segle XVI, els
europeus van portar l'olivera a Amèrica. Principalment a Califòrnia, Mèxic, Perú, Xile i
Argentina. També hi ha petites plantacions a la Xina, el Japó i Nepal. S'estima que
actualment hi ha uns 800 milions d'oliveres arreu del món.
L'origen de la producció d'oli d'oliva s'ha de buscar en les costes del llevant
mediterrani. En tota la regió sirià-palestina va començar a extreure oli d'olives
silvestres no es va començar a cultivar l'olivera de forma sistemàtica en la mateixa
zona. A Egipte, on es va començar el cultiu de l'olivera cap al 2000 aC, es va
començar a utilitzar l'oli d'oliva amb fins cosmètics. Ja els egipcis ja apuntaven a Isis
com la deessa que va ensenyar el cultiu de l'olivera als homes. Els mateixos egipcis
van començar a comercialitzar l'oli d'oliva. Ja a l'interior de les cambres funeràries es
veuen representades vas si àmfora s amb oli d'oliva. Aviat s'estendria al mediterrani,
sent part integrant de la trilogia: pa, vi, oli.
L’olivera
7
La producció oleícola no va arribar als grecs, fins a mitjans del II mil·lenni aC a través
de la conquesta micènica de Creta (on es documenta la producció d'oli i el seu ús ritual
des del període minoic antic). En la posterior civilització helènica que es va
desenvolupar a l'àrea, l'oli d'oliva sempre va tenir un important paper. En l'origen mític
de Atenes, el olivera té un paper fonamental, ja que diu la tradició que tant Atenea com
Posidó van voler tenir sota la seva protecció a la nova ciutat i per això Zeus va oferir
un present als atenencs , preferint aquests el present d'Atenea, un rebrot d'olivera.
Durant les competicions gimnàstiques, els grecs es ungien amb oli d'oliva que després
es netejaven utilitzant un artefacte de bronze o coure anomenat estringilo . En l'època
de l'expansió colonial grega, al voltant del segle VII aC els grecs van portar la
producció d'oli a Itàlia.
Els fenicis, el gran poble comerciant de l'antiguitat mediterrània, va portar el cultiu de
l'olivera a les costes del sud de la Península Ibèrica, l'actual Andalusia, cap al segle XI
aC Aviat aquesta terra hauria d'esdevenir una de les principals zones de producció de
l'or líquid. Van ser els fenicis els que així mateix van introduir la producció oleícola al
Magrib i Sardenya.
Amb Roma el consum d'oli d'oliva arriba als confins de l'imperi, a les ennuvolades
fronteres de Britània ia les nevades planes danubiana. El comerç de l'oli es va
desenvolupar com mai abans, les costes del Magrib oriental, la baetica (Andalusia) i el
mediterrani francès van ser els tres grans centres de producció d'oli durant els segles
de l'imperi.
El predomini andalús i Jaén en la producció mundial d'oli d'oliva prové de l'època dels
establiments del Imperi romà a Hispània. En època romana la Bètica, província
romana que coincideix bàsicament amb el territori andalús, va ser la principal província
productora d'oli d'oliva durant els segles d'esplendor del Imperi romà. Mostra de la
glòria de la qual va ser una de les províncies més riques i fecundes de l'Imperi romà,
és el turó de Testaccio, a Roma. El Testaccio, o muntanya de les testos, és un turó
artificial de 250 x 150 metres en la seva base i de més de 50 m d'alçada, formada pels
milions de restes d'àmfores oliàries (d'oli d'oliva), llançades en ell durant gairebé tres-
cents anys, des de l'època de August, fins a mitjans del segle III, on més del 90%
correspon a àmfores baetica s. La tradició popular de la capital de Itàlia, que recull
històries del turó com a testimoni de la glòria de Roma, conserva la llegenda que es
tractaria del lloc on es llançaven les àmfora s que contenien el tribut de totes les
províncies a la ciutat imperial. A la enormitat de l' muntanya de testos , els habitants de
la ciutat veien un símbol del poder de la Roma antiga i de la bonança econòmica del
L’olivera
8
seu gran imperi. No obstant això, la tradició popular erra en la seva identificació: el
Testaccio està format per les àmfores que contenien el tribut i la riquesa de l'oli d'una
sola província, la baetica i en menor mesura de la Tripolitània, segons el model
(Dressel) de vas trobats en aquest jaciment romà.
En l'antiguitat, i igual que actualment, el centre de la producció andalusa es trobava a
la vall del Guadalquivir, tot i que llavors el pes major requeia una mica més a l'oest que
actualment (amb l'actual predomini a Còrdova i sobretot de la olivarera per excel·lència
Província de Jaén).
L’olivera
9
Comerç i transport de l’oli 3
En el món romà el transport de les àmfores d'oli d'oliva es podia dividir en dos grups
diferenciats. D'una banda estaven els barquers encarregats de portar l'oli d'oliva riu
avall fins a Sevilla i d'altra banda hi havia les persones encarregades de distribuir
aquest oli d'oliva per tot el món.
A continuació exposaré algunes de les conclusions extretes de l'estudi del comerç de
l'oli d'oliva en l'imperi romà a Espanya en general:
Va ser a Andalusia on es va començar a cultivar les olives per a la producció d'oli
d'oliva de forma intensiva. La major part d'aquest oli d'oliva estava dedicat a
l'exportació.
Les exportacions de l'oli d'oliva d'Andalusia es van realitzar en grans quantitats a les
zones de l'imperi romà que avui en dia coneixem com Anglaterra, França, Holanda,
Alemanya i Suïssa. En totes aquestes zones només es va importar oli d'oliva
procedent d'Andalusia i no de cap altra zona del mediterrani.
La capital de l'imperi, Roma, consumir únicament oli d'oliva procedent d'Andalusia
durant 300 anys.
Un dels llocs més allunyats en els quals es té constància que ha arribat l'oli
d'Andalusia és l'Índia.
3 Fitxa Bibliogràfica 2
L’olivera
10
Per exemple, aquí al camp de Tarragona, a Catalunya, a Espanya o fins i tot al mon
l’empresa d’olis Sabater ha sigut històricament reconeguda com una forta potència
d’olis en els segles XIX i XX.
Fou fundada per Antoni Esteve i Esteve voltant l’any 1820 comerciant ametlles,
avellanes, pinyons, aiguardents, vins i olis. Durant la segona meitat del segle XIX, la
casa d'olis Sabater s'anomena Vídua de Esteve. Més endavant, la casa va anar
canviant de nom: Vídua i fills d’Antonio Esteve, Esteve Grau i companyia, Esteve
Sabater i companyia, Josep Sabater Roig, i Antoni Sabater Esteve i companyia.
Al 1880 començà a prendre’s més seriosament l’empresa de l’oli i va aconseguir un
molí a Les Borges Blanques. Vers l'any 1890, en Josep Sabater Roig va construir un
magatzem d’oli al mas d’Alcolea, conegut com el “mas de l’oli” i allí produeix oli i sabó
de Reus emprant unes calderes. A començaments del segle XX es va obrir una
“sucursal” a l’Argentina convertint-se en la segona marca més poderosa d’Amèrica.
Al 1920 Josep Sabater i Roig va dirigir l’empresa i va adquirir un camió Berliet per a
distribuir els olis. 4
4 http://historiatransportcat.blogspot.com/2010/09/els-camions-dolis-sabater-de-reus-baix.html
L’olivera
11
Mercats actuals
Els països productors d'oli d'oliva es troben concentrats a la
zona del mediterrani. Aquests països són Espanya, Portugal, Grècia, Itàlia,
Tunísia, Turquia i Marroc. Aquest grup de països produeix aproximadament el
90% de l'oli d'oliva que es produeix actualment en el món.
Avui en dia el creixement de
la producció d'oli d'oliva aquesta augmentant en tots elspaïsos productors enca
ra que, és en els dos països més productors en els que aquest
augment s'ha fet més evident. El creixement de la producció d'oli mundial està
fora de tot dubte, però
l'estudi dels nivells de producció de l'última dècada revela que laproducció oli d'
oliva és molt volàtil.
Els països que més oli d'oliva produeixen en el món són Espanya i Itàlia i al
seu torn també són en els que més oli d'oliva verge es consumeix, igual que a
la resta de països productors, que agrupen també,
al conjunt de països consumidors d'oli. A Europa es consumeix el 70% de
l'oli d'oliva verge que es produeix en el món, i el consum dels països
de la conca de la Mediterrània del 77%.
L’olivera
12
Per exemple, durant la campanya 09/10 a Catalunya s’han obtingut les següents
dades: 5
Malalties derivades de l’ús o del no ús
L’oli d’oliva extra verge, al estar tan ben elaborat, no pot “ajudar” o “promoure” al
desenvolupament de cap malaltia. Si l’oli és bo no et pot fer cap mal, en canvi si l’oli és
de mala qualitat: refinats, etc., al ser una barreja d’oli d’oliva verge i oli d’oliva “de
menys qualitat” o fins i tot d’oli de gira-sol, por contenir riscos en malalties
cardiovasculars.
.
Atribucions beneficioses a l’oli d’oliva. 6
L’oli d’oliva prevé l’envelliment, afavoreix la longevitat, facultats analgèsiques,
disminueix les malalties cròniques, com les cardíaques, el càncer i les 5 Fitxa Bibliogràfica 3
6 Fitxa Bibliogràfiques 6, 7, 8 i 9
L’olivera
13
neurodegeneratives, el càncer de mama, endarrereix l’aparició de malalties cròniques i
augmenta la qualitat de vida en la vellesa per la seva riquesa en greix monoisaturat. La
seva riquesa en antioxidants i micronutrins aporta més puresa per a viure més en
forma.
L'oli d'oliva verge extra és molt beneficiós per a la salut, prova d'això, és que ajuda a
prevenir i tractar el càncer, com és el cas del càncer de mama.
Científics espanyols de la Divisió de Medicina Oncològica de l'Institut Català
d'Oncologia el director és Ramon Colomer, han conclòs en diferents experiments que
l'àcid oleic, component principal de l'oli d'oliva, redueix en gran mesura els nivells de
l'oncogen HER-2/neu també anomenat erb B-2, presents en el càncer de mama i
associat a tumors agressius que tenen un pronòstic poc favorable. L'àcid oleic, no
només va suprimir l'expressió del gen, sinó que també augmenta l'eficàcia del
tractament amb anticòs monoclonals l'objectiu és el gen erb B-2.
Les investigacions recents, segons comenta el Dr. Colomer, han demostrat per ara
que hi ha un nexe d'unió entre l'oli d'oliva i el desenvolupament del càncer, ja que
aquelles poblacions que consumeixen més quantitat d'oli d'oliva, com és el cas de la
població mediterrània, desenvolupen en menor mesura tumors gastrointestinals, de
mama o pròstata, a més els pacients que després de ser tractades de càncer i
segueixen consumint una dieta rica en oli d'oliva, evolucionen millor. A més s'ha
demostrat que les dones malaltes de càncer de mama, que consumeixen abundant oli
d'oliva verge extra en la seva dieta, redueixen a la meitat l'expressió del oncogen clau,
mentre que si prenen un altre tipus d'oli, l'expressió de l'oncogèn es veu elevada.
L’oli d’oliva històricament ha estat privilegiat ja que sempre ha estat estretament
relacionat amb la religió ja que servia com a combustible dels temples, per a actes
litúrgics,... algunes investigacions diuen que les primeres plantacions d’olivera van ser
a Canaan prop del 12.000 aC.
Els beneficis de l'oli d'oliva són moltíssim i de diversos ordres. Aquest aliment s'aplica
en moltíssim casos, sobretot els relacionats amb la bellesa cutània i el rejoveniment,
encara que els seus abast no paren allà. Un estudi divulgat els passats 15 i 16 de
novembre ha assenyalat que l'oli d'oliva té una acció directa contra l'obesitat.
L’olivera
14
En realitat l'estudi no parla puntualment de l'oli d'oliva, sinó que parla dels anomenats
olis mono insaturats, els quals es caracteritzen per contenir greixos saturats, la qual
cosa evita molts problemes relacionats amb l’obesitat i el sistema cardiovascular. Però
dins dels mono insaturats l'oli d'oliva és el que presenta menor concentració de
greixos.
Com vaig dir més amunt el consum d'aquest oli contribueix a la prevenció de l’obesitat,
la qual cosa pot entreveure de la realitat dietaria dels països europeus. Em refereixo
als països on els seus habitants solen seguir una dieta mediterrània, la qual és rica en
oli d'oliva i altres derivats d'aquest arbre, i a les dades que els mostren amb menor
capacitat de patir obesitat que en països on la dieta mediterrània no és seguida (com
els Estats Units, per exemple).
Però els beneficis d'aquest oli no cessen allà, sinó que també se l'associa a la
prevenció de diabetis. Segons l'estudi en qüestió l'oli d'oliva prevé la resistència a
l'acció de la insulina, la qual cosa garanteix que la diabetis redueixi les seves
possibilitats de manifestar-se.
L'estudi del que parlo ha estat presentat a les II Jornades Andaluses de Nutrició
Pràctica, que van tenir lloc els dies 15 i 16 d'aquest mes. Aquesta investigació mostra
que una cosa tan simple com el consum d'oli d'oliva pot alleugerir els problemes
relatius al sobrepès, i d'incentivar el seu consum és un pas tan simple com efectiu. 7
7 http://www.sabor-artesano.com/aceite-oliva-cancer.htm
L’olivera
15
Arquitectura: Molí http://oliveramediterranea.blogspot.com/2011/02/el-moli.html
Un molí és un artefacte o màquina que serveix per a moldre utilitzant la força del
vent,l'aigua, de sang (animal o humana). Per extensió el terme molí s'aplica amb
vulgaritat(impròpiament) als mecanismes que utilitzen la força del vent per moure altre
sartefactes, com ara una bomba hidràulica o un generador elèctric.8
Aquí a Cambrils podem gaudir d’un molí ben carregat d’història:9
El Museu Agrícola de Cambrils es va inaugurar el dia 10 de gener de 1998.
Representa una clara aposta de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils
per combinar cultura i desenvolupament econòmic. Després d’un acord amb
l’Ajuntament de Cambrils, el Museu Agrícola situat a l’interior de l’antic celler de la
Cooperativa s’incorporà a la xarxa del Museu d’Història de Cambrils.
L’antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, es va inaugurar el 1921 gràcies a
l’esforç de tots els associats a l’aleshores Sindicat Agrícola de Producció. L’arquitecte
Bernardí Martorell, va començar a dissenyar l’edifici al 1914, amb un estil clarament
influit per l’obra de Gaudí. La situació en un espai en pendent, permetia un estalvi
energètic durant l’elaboració del vi, ja que la verema seguia tot el procés per
decantació fins a arribar a ser most i emmagatzemar-se als cups i tines.
Les obres de rehabilitació iniciades al 1994 per la Cooperativa Agrícola, van comptar
amb l’ajut de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona. La realització del
projecte ha permès a la vegada, l’adeqüació del Celler Cooperatiu com a Museu i
Agrobotiga, on es poden adquirir els productes elaborats per la pròpia cooperativa.
Especial menció mereix l’oli verge extra de la D.O. Siurana, producte estrella de la
cooperativa.
La nau principal de l’antic celler cooperatiu de Cambrils està dedicada a mostrar, en el
seu context, el procés d’elaboració del vi i de l’oli. A partir de les instal·lacions i de la
8 http://es.wikipedia.org/wiki/Molino
9 Fitxa Bibliogràfica 11
L’olivera
16
maquinària, tant en el procés artesanal com en l’industrial, i amb l’ajut de plafons
explicatius el visitant pot seguir pas a pas els successius estadis de la fabricació de
l’oli i del vi, des de l’arribada al celler de la matèria primera fins al producte final.
Al llarg del recorregut s’hi mostren els cups, una gran varietat de premses, tines, botes
i bocois per l’emmagatzematge i transport, així com altres estris i maquinaria que
intervenen al llarg del procés productiu de l’oli i del vi.10
Per exemple a les nostres terres però més cap al nord, el passat mes de desembre es
va inaugurar el nou Centre d'Interpretació de l'Oli de Collbató, situa't a l'antic trull del
Nucli medieval.
Mostra les dues varietats d'oliveres típiques de l'entorn de Montserrat: la vora i la
colomar; l'Evolució estacional de la collita, les màquines, els Eines i Els utensilis
emprats per a Treball la terra i elaborar l ' oli, la importància que aquest sector va Tenir
per a les Economies familiars locals, els vicissituds que va experimentar el sector a
Finals del segle XIX; i Els esforcem que van fermentació Els pagesos per Modernitza-
ho, Tot incorporant els novetats Tecnològiques de l ' època, com podien ser la premsa
hidràulica i l'electricitat.
L'olivera és un arbre perennifoli que Pot viure centenars d'anys. Li agraden Els sols
calcaris i el clima mediterrani d'Estius secs i càlids i Hiverns suaus. A Collbató Se'n
conreen des de temps immemorials.
El Trull és l'Establiment on s'elaboren l'oli, que és el Resultat de l’especificar de la Molt
de les olives, que és fa amb el molí, i de l'espremuda D'aquest pasta, que és fa amb la
premsa.
Entre Els Segles XV i XX, a Collbató s'han comptabilitzat vint-i-dos trulls. La Majoria
van estar en Actiu entre mitja segle XIX i primer terç del XX.
Fins a la dècada de 1920 és van fermentació servir Els Molins de pedra moguts per un
10
http://www.cambrils.cat/mhc/ct/agricola.htm
L’olivera
17
animal que feia voltejar la mola vertical, que girava i esclafava les olives que eren
aviades Damunt del JAC; i els premsa de cargol o de racó, que eren Màquines Petites,
de fusta, que exercí la pressió mitjançant un cargol que baixava per dalt i aixafava Els
cofins. 11
A final del segle XIX el sector oleícola mundial va entrar en crisi com a conseqüència
de l'Aparició d'Altres olis vegetals i minerals, i dels llums de gas, que van ensorrar la
demanda d'oli d'oliva.
La recuperació va arribar durant el primer terç del segle XX, amb la incorporació de
novetats Tecnològiques que van permetre optimitzar-ne El procés d'Elaboració.
Cap el 1920 Josep Rogent, un hisendat local, va substituir el seu molí de tracció
animal per un d'Elèctric i hi va instal · lar una premsa hidràulica, passant així, a tenyir
el molí mes modern de la vila.
El 1932, el Sindicat Agrícola de Collbató, va comprar l'edifici de l'actual molí, que havia
estat un corral de bestiar AMB una pallissa a la part superior; va electrificar l'antic molí
de pedra i hi va instal · lar premsa hidràulica, fabricada per la casa Baró de Tortosa.
Aquestos màquines van estar en funcionament Fins l'any 2005.
11
http://www.sortirambnens.com/passa-ho-be-i-apren/sortides-culturals.html
L’olivera
18
Escultura:Capitells i art pòvera
http://oliveramediterranea.blogspot.com/2011/02/blog-post.html
En l'època de l'imperi romà s'exportava gran quantitat d'oli d'oliva cap
a Roma, aques toli es transportava en els esmentats bidons de 70 litres, anomenats
àmfores. Quan l’àmfora estava buida es tirava en un abocador.
Van estar passant molt els anys i cada vegada més àmfores eren abocades en el
mateix lloc. Avui dia l'abocador és conegut com Monte Testaccio i està completament
format per les restes d'aquestes àmfores. Aproximadament es calcula que podria
haver 25 milions de àmfores al Món Testaccio.
La bona notícia és que cadascuna d'aquestes àmfores tenia gravada una inscripció en
la qual s'indicaven, entre altres coses, el pes de l'oli que contenia, el
nom del venedor i un extens detall de les dades fiscals i duaners de
l'època. Tota aquesta informació ha resultat ser de gran valor per poder realitzar un
arxiu de la història econòmica de l'imperi. 12
12
http://www.sabor-artesano.com/aceite-oliva-andalucia.htm
L’olivera
19
L’olivera
20
AUTORS I OBRES
Poetes en llengua catalana
JOSEP LLUÍS PONS I GALLARZA
Apunts biogràfics Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, 1823 — Sóller, Mallorca, 1894 Fill de pare mallorquí establert a Barcelona i de mare castellana, estudià a Barcelona i es llicencià en filosofia i lletres (1843) i dret (1850); el 1849 substituí Pau Piferrer en la càtedra de retòrica de l'institut de Barcelona; el 1861 fixà la seva residència a Palma (Mallorca), on fou catedràtic d'història i geografia a l'Institut Balear, càrrec des del qual desenvolupà una destacadíssima tasca pedagògica —foren alumnes seus, entre altres, J. Alcover, M. dels Sants Oliver, M. Obrador, B. Ferrà i M. Maura—; escriví diverses obres de text, com Introducción al estudio de los clásicos latinos y castellanos (1857). El 1859 fou un dels set primers mantenidors dels renovats Jocs Florals de Barcelona, que presidí posteriorment el 1870 i el 1878 i en els quals fou premiat en nombroses ocasions (fou nomenat mestre en gai saber el 1867). A Mallorca, presidí l'Ateneu Balear, fou l'inspirador de la Revista Balear (1872-74) i director de la seva successora Museo Balear (1875-77; 1884-88). La seva curta producció poètica en català —uns primers poemes castellans han restat inèdits— es caracteritza formalment per una remarcable perfecció: vers treballat amb influència dels metres clàssics, llenguatge escollit, etc. D'altra banda, malgrat la seva aportació a la temàtica i al to dels jocs florals —L'alfang, La mort dels Montcades—, la seva poesia és caracteritzada per un marcat classicisme que troba la seva millor expressió en les visions del paisatge mallorquí; així, en les famoses Els tarongers de Sóller i L'olivera mallorquina (i també en una composició de temàtica tan diferent com la notable Lluita de braus). La seva obra, publicada a Palma el 1892 i només en part a Lectura Popular fou reeditada el 1975.13
13
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051980
L’olivera
21
L’olivera
22
L’OLIVERA MALLORQUINA
Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d’enrera que escrites veig en ta surenca soca. Jo vinc a recolzar-me a tes nuades rels, trist d’enyorança, perquè vulles tornar-me dels béns que n’he perduts sols l’esperança. Ton delicat fullatge, que sota lo cel blau l’embat oreja, és de la pau la imatge, de tots los goigs de la ciutat enveja. Ta rama verda i blanca com cabellera d’àngel t’emmantella, i a ta esqueixada branca falta pel vent l’arrabassada estella. Quan, jove i vincladissa, creixies sobre el marge de la coma, xermava ta verdissa la falç del llaurador fill de Mahoma. L’àrab i sa mainada, respirant-ne tes flors, pel maig sortien, i ta oliva escampada sos fills, per la tardor, la recollien. Ah, quin dol! Escoltant del corn aragonès lo toc de guerra, tallà tos brots, donant empriu a l’host de la guanyada terra! I el jorn de la conquista, ab llàgrimes del cor senyant sos passos, sense girar la vista, sortí ab l’infant més xic estret als braços. Los cavalls trepitjaren dins lo solc sarraí les brulles tendres, i els ferros enfonsaren de l’alqueria en les calentes cendres.
L’olivera
23
Com reposava a l’ombra, deslliurat lo baró dels durs arnesos, mentre els llebrers sens nombre jeien al sol, assedegats i estesos! I de son puny volant, el manyac esparver dalt tu es posava, les ungles encreuant, i els tendres cims dels branquillons vinclava. Quan era una alta ermita aquest claper de trossejada runa, lo místic cenobita aquí s’agenollava al clar de lluna. Al toc del monestiri, mans plegades al pit, pregàries deia, i el cel, en son deliri, per lo reixat de ton ombratge veia. Ara aquí el temps enganya lo pastoret que embadalit s’atura i ab flabiol de canya gira el ramat que al comellar pastura. Mentre l’ovella tosa ab lo clapat anyell entorn apila, la cabra delitosa tos tanys novells per rosegar s’enfila. Arbre amic del qui plora, dosser sagrat d’eternitat serena, jo et sento grat de l’hora que m’has aidat a conhortar ma pena. Tu al cor m’has donat força, tu apar que em tornes joventut perduda, com de ta eixuta escorça la saba n’ix que ton brancatge muda. Jo moriré i encara espolsarà el mestral ta negra oliva; res serà del que és ara; tu sobre el blau penyal romandràs viva.
L’olivera
24
COMENTARI LITERARI L’olivera mallorquina és un dels poemes clàssics pel que fa a temàtica d’aquest treball. El poema comença amb una conversa de l’autor amb l’olivera en primera persona: “Conta’m, vella olivera/mentre sec alenant sobre la roca”. Després fa una descripció dels colors i de la forma de l’olivera: “ta rama verda i blanca”, “ton delicat fullatge”. I més endavant, rememora la història de l’olivera que ha viscut i ha vist (com si es tractés d’una persona) diferents tipus de gent “l’àrab i sa mainada”, “del corn aragonès lo toc de guerra”. El tema històric també està lligat amb el patriotisme, com podem veure a “tallà tos brots, donant-ne/empriu a l’host de la guanyada terra!”. L’autor parla de la terra catalana on està arrelada l’olivera. Al final del poema, torna a parlar amb l’arbre com a consolador de les seves penes i parla de la continuïtat de l’olivera fins i tot després de mort el poeta “jo moriré i encara/espolsarà el mestral ta negra oliva”. Mentre totes les coses arriben a la seva fi, aquest arbre mil·lenari perdura i és un testimoni de sentiments i fets històrics que ocorren al llarg de tots els temps. Un altre tema (que també apareixia a “Lo pi de formentor”) és el tema religiós, “al toc del monestir,/mans plegades al pit, pregàries deia”. L’autor parla del present i del passat: “quan era una alta ermita(passat)” i “ara aquí el temps neganya(present)”.
És un extens poema format per divuit estrofes que combinen els versos hexasíl·labs i decasíl·labs amb rima consonant, seguint l’esquema: 6a, 10B, 6a, 10B.
Hi ha un gran nombre de figures retòriques, ja que l’autor utilitza un estil força culte. Algunes d’elles són: exlamacions retòriques a final d’estrofa: “jeien al sol assedegats i estesos!”, epítets, com per exemple: “ta negra oliva”, “arrabassada estella”, “tendres cims dels branquillons” o “calentes sendres” la comparació que hi ha entre els versos 14 i 15: “ta rama verda i blanca/com cabellera d’àngel t’emmantella”, l’hipèrbaton “respirant-ne tes flors pel maig sortien”, tot i que la figura més destacada és la personificació de l’olivera que manté un diàleg amb l’autor.
L’olivera
25
MIQUEL COSTA I LLOBERA
Apunts biogràfics Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma, 1922) Poeta, traductor, orador i prosista. A mig camí entre el S. XIX i el S. XX es considerat una de les figures cabdals de l'anomenada Escola Mallorquina. També és una figura cabdal en l'evolució de la poesia catalana moderna. Va iniciar-se com a poeta influenciat pel Romanticisme que es va deixar entreveure en el seu primer recull Poesies (1885) destacant d'aquest període el conegut poema El pi de Formentor (1878). Va continuar amb els reculls De l'agre de la terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903) on va recrear els costums i les llegendes mallorquines. Amb el poema narratiu La deixa del geni va ser galardonat amb l'Englantina dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 1902, el mateix any en el qual va ser nomenat Mestre en Gai Saber i membre corresponent de la RAE. Va evolucionar definitivament cap uns models clàssics i es va consagrar amb l'obra Horacianes (1906). A partir de llavors es va dedicar plenament al sacerdoci i cal destacar-ne d'aquesta etapa l'obra Visions de Palestina (1908), basat en el seu viatge a Terra Santa. Va traduir algunes composicions esparses de Virgili, Dant Alighieri, Petrarca, Miquel Àngel, Victor Hugo, Lamartine i Prudenci. Miquel Costa Llobera va partir d'uns models romàntics, va superar la poesia de la Renaixença i dels Jocs Florals, va passar lleugerament pel Modernisme i finalment va enllaçar la seva poesia d'influències clàssiques amb el Noucentisme. 14
14
http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=545
L’olivera
26
LO PI DE FORMENTOR (tot i que l’arbre al qual es re fereix és un pi també esmenta l’olivera)
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
L’olivera
27
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.15
Comentari literari En aquest poema l’autor declara el seu amor, la seva admiració i les virtuts d’aquest arbre. En la primera estrofa compara el pi amb l’olivera dient que és “més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger”.
L’arbre per a l’autor és un símbol i s’apropa a l’ideal de perfecció, és un exemple a seguir. Això es pot veure en el vers 31, on diu: “Arbre, mon cor t’enveja”. La perfecció i fortalesa de l’arbre es veu exemplificada al vers 36: “revincla per les roques sa poderosa rel”. Un altre dels temes que és present en tot el poema és el religiós, com per exemple, el vers 19: “i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta/dels amors del cel”.
El que més m’interessava quan vaig triar aquest poema és la comparació que fa al primer vers amb l’oliverer “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera”, on expressa la seva admiració per ambdós arbres. Enalteix la vellesa de l’olivera en comapració amb el pi.
El poema consta de 8 estrofes de 4 versos alexandrins I un d’hexasíl·lab amb el següent esquema: 12A, 12B, 12A, 12A i 6b. La figura més destacada és la personificació. El pi de formentor és un exemple a seguir per al poeta ja que l’admira i l’estima i el vol imitar per aconseguir la felicitat. L’autor troba en aquest arbre l’ideal de la perfecció.
15
CÒNSUL, ISIDOR i SOLDEVILA, LLORENÇ. Antologia de poesia catalana. Ed. Proa “Les eines” . Barcelona, 2005.
L’olivera
28
POETES EN LLENGUA CASTELLANA Pel que fa als poetes castellans, he triat Miguel Hernández i Antonio Machado ja que són dos autors que ja coneixia i que m’agraden. A més, Andalusia és una comunitat autònoma on es cultiva l’olivera i en tenen amb molta abundància gràcies al clima i al tipus de terreny. És per aquesta raó que he triat a Miguel Hernández (poeta d’Orihuela) que parla tant en els seus poemes sobre aquest arbre i sobre la seva estimada terra.
A més, vaig assistir a la jornada sobre Miguel Hernández en motiu del Centenari de l seu naixement que va organitzar l’Antena del Coneixement i em va agradar molt la figura de l’autor i la seva obra. Això em va despertar un especial interès per aquest gran autor.
MIGUEL HERNÁNDEZ
Apunts biogràfics Miguel Hernández Gilabert neix a Orihuela el 30 d’octubre de 1910. El pare, Miguel Hernández Sánchez, es dedicava a criar i pasturar bestiar. La seva mare, Concepción Gilabert Giner, s’ocupava de la casa. El matrimoni va tenir, en total, set fills, dels quals sols en sobrevisqueren quatre.
En 1931 realitza el seu primer viatge a Madrid, i en no trobar el suport que esperava, torna a Orihuela. En 1933 s’edita el seu primer llibre, Perito en lunas. En 1934 realitza el seu segon viatge a Madrid.
Es publica a la revista Cruz y raya el seu acte sacramental Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras. Comença a relacionar-se amb grans poetes com Alberti, Rosales, Aleixandre i Neruda. Retorna a Orihuela a l’estiu. En 1936 publica l’Elegía, dedicada a Ramon Sijé (amic seu mort en desembre de 1935).
A la tardor de 1938 mor el seu fill i això provoca un seguit de poemes que anuncia en el seu llibre Cancionero y romancero de ausencias. Escriu el drama Pastor de la muerte.
L’olivera
29
En 1939 neix el seu segon fill, el qual amb prou feines arriba a conèixer, ja que és engarjolat amb una pena de 30 anys de presó. Allí composa el seu famós Nanas de la cebolla, dedicat al recent nascut. Mor el 1942 a l’edat de 31 anys de tuberculosi. 16
16
http://www.indicedepaginas.com/poe_hernand.html http://www.miguelhernandezvirtual.com/vida/vida.htm
L’olivera
30
Aceituneros de Jaén
Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, decidme en el alma, ¿quién, quién levantó los olivos? No los levantó la nada, ni el dinero, ni el señor, sino la tierra callada, el trabajo y el sudor. Unidos al agua pura y a los planetas unidos, los tres dieron la hermosura de los troncos retorcidos. Levántate, olivo cano, dijeron al pie del viento. Y el olivo alzó una mano poderosa de cimiento. Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, decidme en el alma ¿quién quién amamantó los olivos? Vuestra sangre, vuestra vida, no la del explotador que se enriqueció en la herida generosa del sudor. No la del terrateniente que os sepultó en la pobreza, que os pisoteó la frente, que os redujo la cabeza. Árboles que vuestro afán consagró al centro del día eran principio de un pan que sólo el otro comía. ¡Cuántos siglos de aceituna, los pies y las manos presos, sol a sol y luna a luna, pesan sobre vuestros huesos! Andaluces de Jaén,
L’olivera
31
aceituneros altivos, pregunta mi alma: ¿de quién, de quién son estos olivos? Jaén, levántate brava sobre tus piedras lunares, no vayas a ser esclava con todos tus olivares. Dentro de la claridad del aceite y sus aromas, indican tu libertad la libertad de tus lomas.
Comentari literari En aquest poema, la persona que parla és un home que ha vist tot el cultiu de les oliveres i és per això que el poeta ha decidit utilitzar una sèrie de marques gramaticals, com per exemple, la tercera persona per referir-se a les oliveres. El poeta ens vol fer saber amb aquest poema com van créixer les oliveres i qui les va cultivar, a més, vol que ens adonem que el propietari de les oliveres no és qui posseeix les terres, sino qui les cultiva i amb esforç fa l’oli. El tema d’aquest poema és el cultiu de les oliveres (concretament a Jaén).
El poema consta de 12 estrofes cadascuna de 4 versos, tots els versos són octosíl·labs. Respecte a la rima, es tracta de rima consonant (ja que rimen tant les vocals com les consonants) i el seu esquema mètric és 8a,8b,8a,8b;8d,8d. El poema està dividit en tres parts, les quals estan assenyalades en la primera estrofa i una pregunta retòrica en cada estrofa. “¿Quién levantó los olivos?”, aquesta seria la primera part en la qual es pregunta on van néixer les oliveres, quins van ser els que els van donar vida (la terra, el treballador i la suor). La segona part està encapçalada per “¿Quién amamantó los olivos?”, amb aquesta pregunta començaria la segona part, en ella el poeta ens fa saber qui va fer que els cultius creixessin (la sang i la vida de les persones que treballen en ells). L’última part comença amb “¿De quién son estos olivos?”, el que el poeta vol expressar és que les oliveres de Jaén no han de ser esclaves de quelcom que és seu sino que ells n’han de ser els propietaris.
Tot el poema és una personificació. A més de la personificació general, el poeta utilitza
altres recursos literaris, com ara “El olivo alzó una mano”, “Los levantó la tierra
callada”, “El agua y el sudor” i “Cuantos siglos de aceituna pesan sobre vuestros
huesos”. Per altra banda l’autor també utilitza molt el recurs de la metàfora, per
exemple: “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos”. Seria l’exemple més clar perquè
compara o identifica els andalusos amb l’oliverer. També podem trobar paral·lelismes i
L’olivera
32
anàfores com ara la repetició de: “Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos, decidme en el alma, ¿quién, quién levantó los olivos?”. Aquesta
anàfora la utilitza per intensificar les males accions que fan els terratinents. L’autor
utilitza molta adjectivació i alguns dels adjectius són epítets, com ara
“pura”,”retorcidos”,”brava”, “poderosa” i “altivos”. I per acabar, un altre recurs molt
emprat és la interrogació retòrica.
L’olivera
33
ANTONIO MACHADO
Apunts biogràfics
Antonio Machado nascut a Sevilla el 1875 és un poeta espanyol influït pel modernisme.
La seva obra és una expresió lírica dels ideals defensats per la Generación del 98. Fill del folklorista Antonio Machado y Álvarez i germà menor del també poeta Manuel Machado va passar la seva infància a Sevilla i el 1883 es va instal·lar amb la seva família a Madrid.
Els inicials textos d’Antonio Machado es remunten al 1893 i són publicats sota el pseudònim de Tablante de Ricamonte. Els seus primers poemes foren publicats a revistes de moviment modernista, amb els quals Machado es sentia plenament identificat.
Al 1907 surt Soledades, galerías y otros poemas on podem descobrir el tipus de poesia que el caracteritza, és una ampliació dels anteriors i podem veure clarament un to malencònic i intimista.
El 1912 treu Campos de castilla on expressa Espanya i la gent que l’habita, especialment la part negra, la part bruta. És un dels punts pels quals es considera un integrant de la Generación del 98 i és que aquests tipus de textos són molt comuns d’aquest moviment.
El 1924 ens regala Nuevas canciones, on Machado intensifica la seva reflexivitat. A l’etapa entre 1912 i 1925 redacta una sèrie d’apunts que es publicarien el 1971 amb Los complementarios.
El 1936 i mitjançant Juan de Mairena. Sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apócrifo expressa les seves idees sobre cultura, art, societat, política, literatura i filosofia. 17
17 http://www.indicedepaginas.com/poe_machado.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/machado.htm
L’olivera
34
Los olivos
I
¡Viejos olivos sedientos
bajo el claro sol del día,
olivares polvorientos
del campo de Andalucía!
¡El campo andaluz, peinado por el sol canicular, de loma en loma rayado de olivar y de olivar! Son las tierras soleadas, anchas lomas, lueñes sierras de olivares recamadas. Mil senderos. Con sus machos, abrumados de capachos, van gañanes y arrieros. ¡De la venta del camino a la puerta, soplan vino trabucaires bandoleros! ¡Olivares y olivares de loma en loma prendidos cual bordados alamares! ¡Olivares coloridos de una tarde anaranjada; olivares rebruñidos bajo la luna argentada! ¡Olivares centellados en las tardes cenicientas, bajo los cielos preñados de tormentas!... Olivares, Dios os dé los eneros de aguaceros, los agostos de agua al pie, los vientos primaverales, vuestras flores racimadas; y las lluvias otoñales vuestras olivas moradas.
Olivar, por cien caminos,
tus olivitas irán
L’olivera
35
caminando a cien molinos.
Ya darán
trabajo en las alquerías
a gañanes y braceros,
¡oh buenas frentes sombrías
bajo los anchos sombreros!...
¡Olivar y olivareros,
bosque y raza,
campo y plaza
de los fieles al terruño
y al arado y al molino,
de los que muestran el puño
al destino,
los benditos labradores,
los bandidos caballeros,
los señores
devotos y matuteros!... ¡Ciudades y caseríos en la margen de los ríos, en los pliegues de la sierra!... ¡Venga Dios a los hogares y a las almas de esta tierra de olivares y olivares! Apuntes
I
Desde mi ventana,
¡campo de Baeza,
a la luna clara !
¡Montes de Cazorla,
Aznaitín y Mágina!
¡De luna y de piedra
L’olivera
36
también los cachorros
de Sierra Morena!
II
Sobre el olivar,
se vio la lechuza
volar y volar.
Campo, campo, campo.
Entre los olivos,
los cortijos blancos.
Y la encina negra,
a medio camino
de Úbeda a Baeza.
III
Por un ventanal,
entró la lechuza
en la catedral.
San Cristobalón
la quiso espantar,
al ver que bebía
del velón de aceite
de Santa María.
La Virgen habló:
Déjala que beba,
San Cristobalón.
IV
Sobre el olivar,
se vio la lechuza
volar y volar.
A Santa María
L’olivera
37
un ramito verde
volando traía.
¡Campo de Baeza,
soñaré contigo
cuando no te vea!
V
Dondequiera vaya,
José de Mairena
lleva su guitarra.
Su guitarra lleva,
cuando va a caballo,
a la bandolera.
Y lleva el caballo
con la rienda corta,
la cerviz en alto.
VI
¡Pardos borriquillos
de ramón cargados,
entre los olivos!
VII
¡Tus sendas de cabras
y tus madroñeras,
Córdoba serrana!
VIII
¡La del romancero,
Córdoba la llana!...
Guadalquivir hace vega,
el campo relincha y brama.
IX
L’olivera
38
Los olivos grises,
los caminos blancos.
El sol ha sorbido
la calor del campo;
y hasta tu recuerdo
me lo va secando
este alma de polvo
de los días malos.
Comentari literari “Los olivos” pertany a la secció final de “Campos de Castilla”. Descriu una excursió en
cotxe des de Úbeda fins a Cazorla. És un fèrtil paisatge d’oliveres, amb personatges
populars humils, i amb algun castell i convent que criden la seva atenció, especialment
el de la Misericòrdia. Això porta l’autor a meditar sobre el sentit de la religiositat.
Es tracta d’una silva. En total són 42 versos on abunda l’endecasíl·lab i l’heptasíl·lab,
en rima asonant. Trobem una descripció paisagística com ara “A dos leguas de Úbeda,
la Torre”, “Allá, el castillo heroico” i retrats de persones com ara: “...Mendigos y
chicuelos, una orgía de arapos...” o bé “Y ese pálido jóven, asombrado y atento... el
tonto que tenemos”. També trobem algun vers que sembla narrativa com ara “El coche
rueda entre grises olivos polvorientos” o “Pasamos frente al átrio del convento”, fins i
tot hi ha algun fragment dialogat, com per exemple: “Esta casa de Dios, decid
hermanos, esta casa de Dios, ¿qué guarda dentro?”.
L’olivera
39
El text gira a l’entorn de tres idees: la riquesa de l’oliverer andalús, la misèria de les
persones i la religiositat. El text es pot dividir en dues parts: la primera, el recorregut
entre Úbeda i Torreperogil (dels versos 1 al 22) on es descriu el paisatge, les persones
i els monuments, i la segona, que és el recorregut entre Torreperogil fins a Peal (dels
versos 23 al 26) on es descriu el paisatge i es fa una reflexió sobre la relació entre
l’home, la terra i el cel.
L’olivera
40
CONTEXT GEOGRÀFIC
L’olivera
Tot i que el cultiu de l’olivera és força comú a tota la Península Ibèrica (com podem trobar al mapa posterior) he volgut centrar-me en el cultiu de l’olivera a Catalunya, en concret a les Garrigues i a les Illes Balears (ja que un dels textos que he comentat en el meu treball és L’olivera mallorquina). A més, he fet una breu introducció històrica d’aquest arbre.
BREU RESSENYA HISTÒRICA L’olivera i els seus fruits han format part de la història dels homes que han ocupat un lloc destacat entre les civilitzacions mediterrànies. Només a la Bíblia es troben fins a 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com a aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses.. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de 6000 anys i s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris (l’oliva) i per a fins medicinals (l’oli s’extreia a través de tècniques força rudimentàries).
L’oli d’oliva ha recorregut un llarg camí des de l’època en la quals els romans utilitzaven l’oli d’oliva com a medicina, fins arribar avui dia, en què l’oli d’oliva l’utilitzen prestigiosos xefs per elaborar els més refinats plats gourmet, o als laboratoris científics que ens expliquen el perquè de les seves propietats.
Homer, intuint els seus efectes beneficiosos, l’anomenà “or líquid” i els romans ampliaren el seu cultiu per tot l’Imperi.
L’oli d’oliva Verge és un suc de fruita natural que conserva el paladar, perfum, vitamines i totes les propietat del fruit del qual prové, essent a més l’únic oli vegetal que es pot consumir directament verge i cru.
Hi ha moltíssimes varietats d’olives utilitzades aquí a Espanya, però la més emprada a Catalunya n’és l’arbequina.
Se la considera rústica, resistent a les gelades i adaptable a diferents condicions de clima i sòl. D'un vigor molt reduït i una baixa resistència a la terra calcària, s'adapta a terrenys pobres i és resistent al fred. La seva copa relativament reduïda, li permet majors densitats de plantació que d'altres conreus més vigorosos. Està reconeguda com una de les millors varietats per a l'obtenció d'oli. 18
18
http://fdmed.org/ca/dieta-mediterrania/piramide-alimentaria/oli
http://www.gestiopolis.com/canales3/ger/plantoliv.htm
http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/geografia/media/200704/10/geodescriptiva/20070410klpgeodes_94.Ees.SCO.png
L’olivera
41
Localització del cultiu de l’olivera a la Península Ibèrica
L’olivera
42
MARC GEOGRÀFIC DE L’OLIVERA A CATALUNYA
La comarca de les Garrigues
La comarca de Les Garrigues està situada en l'extrem meridional de la depressió central de Catalunya. L'olivera està present a tot arreu junt amb l'ametller i algunes vinyes disperses. Els desnivells del terreny estan ordenats sistemàticament mitjançant terrasses i aprofitats per al cultiu, gràcies, als seus perfectes marges fets de pedres treballades de color de terra clar, lleugerament rosat, que posa un contrapunt d'ordre i de forma en el bigarrat aspecte del paisatge natural. Una de les curiositats són les barraques de camp, que esquitxa tot el paisatge de la comarca, són construccions d'una gran simplicitat i bellesa, on antigament, quan no havien tractors i l'emplaçament de les finques amb els pobles no permetien recórrer diàriament la distància, servien per guarir a la colla d'agafadors d'olives a l'època de la recollida. Els llargs capvespres passats en aquestes cabanes, a la calor d'un bon foc, són l'origen de l'abundància i ric folklore oliaire de la comarca.
Terra d'història, on Juli Cesar, general victoriós i home de govern ens la descriu ja a la seva obra "De bello civile", on ens explica la cèlebre batalla d'Ilerda, victoriosa i triunfalista sobre els exèrcits de Pompeyo, gràcies a unes marxes i contramarxes estudiades estratègicament, on ens relata ja l'orografia de la comarca.
L’olivera
43
L’OLIVERA I LA PRODUCCIÓ D’OLI A LES ILLES BALEARS El cultiu de l'olivera i el consum d'oli d'oliva tenen una gran tradició a Mallorca. De fet, l'oli d'oliva és un element bàsic de la cuina Mallorquina, antigament també fou utilitzat per l'il.luminació de les cases. L'olivera és un arbre típicament mediterrani molt ben adaptat a la singularitat del clima illenc, sobretot a la Serra de Tramuntana on forma part del seu paisatge amb uns arbres mil·lenaris. La seva fusta és molt apreciada, ja que dura molt. Fou a partir del segle XVI, quan es va produir un gran avanç en el cultiu i en la producció d'oli, sobretot als pobles de la Serra de Tramuntana, essent Sóller el principal productor. Aquest cultiu representà durant molt de temps la principal font de riquesa per les finques d'aquests pobles, quasi totes disposaven d'una tafona pròpia. Els excedents d'oli del consum illenc eren destinats a l'exportació, a places econòmicament fortes, com Londres, Amsterdam, Rotterdam, Hamburg o Marsella. D'aquí l'interès de les classes socials dominats per controlar-ne la seva producció i comercialització. Més que per el consum humà l'oli exportat era utilitzat com a matèria primera en processos industrials. A Anglaterra i Holanda necessitaven olis mediocres a les seves fàbriques tèxtils. Marsella, amb una potent indústria química importava oli de Mallorca, que un cop manipulat amb altres components era transformat en sabó.
Entre la segona meitat del segle XVII i els primers decennis del XVIII, l'oli representava entre el 65 i el 85 per cent de les exportacions mallorquines. A partir de 1850 l'oli passà a un nivell secundari com a producte d'exportació, ja que, per una banda s'anaven consolidant altres productes com el vi i les ametlles.
L’olivera
44
Per altra banda, al final del segle XIX, el mercat internacional va començar a perdre interès per l'oli mallorquí, majoritàriament de baixa qualitat. Els consumidors d'Europa i d'Amèrica preferien l'Italià. Malgrat el descens de les exportacions fins a principis del segle XX l'oli continuà essent la principal font de riquesa de les finques de la Serra de Tramuntana amb tafona pròpia. Actualment les dificultats que presenta el cultiu de l'olivera a la Serra de Tramuntana, han fet disminuir molt la producció d'oli. A causa de l'orografia de la Serra, que dificulta l'accés amb mitjans mecànics, les plagues i l'estat d'abandó en que es troba l'olivar illenc. Amb els fruits de l'olivera de la varietat mallorquina, cultivada entre els 300 i els 600 metres d'altura, s'obté l'oli verge de la Serra de Tramuntana. Aquest oli té la denominació 'Qualitat Controlada' (QC), que és un reconeixement per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 19
19
http://www.illesbalearsqualitat.es/ibqfront/producte?idPR=337
L’olivera
45
Annexos poètics
Adjunto al meu treball de recerca una selecció de poemes tant en llengua catalana com en castellana que tenen com a tema central l’olivera o bé al·ludeixen a ella en algun moment. En la meva recerca he trobat, fins i tot, un poema que fa referència a l’olivera mil·lenària situada a les runes romanes de La Llosa i m’ha semblat interessant inclorue’l en aquesta selecció. Adjunto els poemes comentats al treball i d’altres. He inclòs amb autors molt reconeguts un autor cambrilenc com és Ramon García Mateos ja que ha escrit molta obra sobre la temàtica.
Serra d’Espadà
Veig la serra de l'oli,
de l'oliva trencada,
de l'apretada oliva del cuquello,
les herbes aromàtiques,
les velles oliveres,
condició de plata d'unes fulles,
escolte la remor
benigna d'uns bocois,
la verda lentitud litúrgica de l'oli,
una benignitat,
un sabor també,
el capitell final de l'amanida,
o l'agrupació
darrera de l'arròs.
Oh serrra d'Espadà, oh pàtria de l'oli,
com faré el teu elogi,
com enumeraré
els festiu litorial d'il·lustres principats,
L’olivera
46
les teues criatures
que recorren el món i es multipliquen,
el teu ferruginós
metall, corona i ceptre,
la teua antiga i digna monarquia?
Pobles socarrats, pobles.
Un ditet d'oli per al forrellat.
Dins la tasseta d'oli
navega perdurable, la memòria
remota dels difunts.
Canta l'oli, rebota
pels graons de la història.
Veig la breu esveltesa grega de l'olivera.
L'oli coneix el món casa per casa,
família a família,
propicia a la taula el principi del goig.
Lentament assegura
secretes lleugereses.
Oh serra d'Espadà, cançó de l'oli,
imperi de Tirant i Carmesina,
vaixells plens de bocois, lluminosos de cànters,
pa amb oli i sal, festivitat dels pobres!
Vicent Andrés Estellés
L’olivera
47
L’OLIVERA (LLETRA I MÚSICA)
Pel pujol on surt el sol cada matí de primavera desafiant grop i llevant, hi trobareu una olivera. Ja fa molts anys els seus afanys amb ella un home va fer créixer. Diu que eren cent arbres al vent l'orgull d'aquell que els va fer néixer. «Senyor, no en té i cap jornaler s'acosta a esporgar el seu ramatge». Sola, va fent de vent a vent feliç de ser lliure i salvatge. No li fa por si a la tardor una gelada la despulla, i sempre en té prou amb el que plou per netejar les seves fulles. Sempre és allí... a la vora del camí oferint-vos la seva ombra. Ho dóna tot a tothom, què més es pot demanar a una vella soca. Quan neix un fruit és tan petit que ni els ocells gosen picar-lo. Pensant, potser que és el darrer, el darrer fruit i cal mimar-lo.
L’olivera
48
Ells cada estiu fan el seu niu al damunt de qualsevol branca. I l'arbre vell sent així amb ell néixer la vida d'una branca. I així va fent de vent a vent esperant que qualsevol tarda algú vindrà, la tallarà i a bocins anirà cremant-la. Pel pujol on surt el sol cada matí de primavera desafiant grop i llevant, es va morir una olivera.
Joan Manuel serrat
PLANY DE CALIPSO
Jo veig la teva terra nua i roent, deserta, vora la mar en fúria sota un penya-segat, el teu palau de pedra com una boca oberta i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.
Jo sóc allò que es deixa, allò que fuig i passa: l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit, el doll que riu i plora i aquella tendra massa dels xuclamels que aturen un instant més la nit.
T’he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada, segur en la meva carn, corba i mel exaltada, estranger que t’entornes cap a la teva mort.
Ara voldria ésser lleó que juga i mata o l’olivera immòbil en son furor retort, però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.
Mercè Rodoreda
L’olivera
49
ANTONIO MACHADO
OLIVO DEL CAMINO
A la memoria de D. Cristóbal Torres
I Parejo de la encina castellana crecida sobre el páramo, señero en los campos de Córdoba la llana que dieron su caballo al Romancero, lejos de tus hermanos que vela el ceño campesino -enjutos pobladores de lomas y altozanos, horros de sombra, grávidos de frutos-, sin caricia de mano labradora que limpie tu ramaje, y por olvido, viejo olivo, del hacha leñadora, ¡cuán bello estás junto a la fuente erguido, bajo este azul cobalto, como un árbol silvestre espeso y alto! II Hoy, a tu sombra, quiero ver estos campos de mi Andalucía, como a la vera ayer del Alto Duero la hermosa tierra de encinar veía. Olivo solitario, lejos de olivar, junto a la fuente, olivo hospitalario que das tu sombra a un hombre pensativo y a un agua transparente, al borde del camino que blanquea, guarde tus verdes ramas, viejo olivo, la diosa de ojos glaucos, Atenea. III Busque tu rama verde el suplicante para el templo de un dios, árbol sombrío; Deméter jadeante pose a tu sombra, bajo el sol de estío. Que reflorezca el día en que la diosa huyó del ancho Urano, cruzó la espalda de la mar bravía, llegó a la tierra en que madura el grano. Y en su querida Eleusis, fatigada, sentóse a reposar junto al camino,
L’olivera
50
ceñido el peplo, yerta la mirada, lleno de angustia el corazón divino... Bajo tus ramas, viejo olivo, quiero un día recordar del sol de Homero. IV Al palacio de un rey llegó la dea, sólo divina en el mirar sereno, ocultando su forma gigantea de joven talle y redondo seno, trocado el manto azul por burda lana, como sierva propicia a la tarea de humilde oficio con que el pan se gana. De Keleos la esposa venerable, que daba al hijo en su vejez nacido, a Demofón, un pecho miserable, la reina de los bucles de ceniza, del niño bien amado a Deméter tomó para nodriza. Y el niño floreció como criado en brazos de una diosa, o en las selvas feraces -así el bastardo de Afrodita hermosa- al seno de las ninfas montaraces. V Mas siempre el ceño maternal espía, y una noche, celando a la extranjera, vio la reina una llama. En roja hoguera a Demofón, el príncipe lozano, Deméter impasible revolvía, y al cuello, al torso, al vientre, con su mano una sierpe de fuego le ceñía. Del regio lecho, en la aromada alcoba, saltó la madre; al corredor sombrío salió gritando, aullando, como loba herida en las entrañas: ¡hijo mío! VI Deméter la miró con faz severa. -Tal es, raza mortal, tu cobardía. Mi llama el fuego de los dioses era. Y al niño, que en sus brazos sonreía: -Yo soy Deméter que los frutos grana, ¡oh príncipe nutrido por mi aliento,. y en mis brazos más rojo que manzana madurada en otoño al sol y al viento!... Vuelve al halda materna, y tu nodriza no olvides, Demofón, que fue una diosa;
L’olivera
51
ella trocó en maciza tu floja carne y la tiñó de rosa, y te dio el ancho torso, el brazo fuerte, y más te quiso dar y más te diera: con la llama que libra de la muerte, la eterna juventud por compañera. VII La madre de la bella Proserpina trocó en moreno grano, para el sabroso pan de blanca harina, aguas de abril y soles de verano. Trigales y trigales ha corrido la rubia diosa de la hoz dorada, y del campo a las eras del ejido, con sus montes de mies agavillada, llegaron los huesudos bueyes rojos, la testa dolorida al yugo atada, y con la tarde ubérrima en los ojos. De segados trigales y alcaceles hizo el fuego sequizos rastrojales; en el huerto rezuma el higo mieles, cuelga la oronda pera en los perales, hay en las vides rubios moscateles, y racimos de rosa en los parrales que festonan la blanca almacería de los huertos. Ya irá de glauca a bruna, por llano, loma, alcor y serranía, de los verdes olivos la aceituna... Tu fruto, ¡oh polvoriento del camino árbol ahíto de la estiva llama!, no estrujarán las piedras del molino, aguardará la fiesta, en la alta rama, del alegre zorzal, o el estornino lo llevará en su pico, alborozado. Que en tu ramaje luzca, árbol sagrado, bajo la luna llena, el ojo encandilado del búho insomne de la sabia Atena. Y que la diosa de la hoz bruñida y de la adusta frente materna sed y angustia de uranida traiga a tu sombra, olivo de la fuente. Y con tus ramas la divina hoguera encienda en un hogar del campo mío, por donde tuerce perezoso un río que toda la campiña hace ribera antes que un pueblo, hacia la mar, navío.
L’olivera
52
Adjunto, a més d’un dels poemes triats d’aquest autor, la seva biografia (realitzada anteriorment a l’altre treball) perquè em sembla d’interès i molt útil a l’hora d’entendre a fons el poema.
PABLO NERUDA
Apunts biogràfics
Pablo Neruda neix a Parral, Xile el 12 de juliol de 1904. És fill de José del Carmen Reyes Morales, obrer, i Rosa Neftalí Basoalto Opazo, mestra d’escola morta per causa de tuberculosi quan amb prou feines Neruda tenia 31 dies de vida. El 1906 el seu pare es casa amb Trinidad Candia Marverde a Temuco.
El 1917 publica el seu primer article al diari La Mañana de Temuco amb el títol de Entusiasmo y perseverancia.
En 1919 obté el tercer premi en els Juegos Florales del Maule amb el seu poema Comunión Ideal. En 1920 comença a contribuir a la revista literaria Selva Austral.
En 1921 s’establí en Santiago i estudià pedagogia.
En 1924 va publicar el seu famós Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en el qual encara es nota un toc d’influència del modernisme.
El 1927 va començar la seva llarga carrera diplomàtica essent cónsol a Rangún, Birmania. Després serà cónsol a Sri Lanka, Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. Tingué l’honor de conèixer a algun dels seus múltiples viatges a Federigo García Lorca i a Rafael Alberti.
El 6 de desembre de 1930 es casà amb Maria Antonieta Haagenar Vogelzanz. Tingueren un fill en 1934, Malva Marina Trinidad, que sofria hidrocefalia i morí en 1943 als vuit anys. Neruda se separà de Maria Antonieta en 1936.
El 23 de setembre de 1973 Pablo Neruda mor a Santiago de Xile per causes naturals.20
20
http://www.poemas-del-alma.com/pablo-neruda-oda-al-aceite.htm
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/neruda/
L’olivera
53
Oda al aceite Cerca del rumoroso cereal, de las olas del viento en las avenas, el olivo de volumen plateado, severo en su linaje, en su torcido corazón terrestre; las gráciles olivas pulidas por los dedos que hicieron la paloma y el caracol marino: verdes, innumerables, purísimos pezones de la naturaleza, y allí en los secos olivares donde tan sólo cielo azul con cigarras, y tierra dura existen, allí el prodigio, la cápsula perfecta de la oliva llenando con sus constelaciones el follaje: más tarde las vasijas, el milagro, el aceite. Yo amo las patrias del aceite, los olivares de Chacabuco, en Chile, en las mañanas las plumas de platino forestales contra las arrugadas
L’olivera
54
cordilleras en Anacapri, arriba, sobre la luz tirrena, la desesperación de los olivos, en el mapa de Europa, España, cesta negra de aceitunas espolvoreada por los azahares como una ráfaga marina.
RAFAEL ALBERTI
¿Qué es un olivo?
¿Qué es un olivo? Un olivo
es un viejo, viejo, viejo
y es un niño
con una rama en la frente
y colgado en la cintura
un saquito todo lleno
de aceitunas.
La primavera ha venido
La primavera ha venido dejando en el olivar
un libro en cada nido.
Vivir leyendo, leyendo
mientras la paz en el mundo
no se nos vaya muriendo.
Paz, paz, paz para leer
un libro abierto en el alba y otro en el atardecer.
L’olivera
55
FEDERICO GARCÍA LORCA
Arbolé, arbolé
Arbolé, arbolé
seco y verdé.
La niña del bello rostro
está cogiendo aceituna.
El viento, galán de torres,
la prende por la cintura.
Pasaron cuatro jinetes
sobre jacas andaluzas
con trajes de azul y verde,
con largas capas oscuras.
"Vente a Córdoba, muchacha."
La niña no los escucha.
Pasaron tres torerillos
delgaditos de cintura.
"Vente a Sevilla, muchacha."
La niña no los escucha.
Cuando la tarde se puso
morada, con luz difusa,
pasó un joven que llevaba
rosas y mirtos de luna.
"Vente a Granada, muchacha."
Y la niña no lo escucha.
La niña del bello rostro
sigue cogiendo aceituna
con el brazo gris del viento
L’olivera
56
ceñido por la cintura.
Arbolé, arbolé
seco y verdé.
Paisaje
El campo
de olivos
se abre y se cierra
como un abanico.
Sobre el olivar
hay un cielo hundido
y una lluvia oscura
de luceros fríos.
Tiembla junco y penumbra
a la orilla del río.
Se riza el aire gris.
Los olivos,
están cargados
de gritos.
Una bandada
de pájaros cautivos,
que mueven sus larguísimas
colas en lo sombrío.
L’olivera
57
EMILIO PRADOS
Vega en calma
Cielo gris. suelo rojo... De un olivo a otro vuela el tordo.
(En la tarde hay un sapo de ceniza y de oro.)
Suelo gris. Cielo rojo...
Quedó la luna enredada en el olivar.
¡Quedó la luna olvidada!
MIGUEL HERNÁNDEZ
El último rincón
El último y el primero: rincón para el sol más grande, sepultura de esta vida donde tus ojos no caben. Allí quisiera tenderme para desenamorarme. Por el olivo lo quiero, lo persigo por la calle, se sume por los rincones donde se sumen los árboles. Se ahonda y hace más honda la intensidad de mi sangre. Los olivos moribundos florecen en todo el aire y los muchachos se quedan cercanos y agonizantes.
L’olivera
58
Carne de mi movimiento, huesos de ritmos mortales: me muero por respirar sobre vuestros ademanes. Corazón que entre dos piedras ansiosas de machacarte, de tanto querer te ahogas como un mar entre dos mares. De tanto querer me ahogo, y no me es posible ahogarme. Beso que viene rodando desde el principio del mundo a mi boca por tus labios. Beso que va a un porvenir, boca como un doble astro que entre los astros palpita por tantos besos parados, por tantas bocas cerradas sin un beso solitario. ¿Qué hice para que pusieran a mi vida tanta cárcel? Tu pelo donde lo negro ha sufrido las edades de la negrura más firme, y la más emocionante: tu secular pelo negro recorro hasta remontarme a la negrura primera de tus ojos y tus padres, al rincón de pelo denso donde relampagueaste. Como un rincón solitario allí el hombre brota y arde. Ay, el rincón de tu vientre; el callejón de tu carne: el callejón sin salida donde agonicé una tarde.
L’olivera
59
La pólvora y el amor marchan sobre las ciudades deslumbrando, removiendo la población de la sangre. El naranjo sabe a vida y el olivo a tiempo sabe. Y entre el clamor de los dos mis pasiones se debaten. El último y el primero: rincón donde algún cadáver siente el arrullo del mundo de los amorosos cauces. Siesta que ha entenebrecido el sol de las humedades. Allí quisiera tenderme para desenamorarme. Después del amor, la tierra. Después de la tierra, nadie.
BLAS DE OTERO
Canción quince
Ramo de oliva, vamos
a verdear el aire, que todo sea ramos de olivos en el aire. Defenderemos la tierra roja que vigilamos. Que todo sea ramos de olivos en el aire. Puestos en pie de paz, unidos, laboramos. Ramo de oliva, vamos a verdear el aire.
L’olivera
60
A verdear el aire. Que todo sea ramos de olivos en el aire.
JOSÉ ANTONIO MUÑOZ ROJAS
Y esta casa tan bella
¡Y esta casa tan bella! Cuando vengo de lejos a caballo, entre olivos, me parece a lo lejos un barco en estas mares de olivos, empujado por olas de olivares, llevando aquello que más amo. Al fondo, ¿sierras?, ¿nubes? ¿Qué pueblos por las sierras, prendidos al filo de las lomas? Cortijos y olivares y olivares y más olivares. Ahora, por febrero, se pone tierno el campo. Da miedo de rozarlo. Yo voy con el caballo perdido. Y me parece que están viendo este campo, por mis ojos, los ojos que hoy duermen. Me parece que están viendo este campo, por mis ojos, los ojos aún no abiertos. Está el campo como el ojo de un niño reflejando tanta belleza sin saberlo. Temblamos no se rompa el espejo, inmenso temblador del campo por febrero.
L’olivera
61
Siempre me asomo al viso desde donde columbro la campiña a lo lejos. Olivares y olivos y cortijos de nombres que han estado de siempre sonando en mis oídos. -La Deleitosa, El Duende La dura tierra arada, la dulce tierra uncida al hombre, haciendo yunta por siempre. Luego, vengo despacio. Dejo las riendas sueltas. Siempre está la casa hermosa, bogadora entre olivos, y dentro de la casa, los que amo. Si llego, se me cuelgan lo mismo que un collar de dulzura que pesa alegremente.
ANTONIO GALA
Olivares de Mancha Real
Sencillo e intrincado, con su tesoro a cuestas el olivar cavila. En él no son precisos ni rosas ni claveles: sólo estar, siglo a siglo, serenamente en pie. Cuanto miramos desde arriba es nuestro, porque nos mira y somos suyos. Cae el cielo, y tú me amas, y el olivar nos ama a ti y a mí.
L’olivera
62
La tormenta muy pronto restallará sus látigos. ¿Qué importa?: ya no sueño dormido ni despierto, ya te tengo entre olivos. Mi patria sois; me extinguiré en vosotros para que empiece todo una vez más.
ANTONIO CARVAJAL
Este olivo
(El olivo de La Llosa. Cambrils)
A Ramón García Mateos
Dialogan en sus ramas luces, viento y rocío,
denso brindis del campo a la memoria
de aquella diosa que, una vez benévola,
regaló a los humanos el olivo.
Alberga gorriones y mirlos en su copa
o jilgueros pintados en el sol de sus trinos,
mientras halla a sus pies grato cobijo
la recatada viola.
Si hermoso es bajo el sol, como lo ves ahora,
bello es bajo la lluvia, dije un día al amigo,
con el rumor y el gozo de quien se bebe el cielo.
Si alguna vez un hombre me miente o decepciona,
volveré mis recuerdos a este milagro, dijo,
de paz y de esperanza y de consuelo.
L’olivera
63
RAMÓN GARCÍA MATEOS CANCIÓN DE ATARDECIDA A Joaquín Carbonell, por su “Canción del olivo”
¡Venga Dios a los hogares y a las almas de esta tierra de olivares y olivares! Antonio Machado
En tierras de Mora
viejas oliveras
buscan sus raíces
de sol y de piedra,
buscan sus raíces
fuera de la tierra:
tierra bendecida
con llanto y sudor,
aroma de aceite
de verde color,
aroma de aceite,
romero y canción.
Atardecida lenta
por las tierras bajas,
atardecer de luz para el viajero
que nostalgia en silencio sus recuerdos:
aquí, donde el camino se detiene,
aquí, donde la sal de la memoria
se anega de dolor y soledad.
Brilla insolente el aire frente al tiempo
L’olivera
64
mientras el sol recama el horizonte
y se cubre de luz el olivar.
Brilla el aire insolente en el crepúsculo
cuando borran las sombras el prodigio
de tanta luz sobre las copas anchas
de los viejos olivos orgullosos.
Silencio y paz: vuela un milano altivo
y aletea en el cielo la canción.
Ordeña la oliva
desde la escalera
con los dedos rotos
de la ventolera,
con los dedos rotos
de la llegadera.
Empínate, moza,
que vas a llegar,
échame la toca
que me he de tapar,
échame la toca
que me voy a helar.
Vuela el milano altivo y sosegado
mientras se muere el sol allende el mar.
Vuela el milano en círculo incesante
en la tarde otoñada y en silencio.
Vuela el milano sobre los olivos,
se adivina en el vuelo un mal presagio:
su pico sobre el vértice del miedo.
L’olivera
65
Mas el viajero conoce la verdad:
el vértice del miedo está en el alma
y no hay buitre voraz de ceño torvo,
sólo es el corazón —tiempo y nostalgia—
quien apaga la luz de la esperanza.
En las lentas ramas
del viejo olivar
cuenta las olivas
un leve pardal,
cuenta las olivas
y se echa a volar:
vuela por los campos,
de la Antigua son,
y a las cinco en punto
ya se pone el sol,
a las cinco en punto
toque de oración.
La luz de la esperanza:
fanal donde se queman soledades,
lámpara y fuego, candelita eterna.
La luz de la esperanza,
el olivo es metáfora perfecta:
ligero al viento —levedad del aire—,
diamantino y tenaz sobre la tierra,
endrino el corazón, cobriza el alma:
el olivo es metáfora perfecta.
Romero por las sendas del silencio
L’olivera
66
el viajero otra vez vuelve al camino.
Atardecida lenta
por las tierras bajas,
atardece la luz el horizonte
—se duermen en los ojos los recuerdos—.
cuando inunda la noche el olivar.
NANA
A mi hijo Germán Y duerme junto a ti mi corazón —vela tu sueño, amor de mis amores— cobijado a la sombra de un olivo. Rafael Giner Caballero
Entre las retamas, entre los olivos, de luz el caballo, duérmete mi niño. Galopa, galopa, veloz caballito, que el niño se duerme soñando contigo. Con la luna, luna, que te quiere ver vienen las estrellas y el sueño también. Eres una rosa, eres un clavel, eres un espejo yo me miro en él. Duérmete mi vida, duérmete mi bien, flor de la mañana, luz de amanecer. Mañanita blanca, mañanita fría, mi niño en su grupa, la luz sonreía. Por verdes veredas, por campos de olivos, amanece el día: se durmió mi niño...
L’olivera
67
Fotografia
El procés de l'oli
Per elaborar l'oli d'oliva es fan falta maquines , l'evolució de les maquines per a fer l'oli
, an canviat molt des de els seus començaments . L'elaboració de l'oli te 11 processos .
1. Almacenatje de l'oliva : L'oliva , s'almacena en caixes transpirables , l'oliva a de
començar el proces aquell mateix dia que es diposita a les caixes , si no , l'oli
s'oxidariá . Quan mes rapid es començi el proces , millor sera la qualitat final.
2. Rentat de l'oliva : El proces es comença rentan l'oliva , es fa en una rentadora ,
en la que l'oliva , la rentadora , elimina les pedres i coses que l'oliva podria tindre.
3. Transport de l'oliva al molí : L'oliva , una vegada neta es escurrida , i es
transporta al molí
4. Molturació : Consisteix en moler l'oliva per obtindre una pasta , oli i aigua.
5. Batre l'oliva : Aqui es bat la pasta de l'oliva , procedent del molí .
6. Decantació : En aquest proces es separa la pasta dels seus tres components .
La decantació es pot realitzar a dos fases o tres fases.
7. Transport de la sansa : La sansa es porta fins una tolva d'almacenatje d'aquest
producte.
8. Vibrofiltre : L'oli i oliasses pasen per tamisos vibradors que retiren les particules
sólides . L'oli es transporta mediant una bomba vibrofiltre a una centrifugadora vertical
.
9. Centrifugació i neteja de l'oli d'oliva : Mitjançant una centrifugadora vertical de
neteja automática , neteja lhumitat , sólids fins i impureses .
10. Quadre electronic : S'utilitza per al funcionament de la planta . La protecció de
motors i elements de controls de la temperatura dels procesos , producció , consum
d'energia .
11. Almacenatje i envasament de l'oli d'oliva : L'oli de oliva net , es almacenat en
diposits d'acer inoxidable .
El proces d'obtenció de l'oliva , no pasa per moltes maquines per a obtindre un bó oli
d'oliva , a part , algunes maquines aprofiten parts de l'oliva per a l'energia que s'utilitza
per al funcionament de la planta .
Bibliografia 1 , 2
L’olivera
68
Camps d'oliveres
Us ficare 2 fotos sobre els camps d'oliveres que hi ha a Espanya .
La comarca del Montsià, sempre ha estat
vinculada a la producció d'oliva i oli, sent
la comarca amb major producció de tota
Catalunya
L'olivera que produeix l'oliva blanqueta .
l'àrea de major producció és a la zona
del nord d'Alacant. Reconeixeria un
arbre d'aquesta varietat si ho veiessis,
entre altres coses, pel color del seu
tronc, que és més grisenc que altres.
Hi ha molt més exemples d'oliveres, i de diferents tipus, però només i trobat aquestes 2
fotografies que venien amb una explicació del tipus d'oli.
Bibliografies 3 , 4
Tradicons i constums
La funció religiosa dels olis
L’olivera
69
Són innombrables i ancestrals els vincles del oli d'oliva amb el religiós. La planta de
l'olivera en si mateixa és mítica, veiem branques d'olivera en innombrables referències
pictòriques molt antigues.
Per citar alguna coneguda, val esmentar una de les més cèlebres. Em refereixo al mite
de l'arbre de la pregària feta per Adamo prop de la seva mort, protegit en l'oli de la
Misericòrdia, les llavors posades en la seva boca sota la sepultura naixien del cedre, el
xiprer que estava al costat d'una olivera.
L'oli te moltes histores per a les religion , tot en general de l'oli , la oliva , l'arble , les
rames , fulles ...
Bibliografia 6 , 7
La funció medicinal dels olis
L'oli serveix per a unes quantes formes de curar algunes malalties , a part de l'oli
serveix les fulles , l'oliva , branques , tronc . Algunes son :
Càlculs biliars, malalties del fetge
Prendre suc de llimona amb oli d'oliva.
Laxant
Prendre 2 cullerades d'oli en dejú. Contribueix a la digestió.
Febre
Coure vint grams de branques o escorça d'olivera per cada litre d'aigua. Prendre
diverses tasses al dia.
Cutis marcit i arrugat.
Barrejar un rovell d'ou amb una culleradeta d'oli d'oliva i afegir unes gotes de llimona si
el cutis és gras. Aplicar durant 15 minuts i retirar amb llet o aigua tèbia.
Cicatrius, ferides, úlceres externes, llavis partits, mugrons esquerdats.
L’olivera
70
Cuinar lleugerament tres illes i macerar fins a obtenir una crema. Afegeix dues
cullerades d'oli d'oliva, cereal de blat i 10 ametlles mòltes, es barreja molt bé i s'aplica
a la zona afectada fins que curi.
Restrenyiment.
Com laxant en casos de restrenyiment sever, prendre mig got de suc de bleda amb
una cullerada d'oli d'oliva.
Per cicatritzar ferides i úlceres.
Barrejar el suc espremut d'una illa amb oli d'oliva, s'aplica sobre la zona afectada.
Malalties de la pell.
En el cas d'afeccions cutànies, un triturat d'enciam amb una cullerada d'oli d'oliva
aplicat en forma de cataplasma, ajuda a la millora i suavitza la pell.
Tot lo relaciona amb l'arbre de oliva , et pot ajudar per a algunes malalties , i a moltes
mes malalties que es poden curar amb l'ajuda de l'oli.
Bibliografies 8 , 9
L’olivera
71
Glossari
El glossari de l'oliva es molt extens , hi ha algunes paraules que potser sabreu que
signifiquen
Greixos saturats (cadenes lineals hidrocarbonades sense cap doble enllaç de
carboni, i per tant rígides) l’ús abusiu de les quals és nociu per a la salud. A
temperatura ambient són sòlids. Exemples: cansalada, llard, manteca.
Greixos insaturats (cadenes hidrocarbonades amb algun doble enllaç de carboni que li confereix plasticitat) són beneficioses per a la salud. A temperatura ambient són líquides, es denominen comunament olis. L’oleic i el linoleic són àcids grassos insaturats.
ÀCIDS GRASSOS: Els àcids grassos són els components lipídics de l’oli. La seua
composició està regulada per la llei. Tan l’àcid oleic (ω9) com el linoleic (ω6) tenen
gran importancia per a valorar la qualitat de l’oli. L’oleic és un àcid estable i protector.
El linoleic és inestable, necesita de protectors per a no oxidar-se.
OLI: Compost procedent de vegetals o animals. Està format en la seva major part (90
a 95%) per triglicèrids, i altres dels seus components: esterols, tocoferols, fosfo-
glicèrids, alcohols grassos, etc. Els seus components minoritaris s'eliminen en el
procés del refinat de l'oli.
A Espanya, és habitual anomenar olis als compostos descrits, que són líquids a
temperatura ambient, denominant greixos als que són sòlids a temperatura ambient.
OLI ESSENCIAL: Hidrocarbur de la sèrie dels terpens. Els constituents que donen
origen a la fragància de les plantes poden aïllar-se en forma de mescles denominades
olis essencials o olis volàtils. Aquests constituents són aïllats per certs tractaments,
com la destil lació en corrent de vapor i l'extracció amb dissolvents. Són molt
importants en perfumeria.
L’olivera
72
OLI LLEUGER: Barreja d'hidrocarburs obtinguda mitjançant la destil lació del petroli
quan bull, en l'interval d'ebullició comprès entre 250-300 º C. Aquesta destil lació es
realitza a pressió atmosfèrica en altes torres. Si posteriorment es sotmet a aquests olis
lleugers a una nova destil.lació, però en buit, s'obtenen fraccions d'olis pesats,
lubricants i residus. Després de la seva refinat, aquest tipus d'oli s'empren com a
carburant per a motors dièsel.
El glossari de l'oli de oliva es molt llarg , aquest son uns exemples de les pagines que
e trobat.
Bibliografies 10 , 11 , 12
L’olivera
73
Conclusions L’apartat del treball de recerca que versa sobre el marc literari i geogràfic de l’olivera ens hem adonat que és extensísssim i que, fins i tot es podria ampliar buscant textos narratius. La selecció ha estat només poètica (és el que més ens ha interessat i agradat). Pensem que hem eixamplat els nostres coneixements literaris i també hem conegut l’abast geogràfic d’aquest arbre tan present a la nostra terra. Hem trobat molt interessant comentar els textos seleccionats i buscar el sentit del que l’autor vol expressar i com ens ha arribat a nostaltres com a lector.
Durant el temps que hem estat ampliant el treball, ens he adonat que el camp de recerca sobre l’olivera i la seva literatura és extensíssim. La part que ens ha semblat més interessant i profitosa del treball ha estat la de la lectura de poemes i fer-ne un comentari (veure el que ens vol dir l’autor i interpretar-ho).
L’apartat que tracta sobre les fotografies i les tradicions i els costums ha estat molt
interesant, hem treballat coses molt ampliades sobre un món que teniem massa
proper i no ens n’adonávem. En aquests apartats han estat tractats subtemes com les
propietats curatives que té l’oli sobre cada malaltia, per exemple.
L’olivera
74
Bibliografia www.borges.es
http://historiatransportcat.blogspot.com/2010/09/els-camions-dolis-sabater-de-reus-
baix.htmlhttp://www.rajadell.org/ca/index.php/turisme-i-oci/llocs-dinteres/moli-doli.html
http://alimentacion.interbusca.com/alimentos/aceites-vegetales/aceiteoliva.html
http://www.floresyplantas.net/curiosidades/elaboracion-del-aceite-de-oliva/
http://hotelrestaurantemolidecalsec.blogspot.com/
http://www.arteinformado.com/Recursos/53536/restaurus/
http://www.jerezsiempre.com/index.php/Islamizaci%C3%B3n_y_Edad_Media
http://www.sabor-artesano.com/aceite-oliva-andalucia.htm
http://www.sortirambnens.com/passa-ho-be-i-apren/sortides-culturals.html
http://www.cambrils.cat/mhc/ct/agricola.htm
http://fdmed.org/ca/dieta-mediterrania/piramide-alimentaria/oli
http://www.gestiopolis.com/canales3/ger/plantoliv.htm
http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/geografia/media/200704/10/geodescriptiva/20070410klpgeodes_94.Ees.SCO.png
http://www.indicedepaginas.com/poe_machado.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/machado.htm
http://www.poemas-del-alma.com/pablo-neruda-oda-al-aceite.htm
http://www.biografiasyvidas.com/monografia/neruda/
http://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Neruda
http://www.indicedepaginas.com/poe_hernand.html
http://www.miguelhernandezvirtual.com/vida/vida.htm
http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=545
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051980
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/category/literatura
L’olivera
75
http://www.illesbalearsqualitat.es/ibqfront/producte?idPR=337
Fonts d’informació en llibre:
CÒNSUL, ISIDOR i SOLDEVILA, LLORENÇ. Antologia de poesia catalana. Ed. Proa “Les eines” .Barcelona, 2005.
ESTELLÉS, VICENT ANDRÉS. Antologia poètica. Ed. Proa “Les eines” . Barcelona, 2007.
ALFONSO, ENRIC. Cambrils: la mar, la terra, la taula. Arola Editors. Tarragona, 2005.
TEIXIDOR, EMILI i LLACH, LLUÍS. Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol. Cossetània Edicions. Barcelona, 2009.
MACHADO, ANTONIO. “Poesía”. Alianza editorial. Madrid, 1984.
BLECUA, ALBERTO; ESTRUCH, JOAN;JULIO, TERESA i MORRÀS; MARIA. “História de la literatura” Ed. Santillana. Madrid, 2004.
Fonts d’informació en persona:
Miquel Massuti
