Quadern de bitàcola Josep Maria Vileu

Una vida dedicada als escenaris i al compromís social

efadós®

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics). www.cedro.org.

Lluís Llach. Quadern de bitàcola Una vida dedicada als escenaris i al compromís social

Primera edició: abril del 2014

© d’aquesta edició:Editorial Efadós

© del text i de la selecció de documents: Josep Maria Vileu

© de la presentació: Josep Maria Vileu

© de les lletres de les cançons: Lluís Llach

© de la fotografia de la coberta: Peter Godry

© de les fotografies: Adda, Carles Francesc, Carles Giné, Domènec Gavaldà, Elaine Jones, Elisa Cabot, Enrique Marco, Fina Durán, Gerardo Cortina, Gigi, Jordi Garcia Monte, Josep Moya-Angeler, Juan Miguel Morales, Kazuko Ueno, Lluís Brunet, Lluís Maimí, Lluís Zayas, Manel Armengol, Manel Martí, Miguel González, Pere Manel Mula, Prats i Camps, Puri Mir, Rafael José Jover Clos, Ricard Cervantes, Roberto Coggiola, Roser Ortiz, Roser Vilallonga, Véronique Grasser, Vicenç Abad, Victor Ovies

Edició

Editorial EfadósCarrer d’Edison, 3 · Nau A Pol. Ind. Les Torrenteres08754 El Papiol (Barcelona)Telèfon 936 731 212efados@efados.catwww.efados.cat

DissenyEditorial Efadós

Assessorament lingüístic Maria Neus Doncel Saumell

ISBN: 978-84-15232-63-6DL B. 5310-2014

Imprès a Catalunya

Procedència de les il·lustracions, documents i fotografiesAcadèmia Cinema Català (CIN)

Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Agrupació Artística Musical de Dénia (AMD)

Andréas Claus (CLA)

Àngels Massagué (AAM)

Arxiu Municipal de Girona (AMG)

Arxiu Parlament de Catalunya (PAR)

Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Carles Giné (GIN)

Carme Esteve (EST)

Celler Vall Llach (VAL)

Domènec Gavaldà (GAV)

Elaine Jones (JON)

Elisa Cabot (ELI)

Fermí Puig (PUI)

Fina Durán (DUR)

Fundació Contra la Sida (FCS)

Fundació Lluís Llach (FUN)

Institut Ramon Llull (LLU)

Jaume Giné (JGE)

Joan Molas-Núria Batalla (MOL)

Josep Maria Vileu (VIL)

Josep-Miquel Servià (SER)

Juan Miguel Morales (MOR)

Kazuko Ueno (KAZ)

Lluís Brunet (BRU)

Lluís Llach (ALL)

Lluís Maimí (MAI)

Lluís Marrasé (LLM)

Manel Martí (MAR)

Mediapro (MED)

Núria Picas (PIC)

Núria Santiago (SAN)

Òmnium Cultural (OMN)

Pere Manel Mula (MUL)

Puri Mir (MIR)

Rafael José Jover Clos (JOV)

Ricard Cervantes (CER)

Roser Vilallonga (RVI)

Teatre Nacional (TNC)

Teatre Romea (TEA)

Véronique Grasser (AVG)

Victor Ovies (OVI)

Vicenç Abad (VAD)

“Els núvols són passatges i la tempesta circumstancial.”

Josep Maria Vileu

Agraeixo l’atenció i l’ajut que m’han prestat Lluís Llach, Andréas Claus, Joan Molas i Núria Batalla, Jordi Muñoz, Joaquim Vilarnau, Àngels Massagué, Carme Esteve, Lluís Marrassé, Puri Mir, Pep Albinyana, Roser Vilallonga, Véronique Grasser, Joan-Carles Doval, Elaine Jones, Roberto Coggiola, Ros Riba, Juan Miquel Morales, Josep-Miquel Servià, Fermí Puig, Ricard Cervantes, Acció Cultural del País Valencià, els Serveis de Documentació de TV3, Catalunya Ràdio i RTVE, l’Ajuntament de Verges, els amics i familiars que m’han esperonat, i totes aquelles persones, entitats, institucions i mitjans de comunicació que d’alguna manera han contribuït a fer possible aquest llibre o que simplement s’hi han interessat.

En definitiva..., als col·leccionistes d’anhels i caçadors de somnis...

Als meus pares, germanes i família,i molt especialment a l’Aline, que ha suportat

estoicament el procés de gestació d’aquest llibre

54

54

luís Llach és un artista molt estimat. Gràcies a la seva obra i al seu tarannà, ha esdevingut una gran figura en el món de la cançó i segurament és un dels cantants més internacionals que ha donat el nostre petit país. Durant tota la seva carrera professional, a més a més de mostrar la seva vàlua com a músic i compositor, en una constant progressió i mai sense aturador, Llach també ha deixat palès el seu esperit de lluita envers

les injustícies socials i la defensa de la cultura catalana i de la idea dels Països Catalans, com també el seu suport a favor de les causes justes i la preservació de les cultures minoritàries.

Les cançons de Lluís Llach han esdevingut un símbol i un referent en molts àmbits. Amb les seves lletres i poesia, el cantant empordanès ha expressat la disconformitat, les preocupacions i els anhels d’un poble que ha convidat, amb fermesa, a revoltar-se i a lluitar per un món millor i més just. La seva única arma ha estat la música i les paraules, plenes de sensibilitat, tendresa i missat-ge. Les seves cançons han representat alguna cosa més que una música i una lletra, i han provocat un fenomen quasi inexplicable en el món de la comunica-ció, ja que han esdevingut un nexe quasi irracional i màgic.

El compromís ideològic de Lluís Llach ha estat sempre fidel i no s’ha desviat mai del rumb traçat en aquesta particular, i alhora col·lectiva, Ítaca, fet que el seu admirat públic sempre li ha sabut reconèixer i apreciar. Per tot això, el bagatge professional recorregut per Llach al llarg dels quaranta anys de professió, el seu pensament i el seu compromís fan que esdevingui un músic apreciat i irrepetible de la nostra cultura.

Lluís Llach. Quadern de bitàcola té com a objectiu descriure pas a pas com s’ha anat traçant i escrivint la història de Lluís Llach en la història musical del país i en el nostre esdevenir. Aquesta tasca no és fàcil. Condensar en un nombre determinat i limitat de pàgines la trajectòria d’un personatge com el que tractem és una feina complexa i implica una gran quantitat d’hores de dedicació i esforç.

De Lluís Llach s’han escrit diverses biografies i de moltes menes, però mai no s’havia fet com es recull en les pàgines d’aquest llibre: diferent, inèdit i origi-nal. Lluís Llach. Quadern de bitàcola detalla el trajecte del nostre guerriller de la cançó en un particular tractament.

Editat en clau de cronologia il·lustrada –un recurs molt emprat en el món an-glosaxó–, aquesta obra sintetitza pas a pas, i amb el suport gràfic, els fets més

Introducció

L

RO

SE

R V

ILA

LLO

NG

A (

RV

I)

76

rellevants i característics del llarg i fructífer camí fet per Lluís Llach. Hi trobem dates de concerts, d’enregistrament de discos, compareixences de premsa, ad-hesions, participacions en actes públics, etc. que han anat succeint al llarg de tota la seva carrera artística, ordenats cronològicament, com si fos un dietari.

Seria molt pretensiós de la meva part pensar que a Lluís Llach. Quadern de bitàcola no hi manca cap dada; és evident que el meu desig era encabir-ho tot, però el pas del temps ha estat un obstacle en aquest projecte. M’he trobat amb material malmès, arxius incomplets, documents desapareguts, tot un ventall de problemes a superar. Malgrat l’esforç per vèncer aquests contratemps, ha estat complicat poder acaparar tota la informació que no era al nostre abast, sobretot la vinculada als anys de la dictadura, de manera que algun recital no s’ha pogut documentar en aquest llibre. Malgrat això, s’ha de dir que estem parlant d’un percentatge realment petit i de dades poc rellevants en el sentit mediàtic del seu context. Potser aquests són els neguits i les queixes d’un autor que vol filar massa prim i sovint és massa meticulós. En tot cas, i si fos així, aquest fet queda compensat, i de bon tros, en saber que l’obra ha pogut reunir un volum de dades mai sintetitzades sobre Lluís Llach.

L’elaboració de Lluís Llach. Quadern de bitàcola ha estat com obrir una capsa plena de documents malendreçats i posar-hi ordre meticulosament i amb de-dicació. Esdeveniments com el debut de Lluís Llach amb Els Setze Jutges, els Palaus de la Música, el gener del 76, el Camp del Barça, els concerts a París, els grans muntatges, els seus amics i col·laboradors... Tot ha quedat registrat en el seva data correcta; fins i tot s’han corregit errades que s’arrossegaven d’antuvi. Apuntar, contrastar, seleccionar, editar, corregir, contactar… són al-guns dels verbs operandis emprats en tot aquest procés.

Cada capítol del llibre inclou, a més a més, un destacat contingut fotogràfic que serveix per il·lustrar els textos. Moltes d’aquests instantànies són inèdites, fet que dóna a l’obra un punt més de laboriositat. Aquest material ens ha estat facilitat o cedit per arxius privats i institucionals, i per fotògrafs professionals i aficionats.

Sense ser-ne gaire conscients, Lluís Llach. Quadern de bitàcola es va començar a gestar fa molts anys. El pas del temps i les circumstàncies han precipitat aquest entramat que t’espera tot seguit. Tens a les mans l’homenatge a un cantant que ha sabut entrar en el cor de molta gent. Esperem que et pugui sorprendre i si, de passada, t’aporta alguna cosa diferent, l’esforç haurà val-gut la pena. El dia que Lluís Llach baixava dels escenaris de cop i volta s’obria el calaix dels records i calia posar-hi ordre.

Espero que gaudeixis d’aquest viatge en el temps. ALI

NE

CO

NC

hA

(V

IL)

RO

S R

IBA

(C

LA)

76

98

TO

TE

S L

E S

IMA

TG

ES

D’A

qU

ES

TA

PÀ

GIN

A, A

UT

OR

DE

SC

ON

EG

UT

(A

LL).

98

Preàmbul 28 maig 1910Neix a Sant Martí Vell (Gi-ronès), Josep Maria Llach i Llach (pare de Lluís Llach). Fill d’una nissaga de carlins per-tanyent a una família d’antics terratinents, estudia medicina a Barcelona i comença a exer-cir els anys trenta a la Pera (Baix Empordà), on coneix la seva futura dona. Finalitzada la Guerra Civil contrauen ma-trimoni i es traslladen a viure a Verges (Baix Empordà). En aquesta localitat és nome-nat jutge de pau i més tard alcalde, càrrecs que compa-gina amb la seva professió. La seva humanitat, tolerància i professionalitat fan que es guanyi el respecte i l’admira-ció de tothom.

31 maig 1916Neix a Barcelona Maria Grande i Vall (mare de Lluís Llach). Educada en el marc de la petita burgesia barce-lonina dels anys trenta, és una dona elegant i amb un físic d’actriu que contrasta amb l’estètica de l’època de la postguerra, d’una perso-nalitat moderna i fermament marcada i dominant. Filla d’un inspector en cap de la

policia secreta i d’una mestra amb avançats coneixements musicals, a divuit anys inicia la seva carrera com a docent al poble empordanès de la Pera, on coneix el metge que poc després es convertiria en el seu marit i amb qui tindrà dos fills a Verges estant: Josep Maria i Lluís. Exerceix com a mestra a Verges fins a aconseguir plaça a Jafre.

1948-667 maig 1948Neix Lluís Maria Francesc de Paula Llach i Grande a la clíni-ca Girona d’aquesta localitat. És el segon fill fruit del matri-moni format pel metge Josep Maria Llach i Llach i la mestra Maria Grande i Vall. Viu la

seva infantesa a la població de Verges, un petit llogaret situat al Baix Empordà, co-marca de la qual sempre s’ha declarat un fervent enamorat. 1949-56Els primers anys de vida de Llach es podria dir que són com els de qualsevol vailet de la seva edat si no fos pel gran interès i atracció que li desperta la música. La perso-na que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. Tant Lluís com el seu germà Josep Maria feien ser-vir la seva guitarra. La seva mare es cuida, el 1952, que rebi ensenyament musical al poble: aprèn solfeig amb Quim Gil (músic de la Cobla de Girona) i, més endavant, piano amb Montserrat Puig-demont (professora de pia-no). De seguida li descobriren la seva intuïció musical. Lluís Llach practica els coneixe-ments adquirits gràcies a l’existència d’un piano en el domicili familiar. El jove vailet, a escassos sis anys, comença a compondre les seves primeres estructures musicals al mateix temps que aprèn l’abecedari. Llach prefe-reix tocar el piano que anar a jugar amb els amics i gaudeix

1948 66 Vaig estudiar piano com a aficionat durant cinc anys. Però, en canvi, l’he tocat més de deu intentant sempre de fer alguna cançó pròpia.”

‘‘

A dalt, el jove Lluís Llach amb la seva mare. A la fotografia superior dreta de la pàgina anterior, a l’internat dels Fossos de Figueres.

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T(S

ER

)

1110

escoltant les composicions de cantants francesos com Léo Ferré, Jacques Brel, Georges Brassens, Édith Piaf, etc. Lluís Llach acumularia l’equivalent a sis cursos de piano, encara que mai no es va examinar. Els seus pares volien que es-tudiés carrera, la qual cosa no incloïa la música; l’obtenció d’un títol li podria assegurar el futur professional. Aquest fet motivà les primeres discre-pàncies familiars.

1957Lluís Llach estudia batxillerat elemental internat en el col·legi dels Fossos de Figue-res (Alt Empordà), on demos-tra ser un estudiant aplicat i amorf dins de l’ordre peda-gògic memorístic i repressiu de l’època. Durant aquesta època demostra les seves ap-tituds vocals al cor de l’institut i segueix estudiant piano els dos primers anys, fins que es queda sense professor.Acadèmicament les seves notes són excel·lents. Al cor del col·legi, fent d’escolà, és qui porta la iniciativa.

1958-62El jove Llach té un pacte amb un dels hermanos i pot seguir practicant el piano a la sala de música a l’hora del pati tot escapolint-se dels partits de

futbol. Als estius, de vacan-ces al poble, Llach ho aprofita per nedar, retornar a la músi-ca i retrobar-se amb la colla d’amics. I sempre, a mitjan agost, passen unes quantes setmanes a Porrera (Priorat) abans de tornar als Fossos, on la seva mare té casa i ter-res de conreu. Aquí coneix la noieta que esdevindria el seu primer gran afecte, Jorgina Domènech, que l’apropa a la música francesa i d’una manera especial a Jacques Brel. A ella li dedicà l’any 1968 la cançó d’amor «Per un tros del teu cos». A Porrera pot practicar música amb el piano del casino del poble.

Lluís Llach segueix estudiant piano fins que es queda sen-se professor. Per tal de poder seguir el seu aprenentatge pacta amb un dels hermanos practicar a l’hora del patí amb el piano del col·legi. Durant l’estiu pot continuar el seu aprenentatge a casa seva. És durant els mesos d’escola que el jove Llach recrea mentalment i mimè-ticament les melodies de les cançons que escolta a la ràdio, i quan comença a com-pondre les seves primeres estructures musicals.

1963-67Llach comença el batxille-rat superior en la branca de Ciències. L’educació

rebuda fins llavors és del tot escolàstica. L’aplicat i cregut estudiant i religiós practicant es declara en rebel·lia contra aquell sistema i entorn asfi- xiants. Són temps en què Llach aconsegueix una guitarra amb la qual pot practicar més constant-ment les melodies. En plena crisi de l’adolescència, Llach deixa l’internat i se’n va a Barcelona per estudiar a la Universitat. Sense cap mena de vocació i atesa la seva fa-cilitat per les matemàtiques, decideix provar sort, durant dos anys, a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials sense passar cap assignatura.

Llach decideix canviar de carrera i es matricula a la Facultat d’Econòmiques, atret pel programa d’estu-dis. Aquesta facultat era la més polititzada i el reflex del maig del 68 ho accentuà més encara. L’ambient general, les noves assignatures i els companys sensibilitzen so-cialment i políticament Lluís Llach, que comença a oblidar l’escolàstica visió del món i de la història que li havien inculcat a Figueres per una altra visió més crítica, mate-rialista i liberal. El primer any s’instal·la a viure al pis de la seva àvia materna i després es trasllada a una pensió del barri de Collblanc de Barcelo-na, on es retroba amb la colla de l’Empordà.

Encara veig a vegades,

de vegades veig encara

els meus ulls d’infant que busquen,

més enllà del glaç del vidre,

un color a la tramuntana.

Vida (1979)

A la fotografia inferior esquerra de la pàgina següent, Lluís Llach i la seva mare a la platja de Roses. A la de la dreta, el jove Lluís Llach balla amb la Jorgina a Porrera.

A D

ALT

: LLU

ÍS Z

AY

AS

(A

LL).

A B

AIx

, ES

qU

ER

RA

: AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

MO

L). A

BA

Ix, D

RE

TA

: AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

ALL

).

1110

1312

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

VIL

)

1312

Crec que estic evolucionant; m’estic prenent la cançó amb rigor i honradesa, amb coneixement de causa. Intento que aquesta evolució es regeixi per dues premisses fonamentals: utilitat i efectivitat.”

‘‘generL’any comença per a Lluís Llach amb canvis que reper-cutirien fonamentalment en la seva trajectòria artística. Les actuacions formant part dels Setze Jutges queden enrere i coneix Joan Molas i Núria Batalla, que serien els seus representants fins al desembre del 1990; el pri-mer pas cap aquesta nova etapa és el nou contracte que signa amb el segell dis-cogràfic Movieplay. Aquest canvi d’editora ve motivat, bàsicament, pel desig d’am-pliar mercat.

12 generFestival de cançó al Teatre Municipal de Girona (Giro-nès) amb la intervenció de Lluís Llach, Regina Buïra, Enric Barbat i Miquel Cors. Un públic majoritàriament

jove acull amb entusiasme les composicions dels artistes.

22 febrer Llach presenta alguns dels seus primers temes en una petita actuació en el marc de la segona edició del sopar subhasta a benefici de la Casa Nostra de l’Associació Protectora de Disminuïts Psíquics de Lleida (Segrià). Aquesta presència a la capi-tal del Segrià arriba després de ser requerit per Radio Munich per tal d’intervenir en alguns programes sobre la cançó a l’Estat espanyol, viatge que combinaria amb una gira per diversos centres universitaris francesos patrocinada per l’Associació d’Estudiants de França.

23 febrerUna jornada dedicada a la Nova Cançó reuneix a la vila de Bourg-Madame (Catalu-nya Nord) els joves cantau-tors Miquel Cors, Maria del Mar Bonet i Llorenç Tarrida, i Lluís Llach.

marçLluís Llach ofereix un re-cital a Montpeller (Fran-ça) davant d’estudiants catalans.

abril Malgrat el canvi de segell discogràfic, Concèntric pu-blica el que seria el primer long play de Lluís Llach, Els èxits de Lluís Llach (Concèntric 5711-UL), una recopilació d’una gran part de les cançons editades fins a la data en format senzill; la bona interpretació, ajudada

per un bon fons musical i una ben aconseguida gra-vació, són qualitats que fan d’aquest un disc agradable, en el qual es marquen clara-ment la seva personalitat i estil. L’editora posa a l’abast dels seguidors del cantant el seu millor material, al ma-teix temps que realitza una bona operació comercial.

11 abrilLluís Llach, Teresa Rebull, Joan Baptista Humet i Antoni Ortega presenten les seves

1969

Lluís Llach signa el seu contracte amb Movieplay.

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

VIL

)

(PU

I)

1514

cançons a Banyuls-sur-Mer (Catalunya Nord).

23 abrilActuen a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) Joan Baptis-ta Humet, Miquel Cors i Lluís Llach. El públic es va identi-ficar amb l’empordanès de tal manera que el va obligar a sortir en reiterades ocasions a interpretar més cançons.

27 abrilSe celebra a l’hotel Central Parc de Santa Coloma de Farners (Selva) un festival fòrum dedicat a la Nova Can-çó. Lluís Llach és convidat a participar-hi. El resultat no fou el desitjat ja que el públic present no estava habituat a un diàleg entre ell i l’intèrpret, i la vetllada no va acabar de ser del tot fluida. També va actuar-hi el jove Joan Baptis-ta Humet.

29 abrilL’Agrupació Folklòrica de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) organitza al casal de la vila un festival de músi-ca i cançó catalanes. Aquest es va dividir en dues parts, una dedicada a un concert de sardanes i una segona part, a la cançó catalana actual amb els cantants Dolors Laffitte i Lluís Llach, que va interpretar els seus darrers èxits.

24 maigEl Tràiler, l’esbart cultural de

Sant Feliu de Pallerols (Gar-rotxa), presenta el primer festival de cançó catalana que es fa en aquesta localitat. Hi intervenen Joan Baptista Humet, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach.

7 junyTé lloc a l’Orfeó Gracienc de Barcelona (Barcelonès) la fase final del concurs La millor lletra de la cançó, que s’havia anat duent a terme durant les setmanes precedents dins el programa Barcelona Internacional de Ràdio Joventut. Van resul-tar vencedors Joan Manuel Serrat, Marian Alberó i Lluís Llach, que es va classificar amb les cançons «L’estaca» i «Cop de destral». Els premis van ser atorgats per votació popular entre els oients del programa radiofònic i l’en-trega dels guardons va ser a càrrec del mateix públic. Llach va manifestar que també mereixien ser entre els vencedors artistes com Raimon i Francesc Pi de la Serra. L’acte fou presentat pels locutors Joan Comellas i Josep Maria Bachs.

26 junyEl setmanari Mundo organitza el I Gran Premi Disco Mundo de Oro a l’hotel Ritz de Bar-celona amb la col·laboració de Luis Aguilé, Núria Feliu, Gloria, Dolors Laffitte, Pau i Jordi, i Lluís Llach.

24 juliolRecital de cançó catalana, amb l’actuació de Lluís Llach i Francesc Pi de la Serra, al Centre Cultural d’Esplu-gues de Llobregat (Baix Llobregat).

29 juliolA Argelès-sur-Mer (Catalunya Nord), a la plaça de la Mairie, se celebra un festival de cançó catalana organitzat per les entitats locals Massana i Foment de la Sardana, amb la participació d’Enric Barbat i Lluís Llach.

agostConcerts a Altafulla (Tarra-gonès) i també a Prada de Conflent (Catalunya Nord) en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu.

setembreLlach segueix obrint-se camí en el panorama musical amb l’aparició d’un nou EP (Movieplay SBP- 10136), que representa el seu debut amb la nova discogràfica. En aquest nou treball –el

Gravar a Londres fou una petita aventura. Vaig passar-hi sis dies. En arribar, van fer-me sentir els arranjaments, que m’agradaren molt de seguida. Després vaig gravar jo.”

A la pàgina següent, fotografia de l’entrega de premis del concurs La millor lletra de la cançó: Joan Comellas, Àngel Casas, Lluís Llach, Marian Alberó, Joan M. Serrat i Josep M. Bachs

‘‘

(PU

I)

1514

setè– s’inclouen les can-çons de temàtica comercial i social «Irene», «Desper-tar», «Res no ha acabat» i «Temps i temps» (amb lle-tra de Josep Maria Andreu). La seva forta personalitat el referma definitivament com un dels valors més sòlids de la cançó al nostre país.

D’aquest disc se’n venen més de 100.000 còpies a tot l’Estat espanyol, gràcies, sobretot, al tema «Irene», que es converteix en el

gran èxit de la temporada, fet que fou clau per donar a conèixer l’artista a tot l’Estat espanyol. La crítica espanyola a partir d’aquest moment ja presenta Llach com un seriós competidor de Serrat. S’inicia, així, una nova etapa en la seva reeixi-da carrera artística.

18-20 setembreA Barcelona (Barcelonès) se celebra el II Festival Interna-cional de Barcelona, instaurat després que TVE cancel·lés el

del Mediterrani. Com que la Ciutat Comtal tenia una gran tradició musical, no va voler quedar-se sense el seu propi certamen de música moder-na. En aquesta edició, Llach no va ser admès amb la can-çó «Cels trencats» (amb lle-tra de Josep Maria Andreu). De les tres composicions en català presentades només n’hi va poder participar una. Es va crear un cert rebombori arran de les suposades i sos-pitoses causes d’aquestes exclusions.

“El contacte amb el públic m’ha responsabilitzat en gran manera, no solament professionalment, també humanament. El que abans era per a mi una distracció s’ha convertit en un treball al qual dedico una gran part del dia i que comprèn des de compondre les cançons i cuidar les seves formes fins a l’estudi del seu fons i veure si aquest és honest, útil i efectiu.”

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

ALL

)

1716

18 setembreLluís Llach, amb motiu de la Setmana del Disc, visita els establiments barcelonins de Claris, Jorba Preciados, Radio Fernando i Lucarda per tal de signar autògrafs als seus seguidors i seguidores.

24 octubreRàdio Nacional d’Espanya,

amb motiu de l’emissió extra-ordinària dedicada a Girona dins l’espai Unidad de las Tierras de España, programa un fi de festa que emet en directe des del Teatre Munici-pal d’aquesta localitat. Ame-nitzen la vetllada musical, presentada pel conegut Luis del Olmo, diversos artistes de renom com Lluís Llach, Dolors Laffitte, LoneStar, Estels Blaus, IV Dinastia o Els Llamps.

29 novembreFestival de la Cançó a la localitat d’Anglès (Selva). A la primera part actua la Coral d’Osor, dos representants de la música folk, els grups 69 i Caifàs, i Toni Llobet, i, a la segona, Lluís Llach en solitari.

desembre Seguint el ritme incessant de creació discogràfica, apareix el vuitè treball de Lluís Llach –el segon que treu en la seva segona

època–, en què s’inclouen les cançons «Una il·lusió» i «Respon-me» (Movieplay SN 20294), enregistrades a Londres, amb arranjament i direcció musical de Zack Laurence, i en què queda refermat que aquell jove a qui un dia l’escenari va es-pantar i a qui ja s’advertei-xen els problemes capil·lars, segueix despuntant i se li aprecia una sensibilitat poètica i musical.Per tal de presentar aquests dos nous temes, es progra-ma una audició en directe al local La Cucafera. La prem-sa lloa el seu estat creatiu i també la popularitat que està assolint.

13 desembreAmb tot el bagatge discogrà-fic editat fins a la data i amb molt d’escenari recorregut, Lluís Llach es presenta en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona (Bar-celonès) en un concert que

Lluís Llach es defensa davant dels comentaris que l’acusen d’imitar i seguir els passos de Joan Manuel Serrat: «De tot això, jo no en sé res. I estic ben segur que aquesta campanya em va fer més mal que bé. Jo sóc Lluís Llach i no tinc res a veure amb Serrat ni amb cap altre cantant. I em sembla que això va quedant cada dia més clar, amb el que faig i el que canto... La meva línia es podria situar entre els dos extrems de la Nova Cançó: entre la cançó social i la cançó intranscendent. De les línies existents, crec que l’única veritablement interessant i positiva és la de Raimon i Pi de la Serra. La de Serrat i la dels qui el se-gueixen va cap a una explotació comercial absoluta dins del més intranscendent que es fa al país.»

lluís llach, com Serrat?

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

MO

L)

Lluís Llach rep el Premi Disc Català de l’Any.

1716

representa la seva consagra-ció definitiva davant els mà-xims exponents de la crítica especialitzada de l’època. El recital ofert, amb tot l’afora-ment venut, va esdevenir un testimoni vàlid de la situació sociopolítica del moment i va representar el primer gran èxit del cantant. Llach, acom-panyat per una formació or-questral dirigida per Francesc Burrull, va interpretar un re-pertori ampli i antològic dividit en dues parts: en la primera, acompanyat de la seva guitar-ra i d’un tercet, va presentar cançons de la seva primera etapa i en la segona part va aparèixer a l’escenari al més pur estil crooner, acompanyat per una orquestra formada per 25 músics dirigits per la batuta de Francesc Burrull, i va presentar els temes de creació més recent.

El concert es va enregistrar per a la posteritat. En des-

taca la interpretació instru-mental de «L’estaca», amb l’únic acompanyament vocal del públic assistent, després que, per primera vegada, se li denegués, governamental-ment, poder-la interpretar. Aquest va ser un moment decisiu perquè aquesta can-çó assolís en poc temps el caràcter mític i reivindicatiu conegut per tots.

Lluís Llach esdevé, des-prés d’anys de contínua i excel·lent preparació, una autèntica figura de categoria musical i és la figura més representativa de la cançó catalana.

23 desembreGràcies a l’èxit de la cançó «Irene», Lluís Llach s’empor-ta el Premi al millor disc d’in-tenció popular en el marc de la cinquena edició del Premi Disc Català de l’Any.

26 desembreDies després del recital del Palau, Lluís Llach té una tro-bada a La Cova del Drac amb la guitarrista Laura Almerich, una dona que es convertiria en la seva inseparable amiga, còmplice i en part fonamen-tal del seu acompanyament musical durant tota la seva carrera artística.

L’inici d’aquesta relació té lloc en un recital ofert a l’Orfeó de Sants el dia de Sant Esteve.

Lluís Llach va culminar la seva constant progressió mu-sical. El ja popular cantant de Verges va obtenir un res-sonant i positiu èxit per a la Nova Cançó, i una definitòria confirmació de la seva qualitat com a autor i cantant.

Amb totes les localitats del Palau venudes, Lluís Llach es presentava davant del seu públic, que va aplaudir totes les seves cançons, després d’una acurada etapa de preparació.

El recital es va dividir en dues parts. A la primera part va sortir amb la seva guitarra i, acompanyat per Burrull, Orteu i Cubedo (piano, guitarra i baix), va presentar una selecció de cançons ja conegudes de la seva primera etapa i enregis-trades fins al moment. Hi mancaria «L’estaca», per raons alie-nes a l’empresa, malgrat que, en una jugada mestra i eficaç, Llach va deixar la guitarra recolzada a la cadira, s’allunyà del micròfon per deixar que els seus músics interpretessin la música i el públic la coregés. En arribar al descans, Llach s’havia posat tot el públic i els crítics a la butxaca.

La segona part del recital fou diferent. Acompanyat per un conjunt de 25 músics, sota la batuta de Francesc Burrull, el jove cantautor va cantar les quatre peces del seu darrer EP i va estrenar-ne set de noves: «Jo sé», «Cels trencats», «Aquell vaixell», «Somni», «Jo també he dormit a l’alba», «Respon-me» i «Tot sovint escolto històries que em parlen d’esclaus», composicions que evidencien la seva ambició musical i la progressió artística, i que són rebu-des amb entusiasme pels presents.

L’execució artística de Lluís Llach va resultar ajusta-da i convincent, i va demostrar el domini de diversos es-tils demostrant que es trobava en un punt clau de la seva carrera. Aquest concert arriba en un moment molt oportú perquè l’artista ja disposa d’una preparació sòlida en l’as-pecte tècnic i d’una experiència. Lluís Llach ja demostra unes estimables condiciones vocals i els arranjaments de les seves cançons han estat confeccionats de tal ma-nera que li permeten el lluïment. L’objectiu de donar-se a conèixer veritablement després d’aquest concert s’havia assolit i l’èxit aconseguit li obrirà nous horitzons, i la seva difusió serà molt més exponencial.

el Primer Palau

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

VIL

)

1918

A D

ALT

: A U

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

VIL

). A

SO

TA

: Nú

RIA

SA

NT

IAG

O (

SA

N)

1918

1991

A la fotografia superior de la pàgina anterior, Lluís Llach fa broma amb Miquel Martí i Pol després que aquest rebés el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

5 generFrance2 emet el programa es-pecial Etoile Palace dedicat a la soprano Victòria dels Àngels. Hi participen diversos artistes i persones vinculades a l’home-natjada. Lluís Llach, que pren part en la tertúlia, interpreta en directe «Au blanca».

5-9 febrerLluís Llach, que acaba d’enre-gistrar el seu nou disc, titulat Torna aviat, actua a l’Opéra Comique de París acompa-nyat de l’Orquestra d’Europa, dirigida per Oliver Holt, en tres concerts organitzats a favor d’Amnistia Internacional i obté una càlida acollida.

febrerLluís Llach canvia de repre-sentant. Després de 24 anys, el binomi Joan Molas i Núria Batalla decideix deixar el cantant per tal de dedicar-se a altres activitats. El nou mà-nager de Llach fins al final de la seva carrera serà Andréas Claus, un alemany que els darrers anys havia estat l’or-ganitzador dels seus recitals als estats alemany i francès.

20 febrerRecital al migdia al camp de futbol de la Universitat Autò-

noma de Barcelona (Vallès Occidental) per demanar la fi de la guerra del golf Pèrsic. El concert de Llach és or-ganitzat pel Vicerectorat de Coordinació Institucional de la UAB i la Coordinadora per la Pau de la UAB.

9 marçActuació de Lluís Llach al Pavelló d’Esports del Voló (França).

13 marçLluís Llach és el convidat del programa Mikimoto Clip de TVE Catalunya, presentat per Miquel Calçada.

19 marçRecital de Lluís Llach a l’Au-ditori Municipal de Castellar

del Vallès (Vallès Occidental). Canviant la tendència dels darrers anys, Llach deci-deix iniciar la gira oficial de presentació del seu nou disc per la perifèria en lloc de les grans capitals.

29-31 marçConcert a l’Auditòrium de Palma (Illes Balears).

10 abrilLluís Llach convoca la prem-sa a cal Corder, la casa que té a Parlavà (Baix Empordà), per tal de donar a conèixer el seu nou disc, Torna aviat. El fet que triés la seva residèn-cia empordanesa per a la presentació no va ser fruit de l’atzar; aquesta casa pairal es va convertir en un improvisat estudi de gravació durant dos mesos per tal d’enregistrar íntegrament tot el disc gràci-es a l’estudi mòbil Camió-2. Els músics es van instal·lar a la casa durant el període de gravació i es van condicionar diverses sales per col·locar-hi ordinadors i instruments.

13 abrilMés de 2.000 persones es congreguen a la plaça de toros de la Misericòrdia de Saragossa (Aragó) per seguir A

UT

OR

DE

SC

OE

NG

UT

(A

VG

)

2120

el concert que ofereixen els cantautors José Antonio La-bordeta, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Amancio Prada.

14 abrilLluís Llach actua a la sala 2000 de Manresa (Bages).

15 abrilSurt a la venda el nou disc Torna aviat.

17 abrilLluís Llach és entrevistat al magazín La Alegría de la Casa de Ràdio Barcelona.

19 abrilA l’espai Barcelona Súper de Ràdio Barcelona s’entrevista Lluís Llach.

21 abrilLluís Llach i Otelo Saraiva de Carvalho (principal protago-nista del 25 d’Abril a la Revo-lució dels clavells de Portu-gal) són convidats a parlar de la situació de Portugal i de l’actualitat al programa Mira-2 de TVE 2 conduït per Concha García Campoy.

22 abrilAl programa Protagonistas de Radio Popular, Lluís Llach és entrevistat amb motiu del seu nou disc, Torna aviat.

23 abrilAl Teatro Pradillo de Ma-drid, Lluís Llach ofereix una conferència de premsa per promocionar la sortida al mercat del seu nou disc.

26 abrilPresentació del disc Torna aviat en un recital al Pavelló d’Esports de Ripollet (Vallès Occidental) a favor dels insubmisos, davant més de 700 persones, emmarcat en els actes de la campanya or-ganitzada pel Grup de Joves de Ripollet. Llach va reservar els nous temes per a la tanda de bisos. El moment estel·lar de la nit arriba amb la inter-pretació d’«Insubmís».

1 maigEl magazín de tarda de TV3 Com a Casa entrevista Lluís Llach per tal de parlar del seu nou disc, Torna aviat.

5 maigRecital de Lluís Llach al Casal Cultural i Recreatiu de Cas-tellbisbal (Vallès Occidental).

8 maigEl programa Viva la Gente d’Antena 3 Radio parla amb Lluís Llach arran de l’aparició del seu nou disc.

12 maigLluís Llach participa com a convidat especial en el concurs infantil Juego de Niños de TVE 2, presentat per Elisenda Roca.

13 maigNova aparició de Lluís Llach a TVE 2 per promocionar el seu disc Torna aviat. En aquesta ocasió és entrevistat dins el magazín Rápido.

18 maigRecital de Lluís Llach al Teatre Principal de Castelló (País Valencià). 20 maigA Catalunya Ràdio s’entrevis-ta Lluís Llach, que és convidat

Lluís Llach enllesteix el disc Torna aviat a la seva casa de Parlavà.

RO

S R

IBA

(C

LA)

(VIL

)

2120

a l’espai La Guitza dins el programa Catalunya Vespre.

21 maigRecital de Lluís Llach al Tea-tre Principal de València (País Valencià).

El programa de TV3 Això és Massa, presentat pel Màgic Andreu, té com a convidat Lluís Llach.

31 maigEl programa del Canal 33 Sput-nik TV entrevista Lluís Llach a la seva casa de Parlavà sobre la seva trajectòria artística i el seu nou disc, Torna aviat.

1 junyRecital de Lluís Llach a Baio-na (Galícia).

6 junyEl poeta Miquel Martí i Pol rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural. L’acte de lliurament el presidiren el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart; el president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy, i el president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs. Lluís Llach no va voler perdre’s l’acte.

8 junyConcert de Lluís Llach al Pavelló de Roda de Ter (Oso-na) a favor dels insubmisos. En destaca la presència de Miquel Martí i Pol.

12 junyL’Informatiu Cinema del Canal 33 emet una entrevista a Lluís Llach centrada en la banda sonora de la pel·lícula El lladre de nens que estava component.

13 junyLluís Llach actua en directe al programa Iñaki, los Jueves del Canal 9 valencià.

14 junyLluís Llach canta al Pavelló Poliesportiu de la Verneda, Barcelona (Barcelonès) sota el lema «Lluís Llach obre nous camins per Turkana». El concert va ser organitzat per l’associació Nous Camins per recollir fons per ajudar el poble nòmada del nord de Ke-nya, castigada per una intensa sequera i víctima de la fam.

15 junyRecital de Lluís Llach al Pavelló Poliesportiu de Blanes (Selva).

19 junyLluís Llach tanca a Narbona (França) la programació del primer Théâtre Fòrum Méditerranée, que se celebra al Centre d’Art i de Cultura d’aquesta ciutat.

22 junyLluís Llach presenta Torna aviat a la plaça del seu poble, Verges (Baix Empordà), dins la gira d’estiu després de sis anys d’absència.

24 junyCatalunya Ràdio emet en diferit el concert de Llach a Verges.

27 junyRecital de Lluís Llach a Tolo-sa (França).

29 junyRecital de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell a El Colomer de Sant Cugat del Vallès. Durant la

Torna aviat és el dinovè àlbum (CBS 468163-1 LP) de Lluís Llach, produït pel sud-africà Allan Goldberg. En aquesta nova proposta, Llach torna a confirmar el seu tarannà d’artista inquiet, sempre àvid de recórrer nous camins musicals. El disc, que destaca per la seva sonoritat i per la base electrònica, conté vuit temes: «Torna aviat», una cançó d’amor que dóna títol al disc i composta a partir de les imatges que el cantant veia des del balcó del seu antic domicili barceloní a la plaça Reial. Al disc hi trobem un parell de temes aliens a l’artista, «La idea podria ena-morar-te», de Joan Amèric, i «Dóna’m sa mà», de Maria del Mar Bonet, com també un parell de dedicatòries, «Roda», per homenatjar el poeta Miquel Martí i Pol, i «Au blanca», dedicada a la soprano Victòria dels Àngels, la qual va col-laborar posant la veu a l’enregistrament. Aquest nou LP es completa amb les veus d’un particular cor, format pels col·lectius MOC, Mili KK i Assemblees Antimilitaristes, amb el suport de quinze membres de la Coral de Parlavà, que acompanyen Lluís Llach a «Insubmís», peça dedicada als objectors del servei militar. Torna aviat es completa amb «Esquizoclub», una cínica composició que serveix per ironitzar a propòsit dels assidus al Liceu i «dels qui porten una doble o triple vida», i «La forja», tema instru-mental de la banda sonora de la sèrie produïda per TVE.

Torna aviat

2322

vetllada van cantar plegats «Cant de l’enyor».

5 juliolLlach inicia als estudis Gema de Barcelona el procés de gravació de la banda sonora de la pel·lícula El lladre de nens, del realitzador francès Christian de Chalonge; una coproducció francohispano-italiana amb Ángela Molina, Marcello Mastroianni i Michel Piccoli, i que es presentà oficialment a finals d’estiu a la secció competitiva de la Mos-tra de Cinema de Venècia.

Llach anuncia la renovació del seu contracte amb CBS.

6 juliolRecitals de Lluís Llach a França: Osseja (6) i Chateau Bayonne (12, 13).

26 juliolRecital de Lluís Llach al País Valencià: plaça de bous de València (26), plaça de bous de Vilafranca del Cid (27) i plaça Major de Benifairó de la Valldigna (28).

7 SeTembreLluís Llach actua al recinte esportiu de Parlavà (Baix Empordà) en un concert en pro dels insubmisos. Més de 1.900 persones assisteixen al concert, que serví per recap-tar fons per a la construcció d’una pista del pavelló local. El moment culminant de la nit va arribar quan la coral del poble va acompanyar Llach en la interpretació del tema «Insubmís».

11 SeTembreRecital de Lluís Llach a Mar-torelles (Vallès Oriental).

13 SeTembreFestes de l’Aplec a la localitat de Balenyà (Osona) amb un concert de Lluís Llach davant del santuari de l’Ajuda.

28 SeTembreRecital de Lluís Llach al

Poliesportiu de Sant Hilari Sacalm (Selva).

4-5 ocTubreLluís Llach presenta al Teatre Fortuny de Reus (Baix Camp) el seu disc Torna aviat.

21 ocTubreRecital de Lluís Llach a l’Es-pace Culturel du Pin-Galant de Merinhac (França).

29-30 ocTubre Presentació de Torna aviat al Teatre Municipal de Girona (Gironès). Ràdio Girona va emetre un resum del primer dels concerts.

5 novembreS’anuncien els concerts de presentació del disc Torna aviat al Teatre Tívoli de Barce-lona, que tindrien lloc del 4 al 15 de desembre.

6 novembreEs fa públic que Lluís Llach acceptava l’encàrrec de com-pondre la música del nou mun-tatge teatral de Lluís Pasqual, Tirano Banderas, amb text de Ramón del Valle-Inclán.

13 novembreSuite de Parlavà (Edicions 62) és el títol del llibre de poemes que el poeta Miquel Martí i Pol presenta al mateix

Els recitals al Tívoli van significar la culminació d’una temporada triomfant arreu de petites localitats dels Paï-sos Catalans on Lluís Llach va voler presentar abans les seves noves composicions.

Llach evidencià en aquesta nova etapa la seva experi-mentació amb el so i amb la tècnica. Una prova evident en són els arranjaments acurats i moderns a què van ser sotmeses les seves velles cançons, amb un resultat sor-prenent que denota la qualitat d’aquest artista inquiet que condueix la seva sonoritat i els ritmes cap a una evolució més càlida i compacta. Lluís Llach va demostrar, un cop més, el seu bon moment professional, tant en l’aspecte creatiu com en l’interpretatiu, i va superar amb molt bona nota la seva estrena barcelonina.

evolució de la seducció

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

CLA

)

2322

lloc on el va concebre: la casa que el seu amic Lluís Llach té a la localitat empordanesa de Parlavà (Baix Empordà).

Davant dels mitjans de comu-nicació presents, el poeta va voler agrair a Lluís Llach –a qui dedica el llibre– l’amabili-tat amb què l’acollia sempre.

16 novembreRecital de Lluís Llach al Po-liesportiu de la Seu d’Urgell (Urgell).

21 novembreLluís Llach és entrevistat al programa concurs El Joc del Segle de TV3.

22 novembre Recital de Lluís Llach al Re-cinte de Fires de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

25 novembreLluís Llach és convidat al pro-grama El Matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio i també participa en l’espai Cultu-ral de Catalunya Ràdio per comentar el cicle de concerts al Tívoli de Barcelona.

28 novembreRecital de Lluís Llach al paranimf de la Universitat de Sant Vicent del Raspeig (País Valencià).

30 novembreLluís Llach parla dels recitals que farà al Teatre Tívoli de Barcelona al programa Ca-ta-Crac de Catalunya Ràdio.

3 deSembreConferència de premsa de presentació dels dotze concerts de Lluís Llach al Te-atre Tívoli. El cantant també anuncia que entre els seus projectes més immediats n’hi ha un de molt especial: la composició d’una «Cantata per Barcelona», que va definir com una «espècie d’himne olímpic dedicat als qui mai no guanyaran cap olimpíada» i que podria comptar amb la col·laboració del seu amic Miquel Martí i Pol.

4-15 deSembre Llach presenta al Teatre Tívoli de Barcelona el seu disc Torna aviat. Aquests concerts segueixen el mateix patró que els oferts durant l’any en di-verses poblacions catalanes.

8 deSembreLluís Llach intervé al progra-ma Dos Mañanas por Tí de RNE1 amb motiu d’un progra-ma especial dedicat al poeta Miquel Martí i Pol.

9 deSembreA causa de la resposta del

públic, Lluís Llach prorroga tres dies més (17, 18 i 19 de-sembre) els seus recitals al Teatre Tívoli de Barcelona.

10 deSembreTelevisió Espanyola enregis-tra el recital de Lluís Llach corresponent a la seva sèrie d’actuacions al Teatre Tívoli.

12 deSembreLluís Llach s’adhereix a la vaga convocada per l’Associa- ció d’Actors de Catalunya. És per això que cancel·la el recital que ha d’oferir la nit del dia 12 al Teatre Tívoli, les entrades del qual seran vàlides per al concert del dia 17, el darrer de la tanda de presentació després de la pròrroga anunciada.

14 deSembreCatalunya Ràdio enregistra el concert de Lluís Llach ofert al Teatre Tívoli. 21 deSembreRecital de Lluís Llach al Poliesportiu Nou de Santa Coloma de Gramenet (Barce-lonès).

26 deSembreTVE Catalunya emet el con-cert que Lluís Llach va oferir al Teatre Tívoli el 10 de desembre.

2524

2524

201117 generA Barcelona se celebra la gala dels III Premis Gaudí de cine-ma. L’Acadèmia del Cinema Català homenatja l’actor Jordi Dauder atorgant-li el Gaudí d’Honor, que ell dedica a Mi-quel Martí Pol i a Lluís Llach.

17 febrerLluís Llach presenta a la sala Horiginal de Barcelona el CD-llibre Terra i Cultura. III Premi Miquel Martí i Pol, editat per Cossetània i el grup Enderrock.

24 febrerS’estrena al Teatre Nacional de Catalunya l’obra de teatre Un mes al camp, d’Ivan Tur-genev. Aquesta peça clàssica del segle xix rus, dirigida per Josep M. Mestres i protago-nitzada per Sílvia Bel, compta amb la música original de Lluís Llach, que va compondre per a l’ocasió tres peces.

28 febrerEl programa Ànima del Canal 33 emet un reportatge sobre Lluís Llach.

3 marçLluís Llach presenta en societat la fundació que porta el seu nom al Centre Unesco

de Catalunya i que té com a objectiu més immediat portar a terme projectes educatius i de promoció econòmica al Senegal.

Prèviament a la presentació de la seva fundació, Lluís Llach és entrevistat per Josep Cuní a Els Matins de TV3.

15 marçLa situació excepcional d’atac constant envers la llibertat d’expressió, la llengua cata-lana i les activitats d’Acció Cultural del País Valencià, a causa de la política del Govern de Francisco Camps, és la causa per la qual Lluís Llach decideix de tornar a pujar a un escenari. L’actua-ció de Llach s’anuncià com a colofó de la manifestació del dissabte 16 d’abril a València. El 17 de febrer, totes les llars valencianes van deixar de rebre el senyal de TV3.

16 marçLlach publica un comunicat a la seva web per aclarir que la seva intervenció musical a València no significava en cap cas un retorn als escenaris.

5 abrilL’Ajuntament de València,

governat pel PP de Rita Bar-berà, dificulta l’obtenció de les autoritzacions oportunes per a l’actuació excepcional de Lluís Llach a favor de TV3.

9 abrilL’Estadi Olímpic Lluís Com-panys de Barcelona acull el partit de rugbi de l’USAP de Perpinyà emmarcat en la Festa del Rugbi Català. Lluís Llach, autor de l’himne oficiós del club, «L’estaca», rep un homenatge i fa el servei d’ho-nor del partit. Després d’as-sistir a aquest compromís, el cantautor es desplaça fins a la llotja del Camp Nou per presenciar el partit de futbol entre al Barça i l’Almeria.

15 abrilA l’església parroquial de Verges té lloc l’acte de pre-sentació del llibre La Pro-cessó de Verges, el text de l’obra (Col·lecció Josep Pla. Diputació de Girona, 2011), amb la presència de les auto-ritats locals, del director de la processó, Lluís Llach, que va avalar el text actualitzat, i del coeditor i autor de l’estudi introductori, Jordi Roca.

16 abrilUns 100.000 manifestants

A la pàgina anterior, imatges de Lluís Llach al Senegal, on la seva Fundació desenvolupa diversos projectes solidaris.

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

FUN

) A

UT

OR

DE

SC

ON

EG

UT

(FU

N)

2726

omplen els carrers de València en la tradicional Marxa del 25 d’Abril, i que en aquesta ocasió esdevé un clam a favor de les emissions de TV3 al País Valencià amb el lema «Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència». L’acte final va tenir lloc davant les torres de Serrans. Tal com s’havia anunciat, Lluís Llach va posar el punt i final a l’acte amb una excepcional i petita actuació, que va tenir lloc des de dalt d’un camió descobert ja que les autoritats de la ciutat no van permetre muntar un esce-nari per a l’esdeveniment.

18 abrilAl centre de visitants de Ver-ges es fa balanç dels tres anys de Lluís Llach al capdavant de la direcció de la processó. Durant la compareixença de premsa, Llach va ratificar que deixava de ser el director, però no la direcció, amb l’anhel de poder seguir implicant-s’hi i col·laborant-hi.

25 abril La processó de Verges i la seva Dansa de la Mort es duen a terme amb Lluís Llach com a director per darrer any.

26 abrilTrenta personalitats, entre les quals hi ha Lluís Llach i els actors Joel Joan i Àlex

Casanovas, signen un text en suport de la Conferència Nacional per l’Estat Propi –que reuneix particulars i representants de diverses organitzacions indepen-dentistes majoritàriament relacionats amb l’onada de consultes sobiranistes que han tingut lloc a Catalunya des del 2009–, convocada per al 30 d’abril.

30 abrilLa Conferència Nacional per l’Estat Propi celebra una as-semblea al Palau de Congres-sos de Montjuïc per aprovar les bases del moviment, que aspira a aconseguir una majoria social favorable a l’autodeterminació i que, a la tardor, es va acabar de cons-tituir en l’Assemblea Nacional de Catalunya. Els participants van aprovar per àmplia majoria la declaració de la Conferència, el full de ruta de l’organització, i van escollir un Consell Permanent i un nou Secretariat Provisional. Lluís Llach va cloure l’acte amb un discurs excepcional d’uns deu minuts de durada que va finalitzar entonant «Abril 74» i «Els segadors» a cappella

L’objectiu de l’ANC és començar un procés que culmini amb un referèndum vinculant el 2014. La implica-

ció de Lluís Llach amb l’ANC a partir d’aquest moment serà molt activa com a membre del Consell Permanent.

23 SeTembre Presentació multitudinària de l’assemblea territorial Osona per la Independència al Teatre L’Atlàntida de Vic (Osona). Lluís Llach intervé en els parlaments.

26 SeTembreL’Associació d’Actors i Direc-tors Professionals de Catalu-nya i l’Acadèmia del Cinema Català homenatgen l’actor Jordi Dauder, en un acte de comiat, a la sala Fabià Puig-server del Teatre Lliure de Barcelona. L’actor i activista va morir el 16 de setembre a Madrid. Lluís Llach participa en els parlaments al costat de l’actriu Sílvia Bel.

21 ocTubreEs presenta la secció al Baix Empordà de l’Assemblea Nacional Catalana al Tea-tre-Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Lluís Llach és un dels principals reclams de l’acte i defensa els motius per afegir-se a aquesta entitat.

28 ocTubreLluís Llach és el principal reclam en l’acte de presen-tació al Foment Mataroní

L’actriu Sílvia Bel i Lluís Llach, durant l’homenatge a Jordi Dauder celebrat al Teatre Lliure.

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

CIN

)

PR

AT

S I

CA

MP

S (

AC

PV

)

2726

de Mataró de l’Assemblea Comarcal Maresme per la Independència.

5 novembreL’Auditori del Palau Bofarull de Reus (Baix Camp) acull l’acte de presentació per part de l’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) de les assem-blees comarcals constituïdes a l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès per la indepen-dència. L’acte va tenir l’al·lici-ent de les intervencions dels músics Joan Reig i Llach.

6 novembreEl programa En Clau de Vi que emet el Canal 33 dedica el programa al Celler Vall Llach.

11 novembreEleccions generals a Espanya el 20N. El candidat de la coa-lició entre Esquerra i Reagru-pament (ERC i RCat), Alfred Bosch, rep a Barcelona el suport de diverses persona-litats, que formen la plata-forma Catalunya Sí, vinguts de tots els àmbits, entres els quals es trobava Lluís Llach. L’acte es va escenificar a la plaça del Rei de Barcelona.

22 novembre S’anuncia en alguns mitjans de comunicació que Lluís Llach es troba enllestint els darrers detalls d’una novel·la que va començar a escriure després de la seva retirada

dels escenaris. El títol de l’obra, que editaria Grup 62, era Memòria d’uns ulls pintats.

29 novembreA la seu de la SGAE de Bar-celona, el jurat del certamen Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol proclama, de la mà de Lluís Llach, Tomàs de los Santos guanyador de la quar-ta edició amb la musicalització d’«Homenatge anònim XV», de Vicent Andrés Estellés.

2 deSembreEl debut de Lluís Llach en el món de la novel·la ja té data. El 2 de febrer, l’Editorial Empúries faria arribar a les llibreries Memòria d’uns ulls pintats, títol que s’anuncià com «una formidable història d’amor entre homes lliures, emocionant i colpidora».

3 deSembreLluís Llach col·labora en el darrer disc de Marina Rossell en què versiona tretze temes de George Moustaki adaptant al català el tema «Ma solitud» («Ma solitude»).

20 deSembreEs presenta a Barcelona el llibre-CD d’homenatge a Miquel Martí i Pol Tribut de sorra i fulles (Editorial Medi-terrània, 2011), que inclou un recull de catorze poemes del poeta. El pròleg és a cura de Lluís Llach.

La Fundació Lluís Llach, formalment constituïda i amb un patronat format per vuit persones properes al cantant, busca fomentar el desenvolupament integral de l’ésser humà com a individu formador de col·lectius sostenibles i respectuosos amb les identitats diverses.

La iniciativa va néixer a partir d’un viatge que Llach va fer al Senegal el 2007. Allà hi va descobrir una cultura minoritària, la serer, pròpia del país de Sine Saloum i, en concret, la comunitat rural de Palmarin. Després d’aques-ta experiència, i motivat per una sensibilitat vers els àm-bits culturals, educatius o de fragilitat social manifesta de comunitats minoritàries, Llach va decidir engegar-hi dos projectes.

El primer projecte, que es començà a executar al juliol del 2010, abans de la constitució de la fundació, s’anome-na Yayoma-Maremar, conjunció dels mots Yaye («mare») i Oma («mar») en la llengua serer. Aquest representa una im-portant càrrega simbòlica, ja que té per objectiu convertir el que es coneix com a pasteres en eines de treball per a la pesca a la mar. Amb l’objectiu de crear llocs de treball a la regió, es va finançar una embarcació perquè membres de quatre poblacions –deu pescadors i un patró– poguessin exercir la pesca d’altura als litorals senegalès, gambià i de Guinea Bissau. La iniciativa preveu que els guanys econò-mics es capitalitzin i facin autosuficient l’activitat fins a arribar a sis cayucos més. Això donaria feina a 66 famílies i repercutiria en l’economia de moltes persones d’aquesta comunitat, que integra quatre pobles de l’ètnia minoritària serer, i del port de Djifer, punt de partida de pasteres cap a les Illes Canàries.

El segon projecte de la fundació, Anem més lluny, se centra en el vessant educatiu. Per suplir la falta de materi-al escolar i al mateix temps per introduir les noves tecno-logies a la regió, el cantautor va impulsar la creació d’una aula informàtica, amb l’acord del president de la comunitat rural de Palmarin, Samuel Seck, en la que fou la primera d’una sèrie d’accions en els àmbits educatiu, comunicatiu i de lleure a través de les noves tecnologies.

fundació lluís llach

AU

TO

R D

ES

CO

NE

GU

T (

AA

M)

efadós®

és una obra que recull, d’una manera original i com mai no s’havia explicat fins ara, la trajectòria professional del cantautor català més emblemàtic.

L’autor, membre de l’equip de treball i home de confiança de Lluís Llach, ofereix un repàs exhaustiu, curosament detallat i il·lustrat, de la dilatada trajectòria del cantautor en el món de la cançó, en què es remarquen cronològicament els esdeveniments del dia a dia: els seus inicis, Els Setze Jutges, recitals, presentacions, enregistraments, concerts emblemàtics, la lluita, el compromís, etc. d’una manera no publicada mai abans en el nostre país.

Molt més que una simple cronologia, aquest excel·lent llibre és la veritable crònica d’un viatge del qual tots som partícips.

Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels.

Lluís Llach: Quadern de bitàcola

9788415232636

Cronologia de Lluís Llach que ordena i il·lustra, per primera vegada, l’esdevenir i el tarannà del cantautor, dins i fora dels escenaris, dia a dia i concert a concert