7/24/2019 LLORENTE Itinerant

1/5

7/24/2019 LLORENTE Itinerant

2/5

La famlia de Llorente

Teodor Llorente i Olivares sentia una verdadera veneraci pels membres de la

seua famlia: pels pares, Felicssim i Maria; per lesposa, Dolors Falc, amb qui va contraure

matrimoni en 1860; pels cinc lls, Pasqual, Maria Dolors, Irene (morta prematurament abans

de complir els 30 anys), Teodor i Josena, i pels huit nts, Maria, Filomena, Matilde, Teodor,

Irene, Josena, Caterina i Maria Dolors (flors de lamor noves, lls dels nostres lls), que,

tal com va explicar en la composici ntima, tant li agradava veure crrer pel seu hort de

Museros. Poemes de la profunditat i lespiritualitat dEl llibre de missa de la meua mare,

A ma lla Maria, A ma lla Josena, Ma lla Irene i A ma nta Maria Bernal i Llorente

acrediten esta veneraci.

Fotograa familiar a la platja de Natzaret.

El matrimoni Felicssim Llorente i Maria Olivares, pares de Teodor Llorente.

El matrimoni Teodor Llorente i Dolors Falc en una imatge de joventut.

Retrat de Teodor Llorente Olivares, de GarridoOli sobrellen(115 cm x 92 cm)//Signatura: Illegible(margeinferior esquerre) // Collecci particular, Valncia

Fotograa familiar a la platja de Natzaret.

Ulleresde vista. Ullera de llarga vista.

Bust modelat per Eusebi Arnau en maig de 1909

Passesde lExposici Regional de 1909 corresponents a Teodor Llorente i DolorsFalc.

Fotograa dIrene Llorente Falc (1894).Tresgeneracions de la nissaga Llorente: Teodor Llorente Olivares, Teodor Llorente Falc (dreta)i Teodor Llorente

Monleon (centre).

Retrat de Teodor Llorente Falc, dIsmael Blat i MonzOli sobrellen(110 cm x 85 cm) // Signatura: Ami buen amigo D. Teodoro Llorentey Falc. Ismael Blat

1925

(margesuperior

esquerreCollecci particular, Valncia

7/24/2019 LLORENTE Itinerant

3/5

Llorente, escriptor en valenci

De totes les facetes de la seua activitat intellectual, la que ms el satisfeia era

escriure poesia, i escriure-la en valenci. Totes les seues poesies ms estimades i entranyables

van ser escrites en la seua llengua materna i, de fet, van ser tamb les que abans es decid a

agrupar i publicar en el Llibret de versos (1885) i en les dos reedicions i ampliacions delNou

llibret de versos (1902 i 1909). Aix, podem armar que, en una poca en qu no era gens

habitual, Llorente va utilitzar el valenci com a llengua descriptura durant vora seixanta anys,

ja que la seua primera poesia data del 1855, i lltima, de pocs dies abans de morir. Tamb

va escriure prosa en valenci: tres prlegs, tres discursos i una dotzena darticles. Poc, si es

vol, comparat amb el volum de la seua producci potica, per sucient per a comprovar

quin era el model de llengua formal que considerava adequat.

Ploma, safata i tinter. Obricartesd e marl (Pars, 1889).

Cartesde soldat. ProPtria (1897) Nou llibretdeversos (1909) Poesiesvalencianes (1936) Antologia potica (1958) Poesia valenciana completa(1983) Escritspoltics (2001) Teodor Llorente, lder de la Renaixena

valenciana(2007)

Retrat de Teodor Llorente Olivares, d e Joan Josep ZapaterOli sobrellen(125 cm x 100 cm) // Signatura: Al ilustrepoeta D. Teodoro. Llorente. Su af. y ador (margesuperior dret);

J. J.Zapater (margecentral dret) // Collecci particular, Valncia

Teodor Llorente,deBertomeu Maurai MontanerAiguafort (empremta: 11cm x 6,8 cm; paper: 31 cm x 25 cm) //

Signatura: Ami querido hijo Tedoro,Teodoro Llorente // Collecci particular, Valncia

Teodor Llorente (1936) La Repblica deles Lletres,nm.7(1936)

Llibretde versos (1885)

Bustde Teodor LlorenteOlivares,deF. SalesGuix amb ulleresi nimademetall (70 cm x 41 cm x 30 x cm) // Inscripci: F. Sales907 // Collecci particular, Valncia

7/24/2019 LLORENTE Itinerant

4/5

Llorente: periodista, historiador, traductor i poltic

Llorente va ser un lder social, poltic i literari, un personatge polifactic i carismtic

sense el concurs i lopini del qual ben poques coses es portaren a terme a Valncia durant el

darrer ter del segle XIX. La dedicaci professional a la qual Llorente va destinar ms esforos i

temps va ser el periodisme, iniciada en 1861 amb la direcci del diariLa Opinini consolidada

en 1866 amb la fundaci de Las Provincias. Ms de quaranta anys de professi que el van

convertir en un autntic mestre de periodistes. Aix mateix, va realitzar una tasca ingent

com a traductor al castell dels poetes romntics europeus francesos, italians, anglesos i

alemanys, des de Victor Hugo ns a Goethe, activitat que li confer un major renom entre

els lectors i escriptors espanyols. Tamb va destacar com a historiador amb lestudi dels annals

valencians, dedicaci que el port a publicar la magna obraValencia. Sus monumentos y artes.

Su naturaleza e historiai a rebre el nomenament de cronista de Valncia (1890). Finalment,

com a poltic, i fruit de la seua amistat amb Francisco Silvela, Llorente va ocupar les ms altes

responsabilitats del Partit Conservador valenci durant el perode 1885-1903, i va ser diputat aCorts pels districtes de Sueca (1891), Valncia (1893) i Llria (1899), i senador per la provncia

de Valncia (1898).

Faixa de diputat provincial. Medalla de la Reial Acadmia de BellesArts de Sant Carles. Cigalo dorque lacreditava com a Felibre Majorau.

Corona de la Diputaci de Castell de la Plana regalada amb

motiu de la coronaci de 1909.EstatuetadelmonumentaTeodorLlorente,de GabrielBorrsAbella

Bronze(55 cm x 19 cm x 19 cm) // Inscripci: El poeta Llorente. Gabriel Borrs // Collecci particular, Valncia

Retratde Teodor LlorenteOlivares,de Josep MariaBreliGiralOli sobrellen(100 cm x 75 cm) // Signatura: Brel (margedret, centre) // Collecciparticular, Valncia

La Opinin(1860-1866) LasProvincias (1866-)

Fausto(1882) Poetasfrancesesilustresdel sigloXIX(1906)Valencia. Susmonumentosy artes.Su naturaleza ehistoria (1887)

Nomenament coma mantenidor delsJocs

Floralsde Barcelona de 1866.

Nomenament coma Felibre Majorau(1876).

7/24/2019 LLORENTE Itinerant

5/5

Llorente i la Renaixena

El qui seria coronat lany 1909 com a Poeta de Valncia possea una gran capacitat

intellectual i un accentuat esperit emprenedor que, des del principi, li permeteren liderar

el moviment literari de la Renaixena valenciana i tindre un gran ascendent ns i tot sobre

els qui no compartien amb ell una mateixa ideologia poltica, lingstica o literria. Des de

molt jove Llorente es va consagrar a la creaci lrica en valenci. De la m del mallorqu Mari

Aguil, el seu estimat mestre (bibliotecari de la Universitat de Valncia durant el perode

1858-1861, a qui dedic elLlibret de versos), i en companyia de Vicent Wenceslau Querol, el

seu company destudis, es va convertir en un dels paladins i protagonistes dels primers Jocs

Florals de Valncia (1859), que guany juntament amb el catal Vctor Balaguer. Va ser aix

com es lliur a la causa de la Renaixena, cosa que el va conduir a impulsar, amb Constant

Llombart, la societat cultural Lo Rat Penat (1878) i a mantindre un estret c ontacte i una intensa

relaci no sols amb la resta de poetes valencians (Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Bign, Josep

Bodria, Llus Cebrian, etc.), sin tamb amb els catalans, balears i provenals, com ara JacintVerdaguer, Miquel Costa i Llobera i Frederic Mistral.

LoRat-Penat. CalendariLlemos(1874-1883)

Creuetaregaladaper JacintVerdaguer(1886) Medalla de bronze de la coronaci (1909)

Oli sobre llen de 87 x 72,5 cm realitzat en 1885 per Ignasi Pinazo i Camarlench(1849-1916)que representa Constant Llombart (1848-1893).

VicentBlascoIbez.Caricaturesimpresesper lAssociaci de la Premsa Valenciana amb motiu del Carnestoltesde 1905.

FrancescMartGrajales.

ExemplardeJessinfant(1896),deJacint Verdaguer,conservata labiblioteca particularde TeodorLlorente.

ExemplardeLosflls dela Morta-viva (1879),deConstantLlombart,dedicat perlautor aTeodorL lorente.

IlustraciCatalana,nm.336(14denovembre1909)

Geniosy musas,de RobertoRubioRossellGuix i nimademetall (50cm x 50 cm x 45 cm) // Inscripci: Gniosy Musas.

Roberto Rubio, 1908 // Collecci particular, Valncia

Bustde Teodor LlorenteiOlivares,de MariBenlliurei GilMarbreblanc(64 cm x 47 c m x 35 cm) // Inscripci: Al poetadonTeodoro Llorente, su admirador y paisano, M. Benlliure. 1909

Collecci particular, Valncia

ElsdesensJocs Floralsde Barcelona.LascensiaMontserrat(1868)