Llocs de treball i senyalització - IOC - Institut Obert de Catalunya · 2020. 12. 4. · dependrà...

Llocs de treball i senyalitzacióMarta Abad, Emili Carreño, Sergio Gómez, Alejandro Peidró, EstherPérez, Román Riba, Josep Mª Vallvé

Riscos derivats de les condicions de seguretat

Riscos derivats de les condicions de seguretat Llocs de treball i senyalització

Índex

Introducció 5

Objectius 7

1 Llocs de treball: definició, normativa i condicions 91.1 Definició de llocs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.2 Normativa d’aplicació en els llocs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.3 Seguretat en el projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

1.3.1 L’emplaçament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.3.2 El procés productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.3.3 Materials emprats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.3.4 Equips i mètodes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

1.4 Ordre, neteja i manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141.4.1 Abast i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151.4.2 Actuacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1.5 Condicions ambientals en els llocs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211.5.1 Condicions ambientals de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.5.2 Condicions ambientals en locals tancats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.6 Il·luminació dels llocs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241.6.1 Condicionament de la il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251.6.2 Disseny del sistema d’il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261.6.3 Il·luminació d’emergència, evacuació i seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.7 Serveis higiènics i locals de descans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271.7.1 Aclariments respecte als serveis higiènics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

1.8 Material i locals de primers auxilis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

2 Llocs de treball. Condicions generals de seguretat en els llocs de treball 312.1 Normativa aplicable als llocs de treball del tipus A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

2.1.1 Seguretat estructural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322.1.2 Espais de treball i zones perilloses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332.1.3 Terres, obertures i desnivells, i baranes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352.1.4 Envans, finestres i obertures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432.1.5 Vies de circulació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.1.6 Portes i contraportes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532.1.7 Rampes, escales fixes i de servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 552.1.8 Escales fixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 572.1.9 Escales de mà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 582.1.10 Vies i sortides d’evacuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 592.1.11 Aclariments de protecció contra incendis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 612.1.12 Instal·lació elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622.1.13 Discapacitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

2.2 Normativa aplicable als llocs de treball del tipus B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

Riscos derivats de les condicions de seguretat Llocs de treball i senyalització

3 Normes i senyalització de seguretat 653.1 Normes de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

3.1.1 Definicions, principis bàsics i classificació de normes . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.1.2 Contingut de les normes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673.1.3 Fases d’implantació de la norma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 673.1.4 Procediments segurs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

3.2 Senyalització de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 683.2.1 Conceptes i normativa de senyalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 693.2.2 Tipus de senyalització en el lloc de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 723.2.3 Colors de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 733.2.4 Senyals en forma de plafó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 753.2.5 Senyals lluminosos i acústics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 823.2.6 Comunicacions verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833.2.7 Senyals gestuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.2.8 La pràctica de senyalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Riscos derivats de les condicions de seguretat 5 Llocs de treball i senyalització

Introducció

L’estudi de la unitat didàctica “Llocs de treball i senyalització” representa, enel context de la formació que es va realitzant al llarg del cicle, adquirir elsconeixements fonamentals per a la prevenció de riscos en els llocs de treball.

El concepte de lloc de treball inclou qualsevol local, passadís, escala, via decirculació, etc., situat dins de les instal·lacions on es fa l’activitat laboral. Enaquesta definició també s’inclouen espais com els serveis higiènics, els locals dedescans, els de primers auxilis i els menjadors, és a dir, inclou tots els espais físicsde qualsevol tasca professional.

En aquesta unitat tractarem les disposicions mínimes de seguretat i salut en elsllocs de treball i les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretati salut, i també la normativa que els afecta. Això representa un aspecte referit ala seguretat i salut dels treballadors que, sens dubte, ens resultarà conegut, ja queté un caràcter general. Les condicions de temperatura i humitat en els llocs detreball, la senyalització dels extintors en un centre de treball o la senyalització deprohibit el pas a persones no autoritzades en una obra en són exemples quotidians.

La informació que es refereix tant als llocs de treball com a les normes i lasenyalització de seguretat aborda uns continguts que ens resultaran molt útils iinteressants per avançar en altres temes de la seguretat i salut dels treballadorsque estudiarem més endavant, en altres unitats. Així, per exemple, quan estudiemels equips de treball, els equips de protecció individual o els treballs en recintesconfinats veurem de nou aplicat el referent a la senyalització de seguretat, lesnormes de seguretat i les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs detreball. En aquest sentit, hem cregut interessant situar l’estudi d’aquesta unitat alprincipi de la programació del crèdit perquè així pugueu aplicar els aprenentatgesrealitzats en aquesta unitat a les altres unitats que s’aniran desenvolupant al llargdel crèdit.

La unitat didàctica està estructurada en tres nuclis d’activitat. El nucli “Llocsde treball: definició, normativa i condicions” és el que desenvolupa lesdisposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball i preveu aspectescom la seguretat estructural, rampes, escales, vies i sortides d’evacuació, ordre,neteja i manteniment, condicions ambientals i molts altres aspectes referits alsllocs de treball.

El nucli “Condicions generals de seguretat en els llocs de treball” desenvolupales disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball referides alsaspectes de la seguretat estructural, espais de treball i zones perilloses, rampes,escales, vies i sortides d’evacuació i altres aspectes referits a les condicionsgenerals de seguretat en els llocs de treball.

Aquests dos nuclis d’activitat, dedicats als llocs de treball, tenen com a objectiu


principal servir d’orientació per detectar els riscos principals que comporta lautilització dels llocs de treball. Per tant, tenen un caràcter obert, és a dir, apartir d’uns senzills conceptes i del que indica el Reial decret corresponent, espresenta una orientació de les característiques fonamentals dels llocs de treball, i,depenent de les condicions intrínseques de cada lloc de treball, s’hauran d’adaptaro ampliar els conceptes anteriorment esmentats, prenent com a base el Reial decret486/1997.

El nucli d’activitat “Normes i senyalització de seguretat” desenvolupa lesnormes de seguretat i les disposicions mínimes en matèria de senyalització deseguretat i salut en el treball, i preveu aspectes com les fases d’implantació dela norma, els procediments segurs de treball, tipus de senyalització en el lloc detreball, senyals en forma de plafó, senyals lluminosos i acústics i la pràctica desenyalització, entre altres aspectes d’igual importància.

És convenient indicar que la majoria dels continguts d’aquesta unitat estansubjectes al que disposa la normativa que li és d’aplicació.

Per a un bon procés d’aprenentatge, és convenient que a mesura que aneu avançanten l’estudi dels continguts exposats busqueu exemples reals, pròxims a vosaltres.Fer-ho us ajudarà a recordar conceptes i plantejar-vos noves qüestions.

Donada la situació actual de pandemia originada per la covid-19 en els apartatsafectats hi trobareu la informació relacionadamb la covid-19


Objectius

1. En acabar la unitat didàctica, l’alumne/a ha de ser capaç de:

• Relacionar les condicions i característiques dels locals de treball,de les instal·lacions, de les màquines, dels equips i dels processosde treball, amb els perills i els sistemes i elements de prevenció iprotecció.

• Relacionar les condicions de funcionament de les instal·lacions, mà-quines i equips, amb les normes generals exigibles sobre prevenció deriscos.

• Elaborar procediments segurs per a treballs de perillositat alta, segonsla normativa vigent i els sistemes de protecció adequats, a partir demanuals de procediment generals.

• Identificar incompliments de normes i anomalies de funcionament enlocals, màquines, instal·lacions i procediments de treball a partir de lesnormes generals i internes i de procediments normalitzats establerts.

• Determinar millores de les condicions i característiques de seguretatdels locals de treball, de les instal·lacions, de les màquines i delsequips i procediments de treball, segons les anomalies i incomplimentsdetectats en l’anàlisi i la investigació d’accidents i incidents, en elscontrols de riscos i en les inspeccions de seguretat.

• Verificar el compliment de la normativa general i de les normativesinternes en relació amb les condicions de seguretat i salut, i delsprocediments que cal seguir en els processos de treball, a partir dela normativa específica en cada cas.

• Identificar els locals, instal·lacions, màquines, equips i mètodes detreball sobre els quals cal verificar l’existència o no de riscos per ala seguretat i la salut, d’acord amb indicadors i normes generals iespecífiques de l’empresa.

• Establir la senyalització dels equips de lluita contra incendis segonsles necessitats específiques i les característiques dels locals i ins-tal·lacions.

• Valorar l’estat de seguretat dels locals, instal·lacions, màquines iequipaments i la idoneïtat dels mètodes de treball, segons la normativavigent i els criteris interns.


També són llocs de treball

Els serveis higiènics i locals dedescans, els locals de primersauxilis, els menjadors i lesinstal·lacions de serveis oprotecció alienes al lloc detreball també són consideratsllocs de treball.

1. Llocs de treball: definició, normativa i condicions

Tot lloc de treball és susceptible de comportar riscos per als treballadors, per aixòl’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització dels llocsde treball no origini riscos per a la seguretat i salut dels treballadors o, si això nofos possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim.

En l’àmbit de la Unió Europea s’han fixat, mitjançant les directives corresponents,criteris de caràcter general sobre les accions en matèria de seguretat i salut en elsllocs de treball, i també criteris específics referits a mesures de protecció contraaccidents i situacions de risc. Concretament, la Directiva 89/654/CEE, de 30 denovembre de 1989, estableix les disposicions mínimes de seguretat i de salut enels llocs de treball.

Mitjançant el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen lesdisposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, es procedeixa la transposició al dret espanyol del contingut de la directiva europea.

1.1 Definició de llocs de treball

És important entendre la diferència entre lloc de treball i plaça de treball.

Per llocs de treball s’entenen, segons indica el RD 486/1997 en l’article 2,les àrees del centre de treball, edificades o no, en les quals els treballadorshagin de romandre o a les quals puguin accedir per raó del seu treball. Elsllocs de treball estan destinats a allotjar places de treball.

Entre els llocs de treball s’inclouen instal·lacions industrials, fàbriques, oficines,escoles, hospitals, universitats, etc. A més, s’hi inclouen els locals, passadissos,escales, vies de circulació, etc., situats dins de les instal·lacions esmentades.

Els menjadors es consideren un llocde treball.

També les instal·lacions de servei o protecció annexes als llocs de treball esconsideraran com a part integrant dels llocs de treball:

• Instal·lacions de servei: són llocs com sales de calderes, sales de com-pressors, sales de màquines d’ascensors, centres de transformació d’energiaelèctrica, etc.

• Instal·lacions de protecció: són les destinades a protegir contra algun tipusde risc, com per exemple les instal·lacions de protecció contra incendis.


És important tenir sempre lanormativa sobre seguretat

laboral actualitzada.

Per ampliar la informaciósobre la normativa, podeu

consultar l’apartat“Adreces d’interès” delweb, a “Referències”.

1.2 Normativa d’aplicació en els llocs de treball

El reial decret d’aplicació en els llocs de treball és el Reial decret 486/1997, de 14d’abril (revisat el 3 de desembre de 2004), pel qual s’estableixen les disposicionsmínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Aquest reial decret no és d’aplicació a:

1. Mitjans de transport utilitzats fora de l’empresa o centre de treball (comara avions, vaixells, trens, vehicles de carretera o qualsevol altre mitjà detransport de l’empresa), i tampoc s’aplicarà als llocs de treball situats dinsdels mitjans de transport esmentats.

2. Obres de construcció temporals o mòbils: les disposicions mínimes deseguretat i salut que s’hauran d’aplicar a les obres de construcció estanestablertes al Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre.

3. Indústries d’extracció: les disposicions mínimes de seguretat i salut delstreballadors en les activitats mineres estan establertes en el Reial decret1389/1997, de 5 de setembre (BOE 7 d’octubre de 1997). Així mateix, lesdisposicions mínimes de seguretat i salut dels treballadors de les indústriesextractives per sondejos estan establertes al Reial decret 150/1996, de 2 defebrer, pel qual es modifica l’article 109 del Reglament General de NormesBàsiques de Seguretat Minera (BOE 8 març 1996).

4. Vaixells de pesca: les disposicions mínimes de seguretat i salut en el treballa bord dels vaixells de pesca estan establertes al Reial decret 1216/1997, de18 de juliol (BOE 7 d’agost de 1997).

5. Camps de cultiu, boscos i altres terrenys que formin part d’una empresa ocentre de treball agrícola o forestal, però que estiguin situats fora de la sevazona edificada.

Els llocs de treball dels punts 1 i 5 estan pendents d’una regulació específicauna vegada que s’aprovi la directiva corresponent. Mentrestant, d’acord amb ladisposició derogatòria única del reial decret, als esmentats llocs de treball se’lsaplicarà l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball aprovada perordre del 9 de març de 1971.

Els llocs de treball han de complir les disposicions mínimes esmentades alsarticles i annexos següents del Reial decret 486/1997 i d’altres disposicionsreglamentàries:

• Condicions constructives: article 4 i annex I.

• Ordre, neteja i manteniment. Senyalització: article 5, annex II i Reial decret485/1997.

• Instal·lacions de servei i protecció: article 6 i les disposicions derivades deles reglamentacions específiques de seguretat que resultin d’aplicació.


• Condicions ambientals: article 7 i annex III. Respecte a l’exposició alsagents físics, químics i biològics, es regiran pel que disposi la seva norma-tiva específica.

• Il·luminació: article 8 i annex IV.

• Serveis higiènics i locals de descans: article 9 i annex V.

• Material i locals de primers auxilis: article 10 i annex VI.

En aquest reial decret es consideren dos tipus de llocs de treball:

• Llocs de treball de nova implantació: són aquells que s’utilitzen perprimera vegada a partir del 23 de juliol de 1997, o bé les modificacions,ampliacions o transformacions de llocs de treball ja utilitzades que esrealitzin posteriorment a l’esmentada data.

• Llocs de treball ja existents: són aquells en els quals es fa activitat laboralamb anterioritat al 23 de juliol de 1997.

1.3 Seguretat en el projecte

Les condicions de l’espai pel qual es mouen els treballadors i de l’àmbit detreball en el qual es desenvolupa tota activitat laboral influeixen directament enla prevenció dels accidents. Cal tenir cura de detalls com una separació entremàquines mínima perquè no s’hi produeixi l’atrapament de l’operari, fer servirmaterials per al terra que no resultin relliscosos, etc.

Les estadístiques mostren que una bona proporció d’accidents tenen el seu origenen deficiències trobades en els llocs de treball, tant en la concepció i disseny delslocals i llocs de treball, com en els seus accessos.

La seguretat en el treball millora de forma notable si es planifica acuradamentel disseny de les instal·lacions i la seva ubicació en la fase de projecte. Un bondisseny preventiu, tant en l’àmbit de l’edifici i els locals de treball com de cadalloc de treball en concret, evita moltes situacions insegures.

Una planificació correcta comença:

• En la fase de projecte de les instal·lacions i dels espais de treball.

• En el disseny i la ubicació d’equips i maquinària.

• En la previsió i l’elaboració de mètodes de treball.

• Preveient l’adaptació de totes les condicions materials de treball a lespersones.


La seguretat en el projecte tendeix a aconseguir la planificació racionalde locals i instal·lacions, de manera que estiguin d’acord amb el procésproductiu i amb els procediments de treball en les millors condicions deseguretat i salut per al treballador.

L’eficàcia de les mesures preventives en la fase de projecte és molt més alta. Dur-les a terme és més fàcil i tenen un cost més baix que si s’actua sobre instal·lacions,mètodes i equips projectats sense tenir en compte el component de la seguretat enel treball. En aquest segon cas, només es podran fer correccions parcials que noresoldran totalment els problemes.

Resumint, les qüestions prèvies que cal analitzar per aconseguir la seguretat en elprojecte són:

• L’emplaçament del centre de treball.

• Els edificis i locals necessaris.

• Les instal·lacions generals: aigua, calefacció, gas...

• El procés productiu.

• Els equips i elements de producció.

• Equips i mitjans de transport.

• Els materials emprats (matèries primeres, productes semielaborats, produc-tes acabats, etc.) i el seu tractament.

• Els residus generats i el seu tractament.

• Els mètodes i procediments de treball.

• El comportament humà.

Cada un d’aquests punts pot ser una font potencial de situacions insegures quecondueixin a malalties professionals o accidents de treball. Per aquest motiu, sen’han de conèixer les característiques i exigències per endavant per controlar-lesadequadament i que, així, no afectin la seguretat i salut del treballador.

És important, a més, que es tinguin en compte els aspectes següents:

• Compliment de les reglamentacions vigents.

• Racionalització del procés productiu i dels recorreguts.

• Previsió i delimitació de les zones de pas.

• Previsió de zones de localització de productes.

• Previsió d’àrees d’emmagatzemament.

• Aïllament de processos i operacions perilloses.


• Disseny adequat dels llocs i àmbits de treball.

• Previsió de serveis adequats per als treballadors.

• Disseny ergonòmic i segur de llocs de treball.

1.3.1 L’emplaçament

És fonamental una bona comunicaciódels centres de treball.

El primer factor que s’ha de considerar és l’emplaçament del centre de treball idels seus locals. Interessen ubicacions ben comunicades amb les poblacions delvoltant i amb vies de comunicació adequades perquè el treballador hi tingui unfàcil accés i, a més, que facilitin el transport dels materials.

Un altre aspecte a considerar quant a l’estudi de l’emplaçament és la influènciaque el centre de treball pot exercir sobre el seu entorn físic, a causa de possiblecontaminació en les seves diverses formes. Igualment, cal tenir en compte elsefectes negatius que el medi ambient exterior pot ocasionar al centre de treball,com ara factors climàtics (vents predominants, pluges, etc.) o naturals (desnivelldel terreny, llits fluvials, etc.).

Les fàbriques que utilitzin o produeixin substàncies perilloses s’han de situar llunyde nuclis urbans si hi ha la possibilitat que tinguin efectes nocius sobre aquestsnuclis.

1.3.2 El procés productiu

En el procés productiu, és important localitzar les operacions o fases que podenqualificar-se com a perilloses, a fi de situar-les en edificis separats o en àreesaïllades. El nombre de persones que hi treballin o que es puguin veure afectadespels riscos que comportin ha de ser com més limitat millor.

1.3.3 Materials emprats

Moltes vegades hi ha activitats que utilitzen i tracten en el seu procés productiumaterials perillosos per a la seguretat i la salut del treballador, com per exempleàcids, metalls en estat líquid (foses), etc.

El desconeixement, o no haver tingut en compte les característiques físico-químiques d’aquestes substàncies perilloses i el seu comportament, provoquennombrosos accidents amb pèrdues humanes i danys a les instal·lacions.

El coneixement dels materials emprats al llarg de tot el procés i de la perillositatque comporten és el primer pas per poder adoptar mesures preventives.


Ordre i neteja

En qualsevol activitat laboral,per aconseguir un grau de

seguretat acceptable, té especialimportància assegurar i mantenir

l’ordre i la neteja.

1.3.4 Equips i mètodes de treball

La fase de projecte és el moment més oportú per projectar les instal·lacions i equipsi decidir els mètodes de treball de manera que permetin l’actuació del treballadoren condicions de seguretat i salut dins d’aquest sistema.

Cal considerar aspectes com les vies de pas dels treballadors i dels materials,disposar de prou espai de treball per a les funcions i grau d’ocupació previst,procurar evitar l’encreuament de materials i treballadors, etc.

1.4 Ordre, neteja i manteniment

Són nombrosos els accidents que es produeixen per cops i caigudes com a conse-qüència d’un ambient desordenat o brut, terres relliscosos, materials col·locatsfora de lloc i acumulació de material sobrant o de desaprofitament. Això potconstituir, al seu torn, quan es tracta de productes combustibles o inflamables,un factor important de risc d’incendi que posi en perill els béns patrimonials del’empresa i, fins i tot, posar en perill la vida dels ocupants si els materials dificulteni/o obstrueixen les vies d’evacuació.

El Reial decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes deseguretat i salut en els llocs de treball, regula en l’annex II l’obligatorietat demantenir els locals de treball nets i ordenats.

Reial decret 486/1997, annex II

1. Les zones de pas, sortides i vies de circulació dels llocs de treball i, en especial, les sortides ivies de circulació previstes per a l’evacuació en casos d’emergència, han de romandre lliuresd’obstacles de manera que sigui possible utilitzar-les en tot moment sense dificultats.

2. Els llocs de treball, inclosos els locals de servei i els seus respectius equips i instal·lacions,s’han de netejar periòdicament i sempre que calgui per mantenir-los en tot moment encondicions higièniques adequades. Amb aquesta finalitat, les característiques de terres,sostres i parets han de ser d’una naturalesa tal que en permetin la neteja i el manteniment.S’hi han d’eliminar ràpidament les restes, les taques de greix, els residus de substànciesperilloses i altres productes residuals que puguin provocar accidents o contaminar l’ambientde treball.

3. Les operacions de neteja no han de constituir per elles mateixes una font de risc per alstreballadors que les duguin a terme o per a tercers i, amb aquesta finalitat, s’han de fer en elsmoments, de la manera i amb els mitjans més adequats.

4. Els llocs de treball i, en particular, les seves instal·lacions, han de ser objecte d’unmanteniment periòdic, de manera que les seves condicions de funcionament satisfacinsempre les especificacions del projecte, i se’n repararan ràpidament les deficiències quepuguin afectar la seguretat i la salut dels treballadors. Si es fa servir una instal·lació deventilació, s’ha de mantenir en bon estat de funcionament i un sistema de control ha d’indicarqualsevol avaria, sempre que calgui per a la salut dels treballadors. En el cas de lesinstal·lacions de protecció, el manteniment ha d’incloure’n el control de funcionament.


S’ha d’utilitzar el mètode deneteja més adequat per acada situació.

La periodicitat de la netejadependrà del tipus de llocde treball i de la sevautilització.

1.4.1 Abast i desenvolupament

Si bé l’abast de les normes que s’implantin per garantir l’ordre i la neteja afectatotes les dependències de l’empresa i els seus destinataris són tots els seustreballadors amb independència de la seva categoria o ocupació, la implantacióoperativa i eficaç només s’aconseguirà si parteix d’un compromís exprés de ladirecció en tal sentit, seguit d’una difusió del compromís assumit, de manera quetot treballador sigui coneixedor dels objectius que en aquesta matèria s’ha marcatla direcció i de la necessitat i obligatorietat de participar-hi, i dels mitjans amb elsquals s’ha de participar per col·laborar en la consecució d’aquests objectius.

Tot això implica elaborar un pla d’acció que defineixi de manera inequívoca elsobjectius a aconseguir i les accions per portar-los a terme, i que estableixi elsmecanismes de vigilància i control necessaris per garantir-ne el compliment.

A fi de gestionar correctament tot el que està relacionat amb l’ordre i la neteja,és imprescindible facilitar la comunicació i la participació dels treballadors permillorar la manera de fer les coses, fomentar la creació de nous hàbits detreball, implantar rigor en el que s’ha establert i responsabilitzar individualmentcomandaments intermedis i treballadors sobre el tema.

1.4.2 Actuacions

Prèviament als treballs de neteja, els treballadors que facin les operacions han derebre la informació i formació suficients sobre els riscos derivats dels productes deneteja que es facin servir, sobre la utilització segura dels equips de neteja i sobrela utilització dels equips de protecció individual.

Les actuacions que cal dur a terme per a la consecució dels objectius de manteniruna empresa ordenada i neta s’estructuren en etapes diferents:

1. Eliminar el que sigui innecessari i classificar el que sigui útil.

2. Condicionar els mitjans per guardar i localitzar el material fàcilment.

3. Evitar embrutar i netejar de seguida.

4. Crear i consolidar hàbits de treball encaminats a afavorir l’ordre i la neteja.

Eliminar el que sigui innecessari i classificar el que sigui útil

El punt d’arrencada del qual ha de partir una correcta política empresarialencaminada a aconseguir i mantenir ordenats i nets els espais de treball ha departir d’una estimació objectiva de tots els elements que són necessaris per a lesoperacions de producció, cosa que correlativament permetrà retirar de l’entorn detreball i, si escau, eliminar, tots aquells elements innecessaris.


Al principi, serà difícil distingir entre el que és necessari i el que no ho és, i encaraserà més difícil eliminar aquells elements que tradicionalment han format part delpaisatge del lloc de treball o del seu entorn.

S’ha d’establir una campanya inicial de selecció i discriminació dels elements enfunció de la seva utilitat per realitzar el treball previst, i disposar contenidors oespais especials per a la recollida del que sigui innecessari.

Una vegada realitzada aquesta primera i important selecció, el pas següent ésclassificar el que sigui útil segons el seu grau de necessitat. Dos paràmetresimportants per determinar el grau de necessitat dels elements útils per al treballprevist són:

• La freqüència amb què es necessita l’element. Això permetrà emmagatze-mar fora de l’àrea de treball allò que s’utilitzi esporàdicament.

• La quantitat d’element necessària per al treball. Això permetrà retirarde l’entorn de treball i emmagatzemar fora de l’àrea de treball l’excés dematerial o el sobrant.

Finalitzada aquesta etapa, s’haurà aconseguit el més difícil: trencar uns hàbitsde treball incorrectes adquirits i consolidats. El pas següent consistirà a adquirirnous hàbits que garanteixin el control i eliminació de les causes que generenl’acumulació d’elements innecessaris.

Arribats a aquest punt, s’ha aconseguit una organització important de l’espai detreball que redundarà positivament en el treball, però encara no s’ha aconseguitl’objectiu; tan sols s’ha cobert la primera etapa, difícil i important.

Condicionar els mitjans per guardar i localitzar el material fàcilment

Una vegada s’ha aconseguit eliminar el que és superflu i innecessari, el pas següentés ordenar el que sigui útil, de manera que s’aconsegueixi complir l’aforisme:“Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa”. S’ha d’establir clarament on had’estar cada cosa, de manera que tot treballador que la necessiti sàpiga de maneraindubtable on la trobarà i on l’ha de tornar.

L’ordre en el lloc de treball facilita laseguretat laboral.

La falta d’ordre en l’espai de treball genera una sèrie de problemes que redundenen un menyscapte de la productivitat (pèrdues de temps en recerques d’elementsi en moviments per localitzar-los) i en un increment de la inseguretat (cops i con-tusions amb objectes dipositats en qualsevol banda, vies d’evacuació obstruïdes,elements de protecció il·localitzables...).

És important, doncs, implantar un procediment d’ordenació dels elements útils peral treball, per al qual s’han de considerar dues fases: decisió de les localitzacionsmés apropiades i identificació de localitzacions.

1. Decisió de les localitzacions més apropiades: cada emplaçament estaràconcebut partint de la funcionalitat, la rapidesa de localització i la rapidesa


de devolució a la seva posició de procedència. Per a una correcta elecció dela localització més apropiada dels diferents elements de treball, es tindranen compte aspectes com la freqüència i seqüència d’ús, cosa que evitaràmoviments i/o desplaçaments innecessaris. Així, a títol orientatiu, elsprincipis a aplicar per trobar les millors localitzacions per a plantilles, einesi estris han de considerar:

• La freqüència d’ús, per col·locar a prop del lloc d’ús els elements mésusats i, més allunyats del lloc d’ús, els d’ús infreqüent o ocasional.

• Emmagatzemar junts els elements que s’usen junts i, si escau, diposi-tats en la seqüència amb què s’usen.

• Dissenyar un mecanisme d’emmagatzematge del tipus “deixar anaramb tornada a posició” per a eines que s’usen de manera repetitiva(per exemple, en una cadena de muntatge). Consisteix a col·locar leseines suspeses d’un ressort en posició a l’abast de la mà. En deixaranar l’eina, torna sense més ni més a la posició de partida.

• Els llocs d’emmagatzemament d’eines han de ser més grans queaquestes, de manera que sigui fàcil i còmode retirar-les i col·locar-les.

• Emmagatzemar les eines d’acord amb la seva funció (emmagatzemarjuntes les que tenen funcions similars) o producte (emmagatzemarjuntes les que s’usen en el mateix producte).

• Utilitzar suports per a l’emmagatzemament en els quals s’hagin di-buixat els contorns d’estris i eines que en facilitin la identificació ilocalització.

2. Identificació de localitzacions: una vegada s’han decidit les millors localit-zacions, es necessita tenir-les identificades de manera que se sàpiga on sónles coses, quines coses hi ha i, si escau, quantes n’hi ha.

La identificació de les diferents localitzacions permet la delimitació delsespais de treball, de les vies de trànsit i de les àrees d’emmagatzemament.Requereix una especial atenció preveure la ubicació de materials i productesen curs de fabricació o manipulació.

La delimitació esmentada, sempre necessària, és en alguns supòsits obligatòria.Així, recordem el que indica el Reial decret 486/1997, en el seu annex I-A, punt5, respecte a les vies de circulació:

Reial decret 486/1997, annex I-A, punt 5

• Les vies de circulació dels llocs de treball, tant les que hi ha a l’exterior dels edificis i localscom a l’interior, incloent-hi les portes, els corredors, les escales, les escales fixes, les rampesi els molls de càrrega, s’han de poder utilitzar d’acord amb el seu ús previst, de manera fàcili amb total seguretat per als vianants o vehicles que hi circulin i per al personal que hi treballial voltant.

• Sempre que calgui per garantir la seguretat dels treballadors, el traçat de les vies de circulacióha d’estar clarament senyalitzat.


Neteja

La neteja té com a propòsit claumantenir-ho tot en condició

òptima, de manera que quan algúnecessiti utilitzar alguna cosa la

trobi llesta per al seu ús.

Per concretar com s’ha de fer aquesta senyalització, el Reial decret 485/1997estableix en el seu annex VII, punt 3, el següent:

Reial decret 485/1997, annex VII, punt 3

1. Quan sigui necessari per a la protecció dels treballadors, les vies de circulació de vehicleshauran d’estar delimitades amb claretat mitjançant franges discontínues d’un color ben visible,preferentment blanc o groc, tenint en compte el color del sòl. La delimitació haurà de respectarles necessàries distàncies de seguretat entre vehicles i objectes pròxims, i entre vianants ivehicles.

2. Les vies exteriors permanents que es trobin als voltants immediats de les zones edificableshauran estar delimitades quan resulti necessari, excepte que disposin de barreres o que elmateix paviment serveixi com a delimitació.

Així mateix, aquest mateix annex VII del Reial decret 485/1997 estableix, en elpunt 2, els criteris de senyalització d’àrees perilloses, fonamentalment per evitaro minimitzar el risc de caigudes, xocs i cops:

Reial decret 485/1997, annex VII, punt 2

1. Per a la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que originin riscos decaigudes de persones, xocs o cops podrà optar-se, en cas d’igual eficàcia, pel panell quecorrespongui segons el que diposa l’apartat anterior o per un color de seguretat, o bé podranutilitzar-se tots dos complementàriament.

2. La delimitació d’aquelles zones dels locals de treball a les quals el treballador tingui accésamb ocasió d’aquest, en les quals es presentin riscos de caiguda per a persones, caigudesd’objectes, xocs o cops, es farà mitjançant un color de seguretat.

3. La senyalització per color referida en els dos apartats anteriors s’efectuarà mitjançant frangesalternes grogues i negres. Les franges hauran de tenir una inclinació aproximada de 45º ambel següent model: [vegeu imatge lateral ].

Senyal

La senyalització de superfícies dedicades a funcions específiques com ara em-magatzemaments intermedis, ubicació d’equips mòbils i zones de lliure accés amitjans d’extinció i vies d’evacuació no s’hauria d’efectuar amb bandes grogues inegres, sinó utilitzant un codi específic de senyalització.

A títol d’exemple, els emmagatzemaments intermedis es podrien senyalitzarcontornejant-los perimetralment amb bandes iguals a les utilitzades per a les viesde circulació, i la seva zona interior amb color o bandes identificatives de tal funció,igual que les zones d’accés als mitjans d’extinció s’haurien de marcar al terracontornejant-les perimetralment amb bandes vermelles.

Evitar embrutar i netejar de seguida

La neteja no s’ha de considerar com una tasca ocasional que tradicionalments’executa a l’estiu o a final d’any, o quan es programa o es produeix una aturadade procés.

Sens dubte, determinades dates o situacions de procés es poden considerar ihabilitar com a idònies per a l’execució de tasques especials de neteja o peraprofitar-les per fer una neteja a fons; però la neteja no s’ha de dur a terme només


en aquestes ocasions, sinó que ha d’estar profundament arrelada en els hàbits diarisde treball i integrar-se a les tasques diàries de manteniment, combinant els puntsde revisió de neteja i manteniment.

La planificació de la neteja diària ha de formar part d’un procediment d’actuacióque els empleats han de conèixer i aplicar.

Aquest procediment s’ha d’estructurar de manera que contingui:

• Un objectiu clar: el de mantenir els llocs de treball nets i endreçats a fid’aconseguir un millor aprofitament de l’espai, una millora en l’eficàcia iseguretat del treball i, en general, un entorn més còmode i agradable.

• Un abast definit, que afectarà totes les unitats funcionals de l’empresa.

• Uns destinataris que, amb caràcter general, seran tots els treballadors del’empresa, ja que hauria de ser responsabilitat de cada treballador mantenirnet i ordenat el seu entorn de treball. El comandament directe de cada àreao unitat funcional serà responsable de transmetre als seus treballadors lesnormes d’ordre i neteja que han de complir i fomentar hàbits de treball ental sentit. Hauran d’ocupar-se, així mateix, de les inspeccions periòdiquesd’ordre i neteja de les seves àrees corresponents. A títol orientatiu, en lafigura 1.1 es presenta un qüestionari de revisió per fer una inspecció d’ordrei neteja.

• Uns mitjans materials necessaris i posats a disposició dels treballadors oubicats en llocs estratègics a fi de facilitar les tasques encomanades. Aquestsmitjans materials comprenen tant materials com productes a utilitzar, comcontenidors o recipients on dipositar les deixalles residuals i, si escau,recipients especials per a residus que generin riscos específics: tòxics,inflamables, etc.

• Uns mètodes de neteja encaminats a garantir que les operacions de netejano generaran mai perills ni per a l’operari que les fa ni per a tercers.

Es crearan normes d’actuació específiques per fer operacions de neteja sotmesesa perills concrets (per exemple, neteja de màquines, neteja de vessaments deproductes perillosos, operacions de neteja en espais confinats, etc.). Comple-mentàriament a la neteja programada, quan es genera una situació accidental, perexemple un vessament, cal ser estricte i inflexible en la seva immediata eliminació.És un moment clau que posa en evidència el compromís assumit en aquest tema.


Figura 1.1. Formulari d’inspecció d’ordre i neteja

Font: NTP 481:Orden y limpieza de lugares de trabajo. INSHT. Redactor: Tomás Piqué Ardanuy.

Crear i consolidar hàbits de treball encaminats a afavorir l’ordre i la neteja

Les tres etapes fins ara descrites es poden considerar com a activitats, com unacosa que es fa. En contrast amb això, crear i consolidar hàbits de treball correctesdins d’una disciplina de treball com a objectiu últim no es pot considerar comuna activitat, sinó com un estat o condició que es dona quan es mantenen les tresetapes anteriors.

Si tal disciplina de treball no es manté i els hàbits correctes de treball no esconsoliden, les condicions tornen als vells i indesitjables nivells de partida i, finsi tot, fer campanyes ocasionals no assolirà els resultats previstos.


Per convertir en hàbits l’organització, l’ordre i la neteja i implantar una disciplinade treball és necessari:

• El suport ferm d’una direcció visiblement involucrada i explícitamentcompromesa en la consecució d’aquests objectius.

• L’assignació clara de les tasques a realitzar i dels involucrats en la sevaexecució. S’ha de decidir qui és responsable de les activitats que s’han derealitzar per mantenir l’organització, ordre i neteja.

• Integrar en les activitats regulars de treball les tasques d’organització, ordre ineteja, de manera que no siguin considerades tasques “extraordinàries” sinó“tasques ordinàries” integrades al flux de treball normal.

• Responsabilitzar una persona, preferentment el comandament directe decada unitat funcional, de la bondat de compliment dels procediments esta-blerts, sense admetre ni tolerar incompliments, ni tan sols excepcionalment.

Tal tasca de verificació i control s’ha de fer amb una periodicitat establerta, com amínim setmanalment, i fer ús de qüestionaris de revisió elaborats a tal efecte, comel que es mostrava en la figura 1.1.

S’hauran de guardar registres de les activitats d’inspecció, revisió imanteniment dels llocs de treball i de les seves instal·lacions.

Els procediments de treball haurien d’incorporar degudament els aspectes relatiusa l’assegurament de l’entorn ordenat i net en la seva realització i en finalitzar-lo.Aquests procediments seran útils per facilitar comportaments adequats i reforçarhàbits d’ordre i neteja.

1.5 Condicions ambientals en els llocs de treball

El Reial decret 486/1997 tracta aquest apartat en el seu annex III i indica:

Reial decret 486/1997, annex III

1. L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a laseguretat i salut dels treballadors.

2. Igualment, i tant com sigui possible, les condicions ambientals dels llocs de treball no hande constituir una font d’incomoditat o molèstia per als treballadors. Amb aquesta finalitat,s’han d’evitar les temperatures i les humitats extremes, els canvis sobtats de temperatura, elscorrents d’aires molestos, les olors desagradables, la irradiació excessiva i, en particular, laradiació solar a través de les finestres, els llums o els envans de vidre.

3. En els locals de treball tancats s’han de complir, en particular, les condicions següents:

• a La temperatura dels locals on es facin treballs sedentaris propis d’oficines o similarsha d’estar compresa entre 17 i 27 ºC. La temperatura dels locals on es facin treballslleugers ha d’estar compresa entre 14 i 25 ºC.


En treballs a l’exterior tambées poden produir les

condicions que afavoreixinl’estrès tèrmic per calor o

per fred.

• b La humitat relativa ha d’estar compresa entre el 30 i el 70%, excepte en els locals onhi hagi riscos per electricitat estàtica, en què el límit inferior serà del 50%.

• c Els treballadors no hauran d’estar exposats de forma freqüent o continuada acorrents d’aire amb una velocitat que excedeixi els límits següents:

(a) Treballs en ambients no calorosos: 0,25 m/s.

(b) Treballs sedentaris en ambients calorosos: 0,5 m/s.

(c) Treballs no sedentaris en ambients calorosos: 0,75 m/s.Aquests límits no s’aplicaran als corrents d’aire expressament utilitzats per evitarl’estrès en exposicions intenses a la calor, ni als corrents d’aire condidionat, perals quals el límit és de 0,25 m/s en el cas de treballs sedentaris i 0,35 m/s en laresta de casos.

• d Sense perjudici del que es disposa en relació amb la ventilació de determinatslocals en el Reial decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel qual s’aprova el reglamentde calefacció, climatització i aigua calenta sanitària, la renovació mínima de l’aire delslocals de treball ha de ser de 30 metres cúbics d’aire net per hora i treballador, en elcas de treballs sedentaris en ambients no calorosos ni contaminats per fum de tabac,i de 50 metres cúbics a la resta dels casos, amb la finalitat d’evitar l’ambient viciat i lesolors desagradables.

El sistema de ventilació usat i, en particular, la distribució de les entrades d’aire neti sortides d’aire viciat han d’assegurar una efectiva renovació de l’aire del local detreball.

4. Als efectes de l’aplicació del que s’estableix a l’apartat anterior, cal tenir en compteles limitacions i els condicionants que puguin imposar, en cada cas, les característiquesparticulars del lloc de treball, dels processos o les operacions que s’hi duguin a terme i delclima de la zona en què estigui situat. En tot cas, l’aïllament tèrmic dels locals tancats s’had’adequar a les condicions climàtiques pròpies del lloc.

5. En els llocs de treball a l’aire lliure i en els locals de treball que, a causa de l’activitat ques’hi fa, no puguin quedar tancats, s’han de prendre mesures perquè els treballadors puguinprotegir-se, tant com els sigui possible, de les inclemències del temps.

6. Les condicions ambientals dels locals de descans, dels locals per al personal de guàrdia,dels serveis higiènics, dels menjadors i dels locals de primers auxilis han de respondre a l’úsespecífic d’aquests locals i ajustar-se, en tot cas, al que es disposa a l’apartat 3.

1.5.1 Condicions ambientals de treball

Convé fer una sèrie d’aclariments per ajudar a comprendre el que exposa el Reialdecret 486/1997 en alguns dels apartats més complicats d’interpretar, i per ampliarels conceptes sobre la temàtica tractada.

Les condicions ambientals dels llocs de treball, en concret la temperatura de l’aire,la radiació, la humitat i la velocitat de l’aire, juntament amb la intensitat o nivelld’activitat del treball i la roba que es porti, poden originar situacions de risc per ala salut dels treballadors, que es coneixen com a estrès tèrmic, bé per calor o perfred.

Es pot produir risc d’estrès tèrmic per calor en ambients amb temperatura de l’airealta (zones de clima calorós, estiu), radiació tèrmica elevada (foses, acereries,fàbriques de maons i de ceràmica, plantes de ciment, forns, fleques, etc.), altsnivells d’humitat (mines, bugaderies, fàbriques de conserves, etc.), en llocs on esfa una activitat intensa o on és necessari portar peces de protecció que impedeixenl’evaporació de la suor.


Risc d’estrès per fred es pot produir en escorxadors, indústries agroalimentàries,indústria farmacèutica, etc.

Es recomana que els mètodes de mesura i les característiques mínimes delsinstruments per mesurar els paràmetres físics necessaris per a l’avaluació delrisc d’estrès tèrmic siguin els indicats a la normativa vigent.

Incomoditats o molèsties per les condicions ambientals

El Reial decret 486/1997, en el punt 2 de l’annex III, estableix que les condicionsambientals dels llocs de treball no han de constituir una font d’incomoditat omolèstia per als treballadors,per tant, quan es desitgi saber si les condicions am-bientals són confortables o, al contrari, poden produir molèsties o incomoditat alstreballadors, és convenient utilitzar un mètode d’avaluació. Per als locals tancats,es recomana utilitzar els índexs de confort tèrmic PMV i PPD, segons es recull enla norma UNE-EN ISO 7730:96, ambients tèrmics moderats, determinació delsíndexs PMV i PPD i especificacions de les condicions per al benestar tèrmic.

L’INSST disposa d’una aplicació informàtica denominada ECOTER per a l’apli-cació de l’esmentat procediment d’avaluació.

Es recomana que els mètodes de mesura i les característiques mínimes delsinstruments per mesurar els paràmetres físics necessaris per determinar si hi hamolèsties i incomoditats es basin en la norma UNE-EN ISO 7726:2002: ambientstèrmics, instruments i mètodes de mesura dels paràmetres físics.

1.5.2 Condicions ambientals en locals tancats

Els límits de temperatura donats per a locals tancats es refereixen a la temperaturade l’aire, és a dir, a la temperatura de bulb sec de l’aire que envolta la persona.Els resultats dels mesuraments hauran d’anar acompanyats de la incertesa delsinstruments de mesura.

Els equips de mesura s’hauran de revisar i calibrar periòdicament. Aixímateix, s’hauran de guardar els registres de les esmentades revisions icalibratges.

Es pot entendre com a ambient calorós aquell la temperatura del qual excedeixi delvalor límit superior indicat en el Reial decret 486/1997, annex III, punt 3, apartat(a), és a dir, 27 °C.

En relació amb el subministrament d’aire net per assegurar la renovació mínimade l’aire dels locals de treball, s’entendrà per aire net l’aire exterior.


Condicions de ventilació enmotiu de la covid-19

En l’apartat anexes hi trobareuinformació sobre ventilació

d’espais de treball en motiu de lacovid-19

És recomanable que l’aire exterior no contingui substàncies contaminants enconcentracions superiors a les de la taula de la norma UN-EN 13779:20051 Cli-matització: La ventilació per a una qualitat acceptable de l’aire en la climatitzaciódels locals.

Per tal motiu, es procurarà que les preses d’aire exterior no estiguin localitzadesen llocs de contaminació elevada, com per exemple a prop de xemeneies, reixesd’expulsió d’aire viciat, emissions industrials i d’aparcaments, vies de trànsitintens, torres de refrigeració, etc. Per a la seva ubicació, s’haurien de tenir encompte, a més, els vents dominants de la zona.

En qualsevol cas, és convenient sotmetre l’aire exterior a filtració o a un altre tipusde tractament que garanteixi una qualitat adequada de l’aire de ventilació.

1.6 Il·luminació dels llocs de treball

El Reial decret 486/1997, en l’annex IV, indica:

Reial decret 486/1997, annex IV

1. La il·luminació de cada zona o part d’un lloc de treball ha d’adaptar-se a les característiquesde l’activitat que s’hi faci, tenint en compte:

• a Els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors dependents de les condicionsde visibilitat.

• b Les exigències visuals de les tasques que s’hi fan.

2. Sempre que sigui possible, els llocs de treball han de tenir una il·luminació natural que ha decomplementar-se amb una il·luminació artificial quan la primera, per ella sola, no garanteixiles condicions de visibilitat adequades. En aquests casos, s’ha de fer servir preferentmentla il·luminació artificial general complementada, al seu torn, amb una de localitzada quan enzones concretes s’exigeixin nivells d’il·luminació elevats.

3. Els nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball han de ser els que estableix la taulasegüent [taula 1.1].

Aquests nivells mínims hauran de duplicar-se quan es donin les següents circunstàncies:

• a A les àrees o locals d’ús general i a les vies de circulació, quan a causa de les sevescaracterístiques, l’estat o l’ocupació, hi hagi riscos apreciables de caigudes, xocs oaltres accidents.

• b A les zones on es facin feines, quan un error d’apreciació visual durant la realitzaciód’aquestes feines pugui suposar un perill per al treballador que les faci o per a tercerso quan el contrast de luminàncies* o de color entre l’objecte a visualitzar i el fons sobrees troba sigui molt feble.

No obstant el que s’indica en els paràgrafs anteriors, aquests límits no han de serd’aplicació en aquelles activitats la naturalesa de les quals els impedeixi.

4. La il·luminació dels llocs de treball ha de complir, a més, pel que fa a la seva distribució i aaltres característiques, les condicions següents:

• a La distribució dels nivells d’il·luminació ha de ser al més uniforme possible

• b S’ha de procurar mantenir uns nivells i uns contrastos de luminància adequats a lesexigències visuals de la feina i evitar variacions sobtades de luminància dins de la zonad’operació i entre aquesta i els seus voltants.


• c S’ha d’evitar, igualment, els enlluernaments indirectes produïts per la llum solar oper fonts de llum artificial d’alta luminància*. En cap cas aquestes fonts no s’han decol·locar sense protecció en el camp visual del treballador.

• d S’han d’evitar, igualment, els enlluernaments indirectes produïts per superfíciesreflectants situades a la zona d’operació o les seves proximitats

• e No s’han de fer servir sistemes o fonts de llum que perjudiquin la percepció delscontrastos, de la fondària o de la distància entre objectes a la zona de treball,que produeixin una impressió visual d’intermitència o que puguin provocar efectesestroboscòpics.

5. Els llocs de treball, o una part d’ells, en què una fallada de l’enllumenat normal suposiun risc per a la seguretat dels treballadors han de disposar d’un enllumenat d’emergènciad’evacuació i de seguretat

6. El sistemes d’il·luminació utilitzats no han d’originar riscos elèctrics, d’incendi o d’explosió, iamb aquesta finalitat compliran el que es disposa a la normativa específica en vigor.

Taula 1.1. Nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball

Zona o part del lloc de treball Nivell mínim d’il·luminació (lux)

Zones on s’executin tasques amb:

1r Baixes exigències visuals 100

2n Exigències visuals moderades 200

3r Exigències visuals altes 500

4t Exigències visuals molt altes 1.000

Árees o locals d’ús ocasional 50

Árees o locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25

Vies de circulació d’ús habitual 50El nivell d’il·luminació d’una zona en què s’executa una tasca es mesurarà a l’alçada on aquesta es dugui a terme; en el cas de zones

d’ús general, a 85 cm del terra, i a les vies de circulació, a nivell de terra.

1.6.1 Condicionament de la il·luminació

Una bona il·luminació dels llocs detreball millora les condicions laboralsi facilita les activitats dins l’entornlaboral.

El condicionament de la il·luminació natural porta amb si la col·locació correctadels llocs de treball respecte a les finestres o claraboies, de manera que elstreballadors no sofreixin enlluernament i la llum solar no es projecti directamentsobre la superfície de treball. Aquestes mesures es poden complementar ambla utilització de persianes, estors, cortines i tendals, destinats a controlar tant laradiació solar directa com el possible enlluernament.

Quan s’utilitzi il·luminació localitzada en algun lloc o zona de treball, és necessariproporcionar també una il·luminació general, destinada a evitar desequilibris deluminància en l’entorn visual. Aquesta il·luminació general hauria de ser més grancom més gran sigui el nivell de la il·luminació localitzada.


Per ampliar la informaciósobre nivells mínims

d’il·luminació en altreszones, llocs o activitats,

consulteu la taula del’annex A de la “Guía

técnica para la evaluacióny prevención de los

riesgos relativos a lautilización de lugares de

trabajo” que teniu inclosaa la bibliografia.

1.6.2 Disseny del sistema d’il·luminació

El sistema d’il·luminació ha de ser dissenyat de tal manera que els nivellsd’il·luminació s’obtinguin al mateix lloc on es realitza la tasca. Així doncs, elsesmentats nivells haurien de ser mesurats a l’altura del pla de treball i amb laseva mateixa inclinació, ja que els nivells d’il·luminació horitzontal, vertical o enqualsevol altre pla poden ser diferents.

En les àrees d’ús general, els nivells d’il·luminació s’han d’obtenir a una altura de85 cm del terra, en tant que en les vies de circulació els esmentats nivells s’han demesurar al nivell del terra, a fi d’assegurar la visualització de possibles obstacleso discontinuïtats.

Distribució i altres característiques de la il·luminació dels llocs de treball(Comentaris de l’apartat 4 del RD 486/1997)

El punt 4 de l’annex IV del Reial decret 486/1997 es refereix a la distribució ialtres característiques de la il·luminació dels llocs de treball. La tasca hauria deser il·luminada de la forma més uniforme possible. Es recomana que la relacióentre els valors mínim i màxim dels nivells d’il·luminació existents en l’àrea dellloc on es realitza la tasca no sigui inferior a 0,8.

D’altra banda, a fi d’evitar les molèsties degudes als canvis bruscos de luminància,el nivell d’il·luminació dels voltants ha d’estar en relació amb el nivell existent enl’àrea de treball. En àrees adjacents, encara que tinguin necessitats d’il·luminaciódiferents, no hi ha d’haver nivells d’il·luminació gaire diferents. Es recomana queels esmentats nivells no difereixin en un factor major de 5. Per exemple, l’accési els voltants d’una zona de treball el nivell d’il·luminació de la qual sigui de 500lux, hauria de tenir una il·luminació d’almenys 100 lux.

1.6.3 Il·luminació d’emergència, evacuació i seguretat

La il·luminació d’emergència, d’evacuació i de seguretat ha d’estar disponibleen tots els llocs de treball en els quals un error del sistema d’il·luminaciónormal pugui suposar riscos importants per a la seguretat dels treballadors quees trobin realitzant la seva activitat. Això pot incloure el contacte amb màquinesperilloses, la pèrdua de control de processos crítics, la caiguda des de llocs elevats,l’ensopegada amb obstacles, etc.

També és necessari disposar d’un sistema d’il·luminació que permeti l’evacuaciódel personal en cas d’incendi o una altra emergència.

Aquests tipus d’il·luminació haurien d’estar alimentats per una font d’energiaindependent de la que proporciona la il·luminació normal. El sistema hauriad’entrar en funcionament de forma automàtica i immediatament després que esproduís l’error en el sistema d’il·luminació habitual.


El nivell d’il·luminació i el temps durant el qual s’ha de mantenir operatiu elsistema esmentat han de ser suficients per permetre l’adopció de totes les accionsnecessàries per protegir la salut i seguretat dels treballadors i d’altres personesafectades.

En el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (RD 842/2002) i en la norma bà-sica de l’edificació del Codi tècnic d’edificació (CTE) RD 314/2006 s’estableixenels requeriments d’aquests tipus d’il·luminació per a diversos establiments.

1.7 Serveis higiènics i locals de descans

El Reial decret 486/1997 tracta sobre serveis higiènics i locals de descans a l’annexV. Indica:

Reial decret 486/1997, annex V

A. Disposicions aplicables als llocs de treball utilitzats per primera vegada a partir de la datad’entrada en vigor d’aquest reial decret i a les modificacions, ampliacions o transformacionsdels llocs de treball ja utilitzats abans de la data esmentada que es facin amb posterioritata aquella.

1. Aigua potable: Els llocs de treball han de disposar d’aigua potable en quantitat suficienti fàcilment accessible. S’ha d’evitar qualsevol circumstància que en faci possible lacontaminació. A les fonts d’aigua s’ha d’indicar si aquesta és potable o no, sempre que hipugui haver dubtes sobre la seva salubritat.

2. Vestidor, dutxes, lavabos i inodors

• 1r Els llocs de treball han de disposar de vestidors quan els treballadors hagin de durroba especial de treball i no se’ls pugui demanar, per raons de salut o decòrum, quees canviïn en altres dependències.

• 2n Els vestidors han de tenir seients i armaris o armariets individuals amb clau, quehauran de tenir prou capacitat per guardar-hi la roba i el calçat. Els armaris o lestaquilles per a la roba de treball i per a la roba de carrer han d’estar separats quansigui necessari a causa de l’estat de contaminació, la brutícia o la humitat de la robade treball.

• 3r Quan els vestidors no siguin necessaris, els treballadors han de disposar depenjadors o armaris per col·locar-hi la seva roba.

• 4t Els llocs de treball han de disposar, en la seva proximitat i en la dels vestidors,de locals per a la higiene amb miralls, amb lavabos amb aigua corrent, calenta si cal,sabó i tovalloles individuals o altres sistemes per eixugar-se amb garanties higièniques.Han de disposar, a més, de dutxes d’aigua corrent, calenta i freda, quan es facinhabitualment treballs bruts, contaminants o que originin una suor elevada. En aquestscasos, s’han de subministrar als treballadors els mitjans especials de neteja quecalguin.

• 5è Si els locals d’higiene i els vestidors estan separats, la comunicació entre tots dosha de ser fàcil.

• 6è Els llocs de treball disposaran d’inodors, dotats amb lavabos, situats a lesproximitats dels llocs de treball, dels locals de descans, dels vestidors i dels localsd’higiene, quan no estiguin integrats a aquests últims.

• 7è Els inodors han de disposar de descàrrega automàtica d’aigua i paper higiènic.Als excusats que han de ser utilitzats per dones cal que hi hagi recipients especials itancats. Les cabines han d’estar proveïdes d’una porta amb tancament interior i d’unpenja-robes


• 8è Les dimensions dels vestidors, dels locals d’higiene i també de les respectivesdotacions de seients, armaris o armariets, penjadors, lavabos, dutxes i inodors han depermetre la utilització d’aquests equips i instal·lacions sense dificultats o molèsties,tenint en compte en cada cas el nombre de treballadors que hagin d’utilitzar-lossimultàniament.

• 9è Els locals, les instal·lacions i els equips esmentats a l’apartat anterior han de serde fàcil accés, adequats al seu ús i amb unes característiques constructives que enfacilitin la neteja.

• 10è Els vestuaris, locals d’higiene i excusats han d’estar separats per a homes i pera dones, o se n’ha de preveure una utilització per separat. No s’han d’utilitzar per aaltres usos que no siguin aquells als quals estan destinats.

3. Locals de descans

• 1r Quan la seguretat o la salut dels treballadors ho exigeixin, en particular a causa deltipus d’activitat o del nombre de treballadors, aquests han de disposar d’un local dedescans de fàcil accés.

• 2n El que es disposa a l’apartat anterior no és d’aplicació quan el personal treballien despatxos o llocs de treball semblants que ofereixin possibilitats de descansequivalents durant les pauses.

• 3r Les dimensions dels locals de descans i la seva dotació de taules i seients ambrespatllers han de ser suficients per al nombre de treballadors que els han de fer servirsimultàniament.

• 4t Les treballadores embarassades i les mares lactants han de tenir la possibilitat dedescansar estirades en condicions adequades.

• 5è Els llocs de treball en els quals no hi hagi locals de descans i en què la feinas’interrompi regularment i freqüentment han de disposar d’espais on els treballadorspuguin romandre-hi durant aquestes interrupcions, si la seva presència durant aquestsespais de temps suposés un risc per a la seva seguretat o salut o per a les de tercers.

• 6è Tant en els locals de descans com en els espais esmentats a l’apartat anterior s’hand’adoptar mesures adequades per a la protecció dels no fumadors contra les molèstiesoriginades pel fum del tabac.

• 7è Quan hi hagi dormitoris en els llocs de treball, aquests hauran de reunir lescondicions de seguretat i salut exigides per als llocs de treball en aquest reial decret ipermetre el descans del treballador en condicions adequades.

4. Locals provisionals i treballs a l’aire lliure

• 1r En els treballs a l’aire lliure, quan la seguretat o la salut dels treballadors ho exigeixin,en particular a causa del tipus d’activitat o del nombre de treballadors, aquests haurande disposar d’un local de descans de fàcil accés.

• 2n En els treballs a l’aire lliure en què hi hagi un allunyament entre el centre de treballi el lloc de residència dels treballadors, que els impossibiliti per retornar-hi cada dia,aquests treballadors hauran de disposar de locals adients destinats a dormitoris imenjadors.

• 3r Els dormitoris i menjadors han de reunir les condicions necessàries de seguretat isalut i permetre el descans i l’alimentació dels treballadors en condicions adequades.

B. Disposicions aplicables als llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigord’aquest reial decret, exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin,ampliïn o transformin després de la data esmentada.

En els llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret,exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin, ampliïn o transformindesprés de la data esmentada, els seran d’aplicació les disposicions de la part A) d’aquestannex amb les modificacions següents:

• a L’apartat 3.5è no serà d’aplicació, llevat que els espais previstos a l’apartat esmentat jaexistissin abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret.


• b Per a l’aplicació dels apartats 3.1r i 4.1r s’ha de considerar com a local de descans qualsevollloc de fàcil accés que tingui les condicions adients per al descans, encara que no estiguiespecíficament destinat a aquesta finalitat.

1.7.1 Aclariments respecte als serveis higiènics

S’entén per roba especial de treball la que s’utilitzi exclusivament per a l’esmenta-da activitat, com ara guardapols, bates, granotes, vestits tèrmics, vestits imperme-ables o aquells altres que tinguin per objecte garantir condicions asèptiques, comper exemple els utilitzats en indústries farmacèutiques i d’alimentació.

El nombre recomanable de locals de lavabo és d’un per cada deu treballadorso fracció d’aquests. Per als miralls, se’n recomana un per a cada vint-i-cinctreballadors o fracció que finalitzin la jornada simultàniament. Quant al nombrede dutxes, es recomana una dutxa per cada deu treballadors o fracció que finalitzinla jornada simultàniament.

Es tindrà en compte la presència de treballadors minusvàlids (fem servir el termeminusvàlid d’acord amb la terminologia utilitzada en el referit decret), haventd’adaptar-se algun dels lavabos a les seves característiques especials perquè elseu ús no sigui impedit per cap barrera.

Els inodors seran en recintes individuals i el nombre de vàters recomanable ésd’un per cada vint-i-cinc homes i un per cada quinze dones o fracció que treballinen la mateixa jornada.

1.8 Material i locals de primers auxilis

El Reial decret 486/1997, tracta sobre material i locals de primers auxilis a l’annexVI. Hi indica:

Reial decret 486/1997, annex VI

A. Disposicions aplicables als llocs de treball utilitzats per primera vegada a partir de la datad’entrada en vigor d’aquest reial decret i a les modificacions, ampliacions o transformacionsdels llocs de treball ja utilitzats abans de la data esmentada que es facin posteriorment.

1. Els llocs de treball han de disposar de material per a primers auxilis en cas d’accident, queha ser adequat, pel que fa a la seva quantitat i les seves característiques, al nombre detreballadors, als riscos a què estiguin exposats i a les facilitats d’accés al centre d’assistènciamèdica més proper. El material de primers auxilis ha d’adaptar-se a les atribucionsprofessionals del personal habilitat per a la seva prestació.

2. La situació o distribució del material en el lloc de treball, i les facilitats per accedir-hi i, si escau,per desplaçar-lo al lloc de l’accident, han de garantir que la prestació dels primers auxilis espugui dur a terme amb la rapidesa que requereixi el tipus de mal previsible.

3. Sense perjudici del que es disposa als apartat anteriors, qualsevol lloc de treball ha dedisposar, com a mínim, d’una farmaciola portàtil que contingui desinfectants i antisèptics


autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, benes, esparadraps, apòsits adhesius, tisores, pincesi guants d’un sol ús.

4. El material de primers auxilis s’ha de revisar periòdicament i s’ha d’anar reposant tan aviatcom caduqui o sigui utilitzat.

5. Els llocs de treball de més de 50 treballadors han de disposar d’un local destinat als primersauxilis i altres possibles atencions sanitàries. També han de disposar d’aquest local els llocsde treball de més de 250 treballadors per als quals així ho determini l’autoritat laboral, teninten compte la perillositat de l’activitat que s’hi dugui a terme i les possibles dificultats d’accésal centre mèdic més proper.

6. Els locals de primers auxilis han de disposar, com a mínim, d’una farmaciola, una llitera i unafont d’aigua potable. Han d’estar a prop dels llocs de treball i han de ser de fàcil accés per ales lliteres.

7. El material i els locals de primers auxilis han d’estar clarament senyalitzats.

B. Disposicions aplicables als llocs de treball ja utilitzats abans de la data d’entrada en vigord’aquest reial decret, exceptuades les parts d’aquests llocs de treball que es modifiquin,ampliïn o transformin després de la data esmentada.

Als llocs de treball ja utilitzats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuadesles parts que es modifiquin, ampliïn o transformin després de la data esmentada, elssón d’aplicació les disposicions de la part A d’aquest annex amb les modificacions ques’indiquen en el paràgraf següent.

Els apartats 5 i 6 no seran d’aplicació, llevat del que correspon a aquelles obligacionscontingudes en els apartats esmentats que ja fossin aplicables en els llocs de treballesmentats en virtut de la normativa vigent fins a l’entrada en vigor d’aquest reial decret.


2. Llocs de treball. Condicions generals de seguretat en els llocs detreball

Respecte a les condicions generals de seguretat en els llocs de treball, el Reialdecret 486/1997 distingeix dos tipus de llocs de treball: A i B.

• Els llocs de treball de tipus A són els llocs de treball utilitzats per primercop a partir de la data d’entrada en vigor del Reial decret 486/1997 i els llocsde treball ja utilitzats abans d’aquesta data que s’hagin modificat, ampliat otransformat amb posterioritat a aquesta data.

• Els llocs de tipus B són els llocs de treball ja utilitzats abans de la datad’entrada en vigor d’aquest reial decret, exceptuant-ne les parts que esmodifiquin, ampliïn o transformin després d’aquesta data.

2.1 Normativa aplicable als llocs de treball del tipus A

Quan el tècnic en prevenció de riscos professionals es troba amb aquest tipus dellocs de treball, haurà de tenir en compte, com indica el Reial decret 486/1997, lesespecificacions següents:

• seguretat estructural

• espais de treball i zones perilloses

• terres, obertures i desnivells, i baranes

• envans, finestres i obertures

• vies de circulació

• portes i contraportes

• rampes, escales fixes i de servei

• escales de mà

• vies i sortides d’evacuació

• condicions de protecció contra incendis

• instal·lació elèctrica

• minusvàlids


2.1.1 Seguretat estructural

El Reial decret 486/1997 tracta la seguretat estructural en el seu annex I-A i indica:

1. Els edificis i locals dels llocs de treball han de tenir l’estructura i solidesa apropiades al seutipus d’utilització. Per a les condicions d’ús previstes, tots els seus elements, estructurals ode servei, incloent-hi les plataformes de treball, escales i escales de mà, han de:

• a) Tenir prou solidesa i resistència per suportar les càrregues o els esforços a quèestiguin sotmesos.

• b) Disposar d’un sistema d’armat, subjecció o suport que n’asseguri l’estabilitat.

2. Es prohibeix sobrecarregar els elements esmentats a l’apartat anterior. L’accés a sostreso cobertes que no tinguin prou garanties de resistència només es podrà autoritzar quan esproporcionin els equips necessaris perquè el treball es pugui fer de manera segura.


La reglamentació vigent sobre construcció d’edificis i locals industrials exigeixun projecte (plànols, memòria, pressupost...) redactat per un tècnic facultatiucompetent (enginyer, arquitecte...).

Aquest projecte, degudament visat pel col·legi professional a què correspon elcol·legiat o, en el cas de promoció pública, per l’oficina de supervisió de projecteso òrgan anàleg de l’Administració, s’ha de presentar davant de les autoritats localsi/o de les comunitats autònomes per obtenir la corresponent llicència d’obra.

És responsabilitat del tècnic facultatiu que redacta el projecte assegurar que tots elselements estructurals o de servei, inclosa la plataforma de treball i escales, tinguinla solidesa i la resistència necessàries per suportar les càrregues o esforços a quèpuguin estar sotmesos, disposant d’un sistema d’armat, subjecció o suport quen’asseguri l’estabilitat.

És responsabilitat del tècnic facultatiu director de l’obra assegurar s’executad’acord amb el projecte establert.

És responsabilitat de l’empresa constructora executar l’obra respectant les carac-terístiques tècniques, materials i disseny del projecte, a les ordres de la direcciófacultativa. D’aquestes accions i de la seva correcció s’exigeix, a més, unaresponsabilitat civil durant deu anys.

A cada una de les plantes i plataformes de treball, inclosos sostres i cobertes,s’hi haurien d’indicar de forma ben visible les càrregues màximes que poden sersuportades o suspeses, sense que es puguin sobrepassar les càrregues esmentades.

En els treballs en sostres i cobertes se solen produir nombrosos accidentsgreus i mortals per ruptura del material que els constitueixen, normalmentdurant treballs ocasionals, com ara neteja o manteniment.

Abans de l’accés a sostres i cobertes és necessari avaluar els riscos que comportal’esmentat accés. Per a això, es necessita conèixer les càrregues màximes que


Distàncies de seguretat pelcovid-19

A l’apartat d’annexes podeuconsultar informació sobredistàncies de seguretat adoptadesper la covid-19.

Espai als locals de treball

Els locals de treball haurien detenir prou espai per permetre alstreballadors accedir amb facilitatals llocs de treball i moure-s’hifàcilment.

poden suportar, i adoptar les mesures de prevenció necessàries per assegurar unaccés i un treball segur en aquests elements. També s’haurà de tenir en comptela presència de floridura, liquen, etc., que poden fer que les superfícies es torninextraordinàriament relliscoses.

S’ha de donar particular importància al manteniment d’elements com escales,baranes, elements de subjecció, etc., que poden quedar afectats per l’accióclimatològica.

2.1.2 Espais de treball i zones perilloses

El Reial decret 486/1997, aborda el tema dels espais de treball i zones perillosesen l’annex I-A i indica:

• 1r Les dimensions dels locals han de permetre que els treballadors facin la seva feina senseriscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables. Les sevesdimensions mínimes han de ser les següents:

– a) 3 metres d’altura des del pis fins al sostre. No obstant això, en locals comercials, deserveis, oficines i despatxos, l’altura es pot reduir a 2,5 metres.

– b) 2 metres quadrats de superfície lliure per treballador.

– c) 10 metres cúbics, no ocupats, per treballador.

• 2n La separació entre els elements materials que hi hagi en el lloc de treball ha de sersuficient perquè els treballadors puguin fer la seva tasca en condicions de seguretat, saluti benestar. Quan, per raons inherents al lloc de treball, l’espai lliure disponible no permeti queel treballador tingui la llibertat de moviment necessària per dur a terme laseva activitat, ha dedisposar de prou espai addicional en les proximitats del lloc de treball.

• 3r S’han de prendre les mesures adequades perquè la protecció dels treballadors autoritzatsa accedir a les zones dels llocs de treball en què la seguretat dels treballadors puguiveure’s afectada per riscos de caiguda, caiguda d’objectes i contacte o exposició a elementsagressius. Igualment, s’ha de disposar, en la mesura del que sigui possible, d’un sistema queimpedeixi que els treballadors no autoritzats puguin accedir a les zones esmentades.

• 4t Les zones dels llocs de treball en què hi hagi risc de caiguda, de caiguda d’objectes o decontacte o exposició a elements agressius s’han de senyalitzar clarament.


Aclariments sobre les dimensions dels locals

Les dimensions mínimes de les superfícies de treball seran de 2 m2 lliures(descomptant els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i materials)per a cada treballador (vegeu figura 2.1). En la fase de disseny dels localss’haurien de preveure les instal·lacions, equips, estris i materials necessaris perexecutar l’activitat, de manera que, en funció d’aquests paràmetres i del nombre detreballadors que hagin de desenvolupar-la, es compleixin les dimensions mínimesestablertes en els apartats a, b i c de l’article primer de l’annex I-A, punt 2, delReial decret 486/1997.


La separació entre elementsmaterials es tracta a l’articlesegon de l’annex I-A, punt 2,del Reial decret 486/1997.

Figura 2.1

Dimensions mínimes de les superfícies de treball

Per al càlcul de la superfície i volum no es tindran en compte els espaisocupats per màquines, aparells, instal·lacions i materials. Aquest càlcul donalloc a l’estimació de la superfície lliure i al volum buit respecte al nombrede treballadors.

La relació volum buit/nombre de treballadors que normalment estan presents hande ser =10 m3/treballador. En el càlcul del volum buit, qualsevol part del recinteque tingui més de tres metres d’altura s’ha de considerar de tres metres.

Les dimensions corresponents a locals destinats a allotjar instal·lacions de serveiestaran condicionades per les seves normatives específiques, com per exemple,sales de calderes, centres de transformació d’energia elèctrica, etc.

Aclariments sobre la separació entre elements materials

Atès que la mala distribució en planta de maquinària i equips, i també elsmoviments innecessaris dels treballadors, són moltes vegades causa d’accidents,una manera de millorar les condicions de seguretat i de salut dels treballadorsés distribuir adequadament les màquines i equips dins de l’espai disponible allocal. Per evitar l’encreuament entre materials i persones s’hauria de seguirl’ordenació de les activitats seguint el procés productiu, i també disposar les eines,materials, etc., com més a prop millor del lloc de treball per evitar desplaçamentsinnecessaris.

S’han de guardar distàncies de separació suficients entre els elements materialsper permetre que els treballadors efectuïn còmodament la seva feina i que no esvegin exposats a perills, com ara atrapaments, cops, etc.

Quant a distàncies de seguretat de les màquines, es poden consultar les normessegüents:

• UNE-EN ISO 13857:2008. Seguretat de les màquines. Distàncies deseguretat per impedir que s’assoleixin zones perilloses amb els membressuperiors.

• PNE-prEN ISO 13857. Seguretat de les màquines. Distàncies per evitarl’aixafada de parts del cos humà.


La protecció delstreballadors en zones ambriscos de caiguda, caigudad’objectes i contacte oexposició a elementsagressius es tracta a l’articletercer de l’annex I-A, punt 2,del Reial decret 486/1997.

• UNE-EN ISO 547-1:1997+A1:2009. Seguretat de les màquines. Mesuresdel cos humà. Part 1: principis per a determinació de les dimensionsrequerides per al pas de tot el cos a les màquines. Part 2: principis pera la determinació de les dimensions requerides per a les obertures d’accés.Part 3: dades antropomètriques.

Com a norma general, s’hauria de fer un disseny ergonòmic del lloc detreball, de manera que el treballador tingui un accés fàcil i còmode a lesdiferents parts de màquines i equips.

Aclariments sobre protecció en zones de major risc

L’accés de treballadors autoritzats a zones perilloses dels llocs de treball en què laseva seguretat es pugui veure afectada per diferents riscos exigeix una avaluacióprèvia dels esmentats riscos i l’adopció de les mesures de control necessàries perprotegir-los. Un exemple habitual de treball en zona perillosa que genera multitudd’accidents greus i mortals és el que es duu a terme en espais confinats (galeriesde serveis, fosses, túnels, clavegueres, soterranis i golfes, sitges, etc.).

Aquests treballs requereixen una avaluació específica dels riscos presents enl’accés, permanència i sortida dels espais esmentats.

Quan els resultats de l’avaluació ho facin necessari, les mesures preventives i deprotecció que s’han d’adoptar s’han de recollir en un procediment de treball, enel qual consti el treball que cal fer, qui o quines persones l’han de fer, quines sónles mesures de prevenció i protecció a adoptar en cada etapa del treball i quinsregistres cal emplenar per evidenciar que s’han complert les esmentades mesures.En aquestes zones és important adoptar les mesures necessàries per impedir queels treballadors no autoritzats hi puguin accedir.

Aclariments sobre la senyalització en zones de risc

L’article quart de l’annex I-A, punt 2, del Reial decret 486/1997, indica que leszones dels llocs de treball en què hi hagi risc de caiguda, de caiguda d’objectes ode contacte o exposició a elements agressius s’han de senyalitzar clarament.

Aquestes zones s’han de senyalitzar d’acord amb el Reial decret 485/1997.

2.1.3 Terres, obertures i desnivells, i baranes

El Reial decret 486/1997, en l’annex I-A, tracta aspectes sobre terres, obertures idesnivells, i baranes. Indica:

• 1r Els terres dels locals de treball han de ser fixos, estables i no lliscants, sense irregularitatsni pendents perillosos.


A l’entorn d’un 10% delsaccidents en jornada de

treball amb baixa tenen coma causa les caigudes al

mateix nivell.

• 2n Les obertures o desnivells que suposin un risc de caiguda de persones es protegiranmitjançant baranes o altres sistemes de protecció de seguretat equivalent, que poden tenirparts mòbils quan s’hagi de disposar d’accés a l’obertura. En particular, s’han de protegir:

– a) Les obertures als terres.

Llocs de treball i senyalització - IOC - Institut Obert de Catalunya · 2020. 12. 4. · dependrà...

Documents

Transcript of Llocs de treball i senyalització - IOC - Institut Obert de Catalunya · 2020. 12. 4. · dependrà...