llibret FOSSES COMUNESfossesirepressio.gencat.cat/uploads/20160226/Llibret_Fosses_Banyo… · van...

LES FOSSES COMUNES AL PLA DE L’ESTANY

(1936-1939)

2. LES FOSSES COMUNES AL PLA DE L’ESTANY (1936-1939)

Edita: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Ajuntament de Banyoles i Ajuntament de Sant Miquel de CampmajorAutors: Jordi Galofré i Miquel Rustullet NoguerCoordinació: Àrea de Cultura del Consell Comarcal del Pla de l’EstanyCorrecció lingüística: Anna Galí BoschAbril de 2009

Agraïments

Mn. Pere Bach FerrandoTomàs Camós RamióConcepció Corominas PlanellasCebrià Demiquels BanalJoan Demiquels FerrésJosep Duran TorrentXavier Figueras BajonaJosep M. Figueras MasgrauM. Francesca Fort AbrilMn. Josep M. Fàbrega CasademontArtur Galceran Famadas (Monjo Gilbert, del monestir de Solius)Mn. Andreu Gibert TorresJosep Grabuleda SitjàJosep Llorens MalageladaM. Carme Planas HomsAntònia Pujol SimonMn. Joan Prat FrigolaGermans Sureda Pijoan, de RavósCarme Vizcaino Pérez

Fonts consultades

Arxiu Comarcal del Pla de l’EstanyRegistre Civil ( Jutjat de Pau de Banyoles)Registre de defuncions dels ajuntaments de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls.Llibre - registre d’enterraments del cementiri de Banyoles

Foto de la portada:Monòlit a la memòria de Mn. Funtané i Mn. Galí, assassinats a la pineda d’en Frigola, a Borgonyà.

Foto de la contraportada:Momument erigit per les autoritats franquistes per honorar els seus morts. A la dècada de 1980 va ser reconvertit en un monument a totes les víctimes de la guerra. Està situat al cementiri de Banyoles.

Cementiri de soldats nord-americans a Normandia.

Les guerres provoquen sempre moltes morts. Les revolucions també. Catalunya va viure, entre 1936 i 1939, una guerra i una revolució. El resultat va ser que es van produir moltes morts, tant a cau-sa de la revolució com a causa de la guerra, més les que es van produir, acabada la guerra, com a conseqüència d’una repressió violenta, aquest cop per part dels vencedors. Els morts de les guerres solen ser soldats, tot i que hi ha també víctimes civils (designades avui dia amb un eufemisme cí-nic: danys col·laterals). Els morts de la revolució solen ser civils i, en el cas de la que es va produir el 1936, a més dels civils, hi va haver també molts eclesiàstics.

Aquests morts plantegen un problema: han de ser enterrats. Hi ha països que se n’han preocu-pat amb molta cura i dedicació. Només cal visitar Normandia, per exemple, per veure els cementiris -els immensos cementiris- on reposen les restes dels soldats morts en les accions bèl·liques: mi-lers de tombes perfectament identificades i molt ben cuidades. A casa nostra, però, les coses no van anar de la mateixa manera: molts dels morts van ser enterrats en fosses comunes i sovint amb identificacions deficients o inexistents.

Introducció

LES FOSSES COMUNES AL PLA DE L’ESTANY (1936-1939) .3

De fosses comunes, però, n’hi ha de moltes menes. Per tant, el primer pas que cal fer és diferen-ciar els diversos tipus de fosses existents. Segons la classificació establerta per la historiadora Queralt Solé, que ha dedicat la seva tesi doctoral a estudiar aquestes fosses, cal distingir set tipus de fossa.1 Són els següents: fosses nascudes de la repressió republicana, especialment l’any 1936, fosses dels camps de treball del SIM (Servei d’Investigació Militar), fosses de ci-vils represaliats per l’exèrcit franquista el 1938, fosses de soldats d’ambdós bàndols, morts en accions de guerra, fosses de represàlies de l’exèrcit republicà en retirada, fosses d’hospitals mi-litars i fosses de civils represaliats l’any 1939. Si apliquem aquesta tipologia al Pla de l’Estany, podem eliminar les fosses de civils represaliats per l’exèrcit franquista el 1938, perquè la nostra comarca no va ser ocupada per l’exèrcit franquista l’any 1938. Vegem, doncs, els altres sis tipus de fosses. Cal tenir en compte, també, que tot i que habitualment parlem de fosses col·lectives, n’hi poden haver amb pocs cadàvers i fins i tot amb un de sol.

Fosses nascudes de la repressió republicana, especialment l’any 1936

L’any 1936, com a resposta a la rebel·lió militar contra la República, es va desencadenar arreu de Catalunya una revolució popular, que va viure uns mesos de gran violència, sobretot contra els capellans i contra la gent de dretes en general. Pel que fa al Pla de l’Estany, alguns d’ells van morir a mans de grups violents, alguns a la mateixa comarca, d’altres en altres indrets, com Barcelona o Montcada. Les víctimes mortals del Pla de l’Estany en aquests mesos tràgics van ser vint-i-quatre persones, onze de les quals eren capellans. Caldria afegir-hi, també, més persones que no tenien cap relació amb la comarca, però que, per circumstàncies diverses, hi van perdre la vida. Moltes d’aquestes persones van ser assassinades en llocs solitaris i els seus cossos van ser enterrats en fosses comunes en els cementiris de les localitats properes al lloc de la mort.

Acabada la guerra, moltes d’aquestes restes van ser desenterrades, identificades i enterrades de manera digna i convenient. N’esmentarem alguns casos. En primer lloc, el cas de dos cape-llans banyolins, Mn. Rafael Funtané i Mn. Narcís Galí. Tots dos van ser assassinats el dia 27 de setembre de 1936,2 a la pineda d’en Frigola, a la carretera de Borgonyà a Orriols, i, un cop morts, els seus cossos van ser cremats. Un monòlit assenyala el lloc dels fets. El 30 d’abril de 1939, les seves restes van ser exhumades i enterrades en sengles nínxols al cementiri de Ba-nyoles. En segon lloc, el cas de Mn. Bartomeu Vicens, rector de Falgons, que va ser assassinat

1 Queralt Solé. Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Catarroja: Editorial Afers, 2008, pàg. 16.2 El monòlit erigit el 1939 dóna una altra data de mort: l’11 de setembre.


i enterrat, juntament amb d’altres capellans, el 14 d’agost de 1936, a la carretera que va de Sant Miquel de Campmajor a Mieres, en un indret conegut com el revolt dels Capellans. Les seves restes foren exhumades el 15 de gener de 1940 i enterrades al cementiri de Sant Miquel de Campmajor. En tercer lloc, el cas de Mn. Esteve Espunya, rector de Por-queres, que va ser assassinat l’11 d’agost de 1936, a Cornellà del Terri. Les seves restes foren exhumades el 30 de novembre de 1939 i enterrades al cementiri de Porqueres. I, fi-nalment, el cas de Mn. Josep Serra, rector de Serinyà, que va ser assassinat el 9 de setem-bre de 1936, quan intentava fugir a França, i enterrat al cementiri de Bassegoda. Les seves restes van ser exhumades, identificades i en-terrades dignament el 6 d’abril de 1940.

Hem detallat el cas de cinc capellans assassi-nats, però, com hem dit, van ser onze els que van morir en aquells dies tràgics. Esmentem, doncs, els sis restants: Mn. Ricard Serra, capellà de Banyoles, mort a Maià de Montcal; Mn. Joan Montaner, rector d’Orfes, mort a Pontós; Mn. Josep Mullera, rector de Sant Esteve de Guialbes, mort a Riudarenes; Mn. Miquel Ros, rector de Vilademuls, assassinat a Sant Miquel de Campmajor, juntament amb Mn. Bartomeu Vicens, ja esmentat, i Mn. Ramon Rodon, pro-fessor del Collell; Mn. Joaquim Puigdevall, rector de la Mota, assassinat a Usall, i Mn. Narcís Oliveda, rector de Galliners, assassinat a Medinyà.3

A la comarca van ser assassinats també altres capellans, com Mn. Miquel Nierga, rector de Púbol, assassinat a Riudellots de la Creu; Mn. Josep Carrera, rector de Queixàs, assassinat a Porqueres; Mn. Josep Piarnau, capellà a Olot, assassinat a la carretera de Vilademuls a Banyo-les, al terme de Vilamarí; Mn. Enric Frigola, rector de Colomers, assassinat a la carretera de Bàscara a Esponellà, entre Orfes i Vilert,4 i el germà Joaquim Serra, dels Germans de l’Hospi-tal de la Santa Creu de Barcelona, assassinat a la carretera de Girona, prop de Riudellots de la Creu. Tot i que no tenien cap relació amb la comarca, creiem convenient esmentar l’assassinat de set missioners del Sagrat Cor, que formaven part de la comunitat de Canet de Mar, que van

3 Sobre les circumstàncies de la mort d’aquests capellans (i tots els del bisbat de Girona), vegeu Josep M. Cer-vera. Testimoniatge de fe i de f idelitat. Els preveres de la diòcesi de Girona víctimes de la revolta de 1936. Girona: Bisbat de Girona, 1991.4 Així es dedueix d’un monòlit que hi ha a la carretera, però Mn. Josep Cervera, en la seva obra sobre els cape-llans del bisbat de Girona assassinats, situa la seva mort a Cabanelles.

Nínxol del cementiri de Porqueres, on està enterrat Mn. Espunya.


ser descoberts a Begudà quan intentaven passar a França. Avisat el comitè de Canet, se’ls van endur i els van assassinar a Serinyà, prop del pont del Ser, el 29 de setembre de 1936. El comitè de Serinyà va obligar dues persones de dretes a portar els cadàvers al cementiri i enterrar-los en dues fosses. Acabada la guerra, el 30 de març de 1940, els cossos foren desenterrats i un camió militar els va traslladar a Canet de Mar, on van ser dignament enterrats. Un monument al lloc dels fets recorda les víctimes.

Pel que fa als civils assassinats, les primeres víctimes de Banyoles foren Félix Barba, guàrdia civil retirat, i Amadeu Trias, militar també retirat. Tots dos foren assassinats, el 22 d’agost de 1936, a la carretera de la Mota, al terme municipal de Palol de Revardit, i, un cop morts, els cossos foren cremats. El 30 d’abril de 1939, les seves restes foren exhumades i enterrades en sengles nínxols en el cementiri de Banyoles. El mateix 22 d’agost de 1936 fou assassinat a Cornellà del Terri, d’on era secretari, Benigne Feliu i Compte, natural de Sords. La seva mort és un exemple molt significatiu d’una reacció que es va produir també en altres indrets, arreu de Catalunya: Benigne Feliu es va destacar en la repressió dels fets del 6 d’octubre de 1934 i, tot i que va intentar amagar-se, va ser assassinat com a represàlia.

Malauradament, aquests tres casos que hem detallat no esgoten, ni de bon tros, la llista de persones assassinades en aquests dies convulsos. Tot i que la finalitat d’aquest estudi es limita

al tema de les fosses comunes al Pla de l’Es-tany, no podem deixar d’esmentar els veïns de la comarca que trobaren la mort fora de la comarca. Pel que fa als banyolins, és el cas de Ramon Pla i Bosch, Domènec Ametller i Gratacós i el seu fill Llorenç Ametller i Puig, assassinats tots tres a Barcelona, i de Narcís Malagelada i Font, assassinat prop de l’Hostal de Cal Coix, al terme de Maçanet de la Selva. De la resta de la comarca hem d’esmentar tres veïns de Serinyà: Salvador Armadé, mort a Navata, Jaume Dilmé, mort a Terrades, i Joan Solana i Artigas, assassinat a Riudellots de la Creu. També dos veïns de Vilademuls: el metge Jesús M. de Puig i Va-quer, de Vilademí, que fou mort quan inten-tava passar a França, i Josep M. Bosch i Bach, natural d’Esponellà i assassinat a Anglès (en aquest cas, el cadàver fou cremat i les restes no es van poder recuperar). Intentant passar la frontera fou mort també Miquel Aradas i Font, veí de Centenys. Esmentem finalment, per la seva relació amb Banyoles, el veterinari

L’alcalde Miquel Boix fent una ofrena floral al monu-ment a les víctimes del bàndol vencedor, a la dècada de 1950. (Foto col·lecció Josep M. Capellà.)


Joan Vidal i Planella, autor d’un famós llibre sobre l’estany (L’estany de Banyoles, 1925). El 1936 era veterinari a Sant Feliu de Pallerols i va ser assassinat prop d’Amer, el 23 d’agost de 1936. Les seves restes van ser recuperades i enterrades al cementiri de Banyoles el 13 de juny de 1939.

Tot i que la seva mort va tenir lloc l’any 1938 i en circumstàncies molt diferents, hem de fer esment del cas de Màrius Font i Albanyà i Josep Planas i Viñas. Emboscats a Mieres, van ser descoberts, detinguts i traslladats a Barcelona, on van ser acusats de deserció, condemnats a mort i afusellats als fossats de Santa Elena, de Montjuïc, el 6 de juliol de 1938. Les seves restes van ser exhumades i enterrades en sengles nínxols al cementiri de Banyoles, el 2 d’abril de 1940.

Acabada la guerra, el general Franco va fer construir el Valle de los Caídos, projectat com un mausoleu immens per acollir les restes de les víctimes del bàndol vencedor. Davant de la resis-tència dels familiars que, majoritàriament, optaren per mantenir els seus morts enterrats prop de casa, el règim modificà els criteris i féu traslladar al Valle de los Caídos també els morts republicans. A la nostra comarca, pràcticament cap dels familiars volgué que els seus morts fossin traslladats al monumental mausoleu franquista. Només tenim constància del trasllat de Ferran Ribas i Brunet, mestre de Vilabertran, que va ser assassinat per membres del comitè d’Orriols el 9 d’agost de 1936, a Vilafreser. S’hi van traslladar, també, les restes d’una persona no identificada, que consta com a «immolat» i que estava enterrada al Collell, i la d’uns soldats republicans, també enterrats al Collell, dels quals parlarem més endavant.5

5 No tenim constància del trasllat de tres cossos de la fossa comuna del cementiri de Palol de Revardit, tal com es preveia en la documentació oficial. Vegeu: Queralt Solé. Els morts clandestins, pàg. 84, 115 i 322.

El Valle de los Caídos, l ’immens mausoleu que va fer construir el general Franco.


Fosses dels camps de treball del SIM

No hi va haver, a la nostra comarca, cap camp de treball del SIM, però el SIM va ser responsa-ble d’una matança de presoners al Collell. Davant l’avanç de les tropes franquistes, es va decidir traslladar els presos de Barcelona i altres indrets cap a la frontera francesa, per evitar que fossin alliberats. Al santuari del Collell, convertit en presó, s’havien concentrat entre mil i dos mil presoners provinents de diverses presons, alguns d’ells acusats d’activitats relacionades amb la cinquena columna. El 30 de gener de 1939, quaranta-vuit d’aquests presoners foren afusellats prop de l’indret anomenat Creu de Pedra, al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. Els seus cossos van quedar escampats per terra i van ser sepultats per altres presos, d’una ma-nera molt precària. Al final del febrer de 1939, les restes mortals van ser col·locades en taüts i enterrades provisionalment a poca distància del lloc de l’assassinat, al costat d’on hi havia la tomba d’un soldat alemany. Posteriorment, a finals del 1939, els cossos van ser traslladats a les seves respectives poblacions.

Diversos moments de l ’enterrament provisional, al f inal del febrer de 1939, de les quaranta-vuit persones assassinades al Collell el 30 de gener de 1939. (Fotos col·lecció Josep M. Plana.)


Lloc on es va produir l’assassinat dels quaranta-vuit presoners del bàndol franquista, el 30 de gener de 1939.

11

Al fons, la zona on es va excavar la fossa comuna on foren sepultats, sense identificació, divuit soldats republicans assassinats per les forces franquistes el 8 de febrer de 1939.

33

Espai on es va excavar la fossa comuna en la qual van ser enterrats provisionalment els cossos dels quaranta-vuit presoners assassinats.

22

Fossa comuna de quatre soldats republicans, sense identificació, que també foren assassinats per les tropes franquistes.

44

Cementiri de Ventatjol, on es va enterrar, en una fossa, el cadàver sense indentificar d’un soldat republicà assassinat per les tropes franquistes quan intentava passar desapercebut enmig dels presos que encara hi havia al santuari.

55


SANTA MARIA

DEL COLLELL

FONT

DEL GALL

CAMPS

D’ESPORT

BELLPUIG

FONT DELES DELÍCIES

CAN SOLER

CA

MÍ

DE

CADAMONT

LA

TE

RM

E M

UN

ICIP

AL D

E

SA

NT F

ER

RIO

L

TE

RM

E M

UN

ICIP

AL D

E S

AN

T M

IQU

EL D

E C

AM

PM

AJO

R

EL TO

RN

ST. M

IQUEL

C.

Escala: 1/5.000

2

4

3 11

2

4

3

55

Realització mapa: Servei Tècnic del Consell Comarcal del Pla de l ’Estany.


Número Noms i Cognoms

1 José Calvo Ramo

2 Gabriel Rodríguez

3 José Alujas Roca

4 Pedro Bosch Labrús Reig

5 Leopoldo Guzmán Aranda

6 Javier Garriga Nogués

7 José Gallart Vilardell

8 Enrique Mella Malivernt

9 Luis Escolá Batalla

10 Daniel Lozoya Augé

11 Julio Mendoza Caballero

12 José Feliubadaló Clarós

13 Juan Fontcuberta Casas

14 Juan Barguñó Grau

15 Gabriel Mantín Morito

16 Ismael Alegría Audi

17 Segismundo Casals Horta

18 Joaquín Busquets Baró

19 Augusto George Malloll

20 Ricardo Guasch Jiménez

21 Juan Jofre Petit

22 Gregorio de Broto Sender

23 Rafael de Broto Sender

24 Jaime Ayuso Jover

25 José M. Oset Sans

26 Lorenzo Armillas García

27 Carlos Felman Piña

28 José Millán González

29 Pedro Carretero Gelada

30 Romualdo Hurdisán del Campo

31 Emilio Bercebal Calvo

32 Victoriano Bercebal Lafuente

33 Joaquín Helcel Valdivieso

34 Andrés Bassas Figa

35 Roberto Bassas Figa

36 Luis Lebrero Lizarraga

37 Antonio López Pozas

38 Joaquín Guiu Bonastre

Llista de les persones assassinades al costat del Santuari del Collell

Indret on van ser assassinats els presoners, on ara hi ha una creu de pedra.

Tot i que moltes de les víctimes eren catalanes, hem res-pectat la forma castellana dels noms, tal com consta en la documentació.

Número Noms i Cognoms

39 Eusebio Sánchez Martínez

40 José Florit Torres

41 Francisco Fages Tares

42 José M. Cunill Poblet

43 José M. Alarcón Sánchez

44 Rodrigo de León Rodríguez

45 Ángel Martínez Robles

46 Martín Holguín Guillén

47 Enrique Caballé Vilardell

48 Pedro Wullman Elbal

Jesús Pascual Aguilar (va sobreviure)

Rafael Sánchez Mazas (va sobreviure)


Fosses de soldats d’ambdós bàndols, morts en accions de guerra

Les fosses de soldats morts en accions de guerra es poden subdividir en tres grups: les del front del Segre, les del front de l’Ebre i les de la retirada. Només aquestes darreres són les que po-dem trobar a la nostra comarca, atès que el front de guerra només hi arribà amb la retirada de l’exèrcit republicà, empès per les tropes franquistes cap a la frontera francesa, el mes de febrer de 1939.

La batalla de l’Ebre finalitzà el mes de novembre de 1938 amb una greu desfeta de l’exèrcit republicà, que va quedar molt tocat. Pocs dies després, el 23 de desembre, les tropes franquis-tes desencadenaren una ofensiva: havia començat la batalla de Catalunya, que acabaria amb l’esfondrament de la resistència republicana i l’arribada de les tropes franquistes a la frontera francesa. No fou, però, un passeig militar, com a vegades s’ha dit: les tropes republicanes van mantenir una forta resistència, primer per intentar rebutjar l’atac i, després, quan ja tot estava perdut, per frenar l’avanç franquista i donar temps a civils i militars a refugiar-se a França. En una situació com aquesta, van haver-hi molts morts. L’exèrcit franquista tingué cura dels seus soldats, però deixà sobre el terreny els morts enemics. A aquests morts en combat cal afegir els soldats que no van poder fugir a temps o que van decidir entregar-se i que, en molts casos, van ser afusellats sobre el terreny, sense formació de causa. Tots aquests morts foren enterrats pels pagesos de cada localitat on es trobaven els cadàvers, la major part dels casos en les fosses comunes dels cementiris municipals. Per tant, tots els indrets on es van produir morts són susceptibles de tenir cadàvers de soldats republicans en els seus cementiris o en altres indrets. Són fosses de molt difícil documentació, perquè la preocupació dels pagesos era enterrar rà-pidament els morts i, per tant, els cadàvers eren inhumats sense identificació ni senyalització.

Tenim notícia, però, de l’existència, més o menys documentada, de fosses comunes de soldats republicans en diversos indrets de la comarca. Esmentem, en primer lloc, la fossa del Collell, que contenia les restes dels soldats republicans que eren al santua-ri quan es va produir la retirada. L’ocupació del Collell va ser efec-tuada per les tropes marroquines la matinada del 8 de febrer de 1939, amb una operació enèrgica i sense contemplacions. Tot i que aquests soldats no eren els res-ponsables de l’assassinat en massa de presoners que s’havia produ-ït dies abans, van ser capturats i abatuts sense contemplacions. Catorze van morir a dins mateix del santuari i quatre van ser morts quan intentaven escapar. A prop del camp de futbol hi havia una

El santuari del Collell, que va servir de presó en els anys de la guerra.(Foto Albert Batchellí.)


trinxera que havien excavat els repu-blicans i hi van llençar alguns cossos. A uns altres els van enterrar prop de les pistes de bàsquet, en el camí d’anar cap a Ventatjol, i els veïns el van enterrar allà mateix, a sota d’una figuera. Uns altres van ser enterrats, també pels veïns, en una altra fossa comuna al costat d’on hi havien en-terrat els presoners feixistes. Mn. Jo-sep M. Fàbrega i Casademont, que era fill de la Cadamont de Ventatjol, un veïnat de Sant Miquel de Camp-major situat al costat del Santuari i que aleshores tenia 14 anys, va ser

testimoni directe dels fets, i encara recorda, impressionat, l’espectacle dantesc: “els soldats re-publicans morts estesos per terra, un amb el ventre obert i les tripes enfora, un altre que tenia el cap partit en dues parts, els moros estirats a terra resant de cara a la Meca, i el contrast lògic de l ’enorme alegria dels presoners alliberats,” ha explicat Mn. Josep M. Fàbrega. 6

Evidentment, els cossos d’aquests soldats van ser enterrats sense identificar. Posteriorment, les restes foren desenterrades i traslladades al Valle de los Caídos.7

En la resta de casos tenim notícies indirectes. Les tropes franquistes que ocuparen Banyoles hi arribaren per Pujarnol. En aquest indret es produïren els primers incidents i alguns soldats republicans van ser fets presoners i afusellats a l’acte. Esteve Coll, en un treball sobre els em-boscats, parla de tres guàrdies d’assalt afusellats i de disset soldats més morts8. Esteve Tarradas, que aleshores s’estava a Can Sutirà, a Pujarnol, rercorda haver presenciat un tiroteig on van morir set o vuit soldats; en aquest cas també tres soldats es van entregar i van ser afusellats a l’acte. Els pagesos del poble recolliren els cadàvers i els enterraren al cementiri de Pujarnol, al costat de l’església parroquial.

Més detallats són els records d’en Maurici Duran:

«En despertar l ’albada del dia 7 de febrer de 1939, després d’una nit d’angoixa i terrabastalls derivats d’algunes voladures de ponts cap a la banda de Cornellà del

6 Conversa mantinguda amb Mn. Josep M. Fàbrega el dia 30 de gener de 2009.7 De fet, les restes traslladades van ser 21, 20 corresponents a soldats republicans i un altre cos, ja esmentat, que consta com a “immolat”. Queralt Solé. Els morts clandestins, p. 322.8 Esteve Coll: Emboscats. Banyoles, 2006. Treball inèdit que es pot consultar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

Cementiri de Pujarnol, on van ser enterrats, en una fossa comuna, entre deu i vint cadàvers de soldats republicans.


Terri, és quan, sobtadament, començaren a aparèixer els primers soldats republicans que pertanyien a un exèrcit desfet i desmoralitzat que se n’anava cap a França. Sorti-ren per la carretera de Pujarnol, després de deixar una vintena de cotxes a la clotada de Biert, en acabar-se la carretera transitable de Canet d’Adri. Havien tingut alguna escaramussa amb l ’enemic cap als indrets de Bonmatí i Sant Gregori, i ara els menava fort la pressa. Camí de Banyoles, en els mil metres i escaig de penós trasteig pel terme de Camós, perdien bales i la mainada les recollien amb afany de col·leccionista.

Mentre avançava el dia, grups i grupets anaren passant. Em queda a la memòria l ’explicació de dos soldats gallecs, molt joves, que després de fer-se voluntaris al bàndol de Franco, es passaren al republicà perquè donaven 10 pessetes de jornal i que, decidits ara, se’n tornarien al costat «nacional» perquè ja no hi havia res a fer. Això ho deien a una dona que els donava un plat d’escudella calenta i un tros de botifarra negra.

Els darrers a passar dels republicans, cap a la tarda, eren només tres i anaven a cavall d’un carro. Foren els de l ’advertència: —Aneu-vos-en, vailets, cap a casa vostra, que aquests trets que sentiu cap a dalt la muntanya són dels feixistes que vénen.

Efectivament. Quan el sol ja s’havia colgat, un gran nombre d’àrabs arribaren, els quals contemplàrem des de l ’era de casa estant. Foren els primers a «alliberar» Banyo-les, i, des d’un indret inesperat. La mainada, que ho sedassàvem tot, ja ho havíem comprovat al matí següent. Mentrestant, romanien morts, amb la mula i tot, en el revolt de ca n’Ardit, prop del Balneari de la Puda, al costat mateix de la cuneta de la carretera, els tres del carro que ens havien advertit de l ’arribada dels feixistes, i sota el pi gros de can Baldiri, prop de can Congost, també els moros s’havien «carregat» els dos nois gallecs que portaven boina, el desig dels quals era de passar-se de nou. Aquests dos darrers, més mitja dotzena d’altres, foren enterrats en una fossa comuna en el mateix cementiri de Pujarnol, segons va sentir-se a dir dies després.»9

A partir de tots aquests testimonis, sembla que a la fossa comuna del cementiri de Pujarnol s’hi van enterrar entre 10 i 20 soldats republicans. Aquesta fossa, però, ja no existeix i ara s’hi aixeca una edificació.

Per la seva banda, Joan Estañol i Carreras, que s’estava a Can Met, al veïnat de Can Pigem, a Camós, recorda haver vist com un escamot de soldats franquistes va fer presoners dotze soldats republicans i se’ls van endur. El testimoni no ho va veure, però és possible que aquests preso-ners fossin afusellats; si fos així, però, es desconeix on foren enterrats. Tenim notícia, també, d’un soldat republicà mort a Terradelles i enterrat -és de suposar- al cementiri del poble.10 També hi hagué un enfrontament important a Crespià, a l’altra banda del riu, que és possible que deixés algun mort, que deuria ser enterrat al cementiri.

9 Maurici Duran i Garcia. Camós. Girona: Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1993, pàg. 70-7110 Miquel Ferrer i Gifre. Des de Terradelles a l’Escala passant per Granollers i Tona. L’Escala, 2005, pàg. 21-22.


Pel que fa a Banyoles, hi van haver sis soldats morts a l’en-creuament de la carretera que ve de Sant Miquel (al pont del Ras), on havien instal·lat una metralladora; un altre soldat morí a la Barraca, a l’entrada de Banyoles, i un altre, a Ca la Taneta (a la can-tonada de l’actual carrer de la Llibertat amb el carrer del Canat). Tots aquests cadàvers van ser enterrats, el 8 de fe-brer de 1939, a la fossa comu-na del cementiri de Banyoles. A més d’aquests morts (que

consten en la documentació municipal), la memòria oral ha conservat el record d’un altre soldat mort a l’estació de tren de Banyoles.

Tot i que no van morir a la comarca, hem de fer esment dels banyolins i comarcans que van morir al front. Van ser 212 persones, 192 al bàndol republicà, 15 al bàndol franquista, i 5 de les quals no hem pogut determinar el bàndol on lluitaven. Només un d’ells, Miquel Castanyer i Grabuleda, va morir a Banyoles, a l’hospital militar, el 9 de juliol de 1938, i va ser enterrat al nínxol familiar del cementiri de Banyoles. La resta van morir en diversos fronts (molts, com era de preveure, al front de l’Ebre) i les seves restes no han tornat a les seves localitats d’origen. Tenim notícia del trasllat dels cossos de quatre soldats, pertanyents tots ells a l’exèrcit fran-quista: Joan Juandó i Costa (mort a l’hospital militar de Sigüenza, el 10 d’octubre de 1938), Pere Reig i Tarrats (mort a l’hospital militar de Saragossa, el 10 de juny de 1938), Pere Tomàs i Canta (mort a la batalla de l’Ebre, el 2 d’agost de 1938) i Josep M. Pla i Frigola (que era capellà alferes i va morir al front de Terol, el 30 de desembre de 1937). Tots ells van ser traslladats a Banyoles i enterrats dignament el 2 d’abril de 1940. També va ser traslladat i enterrat a Ravós del Terri Gil Costa i Bosch, que va morir al bàndol franquista, al front de Terol, el 7 de febrer de 1938.

Hem de fer esment, també, del cas de Joaquim Duran i Torrent, que era al front de Brihuega, on va ser acusat de deserció i afusellat el 12 d’agost de 1937. De fet, Joaquim Duran tenia ide-als catalanistes i, per tant, era improbable que desertés. Segons testimoni de Josep M. Mateu, que era al mateix front, sembla ser que dos soldats republicans es van passar a l’altre bàndol i el comissari polític d’aquella unitat, que era un home molt violent, va acusar els seus companys de no haver denunciat les intencions dels desertors i, com a escarment, en va fer afusellar dos, un d’ells en Joaquim Duran. Enterrat al cementiri de Brihuega, les seves restes foren exhumades i enterrades en un nínxol del cementiri de Banyoles, el 2 d’abril de 1940.

El pont del Ras, a l ’entrada de Banyoles venint de Sant Miquel de Campmajor, on van ser abatuts sis soldats republicans.


Fosses de represàlies de l’exèrcit republicà en retirada

Alguns elements de l’exèrcit republicà en retirada van protagonitzar algunes matances de ci-vils, en actes de represàlia. Ja hem esmentat el cas dels presos del Collell. Un altre cas va ser el d’alguns empresonats a Girona (set o dotze, segons les fonts), que havien de ser traslladats a Figueres, però que van ser assassinats a la Tallada d’Empordà, el 2 de febrer de 1939. Un d’aquests presos assassinats va ser el banyolí Josep Simon i Compte, que vivia a Can Tetxu, al carrer de Girona. Per no anar al front, Josep Simon es va amagar primer a casa seva mateix i després al bosc, fins que, junt amb altres persones, va formar un grup i van pagar un guia perquè els traslladés a França. Sembla ser que el mateix guia els va delatar, i van ser descoberts i empresonats a Girona. D’entre els afusellats, n’hi va haver un que es va poder salvar fent-se passar per mort. Així va ser com, després de la guerra, es va poder saber el lloc on s’havia produït l’afusellament i es van poder recuperar els cadàvers. Les restes de Josep Simon van ser exhumades i enterrades a Banyoles, el 24 de març de 1939.11

Un altre episodi va ser protagonitzat per alguns metges i personal sanitari de l’hospital militar de Banyoles, que van ser detinguts per soldats del V Cos d’Exèrcit, a les ordres del tinent coro-nel Enrique Líster, en un episodi força confús, i assassinats a Vila-sacra. Entre les víctimes hi havia Gerti Kremarik, esposa del doctor Jimeno i Manuel Brufau i Duran, que treballava com a auxiliar sanitari a l’hospital militar, era auxiliar de farmàcia i havia treballat a la farmàcia d’en Teodoro Masgrau. Vivia a Can Toja, a la plaça dels Turers. Acabada la guerra, els cossos foren exhumats i enterrats en diversos cementiris. A Banyoles van ser enterrades, el 17 de març de 1939, les restes de Gerti Kremarik i l’endemà, el 18, les de Manuel Brufau.

11 El recordatori del funeral, però, dóna una altra data d’enterrament: el 6 de febrer de 1940.

Tropes marroquines entrant a Figueres el febrer de 1939. (Foto Albert-Louis Deschamps)


Fosses d’hospitals militars

Com a territori de rereguarda del front, la sanitat militar posà en funcionament, a Catalunya, una xarxa hospitalària per atendre els soldats ferits. El sistema d’atenció mèdica s’iniciava a la primera línia, on es recollien els ferits i es traslladaven al punt sanitari de batalló, que estava situat molt a prop de la línia del front, on els ferits rebien les primeres cures d’urgència i eren enviats al punt sanitari de brigada, on es complementaven les cures i es classificava els ferits. D’allí passaven a l’hospital de primera línia, normalment situat a menys de 10 quilòmetres del front, on podien fer-se intervencions mèdiques completes i preparar els ferits ja operats per ser evacuats amb garanties. En ambulàncies, autobusos o trens, els ferits eren traslladats a un hos-pital de campanya, també dit de sang. El punt final del sistema d’atenció mèdica era l’hospital d’evacuació o de rereguarda, que és el que hi havia a Banyoles.12

Com és evident, no tots els ferits aconseguien sobreviure i, per tant, es produïen enterraments, normalment en condicions precàries, gairebé sempre en fosses comunes i molt sovint amb una identificació deficient.

Pel que fa a Banyoles, l’hospital, anomenat Clínica núm. 3 de l’Agrupació d’Hospitals Militars de Girona, es va instal·lar al mones-tir de Sant Esteve. Va començar a funcionar el mes de maig de 1938 i va estar dirigit pel traumatòleg Francesc Jimeno. Al llibre de defuncions del Registre Civil de Banyo-les consten tots el soldats que hi van morir. Com que en la documentació oficial s’ha de fer constar la causa de la mort, molt sovint s’utilitzava una fórmula estàndard: «Ferides rebudes en el front» o, en ocasions, s’ampli-ava la informació especificant: «Septicèmia (o hemorràgia) produïda per ferides rebudes en el front». En altres casos es feia constar la localització de les ferides (fractura del fè-mur, de la columna vertebral, de la base del crani, o que afecta el genoll o la cama) o s’in-dicava que aquestes ferides li havien produït tètanus, embòlia, gangrena o insuficiència cardíaca. En alguna ocasió, qui redactava el certificat era especialment gràfic: «Ferides de metralla penetrants en el crani produïdes en el front». La majoria de les morts es van

12 Carles Hervás i Puyal. Sanitat a Catalunya durant la Repúbica i la Guerra Civil. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra / Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, 2004.

Un soldat ferit, al claustre del monestir, conversant amb Montserrat Arbusà i Expósito, que era auxiliar

sanitària de l ’Hospital de Banyoles, l ’any 1938. (Foto família González - Ejarque.)


produir cap al final de la guerra, en els mesos de desembre de 1938 i gener i febrer de 1939.

Inicialment van ser enterrats en diversos nínxols del cementiri de Banyoles, entre els quals hi havia els que eren propietat de la Casa Missió, i en més d’una ocasió s’enterraven dos cossos al mateix nínxol. L’increment, però, de la virulència de la guerra, i, per tant, del nombre de ferits que no sobrevivien, va fer que, al final de la guerra (és a dir, els mesos de desembre de 1938 i gener i febrer de 1939), s’enterressin els cossos a la fossa comuna del cementiri, on també s’hi enterraven els refugiats que van morir a Banyoles (unes 16 persones, la majoria nens i nenes petits i persones d’edat) i els pobres sense recursos morts a l’asil. En ocasions, no va ser possible identificar els morts, i es van fer constar com a «Nom desconegut». Això va passar en dos morts el mes de maig de 1938 i un altre, el mes d’octubre del mateix any. Però és sobretot en els dies fi-nals de la guerra quan les cir-cumstàncies van dificultar la inscripció documentada dels morts: així, entre els dies 3, 5, 9, 10 i 15 de febrer de 1939 són nou els cadàvers que es van enterrar a la fossa comu-na com a «Nom desconegut».

En total, els soldats morts a

A l ’esquerra: cèdula d’ingrés del caporal Octavi Castells Bosch, que posteriorment va morir i és enterrat al cementiri de Banyoles. A la dreta: f itxa de control mèdic del soldat Santos Lorca. (Arxiu Comarcal del Pla de l ’Estany.)

Personal sanitari de l ’Hospital de Banyoles, l ’any 1938. Hi apareixen, entre altres, el doctor Jimeno (amb barba), el doctor Cosp (el primer a l ’esquerra, assegut) i el practicant Artur Galceran (el segon per l ’esquerra, dret), que actualment és monjo de Solius. (Foto col·lecció Teresa Prat.)


Nínxols de Casa Missió, al cementiri de Banyoles, on van ser enterrats diversos soldats republicans morts el 1938.

Indret on hi havia hagut la fossa comuna del cementiri de Banyoles.

l’hospital militar de Banyoles van ser 105, 94 documentats i 11 sense indentificar. En el quadre que apareix a les pàgines següents s’indica el nom, l’edat, el lloc de naixement, la data de la mort i el lloc d’enterrament d’aquests 94 soldats morts a l’hospital mi-litar. Cal advertir que aquesta xifra inclou també alguns soldats -molt pocs- de l’exèrcit franquista.13

Acabada la guerra, es va plantejar el proble-ma de què fer amb les restes dels soldats que ocupaven aquests nínxols. L’Ajuntament va fer arribar als familiars un avís on se’ls no-tificava que si no se’n feien càrrec, les restes serien traslladades a la fossa comuna. Així ho va fer, per exemple, el 2 d’agost de 1940 i el 25 d’abril de 1942. En la majoria dels casos no es va rebre cap resposta, ja fos per-què l’avís no va arribar als interessats o per-què aquests no podien assumir les despeses del manteniment del nínxol o del trasllat de les restes. En la majoria dels casos, per tant, les restes van ser traslladades a la fossa co-muna o a l’ossera. Almenys així va passar en 10 casos l’any 1940, 17 casos l’any 1942 i en 20 casos més en què no coneixem la data del trasllat. Tenim constància d’alguns casos en què la família va traslladar les restes o es va fer càrrec del nínxol (és el cas, per exemple, d’Octavi Castells i Bosch), però la documen-tació conservada és molt escassa i no és fàcil seguir-ne la pista de tots. El que sembla clar és que, com hem dit, la majoria dels cossos de tots aquests soldats van anar a parar a la fossa comuna i que els altres no reposen (almenys, segons es dedueix de les làpides actuals) als nínxols on van ser enterrats.

13 Agraïm la col·laboració de Josep Grabuleda en l’elaboració d’aquest quadre.


Soldats morts a l’Hospital Militar de BanyolesNom Edat Lloc de naixement Data de la mort Enterrament

Pablo Aldea Pérez 29 anys Robledo de Chavela (Madrid) 12 de maig de 1938 Nínxol 3/765. Traslladat a fossa comuna el 1940

Pablo AlgabaHerencia 28 anys Amer del Río 27 d’octubre de 1938 Nínxol 3/796.

Traslladat a fossa comuna el 1942

Joan Alsina i Belló 30 anys Cassà de la Selva (Gironès) 4 de juny de 1938 Nínxol 3/727, de Casa Missió. Traslladat a fossa comuna el 1940

Fèlix Alsina i Bagunyà 36 anys Vallirana (Baix Llobregat) 16 de febrer de 1939 Fossa comuna

Francesc Alsina Graupera 33 anys Arenys de Mar (Maresme) 14 de febrer de 1939 Nínxol 3/341.

Sense dades posteriors

Jaume Altavill i Vicente 25 anys Cabreta Alta 23 de setembre de 1938

Nínxol 3/786.Traslladat a fossa comuna el 1942

Alfred Armengol i Batista 30 anys Barcelona 29 d’octubre de 1938 Nínxol 3/797.


Manuel Azcárate Merino 38 anys Astúries 1 d’octubre de 1938 Nínxol 3/787.


Brahim Barahona García 25 anys Navalmedio de Morales

(Ciudad Real) 12 de gener de 1939 Fossa comuna

Dionís Bartomeu i Cura 19 anys Navarcles (Bages) 25 de febrer de 1939 Fossa comuna

Luis Benladó Cohen 27 anys Melila 15 d’octubre de 1938 Nínxol 3/792. Traslladat a fossa comuna el 1942

Mariano Blanco Guisort 25 anys Pina de Ebro (Saragossa) 31 de desembre de 1938 Fossa comuna

Josep Borràs i Nebot 35 anys Barcelona 14 de gener de 1939 Fossa comuna

Jean Bruyère 24 anys Bèlgica 12 d’octubre de 1938 Nínxol 3/791.Traslladat a fossa comuna el 1942

Valentín Calvo Rosillo 53 anys Montejícar (Granada) 30 de gener de 1939 Fossa comuna

Miquel Casas i Camps 21 anys Súria (Bages) 21 de juliol de 1938 Nínxol 3/728, de Casa Missió. Traslladat a fossa comuna el 1940

Octavi Castells i Bosch 19 anys Manlleu 4 d’octubre de 1938 Nínxol 3/788, on reposa en l’actualitat

Casen B. Mohamet Chaisa - Marroc Febrer Fossa comuna del cementiri civil

Marià Copapey i Miquel 24 anys Vilafranca del Penedès (Alt

Penedès)23 de desembre de 1938 Fossa comuna

Joan Cruells i Gómez - 29 d’agost de 1938Nínxol 3/723, de Casa Missió. Sense dades posteriors

Isidro Deidós Fernández 36 anys Lugo 17 de febrer de 1939 Fossa comuna

Jerónimo Echevarria Lecué 30 anys Azay 6 de febrer de 1939 Fossa comuna

Cristóbal Esteba Carbó 28 anys Chelva (València) 6 de juny de 1938 Nínxol 3/720, de les monges de la Providència. Sense dades posteriors

CristóbalFernández Guerra 28 anys Sala de Infantes (Sevilla) 16 de setembre de

1938Nínxol 3/782.Traslladat a fossa comuna el 1942

Francisco Fernández Pérez 32 anys Rus (Jaén) 9 de gener de 1939 Fossa comuna

Ramon Ferrer i Arenas - Badalona (Barcelonès) 28 de maig de 1938 Nínxol 3/680. Sense dades posteriors

Ramon Ferrer i Valls 34 anys Mollerussa (Pla d’Urgell) 5 de gener de 1939 Nínxol 2/204. Sense dades posteriors


Nom Edat Lloc de naixement Data de la mort Enterrament

Robert Gabriel Pedret 35 anys Barcelona 26 de gener de 1939 Fossa comuna

Antonio Gálguez Griñá 23 anys Múrcia 3 d’octubre de 1938 Nínxol 3/787.Traslladat a fossa comuna el 1942

Modesto García Medel 25 anys Mansilla de la Sierra (La Rioja) 2 de setembre de 1938 Nínxol 3/780.Traslladat a fossa comuna

Esteve Garriga i Salvador 19 anys Arbúcies (la Selva) 16 de juliol de 1938 Nínxol 3/773.


Anatali Gifre i Teixidor 30 anys Ametlla de Gella (Lleida) (?) 18 de gener de 1939 Fossa comuna

José Giménez Toledo 18 anys Madrid 7 d’octubre de 1938 Nínxol 3/790. Traslladat a fossa comuna

Alonso Gilabert Pérez 45 anys Crevillent (Alacant) 15 de gener de 1939 Fossa comuna

José Giménez Tudela - 8 d’octubre de 1938 1/790

Salvador Gras i Cabot 26 anys Dénia (Alacant) 6 de febrer de 1939 Nínxol 3/865. Sense dades posteriors

Pere Graupera i Muñoz 20 anys Barcelona 13 de febrer de 1939 Fossa comuna

Joan Hernández i Castaño 18 anys Vic (Osona) 2 de febrer de 1939 Sense dades

Pablo Lasiera Pons 36 anys Torres de Barbués (Osca) 14 de febrer de 1939 Fossa comuna

Antonio López Sarrión 29 anys Albacete 13 de febrer de 1939 Fossa comuna

Miguel Marín Campos 19 anys Yeste (Albacete), veí de Gironella 28 de maig de 1938 Nínxol 3/726, de Casa Missió.

Traslladat a fossa comuna

Vicent Márquez Ruiz 20 anys València 22 d’octubre de 1938 Nínxol 3/795. Traslladat a fossa comuna el 1942

José M. Méndez de Vigo y Riquer 32 anys Barcelona 21 febrer de 1939

Nínxol 882.Segurament traslladat a Barcelona per la família amb posterioritat a 1941

José Merino Garcia 28 anys El Palmar (Múrcia), veí de l’Hospitalet de Llobregat

13 de desembre de 1938

Nínxol 3/705. Sense dades posteriors

Joan Mestres i Tren 28 anys Valls (Alt Camp) 25 de juliol de 1938 Nínxol 2/202. Sense dades posteriors

RafaelMiralles i Matamoros 29 anys Vinarós (Castelló de la Plana) 14 de febrer de 1939 Fossa comuna

Andreu Montruit i Moliner 31 anys Bescaran (Alt Urgell) 27 de gener de 1939

Fossa comuna, sembla que traslladat per la família al nínxol 3/678 el 1942. Sense dades posteriors

Manuel Moreno Ruiz 20 anys Tànger 15 de desembre de 1938


Julio Moya Iranzo 30 anys Vitiriera (València) 3 de febrer de 1939 Fossa comuna

Marcial Nieto Nieto 24 anys Cabeza de Buey (Badajoz) 1 de febrer de 1939 Nínxol 2/208. Sense dades posteriors

Pedro Ninón Serragordi - 9 de febrer de 1939 Fossa comuna

José Osero Navarrete 21 anys València 20 de febrer de 1939 Fossa comuna

Sebastià Palacín i Amella 34 anys Manresa (Bages) 1 de febrer de 1939 Traslladat per la família a Manresa

el setembre de 1939

Josep Pareira i Micola - Barcelona 10 de novembre de 1938


José Peralta Miqueza 17 anys Capdesaso (Osca) 4 de juny de 1938 Nínxol 3/ 727.Traslladat a fossa comuna

Andrés Piñeiro Sánchez 22 anys Aguilas (Múrcia) 21 d’octubre de 1938 Nínxol 3/794. Traslladat a fossa comuna el 1942

Martí Plaja i Congost 34 anys Torrent (Baix Empordà) 20 de febrer de 1939. Nínxol 2/212. Sense dades posteriors



Josep Pons i Masferrer 28 anys Vidreres (la Selva) 12 de setembre de 1938


Francisco Pozuelo Martínez 46 anys Oriola (Alacant) 4 de gener de 1939 Fossa comuna

Rafael Prieto Gálbez 31 anys Guadalcanal (Sevilla) 3 d’agost de 1938 Nínxol 3/777.Traslladat a fossa comuna el 1942

Pedro Puga Ortiz - 9 de juny de 1938 Nínxol 2/ 201. Traslladat el 2 d’agost de 1940, però no consta on.

Benito Ramos Alarcón - Baza (Granada) 12 de juny de 1938 Nínxol 2/200. Traslladat a fossa comuna el 1940

Julián Ramos Marín 20 anys San Pedro (Badajoz) 19 de gener de 1939 Fossa comuna

Josep Reig i Puig (o Pla) 31 anys Bonastre (Baix Penedès) 31 de juliol de 1938 Nínxol 3/724, de Casa Missió. Traslladat a fossa comuna el 1940

Pere Corneli Rey Baiget 34 anys Albagés(les Garrigues)

28 de novembre de 1938


José Ríos Moneiro 26 anys Puebla del Caramiñal (La Coruña) 1 de setembre de 1938 Nínxol 3/780.


José Rodríguez Díez 22 anys Bacares (Almeria) 3 d’agost 1938 Nínxol 3/777. Traslladat a fossa comuna el 1942

Justo Rodríguez Ruiz 31 anys Mareja (Badajoz) 23 de desembre de 1938 Fossa comuna

Salvador Rojo - 8 de febrer de 1939 Fossa comuna

Josep Ros i Pera 18 anys Freixa (Soriguera, Pallars Sobirà) 31 de gener de 1939 Fossa comuna

Manuel Rosat Garcia - 9 de juny de 1938 Nínxol 1/172. Traslladat a fossa comuna

Josep Rosell i Graupera 35 anys Arenys de Mar (Maresme) 16 de desembre de 1938

Nínxol 3/705. Traslladat al nínxol 895 el 27 de maig de 1940. Sense dades posteriors

Albert Rotlland Cama 22 anys Palafrugell (Baix Empordà) 18 octubre 1938 Nínxol 3/793. Traslladat a fossa comuna el 1942

Francesc Roura i Pi 19 anys Llers (Alt Empordà) 22 de setembre de 1938


Manuel Sabater i Redós 27 anys Vinaixa (les Garrigues) 12 de desembre de 1938


Eugenio Sánchez Pérez 29 anys Getafe (Madrid) 29 de juliol de 1938 Nínxol 3/776. Traslladat a fossa comuna

Cesáreo Sánchez Sánchez 27 anys Saceruela (Ciudad Real) 12 de gener de 1939 Fossa comuna

Frederic Sarret i Susany 30 anys Barcelona 19 de juliol de 1938 Nínxol 3/775. Sense dades posteriors

Àngel Sastre i Escoda 34 anys Tivissa (Ribera d’Ebre) 24 de novembre de 1938


Narcís Segols i Soler - 16 s’octubre de 1938 Nínxol 3/705. Sense dades posteriors

Ignasi Segura i Segura 20 anys Almenar (Segrià) 29 de gener de 1939 Fossa comuna

Salvador Serra 28 anys Arenys de Mar (Maresme) 24 de gener de 1939 Fossa comuna

Julián Serrano Antón 20 anys Socuéllamos (Ciudad Real) 12 de maig de 1938 Nínxol 3/676. Sense dades posteriors

Dionisio Serrano Fernández 21 anys La Balmosa (Toledo) 12 de maig de 1938 Nínxol 3/765.


Antonio Suárez Sánchez 20 anys Moclín (Granada) 22 de maig de 1938 Nínxol 3/766. Traslladat a fossa comuna el 1940

Antoni -Suquet i Ametller 19 anys Barcelona 9 de desembre de 1938 Nínxol 3/744.




Domènec Valls i Torras 18 anys Reus (Baix Camp) 16 de gener de 1939 Fossa comuna

Jaume Vernet i Montserrat 22 anys Barcelona 29 d’agost de 1938 Nínxol 3/723, de Casa Missió.


Leopold Vicente i Cullera 24 anys Castelló de la Plana 9 de desembre de 1938 Nínxol 3/744.


Domingo Vicente Sanz 33 anys Chiprana (Saragossa) 14 de gener de 1939 Fossa comuna

Benet Vila i Font 33 anys Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) 6 de febrer de 1939 Nínxol 3/834.


Ramon Vilà i Mata 32 anys Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) 4 de febrer de 1939 Nínxol 3/890.


Luis Vilar Mena 23 anys Malta (Jaén) 14 de novembre de 1938


Josep Virgili Aguilera 32 anys Tarragona 9 de desembre de 1938 Nínxol 3/807. Sense dades posteriors

Nom desconegut - - 31 de maig de 1938 Nínxol 3/726, de Casa Missió. Traslladat a fossa comuna el 1940

Nom desconegut - - 8 d’octubre de 1938 Nínxol 3/790. Traslladat a fossa comuna el 1942

Nom desconegut - - 30 de maig de 1938 Nínxol 3/726, de Casa Missió. Traslladat a fossa comuna el 1940

Font: Llibre registre d’enterraments del cementiri de Banyoles (que es conserva a l ’Ajuntament de Banyoles) i Llibre de Defuncions del Registre Civil (que es conserva al Jutjat de Pau de Banyoles)

Soldats ferits i infermeres al claustre del monestir de Sant Esteve, l ’any 1938. S’hi distingeix, a la dreta, la banyolina Maria Prat i un brigadista italià. Es pot observar també el pou que hi ha al mig del claustre i el tancament de les arcades per aprofitar més l ’espai. (Foto Dolors Domènech)


En diversos indrets de Catalunya, alguns civils foren morts per les tropes franquistes en el seu avanç per les terres catalanes, en alguns casos per equivocar la salutació o per confondre uns soldats per altres. També hi hagué assassinats de persones per la via directa, sense esperar que actués la justícia franquista. Al Pla de l’Estany només tenim notícies de dues morts a Banyoles, la nit del 7 al 8: la de Joan Coll i Dilmé i la de Manel Canadell i Figueres. Joan Coll, que era ferit de guerra, estava festejant quan van entrar les tropes franquistes. La seva ferida no li va permetre retirar-se a temps i fou abatut mentre intentava fugir. Manel Canadell era el sereno i feia la seva ronda com cada dia quan va ser abatut a trets. Tots dos van ser enterrats al cementiri pels seus familiars, el dia 9 de febrer de 1939.

Al marge d’aquestes víctimes puntuals, hem d’esmentar també els vint-i-tres veïns del Pla de l’Estany que van ser sotmesos a consells de guerra, condemnats a mort i executats al cementiri de Girona. Les seves restes van anar a parar a la fossa comuna d’aquest cementiri. En aquest cas, però, coneixem els seus noms i cognoms. Són els següents:

Fosses de civils represaliats acabada la guerra, de 1939 a 1943

Altres morts a l’Hospital Militar de BanyolesFem constar en aquest quadre altres persones que, tot i que sembla que van morir a l’hospital militar i que la majoria van ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Banyoles, no te-nim la certesa que fossin soldats. Totes elles van morir el mes de març de 1939, un mes després d’acabar la guerra a Catalunya.


Antonio Álamo Casó 21 anys Berja (Almeria) 10 de març de 1939 Fossa comuna

Ramon Anton i Vives 19 anys Elx 22 de març de 1939 Fossa comuna

Pere Balbuena i Rauric 17 anys Viladecans (Baix Llobregat) 23 de març de 1939 Fossa comuna

Angel Catalán Chiva 32 anys - 5 de març 1939 Fossa comuna

Emili Chias Pedret - - 26 de març de 1939 Fossa comuna

Rafael Marrasé i Balfegó - Ametlla de Mar (Baix Ebre) 1 de març de 1939 Nínxol 3/883. Traslladat a fossa comuna (17.11.1939)

Mariano Martínez Navarro 25 anys Arumeras de Amazonas 8 de març de 1939 Fossa comuna

Francisco Mirall Navarro 19 anys Mediana de Aragón (Saragossa) 21 març 1939 Sense dades

Eduard Parets i Miró 39 anys Vinaixa (les Garrigues) 29 març 1939 Fossa comuna

Manuel del Rosal Matillo 20 anys Fiñana (Almeria) 30 de març de 1939 Sense dades

Fabián Saura Fortuño - - 15 de febrer de 1939 Sense dades

Font: Llibre registre d’enterraments del cementiri de Banyoles (que es conserva a l ’Ajuntament de Banyoles) i Llibre de Defuncions del Registre Civil (que es conserva al Jutjat de Pau de Banyoles)


BanyolesErnest Corominas i Collell (afusellat el 25 d’abril de 1939), Joan Ribas i Sala (afusellat l’11 de maig de 1939), Martirià Serramontmany i Planas (afusellat l’11 de maig de 1939), Llorenç Busquets i Malagelada (afusellat el 12 de maig de 1939), Isidre Pigem i Pérez (afusellat el 12 de maig de 1939), Joan Tarrats i Matlleu (afusellat el 15 de novembre de 1939), Joaquim Colomer i Campas (afusellat el 19 de novembre de 1939) i Sebastià Cufí i Barceló (afusellat el 14 de juliol de 1943).

A dalt a l ’esquerra: Ernest Corominas. (Fons d’Imatges del Pla de l ’Estany) A dalt a la dreta: Caterina Buenaventura, endolada, amb la fotografia d’ella i el seu marit, Joan Ribas. (Foto col·lecció Carme Asuara) A baix: Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, i Llorenç Busquets i Corominas, f ill de l ’alcalde afusellat, descobrint la placa del passatge Llorenç Busquets i Malagelada, el 4 d’abril de 2009.


Cornellà del TerriJaume Pey i Serramitjana (natural de Banyoles però veí de Cornellà del Terri, afusellat el 12 de maig de 1939).

Palol de RevarditJosep Ribas i Font (natural de Sant Andreu del Terri, però veí de Palol, afusellat el 31 de maig de 1939).

PorqueresIsidre Bramon i Franch (afusellat el 15 de novembre de 1939).

Sant Esteve de GuialbesLluís Ventura i Moller, Bonaventura Oliva i Viñas, Joan Boix i Pedrosa, Josep Freixas i Pons i Narcís Fontanella i Caritat (afusellats tots ells l’11 de maig de 1939).

Sant Miquel de CampmajorBenet Ferrer i Vinyals (natural de Sant Vicenç de Camós, però veí de Sant Miquel, afusellat el 22 d’octubre de 1939).

SerinyàJosep Portas i Alegri (afusellat el 22 d’octubre de 1939), Joan Coronas i Garganta (afusellat el 28 de març de 1940), Joan Vila i Roca (afusellat el 28 de febrer de 1942) i Joan Comas i Tatger (natural de Pont de Molins, però veí de Seri-nyà, afusellat el 28 de febrer de 1942).

VilafreserJosep Serra i Sala i Melcior Serra i Sala.

Lligall que conté, entre d’altres, les actes del consell de guerra de les cinc persones afusellades de Sant Esteve de Guialbes. (Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, a Barcelona)


No és aquí el lloc per explicar detalladament com es van desenvolupar els fets14, però sí que cal indicar que tots ells van ser sotmesos a uns consells de guerra sumaríssims, sense garanties jurídiques de cap mena i sense possibilitat de defensar-se. Condemnats a mort, van ser afuse-llats al cementiri de Girona i els seus cossos van ser enterrats a la fossa comuna, sense donar cap opció a les famílies. Darrerament, gràcies a l’esforç dels familiars, l’espai ha estat dignificat i unes plaques recorden els noms d’alguns dels enterrats en aquest espai de memòria.

Fossa comuna del cementiri de Girona, on van ser enterrades les persones afusellades entre 1939 i 1943, i detall de les plaques de Llorenç Busquets i Jaume Pey (a l ’esquerra) i de Joan Ribas i Isidre Pigem (a la dreta).

14 Vegeu: Jordi Galofré. La repressió franquista a Banyoles. Quaderns de Banyoles, núm. 7. Banyoles: Ajuntament de Banyoles, 2005.


Aquestes pàgines volen ser una introducció al tema de les fosses comunes al Pla de l’Estany. És un tema que compta amb diversos estudis d’àmbit nacional, entre els quals cal destacar el treball esmentat de Queralt Solé i també alguns estudis circumscrits en àmbits concrets, com el de Manuel Gimeno, sobre Pallars, o el de Francesc Badia, sobre els camps de treball del SIM. A la nostra comarca, però, és un tema força desconegut. Amb aquest estudi no hem volgut fer res més que iniciar el camí, i no hem pretès -ni molt menys- esgotar el tema. Ens ha semblat, però, que, tot i les possibles omissions, calia donar a conèixer aquestes dades, a l’espera que altres treballs acabin de completar-les.

És un tema que, tractat amb la serenor que dóna el pas del temps, pot servir per comprendre clarament el caràcter pervers de les guerres civils, que provoquen morts i patiments en tots dos bàndols. Vencedors i vençuts van ser víctimes de violències i persecucions, i molts hi van perdre la vida. Però molts dels vençuts hi van perdre, també, la memòria, i el seu record s’ha fos en la nit dels temps. El cas del Collell és ben significatiu. Els cossos de les quaranta-vuit víctimes del bàndol vencedor van ser recuperats, identificats i enterrats amb dignitat i el seu record ha estat homenatjat i honorat en nombroses ocasions al llarg dels anys. En canvi, de les divuit o vint víctimes dels vençuts ni tan sols en sabem el nom i els seus cossos van anar a parar, sense identificar, a l’immens ossari erigit pels vencedors. Tots ells van ser assassinats, certament, però la mort, en aquest cas, no els ha agermanat.

Esperem que el coneixement del nostre passat, per dur que sigui, serveixi perquè mai més no tornin a repetir-se aquests episodis tan lamentables.

Epíleg

Aquesta acció ha estat subvencionada pel programa de Projectes Innovadors d’acord amb l’Ordre TRE/337/2008, està patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu

Col·labora

Promociona

llibret FOSSES COMUNESfossesirepressio.gencat.cat/uploads/20160226/Llibret_Fosses_Banyo… · van...

Documents

Transcript of llibret FOSSES COMUNESfossesirepressio.gencat.cat/uploads/20160226/Llibret_Fosses_Banyo… · van...