Sumari Saluda del President 1

Opinió.

Editorial. 2

La Prensa 6 Per Artur Berenguer.

Y además gorrones; pero… 7 Per Moisés Dominguez.

El Color. 8 Per Enrique Vicente Almero.

Els colors de la prensa. 22 Per Enrique Vicente Almero.

Colaboracions gràfiques 27

El Norte de Castilla.

La Voz de Asturias.

Cultura.

L’Himne se fa centenari. 34 Per Enrique Vicente Almero

Societat.

Fallers d’Honor 37

Abonats. 38

Recompenses 39

Junta Directiva. 40

Comissió Masculina 41 Fátima es la Fallera Major.

Saluda 42 Poessía 43 Fotografía 44

―La Prensa en Colors‖

de José Jarauta. 45

La Cort d’Honor. 46 Josep Ferran Gil i Navarro

dona la seua visió de la Falla. 47

Patricia es la Fallera Major Infantil.

Saluda 60 Poessía 61 Fotografía 62

Carlos presidix la Comissió.

Saluda 63 Fotografía 64 ―Fent Neteja‖

de José Luis Gómez. 65 La visió del seu creador 66

Enrique Vicente Almero i Zanón,

dona la seua visió de la Falla. 67

Programes de Festejos

Publicitat. 83

Edita: Associació Cultural Falla Tres Forques- Conca- Pérez Galdós i adjacents de Valéncia. Cl. Conca, 77 baix 46007 VALÉNCIA. Autors de les poesies: Josep Ferran Gil i Navarro i Enrique Vicente Almero i Zanón. La propietat dels esbossos es dels seus artistes que ho han cedit gratuïtament a la Comissió. Les fotografies i colaboracions han segut cedides a la Comissió per a la seua publicació en el present llibret. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial del present llibret i dels seus continguts per qualsevol mig, sense autorisació escrita dels propietaris dels

drets. Imprés als tallers de SOLGRAF SCVAL. Valéncia, Març de 2009. El present llibret esta escrit en Valencià ab les normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Página | 1

Saluda del President. Al igual que la primavera apleguen les Falles ab energia, llum, color,

vida, renaiximent, vigor... podríem utilisar moltes mes adjectius, pero

continuaríem quedant-nos curts. Les Falles ademés de estos

qualificatius son mes. Son unes festes que mos deuen d'unir i per això

com a President de la Comissió Falla Tres Forques- Conca- Pérez

Galdós i adjacents, vos convide a tots vosatres falleres, fallers, veïns,

amics, associacions del barri i a tots els que mos lligen, a celebrar

junts la semana fallera.

Este any faré menció dels nostres artistes fallers que, encara que no s'ho creguen, no

sols mos recordem d'ells quan tenim que pagar-les, o quan mos donen algun premi... per a la

nostra comissió, en el seu bon fer, sempre estan presents. José Jarauta “Pepo” (el de la falla

gran), ya mos ha mostrat qui es, un gran artista ya consagrat, que enguany, com vulgarment se

sol dir, “va tirar el rest” ab un gran monument, combinació de cartó- pedra... i suro!! cosa

inèdita en ell. Jose Luís Gómez (el de la falla infantil), un artiste polifacètic, enguany rebrà “la

alternativa”, valga el símil taurí. Eixirà per la “porta gran” ab el títul de Mestre Artista Faller,

baix del braç, segur. José Luis esta ficant en el seu treball tot el seu art i part del seu cor. Per

al que no el conega, vos diré que va pertànyer a la nostra comissió infantil ... d'això, està clar...

ya fa uns quants anys, veritat José Luis?.

Als dos somiem en traure'ls “en hombros” de la “Plaça”... vos desigem els majors

triumfs, perque els vostres triumfs seran els nostres.

Per cert, parlant de triumfs... enhorabona! Pepo i sobretot enhorabona Amparo!!,

l'haveu conseguit! Enhorabona “PAPÁS”.

Encara que es un eixercici mes dur de l'habitual, degut a la recessió, crisis o com

vullguen nomenar-li, vullc donar-les les gràcies a tots els anunciants, fallers d'honor, abonats i

colaboradors que han cooperat d'algun modo en nosatres i en la nostra festa.

Ya se que soc una miqueta reiteratiu, pero com en anys anteriors, vos pregaria que

llegireu el Nostre Llibret i que entrareu a la nostra Web: http://www.fallatresforques.com,

d'eixe modo mos coneixereu una miqueta millor i segur que voleu compartir en nosatres la festa

de tots.

Bo, sol me queda que donar les gràcies a tota la Comissió i en especial a la meua

Junta Directiva i a eixes persones que sense ser directius, han fet una gran llavor, ficaré només

dos eixemples, pero n'hi han mes: l'Exaltació (o presentació) i el nostre Belem.

Per últim desijar-les de tot cor a les nostres Falleres Majors Fàtima Pérez- Fuster i

Patrícia Salcedo, i com no al meu companyó, el President Infantil Carlos Dhiyaa, que hagen

fruït de tots els actes que s'han celebrat en este eixercici faller i que encara el passen millor si

es possible, en els que queden.

El vostre President

José Pérez i Ponce

Página | 2

Saluda del Presidente Al igual que la primavera llegan las Fallas con energía, luz, color, vida,

renacimiento, vigor… podríamos utilizar muchos más adjetivos, pero seguiríamos

quedándonos cortos. Pero las Fallas además de estos calificativos son algo más, son

unas fiestas que nos deben de unir y por eso como Presidente de la Falla Tres

Forques- Cuenca- Pérez Galdós y adyacentes, os invito a todos vosotros falleras,

falleros, vecinos, amigos, asociaciones del barrio y a todos cuantos nos lean, a

celebrar juntos esta semana fallera.

Página | 3

Este año voy a hacer mención de nuestros artistas falleros que, aunque no se

lo crean, no solo nos acordamos de ellos cuando tenemos que pagarles o nos dan

algún premio, para nuestra comisión, con su buen hacer, siempre están presentes.

José Jarauta “Pepo” (el de la Mayor), ya nos ha demostrado quien es, un gran artista

consagrado, que este año como vulgarmente se dice, va a tirar el resto con un gran

monumento, combinación de cartón- piedra… y corcho!, algo inédito en él. José Luis

Gómez (el de la Infantil) un artista polifacético, que este año va a recibir “la

alternativa”, valga el símil taurino. Saldrá por la “puerta grande” con el título de

Maestro Artista Fallero, bajo el brazo, seguro. José Luis está poniendo todo su arte

en ello y parte de su corazón. Para el que no lo sepa, perteneció a nuestra comisión

infantil… de aquello, está claro, ya hace unos cuantos años, verdad José Luis…?

A ambos soñamos con sacaros “en hombros” de la plaza…os deseo los

mayores triunfos, porque vuestros triunfos serán los nuestros.

Por cierto, hablando de triunfos, enhorabuena Pepo y sobre todo

enhorabuena Amparo!, lo habéis conseguido: felicidades “PAPÁS!”.

Aunque es un ejercicio más duro de lo habitual debido a la recesión, crisis o

como quieran llamarle, darles las gracias a todos los anunciantes, falleros de honor,

abonados y colaboradores que han cooperado de algún modo con nosotros y con

nuestra fiesta.

Ya sé que soy reiterativo pero como en años anteriores os rogaría que

leyerais Nuestro Llibret y entrarais en nuestra Web: http://www.fallatresforques.com

de ese modo nos conoceréis un poco mejor y querréis compartir con nosotros la fiesta

de todos.

Bueno solo me queda que dar las gracias a toda la comisión y en especial a

mi directiva y a esas personas que sin ser directivos han hecho una gran labor,

pondré solo dos ejemplos pero hay más: La Exaltación (o Presentación) y nuestro

Belén.

Y por último desearles de todo corazón a nuestras Falleras Mayores, Fátima

Pérez-Fuster y Patricia Salcedo, y a nuestro presidente infantil Carlos Dhiyaa, que

hayan disfrutado de todos los actos que se han celebrado en este ejercicio fallero y

que lo pasen mejor si cabe en los que aún nos quedan.

Vuestro Presidente.

José Pérez i Ponce

Página | 4

Editorial. Benvingudes i benvinguts!

Enhorabona comissió!, hem aplegat al final del eixercici i seguim vius! i que conste que no ha

segut gens fàcil. Este ha segut el primer any d‟una crisis mundial que no te molt bona pinta.

Esperem que comence a tocar fons pronte i que canvie la tendència…

A la falla, també hem patit eixa crisis, i no entraré en la que té que vindre, segon els “gurús”

de la economia mundial. Al nostre mon, les falles, el pròxim eixercici eixos “sabuts” anticipen

que serà “de por”, possiblement més per a les falles que viuen dels sponsors, i manco per

aquelles que, com la nostra, viuen de les quotes i de la sofrida loteria. Pero clar, nosatres tenim

una gran sort: no pensava citar noms, per a que ningú se puga sentir agraviat, pero no puc

manco que agrair, a títul d'eixemple, només a gent com a Rafa Hernández per el seu enorme

treball i amor que ha donat com a resultat eixe belen que mentres el Jurat de Junta Central

Fallera no va considerar destacar-lo en un premiet, ens deixà tan satisfets i orgullosos a tots.

Son eixemple, de falleres i fallers que no tenen eixa “obligació” generada pel fet de ser

“directiva o directiu” i que no dubten en treballar sense buscar reconeiximent i fer-lo només

per eixe somriure, per que els ulls de tots els chiquets, de 0 a 99 anys tingam eixa chispeta de

felicitat, de satisfacció, i això amics, no coneix de crisis.

Tenim una historia que se va fent gran poc a poc, acumulem fets, recorts, sentiments, plors,

rialles… estes coses mos van fent majors. Ya no tenim els deu, dotze o vint anys que teníem

quan passarem a formar part de la història de una comissió humil i treballadora, que mai en la

vida ha deixat alguna cosa per fer, per molt d‟esforç que haguera de acumular.

Part de esta història es el proyecte d‟enguany. Un proyecte parit des-de dins, aprenent de

treballs fets per atres comissions que han tingut idees que ens han paregut molt aprofitables.

Aprenent dels seus encerts, dels seus errors, intentant cometre atres, no els mateixos, ficar

gotetes del nostre seny… i tirar avant.

Com el que no tenim es diners, tenim que eixugar les meninges, per traure el suc,

un suc que hui teniu davant. Espere que vos agrade.

“LA PRENSA EN COLORS” vol això, deixar-nos dels temes de sempre, fugint de les

“bufonaes”, “rateríes”, “pirateríes”, de “A la lluna de Valéncia”, etc. i tocar un tema diferent

centrat en eixe mon, el del “Quart poder”el de la prensa, que esta present en tots els racons de

la nostra vida, ab els seus “colorins”.

Fruïu -la! Ah, i que passeu unes molt bones festes falleres, puix d‟això se tracta, no?

Redacció TFTimes:

Enrique Vicente Almero i Zanón

Página | 5

La Prensa. Per Artur Berenguer i Marí

Este año nuestra Comisión por primera vez, ha apostado por

realizar el llibret y la falla con un contenido común: la prensa.

Mientras el monumento hará un repaso de toda clase de prensa

y periodismo abarcando la totalidad del arco iris de colores,

desde la prensa amarilla a la prensa rosa, el llibret se centrará en la prensa diaria,

entendida esta como una publicación de tipo periódica.

Desde que se inventó la imprenta el hombre no ha dejado de utilizar dicho

instrumento para plasmar sus conocimientos, noticiar hechos y servir de vehículo

comunicativo y de relación entre pueblos. En el llibret de este año hemos intentado

acercarnos al concepto del color y su relación con la prensa (prensa negra, blanca,

amarilla…etc.). Asimismo, nos hemos aproximado a conocer el impacto de nuestras

fiestas en el resto del país. Si bien existe prensa diaria en nuestro país desde el siglo

XVII, nos interesaba conocer los datos y noticias publicadas a partir de la segunda

mitad del siglo XIX, que es cuando empiezan a darse a conocer y documentarse los

monumentos falleros tal como los conocemos. Esta nuestra fiesta, que tiene carácter

de fiesta de arte de interés nacional desde 1946 y de interés internacional desde 1980,

tiene evidentemente una trascendencia fuera de nuestra ciudad. Ahí es donde nosotros

empezamos a trabajar y nos pusimos en contacto con diversos periódicos de España.

La finalidad, era conocer que grado de conocimiento de las fallas tenían, su forma de

plasmar las noticias, su frecuencia..etc. No nos contestaron todos, pero si algunos de

ellos, amigos desde este momento de esta su Comisión y que en el interior del llibret

nos expresan el tratamiento que han realizado y realizan de nuestra querida fiesta.

Hoy en día gracias al alto nivel de las tecnologías y la comunicación, se puede

transmitir la noticia en tiempo real sin que por ello desmerezca la labor periodística.

Sirva este pequeño trabajo, para realizar un pequeño homenaje, a los periodistas y

corresponsales que en aquellos años de finales del siglo XIX y principios del XX, sin

medios tecnológicos, tuvieron que valerse de medios como la diligencia, el telégrafo

o el teléfono para comunicar las noticias de nuestra ciudad y hacerlas llegar al resto

de España y del mundo.

Este ha sido nuestro deseo y nuestro trabajo, esperando que al igual que nosotros,

que lo hemos proyectado, elaborado, vivido y disfrutado, lo disfrutéis también todos

vosotros.

Artur Berenguer i Marí

Página | 6

Y además, gorrones; pero... Por Moisés Domínguez (responsable de información fallera

en Levante-El Mercantil Valenciano).

«Al final del acto habrá un vino de honor, ¿eh?. Que os pondremos

una cerveza». Que sí, hombre; que sí. Que por si no tuviéramos

bastante mala fama. Que yo no sé que hemos cometido a lo largo

de los años, pero si hay algo que define a los periodistas —concepto amplio donde los

haya—, es lo de gorrones. Lo de la picaeta. Que hay que poner emparedados en la

mesa para, a toque de triángulo, acudan todos en tropel. Cuando esto no pasa de

leyenda urbana.

Claro que si ese fuera el único problema, estaríamos hasta apañados. Y al informador

de fallas —me gusta más este otro concepto— se le pueden reconocer algunos

méritos. Por ejemplo, somos una parte del gremio que más en contacto está con el

ciudadano. Y que más consigue hacer feliz al ciudadano de la calle. Somos una de las

pocas secciones de prensa, radio o televisión que hace de protagonista al ciudadano

de la calle. Basta una foto de una proclamación o de una firma de contrato para que

un individuo de la aldea global, sea un presidente o una fallera mayor infantil tenga

para toda su vida un recuerdo imborrable. Extensible a cuando es la comisión la que

aparece en pleno.

Y conste que hacemos otras cosas bien. Por ejemplo, la abnegación. Si el horario de

un informador es bastante esclavo, el del especialista en fallas lo esa aún más. No hay

acto que no sea de siete de la tarde en adelante. Y si tiene vino de honor, ya muérete,

que antes de las nueve y media de la noche no llegas a casa seguro. Lógico: si las

fallas empiezan a funcionar cuando el resto de la ciudadanía ha dejado de trabajar,

¿cuando te recoges tú?. Y eso, sin contar lo que son sábados y domingos en los que

hay citas ineludibles, sea por la mañana, tarde o noche.

A partir de ahí, se nos puede criticar todo sin tapujos. Que todos estos sacrificios

que antes escribía lo hacen apenas un par o media docena. Que mucha de la

información que damos es ñoña. Que somos unos engreídos. Que nos colamos de

gorra den muchos actos a los que el resto de gente quisiera ir y todavía nos quejamos.

Que nos gusta teorizar cuando no tenemos ni puñetera idea de la fiesta. Vale, vale,

vale y vale. Bueno, y que nos ponemos ciegos en los vinos de honor, mascando a dos

carrillos.

Pero no me negarán una cuestión: Valencia es la única ciudad del mundo en la que el

periodismo, información o como se llame dedicado a las fiestas, y sobre todo a una,

es capaz de llenar páginas, programas y espacios semanales a lo largo de todo el año.

Página | 7

Y de esto tenemos buena parte de culpa los que cubrimos esa información (que, por

cierto, el resto de la redacción no quiere ver ni en pintura) y las empresas que

apuestan por ello.

Si diéramos de baja a algunos frikis, posiblemente el colectivo de informadores

saldría ganando. Mientras, confórmense con este periodismo amable, poco

investigador, menos instigador y sólo un poco alcahueta, que encima es capaz de

generar, por sí sólo, el hilo argumental de una falla, que no me acuerdo bien por

donde la plantan. Lo buscaré y me haré una foto, pero saldré huyendo antes de la

cremà. Por si alguno tiene una idea perversa.

Moisés Domínguez Feliu es Licenciado en Ciencias de la Información y

Periodista y responsable de información fallera en el Diario Levante- El

Mercantil Valenciano. Estudioso y especialista en la historia de nuestra

fiesta, ha sido elegido en diversas ocasiones como Jurado de las Falleras

Mayores de Valencia. Es el máximo responsable del indispensable EXTRA

DE FALLAS, el suplemento record de la prensa valenciana, por su

amplitud, información y contenido sobre nuestra fiesta.

Los responsables de este proyecto agradecemos de todo corazón su

inestimable colaboración con el mismo.

EL COLOR. Per Enrique Vicente Almero i Zanón

Molt abans que Sir Isaac Newton

conseguira demostrar la Teoría

General de la Llum (―... la llum blanca

esta formada per una banda de colors –

roig, taronja, groc, vert, blau i

violeta...) fent passar la llum a través

d'un prisma, l'home havia vixcut i viu

rodejat de color. A pesar que la física

demostra que el color com un fet

inherent als objectes no existix, que no

sol es tracta de una qualitat que depén

de la llum existent... tot el que envolta

a l'home es de color.

El concepte de color es tan gran y se aplica en tants contexts que la Real Acadèmia

Espanyola de la Llengua oferix mes de vint definicions, de les que podríem extraure

dos de les que millor s'ajusten a la nostra exposició: ―Sensació produïda per els raigs

Página | 8

lluminosos que impressionen els orgens visuals i que depén de la llongitut de ona” i

―Caràcter peculiar de algunes coses”.

Entre las dos frases, es la última la que millor encaixa en el context de la prensa on el

color oferix un ―caràcter peculiar‖ que la distinguix de atres similars. La prensa de

color se entén així com diferent, i a la vegada contrapost, a la prensa en blanc i negre.

En la comunicació, el color es un envoltori que també conferix un caràcter peculiar.

La omnipresència del color desenrolla un paper primordial en la comunicació humana

perque l'home sol obeir als colors mes que a les paraules i com la percepció del color

se produïx de forma automàtica, el coneiximent del seu llenguage se convertix en una

ferramenta indispensable per als que vivim a la societat actual.

El color, com tota forma de llenguage, te la seua pròpia gramàtica, tan sensible com

comprensible al mon en la seua totalitat. De una

manera equivalent a los sons i fonemes de una

gramàtica, la del color se traduïx en tons i

lluentors que funcionen, també, com accents. Els

colors, que poden ser del genere masculí o del

femení, se conjuguen similarment a les paraules.

Ni han afirmatives o negatives, segon

corresponguen al blanc o al negre. Pero

igualment te verps i adverbis, en una llarga

escala de matisos. El blau pot ser indicatiu, i el

roig imperatiu, a la vegada que adjectiu i

superlatiu. Ni han colors que pareixen

interjeccions i atres conjuncions. Els ulls

substituïxen a les articulacions de la laringe i els

models visuals ocupen el lloc del so.

Representació de les formes bàsiques i els seus colors

Portada del llibre “Bauhaus” de Ackerman Ute.

Edit. Köneman. Barcelona, 2000

Com tota gramàtica inserta en un llenguage, la del color està governada per les

representacions simbòliques.

El alcanç del llenguage del color es encara major quan es mescla ab les paraules i el

mon de la comunicació, no pot substraure's a allò. Quan les paraules no son suficients,

per si mateixes, per a expressar tot el que sentim, el color pot ser un coadjuvant

decisiu, contribuint a que les paraules tinguen més força. Al afegir color, les paraules

diuen més del que diuen. De fet se deriva l'interés d'oferir una visió general del mon

del color. Sol dins de este marc pot encontrar-se un sentit als apartats que establixen

les relacions entre la forma i el color o els dedicats als distints sistemes cromàtics, així

com els referits a la lexicografia o a l'història recent i les seues aplicacions en la vida

diària.

Página | 9

A la escola de la Bauhaus (Weimar, 1919-1932),

Joannes Itten, Paul Klee y Vassily Kandinsky

buscaven l'orige del llenguage visual en geometries

bàsiques, colors purs i en l'abstracció.

Entre tots ells destaca l'aportació de Kandinsky qui,

ab els estudis de la forma i el color, va proclamar en

1923

que n'hi ha una correspondència universal entre les

tres formes bàsiques i tres colors primaris: el quadrat

roig, el círcul blau i el triàngul groc.

Quasi xixanta anys després, Sergio G. Bermejo

Pizarro, va recórrer un camí molt paregut i busca

l'assimilació de eixes tres formes bàsiques a tres

colors fonamentals. Si be el color i la forma entren al

ull per camins distints (els bastons percebien formes i els cons colors), s'integren

posteriorment en la síntesis de la visió conscient. Els tres colors fonamentals, que

segon Bermejo, s'assimilen a les formes geomètriques bàsiques (roig per al círcul,

blau per al quadrat i vert per al triàngul) dissentien totalment dels proposts per

Kandinsky (roig, blau i groc). La diferència cromàtica de

les dos teories posa de manifest que fins al moment, el

mon del color se dissenya ab aportacions subjectives com

les que propon el mateix Bermejo per a significats

associats a la forma i al color:

El color roig i la forma circular.

Edat: infantea, infantilisme.

Caràcter: sentimental, emotiu, egocèntric, autoritari,

idealista, espontànees i dinàmics.

Sexe: femení i maternaliste.

Ideologia: religiosa, mística i tradicionalista.

Nivell mental: elemental i intuïtiu.

Costums: patriarcal i primitiva.

El color blau i la forma

quadrada.

Edat: madurea.

Caràcter: fret, sereno, estable,

calculador, positiu, filàntrop i

perceptiu.

Sexe: viril.

Ideologia: tècnica, ciència,

llògica i política.

Página | 10

Nivell mental: superior i racional.

Costums: burguesa, estàtica i ordenada.

El color vert i la forma triangular.

Edat: joventut.

Caràcter: voluble, evolutiu, irascible, sensible, inquiet i

expressiu.

Sexe: intersexualitat.

Ideologia: art, creativitat, sentit crític i filosofia.

Nivell mental: mig.

Costums: aventura, desordenada, canviant i fictícia.

Les emocions que genera cadascú dels colors, classificats

per tons, la recollim de Peter J. Hayten que va recollir les

propostes de Abraham André Moles y Luc Janiszewski,

junt a les mes conegudes de Volfgang Von Goethe que las va classificar en

alegòriques, simbòliques i místiques. Al caràcter i comportament davant la vida del

ser humà, referida al pàrraf anterior, deuen d'afegir-se moltes mes. Resenyem les més

importants:

Groc. Sugerix llum de sol, alegria, acció, arrogància, voluntat, poder, ciència,

espiritualitat i dinamisme. Ab una connotació negativa significa ira, covardia, enveja

i impuls irreflexiu.

Taronja. Significa estímul, acció i entusiasme i te un caràcter acollidor, càlit,

estimulant. Junt al negre es engany, conspiració, sordidea i opressió.

Roig. Sugerix foc, excitació, activitat, passió, sexe, sanc, força, impuls, perill i

revolució. Mesclat ab blanc forma el rosa, que significa inocència i frivolitat.

Vert. Sinònim de vegetació, humitat, calma, frescura, esperança. Sugerix primavera,

amistat, realitat, tranquilitat i equilibri per sa posició entre càlits i frets. El color de

la calma indiferent, ni alegre ni trist. Ab una connotació negativa indica chelos,

fermetat quant se manifesta en la pell, i inexperiència o falta de madurea.

Blau. Designa infinitut, inteligència, recolliments, pau, descans, confiança,

lliberalisme, seguritat i llanguidea; també pot indicar desesperació i noblea (sanc

blava). La sensació de placidea que provoca el blau es distinta de la calma o repòs

terrestre, propis del vert.

Violeta. Representa aflicció, tristea, penitencia, misticisme, profunditat i misteri.

Mesclat ab negre expressa desesperació, desllealtat i misèria. Quan s'aproxima al

púrpura es pompa, realea, dignitat i suntuositat, pero també melancolia i delicadea.

Blanc. Significa repòs, pau, purea, inocència, virtut i castitat. Representa el buit

positiu i infinit.

Negre. Sugerix tenebres, mort, duel i destrucció. En tons brillants dona noblea i

elegància.

Gris. Indica resignació, neutralitat i indecisió. En tons brillants sugerix prestigi.

Página | 11

Marró. Color masculí, sever, confortable. Evoca ambient d'autumne, dona la

impressió de gravetat i equilibri. Es el color realista, potser perque es el color de la

terra que chafem.

El color a través de la historia.

El filòsof Aristóteles (384 - 322 AC) va definir que

tots els colors se conformem ab la mescla de quatre

colors i ademés va donar un paper fonamental a la

incidència de la llum i de l'ombra sobre els mateixos.

Estos colors que va denominar com a ―bàsics‖ eren

els de la terra, el foc, l'aigua i el cel.

Segles mes tart, Leonardo Da Vinci (1452-1519) va

definir al color com propi de la matèria, va alvançar

una miqueta mes definint la següent escala de colors

bàsics: primer el blanc com a principal, donat que

permet rebre a tots els demés colors, després en la

seua classificació anava el groc per a la terra, vert

per a l’aigua, blau per al cel, roig per al foc i negre

per a l’obscuritat.

Ab la mescla de estos colors va obtindre tots els demés, encara que també va observar

que el vert també va sorgir d'una mescla.

Eulàlio Ferrer, se remontà molt més en el temps. Mos oferix una història completa sobre l'us del color en la comunicació humana. Després d'una ràpida referència al color roig i negre de l'art rupestre del Magdalenienc (Altamira i Lascaux) adoptà com

a punt de partida la cultura dels egipcis. Senyala Ferrer sobre la utilisació

generalisada de la escritura roig i negra: ―... la idea de escriure ab tinta roja i negra es

genuïnament egípcia. Els papirs funeraris mes

antics, coneguts en el nom genèric de „El llibre dels

morts‟, van ser escrits combinant un papir en lletres

roges i el següent en negres. La tinta negra o

atrammentum, d'acort en els registres de Herodot,

se va obtindre dels residus dels vins, polvorisats,

diluïts en aigua i finalment, secats en forma de

barres”.

El desenroll de l'escritura fon tan important que “... no falten historiadors que

atribuïxquen a l'Egipte l'invent de la tinta, disputant-se'l a China. L'escritura roig i

negra, al ser la dels papirs funeraris, era l'indicada per als conjurs màgics, donat que

els Escribes egipcis creyen que esta combinació de colors conferia poders

sobrenaturals a les paraules”.

Página | 12

Heredat d'eixa predilecció per l'escritura roja i negra, la senyalisació dels dies festius

als calendaris se realisa en roig, mentres que els laborables s'indiquen en negre. I fins

fa molt poc temps, les màquines d'escriure oferien cintes d'impressió en roig i negre

per a treballar en este tipo d'escritura.

Els grecs utilisaren majoritàriament el color, puix al contrari del que es creu, el blanc

no era el color representatiu de Grècia. André Malraux recorda que les estàtues

atenenques originalment eren polícromes, ab les lilles dels ulls pintades en roig, fins

que el curs dels segles les van decolorar, donant-les la seua inconfundible pàtina de

tons blancs o cremosos, que tant va influir a l'art occidental des- de el seu

descobriment al Renaiximent.

El descobriment del mini (minio) al sol de Efeso, marca un abans i un després al

cromatisme de la cultura grega. Este mineral, finalment triturat, produïx el roig

cinabre que Sant Isidor comparà al color de la sanc dels dracs mesclada ab la dels

elefants. Ab el roig cinabre els grecs decoraven gots, estàtues i varietat d'utensilis,

ademés de ser el color de les mortalles ab les que acostumaven soterrar als espartans.

Es el que predomina a les vestimentes, alternat ab el blanc cru, segon els relats de

Herodot: ―... en Grècia existia la costum de que els vells vestien d'acort ab les seues

virtuts mes destacades: les túniques blanques eren portades pels hòmens “purs”, les

roges per aquells que la seua vida era un eixemple d'amor i sacrifici i les blaves pels

hòmens honests...‖

A més del roig cinabre, la cultura grega, va oferir una varietat cromàtica molt extensa.

L'ocre, el groc rogí i el blau anyilat, van formar part de la vida quotidiana. El lux i

l'ostentació se representen en blau ultramar, un color provinent del lapislàsuli que

portaven des-de l'Afganistan.

En Roma, el blanc fon un color polític per excelència. Heretaren la toga dels etruscs i

la convertiren en una prenda fonamental per a les classes mes altes. Per als romans, el

color servix per a senyalisar les classes socials. La història indica que els senadors la

portaven sempre blanca, i el púrpura, que utilisen els cardenals de l'Església Catòlica,

va representar el poder imperial que junt al dorat, indicava la màxima ostentació.

Per davall de este to apareixia el roig grana, en referència al color de les granades, que

utilisaven els generals, la noblea i els patricis abans de poder lluir el púrpura dels més

privilegiats.

A China, els elements de la naturalea estan representats per

un color: ―roig per al foc, groc per a la terra, blanc per al

metal, vert per a la fusta i negre per a l'aigua, a partir dels

quals se va estructurar un peculiar sistema de valors

cromàtics d'us pràctic i ab transcendència estètica‖. De esta

manera, si el foc destruïx la fusta, el roig no deu mesclar-se

ab el vert. El groc, símbol de la terra i la fecunditat, es un

color molt respectat.

Página | 13

La simbolisació cromàtica de la cultura China, s'estén tant a les dinasties com a la

representació dels seus dimonis. Al Regne Negre li succeïx el Regne Blanc i a este el

Regne Roig que dona pas atra vegada al Regne Negre. El tigre blanc, el drac blau, la

tortuga negra i l'aucell roig dirigixen els rumbos chinencs.

La invenció de la tinta china, se considera una de les majors aportacions al mon del

color. Se creu que 2.500 a.C. se comença a produir a partir de fum, la cola i algunes

substàncies aromàtiques. Poc a poc aumenta la varietat de colors. A lo llarc de

l'història, cada poble ha realisat interpretacions distintes sobre els colors del arc iris.

Els groenlandeses van creure que era el bordó del mant de Deu. Els noruecs

l'interpretaven com un pont màgic per el que desfilaven els seus héroes morts en

batalla. Els pobles de la Polinèsia, Indonèsia y Melanèsia donaven el significat de un

camí que comunica ab els deus. Al Tíbet, no es el pont mateix, sino l'ànima dels

sobirans que puja fins al cel. La obtenció de nous colors ha anat paralela a la seua

utilisació i ha segut part del desig humà. La troballa dels tintes o colorants bàsics que

foren resistents al pas del temps ha segut sumament difícil. El primer color artificial

químic, fon el malva, producte dels ensaigs de l'anglés William Perkin. Va descobrir

un colorant que s'utilisà per a tenyir la seda resistent tant al llavat com als efectes

decolorants de la llum. Així se va convertir en el color de moda en la década dels 70

del segle XIX.

“Una vegada iniciada la revolució del color- senyala Eulalio Ferrer- tot va ser

questió de temps. Verguin, en França va obtindre el colorant magenta, aixì nomenat

per coincidir el seu llogre ab la batalla del mateix nom, en 1858[...], i en 1879 Baeyer

llograría el mateix ab el anyil. El conjunt de estos experiments ha permés que hui

existixen al mon més de 50.000 colorants”

Els Colors de la

Prensa.

El color mes utilisat per a l'impressió de mijos

en paper es el negre. Este unit al blanc que crea

el fons del paper, ha donat lloc a la diferenciació

més categòrica que coneixem: el negre sobre

blanc. Estos dos, units al gris que se genera ab la seua mescla, deuen considerar- se

colors, encara en us coloquial considerem al blanc/negre com contraposició al color.

El blanc, el negre i el gris, son considerats colors perque emeten sensacions

sicològiques. Poden usar-se ab un significat concret i mesclats ab els atres colors,

canvien totalment el seu caràcter. Surgix aixì una primera clasificació que dividix als

colors en cromàtics i acromàtics. Entre els primers tenim que incloure als tons que

identifiquem com color: groc, taronja, roig, blau, vert, etc.Entre els segons, els

acromàtics, solament tres: el blanc, el negre i el gris. Encara la divisió pareix molt

Página | 14

clara, a la pràctica ens trobem tons grisos que resulten difícils d'enquadrar en un o atre

grup.

La segona classificació bàsica la recollim de Peter J. Hayten. Se tracta dels colors

purs i els turbits o neutres. Entre els primers, els purs, devem considerar ―... aquells

mes pareguts o pròxims als espectrals: 11 mes el blanc i el negre‖. Entre els segons,

els turbits o neutres, se troben tots aquells tons que contenen de forma apreciable,

mescla d'un color pur ab el blanc i el negre o la mescla dels dos: el gris. Entre els tons

purs adquirixen una especial reluctància aquells que oferixen una lluminositat media.

Senyala Paul Rener que ―…adquirixen especial relevància

els tons de este grup en els que el color adquirix el seu

màxim esplendor, es a dir, aquells que la seua força no se

debilita ab una claritat u obscuritat massa forts. Esta

claritat mijana tan oportuna es, per eixemple, mes obscura

en el blau que en el groc, donat que a un groc tan fosc com

un blau intens no el nomenem groc fosc sino marró.

Estes dos classificacions bàsiques, cromàtic-acromàtic i

pur-neutre, servixen de punt de partida al mon del color.

Un mon on no deu confondre's gust per el color i colorisme. El gust per el color sol

traduir-se en el us de molts colors purs sense un concepte estètic profunt. Pel contrari,

el colorisme implica un estudi profunt del

comportament de la mescla de color. Els

colors purs i la mescla de colors no son el

mateix i, en conseqüència, no se deu

confondre el gust pel color com gust pel

colorisme. Es incorrecte parlar de

colorisme en el cas d'una catifa que

utilisa una combinació de molts colors.

La utilisació de molts colors no significa

que la mescla siga correcta.

La predilecció pels colors purs no es

suficient com prova de un sentit especial

per al color. Rener senyala que “… tot color pur necessita de la proximitat de un

color neutre degradat per a no produir un efecte de mescla de colors, pero es un

error, típic de qui no te sentit del color, pensar que tots els tons poden obtindre's

mediant la mescla de alguns colors purs. Precisament els grans pintors coloristes

tenien una rica paleta ab tots els colors minerals possibles […]. Renoir va cridar al

negre el rei dels colors i quan algú li va preguntar a Degás quina classe de pigment

secret necessitava per a conseguir la mágica lluminositat dels seus quadres, ell va

respondre que esta es devia únicament als tons grisos, que ell contava entre els colors

mes purs”.

Página | 15

Al començament del segle XXI, la prensa espanyola, al igual que la majoria de la

europea i mundial, utilisa el color en les seues pàgines com un element de

revalorisació per a la presentació de la informació. Esta tendència

que pareix generalisada, presenta excepcions considerables, un

gran número de diaris que per diversos motius seguixen apostant

per el blanc i negre. Son mijos en els que el color es destina

principalment a la publicitat. La arribada del color als diaris

supon modernitat, calitat informativa i

valor front a la competència.

El color deu entendre's com aposta

informativa i no sol publicitària, donat que

per eixemple, els jóvens, segon recents

estudis, en l'àmbit informatiu, se senten

més captivats i estan mes familiarisats ab

el color que ab el blanc i negre. El model

de la prensa gratuïta a tot color, deuria fer

recapacitar als editors de prensa de

pagament, en quant a la utilisació de color

en els seus mijos, revalorisant i fent més

ràpida la recepció de la informació,

ademés que el excés de color s'accepta

millor que la seua falta. O dit d'un atra

manera, de tots es sabut que el color, al

igual que en un atre moment el va ser el

disseny, no deu considerar-se un

―embalage‖ per a la informació. Se tracta

d'una part de la mateixa informació on el

contingut i forma resulten indissolubles.

Allí on moltes vegades no apleguen les

paraules, apleguen les formes i molt

especialment, aplega el color.

(*) La frase original es “Hay diarios grises y...

Diario 16”. Es tracta del eslògan utilisat en la

campanya de promoció de “Diario 16” quan

en 1982 comença a oferir pàgines en color.

Página | 16

La publicitat i el color.

La irrupció del color en el mon publicitari es relativament recent. Fins els anys setanta

del Segle XX, no se va dispondre dels soports adequats per a utilisar color. La

televisió, fins a eixe moment en blanc i negre, va començar a emetre en colors. Els

diaris, que a dures penes van imprimir en dos tons, comencen a oferir possibilitats de

color. Les revistes semanals i mensuals, que ya presentaven part de les seues pàgines

en color des- de principis del segle XX, s'apunten al full color. Al color, se li reconeix

tal potencial en aplicacions publicitàries que Eulali Ferrer s'atrevix a afirmar que el

color es qui domina la publicitat i no a la inversa, com se creu. La publicitat sempre ha

demandat color. La creència de que el color es el mensage més directe, perque sap

seguir les lleis, visibles i invisibles, de la moda,, genera una pressió constant sobre els

soports habituals. El cromatisme de un anunci accentua el cromatisme del producte,

l'identifica i a la veu transmet significats ocults.

Pero la historia de la publicitat en color no comença en el segle XX. Abans que els

mijos de comunicació oferiren cromatisme, la publicitat l'havia buscat per atres

camins. ―El cartell modern, senyala Ferrer, data del segle XV, i no tardarà en ser

colorejat de distintes maneres. El geni comercial que se va servir del invent de

Guttemberg, va percebre pronte el valor de sugestió i recort del color. El primer

cartell publicitari potser fora el que William Caxton va imprimir en la Gran Bretanya,

en 1447, per a les Aigües Termals de Salisbury. […] Ab el cartell naix el testimoni de

la publicitat al que se li ha posat un any: 1630 i un lloc: París.”

Després de tímits avanços, la explotació comercial de la publicitat en color se produïx

en el segle XVIII, ab el cartell, i en el XIX ab els anuncis lluminosos. Ab la explosió

publicitària que se produïx al segle XX, el color se utilisa principalment per a captar

l'atenció i crear una image de marca. El domini del color, l'utilisació de tons brillants i

mescles harmòniques, situen a la publicitat en la cúspide de les manifestacions

estètiques. La realisació de publicitat en color ha canviat a lo llarc dels temps. Els

colors ha seguit els vaivens de la moda perque “ no n'hi ha un còdic únic, segon

Ferrer, per a l'us publicitari

del color. Varia d'acort ab

les noves experiències del

ser humà, tant en les

époques de pau com de

guerra. Els gusts canvien,

encara que no en poques

vegades resuciten el que va

estar vigent en atres temps.

Els influïxes de la moda,

com el propi color, no tenen

fronteres i formen uns

Página | 17

terrenys movediços en el que tots prenen assent, de una forma o atra, des-de lo

conscient i lo subconscient.” El color es un mig atractiu que actua sobre el subconscient del comprador. Si

observem de forma continuada l'us del color en la publicitat, podem comprovar que

oferix moltes similituts ab el mon de la moda. Les tendències cromàtiques se funden, i

confonen, i se regeneren constantment. La observació resulta profitosa a l'hora de

conéixer les ferramentes de la comunicació visual. ―Encara que- segon Hayten- la

major part dels humans no tenen consciència de la potencia simbòlica del color, quan

els colors son positius i estan ben combinats, reaccionen favorablement i se deixen

portar per l'atracció que eixerciten sobre els sentits”.

Per a acabar…

No sol la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, als seus diccionaris, valora i

clarifica la importància del color en una llengua tan rica com la espanyola. Atres

diccionaris com el de Julio Casares, (Diccionario ideológico de la lengua española.

2ª edición. Gustavo Gili, Barcelona, 1982.p 91-92) oferix una exhaustiva llista de

substantius, verps i adjectius referits al color, que completada ab el de María del Mar

Espejo Muriel, (Los nombres de los colores en español. Estudio de lexicografía

estructural. Granada: Universidad de Granada, 1990. p. 285-291) mos donen com a

resultat el que a continuació vos deixem. Se han organisat alfabèticament per tonalitats

i se referixen al periodo espanyol modern (segles XVIII a XX). Al tractarse de

l’Acadèmia Espanyola de la Llengua, la relació completa es la següent, per supost en

castellà:

Amarillo: acamuzado, acanelado, acetrinar, agamuzado, agarbanzado, aleonado,

amacigado, amarillear, amarillecer, amarillejo, amarillento, amarilleo, amarillez,

amarillo, amarilloso, amelcochado, anteado, áureo, azafrán, azafranado, azafranar,

azufrado, azufrar, blondo, bronceado, bronceadura, broncear, butillo, canelado,

caqui, catire, cerezón, cetrinidad, cetrino, citrino, color de cera, datilado, dorado,

dorar(se), enamarillecer(se), encerado, escarolado, flavo, galbanado, gamuzado,

gilvo, guado, gualdado, gualdo, herrumbroso, hornaza, jaldado, jalde, jaldo, jaldre,

leonado, limonado, melado, oro, pajado, pajizo, rubial, rubicundez, rubicundo, rubio,

rucio, rútilo y trigueño.

Anaranjado: anaranjado, azarcón, naranja y naranjado.

Azul: acaparrosado, acijado, amoratar, amoratarse, añil, añilar, añir, añirar,

aturquesado, azul, azul celeste, azul de mar, azul de ultramar, azul marino, azul

turquí, azul ultramarino, azulado, azulamiento, azular, azulear, azulejo, azulenco,

azulete, azulino, azulino, azuloso, azur, blao, celeste, celestre, cerúleo, cerulina,

esmaltado, esmaltar, esmalte, esmaltín, garzo, índigo, indio, lila, livor, opalino,

pavonado, turquesado, turquí, turquino, ultramar, ultramarino, zafir, zafíreo, zafirino,

zafiro y zarco.

Página | 18

Blanco: alabastrino, alabastro, albar, albero,

albicante, albo, albor, albugíneo, albura,

alfico, alvo, ampo, anacarado, argén,

argentado, argentino, armiñado, armiñar,

blancazo, blanco, blancor, blancote, blancura,

blancuzco, blanqueación, blanqueado,

blanqueadura, blanqueamiento, blanquear,

blanquecer, blanquecido, blanquecino,

blanqueo, blanquinoso, blanquizco, blanquizo,

cande, candi, candidez, candidísimo, cándido,

candor, candoroso, cano, cisne,

desblanquecido, desblanquiñado, emblanquear, emblanquecer, emblanquecido,

emblanquecimiento, emblanquición, emblanquido, esplendor, leche, nacarado,

nevado, nevar, nieve, níveo, perlado, perlino, plata, plateado.

Negro: abetunado, abscuro, aburelado, acabellado,

afumar, agallado, agrisado, agrisar, ahumado,

ahumar, ajumar, albazano, amulatado, amusco,

anochecido, apizarrado, aplomado, aspalto,

atabacado, atezado, atezamiento, atezar(se),

atramento, atramentoso, atro, azabachado, azabache,

barroso, bazo, bazo, bronceado, bruno, buriel,

cabellado, cárdeno, cari, carmelita, castaño,

ceniciento, denegrecer, denegrecido, denegrido,

denegrir, ebanificar, embazadura, embazar, endrino,

ennegrecer, ennegrecido, ennegrecimiento, entintar,

entiznado, entiznar, espalto, fosco, franciscano,

fuliginoso, fuscado, fuscar, fusco, gris, grisáceo,

gríseo, habano, hosco, hosquedad, infuscar, loro,

marrón, morenez, moreno, morenote, morenura,

morocho, morucho, mulatizar, mulato, musco, musgo,

negral, negrear, negrecer, negrecido, negregueante,

negreguear, negregura, negrestino, negrillo, negrísimo, negrizco, negro, negror,

negrura, negruzco, nochielo, noguerado, oscuración, oscurar, oscurecer, oscuridad,

oscuro, pardear, pardisco, pardo, pardusco, peciento, perlino, plomizo, plomoso,

porcelana, prieto, quemado, renegrear, renegrido, resquemarse, retostado, sable,

sombra de hueso, sombra de Venecia, sombra de viejo, tapetado, tetro, tezado,

tostado y vellorio

Rojo: aberenjenado, aborrachado, abrasilado, acanclado, acobrado, aherrumbrar,

ahigadado, alazán, alazano, albín, alconcilla, almagrado, almagrar, aloque,

amaranto, ardiente, arrebol, arrebolado, arrebolar, barroso, bermejear, bermejecer,

bermejenco, bermejez, bermejizo, bermejo, bermejón, bermejor, bermejuelo,

Página | 19

bermejura, brasil, brasilado, canelado, carmesí, carmesín, carmín, carmíneo,

carminoso, carne de doncella, cereza, choco, clemesín, cobreño, cobrizo, coccíneo,

colcotar, colorado, colorar, coloreado, colorear, coral, coralino, corinto, cremesín,

cremesino, embermejar, embermejecer, embermejecido, embijado, embijar, embije,

empurpurar, enalmagrado, enalmagrar, encarnadino, encarnado, encendido,

encendimiento, encobrado, enrojar, enrojecer, enrojecimiento, enrubescer, erítreo,

escarlata, fresa, goles, grana, granate, grancé, gules, herrumbrar, herrumbrarse,

ígneo, infrarrojo, laca, lacre, madroño, minio, múrice, pavonazo, punzó, púrpura,

purpurear, purpúreo, purpurino, rodeno, rojal, rojeante, rojear, rojete, rojeto, rojez,

rojizo, rojo, rojura, rosa, rosáceo, rosado, rosarse, rosear, róseo, rosicler, rosillo,

rosmarino, roso, royo, rúbeo, rubescente, rubicundez, rubicundo, rubificar, rubor,

rubre, rubricado, rubricar, rubro, rufo, rusentar, rusiente, sabino, salmón, sangriento,

sanguíneo, sanguino, sobermejo, sonrosado, sonrosar, sonrosear, tinto y ultrarrojo.

Verde: aceitunado, aceituní, aceitunil, cardenillo, celedón, clorofila, enverdir,

esmeraldino, glauco, oliváceo, porráceo, presada, presado, sinoble, sinople,

verdacho, verde, verde botella, verde oliva, verdeante, verdear, verdeceledón,

verdegay, verdegueante, verdeguear, verdejo, verdemar, verdemontaña, verderón,

verdescuro, verdete, verdevejiga, verdezuelo, verdín, verdina, verdinegro, verdino,

verdinoso, verdor,

verdoso, verdoyo, verdura

y verdusco.

Violado: aberenjenado,

acardenalado, amoratado,

borracho, caracho,

cárdeno, cinzolín,

columbino, jacintino,

lívido, mistión, mixtión,

moracho, morado, morel

de sal, solferino, ultraviolado, ultravioleta, urchilla, violáceo, violado y violeta.

Otros lexemas referidos al color: abigarrado, abigarrar, acromático, acromatismo,

afeite, aguas, ajedrezado, ajedrezamiento, ajedrezar, alagartado, alambrado,

albarazado, alegre, apagado, apedreado, arco iris, arco iris de San Martín, arco iris

del cielo, asombrar, avivar, azotado, bajo, barba, berrendo, bicolor, bigarrado,

blaneo, brillante, caballería, cabelio, cambiante, capa, cara, carnación, charro,

chillón, claro, color complementario, color del espectro , color del iris, color

elemental, coloración, colorante, colorativo, colorido, colorimetría, colorímetro,

colorines, colorir, complementario, cromametría, cromático, decoloración,

desmayado, dicroico, dicroísmo, disciplinado, espectro, fondo, fresco, gradación,

incoloro, iridiscencia, iridiscente, irisación, irisado, irisar, ixintar, jaspeado, jaspear,

juego, lagartado, línea, liso, listado, lividez, llamativo, mancha, mate, matiz, matizar,

Página | 20

metal, molada, monocromo, muerto, multicolor, ojo, opalescente, oscuro, palidez,

pálido, pelaje, pigmento, pintado, policromía, policromo, primavera, quebrado,

reflejo, requemado, rusa, salpicado, salserilla, subido, sucio, sufrido, teñir, tintas,

tomar el color, tono, tornasol, tornasolar, toro, tostado, tricolor, trocatinte, unicolor,

variado, vario, versicolor, visos, vistoso y viveza.

BIBLIOGRAFIA Y REFERÈNCIES:

ACKERMAN, Ute et al. Bauhaus. Barcelona: Köneman, 2000.

BERMEJO PIZARRO, Sergio G. al seu estudi ―Forma/Color‖ Madrid: Oriens, 1980.

CASARES, Julio. ―Diccionario ideológico de la lengua española‖. 2ª edició. Gustavo Gili,

Barcelona, 1982.

ESPEJO MURIEL, M. del Mar. ―Los nombres de los colores en español. Estudio de

lexicografía estructural‖. Granada: Universitat de Granada, 1990.

FERRER, Eulalio. ―Los lenguajes del color‖. México D.F.: Institut Nacional de Belles Arts.

Fondo de Cultura Econòmica, 1999.

FOTONOSTRA.COM

GOETHE, Johann Volfgang Von ―Teoría de los colores‖. Javier Arnaldo (introd.) Valencia:

Colegio Oficial de Arquitects técnics de Murcia. Ediciones Celeste, 1999.

HAYTEN, Peter J. ―El color en la publicidad y artes gráficas‖. De la sèrie ―Color en todo‖.

Barcelona: Leda 1967.

MOLES, Abraham y JANISZEWSKI, Luc. ―Grafismo funcional‖. CEAC. Barcelona 1.992.

NEWTON, Isaac (1642-1727). Físic, matemàtic i astrònom britànic.

OLMO BARBERO, Jesús del a la seua tesi ―Implantación, análisis y perspectivas del color en

la prensa diaria española” 2004.

RENNER, Paul. ―El arte de la tipografía. Tomo II‖. José Ángel Cifuentes i Esther Monzó

(trad.). Valencia: Campgràfic, 2000.

ELS COLORS DE LA PRENSA. Per Enrique Vicente Almero i Zanón

Per qué la prensa té colors?

La vida es en colors i la prensa, durant molts

segles, va viure la realitat sense colors, en

blanc i negre. El cine i la televisió també

naixequeren en blanc i negre, pero a

diferència de la prensa, en molts pocs anys es

van transformar i tant en la pantalla gran

com als llars es podia fruir del color. El

color es informació, és una sensació, una

emoció.

SP, el primer diari europeu en offset que va

Página | 21

eixir al carrer en colors, editat en Madrid als anys xixanta i dirigit per Rodrigo Royo,

va fracassar de forma estrepitosa, entre atres motius per haver- se avançat al seu

temps. Va contar en una tecnologia molt avançada, pero la societat espanyola no

estava preparada per entendre eixa autèntica revolució. El color tenia que recolzar-se

en un tipo de prensa tradicional, en una societat acostumada a llegir un periòdic i no

atres. I es en este moment quan eixe diari va decidir oferir un bon dia color als seus

llectors que acaben acceptant el canvi com natural.

Una de les claus per conseguir una millor qualitat en l‟impressió se fonamenta en la

qualitat de les màquines impressores a les que s‟incorporen més moderns processos

informàtics per a controlar la tirada i els “cossos” de les rotatives.

El color en un periòdic s‟aplica, ademés de per a la publicitat i l‟ informació gràfica

per a millorar el disseny, la presentació a través de:

1. Els titulars, donat que el fons del paper es blanc, el mes freqüent, per tindre

mes força, es el color roig, calent, front al blau, que es més fret.

2. Els fons tramats que “emboliquen” els títuls i els texts segon el color que s‟

haja triat per als “fons- massa” d‟un sol color o en jocs de mescles. Es

tracta d‟oferir al llector una “idea de color”.

3. Les línees o tancaments, en el que se conseguix un gran impacte, be per a fer

requadres com per a subrallar títuls, ralles en roig, o en blau, en vert,

mescles, etc.

4. Les trames, en dos tons de blau (per l‟ image del cel) o roig (l‟ image d‟un

incendi) i inclús per a un anunci publicitari.

La aplicació del color a la prensa diària, exclusiu fins fa uns anys de les revistes, es

una realitat en tots els periòdics. El eixemple més clar de “periòdic cromàtic” es el

USA today que contà des- de el seu naiximent en 1982, ab la tecnologia més

moderna, transmissió de pàgines en color via- satèlit a diferents plantes de impressió,

en un nou concepte d‟allò que va ser la prensa diària. Ha conseguit alcançar

audiències millonàries i unes vendes molt per dalt dels principals diaris nort-

americans, demostrant que l‟aplicació de les tècniques modernes es rendable.

Actualment esta fòrmula d‟èxit (color, us de l‟ infografia, etc.) s‟ha traslladat i ho va

difondre arreu del món.

Està clara l‟ importància de l'us de la quatricromía, donat que es la primera sensació

de captació, quan rebem un mensage, la percebem per mig del color. Després ve la

forma del mensage. Per este motiu el format dels periòdics ha evolucionat al seu

disseny per l'us del color i per la forma d‟oferir les notícies. En Europa els formats

que se mantenien eren els populars o “tabloides”(vespertins) i els de llançol o de èlit

(matinals). Els tabloides en grans tipus i fotos, de columna estreta i els de llançol,

Página | 22

mantenien les primeres columnes (cinc)en un ample major i una tipología moderada

per a aprofitar dinàmica.

En la primera grans titulars desenrollats en sumaris que expliquen la notícia (llínia

dels periòdics populars que a Espanya desenrollen “Pueblo” i “Diario 16” a la seua

primera etapa). A la segona, el periòdic es dissenya ab una valoració molt estricta a

la seua titulació (dos columnes en portada i només les informacions mes rellevants,

aniran a quatre o cinc columnes. Se conseguia oferir al llector una comprensió més

fàcil de les notícies i la seua importància.

Als diaris espanyols de la mitat del segle XX, el format que manava era el de llançol,

que s‟aniria abandonant als anys xixanta pel format de “tabloide”. ABC es el primer

diari que va incorporar i va defendre des- de els anys trenta este format, convertint-

se en un verdader avançat al seu temps.

Als diaris espanyols de la meitat del segle XX, el format que manava era el de llençol,

que s‟aniria abandonant als anys seixanta pel format de “tabloide”. ABC es el primer

diari que va incorporar i va defensar des- de els anys trenta este format, convertint-

se en un vertader adavançat al seu temps.

El color SALMÓ (o taronja), a la prensa

econòmica mundial.

Estem segurs que molts de vosatros vos preguntareu el

per què del color salmó a les pàgines de la majoria dels

diaris econòmics. Tot va començar fa més d‟un segle:

El Financial Times va nàixer al voltant de 1888, ab el

nom de London Financial Guide, encara que un mes

després de l‟ eixida al mercat va adoptar el nom que té

actualment. En aquell moment tenia un principal competidor, nomenat Financial

News, que va començar el seu camí només quatre anys abans.

En 1893 va decidir diferenciar- se dels demés diaris econòmics adoptant un color

rossa salmonat a les seues pàgines, i este chicotet canvi va supondre un gran èxit que

li va ajudar a consolidar el seu liderage. De fet en 1943 va adquirir al seu major

competidor: Financial News.

Lo més curiós es que els demés diaris econòmics, en volta d‟intentar diferenciar- se

de la mateixa manera i adoptar colors o formats diferents, copiaren l‟iniciativa del

Financial Times, fins a que arribà El Economista i tornà a diferenciar- se.

Página | 23

Qué es això de

PREMSA

GROGA?

Fins a 1886 William Randolf

Hearst i Joseph Pulitzer eren els

propietaris de les dos cadenes

de periòdics més poderosos dels

Estats Units. En Nova York, el

Journal de Hearts competia en

vendes ab el World de Pulitzer i

per això apelaven als tintes sensacionalistes: Escàndals, adulteris, crims,

“chanchullos” polítics...

En el World se va iniciar la publicació d‟una “tira còmica”- antecedent de

l‟historieta o còmic- protagonisada per un chiquet vestit en una gran camiseta groga,

en la que apareixien impreses les paraules pronunciades pel personage, puix encara

no s‟havia inventat el recurs gràfic del “bocadillo” en el que incloure els texts.

En esta historieta “The Yellow Kid”- així se dia el personage- se va utilisar per

primera vegada la tinta groga.

Esta important innovació tecnològica va afegir el seu atractiu propi de la tira i els

llectors començaren a anomenar Prensa Groga a este tipo de publicacions, al que

sense dubte va ajudar el fet que el dibuixant Richard Felton Outcault, treballà

alternativament per a un i per a l‟atre diari.

El periòdic New York Press va acunyar el terme “periodisme groc” a principis de

1897 per a descriure el treball, tant de Pulitzer com de Hearst.

El diari en 1898 va publicar l'artícul We called them Yellow because they are yellow

(el títul es un joc de paraules intraduible al Valencià. Yellow significa tant groc com

cruel i covart.) ―Prensa groga es el nom que se li dona al tipo de Prensa

sensacionalista que inclou titulars de catàstrofes i gran número de fotografies ab

informació detallada d‟accidents, crims, adulteris i embolics polítics. Als països de

llengua anglesa, estos “noticiers” se nomenen “tabloides” perque solen tindre un

format menor que el normal de diaris seriosos”.

La Prensa Rosa, es espanyola!

Es la “cosina” de la Prensa Groga. El sociòlec Amando de Miguel- ple d‟una

inocència que no té llímits, canvià en el seu dia el nom de “revistes del cor” per a

nomenar-les “revistes cordials”. Va dir: “Venen cordialitat, oferix el costat afectuós

Página | 24

de la vida i es llògic que tinguen una demanda com la

que tenen, perquè la vida es molt grisa i avorrida…”

Va dir: “Se diferencien del “amarillismo” perquè este

només ven el costat sinistre de les coses. Per a la

Premsa Groga, tots son roïns, per a la Premsa Rosa tots

son bons. A Espanya no n‟hi ha premsa groga, van

fracassar tots els intents. Pel contrari, la Prensa del cor

te tanta acollida que la resta de les revistes d‟

informació general fins els periòdics se van “contagiar”

per esta tendència, incloent en llocs destacats

informació nomenada “cordial”...”.

I seguix el Sr. De Miguel: “Quan el tema es un negoci

redó, la prensa nomenada “seria- periòdics de tirada nacional i semanaris

d‟informació política- “entran al trapo” i reserven algunes de les seues pàgines per a

parlar dels “famosos” i dels seus “cotilleos”. En el seu dia el periodista Pedro Ruiz

quan es referix a este tipo d‟informació el va denominar com “morbo enmascarat en

nata...”

Qué es la Prensa Rosa...? puix està clar, la prensa del cor, la dels famosos la dels

“cotilleos”, la que més se ven. Qui va posar- li este nom? Qui lo sap. Això si, si parles

en qualsevol dels “periodistes” que se dediquen a este tipo de prensa, i li preguntes

qui li va posar el nom, segur que te diuen que han segut ells o el Mariñas o la

Karmele…

“Quan vegem les coses “de color de rosa” es perque tot es maravellós. I així es com

es veyen al seu inici les coses a través de la “Prensa de Societat…”ara, ya es atra

història.

La Prensa Negra Prensa Negra, crònica negra, prensa

“gore”...son termes que senyalen a quin tipus

de prensa mos referim.

A Espanya el seu màxim representant des- de 1952 va ser “El Caso”, periòdic que

només parlava de crims, de estafes, de

punyalades, de morts i de tots aquells casos

que la policia, pel seu caràcter irresoluble van

nomenar com a para sicològics, misteriosos i

alucinants.

La novela negra i el cine negre van donar ales

a l‟ imaginació dels escritors i guionistes,

basant-se, a la majoria dels casos en històries

reals. Ya sabeu eixa màxima que diu “... la

Página | 25

veritat sempre supera a la ficció.

Les películes caracterisades com de cine negre giren en torn a fets delictius i

criminals ab un fort contingut expressiu i una característica estilisació visual.

Presenta una societat violenta, cínica i corrupta que amenaça no solo al

héroe/protagoniste de les películes sino també a atres personages, dins d‟un ambient

de pessimisme fatalista. Els finals solen ser agredolces quan no presenten directament

el fracàs del protagonista. Ah i aneu en conte en la “femme fatale”...

Com se pot comprovar també té moltes similituts a la prensa groga i a la rosa, potser

siga una mescla de les dos anteriors...

La Prensa Blanca.

En ocasions no teniu la impressió que després de llegir quatre o cinc vegades la

mateixa notícia pareix que esta no diga res? Eixos diaris que no

per extensos deixen completament buits als

seus llectors. Que uns fan be sempre les coses i

que els atres, pobrets, fan el que poden, sense

una miqueta de crítica qualsevol?

No patiu, no sou uns “bichos raros”. Ya Sir

Isaac Newton va demostrar la relació que tenen tots els colors ab el

color blanc i això es lo que es la prensa blanca. Un poc d‟aquí, un

poc d'allí, quatre titulars que no diuen res... i el venem a 1 euro.

La prensa blanca, no confondre en la que atén “personalment” al Real Madrid, que

eixa se diu MARCA i AS, es la prensa que dona igual qui escriga, de qué escriga i per

que ho fa. “En-ce-fa-lo-gra-ma pla-no” i n‟hi ha molta, veritat?

Després de este chicotet recorregut per la prensa i els seus colors, espere que llegiu

molts diaris (de tots els colors), moltes revistes, que sentiu molt la ràdio i que veíeu

molt la televisió... i que després, tragueu vosatres mateixos les conclusions, que ningú

las prenga per vosatres.

Enrique Vicente Almero i Zanón

Página | 26

Colaboracions.

Un dels periòdics que mes ha colaborat enguany en la confecció del nostre llibret ha

segut el centenari diari de Valladolit EL NORTE DE CASTILLA. Des-de els primers moments ha respost a la cridà que varem fer entre més de vint

periòdics de tota Espanya. Una resposta desigual, pero en el cas dels vallisoletans, un

tracte MARAVELLÓS. Moltes Gràcies.

Ací teniu un recull de notícies des-de 1900 fins als nostres dies.

Valladolid 21 de Marzo de 1900

En Valencia han comenzado ya los disgustos a causa de las célebres fallas. En la calle

del Pintor Domingo se preparaba una alusiva a las cuestiones habidas entre el Sr.

Blasco Ibáñez y el doctor Moliner, que resultaba mortificante para éste. Las

autoridades han obligado a modificar las figuras, prohibiendo la venta de unos folletos

contra el citado doctor Moliner.

LA QUEMA DE LAS FALLAS

VALENCIA.—Hoy, día del fuego, ultimo de las fiestas falleras, desde las cinco de la mañana

las músicas de las fallas han recorrido las calles de Valencia. A las ocho de la mañana llegó el

barco fallero procedente de Barcelona, materialmente atestado de gente. El desembarco ha sido

brillantísimo. Varias bandas de música de las fallas que existen en El Grau. acudieron a recibir

a los expedicionarios. También estuvo, en representación del Alcalde, el Presidente de la

comisión de fiestas, que dio la bienvenida a los expedicionarios. Estos, ocupando autocares,

tranvías y coches particulares, recorrieron la ciudad. Los falleros han trasladado a la Plaza de

Castelar los monigotes dobles que había expuestos en la Exposición del Ninot, establecida en

los bajos del Mercado Central. Dichos ninots han sido colocados en actitudes graciosísimas por

toda la plaza, y el público desfila ante ellos, admirándolos. Estos ninots, en compañía de los

Página | 27

carros que formaban la cabalgata fallera, serán quemados de madrugada. En el Ayuntamiento se

celebrará una gran recepción, a la que están invitados los ministros, autoridades, diputados y

elementos oficiales de las Casas regionales. También asistirán las dos Misses de Valencia en

Cataluña y de Valencia en Madrid. Terminará la fiesta con un gran baile. La comisión de la

Casa del Maestro, nombrada para adjudicar los premios a las fallas infantiles, ha concedido el

primero, extraordinario, a la de la plaza de Rojas Clemente. El primer

accésit ha correspondido a la de la calle del Naturalista Arévalo Vaca, y el segundo a la de las

de Sogueros y Pozo. Los niños presidentes de las fallas han acudido esta mañana con sus

respectivas Misses fallistas, a recoger los estandartes. Con este motivo, hubo extraordinaria

alegría, y las músicas de las fallas prestaron su concurso.

También los hoteleros han concedido mil pesetas como premios a las fallas y los han

adjudicado: el primero, de 300. a la de la plaza del Mercado; el segundo, de 200, a la de la plaza

del Collado: el tercero, de 100, a la de la plaza de Canalejas; el cuarto, de 100, a la de la plaza

de Lope de Vega; el quinto, de 100, a la de la calle de Lauria, y el sexto, también de 100, a la de

la plaza de San Bartolomé.

Esta tarde tuvo lugar la cabalgata fallera, que recorrió las principales calles de la ciudad. En ella

salieron todas las figuras clásicas del folklore valenciano, entre las que están los Cirialots del

Corpus; las Aguílas,: la Moma, el Abuelo Colomet. etc. de la misma procesión. En un carro

triunfal irá la pareja de bailadores de monigotes de la falla instalada en la plaza del Mercado

Central, que ha sido librada del luego por sufragio popular y que se dirigirá a los terrenos de la

Exposición, donde está Instalado el Palacio Municipal, en cuyos locales se encuentra el Museo

Folklórico valenciano. Con todos los honores, los monigotes serán descendidos y entregados al

director del Museo.

Acto seguido, la comitiva retomará, disolviéndose en la plaza de Emilio Castelar.

Si preguntáramos por el mundo por una ciudad llamada Primavera, nos orientarían hacia

Valencia. Valencia es la ciudad, la región española, de la primavera. Los valencianos tienen el

fuego mezclado con la sangre. Cuando se trató de dar nombre a una casa editora de libros, se

puso Prometeo, el dios que robó del Olimpo la flor del fuego para entregársela a los hombres.

Está en Valencia— que es un jardín de geranios y rosas encendidas— la más auténtica alegría

del barroquismo primaveral, en el pórtico del Palacio de Dos Aguas, palmeras, colosos

desnudos, ánforas de que se viene a raudales el agua, leones, llamas, fuego sagrado... Uno de los

grandes poetas de Valencia, Ausiàs March, dice en una estrofa bellísima: ―La vejez les prueba

más a los valencianos‖ Y bien, la .suprema prueba de que Valencia es la Primavera, está en su

Virgen de les Desamparados, porque se celebra su fiesta en el mes de mayo, en plena floración

de las rosas. No es extraño que Valencia haya inventado una fiesta enorme, una fiesta colosal,

de apoteosis del fuego, para celebrar el advenimiento de la primavera, para saludarla

dignamente. Esa fiesta se llama ―Las Fallas‖.

¿Quién inventó las Fallas? Sencillamente aquéllos que, por su oficio, están más íntimamente

ligados con el corazón de la primavera, los que se introducen en su secreto de yemas y de

savias, en los árboles: los carpinteros. Teniendo como tu vieron siempre, por Patrón de su

gremio a San José, fue para festejarle, como se les ocurrió encender de fuego vivo la noche del

19 de marzo. Época lejanísima, "perdida en la noche de los tiempos" —probablemente una

noche medieval, un 13 de marzo del siglo XV—, fue aquélla en que a un maestro carpintero se

le ocurrió sacar a la calle los restos del trabajo de su taller: las virutas, los pedazos de tronco de

Página | 28

árbol, los desperdicios de maderas, tablones ya inservibles… y el ―parot‖ o mástil en que se

colgaba el farol, a cuya luz de aceite se trabajaba de noche. Todo eso ardió en un gran montón

al que se llamó ―falla‖ que en valenciano significa ―hoguera‖. El fuego es hermoso, y

purificador... Unida a la idea del fuego del sol, en la primavera, iría en aquel tiempo la idea pura

de la Inquisición —el Santo Oficio—, donde todo pecado se purifica. De ahí brotó el aspecto

satírico de la falla, como hoguera en que se podían purificar las malas costumbres, criticándolas

y haciéndolas arder hasta convertirlas en cenizas. Una "Catarsis" —"purificación"—, como en

el teatro griego ocurría con la tragedia. En 1851, siendo alcalde de la ciudad el barón de Santa

Bárbara, las fallas, por primera vez, se atuvieron a un rigor de censura, por "miedo a las

escandalosas escenas que se quemaron en anteriores años". En 1860, durante las tristezas

consiguientes de la guerra en África, se quemaron en las fallas 'todos los moros" que a los

falleros les vino en gana, exaltando-las figuras nacionales de los héroes, como Prim y otros

generales. En 1861. la falla mas graciosa fue la de un cetáceo que había hecho su aparición en la

playa de Valencia. Se plantó en la plaza del Almudín. Dentro de la marítima bestia —de cartón

y pinturas— se metió un empresario de buen humor, del teatro de la Princesa, y sacaba la cara

bigotuda por las fauces del animal, gesticulando, con el consiguiente regocijo de la gente. No

salió de la bestia hasta la hora de prenderle fuego a la falla. En 1863, en la calle de Cabillers, se

plantó una escena de la comedia de magia "La almoneda del diablo que fue de mucha

expectación. En 1864 hubo «bronca". Fue que unas muchachas alegres hicieron anunciar en la

prensa una falla en su calle, para que acudieran a verlas a ellas... porque la falla no existió, sino

en su imaginación. En el Tros-Alt se plantó una falla monumental con las figuras de don

Quijote, que aludía, a «La cruz del matrimonio» del poeta jativense Blas Bellver. Intervino la

censura eclesiástica, y se condenó el librito a la hoguera…

Así, año tras año, se ha ido recibiendo, con entusiasmo y disparos de ingenio, a la primavera en

Valencia. Hoy las fallas son verdaderos monumentos, verdaderas obras de arte. Y el turismo

aporta mucho dinero a la hermosa ciudad de la primavera.

EMILIO FORNET DE ASENSI.

VALENCIA, 16. (Cifra).— Antes de que estuviese terminada de colocar la cabeza, se desplomó

la figura del coloso de Rodas, escultura de 25 metros de altura, que iba a ser protagonista de la

falla de la plaza del Caudillo. Al ser retirados los cables que mantenían las partes integrantes del

corpachón gigante, la columna se vino abajo. Sólo la cabeza ha quedado intacta. El problema

que la caída coloso significaba, sin reparación posible, tenía que ser resuelto, por cuanto que

forma lafalla, última en quemarse y protagonistade la pequeña pantalla para la retransmisión. El

alcalde dijo que había que levantar la falla, o mejor dicho, la plaza no podía quedarse sin falla.

En el Ayuntamiento se reunieron esta tarde, con el señor López Rosat, el presidente de la Junta

Central Fallera, señor Martin Belda; el presidente de la falla, señor Llorca; el presidente del

gremio de artistas falleros, señor Tortosa y otras personas, peritas en el asunto, para tomar una

Página | 29

decisión,. Se acordó que una falla nueva, de 20 metros de altura, se levante, aprovechando la

cabeza del coloso y desarrollando un nuevo argumento.

La plaza del Caudillo tendrá su falla y TVE transmitirá en directo la cremà.

Visiteu la seua web: http://www.nortecastilla.es

Página | 30

UNA BREU i INTENSA HISTÒRIA: Originalmente nació como un diario vespertino de Valladolid el 29 de diciembre de

1854, fundado por Francisco Perillán y Buxó. El Norte de Castilla fue creado el 17 de

octubre de 1856 en Valladolid. Tiempo más tarde la cabecera fue adquirida por

Gaviria y Zapatero en 1870, y fue de nuevo vendido en 1893 a César Silió y Cortés y

Santiago Alba Bonifaz, que llegarían a ser Ministros de la Presidencia. Ambos

estaban emparentados y ocuparon los puestos de Director y Gerente respectivamente.

Fue con ellos cuando se introdujo el cambio de la edición a la mañana y se convirtió

en el diario de referencia de Valladolid. En 1903 César Silió y Cortés fue sustituido

en la dirección por el catedrático Antonio Royo Villanova. Entre 1958 y 1963 su

director fue Miguel Delibes. En 1992 pasó a formar parte del Grupo Correo, hoy

integrado en el Grupo Vocento

El periódico además de en Valladolid cuenta con ediciones en las ciudades de

Palencia, Segovia y Zamora; y además cuenta con una edición general para toda la

comunidad de Castilla y León.

En el nom de la nostra comissió, Moltes Gràcies, amics!

Página | 31

Colaboracions.

LA VOZ DE ASTURIAS, Un diari exemplar, que ha tingut el detall de colaborar en

nosatres…

UNA BREU i INTENSA HISTÒRIA: El 10 de abril de 1923 la sociedad asturiana recibía un nuevo periódico: LA VOZ DE

ASTURIAS. Era la respuesta que uno de los grupos sociales más dinámicos de la

región, encabezados por el ingeniero José Tartiere Lenegre, le daba a un tiempo en el

que la crisis de los sucesivos gobiernos de la Restauración sembraba tantas

preocupaciones y exigía urgentes compromisos. LA VOZ DE ASTURIAS nació como

un periódico netamente informativo y, a la vez, inteligentemente crítico, cinco meses

antes de que el general Miguel Primo de Rivera hiciera público su histórico manifiesto

"Al País y al Ejército", dando como un hecho consumado el golpe de Estado del 13 de

septiembre de 1923.

El nuevo diario constituía una referencia liberal en los años difíciles para la

Monarquía española con Alfonso XIII en el trono. Desde entonces, LA VOZ DE

ASTURIAS ha mantenido su ideario fundacional con seriedad, rectitud y riguroso

compromiso con la sociedad asturiana; incluso en los momentos más duros de la

historia contemporánea de nuestro país. Superó hábilmente las dificultades de la

Dictadura primorriverista; encajó la proclamación de la Segunda República; no dejó

de publicarse durante la guerra civil de 1936-1939 en una ciudad fuertemente sitiada;

se mantuvo dignamente durante los cuarenta años del régimen del general Francisco

Franco; recuperó su pulso liberal y democrático en los años de la pretransición y, hoy,

es uno de los referentes ineludibles de los medios de comunicación democráticos.

(Capçalera del Diari)

Página | 32

La seua web es la següent:

www.lavozdeasturias.es

En el nom de la nostra comissió, Moltes Gràcies, amics!

Secretaría.

Página | 33

L’Himne se fa centenari.

Cent anys “Ofrenant noves glories…”

Era l‟any 1909. Valéncia bollia en festa, era l‟any de l‟Exposició Regional

Valenciana. Esta exposició va ser sufragada per Tomás Trenor Palavicino, conegut

popularment com “El comte Trenor”, i per l’Ateneu Mercantil de Valéncia, del que

era el President.

Per a este event, Tomás Trenor va encarregar la creació d‟un himne per a l‟exposició

al mestre suecà Josep Serrano Simeón, qui s'encarregaria de la música, mentres que

la lletra deuria de fer-la Don Teodor Llorente. Malgrà això i en motiu de la demora

de D. Teodor en crear la lletra, degut a discrepàncies ideològiques sobre el seu

contingut, Josep Serrano va començar per si mateix a escriure-la, seguint els models

del poeta Maximilià Thous Orts.

L‟himne resultant va rebre una molt important acceptació a l‟Exposició. Pero també

va rebre critiques per part de la classe política, especialment pels “blasquistes” i del

nacionalisme valencià, pel famós vers de “Per a ofrenar noves glòries a Espanya…”

frase en la que comença l‟himne. En un principi l‟Himne de Valéncia, fon conegut

com “Himne de l‟Exposició”, degut a que la seua creació es va deure al esmenat

event.

Página | 34

Poc temps després, els alcaldes dels ajuntaments de

Castelló, Valéncia i Alacant, van decidir que aquell himne

se convertira en l‟himne del Regne de Valéncia, sent

aprovat com a tal en maig de 1925.

L‟himne ha segut cantat ab la lletra original de Maximilià

Thous, pero la famosa frase de “Per a ofrenar noves

glòries a Espanya…” va continuar, a lo llarc del temps,

generant discrepàncies. El mateix Serrano va reconéixer

haver intervingut directament donant instruccions

expresses a Maximilià Thous, per a la redacció de este

primer vers.

“España, mis himnos y yo. Uno de mis grandes amores es esta tierra valenciana donde he nacido: pero siempre que he compuesto un himno he pedido a mis colaboradores que en el primer verso aparezca la palabra "España" [...] y así comienzan mis tres himnos. Himno a Valencia: Para

ofrendar nuevas glorias a España; Valencia Canta: Madre de España, Sol de Valencia...; La canción del soldado: Soldado soy de España... Eso no es obstáculo porque mis hijos hablan perfectamente el valenciano. Así entiendo yo el regionalismo.

Josep Serrano al diari "La Voz Valenciana" de maig de 1925"

Posteriorment, aparegué una nova versió nacionaliste que s'assimila a la intenció

inicial del poeta Maximilià Thous, pero ab algunes frases i paraules canviades. La

versió, digam, “alternativa” mes coneguda, es la que substituïx el vers inicial per el

de “Baix els plecs de la nostra senyera…” i que fon publicada per primera vegada

per la Junta Local Fallera d‟Alzira el 1955.

L‟esforç de Tomás Trénor i de l‟Ateneu i el treball de Josep Serrano i Maximilià

Thous va complir cent anys, cent anys ofrenant glòries a la nostra terra, a Espanya i

al mon.

Moltes felicitats valencians!

Himne de la Comunitat Valenciana

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,

tots a una veu, germans vingau.

¡ya en el taller i en el camp remoregen,

càntics d'amor, himnes de pau!.

¡Pas a la Regió

que avança en marcha triumfal!

Página | 35

Per a tu la vega envia

la riquea que atesora,

i es la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mòra.

Paladins de l'Art t'ofrenen

ses victòries jagantines,

i als peus, sultana tons jardins estenen

un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades

els paraisos de les riberes,

pengen les arracades

baix les arcades de les palmeres, palmeres...

Sona la veu amada

i en potentíssim, vibrant resò,

notes de nostra albada

canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se

que nostra veu

la llum salude

d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,

tots a una veu, germans vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen,

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire

nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!

¡Visca Valéncia!

¡VISCA!

¡¡VISCA!!

¡¡¡VISCA!!!

Página | 36

Lletra: Maximilià Thous Orts Música: Josep Serrano Simeón

FALLERS D’HONOR Els atres fallers.

Des- d‟ací, volem donar les gràcies per tanta generositat, no d‟enguany, sino des- de sempre dels nostres Fallers d‟Honor. Enguany alguns ho seran perque així

s‟ho han demanat les Falleres Majors, els Presidents. No volem que esta relació en la nostra Falla siga cosa de quatre dies, tasteu una miqueta del nostre “sabor

a falla”, del nostre assaborir la festa. Feu-lo en nosatres i com deya eixe famós

anunci “... i si trobeu alguna cosa millor, apunteu-vos en!.

Excm. Sr. D. Alfons Rus i Terol

(President de la Diputació de Valéncia)

D. Enrique Almero i Real

D. José Almudever

D. Vicente Alpuente

D. Vicente Bueno i Fontestad

D. Julián Carrascosa i López

D. José Carlos García

Dª Teresa Gil

D. Josep Ferran Gil i Navarro

D. Alfonso Grau i Alonso

D. Francisco Marti i Fenollosa

D. Fernando Pérez i Ponce

D. José Luís Poveda i Martínez

D. Alejandro Roig

Dª Francisca Sanchis i Escudero

D. Francisco Sarrió i Verdú

Dª Amparo Valero i Román

LOAD CENTRO

MAN V.I. VALENCIA

GRUAS RIGAR

TRANSPORTES IRURAK BAT

Dª Isabel Martín i Pérez

D. Jesús Oyarzábal i Aguirre

Página | 37

ELS NOSTRES ABONATS El brasil de la falla

Des-de este llibret, la nostra veu, volem agrair la colaboració dels ―pulmons‖ de la

Comissió. N’hi ha abonats que ho son més anys que molts dels fallers de quota.

Gràcies per la vostra constància i permanent soport a la nostra Comissió. Baixeu

en falles al nostre casal, a la nostra carpa, viviu en nosatres la festa mes gran del

mon.

Dª Mª Asunción Aguirre Ochoa

D. José Alberola

Dª Encarna Álvarez D. Raúl Alvi

Dª Asunción Bataller D. Francisco Calaforra

Dª Concha Carrasco

Dª Cristina Criado

Dª Rosa Codina

Dª Francisca Escudero Bosch

D. Francisco Estela Paronella Dª Teresa Fernández

Dª Pura García Dª Teresa Gil

D. Galo González

D. Ricardo Madrid López Dª María Moret

Dª Maruja Parra D. Vicente Posadas

D. José Redondo

Dª Josefina Sánchez

Familia Seguí- Balaguer

D. Rodrigo José Segura i Fernández

Bayot Dª Amparo Vélez de Guevara

Dª Rosa Vila Dª Isabel Zafrilla

Página | 38

RECOMPENSES DE JCF Enhorabona amics!

El discórrer dels anys, a banda de fer-nos créixer eixes canes que per a alguns es

símbol de madurea, i per ad atres un mal-de-cap. També dins de la falla, ens du

uns ―pins‖ que son molt valorats pels bons fallers, son les recompenses. Coure,

Argent, Or, Fulles i Brillants... qué mes se pot desijar? Enhorabona a totes i a tots

els ―recompensats‖.

INFANTILS

Distintiu de Coure

Cristina Albert i Segura

María Contreras i Conesa

María José Gijón i Carcel

Esther López i Cejudo

Aitana María Manzana i Martínez

Martín Poyatos i Pérez

Adrián Rivera i Roca

Lucas Tur i Hernández

Distintiu d’Argent

Nacho Pérez i García

Martín Poveda i Muñoz

Esther Poveda i Muñoz

Distintiu d’Or

Eduardo Grima i López

Victor Rodríguez i Montagut

Kofi Owusu i Pérez

A totes i a tots Enhorabona.

MAJORS

Bunyol de Coure

Carmen Dhiyaa i Salem

Javier Laserna i Marín

Andrea Laserna i Sanchez

Alejandro Martinez i Serra

Sonia Pérez i Castelló

David Rojas i Fernandez

Isaac Sanchis i Hoyos

Bunyol d’Argent

Maribel Jiménez i Ruedas

Daniel Agraz i Martínez

David Pérez i Castelló

Daniel Poveda i Castelló

Bunyol d’Or

Cristina Senent i Samper

Mª Nieves Aranda i Borao

Mª Pilar Pérez i Burruchaga

Manuel Montesinos i Calvo

Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer

Aurora Martínez i Salinas

Rosa Hoyos i Ignacio

Ricardo Manzana i Martínez

Página | 39

President

José Pérez i Ponce

Junta Directiva Vicepresident Primer RICARDO LÓPEZ- AMOR i SALELLES

Vicepresident Segón RAMON FORT i DIAZ

Vicepresident Tercer RAFAEL CASTELLÓ i SATORRES

Vicepresident Quart AURELIO PINILLA i VADILLO

Secretari ENRIQUE VICENTE ALMERO i ZANÓN

Vicesecretari ARTURO BERENGUER i MARÍ

Tesorer JUAN MANUEL LASERNA i IBÁÑEZ

Contador UBALDO SERRA i SERRADOR

Delegat de Festejos ALEJANDRO POVEDA i CASTELLÓ

Vicedelegat ELOY ESTEVE i ARANDA

Vicedelegat DANIEL POVEDA i CASTELLÓ

Vicedelegat DAVID PÉREZ i CASTELLÓ

Delegada de Loteríes MANOLI SÁNCHEZ i CRESPO

Delegat d„Infantils DAVID JOSÉ ESTEVE i ARANDA

Vicedelegada NIEVES ARANDA i BORAO

Vicedelegada BEATRIZ LÓPEZ i CEJUDO

Delegat de Barra DHIYAA SALEM i BAHNAM

Delegada de Play Back Majors SONIA PÉREZ i CASTELLÓ

Delegada Play Back Infantils ISABEL SERRA i SERRA

Delegada de Cabina MONTSERRAT HOYOS i IGNACIO

Vicedelegat FRANCISCO JOSÉ MARIN i GRANDE

Delegat de Manteniment RAFAEL PÉREZ i GIMENO

Delegat de Deports LUIS ALBERTO FRANCO i GOMAR

Responsable Pirotècnic AMADOR NÚÑEZ i VERDEJA

Cobrador RICARDO LÓPEZ- AMOR i SALELLES

Cobro d‟Abonades i abonats MARÍA ANGELES DE LELIS i NAVARRO

Cobro d‟Abonades i abonats AURORA MANZANA i MARTÍNEZ

Delegat d‟Agrupació ENRIQUE VICENTE ALMERO i ZANÓN

Vocal Primer RICARDO LÓPEZ- AMOR i SALELLES

Página | 40

Comissió Masculina Daniel Agraz i Martínez Enrique Almero i Serra

Enrique Vicente Almero i Zanón

Jorge Al- Nasser i García

Francisco Arenas i Parrilla

Arturo Berenguer i Mari

Daniel Burruchaga i Mateo

Rafael Castelló i Satorres

Sergio M. Céspedes i Gandul

Iván Carsí i Sánchez

Cristian Abel Cortés i Núñez

Enrique Diego i Forés

Edgar Doménech i García

Carlos Estañ i Cogollos

David José Esteve i Aranda

Eloy Esteve i Aranda

Ramón Fort i Diaz

Noel Fort i Raga

Luis Alberto Franco i Gomar

Alejandro Luis Franco i Gómez

Francisco Gaitan i Ramos

Manuel Gómez i Cantos

Sergio Gómez i Lobo

Richard Hawkins i Doñate

José Félix Hernández i Gasent

Rafael Hernández i Martínez

Salvador Insa i Doñate

Salvador Insa i González

Andrés Jiménez i Expósito

Anis Kang i Salloum

Francisco J. Laserna i Ibáñez

Juan Manuel Laserna i Ibáñez

Javier Laserna i Marín

Ricardo López- Amor i Salelles

Diego Rafael Macián i Medina

José Manzana i Martínez

Ricardo Manzana i Martínez

Francisco José Marin i Grande

Rafael Martín i Lázaro

Rafael Martin i Oltra

Juan José Martínez i Pamblanco

Valentín Martínez i Ripoll

Alejandro Martínez i Serra

Manuel Montesinos i Calvo

Francisco Moret i Añón

José Muñoz i Molió

Pedro Navarro i Carsí

Alfonso Navarro i Cervera

Vicente Navarro i Cervera

Adrián Núñez i Hoyos

Cristian Núñez i Hoyos

Amador Núñez i Verdeja

David Pérez i Castelló

Enrique J. Pérez- Fuster i Jiménez

Enrique José Pérez- Fuster i Soto

Rafael Pérez i Gimeno

Alberto Pérez i Pardo

Emilio Pérez i Pardo

José Pérez i Ponce

Juan Pérez i Tena

Aurelio Pinilla i Vadillo

Alejandro Poveda i Castelló

Daniel Poveda i Castelló

José Antonio Recio i Calas

Daniel Robledillo i Burruchaga

David Rojas i Fernández

Dhiyaa Salem i Bahnam

Salvador Sanchis i Escudero

Isaac Sanchis i Hoyos

Ubaldo Serra i Serrador

Alvaro Simarro i Segovia

Rufino Velasco i Mateu

Página | 41

SALUDA de la vostra Fallera Major

Queridos falleros, amigos y vecinos:

Todos los años por estas fechas a los valencianos nos embarga una emoción especial y la llegada de la primavera viene acompañada de ese peculiar

olor a pólvora. Es el momento en el cual disfrutamos de nuestras entrañables fiestas josefinas que este año adquieren una dimensión especial para mí y para

toda mi familia, pues me habéis otorgado el honor de ser la Fallera Mayor de la

Comisión de la Falla Tres Forques-Cuenca-Pérez Galdós.

Nuestro Presidente José, Presidente infantil Carlos, Fallera Mayor Infantil

Patricia y yo, hemos vivido momentos inolvidables en los distintos actos en los

que hemos participado junto a la Comisión de nuestra querida Falla y todos vosotros y, ahora, llega la semana grande donde como en años anteriores,

disfrutaremos con el vecindario de los clásicos pasacalles, las ruidosas

mascletás, las despertás mañaneras, la ofrenda a nuestra virgen... y, como colofón , la siempre espectacular y emotiva Cremà de los monumentos falleros la

mágica noche de San José.

No olvidaré jamás éste maravilloso año y desde éste nuestro llibret os invito a todos a participar en todos los actos de la semana fallera que con tanto

cariño hemos preparado todos los falleros y falleras.

¡¡¡¡¡ VISCA VALENCIA!!!!!

¡¡¡¡¡ VISQUEN LES FALLES!!!!!

Fátima Pérez-Fuster Jiménez

Fallera Major 2009

Página | 42

Fàtima

Com definir bellea,

si te tinc davant de mi…?

joya del barri, fallera!

que me traus la primavera,

només en vore‟t feliç…

Com definir bellea,

si caigué al teu enchís…?

eixos ulls hui son condena,

per un cor que se subleva,

per la flor del teu desig.

Com definir bellea…

si estas tu… es mes senzill

Fàtima, pura dolcesa,

suau rumor i viva cendra…

es dur ser el teu espill…

Un bes.

Enrique Vicente Almero i Zanón.

Març 2009

Página | 43

Fàtima Pérez Fuster i Jiménez

Fallera Major 2009

Página | 44

“La Prensa en colors”

Artiste: José Jarauta Navajas “Pepo”

Página | 45

Sandra

Marin i

Grande

Fallera Major

eixent

Cort d‟Honor

Mª Nieves Aranda i Borao

Rosa María Araque i Jareño

Yasmina Arroyo i Núñez

Belén Benedito i Crespo

Mª Dolores Bonías i Pérez- Fuster

Cristina Burruchaga i Beneyto

Mª Pilar Burruchaga i Beneyto

Begoña Castelló i Oyarzábal

Mª Carmen Castelló i Oyarzábal

Inmaculada Cerdá i Rubio

Dolores Cervera i Garrido

Tania Costa i Serrano

Mª Angeles De Lelis i Navarro

Pilar Lucila Del Pozo i Hernández

Carmen Dhiyaa i Salem

María Doñate i Mínguez

Marisa Escrivá i Parra

Mª Cruz Ferrando i Bosch

Mª Victoria García i Saez

Rosa Angela García i Tolosa

Amparo Gasent i García

Marta Gil i Úbeda

Amparo Gimeno i Huerta

Mª José Gómez i Martínez

Maruja González i Moreno

Mercedes Grande i Monedero

Mª Consuelo Haro i López

Mª Carmen Hernández i Gasent

Mª Rosario Hoyos i Ignacio

Montserrat Hoyos i Ignacio

Teresa Hoyos i Ignacio

Maribel Jiménez i Ruedas

Andrea Laserna i Sánchez

Isabel López i Brocal

Beatriz López i Cejudo

Carla López i Martínez

Sara López- Amor i Torregrosa

Aurora Manzana i Martínez

Mercedes Manzana i Martínez

Esperanza Mares i De Lelis

Sonia Marín i Alvarez

Raquel Martí i Leiva

Mª Yolanda Marín i González

Aurora Martínez i Salinas

Mª Jesús Mira i Pérez

Consuelo Montenegro i Cerdá

Amalia Muñoz i Groson

Mª Pilar Navarro i Marzal

Mª Carmen Ortiz i Vicioso

Yolanda Palau i Guardia

Mª Pilar Pérez i Burruchaga

Sonia Pérez i Burruchaga

Sonia Pérez i Castelló

Concepción Pérez i Gimeno

Maribel Pérez- Fuster i Jiménez

Mª José Quirós i Ariño

Ascensión Rabanaque i Carrero

Muna Raffu i Yousif

Lorena Robledillo i Burruchaga

Manoli Sánchez i Crespo

Ana María Sánchez i Martin

Concepción Sarrió i Macian

Cristina Senent i Samper

María Serra i Miquelay

Isabel Serra i Serra

Mª Cristina Serra i Serra

Patricia Serrano i Camps

Ana María Torregrosa i Gómez

Mª Eugenia Vila i Cano

Sonia Vila i Cano

Ainhoa Villar i Castelló

Página | 46

Explicació i relació de la falla

que du per lema

“La prensa en colors”

Per Josep Ferran Gil i Navarro

La prensa en colors

EL PODER QUE TE LA PRENSA

ÉS MÉS DE LO QUE SE PENSA

Llegint atentament l‟explicació que porta la memòria de la falla

en vore el titular que se detalla afirme que se presta a confusió.

(Puix pense, peque és cau del propi pes,

que la cosa no quadra, per a res).

D‟entrada fácil és que no t‟estranyes ni observes, per supost, cap de problema,

més en examinar a fondo el lema yo crec, te un embolic de mil castanyes.

(Al caure, que l‟artiste, com a poc

ha fet en les paraules, ball o joc).

Puix l‟intenció és tractar de forma extensa

lo que ell enten com “prensa de color”,

quan creu honestament, un servidor no és lo mateix que dir “color de prensa”.

(Que l‟orde de valors, per tan conducte

si altera en este cas, tot el producte).

I és que el els temps que corren alvançats la prensa de colors és ya corrent,

perqué ningú utilisa en el present les planches i els antics fotogravats.

(Quan ara en els diaris i revistes

no queden artesans linotipistas).

Página | 47

Que aquelles edicions en blanc i negre

passaren fa molts anys a millor vida,

per més que algún caduc, segur no oblida i anyora els vells “Jornada”, “Arriba” i “Segre”,

(Que en les hemeroteques fan història i no cal refrescar-ne la memòria).

En canvi, una atra cosa ben distinta

és el color que te cada diari,

perqué la gama es d‟un extens mostrari

¡per més que estriga escrit ad una tinta!.

(Segons l‟editorial lo que destila ne tens del blau al roig, ¡passant pel lila!).

O siga, que la prensa al cap i al fi

per les tonalitats que trau a llum

ne deixa…i a l‟altura del batum ¡inclús al mateix arc de sant martí!

(Més que alguna se passe de la rosca portant llinea pel mig…¡la mar de fosca!).

I damunt eixercix, molt aplicada,

dins de la societat, gran influència,

per lo que no es estrany que sa presència, siga com quart poder, considerada,

(Pareix mentira amic, quant de poder, pot tindre una fulleta… ¡de paper!)

Primer és el polític, sense “pero”,

seguit de l‟econòmic, com és llògic,

mentres tercer lloc, que paradògic se troba reservat…¡puix per al clero!.

(I escric que paradògic, per curiós que yo en l‟iglesia soc, respectuós).

Total, que parlarem en to discret

d‟allò que alguns nominen “canallesca”,

i com no pense al punt, montar cap gresca ¡vorem de que color, ix el llibret!.

(Que siga el preferit pel tribunal

perqué al remat, lo atre…¡em dona igual!).

Página | 48

La prensa (¿O el fantasma?)

NO SE A QUE VE ESTÁ FIGURA

EN LA FALLERA ESTRUCTURA

D‟un modo prou visual

com se veu, l‟artiste plasma, i a més de motiu central

al remat del cadafal

la figura d‟un fantasma.

I per lo que a i respecta no li trobe, sent sincer

una relació directa

en el tema que ens afecta de la prensa o quart poder.

Encara que se condensa

bona cosa de butonis

en el gremi de la prensa,

prou més dels que algú se pensa

segons certers testimonis.

Pero, per obvies raons serà en igual percentage

d‟unes atres professions,

on ne voras a montons sense llançol, vestint trage.

I lo curiós d‟este cas

com s‟observa a la primera,

és, si fem somer repás que du el fantasma de pas

maneguetes i visera.

Per lo que crec que l‟artiste

entre les expectatives, confundix al periodiste

en aquell linotipiste

de les velles rotatives.

Més la peça se sustenta com el bocet ne concreta,

sobre un quiosc que aparenta

segons allí se presenta, una antiga “paraeta”.

On s‟exposen els mostraris

a publica exhibició,

les revistes i diaris que contenen comentaris

de la propia comissió.

Notícies del dotoreig

de contingut “marugil”, com el fracás d‟un festeig,

o si el president és lleig... i unes atres per l‟estil.

Com si que enguany la regina

no s‟ha estirat convidant,

o si la senyora Fina se passa, per ser veina

tot lo dia criticant.

Pero, sobre tot destaca

en caracteres ben grossos,

un titular de barraca

que al pobre poeta ataca

en posar-lo als peus dels gossos.

Puix referent al llibret, algú que deu estar fart,

prega en escrit, gens discret que no em donen un gallet

¡sino cau un estandart!.

(Que en el concurs, per lo que siga,

son molts anys...¡fent coll de figa!).

Página | 49

La prensa rosa

ALGUNA QUE ATRA DOTORA

POSANT EL NAS, TOT HO OLORA

De la prensa colorista

pot ser que la més famosa,

siga, clar està, la rosa que ara tenim a la vista.

Que com tot el món ya sap

és aquella que desgrana, els secrets de la mangrana

de la tomata i el nap.

I productes similars

tant de fruita com verdura, ya siga tendra o madura

que és lo que ven eixemplars.

Perque el públic al remat

sols valora lo polèmic,

un mal i ademés, endèmic

que patix la societat.

Eixa, que a sovint, reclama el morbo, la picaresca,

la polseguera, la gresca i l‟assunt de l‟entrecama.

Puix és clar, que en absolut

lo més intím se respecta.

i manco encara si afecta a un mediàtic conegut.

Pero tambe en ocasions

son anònims personages, les victimes dels montages

que acaben en extorsions.

Com és el cas oportú

de la dona d‟està escena que se relaixa i serena

¡aponada en el comú!.

I quan creu estar tranquila

apareix de la cortina,

en cámara i gavardina ¡un “paparazzi” gorila!.

Eixe que no res perdona

i aprofitant un descuit, te fa una foto en lo llit

o com veus...¡fins en la trona!.

Més davant de l‟odissea d‟inesperada visita,

al moment ella sospita

¡sintomes de diarrea!.

Perque li entra ya la por d‟intuir-se refleixada

en pose tan descarada,

dins les revistes del cor.

Que el llector lo que demana

és vore el pardal i el niu

que mostren “Chola”, “Interpiu”, “Deu Moniatos” o “Te mana”.

Puix en tindre una despulla

en blanc i negre o color, la publica el director

i a l‟endemà...¡se fa el chulla!.

La prensa groga

NO GUARDA CAP RELACIÓ

EN LA DE CHINA O JAPÓ

A la sensacionalista

que els “bulos” més grans dispensa, dins de l‟argot de la prensa

se li coneix com a groga.

I a pesar de ser cruel, poc creible i gens fiable,

deu de resultar rentable

quan la tenim sempre en boga.

Página | 50

Un cas difícil d‟entendre,

puix tracta frivolament noticies sens fonament

que cap de llector les creu,

De lo més disparatades, sense un mínim de trellat

i en to molt destarifat al no tindre cap, ni peu.

A vore, a modo d‟eixemple vosté llector, imagina

que l‟exportació a la China supera a l‟importació?.

O que la banca te dona

crèdits molls a un dos per cent, baixant els preus al moment

sense mes explicació?.

O a Rajoy en trage roig

en capoll a les solapes, portant pegats com a chapes

a Llamazares o Glòria?. O a Zapatero diguent

que en el clero te un acort

en temes com son l‟abort o l‟historica memòria?.

O a Camps i Alarte juntets

formant parella bailonga

a ritme de samba o conga en el ful “Mira qui balla”?.

O de Fallera Major a Rahola que conspira

i al Carot-a de Rovira

com a president de falla?.

O al “Guaje” Villa de blanc

en l‟equip de la meseta, o a d‟este “choto” poeta

passant-se al conjunt culé?.

O als granotes del Llevant competint-ne per Europa,

o a Juan Roig passant la mopa per la Fonteta al parqué?.

O a la gran duquesa d‟Alba casant-se, damunt de blanc

en un director de banc cinquanta anys més jove que ella?.

O al tal Boris Eizaguirre

tenint relacions de llit en la novia de Brad Pitt,

diuen que una maravella?.

O als locutors de la Nou

parlant i de bona gana, nostra llengua valenciana,

mentres u se queda absort‟. I no paraules estranyes

com ara porten a efecte

“chamant” en un dialecte propi de terres del nort.

A que és tot inverosímil?.

Puix serien com a poc

dins del periodisme groc habituals titulars.

Que és basen en la notícia més rara i destarifada

buscant en una tacada

vendre el màxim d‟eixemplars.

Página | 51

Pero en este cas, els termes

ha equivocat nostre artiste i ha posat a un periodiste

que te traços d‟oriental. Més, no atine a dessifrar,

i això que pose interés,

si és chinesc o japonés... ¡o de Corea central!,

(Ya se que esta no existix

més com rima, en consèquencia,

llector en el seu permís... ¡puix me prec una llicència!).

La prensa salmó (o taronja)

ÉS LA QUE ESTÀ EN SINTONIA

DE COM VA L‟ECONOMIA

Esta escena, segons l‟explicació Tracta la prensa salmó,

o si vols, taronja. I en la crisis constant, que creix i creix,

puix en la base apareix

una gran esponja.

L‟esponja que absorbix l‟economia que ens empastren dia a dia

eixos del poder.

Noticies que ne causen fort dolor, ¿a que vindra eixe color

viu i cridaner?.

I el lleig asunt, segons se nos informa

como no pot ser d‟atra forma, ya afecta a les falles.

Així ve el tio Paco en les rebaixes per a ajustar-ne les caixes

a tantes baralles.

Página | 52

I clar, el colectiu inmobiliari

de presupost millonari,

més nota el retall. Al topar-se de sobte en un dilema

que acaba sent un problema al no haver treball.

Puix per eixemple sols, cal recordar

a la de Nou Campanar

que pert etiqueta. I és que el seu pagador Juan Armiñana

perque el cos li ho demana,

la deixa en porreta.

I no és pla de posar-li cap de creu per tot allò que abans feu

molt, i d‟agrair.

Pero en lo referent al presupost, la comissio, per supost

¡no viu de l‟ahir!.

I clar, Julio Torras, el president llògic és, per lo pendent

que se desespere.

Puix te per compromís, el dur litigi de mantindre lo prestigi

guanyat anys arrere.

Aixina, l‟artesà vol més jornal

per a estar, com és normal

d‟alt del candeler.

Perque damunt, la falla li exigix,

pel seu nivell, és precís, el premi primer.

El cas, és que a pesar del seu aplom

porta clavades al llom, les tres banderilles.

La del propi mecenes, comissió

i de l‟artiste en questió... ¡quan falten taquilles!.

Més apunt de tancar, bona notícia

ens arriba gens fictícia just a l‟ultima hora.

I en ella se confirma que la falla com quant apenes retalla

¡guarda la tisora!.

(I els que és fregaven les mans

estant contents i feliços, accepten ya prou sumissos

que tot serà com abans).

La prensa deportiva

SOLS TENEN ULL, ¡QUE PUNYETA!

PER AL NORT I LA MESETA

Pareix s‟acabat la gama

de colors, o se demora,

puix està escena programa

ara una prensa incolora.

(Com pot ser la deportiva que a tant de llector, captiva).

Encara que en este cas

segons son les camisetes,

vejem al fer un repás te tonalitats concretes.

(I de lo més variat

com vorem en el relat).

Que per a aquells que analisen la parcela futbolera,

pareix que sols existixen

tres conjunts en la primera. (I clar, atres tants colors

per a d‟ells, sempre els millors).

Página | 53

Està el blanc de la meseta del Santiago Bernabeu,

al que algún tirajaqueta

li diu, el rei del trofeu. (Quan si a fondo, se regirá

més d‟u...¡és de tombola i fira!).

I el parroquià ya està fart

de que alçen l‟informatiu

diguent que si Van der Vaart

te un fort dolor en el...niu. (També li donen pel...tul

¡quan te un ull de poll Raül!).

Després, en l‟equip culé

de camisola blaugrana, ens solen donar el té

¡vint voltes a la semana!.

(¡Che!, més d‟un club com li diuen

quatre fanàtics que escriuen).

Aixina, si Eto‟o refunya

o si se constipa Messi,

hi ha convulsió en Catalunya i un gran còlic li entra al “presi”.

(I ya no dic a Guardiola que agafa fins...¡pallola!).

Més també ne juga igual

en el favor del poder,

l‟atre de la capital, el conjunt matalafer.

(Que abarca moltes portades

sens fer coses destacades).

Puix si entre Agüero i Simao ne monten el gran sarau

quedant en estat de k.o

¡tenim armat el cacau!.

(Perque formen famós clan

junt a Dieguito Forlán).

Total, que el públic s‟altera

puix la mínima notícia,

gran polèmica genera

al tractar-se com primícia. (Tant per la prensa en questió,

com radio o televisió).

I és que uns “micros” representen

a cada equip protegit que son, per als que comenten

Barsa, Atletico i Madrit.

(Perque no conten la resta

per més que facen protesta).

La carchofa que és detalla

com podeu endivinar,

és la del club de Mestalla ¡que ací te poc que rascar!.

(Que al Valéncia, el tractament és per opost, diferent).

Tot és enveja, llectors

per no vore en la plantilla

d‟aquells clubs dels seus amors a Silva, Albiol i Villa.

(I per supost, a Juan Mata

que ultimament...¡desbarata!).

Página | 54

La prensa fallera

¿COLOR O TONALITAT?

VEJÀ VOSTÉ...¡ARRE GAT!

No pot ser d‟atra manera

que arribem a l‟apartat exclusiu i dedicat

a l‟informació fallera,

Que és, perque molt prolifera, cada volta més extensa

perque hui se dispensa una atenció a este sector

sense un definit color

per part de tota la prensa.

Puix la falla la presenta sens tonalitat concreta,

i en canvi, pensa el poeta

que pot tindre sobre trenta. Pero per lo que aparenta

i de forma descarada, la branca especialisada

en este festiu bollit,

li ve com anell al dit sense dubte, la morada.

Puix d‟eixe color concret

se posen, com per caprig

si hi ha de papeig pel mig, i no desvele secret.

Que una columna de fet

se mereix l‟acte festiu que presenta aperitiu,

més, si soparot desgrana sancera primera plana

li otorgarà el rotatiu.

I en radio o televisió

passa igual o paregut,

donen hora o un minut segons vinga l‟ocasió.

Lo que vol dir en funció del cacau o la cigala,

depen si la martingala

que toca cobrir al punt, pero lo important de l‟assunt,

és de carreró o...¡de gala!.

I com la falla aludix

a concrets professionals, refleixar-los com a tals

s‟antoixa just i precís. Més, d‟avantmà faré avís

que lo comentat adés,

en este cas per a res a ningú fa referència,

i sols serà coincidència

¡si algú se troba sorprés!.

En la part de prensa escrita tenim un destacat clan

en Zarapico, Fontan,

i Torralba, com se cita. Que sempre estan en la cuita

com Ferreira que és coneix, i un tal Moises, que apareix

-i no és el de Sinaí-

en vareta d‟endiví, tal com ell, se reconeix.

Página | 55

I serà per la demanda

en les ones radiòfoniques, son molts els que fan les cròniques

en la “carchofa” per banda. I entre anunci i propaganda

podem observar a Herrero,

no el que estava prop del clero, i a Peiro, chic per a tot

que parla per al devot de lo dial d‟Onda Cero.

Tambè és nota, per visible la figura de Soriano

fent-ne marcha, chano-chano, i Polo, l‟incombustible.

Més poquet és perceptible

en l‟assunt televisiu on sols Tormo sobreviu

en l‟infalible Collado ¡Ni que hi haver-ha algún vado

de pantalla, prohibitiu!.

La prensa blanca i negra

EN ESTAR SOLS DE MOSTRARI

MEREIX POQUET COMENTARI

Dins del present repás, per cert extés

de la prensa en colors, u d‟ells s‟estanca, així el sagaç llector haura comprés

que se estem referint, clar...¡a la blanca!.

Pero està al ser insulsa i en excés

buida de contingut, cap boca tanca, per lo que no és questió, sino diu res

de fer un comentari...¡de fallanca!.

Página | 56

També hi ha chicoteta referència

a una atre de molt tètrica tendència, com la que s‟anomena fosca i negra

pero és que cada cosa, lo que siga

puix este cas concret, ni el cola lliga, en un escrit festiu...¡perque no alegra!.

La prensa de cierre

TANQUE L‟ESCRIT, SENS DEMORA

AL NO HAVER RES D‟ÚLTIMA HORA

Analisada la prensa i el seu extens colorit,

servidor se‟n va a lo llit

esperant la recompensa.

Perque d‟algún modo pensa l‟autor del present escrit,

que prou redonet li ha eixit

explicar lo que condensa,

Ara, falta que el jurat

que examina lo relat, opine d‟igual manera

i que en la prensa aparega

que m‟han donat, sense pega

¡un galardó de primera!.

(Que tampoc demane ací...

¡el Bernat i Baldoví!).

“La prensa en colors”

Per Josep Ferran Gil i Navarro

Març 2009

Página | 57

Saluda. de la vostra Fallera Major Infantil

Hola, soc Patrícia:

Fallera desde xicoteta i amb un gran somni, somni que la

Comissió Tres Forques- Conca- Pérez Galdós ha fet realitat.

Em fa molta il.lusió ser la vostra Fallera Major Infantil

enguany. Espere que ens ho passem molt be i que m’acompanyeu a

tots els actes.

Ens ho passarem molt be i per a mi, serà un any inoblidable.

Amb moltes ganes que comencen les falles,

un bes.

Vostra Fallera Major Infantil, PATRICIA.

Patricia Salcedo i Rodríguez Fallera Major Infantil

Página | 58

Patricia

Podría contarte un conte…

pero no se quin contar,

un de princeps i granotes…

que com saps,“per si les mosques”

un gran bes l‟has de donar.

Pero… ya tenim princesa,

al nostre barri “encantat”,

encantat de que, chiqueta

sigues tu sa regineta

i ser ells els teus vassalls.

Patri, se dolça brisa,

ens fa falta el teu mirar,

se la festa, l‟alegría,

el somriure, la gavina…

ens fa falta el teu somiar.

Un beset.

Enrique Vicente Almero i Zanón

Març 2009

Página | 59

Patricia Salcedo i Rodriguez

Fallera Major Infantil 2009

Página | 60

Laura Sanchís i Hoyos Fallera Major Infantil eixent

Cort d’Honor

Cristina Albert i Segura

Sara Alonso i De Lelis

Rocío Banús i Valero

María Contreras i Conesa

Laura García i Conesa

María José Gijón i Cárcel

Patricia Gómez i Serrano

Alicia Insa i Rodríguez

Esther López i Cejudo

Mireia López i Vila

Nerea López i Vila

Aitana María Manzana i Martínez

Mª Isabel Serra i Serra

Mensah Owusu i Pérez

Esther Poveda i Muñoz

Ana María Recio i Cerdá

Página | 61

Carlos Dhiyaa i Salem President Infantil

Junta Directiva

Vicepresident Primer IVAN MARTÍN i GARCIA

Vicepresidenta Segona MARIBEL MARTÍNEZ i SERRA

Secretària LAURA SANCHIS i HOYOS

Contadora MENSAH OWUSU i PÉREZ

Tesorer RUBÉN ESTEVE i SERRANO

Delegat EDUARDO GRIMA i LÓPEZ

Delegat KOFI OWUSU i PÉREZ

Comissió Masculina Infantil Jordi Alonso i De Lelis

Carlos Barchino i García

Joan Céspedes i Manzana

José Miguel Esteve i Flores

Rubén Esteve i Serrano

Alberto Grima i López

Eduardo Grima i López

Nicolás Hawkins i Fuster

Angel López i Cuerpo

Alberto Manzana i Fernández

Carlos Manzana i Fernández

Iván Martín i García

Armand Martínez i Palau

Pablo Martínez i Palau

Alejandro Montesinos i Senent

Eduardo Montesinos i Senent

Kofi Owusu i Pérez

Nacho Pérez i García

Pablo Pons i Juan

Martín Poveda i Muñoz

Martín Poyatos i Pérez

Iván Poyatos i Pérez

Adrián Rivera i Roca

Victor Rodríguez i Montagut

Carlos Rojas i Fernández

Marcos Serrano i López

Lucas Tur i Hernández

Carlos Javier Villar i Castelló.

Página | 62

“Fent Neteja”

Artiste: José Luis Gómez Mira

Guió: Maite Lirola

Página | 63

La Falla Infantil

segón el seu creador.

Idea i Guió de José Luis Gómez i Maite Lirola

‖Fent Neteja‖

Ya está aquí la primavera,

¡por fin ha llegado!,

y en la casa de las brujas,

se avecina un buen fregado.

Después de un largo y frio invierno,

toca limpieza general,

quitar el polvo y telarañas,

de su fantástico hogar.

Los fantasmas que allí habitan,

ya se “huelen el lavado”,

y huyen a toda prisa,

de la lavadora y el centrifugado.

La poción está en el fuego,

y la bruja a dos manos,

intenta como puede,

controlar a los “nanos”,

Los murciélagos juguetones,

no paran de molestar,

y han de llamar a un amigo cazador,

para que los pueda atrapar.

Es día de duro trabajo,

y hay que aprovechar,

para hacer un buen zurcido,

a la ropa fantasmal.

Con la primavera tan cerca

se renueva la ilusión

y al final todos ponen de su parte

para acabar con este “follón”.

Y así, seguirán todo el día,

limpiando sin cesar,

para que la cabaña parezca,

lo que es… su dulce hogar.

Página | 64

Llibret de la Falla Infantil de la Comissió

Tres Forques- Conca- Pérez Galdós

Per Enrique Vicente Almero i Zanón

Lema: “Bernat ya no té por!”.

Me sent molt satisfet,

dedicant-te este llibret.

Gràcies amic...

El deler de escriure el llibret en lo cor,

deixant que la vida s‟ estime al paper, es un somi somiat mil vegades llaor,

com un càlit rubor que torba la pell. Gràcies per sentir el plaer de llegir,

les fulles tan tendres que deixa el desig.

Llegint els versets al teus ulls tornaran,

de llunt uns recorts que mai has oblidat, ¡ai, qué grans amics que feres al casal,

jugant a vaquers o a castells encantats...!

Gràcies per mantindre el recort d‟uns amics, que per sempre tindran al cor eixe enchís.

Com rumor que acarona al teu cor de infant,

trau el somriure des- de el fons de la llar,

fen- te sentir els trons de una mascletà, quan somies despert en els teus ulls tancats.

Gràcies per somiar eixos ritmes d‟ahir, passats plens d‟aromes i missa en llatí.

Llibret fet espill en que veus la candor,

la càlida essència d‟un temps harmoniós,

es màgia arrelada en el fons del teu cor, que dona calor... si no porta els teus plors.

Gràcies per eixe plor que es com el gesmil,

que ancora les ombres per viure el destí.

Página | 65

I ara, Bernat... que a les mans tens el llibret,

t‟ en recordes de Joan, de Rafeta “el penjat”?

de la chiqueta que te deixava... inquiet? de Vicent “el rochet” sempre cabrejat?

Gràcies vell amic per fer- mos compartir, un temps que de rima... es sonet blau marí.

Company de silencis, baixa al casalet!,

trobaràs als chiquets... de cabells nevats,

que veuen jugar a castells... als seus nets, i en un somriu recordaran... a Bernat.

Gràcies somriure que allumenes la nit,

tan fàcil tan tendre... tan sol un amic.

Castell ple de somis, es brasil de pau, cau de vida fet crida... caliu d‟instants

moments de tristea de angustia i pesar,

esclats fets festa ...tot es el teu casal. Gràcies per sentir, per sonar els clarins,

que resonen i tomben els murs de hui.

Baixa Bernat, no te deixes oblidar, recorda que un hui es més que cent passats,

que si, baixa... deixa ya de divagar,

el cos te ho demana, vinga, baixa ya! Gràcies de veritat...vine, ompli es teus buits,

fes que la conquesta siga un compromís.

I voràs a eixa chiqueta d‟ulls enzelats,

que a un dia de ensomi digué: “vols jugar?”

eixe dia que el vent mai s‟ emportarà,

i afonant- te al mar dels seus ulls, te dirà:

Gràcies per viure sense trencar l‟espill, la sort es la nostra de tindre‟t ací...

Benvingut a la teua falla Bernat,

esperem que el llibret te faça pensar, sigues benvingut a la festa més gran,

la festa del foc, envejós de la mar.

Gràcies Bernat puix eixos somis fet crits, els farem realitat... en un poc d‟estil.

Página | 66

Comissió més gran al món,

no s‟ha vist ni en el Japó.

¡Quatre i mig...!

Si vos dic la veritat,

que sempre se té que dir,

entenc el seny dels veïns,

quan es tracta d‟apuntar,

a la falla als seus “chavals” no allargant-me i resumint,

en l‟intent de ser... subtil,

els tindríem que donar, més que regals un abraç!,

puix ne som just quatre i mig.

La paraula “Familiar”,

cobra ací prou de sentit,

no crec que siga desig,

per a tindre intimitat? es tan curta la filà,

que es que no tenim ni buits,

un “GRAN” grup... molt reduït, com una família gran,

-lo de gran exagerant- perque som just quatre i mig.

“No fem festa, es normal”, -un recurs que li va al fil-

“si baixar es un patir, ¿com se tenen que apuntar?”

“teniu que fer festivals...

i fins i tot “cant d‟estil”, si voleu més infantils,

feu teatre i Play Backs” ya esta be de badallar...

deixem de ser quatre i mig!”,

Som una comissió especial,

ya siga en cristià o en llatí,

no es un tema “badalí”,

pels que diuen que el tamany,

“que no importa, que es “frugal”... que pijor es el verí,

puix al magre del pernil,

tu tindràs la qualitat!...” ai! qué fàcil es parlar...

quan no sou just quatre i mig.

¿Quants ne som?... ¿queeé, que som

quants?...

no me digues Agustí...

¿que som quatre...i tot son crits?,

nooo... que tres, pensem igual, i l‟atre que es Coreà,

l‟home només fa que dir, que sí, que sí i que sí...

de dalt a baix en el cap!

mes que “raro” es peculiar, puix ne som just quatre i mig.

El president sempre està,

relaixat... i molt tranquil,

pero ¡ai! en el mes d‟abril... sí que li canvia el semblant,

quan en fallera a triar, ell tinga que decidir,

-n‟hi ha qui pensa en un bochí-

¿de les quatre, quí serà...? no sigau exagerats,

que ne som just quatre i mig!

Página | 67

Si triar es complicat,

entre quatre, es més senzill,

una que se'n va a París, l‟atra no pot o no està,

i la que treballa tant, que no lliura ni a la nit...

“com pareix un figurí,

disfrassem al delegat!”, “¡tenim fallera ideal!”

si no fórem quatre i mig...

No patiu, veïns, germans... oblideu el fret d‟ahir,

compartiu el bon desig,

d‟este cor de valencians, que cantant al foc jagant,

de la falla per la nit, alçant el cor en un puny

fan un crit de llibertat

no es roïn, crec que es “total”, que enguany...sigam quatre i mig!.

El mig, no es que siga mitat,.

es que el “fulano” es tan prim...

I continuem la contalla,

raonant en seny de la falla...

Les bruixes i bruixots,

ya no me donen por...

Quatre com els mosqueters, fills de la falla... un tesor,

van ser Joan, Vicent, Batiste... i Bernat, quins monyicots!

en una nit fosca i freda,

plena d‟un vent sorollós, van fer un màgic conjur,

dels que feyen tant de por,

dins d‟un brut pot de tomata,

cuinant com qui fa bunyols,

feren un gran bevedís,

d‟eixos que... no donen goig! la sanc d‟una sargantana,

picant la caca de un gos, en un bon tros de pebrera,

i un poc de” Fanta Limón!”

després, tingueren que vore, que feyen en el cresol,

si cremar-lo en un femer, o que el beguera algun foll,

s‟inclinarem per cremar,

-son fallers, quina elecció...- el producte singular,

quan al cel esclatà un tro,

i entre eixe fum tenebrós, tret de un llibre ple de pols,

en veu solemne Vicent,

estrenyut i en mig d‟un rot,

se soltà en ritme i cadència...

“Oh mestre tan poderós, tu que feres tan valent,

a “Juan Sin Miedo” -curiós- i als héroes de “chicha i nap”,

que ixen en televisió,

fes que tots a la falla, no patixen mai de por,

que la paraula perill,

sone a intentar sense sort, traure al barret un conill,

sense diners ni torrons, i plantar la nostra falla,

dalt de la quarta secció...”

-Vicent estava sembrat- “tant les bruixes com bruixots,

ballant un fosc “aquelarre”, sabran de veres qui som,

com feu el chiquiliquatre,

quan cantà a la Eurovisió,

Página | 68

eixe famós chiqui- chiqui,

que a tots sona tan”molón”,

desesperà al Uribarri, i a tant sabut “mestre” impost,

Deu meu l'acadèmia de OT! en tant treball i saó,

van traure a Rosa “d‟Espanya”

i que en quatre discs i ...prou, finalisà una carrera,

quasi més fugaç que un tro..., per a que Buenafuente ara,

del seu “Terrat” polsegós,

faça triumfar la “perleta”, que li encantà a tot lo mon,

ballant- nos el chiqui- chiqui,

“Crusaito” i “Robocop”.

De la màgica festeta, en un fum que donà tos,

fa que la gent de la falla, s‟oblide de qué es la por...

i així voràs amic meu,

com s‟ho passen els ninots, voràs a un “poli” valent,

que multa a una bruixa en motor,

i voràs a una chiqueta, repassant a un fantasmó,

per donar-li tanta faena,

per fer-se un set al llançol,

mentres una llavadora,

deixarà blanc tot lo fosc, i en un gran brasil d'apòsemes...

¡farem bocates de llom!

“Ai Deu meu!”, mos diu la bruixa, “m‟han canviat el conte... es fort!,

segur que Aramís Fuster, te que vore en la reacció,

per que a una bruixa impar,

la mes fan de els “culebrons”,

que la gent siga feliç,

es tan fora del guió, com el que la seua falla,

enguany tinga un bon guardó, no pot ser, quin desgavell,

no esta bè... es horrorós...”

i els chiquets juguen en ells, com si foren... de cartó,

han perdut tota la por, i riuen pels carrerons.

Chiquets veniu a la falla!

ad ella la tradició,

de fer créixer la amistat, en la força d‟un brau brot,

se fa present en Valéncia, la millor terra del mon,

no plores fill, viu la vida,

que sol passar al galop, un temps que mai tornarà,

de un dolç intens com l‟arrop,

recorts d‟un cel com el mar, ple de aroma enchisador,

càlida infantea tendra on la màgia del seu foc,

baix l‟oreig de blanca lluna,

deixa moments pel recort,

quan jugarem a ser grans,

guanyant o perdent saó, que pensàveu puix guanyar...

no res... només era un joc.

Página | 69

I tu Bernat, de qué tens por?

Qué es la por?

Un rostre ple d'inocència,

du màgia al fons de son cor, cant que acarona l‟essència,

furtiva en ritme i cadència,

que perts quan te fas major.

Cant que abomina la por, a un futur ple de indecència,

on qui mes furta es millor,

i no es molt abellidor, viure a un mon sense decència.

Puix per qué no els deixem ser

el que vullguen, dona igual, que siguen... un simple vers,

que potser siga el primer,

de lo que es diu llibertat.

Deixem als protagonistes, que vixquen la seua vida,

deixeu-los que repetixen,

els errors que tots patixen, es normal, no té atra eixida.

Tu Bernat, Joan o Vicent,

deixa parlar la quinteta, per resultar evident,

la por no serà client,

si tens que viure a la terra.

La vida no es per mirar

fica el dit, toca, sent, plora,

eixe caliu afalagant, que te recorda eixe instant,

que la vida a voltes dona.

Fruiràs del sò que t‟aguarda,

que porta aroma a gesmil,

deixa‟t seduir per la calma, pels teus sentits... els ulls tanca,

viu la vida i se feliç...

De chiquet no la coneixes, la por, amic, creix en tu,

no la tens... i no te queixes,

es un somi que no deixes,

que al despertar deixa mut.

I ara al llegir el llibret,

tens una bona ocasió, de baixar al casalet,

i brindar ab uns fallers,

que enguany fugen de la por.

Estos ninots que a la falla, se riuen de les dos bruixes,

només volen fer “jarana”, i se nomenen “andana”

dels veïns de les mil queixes.

Respectem els uns als atres...

i com no els atres als uns! puix ací només n‟hi ha “aspres”,

i deures per unes bandes, i per als atres... “embuts”.

Si parlem, veïns, fallers,

no ni haurà por a la festa,

els veïns estaran be, els fallers ho fruirem,

i esta serà la conquesta.

Oblideu- vos de la por, es consell d‟este ninot,

que el dia del seu patró,

de nit i entre la foscor, vos promet fugir del foc...

Página | 70

La por dels majors

La por a oblidar...

...es por a l‟oblit.

Passaren els anys, pedres al carrer,

carrer plens de joya es brasil de seny,

seny fret infinit en màgic taller, taller que tancà... no està el quiosquer,

quiosquer vell amic, amic i tan vell... vell com temps que veus passar inocent...

vine Bernat ya que t‟has fet tan gran,

vine i sent, sense por, la veritat.

Dies de festa que endolcen la senda, senda que envolta la pell de la vida,

vida vivida que arrufa l‟escena,

escena que es ànsia que mai es buida, buida les essències d‟un mon que espera,

espera somiant caliu que s‟aprima, es cert bon Bernat que el temps passarà,

de tots els moments t‟ en recordaràs.

Passa el temps pels teus carrers, hiverns, estius...

estius breu aroma perdut que se'n va, va deixant-se pell, pero seguix viu,

viu branca farcida al cel retrepant, trepant com estel d‟atre món captiu,

captiu i guanyat pel cant d‟un infant,

no plores, no penses, tot no es injust no res, no dubtes es tot al teu gust.

Estudies i lluites com si fores gran,

gran del mon, al teu mon, el millor, millor pervindre i obtindre un treball,

treball que a diari fa triumfador,

triumfador... i els somis? on son?, no estan? estan al cor adormits com la por.

recorda els somis, no creixes, no tant,

si creixes massa s‟oblida el teu cant.

Página | 71

I passen els anys i a poc te fas vell,

vell cant, vella ilusió, vella cançó,

cançó que fuig com la por quan chiquet, chiquet que trau del brasil de recorts,

recorts que acaronen els fums del seny, un seny que no veu la presó al seu mon.

la valentia per fer-se tan gran,

la covardia per no créixer tant...

El timbre... i sents molta faramalla, fara... son chiquets, i ne porten brusa,

Qué voleu? Bon dia, som de la Falla, venim a donar-li el llibret, s‟apunta?

ja, ja, yo soc molt vell, sou tots chicalla!

que va!, a la nostra falla no es “caduca”...” un aire fresc creua la porta... es gesmil!

només giner i pareix siga abril...

Se'n van els chiquets i mire el llibret,

bonica fallera, que ulls més vitals, aguarda! mira quí es el president,

els ulls se l‟ofeguen al fons del mar, pareix Batiste dos mil anys després,

i la fallereta... em deixa gelat...

Ai! Jove Bernat... per que tardes tant, sempre has segut d‟indecís... general!

Página | 72

El tio Boro ya ha acabat...

En fi, yo ya vos deixe, veïns i paisans ab este relat...

i no vullc mes queixes!

fàcil de endevinar, es el final... puix esta ben ornat.

Vinga puix... respira,

que el vell Tio Boro, se'n baixa al casal, va i agarreu cadira

que això va a començar...

prenga una platea... per disfrutar!

Ya pronte se vorà amics i fallers al vostre casal.

se veu... serà genial, i d‟un somi gelat,

qui manco s‟espera... despertarà.

Falta un enchís primorós,

per un final profitós.

La bruixa no se rendix,

té que fer el seu enchís...

Enchís que un bon dia envoltares d‟amor,

fent dels camps i les terres màgics jardins,

convertint el viure en plaer per lo mon, de primavera eterna un blau paraís,

donant- li a la gent un parlar suau i dolç, gent sabia i fidel que mai trenca un camí,

un poble, una terra, un recort, un destí...

un cor, una vida, una idea, un desig.

Página | 73

Enchís que somiares en festa i colors,

el repòs de un guerrer que en cor es senyer,

i li posares: “Falla”... no per error, sabies que feyes i el vas fer en vers,

puix te “fallarà” el cor al galop dels trons. son trons infinits que acaronen la pell,

el rumor que te deixa el cor en un puny,

es cant de les ones d‟un mar que s‟esmuny.

Enchís que dius “falla” hui sona a cançó, fet música de conquesta que hui es festa,

te “fallarà” la vida com als ninots,

quan de nit a la cremà, ella tan fallera, nostra Valéncia sancera, cante al foc,

ànsia com espurna feta una bandera,

que envolta un fum de cors i tots a una veu, canten a una vida que estima lo seu.

Enchís fes que les flors donen als carrers,

eixe aroma tan fresc que apetix sentir,

a una gent que espera la festa per ser, part d‟ eixe somi que esclata... un desig,

com astella beneïda pel mateix cel,

l‟aroma d‟un tro, una nota, un pessic, un recort, sol l‟ abraç d‟un plor... faramalla,

puix per no dir-lo en més paraules... UNA FALLA.

El remat.

Enchís que naixqueres com naix un recort per fes-nos la joya de fer-te paper,

deixa que el poeta engalane els balcons, pentinant en tinta la pell del llibret,

puix ell necessita donar-te eixe goig,

de fulles dorades al sol de ponent, son pura essència d‟un breu somi somiat,

que s‟obri al paper convertida en instant.

Página | 74

Enchís fes-te càlit, no sigues tan fret

oblida‟t del fret que només es passat, quan dormen els arbres i tot es voler,

la gent com un brot, sol pensa en esclatar, finestres obertes d‟un cant que es present,

d‟ incessant treball tot per un cadafal.

la nostra falleta no és sol de ponent, es tendra bellea com un primer bes.

Enchís, escolta‟m...! quan acabe febrer,

i els cants dels fallers conduïxquen al fi,

al son d‟un redoble de mil tabalets, oblida‟t dels plors, dels treballs adormits,

només deixa‟t... respira... diu- me, qué sents?

al carrer es real el somi d‟abril, hui renaix la vida com pluja d‟estels,

no trenques la màgia i deixa‟ns desperts.

Punt i final, s‟acabat...

que prenga nota el jurat.

“No creus Bernat que es millor,

que deixes de recordar,

com si tinguérem cent anys,

i baixares borinot,

que pareixes un ninot, a jugar en el casal”.

“Cert es que no som chiquets,

i que no juguem als cavalls, tu te tindràs que apuntar,

a la falla del carrer,

puix amic tu eres faller, i això se porta en la sanc”.

Bernat calla i sembla anar,

per jardins que mai vorà,

somia en jugar a “pillar”

a Roseta “ulls de mar”, i juga ab ella al final,

de cada dia i cada any.

Somia ser un gran jagant, per als majors espantar,

en ser un gran capità,

pel seus ulls enamorar, he dit amor? veritat?

qué es amar? ell no ho sap.

Página | 75

Tant com el temps ha gastat, les forces que l‟ha llevat,

tant com la vida ha besat,

els llavis que no ha somiat, tant com recorts l‟ha deixat,

el seu cor ahir d‟infant...

Obri els ulls i veu la mar, ve de la mà d‟un chiquet,

es ella i ve pel carrer,

somriu i veu a un infant, de poc mes de nou anys,

que hui quasi te cent.

Somiat olor a gesmil, que tornes al meu costat

si mai te vaig oblidar,

no me trenques com espill, puix la vida i el destí,

mos han tornat a juntar.

Riu la dona, riu el chiquet, eres Bernat? si “ulls blavets”!

riu la colla dels fallers,

“estàs guapa”, tu tan vell... ya lo dia este llibret,

hui es festa al casalet.

De falles hui ya es la vespra,

i el conte ya s‟acabat,

i si l‟agrada al jurat,

molt llarga ha segut l‟espera, puix... això acabarà en festa,

i com l‟arròs esclatant.

i si guanyem el millor,

serà el Raül Alapont.

“Bernat ya no té por” de Enrique Vicente Almero i Zanón

Página | 76

Programa de Festejos

DOMINGO 22 DE FEBRERO.

18:00 Concentración en el casal para asistir a la Crida.

JUEVES 12 DE MARZO.

21:00 En nuestra Carpa, Presentación

del llibret de nuestra Agrupación.

Disfrutaremos, al igual que el año pasado, de una impresionante NIT

D‟ALBAES a las Falleras Mayores de las once fallas de la Agrupación.

VIERNES 13 DE MARZO.

21:00 Cena Falleros de Honor.

24:00 Nuestro espectacular Cuadro

Artístico nos divertirá con los diferentes números que realice para tal

ocasión.

SABADO 14 DE MARZO.

22:00 Después de la Cena de la Plantá infantil, los mayores cenaremos de

Sobaquillo.

23:30 Último Bingo del ejercicio, y Bingo Final para la entrega del

acumulado.

DOMINGO 15 DE MARZO.

18:30 Recogida del Ninot. 21:00-23:30 Cena de la Plantá (por

favor, puntualidad para poder empezar

a cenar pronto). 23:30-24:00 Entrega de recompensas.

Posteriormente plantaremos la falla, y cuando esté terminada, un espectacular

KARAOKE con todas las futuras

estrellas de la falla.

LUNES 16 DE MARZO.

08:00 Despertá. 13:00 Pasacalles.

14:30 Mascletá. 15:00 Primer aperitivo.

21:00 Concurso de Paellas.

24:00 Bailaremos con la espectacular Dj MON.

MARTES 17 DE MARZO.

08:00 Despertá

10:00 Recogida de los premios otorgados a la Comisión.

13:00 Pasacalles.

14:30 Mascletá. 15:00 Segundo aperitivo.

19:30 Concentración ofrenda. 24:00 Disfrutaremos de Karlitross DJ.

MIERCOLES 18 DE MARZO.

08:00 Despertá.

13:00 Pasacalles.

14:30 Mascletá. 15:00 Tercer aperitivo.

18:00 Juegos Populares (Monopoli, Hotel, Parchis, etc...).

21:00 Cena con disfraces.

24:00 Albatros.

05:00 Torrá con embutido y panceta.

Página | 77

JUEVES 19 DE MARZO.

08:00 Despertá. 13:00 Pasacalles.

14:30 Mascletá.

15:00 Cuarto y último aperitivo. 19:00 Vino de honor ofrecido por

nuestra Fallera Mayor Fátima Pérez-

Fuster Jiménez.

24:00 Cremá de la Falla.

01:00 Recogida de la carpa para poder abrir la calle.

VIERNES 28 DE MARZO.

23:00 Junta Extraordinaria de Cierre de Ejercicio, con elección de nuevo

Presidente.

Cualquier acto puede ser modificado en su

horario o incluso cancelado.

Cuando esto suceda se reseñará en el

tablón de anuncios del casal con la mayor

antelación posible. Para cualquier duda

que se les pueda plantear, o confirmación

del presente programa, les rogamos se

pongan en contacto con cualquier

miembro de la Delegación de Festejos.

Página | 78

Programa Infantil de

Festejos DOMINGO 1 DE MARZO.

18:00 Concentración en el casal para

asistir a la Crida.

SABADO 14 DE MARZO.

A las 18:00 horas- Concentración en el casal para ir a por el Ninot que

tenemos en la Exposición del Ninot.

Al regreso celebraremos la Cena de la Planta infantil. Tras ella nuestras

Fallera Mayor y el Presidente Infantil

impondrán las recompensas

concedidas por la Junta Central

Fallera. y alguna que otra sorpresa mas a cargo de la delegación de

infantiles.

DOMINGO 15 DE MARZO.

A las 7:30 horas- Plantà de nuestra maravillosa Falla Infantil, ayudaremos

a nuestro artista con todo el cariño que podamos para plantar una fallita que

será historia.

A las 10:00 horas- Chocolatá ofrecida por nuestro Presidente Infantil Carlos

y nuestra Fallera Mayor Infantil

Patricia. Después habrá juegos populares y para

los más pequeños nos pondremos a dibujar nuestra falla o jugaremos

montando una fallita con la plastilina

que tengamos, terminaremos todos juntos con una impresionante globotá.

A las 17:30 horas- Concurso de

Disfraces, con premios para los mejores y alguna que otra sorpresa

mas a cargo de la delegación de infantiles

LUNES 16 DE MARZO.

A las 8:00 horas- Primera despertá.

Después habrá actividades de infantiles

(juegos, dibujos u otro menester).

A las 13:00 horas- Pasacalle o

cercaviles por nuestra demarcación. A las 14:30 horas- Mascletá

A las 17:00 horas- Nos iremos a la plaza del ayuntamiento para recoger

los premios que nos habrán otorgado a

nuestra falla. Al regreso tendremos para todos una

grandiosa chocolatá.

MARTES 17 DE MARZO.

A las 8:00 horas- Despertá. A las 13:00

horas- pasacalle por nuestra demarcación

A las 14:30 horas- Mascletá Por la tarde OFRENDA. Se informará

de la hora concreta para la

concentración. Se ruega máxima puntualidad.

Página | 79

MIERCOLES 18 DE MARZO.

A las 8:00 horas- Despertá.

A las 13:00 horas- Pasacalle por

nuestra demarcación A las 14:30 horas- Mascletá

Desde las 16:00 y hasta las 20:00 horas, aproximadamente,

disfrutaremos de una velada

inolvidable: LOS FAMOSOS HINCHABLES DE LA FALLA, nos

harán disfrutar, reír, y sudar toda la

tarde.

JUEVES 19 DE MARZO.

A las 8:00 horas- Ultima y

apasionante, despertá del ejercicio. A las 11:00 horas- Concentración en el

casal para asistir a la Santa Misa que

celebraremos en la Plaza de Patraix en honor de Sant Josep.

A las 13:00 horas- Ultimo pasacalle

por nuestra demarcación, donde nos despediremos de nuestros tan sufridos

vecinos. A las 14:30 horas- Ultima mascletá de

este ejercicio

A las 22:00 horas- “Cremarem”

nuestra fallita infantil.

NOTA MUY IMPORTANTE: Os recordamos que los menores de

edad que queráis asistir a las

Mascletaes, lo tendréis que hacer

acompañados de vuestros padres o

responsables, mayores de edad. La falla declina su responsabilidad

respecto a los daños propios, a terceros

o a bienes, producidos por los menores

de dieciocho años, siendo de la

exclusiva responsabilidad de sus

padres, tutores o acompañantes. Bajo

ningún concepto le será entregado material pirotécnico alguno a ningún

menor de edad.

Cualquier acto puede ser modificado en

su horario o incluso cancelado.

Cuando esto suceda se reseñará en el

tablón de anuncios del casal con la

mayor antelación posible. Para cualquier

duda que se les pueda plantear, o

confirmación del presente programa, les

rogamos se pongan en contacto con

cualquier miembro de la Delegación de

Infantiles.

Página | 80