L'ISLAM I AL-ÀNDALUS

2n ESO

L’ISLAM L’ AL-ANDALUS

Religió monoteista:

Al·là

Profeta: Mahoma

Després de la seva mort es va estendre per Àfrica, Àsia i part d’Europa

Predicada per Mahoma al segle VII.

Iniciaren la conquesta de la Península Ibèrica l’any

711.

L’estat que van crear a la

Península Ibèrica es va anomenar

Al- Andalus.

Dominació fàcil de la

Península fins al 1492.

Màxim esplendor durant el segle X.

Califat de Còrdova.

Vuit segles de presència. Empremta que és

present en la cultura, l’art, els costums i la

llengua.

IntroduccióL’islam és una religió monoteista que creu en un Déu únic. Va ser transmesa als éssers humans mitjançant el profeta Mahoma. Després de la mort de Mahoma, els àrabs van escampar l’islamisme per Àfrica, Àsia i part d’Europa. En la seva expansió, els musulmans van començar l’any 711 la conquista de la Península Ibèrica. S’hi van quedar fins a l’any 1492. L’Estat que els musulmans van crear a la Península Ibèrica va rebre el nom d’Al-Andalus.

Mahoma, profeta de l’islam• L’islamisme va nàixer a Aràbia. Els seus

habitants eren politeistes i tenien a la Meca un centre religiós important, on es conserva la pedra negra de la Kaaba. Mahoma va nàixer a la Meca cap a l’any 570 i va quedar orfe molt aviat. Va ser educat pel seu oncle. Segons la tradició, un dia l’arcàngel Gabriel li va anunciar que ell era el nou profeta d’Al·là (Déu en àrab) i havia de predicar una nova religió: l’islam.

L’aparició de l‘Islam

L’hègira• Mahoma va explicar als habitants de la Meca

el que Al·là li havia transmés, però el seu missatge no va ser ben acceptat i va ser perseguit per les seues idees. Mahoma va abandonar la Meca per refugiar-se a la ciutat de Medina l’any 622: és l’anomenada hègira o fugida, data que marca l’inici de l’era musulmana. Mahoma va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda va atacar la Meca el 630, i va destruir els ídols antics. Quan va morir, l’any 632, Mahoma havia dominat tot Aràbia.

L’aparició de l‘Islam

La religió islàmica• L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i

conté les veritats que Al·là va revelar a Mahoma. Consta de 114 sures o capítols, dividits en versicles. Els musulmans són monoteistes. Creuen en un Déu únic, Al·là. Déu va enviar Mahoma, el seu profeta, per recordar als homes la llei que han de complir. L’islam presenta dues grans tendències: el sunnisme i el xiisme.

L‘Islam

SUNNISMESón el 90% de creient. Defensen que els musulmans han de seguir l’exemple del profeta, basant-se n l’Alcorà i en els textos que recullen les paraules i gestes de Mahoma, recollides en la Sunna.

XIISMESeguit només per un 10% dels creients. Només reconeixen l’autoritat religiosa de Mahoma i els seus descendents directes, rebutjant l’autoritat de la resta de califes. Són majoritaris a l’Iran.

L’islam, un codi de conducta• L’islam sosté alguns principis bàsics

d’organització social, econòmica i política. El poder només pertany a Déu, i els qui l’exerceixen són els seus delegats. Els dirigents són alhora caps polítics i religiosos. S’anomenen califes. La propietat té un caràcter religiós. Tots els béns pertanyen a Déu i els homes únicament són els seus usuaris. La justícia ha de ser aplicada seguint les normes de l’Alcorà. L’organització familiar es regeix pels textos sagrats.

L‘Islam

Els pilars de l’ Islam• Les obligacions fonamentals són cinc:

L‘Islam

La PROFESSIÓ DE FE, reconeixent Al·là com l’únic déu.

“Dono testimoni que no hi ha déus sinó Al·là i que

Mahoma és l’enviat d’Al·là”.

Pregar cinc vegades al dia.

1. “Al·la és gran”2. Recitant la “fatiha”.3. “Glòria a Al·la, totpoderós.

4. “ Al·là escolta els qui resen”5. “Glòria a Al.là, el més gran”

6. “ Senyor, perdona els meus pecats”7. “Al.là és gran”8. “Al.là és gran”

Fer almoïna “ZAKAT” = “PURIFICACIÓ”

Es demana al fidel que pugui donar una part del seus bens (una dècima part de la renda o més).

Dejunar durant el mes del Ramadà.

En el MÉS DE RAMADÀ, el novè més del calendari musulmà, en el qual es commemora que Mahoma va rebre la revelació de l’Alcorà, l’Islam prescriu que es faci dejuni.

Aquest dejuni consisteix en abstenir-se de menjar, beure i fumar... en les hores diürnes, és a dir, des de l’alba fins a la posta de sol.

Fer el pelegrinatge a la Meca.

• Està permès: • La poligàmia• El divorci• L’esclavatge• El divendres és el

dia setmanal de descans: els musulmans es reuneixen a les mesquites per pregar.

• Està prohibit• Els jocs d’atzar.• Consumir alcohol.• Menjar carn de

porc.

L‘Islam

• L’islam no té sacerdots, però sí persones que dirigeixen les oracions: els IMANS i altres que interpreten els textos sagrats: els ULEMES.

• Els jutges són elegits entre els musulmans més devots i apliquen la justícia seguint les normes de l’Alcorà i s’anomenen : CADIS.

Una mesquita

L’expansió de l‘Islam

La primera expansió: el califat omeia de Damasc• L’any 644 els exèrcits musulmans ja

controlaven Egipte, Síria i l’Iraq, i es llançaven a dominar Líbia i l’Iran. Cap a occident ocuparen el nord d’Àfrica, van travessar la Península Ibèrica i s’endinsaren a França. Allà van ser derrotats a Poitiers, el 732. Cap al nord van penetrar fins a Constantinoble. Van penetrar per l’Àsia central i van travessar el riu Indus. Els territoris conquistats van restar fins a l’any 750 sota l’autoritat dels califes de la dinastia omeia.

L’expansió de l‘Islam

La consolidació de l’islam

• A partir de l’any 750, la família dels abbàssides de Bagdad van derrotar els omeies i fundaren una nova dinastia califal. A partir del segle IX, la propagació de l’islam es va produir mitjançant l’influx que navegants i caravaners van exercir en molts llocs del món. Però els abbàssides van anar perdent el control sobre aquests territoris. Algunes províncies van aconseguir la independència religiosa. Al segle XIII, els mogols van imposar la seva autoritat sobre una bona part de les terres musulmanes. Més tard l’Imperi Turc va exercir el seu domini fins al segle XIX.

L’expansió de l‘Islam

La integració dels pobles conquistats• Tot i que la conquista es feia en nom de la

religió, es permetia als pobles conquistats que practicaren la seva religió. Els cristians i els jueus gaudien de la condició de minoria protegida. Durant els segles següents, com que els musulmans gaudien d’avantatges socials i econòmics, la majoria dels habitants dels territoris conquistats es va convertir a l’islamisme.

L’expansió de l‘Islam

La conquesta

• Els exèrcits musulmans van iniciar la conquista de la Península Ibèrica l’any 711. Conquistaren el regne visigòtic. Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seves tropes es dispersaren. Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i ocuparen les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic. En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.

L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus

L’emirat dependent de Damasc

• Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Àndalus, es va convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. Els exèrcits musulmans van continuar la conquesta més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es replegaren definitivament a la Península.

L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus

L’emirat independent

• A mitjan segle VIII, l’últim membre de la família omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. Aviat Abd al-Rahman I va trencar amb el califat de Bagdad i es va proclamar emir independent. La unitat política amb Damasc s’havia trencat, però s’acceptava l’autoritat religiosa del califa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a les diverses regions d’Al-Andalus i el poder central van sovintejar. Tanmateix, al llarg del segle X, es va produir una creixença important econòmica i cultural.

L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Àndalus

El califat de Còrdova• L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir

fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. L’època del califat (929-1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. Es va produir una gran expansió econòmica i es van frenar els intents d’expansió dels regnes cristians hispànics, especialment en època d’Al-Mansur.

Del Califat de Còrdova als regnes de taifes

Els regnes de taifes• A partir de l’any 1008, la unitat del califat es

va començar a desintegrar. En menys de 30 anys (1008-1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquistar la majoria de terres d’Al-Andalus.

Del Califat de Còrdova als regnes de taifes

Regne Nassarita de Granada (1238-1492)• La taifa de Granada va ser l’única que va

sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. La governaven soldans o reis de la dinastia nassarita. Aquesta taifa ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. El regne taifa de Granada tenia una àmplia façana marítima, ports per al comerç i una agricultura de regadiu pròspera. La seva enorme riquesa i la seua activitat econòmica van fer possible la seva pervivència.

Del Califat de Còrdova als regnes de taifes

L’Alhambra de Granada

• Al món islàmic, el centre de l’activitat econòmica era la ciutat. La majoria de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van introduir noves tècniques, com el regadiu. També van posar en pràctica nous cultius com l’arròs, els cítrics, el cànem, etc. Hi havia una artesania florent, organitzada i controlada per l’Estat. El comerç era molt actiu.

Les activitats econòmiques

L’economia i la societat andalusines

L’organització social.

L’economia i la societat andalusines

MUSULMANS:• Els àrabs, que eren la minoria que

havia dirigit la conquesta i formaven l’elit del poder polític i social i que acaparava els càrrecs, els privilegis i la propietat de la terra.

• Els berbers, que eren més nombrosos i havien arribat a la Península amb l’exèrcit conqueridor o havien emigrat des del nord d’Àfrica i molts es dedicaven al pasturatge i eren de condició humil.

• Els muladís, eren la majoria de la població i eren els hispanovisigots convertits a l’Islam. Van adoptar la religió, els costums i la llengua.

NO MUSULMANS: eren la minoria i pagaven més impostos. Tenien limitats alguns drets.• Els mossàrabs, que eren

hispanovisigots que van mantenir la seva religió. Majoritàriament vivien a les ciutats. Molts van ser perseguits i van emigrar als regnes cristians per aquest motiu.

• Els jueus, que van veure millorada la seva situació amb l’arribada dels musulmans. Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina o la ciència. Aquest grup tenia autonomia jurídica.

• Entre els segles VIII i XII la civilització islàmica va tenir una època d’esplendor econòmica i cultural, que contrastava amb l’Europa feudal, que estava empobrida i era rural.

• Els aspectes que van afavorir aquest esplendor cultural, foren:

1. Tots els musulmans parlaven una mateixa llengua, l’àrab: • Va permetre la transmissió dels coneixements d’un territori a

un altre.• Va afavorir la integració de les diverses cultures i pobles

conquerits. 2. La incorporació de coneixements de les cultures persa, egípcia

i índia, van conformar una cultura més rica i variada on van destacar els estudis matemàtics i les ciències aplicades.

L’esplendor de la cultura islámica

LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS

• Els aspectes que els àrabs introduïren a Europa a través d’Al-Andalus foren:1. La numeració aràbiga. 2. Invenció sistemes d’irrigació. 3. Fabricació de porcellana i paper. 4. Elaboració de perfums i bàlsams. 5. Coneixements avançats de medicina i cirurgia.6. Nova ciència: Astronomia.

• L’islam presenta també una gran diversitat a l’art per les influències que va rebre i va absorbir dels nombrosos territoris pels quals es va estendre. En arquitectura predominen les construccions de maó i la influència oriental s’evidencia en la utilització d’arcs i cúpules. L’edifici més representatiu és la mesquita. En les arts decoratives, destaca la ceràmica i té una gran difusió la miniatura.

Un art divers i homogeni

LA CULTURA I L'ART ISLÀMICS