"L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Lluís (1971-1976)" - Article de...

download "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Lluís (1971-1976)" - Article de Lluís Roda

of 10

  • date post

    05-Apr-2018
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Lluís (1971-1976)" - Article de...

  • 7/31/2019 "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Llus (1971-1976)" - Article de Llus Roda

    1/101

    L'institut Jordi de Sant Jordi - Font deSant Llus (1971-1976)

    Forme part dun grup privilegiat: eldels alumnes i professors que el 12 denovembre de 1971

    inaugurrem l

    ,que era el nom que teniaaleshores. Un grup no massanombrs. Ni cacaus nitramussos. La primera activitat fouanar amb fraternal alegria a laula deFsica i Qumica on samuntegaventaules i cadires per tal que cadasc

    nagafara una de cada. No podia havercomenat millor... Linstitut era nostre!Sens dubte, els que hi rem, i els que hiserem, marcvem una fita: un abans iun desprs. Comenar el curs un 12 de

    novembre ja era unairregularitat... En unarticle escrit arran delXXV aniversari delIES Jordi de SantJordi, com ara es diu,llegim:

    .

    Eren dos edificis blancs, prcticamentidntics, magnficament illuminats, ontotes les aules donaven a lexterior, enplanta baixa i planta alta (des de la

    aules de la planta baixa podies accediral pati per la finestra i viceversa), ambforma ms o menys dH, amb unsbanquets de ciment, pissarres verdes,crucifixos de ferro (no recorde havervist mai lestampeta de Franco penjadaa la paret, tot i que una vegada em vasemblar veure-les acumulades en algundespatx de material), persianesmetlliques graduables, tubs

    fluorescents al sostre, clarionsrectangulars blancs (llevat dels queduia ladmirable i admirat catedrtic deMatemtiques D. Francisco Hernn,

    , qui amb aspectedEinstein, hauria pogut tambprotagonitzar , elprofessor que tan didcticament feiaservir els clarions de colors i de qui tanti tants vam aprendre).

    Recorde que era normal deixar elsllibres i tot el material escolar a laclasse, damunt la taula, a lhora del

    Per Llus Roda

    Antic alumne

    Comenar un 12 denovembre ja erauna irregularitat

  • 7/31/2019 "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Llus (1971-1976)" - Article de Llus Roda

    2/102

    pati. Fins i tot, al migdia. Que, a alg, lidesapareguera alguna cosa era tan rar, tanexcepcional, que no guardvem res.

    lladre a linstitut! Els companyspodem fer broma amb els abrics, elmaterial o els esmorzars. Per eren

    bromes... Ning sospitava duncompany. Lxit ms gran deleducaci probablement era aquest.Els abrics es penjaven als penja-robesde les aules. Les classes restavenobertes. De tota manera, shi podiaaccedir fcilment per la finestra. A final decurs, les taules eren tan netes com elprimer dia. Hi havia papereres i si algllanava alguna cosa sense traa, salava i

    provava dencistellar novament. Per noho deixava fora. Tamb hi havia paperhiginic als serveis. La biblioteca eraescassa, per la usvem. No ens calienautoritzacions per tal dentrar i deixir delinstitut. Ho fiem lliurement. Les porteseren obertes. Hi havia un bidell que vivia alinstitut. Just davant de lentrada hi haviacamps dhorta i una famlia gitana hi viviacom podia. Els xiquets anaven descalos.

    A la porta de linstitut hi havia tot deMobillettes, Vespinos, Bultacos i Derbis. Itamb bicicletes. Els cotxes delsprofessors: 600, Simca..., convivien ambels vehicles dels alumnes sanament.

    Era normal pegar-se a leixida. Si ms no,els xics. Rarament, al pati o dins la classe.Durant els sis anys que hi vaig estudiar,una vegada vaig sentir la notcia que

    havien trobat una alumna i unalumne fent-ho... La notciacorregu com la plvora. Escomentava que els anaven a obrir unexpedient: una cosa temuda. Perque jo spiga mai se nobr cap aning. Tamb era temut suspendre.Resultava estrany i quasi un fracsexaminar-se en la convocatria de

    Setembre. Si, a alg, no li agradavao no era massa bo per als estudis,era normal deixar-sho. Tan normalcom podia ser-ho treballar als 14

    anys. La pregunta normal en conixeralg era: Estudies o treballes?

    Per pegar-nos fiem rogle, no hi havianavalles i hi havia normes: no estirar delcabell, no mossegar, no pessigar, no pegarcolps de peu, no esgarrar la roba, parar

    quan alg es feia sang... En fi, que tots hirem per si calia intervenir... Eren lesnostres activitats extraescolars.

    Al pati, xiques i xics podem jugar junts almocador, a moros i cristians, a tula, aplantat i desplantat... Les xiques a la gomao a la corda. Els xics a la pilota, a xurrova, a xinxes i caparres... Era normaljugar. I passar-sho b.

    No hi havia cistelles de bsquet. Sols algimns. Ens dutxvem. Rpid, per ensdutxvem. Fiem rodes de gimnstica,anelles, pujar la corda... Calia fer lafiguereta, el pont, botar el cavall, el plint,fer salt dalada... No s que els alumnespogueren fer-se mal. s que sen feien. Iera normal. A ning, se li hauria passatmai pel cap denunciar un centre educatiu

    A la porta de l'institut hi

    havia tot de Mobilettes,Vespinos, Bultacos iDerbis

  • 7/31/2019 "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Llus (1971-1976)" - Article de Llus Roda

    3/103

    per una lesi de gimnstica... Corremper fora de linstitut. Al voltant delssolars que avui dia conformen lavingudadels Germans Maristes i al voltant delsolar del que ha acabat sent el PavellFont de Sant Llus. Linstitut era unedifici allat, buclic. En aquell moment,

    lavinguda de la Plata sols tenia edificis ala banda de Montolivet. Des del riu finsels Salesians no hi havia res: solars. Resde res. La carretera ja era asfaltada.Tocant la punta est de linstitut, laCarrera de la Font dEn Corts, ens

    introdua enlhorta...

    Els professors

    fumaven a lesclasses i elsalumnestamb. La

    condici era tenir cendrer. Amb paper,tel feies. Especialment, et deixavenfumar en els exmens. I a les classes deTreballs Manuals-Dibuix... Conveniatrobar-se cmodes i relaxats... Potser s

    el moment de confessar que la majoriacomenrem laddicci daquellamanera: ens comprvem tabac per a lesclasses de dibuix! El vdeo no existia.Ens van fer classes de primers auxilis,contra els verins de les serps, etc...:coses tils. Tampoc les dorientacisexual ens eren, dissortadament, tils demoment. Per en Super 8 linstrumentalresultava sempre fascinant. Era

    completament modern fer servir eltocadiscos a classe. La qual cosa rebemcom un premi. Els dHistria de lArttenien diapositives. I, al Laboratori deFsica i Qumica, una vegada ensensenyaren uns minerals que caliareconixer. Tamb per un microscopimirrem tots una gota de sang i unapota de mosca. Els professors deGeografia i Histria duien mapes a

    classe. I hi havia un esquelet que era

    desplaat pel corredor onsevulla frarequerit. Al llarg de sis anys, vaig veurelconservar la integritat.

    Ens posaven zeros. Sense lu davant,normalment. Ens preguntaven la lli.Els estudiants es preocupaven daprovar

    o de no aprovar: es feien xulles. Elsalumnes alvem la m per preguntar elque no entenem. Ens dictaven apunts.Copivem de la pissarra. Ens copivemdels companys els exercicis, per quanarribava el professor els tenem fets. Elprimer any encara ens alvem de lescadires quan els professors entraven alaula. Calia copiar textos correctament.I buscvem definicions al diccionari.

    Recitvem poemes de memria: Concien caones por banda, La vaquerade la Finojosa... El 80% estudivemFrancs. Alguns snobs, Angls... En 3r i4t de Batxiller Elemental (1r i 2n delESO actuals) estudivem Llat. En lesMatemtiques de COU estudivemConjunts, Combinatria, Estadstica,Probabilitat i Lgica Simblica. Anys

    abans, don Gregorio, ens havia ensenyatpolinomis i podia posar-te un 11, arribatel cas. Coneixia el valor relatiu de lesquantitats.

    Linstitut tenia equip de bsquet masculi femen (al gimns hi havia un parell decistelles). I de cros... Participvem encompeticions datletisme provincials ales installacions de les EEPP Sant Josep

    dels jesutes. La tanca que envoltavalinstitut era de fil daram metllic.Collocaren una xarxa de voleibol al patide darrere del gimns. Disposvem defonts per a beure. A la piscina cobertadels Salesians fiem classes de natacicom a part de les de gimnstica. Unavegada, D. Luis Bou ens port a laciutat. La visita incloa una exposicidart abstracte: un cilindre de vidre amb

    una punta roja i una cambra daire negrade pneumtic en forma de llavis vaginals

    Els professors

    fumaven a lesclasses, i elsalumnes tamb

  • 7/31/2019 "L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Sant Llus (1971-1976)" - Article de Llus Roda

    4/104

    amb unes plvores blanques esparses...Ara ho considerarem art naf.

    La nostra tutora de 3r, Pilar Cordn, elcurs 1972-1973 ens dugu dexcursi ala Virgen de la Vega: un viatge danada itornada en el dia. Per a molts, la primera

    vegada que viem i tocvem la neu...Aquell curs de 3r les classes forenmixtes. Per primera vegada, xiques i xicscompartem la mateixa aula. El 1971-1972, com a mnim els xics i les xiquesde 2n, encara fiem classe en aulesdiferents. En el meu cas, havia fet elsquatre cursos de Primria i el 1r delBatxillerat Elemental a lEscola Annexade Magisteri del meu barri, Montolivet.

    Ara ja ha desaparegut la bardissa queseparava el pati de les xiques, onenxampvem vespes amb alguna bossade plstic girada del revs... Tampoc hihavia cap xica a la classe de lAcadmiaCastellano del carrer Guillem de Castrodurant el mes i mig que vaig anar-hi alinici de 2n abans de comenar al Fontde Sant Llus. Era prctica habitual en

    tots dos llocs que pegaren els alumnes.A linstitut, no passava. A ms, hi haviaun professor diferent per a cada matria.

    Per a anar a linstitut, a lavinguda delsGermans Maristes, des del carrerGeneral Urrutia, on vivia al costat de lavia del tren (que havia deixat de passarel 1967, feia sols quatre anys), em caliatravessar la squia del Valladar que,

    confluint amb les aiges fecals delclavegueram, conjuntament regaven elscamps que hi havia a laltura de la futuraplaa del Doctor Torrens, on el 1977encara hi havia una barraca habitada, ala dreta, cam de lavinguda de la Plata,on sacabava tot. Fins all, el ca