L’Estació, - ddgi.cat · Mentre es feia la cercavila s’hi anaven afe-gint més i més...

32

Núm. 51 - Març 20151.700 exemplars

Edita:Ajuntamentde Bescanó

L’Estació,sostenibilitati promoció delpatrimoni

>>>>>> Poble en viu

Carnaval, carnaval...

>>> QuadernsL’harmòniumd’Estanyol, restaurat

>>> QuadernsMotors apagatsa la fàbrica Groberde Bescanó

Plana 5 Plana 36 Plana 40

Poble en viu ...................................... 3-19> Els desitjos complerts de l'associació

«És Bo, és de Bescanó»..........................................................3> Passet a passet... fent camí ....................................................4> Carnaval, carnaval..................................................................5> Una visita al bressol de Catalunya.........................................8> Fer-se gran amb dignitat .......................................................9> Tennis solidari......................................................................10> Reconeixement al projecte de recuperació

de l'illa de la Pilastra ............................................................10> Renovació contínua ..............................................................11> La cuina sostenible de Càritas Bescanó ...............................12> Passejada màgica a Estanyol................................................13> En futbol, seguim millorant cada dia...................................14> L'Escoleta d'Atletisme ..........................................................15> El debat sobre independència serà un dels punts

importants en les properes eleccions...................................16> Nota de Ses Majestats els Reis d'Orient...............................16> Feliç 2015! ............................................................................18

L’entrevista .................................... 20-23> Moisès Ortega i Cobos, candidat a l'alcaldia (ERC) .............20> Pere Lluís Garcia i Palou, candidat a l'alcaldia (CiU)...........22

Bescanó Petit .................................. 24-27> Un pessebre amb molt d’èxit ................................................24> Una biblioteca plena de llibres i contes ................................26> Espai de joc i coneixement....................................................26> Fins l’any vinent, senyor Carnestoltes! .................................27

Bescanó Jove ................................... 28-29> Cantar per millorar el món ...................................................28> Continuem engrescats! .........................................................29

Informació municipal....................... 30-35> Festa de la gent gran .............................................................30> #ViuBescanó 2.0....................................................................31> L'Estació, sostenibilitat i promoció del patrimoni ...............32> Bescanó i Sant Gregori, units per una passarel·la ................34

Quaderns........................................ 36-41> Motors apagats a la fàbrica Grober de Bescanó ...................36> L’harmònium d’Estanyol, restaurat .....................................40> Els casaments civils estan de moda.......................................41

Especial Treballs de Recerca .............. 42-43> Raul Sánchez i Leiva

Un passeig per la història dels llocs de culte de Bescanó

22

SumariLa Pilastra - març de 2015

LA PILASTRA NO COMPARTEIX NECESSÀRIAMENT LES

OPINIONS EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS.LA PILASTRA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES

SEMPRE QUE SE N’INDIQUI LA PROCEDÈNCIA

AMB EL SUPORT DE:EDITA: Ajuntament de BescanóCONSELL DE REDACCIÓ: Raquel Gironès, Susanna Oliveira, Andreu Pulido, Neus Salvadó i Rosa Torrijos.COL·LABORADORS: Raquel Gironès, Lluís Solé i Dolors Vilamitjana.FOTOGRAFIA: Pere Magrià, Lluís Romero, Ester Rubirola, Salvador Fàbrega i Rosa Torrijos.FOTO PORTADA: Rosa Torrijos. DISSENY, MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: www.juglansdisseny.comIMPRESSIÓ: Serveis d’Imatge Bescanó. DIPÒSIT LEGAL: GI-1260-96

Dades d’interès

> Ajuntament.....................................www.bescano.catOficines Municipals ...................................................972 440 005Fax................................................................................972 442 702Recaptació...................................................................872 081 791

> Biblioteca...................................................................972 440 720> Casal d’Avis .......................... 972 440 779 - [email protected]> Consultori Mèdic ......................................................972 442 570> Càritas Bescanó ......682 346 990 - [email protected]> El Teatre Bescanó...............................www.teatrebescano.cat> Escola Dr. Sobrequés ...............................................972 440 228> Farmàcia....................................................................972 440 059> Institut la Miquela....................................................972 442 413> Jutjat de Pau ..............................................................872 987 234> Local de Joventut La Torre ......................................972 442 674> Llar d’Infants Bescanó-nins..................................972 440 363> Llar d’Infants El Carrilet.........................................972 442 285> Meteorologia......................................www.meteobescano.cat> Piscines ......................................................................972 442 868> Revista La [email protected]

> Mossos d’Esquadra i Bombers............................................112> Servei d’emergències mèdiques ........................................112> Hospital Dr. Josep Trueta.......................................972 940 200

> ParròquiesSant Llorenç (Bescanó) i Sant Andreu (Estanyol).....972 440 281Sant Pere de Montfullà ...............................................972 238 189 Sant Mateu de Vilanna ..............................................972 420 807

El proper mes de maig tornem a tenireleccions municipals. Són uns comicisimportants o, si més no, són els que enstoquen de més a prop. Per aquest motiuLa Pilastra ha volgut parlar amb els doscanditats a les eleccions. Hem volgutconèixer les seves inquietuds i el que elsha portat a presentar-se com aalcaldables.

L'any passat Grober va tancar les portesdeixant una vuitantena de famíliessense feina. Hem preparat unreportatge per conèixer en quinasituació es troben els treballadors i lafàbrica en aquest moment.

Per acabar, destaquem Raül Sánchez,un jove estudiant que com a treball derecerca ha fet una ruta per les esglésiesi ermites del municipi.

Poble en viuLa Pilastra - març 2015

Per poder participar només calia fer lescompres de regals i Reis als diferents es-tabliments associats i omplir les butlle-tes que oferia el comerç. El dimecres 14de gener es va fer el sorteig de quasi 200premis i lots que els diferents associatshavien preparat.

Durant els dies posteriors es van poderveure algunes de les imatges d’afortu-nats rebent els regals.

Aquesta campanya intentava fidelitzarel client i promoure el comerç local i deproximitat. Entre els premis s'hi podientrobar des de productes d'alimentació,electrodomèstics, serveis d'estètica operruqueria, fins a lots de productes,paneres, menús de restaurants, articlesde moda, i fins i tot alguna cosa per alsanimals de companyia

Passades les festesnadalenques l'associació decomerços «És Bo, és deBescanó» va fer el sorteig dediferents premis i lots de lacampanya «Aquest Nadal,demana un desig»

> Associació de Comerços

Els desitjoscomplerts del'associació«És Bo, és deBescanó»

33Selecció d'algunes de les imatges que s'han pogut veure per les xarxes

socials aquests darrers dies. Tots els afortunats fan cara de felicitat.

«Petites, treballadores, divertides,constants, cooperatives... així som! Pas-set a passet construïm el nostre camí.»Aquesta sinopsi resumeix la coreografiaFent camí amb què el grup de xou juve-nil del club ha iniciat aquest any la sevaaventura en la competició oficial. Peròtambé és, segurament, el millor resumper presentar aquest grup, dirigit per lesentrenadores Olga Costa i Mireia Cam-

Poble en viu La Pilastra - març 2015

El grup de xou juvenil, després de fer podi en el territorial, es classifica per al campionatd'Espanya en el seu debut en la competició oficial

pasol i format per catorze patinadores idos patinadors.

Passet a passet, amb constància i treballen equip, com la colònia de formiguesque emulen en el seu xou, aquest grupha aconseguit bitllet per al campionatd’Espanya amb uns resultats excel·lents:segona posició en el campionat territo-rial de Girona i quart lloc en el català. Lacoreografia Fent camí mostra la vida

d’una colònia de formigues vermellesque treballen intensament i de maneracooperativa per buscar aliment i satisferla reina. Una posada en escena ambmolta expressivitat, velocitat i molt deritme. Deixeu-hi sonar l’electro swingBooty Swing de Parov Stelar (la cançóde l’anunci televisiu d’Audi) i us les po-dreu imaginar!

«Les formigues», com les coneixem alclub, es van estrenar en la competició el18 de gener al pavelló de Fontajau da-vant unes 4.000 persones. Als nervis,normals en un debut com aquest, es vanafegir aquell dia uns inoportuns virus ila indisposició d’algunes de les patina-dores, però res no va impedir que super-essin tots els obstacles i sortissin a lapista com una pinya i executessin el discamb decisió i una gran força expressiva,que els va valer el segon lloc del podi(76,60 punts), darrere el CPA Olot(80,90 punts). En tercer lloc es va clas-sificar el CP Celrà (72,70 punts).

El 7 de febrer, el gèlid pavelló olímpic deReus va ser l’escenari del Campionat deCatalunya de grups de xou, i una novaexperiència per a les nostres formigues,que, una vegada més, van fer molt bonpaper, classificant-se en la quarta posi-ció (79,90 punts) d’entre un total de 16equips participants. El somni continua-va, ja que aquesta posició els garantia laseva classificació per al campionat d’Es-panya, que se celebrarà a Vigo, i del qualja us n’explicarem detalls en la properarevista de La Pilastra. Una gran expe-riència humana i esportiva per a tot elgrup i un debut extraordinari de les nos-tres petites patinadores. I més si tenimen compte que era un dels grups demenys edat de tot el campionat (la ma-joria tenen entre 11 i 12 anys), i que vanhaver de competir amb equips ambmolta més experiència.

I hem de destacar també la participaciói el bon treball de les quatre patinadoresvinculades al nostre club –MeritxellFont, Adriana Planella, Maria Carballo iÍngrid Roca– que aquest any han com-petit en la modalitat de xou gran a les fi-les del CPA Girona i que també vanobtenir una quarta posició en el català itambé competiran en l’espanyol.

> Club Patinatge Bescanó> Per Susanna Oliveira

Passet a passet... fent camí

4

Fotos:Salvador Campasol

L'equip de les formigues:Mariona Rabat, Nàdia i Ivette Martín, Sandra Plaza, Carla Gabarrón,Aina Garcia, Nuri Ramos, Aina Vall, Paula Gironès, Ignasi Ciurana,Clàudia Genoher, Ariadna Comas, Arnau López, Claudia Pueyo,Íngrid Lanzas i Anna Noguer, amb les entrenadores,Olga Costa i Mireia Campasol.


5

Carnaval, carnaval...Més de cinc-centes persones van poder gaudir de

la festa de disfresses que es va celebrar el 21 defebrer pels carrers de Bescanó

Segueix a la plana 6 >>

> Per Rosa Torrijos. Fotos: Lídia Crous


Disfresses clàssiques i modernes

Al matí, mentre s’enllestien elsdarrers preparatius del carna-val, el temps amenaçava pluja.Per sort al migdia les bromesvan anar marxant i la comissió

organitzadora va poder fer lluirel carnestoltes més multitudinari

dels darrers temps.

De la plaça va sortir tota una desfilada decarrosses i de gent curiosament disfressadaamb moltes ganes de gresca i de guanyaralgun dels premis del concurs.

Mentre es feia la cercavila s’hi anaven afe-gint més i més difresses...: trencaclosquesgaudinians, playmobils, globus aerostàtic,

bebès, pintores, bosses de crispetes, al-guns animals com un gall dindi, mus-sols o un xai.

Les clàssiques fades i princeses no vanenlluernar tant com els que anavendisfressats de la princesa de Frozen,un dels personatges de Disney, que vaser escollida com la millor disfressaper molts dels participants, sobretot

perquè mentre desfilaven no hi faltava elconfeti, els globus, els espanta-sogres, xivarri i molt de rímel!

La desfilada d’aquest any va ser molt lluïda i participati-va, ja que cada comparsa disposava d’un equip de so inte-

grat i això va fer que molts veïns sor-tissin a fer una ullada a la rua. Tambés’ha notat un increment de la partici-pació, i això la comissió ho valoramolt positivament i remarca quecada vegada hi ha un major nom-bre de comparses. Amb el temps,més pares i més mares no volenperdre’s l’oportunitat de gaudird’aquesta festa acompanyats delsseus fills i amics.

Un cop a la sala polivalent elsparticipants van desfilar de ma-nera individual, per parelles o engrup. Cal dir que els joves del jurat,que aquest any eren alguns volunta-ris del grup Jo+B, ho van tenir molt com-plicat per escollir els guanyadors.

En la categoria individual els guanyadorsvan ser l’ou Kinder, el gall dindi i en MarioBros. En parelles, el pastor i el seu xaiet, lesdues pintores i la tempesta. Finalment, enla categoria de comparses van sortir escolli-des Lescrispetes.cat, les gallines i els ra-maders, i el niu del mussol.

I no podíem acabar el carnaval sense un bon got de xocolatadesfeta que, com cada any, havien preparat les mestres xocola-teres. Estava tan bona que es van estalviar de rentar les casso-les perquè van quedar netes com una patena.

La diada va ser tan divertida que la comissió de festes ja estàpensant alguna novetat per l’any vinent!

66

77

Selecció de fotos delsparticipants d’aquest any.

Fotos: Lídia Crous.


Una visita al bressolde CatalunyaEl 24 de gener passat la Coral Josep Ruhí va visitar la poblacióde Rià i Cirac, on es diu que va néixer el comte Guifré el Pilós,convidats a un concert amb l’Orfeó de Banyuls i els Cantairesde Rià Sirach

A Rià vam poder compartir cants i experiències.

Rià i Cirac és un bonic municipi nord-cata-là del Conflent d’uns 1.200 habitants. Untret característic que enorgulleix els seusveïns és que s’estima que amb molta pro-babilitat el comte Guifré el Pilós va néixeren aquesta població, donat que Sunifred I,el seu pare, posseïa comtat i castell enaquestes terres. D’aquí prové el sobrenomde «bressol de Catalunya».

Després d’una acollida dels Cantaires deRià i d’un bon àpat al restaurant del poble,i ben escalfats entre la calefacció i els vinsfrancesos, vam dirigir-nos a l’església, ellloc destinat al concert coral.Una església magníficament guarnida ambun retaule daurat, escultures i frescos detonalitats anyils al sostre que evocaven uncel estrellat, la convertien en un escenariperfecte per a un intercanvi musical i cul-tural.El repertori comú va ser força adient a l’es-perit de la jornada: Muntanyes del Canigó,

Rossinyol i Joia en el món van ser les can-çons seleccionades per arrodonir un con-cert amb força assistència de públic, moltencuriosit i emocionat amb la presència dela nostra coral.Per la nostra banda vam presentar un re-pertori ben variat amb la inclusió de la sar-dana Torroella vila vella, que va tenir granèxit entre els assistents.Després del concert ens esperava una agra-dable sorpresa: ens van preparar una re-cepció amb el batlle de Rià i un sopar moltcomplet amb gran varietat d’àpats que esva cloure amb formatges, coques, fruitafresca i pastissets, gentilesa de la mateixagent del poble i del forn de pa de Rià.Sens dubte la visita a Rià i Cirac ha estatuna experiència molt engrescadora tantper als cantaires de la Coral Josep Ruhícom per als acompanyants, que van gaudird’una diada inoblidable amb uns amfi-trions exquisits.

> Coral Josep Ruhí

Horaris del consultori

mèdic alspobles

ESTANYOLVistes mèdiques.

Dra. Andrea Neumann:Dimarts, 15.30 h-16.30 h.

Infermeria.Sara Cullell:

Divendres, 10 h-10.30 h.

MONTFULLÀVistes mèdiques.

Dra. Andrea Neumann:Dimecres, 9 h-9,30 h.

Infermeria.Sara Cullell

Dimarts, 15 h-15.30 h.

VILANNAVistes mèdiques.Dra. Mònica Ibañez:

Dimarts, 8.30 h-9.30 h.

Infermeria.Judit Pinsach:

Dijous, 15.30 h-16.30 h.

Recordeu que calconcertar hora al

telèfon 972 44 25 70

Horaris biblioteca

JosepFontbernat

De dilluns a divendresMatí:

de 2/4 de 10 a 2/4 de 2Tarda:

de 2/4 de 5 a 2/4 de 8

Més informació altelèfon 972 44 07 20

8

99


La festa del dijous Gras és una de les celebracions rematades amb música i ball!

Fer-se gran amb dignitatPodem dir que fer-se gran ha canviat amb el pas del temps. Poder gaudir d'una jubilacióremunerada és, per a la gent gran, una manera de fer-se gran amb dignitat.Si a més hi sumem que a Bescanó no ens manca cap servei i que tenim espais com ara el Casald'Avis per gaudir del nostre temps lliure, podem dir que fer-se gran no està tan malament, oi?

L'altre dia, passant per davant del Casald'Avis de Bescanó em va cridar l'atencióuna colla de jubilats que s'entretenienjugant a la petanca. Vaig observar unaestona les trifulgues mentre comenta-ven la jugada.

Va ser aleshores que vaig pensar la sortque teníem els retirats actuals i com hacanviat la societat en els últims centanys.

En els pobles agrícoles, com era Bescanó,la gent havia de treballar fins que el cosdeia prou!!

L'opció de cobrar jubilació no es preveia,senzillament perquè no existia. Per això,si no eren benestants o amos de la terra,no els quedava cap altre remei que de-pendre dels fills, sovint ja força escanyatsper tirar la canalla endavant.

Després d'haver treballat tota una vida,afrontaven els últims anys de la seva de-penent d'altri, encara que fos dels fills.

Igual que a tots els pobles, a Bescanó erafamiliar l'estampa d'avis, sovint encor-bats pels avatars de la vida, que s'ajuda-ven d'un gaiato per cercar el sol que elsescalfava l'hivern d'una existència senseperspectives.

Quina sort que tenim avui!: gimnàstica,petanca, classes de català i d'anglès, qui-na, tallers de memòria, excursions i viat-ges, informàtica, celebracions rematadesamb música les notes de la qual els pa-

drins segueixen amb una lleugeresa dig-na del jovent.

Els vestits negres i els mocadors al capque lluïen les nostres rebesàvies, fa anysque han passat a millor vida, donant pasa robes lleugeres i alegres, còmodes i mo-dernes. Es pot dir que anem a la modasense diferenciar-nos gaire de la que llu-en els de menys edat.

I, el que és més important, una pensióque ens permet afrontar els dies que ensresten amb cert optimisme i obsequiarels fills i néts quan ho creiem convenient.Això per a nosaltres és un gran orgull!

Tenim metges competents que vetllenper la nostra salut. I aquest fet, que so-vint no valorem prou, ens permet mirarel futur amb certa seguretat, malgrat lesqueixes que solem emetre (si no fos el ge-noll, si no fos la cama...), d'altra bandaben típiques a la nostra edat.

Per això crec que cap avi s'ha de quedara casa i cal aprofitar cada minut del diaper gaudir de tot el bé de Déu que ensofereix aquest trosset de terra anome-nat Bescanó. I agrair la sort d'haver nas-cut o de viure en un raconet de món tanprivilegiat.

> Casal d’Avis> Per M. Dolors Majoral


Reconeixement al projecte de recuperacióde l'illa de la PilastraEl mes de febrer passat el projecte derecuperació de l'illa de la Pilastra va serseleccionat per la Unió Europea entre els tretzemillors projectes Life avaluats el 2014, d’untotal de 46.

Cal destacar que, des que es reconeixenaquests plans, és la primera vegada que aCatalunya es distingeix un projecte Life Natura

El projecte Life+ Natura «Recuperació d’hàbitats riparis delriu Ter (Riparia-Ter)», coordinat pel Consorci del Ter i queha estat el que durant aquests darrers anys ha fet, entre al-tres, les tasques de recuperació de l’illa de la Pilastra, ha re-but un mereixedor reconeixement de la Unió Europea per lamillora dels boscos de ribera per mitjà de treballs forestals,el control d’espècies invasores i reforestacions, la recupera-ció de zones d’inundació temporal i la realització d'actua-cions d’ordenació d’ús públic.

La cerimònia d’entrega del premi tindrà lloc el proper 4 dejuny a Brussel·les, on el Consorci podrà realitzar una breu

presentació del Riparia-Ter.

Els tennistes classificats, ensenyant les copes.

Tennis solidariEl Club Tennis Bescanó va organitzarl'any passat algunes activitatspensades per a petits i grans

Un bon exemple destinat als més petits ha estat eltorneig infantil, en què l'Esteve Matamala va que-dar campió després de fer un molt bon paper.

Un altre seria l’organització de la Lliga Social, queaquest any ha donat la victòria a en Toni Carvajal; elsubcampió va ser el jugador Marc Rieradevall i entercera posició va quedar en Grau Matas.

El més destacat va ser el Gran Recapte, que va tenirla col·laboració d’Esports Pau i el nostre club i queconsistia a passar-s'ho bé tot jugant a tennis i acon-seguir recaptar menjar per als més necessitats.

Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els partici-pants que hi van posar el seu gra de sorra.

Com cada Nadal, vam organitzar un dinar de ger-manor per fer pinya i per poder-nos desitjar un nouany carregat d'èxits!

> Club Tennis Bescanó

110

L'illa de la Pilastra és una illafluvial que està situada entre

els municipis de Bescanó,Salt i Sant Gregori.


111

Renovació contínuaDes de la passada edició de la festa major la junta de la comissió ha incorporat una novafornada de membres. Són joves bescanonins amb moltes ganes de treballar i d’aportar novesidees a l’organització de la nostra festa i així rellevar els més veterans

Des de l’última renovació, ara farà 4anys, hem intentat instaurar unes líniesa seguir com són ara la transparència enla gestió, la màxima inversió possible enel comerç de proximitat, uns preus ajus-tats al moment econòmic que vivim, et-cètera. Sense oblidar la qualitat i lavarietat d’actes organitzats. Però tambécreiem que una comissió de festes s’had’anar adaptant als nous temps, és a dir,a les noves generacions... Per a nosaltresés una enorme satisfacció veure que totsels veïns de totes les edats esperen ambmolta il·lusió els dies de la festa. Que

continueu vivint la festa i participant enels actes programats és per a nosaltres elmillor premi que podríem tenir... i espe-rem que sigui per molts anys!

Treballant per la propera festamajorLa comissió ja té programada, en granpart, la propera festa major. El tret desortida tornarà a ser a la Plaça, on torna-rem a menjar sardines i escoltarem ha-vaneres... Esperem que aquest any noplogui! La 4a Beskanoninada es presen-ta més remember que mai i el contractedel cap de cartell de la nit de divendres ja

> Comissió de Festes de Bescanó

La comissió va voler celebrar la bona marxa de la festa amb un sopar,en què van participar un gran nombre de voluntaris. Fotos: Rosa Torrijos.

està signat... Esperem que us agradi!Deixem una mica de lloc a la intriga i jaus anirem desglossant tot el que hempreparat més endavant.

Canvi d’horari del ball del’orquestra!Aquest any, la comissió de festes hemvolgut modificar l’horari del ball de diu-menge de l’orquestra. Crèiem que conti-nuar fent el ball a les 11 de la nit era unerror, ja que és massa tard. Així queaquest any el ball es farà a continuaciódel concert. Tindrem una tarda i un ves-pre de música amb el millor ambient!

El mes de gener passat vam fer el soparde col·laboradors de l’última festa ma-jor, la del 2014. Malgrat algunes baixes,ens vam trobar tots plegats, aquest copmés tranquil·lament, per sopar, sortejarla panera de cada any, veure el típic ví-deo d’imatges de la darrera festa major iballar amb la música del discjòquei.Aprofitem, com cada vegada que en te-nim l’ocasió, per tornar a donar gràciesa tots/es els/les col·laboradors/es quefeu possible aquesta festa. Sense vosal-tres no seria possible!

Ens veiem per la festa major de Bescanódel 2015!


La cuina sostenible de Càritas Bescanó A finals de l'any passat, Càritas Bescanó, amb el suport de Dipsalut, vam organitzar un cursde trenta hores per millorar la cuina amb els diferents productes que reben les famílies de lasecció d'aliments.Aquest curs ens va animar molt i vam pensar que seria bona idea presentar-nos al concursde receptes de cuina que organitzava Càritas i que l’única condició era que les recepteshavien de ser econòmiques i saludables i que poguessin alimentar quatre persones amb unpressupost màxim de 8 euros.

Ens ho vam agafar amb tanta il·lusióque, de Bescanó, van sortir seleccio-nades quatre receptes que seran pu-blicades en el futur llibre de cuinaReceptes culinàries, econòmiques isaludables, que està apadrinat percuiners gironins de prestigi.

Aquests padrins, que també són elsencarregats d’avaluar totes aquestesaportacions culinàries, són Joan Ro-ca, del Celler de Can Roca; Marc Gas-cons, del restaurant Els Tinars; JordiJacas, d’El Molí de l’Escala, i IolandaBustos, del restaurant La Calèndula.

Els participants del poble que vanportar receptes van ser la Dàlia, ambun clàssic de patates amb botifarra; laLourdes, que va aportar un plat benoriginal, truita d’arròs; la Margarita,que va suggerir uns popets estofatsdeliciosos, i en Nassim, que va fer-nosuns pebrots farcits difícils d’oblidar.

Considerem que ha estat un suportmolt important a la tasca feta per lacuinera Nuri Gil, a qui aprofitem perfelicitar-la juntament amb la nutri-cionista Montse Ledesma, per les se-ves aportacions al curs i per haveraconseguit una interessant tasca degrup.

Esperem poder gaudir ben aviat d’a-quest volum. El llibre Receptes culi-nàries, econòmiques i saludablestambé es podrà descarregar en formatdigital.

«Volo», «voluntas», voluntari,voluntariatEn aquestes paraules, algunes direc-tes del llatí, altres ja catalanes, hi hacontinguda (al nostre entendre) total’argumentació, totes les essènciesque fan que unes persones dediquinpart del seu temps o part dels seus di-ners, o part de... a les altres personesdel seu entorn proper o no tan proper.

Això és el que han fet i fan els

voluntaris de Càritas Parroquial deBescanó, però en necessitem més...

Volo, vull: És una decisió completa-ment lliure que tots han pres simple-ment perquè han volgut amb plenadeterminació de servir els altres, qua-si sempre desvalguts en algun sentit.

Voluntas, voluntat: Tots i totes sónplenament conscients de les enormesdeficiències que hi ha en el nostre en-torn i de les necessitats vitals que mol-ta gent pateix, i tot plegat ha creat laferma voluntat d’ajudar els necessi-tats donant part del seu temps i partdel seu saber a Càritas Parroquial.

Voluntari: És tota aquella personaque ofereix alguna cosa als altres sen-se esperar res a canvi. Càritas Parro-quial de Bescanó té voluntaris perrepartir aliments, voluntaris que ate-nen el rober, voluntaris que ofereixencompanyia a persones ancianes o des-valgudes i voluntaris que cuiden i con-trolen l’organització administrativa.

Voluntarietat: Les necessitats d’unpoble són moltes més que les que hemexpressat. És evident que es necessi-ten voluntaris per fer les aportacionsperiòdiques de diners o altres aporta-cions.

A Bescanó, a part de l’Ajuntament, hiha empreses que col·laboren de ma-nera activa. Càritas està subjecta acontrols de l’administració en generali a normes de caire local.

Es vol fer molt més. Voldríem arribarals infants que tinguin necessitats enl’ensenyament, seria bo poder ferclasses complementàries de repàs.Per això demanem voluntaris joves.Nois i noies de Bescanó diposats aajudar nens o nenes o la gent gran enla mesura que es pugui.

És molt una hora a la setmana per aju-dar els altres? Pensem-hi...

> Càritas Bescanó

Homenatge amossèn QuimEns arribà a la Parròquia deBescanó Mn. Quim, deixantamb tristesa el país de missionsperquè no era el seu destí. Elmossèn acceptà el destí que Déuli envià. Bell exemple!

Mn. Quim era una persona forta, sen-zill i humil, i amb aquestes belles qua-litats fou el bon sembrador que en elfutur florirà la bona llavor que ell sem-brà amb l’Evangeli testimoniat, ambels temes bíblics i altres coses com elprojecte de Càritas a Bescanó, ani-mant en tot moment un grup entusias-ta de voluntaris per distribuir alimentsmensualment segons els criteris delsassistents socials i portar un rober onel que ho necessités pogués trobarquelcom adient. Podríem dir moltesmés virtuts de Mn. Quim, però peracabar li dediquem unes paraules:«Has passat com una flama, ambamor i caritat. Ara, des de l’Eternitatresplendeix la teva flama.»

12

Mossèn Quim va complaure els socis del'Associació Gent Gran, assistint a lacelebració del 20è aniversari.

113

Poble en viuLa Pilastra - març 2015 Poble en viu

> Comissió de Festes d’Estanyol

El diumenge 1 de març unacinquantena de persones ensaplegàrem a Estanyol per gaudirde la natura que, a les albades dela primavera, comença de nou adespertar i transforma el colordel vestit...

La passejada es va plantejar amb la idea de fer unrecorregut per la història de les plantes, des delsinicis de la civilització fins als nostres dies, atu-rant-nos en les anècdotes del poble: què s’havia defer quan algú estava espatllat, què calia resar quanun infant estava enaiguat…

Ara bé, el recorregut no va ser simplement infor-matiu, sinó que es va escenificar en sis quadresdistribuïts en diferents llocs del poble.

A la plaça es va fer la Salutació i la Invocació a laMare Natura, des del comunidor i oberta als qua-tre elements.

Més endavant, a can Masgrau Nou i sota un llorer,la sacerdotessa romana coronava un gladiador ro-mà guanyador. El llorer és símbol de la glòria delsvencedors.

Al costat de la resclosa del riu, la remeiera recita-va conjurs i mostrava el contracte d’aprenentatgedel seu fill, que seria cirurgià, barber i dentista, del’any 1854, extret de la col·lecció Documents departiculars de l’Arxiu Municipal de Girona.

A can Puig-oriol, la remeiera escampava flors desaüc i donava receptes per evitar que entri la pestaa casa. El saüc és un dels arbres amb més poten-cial màgic en la cultura occidental. Recol·lectat lanit de Sant Joan, també era valuós contra les tem-pestes, els lladres, els mals esperits i la màgia. Al-gunes persones d’Estanyol aprofitaven la fustabuida de saüc per fer xiulets i tiradores.

Prop de can Ramon, la bruixeta remeiera feia co-ixinets d’artemisa per tenir somnis reveladors.L’artemisa és la planta de la dona, la reguladoradels períodes menstruals i de la síndrome pre-menstrual. Per tant, és un bon remei per a la histè-ria i la irritabilitat femenines.

A la plaça del poble novament, la remeiera burletaens repartia una fórmula per «tenir bona vida»,fent-nos ressaltar la necessitat d’alegria i de tem-prança.

Un cop al Local Social, vam explicar i posar en co-mú anècdotes de remeieres del poble i vam ense-nyar a fer un elixir d’amor a base de berbena,marialluïsa i aiguardent.

Un bon esmorzar va ser la cirereta del pastís: ela-borat per les mateixes organitzadores amb pro-ductes de la terra i plantes medicinals, una barrejaeficient per aconseguir bona salut i, com deien a laCatalunya moderna, «casa bona és casa sana».

> Per Dolors Vilamitjana

Els masos i paratges d'Estanyol van ser l'escenari de diferents representacionsen què l'home ha utilitzat les plantes per al seu benefici o plaer.Fotos: Dolors Vilamitjana i Pep Moner.

Passejada màgica a Estanyol


També estem dedicant esforços a seguiren la tasca de formar persones, des delsmés petits fins als més grans, fet que elCE Bescanó considera prioritari i moltimportant tant pel bé del Club com peldel poble de Bescanó.

Aquesta temporada la podem definircom una temporada d’èxits. Tenim 13equips, 5 dels quals competeixen en elConsell Esportiu del Gironès i 8 en laFederació Catalana de Futbol.

També cal esmentar que en aquests mo-ments tenim 190 jugadors en els nostresequips i es vol seguir creixent per donar

un millor servei als jugadors, sobretotjugadors del poble, tot i que tambécomptem amb gent de fora per acabarde formar els nostres equips i assolir elsnostres objectius.

Tots els equips del futbol de base delclub segueixen els seus processos d’a-daptació i tot amb un mateix sistema:seguir creixent dia a dia amb el treballrealitzat a l’entrenament i l’observaciódel partit, per continuar millorant con-tínuament.

També ja estem preparant el 2n Cam-pus de Futbol. Veient que l’any passat

va ser molt participatiu, aquest any nopodíem ser menys i tornem a ser-hi,amb les experiències i sensacions tanpositives que vam tenir des del club i lacoordinació del campus; no podria serd’una altra manera que tornar-hi.

Ja us avancem que aquest campus tor-narem a passar un dia a Barcelona, mar-xarem amb l’autocar i anirem a fer unajornada de participació a la Ciutat Es-portiva Dani Jarque i allà jugarem ambels jugadors del campus de l’Espanyol. Iun cop acabada la jornada anirem alCamp Nou, on visitarem el museu i l’es-tadi a peu de gespa i les instal·lacions.

Han passat vuit mesos des que el Club va tornar a arrencar els entrenaments de futbol.Aquesta temporada hem previst una sèrie de canvis, ja que la junta volem potenciar tant elfutbol de base com els dos equips amateurs

> CE Bescanó

En futbol, seguim millorant cada dia

114

> Per Guillem Ferrer i Luque

Imatges dels díptics informatius del campus.

115


Aquesta és una activitat pensada perquè elsmés joves coneguin tot jugant els valors d'a-quest esport que tant ens apassiona. Perquè,malgrat el seu caràcter individual, fomentamultitud de qualitats com ara l'autosupera-ció, el respecte per les regles i pels rivals, lacompanyonia o la disciplina mateixa, i no ob-lidem el seu caràcter social, ja que cada copaglutina més gent en diferents clubs percompartir interessos i experiències.

Per portar a terme el projecte disposem d'unbon coneixedor d'aquest món com és enFrancesc Luna Bassó, entrenador d'atletis-me i monitor d'educació física escolar queatresora una gran experiència com a atletanacional, internacional i com a entrenadord'atletisme. Tot i la novetat, una quarantenade nens i nenes de Bescanó ja formen partdels tres grups que s'han organitzat segonsles seves edats.

Per incentivar que la mainada continuï in-troduint-se en aquest esport, Bescanó Corre,aprofitant la nostra Cursa dels Senglars queorganitzem cada any el dia 1 de maig, hemvolgut incorporar com a novetat una Cursade Garrinets, que estarà destinada als infantsi que es portarà a terme en un circuit especiali amb inscripcions gratuïtes, tot inclòs en unmarc lúdic i festiu. Us hi esperem!

Aquest curs els del clubBescanó Corre hem engegatun projecte molt engrescador,l'Escola d'Atletisme per amainada, que es fa fora del'horari escolar i que condueixl'entrenador Francesc Luna

> Club Bescanó Corre

L'Escoletad'Atletisme

Aquesta nova activitat ha pogut fertres grups de joves atletes disposatsa passar-s'ho molt bé tot jugant.


Benvolguts/des participants de laCavalcada de Reis 2015, la Comissióde Reis volem agrair-vos la vostradesinteressada col·laboració ireconèixer l’esforç i la il·lusió que hiposeu per fer-la possible.

Als nens us volem dir que l'anyvinent intentarem venir méscarregats que mai i ho farem nonomés amb joguines, sinó tambéamb molta il·lusió i màgia.

Us convidem a participar en lapropera cavalcada. Si algú hi estàinteressat, us podeu posar encontacte amb la M. Àngels Gri, altelèfon 660 550 208, que és qui ens

ajuda quan marxem a Orient.

Nota de Ses Majestats els Reis d'Orient

Una imatge de la nit de Reis. Foto: Pere Magrià

Més de 2,3 milions de catalans vandesobeir contundentment les autori-tats espanyoles i es van recollir quasi1,4 milions de signatures de denún-cia contra l’Estat espanyol i les sevesactituds antidemocràtiques respecteal nostre procés d'autodeterminació.

L'històric 9N, garantit a peu d'urnaper 40.000 voluntaris, va marcar,doncs, el final d’una etapa i l'inicid'una de nova. Les eleccions munici-pals del proper 24 de maig estan si-tuades a la meitat del camí que hemde recórrer des d’ara fins a les elec-cions al Parlament, que s'han deconvertir en un plebiscit sobre la in-dependència de Catalunya. És peraixò que l’ANC està treballant per-què les candidatures que concorrinals comicis municipals facin explíciten el seu programa la seva implica-

ció en el procés cap a la independèn-cia.

Però abans estem convocats a la IIIAssemblea General Ordinària del’ANC, que se celebrarà al PavellóBarris Nord de Lleida el proper 12d’abril de 2015, on s’haurà d’aprovarel full de ruta que ens ha de marcar elcamí fins al 27 de setembre i on tam-bé s’han de renovar càrrecs al secre-tariat nacional de l’ANC.

Arriba el moment de la veritat i totsjunts hem de seguir treballant perconsolidar la majoria social a favorde la independència i ampliar-la almàxim possible. L’oportunitat decrear un Estat modern, democràtic iadaptat als nous temps no es té cadadia i estem convençuts que els cata-lans no la desaprofitarem.

La jornada del 9N va representar el punt àlgid delprocés d'emancipació nacional que està protagonitzantel poble català, amb un èxit rotund de participació

> ANC Bescanó

El debat sobre independència serà undels punts importants en lesproperes eleccions

Imatge del darrer 11 de setembre. Foto: Pere Magrià

116


117


> Per Rosa Torrijos

118

Sense adornar-nos-en ja hemencetat un any nou. Això voldir que han passat les festesde Nadal, el Cap d'Any i Reis.

A Bescanó durant aquestesdates les activitats no paren...

Els primers de celebrar lesfestes nadalenques són elsmés grans de poble. Els delCasal d’Avis van fer amb undinar i ball a la Sala Polivalentel dia 13 de desembre.

La biblioteca també teniapreparada una sessió especialamb contes vora el foc.

Aquesta vegada i a causa deles llevantades, la CollaL’Isard i la resta departicipants es van veureobligats a portar el pessebe aVilanna en comptes de SantGrau. L’acte va acabar ambcarn a la brasa, begudes, cocai cantada de nadales.

Les activitats més esperadespels petits de la casa són elcagatió popular, els diferentscasals de Nadal, el PIN il’arribada del Reis d’Orient.

Feliç 2015!

Els més petits jugant o fent la carta als Reis de l'Orient.Fotos: Pere Magrià.

L'obra de teatre Conte de Nadal,de Charles Dickens, representadapel grup de teatre local. Foto: Salvador Fàbregas.

119


Comencem pel principi... El dia 21 de desembre enJordi Tonietti feia ballar i riure els més menutsque, acompanyats de la família, no van parar de fergresca en tota l’estona. Les cares d’il·lusió de lamainada s’unien a cops de bastó que el tió, que,ben sofert, aguantava, amb la finalitat de fer unabona «cagada» de regals per a tots els assistents.

El Casal de Nadal, el Nadal Jove i el PIN de Nadalhan estat, com cada any, un èxit de participació iqueda demostrat que la imaginació dels monitorsno té límits per fer passar l’estona als més petits ials joves quan el fred no perdona a l’exterior: ta-llers, inflables, jocs dinàmics, cançons...

La Gran Quina de Bescanó segueix portant gent detot arreu que espera, mentre els canaris canten elsnúmeros, emportar-se alguna panera, un brongrapat de fuets i més d’un pernil cap a casa.

La Coral Josep Ruhí va programar, com ja és tradi-ció, el tradicional concert de Sant Esteve que en-gresca famílies senceres a cantar nadales i cançonspopulars.

Un altre espectacle cutural que agrada molt al pú-blic és l’obra de teatre que ens té preparada cadaany el grup local Alba Nova. A més, aquest anyaparcaven Els Pastorets i estrenaven format. Vanportar un clàssic d’aquestes dates, Conte de Na-dal. Val a dir que el senyor Scrooge i els seus fan-tasmes van rebre un munt d’aplaudiments.

A Bescanó, el Cap d’Any cadascú el celebra a la se-va manera. Els joves no van poder esperar al 31 i elvan avançar als dies 27 i 28 en una festa a la recto-ria de Vilanna. La resta vam haver d’esperar el diaque toca i ho vam fer a la Sala Polivalent amb unsopar i una festa molt animada que va acabar ambuna xocolatada, però de fred no en teníem pas!

I no podem començar l’any sense la cavalcada deReis, que és sense cap dubte la nit més màgica del’any, i sempre va bé començar l’any amb màgia... ialguns regals!!

Els de la Colla L'Isard van portar el pessebre aVilanna i van cantar nadales. Foto: Pere Magrià.

Els més petits fent cagar el tió. Fotos: Pedro Valle.

L’entrevista La Pilastra - març 2015

«És igual del color polític que siguis, totshauríem de poder rebre el mateix tracte»En Moisès va néixer a Bescanó l'any 1975, té 39 anys i està vinculat a la política local des de fatemps. Va començar quan en Jaume Bagué dirigia ERC al municipi i ha estat durant vuit anysregidor per Entesa per Bescanó.

Estar sempre a l’oposició és dur. Ara, amb el trencament d'aquesta formació, ha deciditposar-se al capvadant de la llista d'ERC a Bescanó. Aquesta vegada, però, treballarà perentrar al govern com a alcalde.

Es defineix com una bona persona, treballadora i senzilla, i també té clar que vol canviar la manerade fer política del poble, ell en diu «petites coses que serviran de gran ajuda» per millorar laparticipació, la transparència i, sobretot, la relació entre els bescanonins i bescanonines, siguin delcolor polític que siguin...

I què en milloraries?També petites coses...: la relació entreveïns, per exemple. Petites ajudes a lagent gran perquè puguin adaptar la casaa les seves necessitats...

Què creus que falta a Estanyol?Això ens ho haurà de dir la gent del poblequan ens trobem amb ells. Estem fent lespresentacions a cada poble perquè enspuguin explicar què necessiten.

I a Vilanna o Montfullà?Igual. Des de Bescanó no podem decidirquè cal millorar o canviar. Han de ser ellsque ens diguin què volen.Per què et presentes?Perquè porto uns quants anys en política

i crec que estem en un moment en quèCatalunya necessita un impuls des delsmunicipis per aconseguir ser indepen-dents. Des dels pobles podem pressionarmolt fort per aconseguir-ho.

Què ha passat amb Entesa?No ha passat res. Seguim tenint bones re-lacions. Però crèiem que la gent ens de-manava un canvi. Ens demanava estarsota una sigla que es “mullés” més en elmoment que estem. Hem optat per ERC.

Però tu ets més de la CUP, no?Jo sóc d’aquell partit que sigui claramentindependentista. M’és igual quin sigui.Sóc militant d’ERC i simpatitzant de laCUP. A mi m’agradaria que totes les es-

El candidat d'ERC a Bescanó,Moisès Ortega, fotografiat a la

plaça de les Nacions.Foto: Rosa Torrijos

> Moisès Ortega i Cobos, candidat a l'alcaldia (ERC)> Per Rosa Torrijos

Quedo amb en Moisès ben d’hora. L’aca-ben d’operar del turmell i li caldrà unsquants dies per poder tornar anar a tre-ballar. M’espera amb la Teia, la seva com-panya, i el seu únic fill, en Bernat.Aviat serà hora de portar el nen al cole, elmateix col·legi on en Moisès va cursar elsestudis primaris. Abans de marxar, enBernat m’ajuda a fer algunes ganyotes alseu pare per treure-li un somriure men-tre li faig les fotos... En Bernat diu que almaig ell votarà el seu papa.

Què canviaries del poble?Petites coses...: aconseguir més participa-ció, una gestió diferent que permeti crear

llocs de treball, més transparència...

20

221

L’entrevistaLa Pilastra - març 2015

querres independentistes s’agrupessinamb un sol objectiu.

És clar que guanyi qui guanyi hihaurà un canvi...Sí, s’ha girat un full de 28 anys d’en Soy.A veure si ara els dos partits que sompodem trobar la manera de tenir mésbon rotllo.

Quin és el teu punt fort?Sóc bona persona i puc treballar sensefer distincions amb la gent. És igual delcolor que siguis, tothom al poble ha derebre el mateix tracte.

I el teu punt feble?Que a vegades sóc massa bona perso-na...

Com creus que et veu la gent?Mira, a Bescanó la gent que simpatitzaamb el teu partit et veu d’una manera ila gent que no, et veu d’una altra forma.Tenim el poble com molt dividit. És comuna herència...

Com t’agradaria que et veiessin?Doncs com una persona que ha treballatmolt dur durant vuit anys. Sobretotquan el partit que governa no comptagaire amb tu i no et posa les coses fàcils.M’agradaria que em veiessin com algúproper que vol treballar per a ells.

Durant quant temps?Vuit anys més com a màxim.

Què ha passat en els darrers anysal municipi?Ha faltat transparència de govern. Nohan comptat amb l’oposició, per exem-ple, per aprovar uns pressupostos parti-cipatius... Seria més fàcil treballarplegats en alguns aspectes, així arriba-ríem al consens més ràpid. Al cap i a lafi tots estem per ajudar la gent del poble.

Per què creus que la gent escullBescanó per viure-hi?Penso que està ben dotat de serveis i aprop de Girona. Però això passa a altresllocs com ara Fornells, Vilablareix i SantGregori. La majoria vénen de ciutats més

grans i busquen un canvi, algun lloc méstranquil..., però el que troben aquí hopoden trobar en molts altres llocs. Al-guns escullen Bescanó, sí, però altres vana viure a Sant Gregori, que també s’hi es-tà bé...

No et presentes sol. Tens un grupde persones que et segueixen.Com són?Tenim una llista de gent collonuda! Haset impressionant. En poc més de dosmesos hem trobat 21 persones que enshan fet costat i que estan demostrantque tenen molta empenta, força i ganes.

Era gent que votava Entesa?Hi ha de tot, però alguns d’ells no erenvotants d’Entesa i, en canvi, se sentenmolt diposats amb ERC.

Com escolliu quin càrrec li toca acadascú?Ho farem democràticament. Hem pre-parat unes segones primàries per esco-llir quina feina li tocarà a cada un. Javam fer un procés d’escollir el candidati ara repetirem. La participació serà undels punts clau del nostre programa.M’he trobat que tothom està molt actiu,n’hi ha que som membres del GEB, dediferents clubs esportius o del grup decaçadors, i a tothom li agradaria arribara ser regidor, i això és bo, vol dir que hiha ganes de treballar...

Et fa sentir orgullós aquesta llista?Molt. Fins i tot em sap greu perquè hiha gent que haurà de quedar fora. Te-nim gent molt preparada, fins i tot moltmés preparada que jo, però que no havolgut fer el pas definitiu per presentar-se però sí per donar-me suport.

Què li diries a la gent del munici-pi. Però sense demanar el vot, eh?Demano a la gent que ens faci confian-ça. Que ens donin l’oportunitat de de-mostrar les ganes que tenim detreballar. Sempre sense prometre cosesque no es poden complir.

En Moisès i la seva parella, laTeia, tenen un fill. Viuen a prop

del riu, en una masia amb moltahistòria, l'antic molí fariner. El

molí de Benages havia estat unade les propietats dels comtes

Berenguer. A ell li agradaanomenar-lo «el molí de Bescanói prou, res de comtes...», i és que

en Moisès és una personasenzilla a qui li agrada passejarpel costat de riu i entretenir-se

mirant o jugant a futbol.

Sempre ha estat vinculat a aquestesport. Primer jugant amb els

equips del Club Esportiu Bescanói després estant a la junta

directiva.

Va optar per dedicar-se a l'oficide paleta. Actualment és

autònom i té una petita empresade construcció amb alguns

treballadors.

En Moisès no es pot imaginar lavida sense música...: li agraden

els grups de rock català com araSopa de Cabra i Sangtraït. També

el rock estatal, Extremoduro,Barricada o Fito y Fitipaldis.

Les cançons de Lluís Llach tambésonen sovint a l'antic molí.

Li agrada tenir a la tauleta de nitalgun llibre de Jaume Cabré o del

periodista Xavier Bosch. Lapintura no l'atreu gaire, però sí

que li agrada l'art urbà.

El seu lloc preferit del món éssense cap mena de dubte

Catalunya. Un lloc que esperaque ben aviat aconsegueixi la

independència. Tot i que creuque arribar-hi no serà bufar i fer

ampolles, pensa que la millormanera d'aconseguir-ho és

des dels pobles.

L’entrevista La Pilastra - març 2015

«Els projectes municipals cal portar-losamb honestedat, treball i constància»En Pere va néixer a Bescanó l'any 1972, té 42 anys i en fa quatre que és regidor a l'Ajuntament perCiU. Dins de la seva família, no és l'única experiència en política local perquè l'Eva, la seva dona,ja va ser tinent d’alcalde a la població veïna de Salt, també per Convergència i Unió.

Presentar-se per a alcalde és un dels somnis de la seva vida i diu que té tot el suport de la família.«Estic tan il·lusionat que vaig encomanant l’alegria per aquest projecte a la família i als amics.»

Es defineix com una persona molt constant en les seves responsabilitats. És extravertit i sapescoltar. Aquests valors creu que l'ajudaran en la seva nova visió de fer política. Un visiórenovada, en què vol protegir el llegat que l'actual alcalde li ha deixat: estima pel patrimoni,mantenir la pau social, seny a l'hora d'administrar els diners públics..., però ho vol fer amb unadestresa diferent, més propera, més adequada als temps que estem.

Es pot fer una millora substancial a la zo-na esportiva, adaptant i millorant les ins-tal·lacions actuals.

Han quedat obsoletes?No, jo diria que ens estan quedant satura-des i hem de pensar la fórmula per millo-rar-les per cobrir millor la demanda.Començant per la piscina...

Però els pobles què? Què falta a Vi-lanna?Crec que s’hauria de millorar l’accés d’en-trada o sortida a la urbanització de MasLlunès. El trencall de Trullàs cap a la ur-

banització el trobo perillós.

I Montfullà?Un bon objectiu podria ser treballar persoterrar l’última línia d’alta tensió quequeda a la vista. Crec que seria una millo-ra important.

I Estanyol?La veritat és que és el poble del que en tincmenys coneixement... Però sé que s’hi fanmoltes activitats i potser caldria revisar lesinstal·lacions.

Per què et presentes?Perquè em fa moltíssima il·lusió. Quan

El candidat de CiU aBescanó, Pere Lluís Garcia.Foto: Rosa Torrijos

> Pere Lluís Garcia i Palou, candidat a l'alcaldia (CiU)> Per Rosa Torrijos

Els fills d'en Pere també volien sortir al'entrevista. Els hauria fet gràcia, però que-dem en hores de feina i ells són a col·legi,que també és el mateix on va estudiar elseu pare. Però han deixat dit que escriguique l'Aina fa patinatge i que li agrada molti que en Pau juga a futbol i que si pot mar-carà molts gols... Queda escrit!

Què canviaries del poble?Penso que el poble està molt bé. Canviarcanviar, no gaire res. Almenys no d’unamanera radical. Però sí que calen algunesrevisions o canvis.

Doncs què en milloraries?

22

223

L’entrevistaLa Pilastra - març 2015

vaig entrar en política local, fa quatreanys, no em vaig plantejar que aquestmoment arribaria tant ràpid, però reco-nec que és un dels somnis de la meva vi-da. També crec que estic preparat perfer-ho, tinc el suport del partit i dels decasa, i això m’ha ajudat molt a decidir ti-rar endavant.

Quin és el teu punt fort?La constància, el treball i la tossuderia...Bé, això són tres punts i m’has dit un, oi?[riu]

I el teu punt feble?Confio massa en la gent i això no sempreés positiu. Potser pots pensar que això noés un defecte, però jo crec que sí, que avegades em va en contra.

Com creus que et veu la gent?Com una persona amable i propera. Sa-ben que vaig de bona fe.

Com t’agradaria que et veiessin?Com aquella persona que intentarà aju-dar-los en les seves necessitats.

Durant quant temps t’has plantejatel teu mandat?Sempre parlo que és un projecte per vuitanys. Per això he volgut envoltar-me degent jove, perquè s’engresquin a treballaren un projecte de futur. Si a la visió de lagent jove hi afegim aquella gent que haescollit Bescanó i els fusionem amb algu-nes persones amb experiència en el go-vern, tenim la millor combinació, elmillor equip.

Què ha passat en els darrers anysal municipi?Ui, moltes coses. Culturalment hem arri-bat a Nova York i fins i tot hem donat lavolta al món. Hem reconstruït l’estació,hem acabat les millores de l’illa de la Pi-lastra, aviat inaugurarem un punt d’in-formació turístic a l’estació, hem estatatents a les necessitats dels infants i lagent gran, hem creat el batxillerat per alsmés joves. I tenim projectes a la vista...Tot això cal dir que ho hem fet en unes

condicions de duresa econòmica extraor-dinàries.

Però heu apujat els impostos...Sí, tens raó. Va arribar un moment queels impostos estaven molt per sota de lamitjana i els vam apujar per igualar-losals de la resta de pobles. Ara encara es-tem per sota de la mitjana del que es pa-ga en altres municipis, però no estem tanallunyats. Això ens ha permès mantenirpreus en molts dels serveis que en altresllocs s’han vist obligats a apujar.

Quin paper ha tingut l’oposicióaquest temps?Crec que caldria tenir bona relació ambtothom, però a canvi cal esperar que noposin pals a les rodes en tot i per tot. Se-gur que no tot el que s’ha fet està bé, pe-rò tampoc està tot tan malament com avegades volen fer creure a la gent.

Per què creus que la gent escullBescanó per viure-hi?Pels serveis..., perquè ho tenim tot. Gau-dim d’harmonia, pau social, sanitat, tran-quil·litat i no tenim delinqüència. Totaixò es valora a l’hora d’escollir un llocnou per viure-hi...

Si haguessis de sintentitzar el teuprograma electoral en una frase,quina seria?Fer que la gent de Bescanó pugui mante-nir el nivell de vida que hem obtingutaquests anys i, si pot ser, millorar-lo.

Tens un grup de persones que etsegueixen. Com són?Són gent amb empenta. Molt involucratsen el teixit social i les activitats esporti-ves, culturals i de lleure. Molt preparats iamb ganes de començar demà!

Què li diries a la gent del municipi.Però sense demanar el vot, eh?Que em tinguin confiança i també unamica de paciència. Que he pensat moltdetalladament aquest projecte i que elduré a terme amb honestedat, treball iconstància.

En Pere Lluís és el més gran delsgermans que vivien a cal Ros,

una d'aquelles cases baixes quehi ha al carrer Major. Sempre ha

viscut amb els seus avis i, comque per a ell és molt importantque els seus fills creixin amb la

saviesa i el coneixement de lagent gran, quan es van instal·lar

a Montfullà van optar percompartir habitatge amb els

sogres. Creu que la conviència ésfantàstica i agraeix tant l'ajuda

com els valors que podentransmetre als seus dos fills,

l'Aina i en Pau.

De petit feia teatre i ballavasardanes amb l'avi Guillem –«Vaig aprendre a comptar i a

repartir»–, quan era adolescent,i encara més tard, li agradava ferplaybacks a l'Alba Bescanonina

i era uns dels locutors d'unaràdio local anomenada Amistat.

Però a en Pere el que més liagrada és l'art en general. Lamúsica, el teatre i sobretot la

pintura. És un fan delsurrealisme i de l'obra de

Salvador Dalí; quan pot visita elmuseu i aprofita per anar al Port

de la Selva, un dels seus llocsd'estiueig de quan era petit.

Últimament no va gaire alcinema i quan ho fa veu pel·lis

de Disney... Ell és més de sortir apassejar i de gaudir de les vistes

de Bescanó des del mirador deSanta Anna.

Va estudiar enginyeria tècnicaindustrial i té un despatx

professional al polígon quedirigeix juntament amb el

seu germà.

Bescanó petit La Pilastra - març 2015

Un pessebre amb molt d’èxitCada Nadal ens agrada preparar alguna cosa que ens engresqui a nosaltres, als professorsi als papes i mames. Aquest any hem endarrerit els rellotges i hem escenificat unpessebre..., un pessebre vivent!

> L’escola > Pels alumnes

24

225

La Pilastra - març 2015 Bescanó petit

A l’escola ens agrada el Nadal iaquest any també hem volgutorganitzar alguna activitatdiferent adreçada a tots elsnens i nenes de l’escola i lesseves famílies

Com que aquest any tocava a Cicle Ini-cial preparar les activitats, vam pensarque seria una bona idea fer un PessebreVivent amb tots els nens i nenes de CicleInicial. I allò que semblava que seria re-presentar quatre escenes de pastorets idimonis, va anar creixent, creixent,creixent..., fins que va acabar sent un es-pectacle d’allò més reeixit. Gràcies tam-bé a la col·laboració de les famílies delsnens i nenes.

L’èxit ens va sorprendre i hem de dirque, quan vam veure la gentada que es-perava per entrar, vam tenir un bon en-surt pensant què passaria.

Però tot va anar bé, tret de les estonesd’espera, però creiem que l’estona vacompensar l’esplèndid Pessebre Viventque el Cicle Inicial va preparar amb lacol·laboració d’altres mestres de l’escola.

Volem també agrair una vegada més lacol·laboració de l’Ajuntament, que ensva facilitar tota la il·luminació, cosa queva fer que lluís encara més.

I com que una imatge, o més d'una, valmés que les paraules, us deixem quecontempleu aquesta petita mostra delque va ser.

L’orgull d’un equipL'Oriol Muñoz Torrecillas, delgrup B de 6è, ens narra enprimera persona com li agradajugar a bàsquet amb l'equip delpoble des que un dia, desprésde perdre molts partits, vansaber girar la truita...

Per fi va arribar dissabte, que és el dia dela setmana que més m’agrada perquè ésquan juguem els partits de lliga de bàs-quet.

Aquell dissabte, 21 de febrer, tenia unpressentiment: havíem de guanyar l’e-quip contrari.

Ja feia massa partits que perdíem perpocs punts i això havia de canviar d’al-guna manera.

Ja sé que també s’ha de saber perdre ique el principal és participar i bla-bla-blà…, tot això que es diu. Però guanyartambé està molt bé quan el teu equip vadels últims.

Som un equip molt benavinguts, queens esforcem tot el que podem i tenimunes entrenadores genials que ens do-nen ànims tant si perdem com si gua-nyem.

Aquell dissabte ho vam fer perfecte.Vam quedar l’Escala 33 - Bescanó 63.Aquest partit ens va donar molts ànims iconfiança en nosaltres mateixos. Tantaconfiança, que la setmana següent vamtornar a guanyar l’equip del Vilafant.

Tot pot ser que no tornem a guanyar capmés partit, però ara sabem què és gua-nyar i estem disposats a esforçar-nosmolt perquè el nostre equip no quedidels últims.

Endavant, CB Bescanó!

Bescanó petit La Pilastra - març 2015

El febrer va ser un mesmogut a la nostrabiblioteca perquè vamdur a terme diferentsactivitats relacionadesamb el carnestoltes i laPasqua

Unabibliotecaplena dellibres icontes

> La biblioteca

Aquestes petites trobades de coneixementes van fer entre els mesos de novembre idesembre. Les famílies que hi van assistirestan molt contentes de l'experiència i de-manen que es tornin a repetir els tallers.

Els assistents eren un grup de famíliesamb infants que es trobaven un cop a lasetmana per compartir activitats, xerra-des i experiències

L'Espai Nadó està pensat per a famíliesamb bebès que tinguin ganes d'experi-mentar noves sensacions amb els seus fillsi compartir experiències amb altres famí-lies amb nens de la mateixa edat.

L'Espai Explorador està pensat per a fa-mílies amb fills de fins a 3 anys. La idea ésfomentar el joc a través de sensacions ique els permetin interactuar amb els nensi nenes. També està pensat perquè les di-ferents famílies del poble es coneguin i

puguin parlar sobre coses que els preocu-pen o compartir vivències.

També hem començat un sèrie de xerra-des destinades als pares i mares que aju-daran a millorar alguns aspectes del'entorn familiar i escolar.

Al març, vam començar amb un taller d'-higiene postural que vam fer a la llar Bes-canó-nins. Aquí ens van donar diferentsconsells per evitar malformacions postu-rals que a vegades s'adopten sense voler.

La resta de xerrades es faran a la llar ElCarrilet, i els propers temes seran Les ra-bietes, el dia 16 d'abril, i Els límits, el 14 demaig.

Tots aquests actes estan organitzats perl'Ajuntament de Bescanó amb la col·labo-ració del Consorci de Benestar Social delGironès.

Espai de joc i coneixementA finals d'any, la Bibliojocs conjuntament amb la regidoriad'Ensenyament de Bescanó vam organitzar dos projectesnous: l'Espai Nadó i l'Espai Explorador

> Bibliojocs

A l'Espai Exploradors els nens i nenes interactuen amb els pares i mares.

El dia 20 de febrer vam rebre lavisita dels nens i nenes de P5 i 2nde l’escola Dr. Sobrequés. Pen-sem que és una bona oportunitatperquè coneguin les nostres ins-tal·lacions i per introduir-los alsllibres, la lectura i la cultura.

El mateix dia vam tenir la pre-sentació del grup Va de Contes,que ens van portar el seu Contesamb corona, contes de reis iprinceses…

Durant tot el mes vam fer una ex-posició de llibres sobre el carnes-toltes, la Setmana Santa i lesdisfresses.

Al mes de març l'Elena Ballesterde Piruleta ens va fer una sessióde contes per explicar-nos Els se-crets dels dracs.

A la primavera tindrem més ses-sions de contes: el dia 10 d'abrilserà el torn de contes Per llepar-se els bigotis, amb la Sessi Sitjà.Recordeu que aquests contes ex-plicats i representats sempre te-nen lloc a la biblioteca infantil,normalment a les 5 de la tarda.

Per acabar us animen a venir a lapresentació del llibre El desper-tar de l’ànima que farem el dia 17d’abril per preparar-nos per ladiada de Sant Jordi. Ens acom-panyarà la seva autora, Dolors

Coromina.

26

Bescanó petitLa Pilastra - març 2015

27

Diversió de Nadal a carnestoltes

Aquests darrers mesos han estat plens de di-versió! No hem parat de celebrar esdeveni-ments, de jugar i d'aprendre coses noves...

Hem celebrat a l’escola el Nadal fent cagar eltió, fent fanalets amb els pares i una festa ambactuació inclosa.

I sense adonar-nos ja ha arribat el carnestol-tes!! Ens ho hem passat d’allò més bé sota lesdifresses tot pintant-nos i jugant!!

Atenció, atenció!!Que pari l’orella tant el jovecom el gran senyor.El rei Carnestoltes sóc jo, i aquesta setmana us juroque d’aquí no em moc!

D’aquesta manera i amb un cotxe vermellmolt elegant, es va presentar a la nostra llar elSr. Carnestoltes aquest any. Com sempre seles empesca per fer-nos passar uns dies molt imolt divertits i esbojarrats.

Hem fet de tot, ens hem maquillat, disfressat,hem fet una festa i per acabar-ho d’arrodonirel dijous llarder va ser sonat, ple d’indis, pa-llassos i gallines. I rient, cantant i passant-hobé, li hem dit «A reveure i ns l’any que ve».

Fins l’anyvinent,senyorCarnestoltes!

> Llars d’infantsBescanó-nins i El Carrilet

Bescanó jove La Pilastra - març 2015

La UAP és una cantata per la pau en laqual participen instituts d’arreu de Cata-lunya, un d’ells el de Bescanó.

En cada actuació hi participen uns 200alumnes de cor general, que són els queestan a les graderies i canten en grup, iuns 35 solistes, que són els que porten elpes de la cantata i, alhora, la interpreta-ció de l’obra de teatre.

Per ser solista t’has de presentar al càs-ting. Algunes alumnes de l’institut s’hivan presentar, però només dues van en-trar-hi i van tenir la sort de formar partd’aquesta experiència: la Paula Fernán-dez i l’Olívia Thibout.

Per a nosaltres aquesta experiència haestat única! Hem conegut molta gent ihem treballat amb un grup molt nom-brós de companys i companyes. Tambéens ha servit per aprendre molts valorsque ens guiaran en el nostre dia a dia. Iuna de les coses més importants quehem après és que som molt afortunats detenir aigua i una família.

L’obraCada any l’obra tracta d’un tema dife-rent. Aquest any anava de la bomba nu-clear d’Hiroshima. Explicava la històriade la Sadako Sasaki, una nena que tenia

Cantar per millorar el mónAquest any, nosaltres, l’alumnat de segon d'ESO de l'Institut La Miquela de Bescanó,hem format part del projecte UAP 15, una cantata per la pau en què participen institutsde tot el territori català

> Institut La Miquela (Bescanó)

2 anys quan es van produir els bombar-dejos. Al cap de 9 anys li van diagnosti-car leucèmia, provocada per lesradiacions.

Una amiga li va explicar que si feia milgrues de paper podria demanar un desig.Ella va decidir fer les grues per demanarel seu desig: la pau en el món. Va arribara fer-ne 644 i els seus amics van comple-tar la xifra de 1.000 grues, després de laseva mort, ja que era el seu somni.

Aquesta història ens ensenya que s’ha delluitar pel que realment vols i que no valla pena resoldre els conflictes amb vio-lència, perquè es poden arreglar parlanti sense fer mal a la gent que no hi té capculpa.

Per col·laborar en l’espectacle, tots elsalumnes vam haver de fer grues de paperper penjar-les del sostre del teatre i tam-bé una per a cada actuació.

ActuacionsDesprés que l’Anna Gascón, la nostraprofessora de música, ens expliqués queparticiparíem en la UAP, vam començara llegir les lletres de les cançons. A totsens sonava la melodia de les cançons es-collides i, fins i tot, d’alguna ja ens en sa-bíem la lletra, tot i que en molts casos les

lletres que recordàvem no ens van servirperquè cada cançó estava pensada, tra-duïda i reescrita perquè s’avingués ambel que passava en l’obra de teatre.

A la classe vam començar a estudiar lescançons. El primer assaig va ser al gener,a l’auditori de La Mercè. Ens va costarseguir el ritme de les coreografies, ja quevam arribar una mica tard i els altresgrups ja havien començat a practicar-les.Però al final ens va sortir tot bastant bé.

Els dies següents vam estar assajant a laclasse les coreografies i les cançons.

El segon assaig va ser al cap de dues set-manes, al Teatre Municipal. Allà ja vampolir més les lletres de les cançons i lescoreografies. La Mercè, la directora mu-sical, ens va fer canviar algunes cosesque no acabaven de quedar del tot bé,com per exemple en una cançó ens vacanviar la coreografia amb ventalls per-què no anàvem gaire coordinats. Final-ment, va quedar tot ben lligat i benmuntat.

L’endemà va ser la nostra primera actua-ció. Vam actuar davant d’altres instituts.L’actuació, en general, ens va sortir bé,però a la cançó del final hi va haver petitsproblemes.

I, finalment, el divendres 6 de febrervam fer la darrera actuació per als pares,en la qual els nens i nenes es presentavende manera voluntària. Les actuacionseren de nit i a l’Institut de Bescanó ens vatocar a la sessió de les 8 i a la de les 10.Entremig de les dues actuacions ens vandonar sopar.

Els projectesAmb els diners que es van recaptar de lesentrades, que valien 6 euros cadascuna,es portaran a terme dos projectes: L’ai-gua neta salva vides, que és un projected’Oxfam Intermón per proporcionaruna font d’aigua a un poble d’Àfrica, iAtenció a la infància en risc d’exclusió,un programa de Càritas de Girona queajuda infants i joves amb dificultats en elseu procés escolar per tal de millorar elseu rendiment educatiu.

Per a més informació podeu visitar:www.oxfamIntermon.org

i www.caritasgirona.cat

> Per Aina Bataller i Laia Coll

28

El grup de Bescanó que hi va participar.

Bescanó joveLa Pilastra - març 2015

Massaneda ens va tocar la seva guitarra itots cantàvem al seu voltant. L’endemà,després d’una llarga nit i d’haver dormitpoques hores, tots junts vam endreçar lacasa i vam marxar deixant-la ben neta.

Després de deixar un any ple de dies d’a-legria i, per què no dir-ho, d’algun de notan alegre, comença el 2015 i volem se-guir creixent com a família. Així, ho femamb activitats que sempre funcionen,com és el cinema d’alguns divendres decada mes. Cada cop hi ha més gent mi-rant la sessió de cinema. Omplim totl’espai, fins i tot a vegades se’ns fa petit!

El gener és un mes que fa molta fred, per

nul·lar. De cara als pròxims esdeveni-ments d’aquest tipus, procurarem fermés difusió per tal que els joves puguinassabentar-se’n i assistir-hi. Tot i això,no ens aturem aquí i procurem crear no-ves activitats, com ara que ja s’acostamés el bon temps fer activitats a l’airelliure. Aquestes activitats seran excur-sions tant de dia com nocturnes; a mésintentarem realitzar un paintball per atots aquells que des de fa temps ho de-manen. Tanmateix, estem disposatscom sempre a noves propostes, que in-tentarem complir, com ara donar ajuten moments que els joves estan carre-gats d’exàmens i treballs, ja que aquí te-

Creiem que és una bona manera d’arri-bar a ells, amb altres joves. Per tant, es-perem que d’aquesta manera totssàpiguen triar de la millor manera el seucamí.

Aquesta xerrada, que es farà al març,l’exposaran diferents joves, que explica-ran la seva experiència tant en temad’estudis com en qüestions laborals.

I finalment afegirem que totes les acti-vitats realitzades són un èxit gràcies aljovent del poble, ja que sense ells tot ai-xò només seria un barracó. Gràcies alsjoves, per a molts és un tros petit de ca-sa seva!

Continuem engrescats!Al local continuem animats per fer noves activitats per passar-nos-ho tots d’allò més bé.

Hem fet la celebració del cap d'any avançat, hem realitzat sortides i, com que som bona gent,els Reis ens han portat alguna novetat...

> JO+B > Per Brayan Mendoza

29

El cartell indicador del Local de Joves.

Al desembre, l’Ajuntament ens va facili-tar un cartell que ens ajuda a indicar onestà situat el nostre local, ja que algunshabitants de Bescanó encara no sabienon era, però ara ja no haurem de patirmés per això.

L’activitat estel·lar va ser el cap d’anyentre joves que vam celebrar el cap desetmana abans del dia 31 a la rectoria deVilanna. Hi va haver una gran partici-pació, tant portant sopar per a més per-sones com portant un regal per fer unpongo.

La mateixa nit els nois i noies vam im-provisar alguns jocs perquè la vetlladafos més entretinguda. També vam tenirmoments emotius, com quan la Nora

aquest mateix motiu vam aprofitar peranar tots plegats al centre lúdic termalMagma. A tots ens va venir d’allò més bédesconnectar del món extern per unmoment: tots vam acabar ben relaxats iamb les piles carregades al cent per cent.

Cal afegir també que els Reis Mags esvan portar molt bé amb nosaltres, ja queens van portar una taula de ping-pongnova..., això mateix, nova!!! Cal donarles gràcies als joves que es van passar to-ta una tarda muntant la taula; ara totsels joves poden gaudir d’una bona sessióde ping-pong en les millors condicionsdurant la setmana.

Al febrer vam intentar fer una gimcana,però per falta de gent ho vam haver d’a-

nen un lloc tranquil on poden estudiar.

Una de les propostes més vistes aquestsúltims dies és el fet de celebrar aniversa-ris i donar sorpreses als amics. Molts jo-ves demanen si poden disposar unaestona del local per poder fer aquestsdetalls als seus amics més estimats;sempre estem disposats a ajudar.

Cal dir també que sempre ens interes-sem pels nostres joves de Bescanó, jaque seran el nostre futur, per aquestmotiu escoltem les seves propostes, in-quietuds, preocupacions i aspiracions.D’aquí sorgeix la idea de fer una xerradaamb més joves de Bescanó que estancursant o han acabat estudis superiors,com ara la universitat i graus superiors.

330

Informació municipal La Pilastra - març 2015

Festa dela gent gran

El 14 de març passat es vacelebrar la festa de la gent

gran.

Es va fer un homenatge aaquelles persones que ja han

complert els 70 que,acompanyades dels seus

familiars, van voler gaudird’una festa de germanoramb la resta de coetanis.

Després de la missa, es vafer un dinar i també es va

homenatjar aquellesparelles que ja han celebrat

50 anys de casats.

Acte seguit, es va podergaudir d’un concert de

música popular.

L’acte va tenir lloca la Sala Polivalent.Fotos: Pere Magrià

#ViuBescanó 2.0L'aplicació per a mòbils i tauletes rep una mitjana de quasi 1.000visites mensuals. El més consultat és l'apartat de l'agenda d'actes,que fins avui ha estat el preferit, amb més de 2.000 consultes.

Aquest nou servei està en constant actualització i ara fins i totpermet als usuaris enviar una incidència des del mòbildirectament a l'ajuntament.

A mig febrer es van entregar els premis del concursViu Bescanó 2.0.

Els quatre guanyadors han pogut gaudir d'un menúper a dues persones a diferents restaurants delmunicipi, a més de dues entrades per a El TeatreBescanó.

L'aplicació per a tauletes i mòbils ha re-sultat ser una eina útil, ben valorada imolt consultada pels veïns del municipi.

Descarregar-se-la i instal·lar-la en l'apa-rell mòbil o tauleta és molt fàcil. Noméscal cercar la paraula Bescanó a Play Sto-re, per als usuaris de mòbils Android, o al’App Store, per als que tenen un dispo-sitiu Apple (iPhone o iPad). Un cop loca-litzada només cal ordenar “Instal·lar”.

Amb aquesta aplicació podreu estar in-formats dels actes programats, l'agendadel teatre, on podeu fer les vostres com-pres, descobrir el patrimoni cultural, his-tòric i natural del municipi i fins i totenviar una incidència directament a l'a-juntament.

En menys de cinc mesos se l'han descar-regat 430 persones. Aquesta nova einainformativa del municipi ha obtingut untotal de 4.510 visites des que es va enge-gar la campanya #ViuBescanó. L'apartatque més èxit té és l'agenda d'actes, queja té prop de 2.000 clics. El segueixen lainformació municipal. Els serveis, comper exemple on anar a comprar o elsrestaurants, també són dels que més in-teressen.

L'app Bescanó també ha estat molt benvalorada pels usuaris, ja que ha obtingutuna puntuació de 4,23 punts sobre 5.

Incidències directes del vostremòbil a la bústia del'AjuntamentLa informació de l'app de Bescanó s'ac-tualitza constantment i s'ha cregut con-venient afegir un nou servei alsciutadans. Per aquest motiu hi trobemun nou apartat per poder comunicar di-rectament a l'Ajuntament qualsevol inci-dència que l'usuari vegi al municipi. A

través d'una breu descripció i sivoleu una imatge, l'Ajuntamentpodrà donar-vos resposta i solucio-nar el problema que heu denunciat.

Per exemple, si tot passejant trobeu unapaperera massa plena. Agafeu el mòbil,feu una foto, entreu a l'app a l'apartat«Foto incidències» i ompliu els camps.Aquesta queixa arribarà geolocalitzada ien pocs segons a l'ajuntament, des d’ones resoldrà el problema al més aviat pos-sible.

Concurs de fotosA finals d'any es va proposar un concursde fotos dels llocs més emblemàtics delspobles de Bescanó. Aquestes imatges ca-lia penjar-les al perfil que ViuBescanó téa les tres xarxes socials: Facebook, Insta-gram i Twitter.

Entre la cinquantena de fotos rebudes,

s'han escollit quatre imatges guanyado-res. Els quatre participants, tots ells deBescanó, van ser obsequiats amb un me-nú per a dues persones als restaurants ElBescanoní, Mas Casilda, Can Rajolet iLes Voltes. A més també van rebre duesentrades per anar a El Teatre Bescanó.

Els guanyadors van ser Carles Bou, Pe-dro Valle, Jordi Moner i Ivan Coca.

Una imatge dels guanyadors rebent els premis del regidor de Noves Tecnologies,Pere Lluís Garcia i de l’alcalde, Xavier Soy.

331

La nova àreafacilita que hi hagi

feedback entrel'usuari

i l'Ajuntament.

Informació municipalLa Pilastra - març 2015


L'Estació, sostenibilitati promoció del patrimoniA pocs metres de l'antiga estació s'alça el nou edifici acabat de construir. No és l'antigaestació però és gairebé igual. No és un edifici ruïnós i en mal estat, sinó que és un edificidissenyat pensant en la màxima eficiència energètica. Tampoc és al mateix lloc, és unsmetres més enllà. No es vendran tiquets de tren però s’hi podrà gaudir de la informaciódels tresors arquitectònics i naturals del municipi de Bescanó. No hi trobarem el capd'estació, però sí que hi podrem descobrir la nostra història

Les obres de l'Estació jaestan enllestides. Foto: Rosa Torrijos

El nou edifici està pensat per ser un puntd’informació i de generació econòmica.És un espai diàfan, al costat de les viesverdes, prop del riu Ter i a mig camí dela Pilastra i el Pou del Glaç. El punt idealper començar qualsevol ruta o per gaudird’un dia amb la família.

L’Estació manté alguns elements que jatenia en el passat. L’antiga placa que as-senyala fins on va arribar el Ter per l’ai-guat de l’any 1940 i també es manté elcartell que anunciava que els passatgerses trobaven a l’estació de Bescanó.

També s’hi han col·locat fustes i biguesper mantenir aquella sensació d’edificihistòric. De fet l’espai té la mateixa con-

figuració que tenia l’antic, però amb

alguns elements moderns per donar uncontrapunt al disseny clàssic.

A l’interior els nous passatgers de l’Esta-ció podran trobar dotze rètols informa-tius sobre la història i el patrimonicultural i paisatgístic del municipi deBescanó. A l’exterior, hi trobarem infor-mació útil per poder passar una jornadarodona: llocs on poder degustar la gas-tronomia local, cases rurals per quedar-se a dormir o els diferents serveis queofereix el poble a través d’un plànol, comsón ara botigues, aparcaments, instal·la-cions, etcètera.

Tots els rètols estan pensats per guiar elvisitant fins al lloc de destí; per això, apart de les explicacions, que estan en ca-

talà, els rètols estan geolocalitzats i tam-bé disposen de codis QR per poder serllegits des del mòbil o la tauleta en altresidiomes: castellà, francès, anglès i tambécatalà. D’aquesta manera es facilita alsviatgers tota la informació abans d’em-prendre la ruta.

Espais naturals com ara el volcà de laCrosa o l’illa de la Pilastra es poden tro-bar en aquest nou espai. També conei-xerem la història de les diferentsesglésies i ermites dels nostres pobles.Recordarem els aigats, en Varisto, lespestes, la industrialització i la històriadel Carrilet o del Pou del Glaç, recorda-rem la vida de l’il·lustre Josep Fontber-nat i moltes coses més.

332

El cost total deles obres puja a

uns 205.000euros i la

inauguracióestà previstaper aquestaprimavera.

Punt d’informació de Bescanó


Cada un dels pobles del municipi estàpresent en aquesta estació. Les diferentshistòries i el patrimoni de Bescanó, Esta-nyol, Montfullà i Vilanna hi estan repre-sentats. També s’hi donen a conèixer lesdiferents expressions festives i culturalsde Bescanó. La Gran Quina, la Fira del’Embotit, les marxes, les festes majors,el Tasta l’Estiu o l’estiu cultural arrodo-neixen la informació local.

Actualment hi ha en curs el concurs pú-blic per escollir l’empresa que ha de ges-tionar el nou equipament. La idea és quedes de l’Estació es puguin organitzar ac-tivitats lúdiques, culturals i esportives alvoltant del patrimoni natural, històric icultural de Bescanó.

Un edifici d’alta eficiènciaenergèticaA l’hora de construir l’Estació es va pen-sar que calia fer-ho d’una manera res-ponsable amb el medi ambient. Peraquest motiu l’edifici s’ha dissenyat per-què esdevingui una construcció d’alta efi-ciència energètica. Els diferents criterisde sostenibilitat que s’hi han aplicat hanpermès que l’edifici hagi rebut el certifi-cat A+.

Aquest certificat ens diu que és un edifi-ci de baix consum energètic. Perquè siguiaixí s’hi han instal·lat cinc plaques foto-voltaiques que permeten no gastar gaire-bé llum de la xarxa elèctrica. S’ha tinguten compte l’aïllament tèrmic i s’hi hacol·locat material que faci aquesta funció.Les finestres també són aïllants i les llu-minàries i els aparells de climatitzacióque s’hi han posat també són de baixconsum.

A l’entrada de l’edifici s’ha col·locat unapantalla on es pot consultar en tot mo-ment el consum energètic de l‘Estació.Aquest element és informatiu però tam-bé és pedagògic per als visitants.

El reciclatge i la gestió de residus faràque l’Estació sigui un exemple d’instal·la-ció sostenible i respectuosa amb l’etorn iel medi ambient.

Finalment, també cal destacar que tot l’e-difici és a peu pla, sense cap barrera ar-quitectònica, i que el lavabo està adaptatper a minusvàlids.

L'antiga estació presentava un estat ruïnós. Foto: Arxiu Municipal

L’Estació s'ha convertit en un espai d'esbarjo i de coneixement de l'entorn.

33


Bescanó i Sant Gregori,units per una passarel·laDes que l'any 1974 va desaparèixer el darrer barquer de Bescanó que els municipis deBescanó i Sant Gregori no disposen de cap pas fix que els uneixi.

A primers de febrer, els alcaldes de Bescanó i Sant Gregori, Xavier Soy i Joaquim Roca,van presentar el nou projecte que unirà els dos municipis, Bescanó i Sant Gregori, i lesdues valls, la del Ter i la del Llémena.

La data prevista per iniciar les obres de la passarel·la per a vianants i ciclistes seràabans de la propera tardor i està previst que durin uns vuit mesos

En els darrers anys, un pas provisional que va construirdes de Sant Gregori una empresa que extreia àrids serviaperque els ciclistes i vianants poguessin travessar el riu.Aquest gual estava pensat perquè fos inundable i no su-posés cap perill quan el riu Ter creixés. Amb aquestes ca-racterístiques, doncs, des de la seva construcció i fins a diad’avui, el gual provisional ja ha estat destruït en diversesocasions.

La gent del poble i dels voltants es va acostumar a utilit-zar aquest accés per fer passejades familiars, rutes enBTT, petites excursions... Per aquest motiu l'Ajuntamentde Bescanó, en resposta a la demanda social generada, haideat la construcció d’una nova passarel·la que permeticonnectar els dos marges del riu Ter de manera perma-nent i facilitar, d’aquesta manera, el pas de vianants i ci-clistes cap a les rutes de la Vall del Llémena o la via verdade la Ruta del Carrilet, entre altres.

D'aquesta manera la unió entre els dos municipis deixa-rà de ser provisional i servirà per potenciar les vies ver-des, fomentar el patrimoni natural, impulsar lagastronomia local i afavorir la generació de turisme aambdues bandes del riu.

La passarel·laAquest tipus de ponts són una construcció molt habitu-al per a aquest tipus de passos en vies verdes i carrils bi-ci. També s'han tingut en compte els criteris establertsper l’Agència Catalana de l’Aigua en el seu informe, ve-rificant que no es produeixen sobreelevacions ni cap ti-pus d’afecció a tercers ni l’agreujament de les condicions

d’inundació.

La nova passarel·la estarà formada per un tram d’estructu-ra de 135 metres de longitud, amb rampes d’accés en amb-dós costats formades per diferents trams d’estructurametàl·lica. Aquests accessos s'han dissenyat de tal maneraque s’integrin correctament a l’entorn.

L’estructura anirà recolzada sobre un estrep en l’extrem delmarge dret i sobre tres piles en el centre i en el marge es-querre.

Després d'un estudi es va considerar que la millor ubicacióper a la passarel·la és aigües avall del gual existent, a l’altu-ra de les granges d’en Batllori, ja que els marges no pre-senten un bosc de ribera consolidat i, a més, es tracta d’unpunt on ja s’han executat altres actuacions. També es va te-nir en compte que aquest punt de pas ja està consolidatcom a connexió entre vies verdes i rutes de les dues vallsperquè molta gent ja utilitzava el gual provisional.

34

EstructuraLongitud: 135 metresAmplada mínima: 1,75 metresAmplada màxima: 3,50 metresPavimentació: formigó raspallat.Cost de l'obra: 568.588,83 € (la Generalitataportarà 200.000 € i la Diputació de Girona,100.000 €; la resta l’assumiran els dos governsmunicipals).

BE

SC

AN

Ó -

Va

ll d

el T

er


Un moment de lapresentació delprojecte als mitjansde comunicació quevan fer els alcaldes deBescanó i SantGregori, Xavier Soy iJoaquim Roca. Fotos:Rosa Torrijosi AMB Projectes

El gual provisionalja ha estat destruïten diversesocasions.

La passarel·la tindrà una longitud de 135 metres,l'estructura serà metàl·lica i s'han previst dues

rampes d'accés amb un disseny integrat a l'entorn.

335

SA

NT

GR

EG

OR

I -

Va

ll d

el L

lém

ena

Quaderns La Pilastra - març 2015

Motors apagats a la fàbricaGrober de Bescanó Era el 1893 quan al poble de Bescanó, estancat en l’antic règim, se li van obrir les portes dela modernització amb la instal·lació de la fàbrica de betes i botons SA Grober. Centenars deveïns del poble van trobar feina en aquest complex industrial que va obtenir els dretsd’aigua del molí de Benages. La fàbrica de Bescanó era una planta complementària de laindústria principal fundada al centre de Girona dos anys abans, el 1890.

Amb els anys, les màquines de la fàbrica Grober no han deixat de treballar: cada vegadamés producció, nous productes, més treballadors –la fàbrica va arribar a tenir unaplantilla de 1.500 persones– i cada vegada més clients i millors comandes. Avui, però, lesmàquines estan aturades i el silenci regna en la històrica fàbrica tèxtil de Bescanó

> El reportatge

Els primers símptomes d’apagament dela fàbrica tèxtil de Bescanó, propietat dela família Carbonell, es remunten al2009, quan l’empresa, una víctima mésde la crisi econòmica, es va veure obliga-da a presentar un expedient de regulaciód’ocupació (ERO) que afectava una tren-tena de treballadors.

Els anys passaven i la crisi continuavacolpejant amb força el sector tèxtil. La fà-brica Grober aconseguia resistir fins queel 2013 van saltar els primers cargols deles màquines. Arrencava un període deretards de pagament tant als proveïdors

com a la plantilla, els quals van es-

> Per Raquel Gironès

tar mesos sense veure ni un cèntim. Da-vant d’això, la direcció va reunir el comi-tè d’empresa, el gener del 2014, per talde fer una proposta de reducció de sou.«La plantilla es va negar a negociar unarebaixa salarial, que era important pergarantir la viabilitat del projecte», va as-senyalar la directora adjunta de la Gro-ber, Sara Carbonell, en una entrevista alDiari de Girona.

Els treballadors, però, neguen aquestesparaules explicant que sí que es va nego-ciar però que no podien acceptar una re-baixa salarial d’entre el 25 i el 35% senseun pla de viabilitat que els assegurés la

continuïtat de l’empresa. «En el cas queens haguessin rebaixat el sou, ara cobra-ríem menys de l’atur perquè la quantitatque perceps depèn del que has cotitzaten els últims sis mesos», expliquen elstreballadors. Hi afegeixen, a més, que elspropietaris, amb aquesta mesura, no te-nien en compte les persones que cobra-ven menys de 800 euros al mes. Desprésde diverses reunions no es va arribar acap acord i els 80 treballadors, assesso-rats pels seus advocats, van iniciar unademanda judicial contra la fàbrica perfalta de cobrament.

336

Segueix a la plana 38 >>>

La Grober va obrir les portes dela fàbrica de Bescanó l'any 1893.Foto: Rosa Torrijos


Els treballadors s'han vist obligats a fer guàrdies a la fàbrica durant sis mesosperquè no s'emportessin la maquinària. Foto: Rosa Torrijos.

Els mesos passaven i els treballadorscontinuaven esperant una resposta deljutge. El 15 de març van sortir al carreramb el suport del poble per reclamar elssous no cobrats i denunciar la mala ges-tió dels propietaris en una situació de cri-si com la que s’estava vivint. Una escenaque es va tornar a repetir el 26 d’abrilamb el mateix propòsit.

L’hora del judiciAl maig, els treballadors i els propietarisvan ser citats a la sala 1 del jutjat de Giro-na. D’allà, mesos més tard, en va sortiruna sentència que donava la raó als tre-balladors. La tèxtil estava obligada a in-demnitzar la plantilla amb la quantitatde 3.800.000 euros, que incloïa les nò-mines impagades, les diferències sala-rials del 2011 al 2013 i la indemnitzacióper acomiadament. El recurs que el jutgeva donar per pagar aquest deute va serl’embargament de la maquinària de l’em-presa, de les accions de la filial de Mèxic,de les accions de la central elèctrica i deldeute pendent de cobrar. Una sentènciaque mesos més tard va quedar suspesaquan la família Carbonell va iniciar unprocediment al jutjat mercantil per in-tentar refinançar l’empresa.

La fàbrica durant tots aquests mesos vaseguir un final d’activitat progressiu. Elsproveïdors van deixar de subministrarmatèria primera i les piles d’estoc s’ana-ven acabant. Els camions abandonavenla fàbrica amb les últimes comandes i no

tornaven. Una part de la plantilla va

ser acomiadada i es va veure obligada amarxar amb les mans a la butxaca. Senseproducció, les màquines una darrere l’al-tra es van anar apagant. Fins que el si-lenci va regnar a la fàbrica tèxtil deBescanó, un silenci només trencat per lesveus dels treballadors que continuavenanant a la fàbrica tot i no tenir feina.

Aquesta situació va durar gairebé dosmesos, fins que el 3 de setembre els tre-balladors van rebre el permís del jutged’abandonar la fàbrica. Igual que un diad’agost, abans de marxar de vacances, elstreballadors van agafar els seus objectespersonals i van apagar els ordinadors illums. L’últim treballador va posar l’alar-ma i va tancar la porta principal de la fà-brica amb clau i llisquet. Aquest cop,però, no era agost, ni l’endemà comença-ven vacances, aquest cop marxaven sen-se data de tornada.

Treballadors i advocats es van reunir alTeatre de Bescanó, espai cedit per l’A-juntament, per determinar el pas segü-ent. Finalment, després de molt dedebat, es va decidir fer guàrdies fora dela fàbrica amb el propòsit que ningús’endugués les màquines o malmetés lesinstal·lacions com acostuma a passar enun lloc abandonat. El mateix 3 de se-tembre, a les 9 del vespre, va començarla primera guàrdia.

«El xiringuito de la Grober»Organitzats en una llista per torns i dies,bona part dels 80 treballadors van co-

mençar un període de guàrdies que du-raria 188 dies. Per tal de refugiar-se delfred i la pluja de l’hivern, van muntar unmòdul a peu de fàbrica conegut entre elstreballadors com «el xiringuito de laGrober». Durant tot aquest període, elsànims i el suport del poble els van sentirde molt a prop. Diferents comerços deBescanó, i també l’Ajuntament, van cedirals treballadors una nevera, un lavabo,fustes per fer foc, un tractor per anar abuscar llenya i electricitat per tenir llumdins el xiringuito. Tot amb la intencióque la lluita fos més amena. «Molts veïnsde Bescanó han passat per la Grober in-teressant-se per la nostra situació, fins itot ens han portat melons i ara a l’hivernens portaven xocolata amb melindros»,expliquen els treballadors.

Va ser un d’aquests veïns preocupats perla situació de la plantilla de la fàbricaGrober que els va posar en contacte ambel líder de la CUP, David Fernández. Unaidea que va donar coratge als treballa-dors per seguir lluitant després que elpolític català els visités a la Grober i elsdonés l’oportunitat d’explicar la seva si-tuació davant del Parlament. Sense pen-sar-s’ho, uns 30 treballadors van posarrumb cap a Barcelona. Allà, represen-tants dels partits polítics catalans van es-coltar els sis treballadors que van entrara la sala de les compareixences del Parla-ment per explicar la situació de la fàbricatèxtil. Van demanar que es desencallés lasituació que estaven vivint, ja que seguiasuspesa la sentència del jutge que obliga-va la tèxtil a indemnitzar els treballadors.Cinc dies més tard, els parlamentaris vanenviar una carta a Lluís Carbonell per es-coltar la seva part.

Dos mesos més tard va arribar al Parla-ment la resposta del propietari de la Gro-ber: «El difícil entorn econòmic s’haajuntat a la poca favorable normativa ju-dicial i concursal, així com a l’oportunis-me errat de certes persones erigides enlíders del personal de Grober. Aquestesmateixes persones aboquen ara els treba-lladors al lamentable assetjament a quèestem sotmesos tant jo com la meva fa-mília dia rere dia.» Unes paraules que nohan rebut gaire bé els treballadors. «Laplantilla de la Grober estava molt identi-ficada amb l’empresa, igual que el poblede Bescanó. En el moment que la propie-tat de l’empresa et diu que els treballa-dors li hem tancat la fàbrica, ens hasabut molt greu, de la mateixa maneraque diu que està assetjat per nostraltres.No és més assetjar no cobrar a final demes?», exposen els treballadors.

338

339

QuadernsLa Pilastra - març 2015

Moments de la manifestació que van convocar els mateixos treballadors per reclamar els diners que els devien. Fotos: Pere Magrià

La lluita continuaFinalment, el jutge va tornar a donar laraó als treballadors. Es va invalidar el re-curs de finançament elaborat pels pro-pietaris i es va aixecar la suspensió de laindemnització. A finals de febrer, els tre-balladors van rebre el cobrament d’unamensualitat, després de repartir-se els81.000 euros procedents de retencionsde pagament de client. Actualment la fà-brica està en concurs de creditors des-prés que el seu propietari presentés, almes de desembre, al Jutjat Mercantil deGirona, entrar en liquidació. L’empresaara està en mans de l’assessor concursalFrancesc Rebled.

El conflicte pel tancament de l’antiga tèx-til Grober s’ha traslladat a l’àmbit penal.Els treballadors van voler anar més enllài van presentar una querella criminalcontra el propietari de la tèxtil, Lluís Car-bonell, per delicte societari, falsedatcomptable, falsedat documental i apro-piació indeguda. Davant d’aquestes acu-

sacions, el dia de la seva declaració da-vant del jutge, Carbonell, per mitjà delseu advocat Pablo Sanz, va negar totesles acusacions explicant que «hi havia as-sessors externs i auditors que fiscalitza-ven els comptes de l’empresa i, a més,d’ençà del 2007, un sindicat bancaritambé revisava els números any rereany». La plantilla, ara, té pensat ampliarla querella criminal perquè han desco-bert que, un cop tancada l’empresa, l’ad-ministrador va cedir a uns familiars elsdrets d’explotació de la central hidroelèc-trica que subministrava energia a les mà-quines.

Les coses sembla que estan en el seupunt més alt. Els treballadors van realit-zar la seva última guàrdia el dia 9 demarç a la una del migdia, després quel’administrador concursal veiés òptimprotegir l’empresa amb vigilants de segu-retat. Actualment, l’empresa està en pro-cés de liquidació: s’està duent a terme uninventari de la maquinària i s’està estu-

diant la possibilitat de vendre l’empresacom a unitat productiva o per blocs. Elsdiners que s’obtindrien anirien destinatsa pagar el deute que té l’empresa amb elsbancs, amb la plantilla i amb els prove-ïdors, una xifra que s’enfila als set mi-lions d’euros. Els treballadors no confienrecuperar les tres mensualitats, la pagadoble i la indemnització que Grober elsdeu. La seva assegurança està en els di-ners que podran cobrar del Fons de Ga-rantia Salarial (Fogasa), tot i que norecuperaran el 100% de la part que elsdeuen. Actualment, dels 80 treballadorsde Grober només unes 15 persones estanen actiu laboralment, la resta continuena l’atur.

Mentrestant, la fàbrica continua en silen-ci i les seves màquines comencen a om-plir-se de pols. Tant de bo aviat algúpugui tornar-les a posar en marxa per-què així la planta torni a ser la històricafàbrica tèxtil de Bescanó.


L’harmònium d’Estanyol, restauratL'any 1942, després que amb els conflictes de la Guerra Civil es cremés l'harmòniumde l'església de Sant Andreu d'Estanyol, la parròquia va adquirir-ne un de nou.

Aquest instrument, més petit i econòmic que un orgue, havia quedat malmès pel pasdel temps, la humitat i el desús.

Ara, un cop restaurat, ja torna a sonar a la missa del diumenge

> Tresors del municipi

mà esquerra –un dels de mà dreta i el demà esquerra es complementen–. Pertant, formen un joc i mig. Com tots elsharmòniums, és un instrument de ventde llengüeta lliure, amb un teclat, quecontrola el pas de l’aire per unes llengüe-tes metàl·liques que produeixen el so. Lapart externa de l’instrument és feta ambfusta de castanyer i la part acústica, ambel secret (la part on hi ha les llengüetes),és, majoritàriament, feta de faig.

L’entrada d’aire es produeix a través demanxes accionades per qui el toca, a par-tir de dos pedals. L’intèrpret, però, potfer créixer o fer decréixer la intensitat através del registre d’expressió.

El la -3 és de 437,5 Hz i el teclat com-prèn des del C1 (primerdo) fins al C6 (sisè do).

Els registres s’activenamb els tiradors. L’har-

mònium d’Estanyol conté,a la part dreta dels regis-

tres, flûte, voix céleste,trémolo i forté. I a lapart esquerra, hi hacor anglais, jeu-douxi forté. Al mig destacaexpression. El trémo-lo empra les mateixesllengüetes que la flûte,que se senten ambefecte tremolós.

Des de les pàgines de larevista del poble us

avancem que s’està orga-nitzant una celebraciófestiva per dignificar la se-va restauració. Quan tin-guem dades concretes usinformarem des de l’Agen-da, les parròquies i la pàgi-na web de l’Ajuntament.

Us hi esperarem!

> Text i foto per Dolors Vilamitjana

L'harmònium de l'església d'Estanyol acabat de restaurar. Foto: Lluís Codina.

40

En Joan Rigau i Gubert, del Mas Sitjà(Can Capella) d’Estanyol, recorda quanva portar l’harmònium que conserva en-cara l’església, amb un carret des de Gi-rona, des del magatzem dels Aragonès,al número 18 del carrer Hortes. Amb 93anys a l’esquena, en Joan ens diu quel’harmònium el va pagar mossèn JoanMas i Naudí amb els diners de la parrò-quia. Era l’any 1942.

Abans de la guerra, però, Estanyol tam-bé tenia un harmònium, que en el con-flicte bèl·lic es va cremar. Per aixòl’actual esdevé una reposició del desapa-regut. Cada diumenge la Nuri SerranoVilamitjana, de 14 anys (en fa dos que eltoca), amenitza la cerimònia litúrgica de

mossèn Jordi Pou, després d’haver estatrestaurat per alguns veïns del poble i perun grup d’entusiastes amb recursos, sotala supervisió de l’organista Josep MariaEscalona i David Iglesias.

«Per Sant Andreu, pel Roser, el diumen-ge després de Pasqua…, es tocava l’ins-trument amb tota solemnitat», enscomenta en Joan Rigau, cosa que no voldir que no es toqués en altres momentsde l’any. Actualment, es toca cada di-umenge, a dos quarts d’onze, durant lamissa setmanal. És bo conservar el patri-moni cultural i inventariar tots els bénsde les esglésies catalanes.

Es tracta d’un harmònium d’un joc i mig:té 2 mitjos jocs de mà dreta i mig joc de

441

QuadernsLa Pilastra - març 2015

> Les dades> Per Anna Iglesias i Rosa Torrijos

Font: Informació cedida pel Registre Civil de Bescanó.

Nota: Aquesta informació es va fer durant el mes de març del 2015. Els registres de casament civils són totalment fiables.Els eclesiàstics, en canvi, podrien variar, ja que un cop celebrat el casament cal que el mossèn porti aquesta informació al

registre, i no sempre es fa durant l'any en vigor.

Durant segles aquesta se-gona opció no exis-tia. Des de fa unsanys, però, per ales futures unionss’escull cada vega-da més aquesta ma-nera de pronunciarles promeses matrimo-nials. Una opció que fins aprincipi d'aquest mil·lenni no estava ben vista i ara, encanvi, podem assegurar que està molt de moda.

Aquests dies hem estat fent el xafarder al registre civil ihem fet una gran troballa. A Bescanó hem passat, enpoc més de quaranta anys, de celebrar tots els casa-ments amb una cerimònia religiosa a fer-los tots per lavia civil.

El nombre de casaments no ha variat massa, normal-ment comptem una vintena de casaments l’any. Tot ique l’any 2000 n’hi va haver 32.

Abans dels anys noranta tots els casaments els feia el ca-pellà del poble. L'any 1990 ja trobem que 2 dels 20 casa-ments que es van fer aquell any ja eren civils. A partird'aquesta data aquesta opció va anar pujant de maneraprogressiva, i l'any 2010 es van registrar 16 casamentspel civil i només 4 de religiosos.

La data més curiosa la tenim just l'any passat. L'any2014 no es va registar cap casament per l'església.

Els casaments civils estan de modaQuan una parella decideix contraure matrimoni, té dues opcions. La més clàssica ésfer-ho per l'església, és a dir fer un casament eclesiàstic. La segona és fer-ho a travésdels jutjats, el que anomenen un casament civil

Any Eclesiàstic Civil Total

2014 0 19 19

2010 4 16 20

2005 15 1 16

2000 29 3 32

1990 18 2 20

1970 17 0 17

1950 20 0 20

1930 18 0 18

Casaments a Bescanóentre els anys 1930 i 2014

La Pilastra - març 2015

> Raül Sánchez i Leiva

Un passeig per la història dels llocsde culte de Bescanó

> Per Raquel Gironès

Anar a córrer o amb bicicleta pels boscos de Bescanó és una de les passions del jovebescanoní Raül Sánchez Leiva, de 18 anys. Tot allò que envolta la fauna i la flora li encanta.A casa té un hort on, juntament amb el seu pare, Jesús Sánchez, hi treballa habitualment.L’any que ve té pensat relacionar els seus estudis amb la seva passió, estudiant el grausuperior de gestió forestal i mediambiental, ja que en un futur li agradaria ser agent rural.

El jove està estudiant batxillerat a l'institut Vallvera de Salt i el seu treball de recerca vaorientat al medi ambient, a la història i a Bescanó. Ha dissenyat una ruta pel municipirodejant algunes de les esglésies i ermites que hi ha, i amb aquest projecte ha estatmereixedor d'un notable.

El que més li agrada del seu poble és la gent, a la qual va adreçada el seu treball de recerca.«Aquesta ruta va dirigida especialment als bescanonins perquè puguin conèixer més coses icuriositats sobre la història del poble», explica Sánchez.

La ruta arrenca de l’església de Sant Llorenç, al voltant de la qual es va començar aconstruir el poble de Bescanó. El temple ha estat reconstruït diverses vegades i s’ha anatpoblant amb les figures de sants invocats pel poble al llarg del temps. A la façana hi trobem

la figura de sant Llorenç, el patró del municipi de Bescanó.

En Raül a l'ermita de SantSebastià, una de les escollides

per al seu treball de recerca.Foto: Rosa Torrijos

Especial TDR

442

Especial TDRLa Pilastra - març 2015

Qui era sant Llorenç?Segons la tradició, va néixer a Osca i l’a-ny 257 va ser ordenat diaca i encarregatd’administrar els béns de l’Església itenir cura dels pobres. Es va convertiren un dels set diaques de Roma. El 10d’agost del 258 va ser cremat viu en unagraella, arran de la persecució cristianaimpulsada per l’emperador Valerià I. Nonomés el poble de Bescanó venera santLlorenç. Cada 10 d’agost és exposat alVaticà el reliquiari que conté el seu capcremat per recordar la valentia de santLlorenç en reconèixer el Senyor davantdels homes.

La parada següent de la ruta és lacapella de Sant Sebastià, acabadade construir el 1674. Aquesta ermita va ser bastida com aacció de gràcies a sant Sebastià, invocatdurant les epidèmies de pesta bubònicaque es van escampar pel país al voltantdel 1611 i que es van repetir el 1650. Asant Sebastià se li atribueix el miracled’haver curat un romà contagiat de lapesta, motiu que el va fer popular. ABescanó, les primeres morts per aques-ta epidèmia no es van produir fins al1653. La capella es va erigir després queel poble fos lliurat de les pestes.

I pujant per la font de Sant Sebas-tià, el punt de parada per als car-reters de l’època, trobem l’ermitade Santa Anna. Aquest indret fou un reconegut santuarion penitents de Girona i d’una dotzenade parròquies del voltant organitzavenpelegrinatges i processons de penitènciaa Santa Anna per invocar la pluja entemps de sequera. Segons la crònica deJeroni de Real, un historiador que docu-menta la situació de Catalunya al llargde quasi tot el segle XVII, la processó del’any 1650 a l’ermita de Santa Anna vaser espectacular per la gran quantitat degironins que s’adreçaren al temple.També cal esmentar que santa Anna,segons la tradició cristiana, va ser lamare de Maria i, per tant, l’àvia de Jesúsde Natzaret.

I seguint el camí, metres més avalltrobem l’església de Sant Pere. Exacte, coneguda també com l’esglésiade Montfullà, un dels primitius llocs deculte dels cristians. L’origen de l’esglésiaés incert i antiquíssim; les primeresinformacions que es tenen de l’edificisón del 882. En el mateix indret ocupatavui per l’església es van descobrir acci-dentalment l’any 1987 restes d’una vil·laromana suburbana datada del segle I aC.

Tornant a Bescanó pel carril bicifarem cim cap a Estanyol i hi tro-bem l’església de Sant Andreu.Aquesta església també data del 882,però va ser reconstruïda a principis delsegle XVIII, després de quedar enruïnes per uns terratrèmols el 1427. Enla reconstrucció s'hi va edificar la cape-lla del Roser. L'any 1613 s'hi va cons-truir un comunidor. Durant la diada deSant Andreu, el 30 de novembre, eratradició oferir les millors pomes de lacollita recent al sant patró, una tradicióque encara es conserva tot i que s’haadaptat als canvis agrícoles. Actualments’ofereixen, a part de les pomes, totamena de fruites i productes del camp,que, en acabar la missa, són subhastatsentre els assistents.

Baixem d’Estanyol en direcció aBescanó encaminant-nos cap a lacapella de Santa Margarida.Santa Margarida es troba just davant decan Viader. De la petita capella, que ésmés antiga que la masia que la custodia,trobem la primera referència l'any 1378,mentre que el mas data del 1634. El 20de juliol s’hi celebra missa en honor desanta Margarida.

I finalment a Vilanna trobem l’es-glésia de Sant Mateu.L’església, juntament amb la rectoria,reconvertida actualment en casa decolònies municipal, es troba molt a propde dos elements molt característics delnostre municipi: la Creu dels Carlins i elPou del Glaç. La Creu dels Carlins ésuna commemoració dels fets del 23 d’a-bril del 1851, festa del Roser de Vilanna.

Al·legant que conspiraven contra elgovern, van ser afusellats set joves car-lins més l’amo i un parent del mas Vila-llonga, on estaven hostatjats els carlins.A prop de l’església també trobem elPou del Glaç, on bona part dels gironinscompraven gel per conservar i refrescarels seus aliments o per curar ferides imalalties.

Tornant a l’església de Sant Llo-renç, posem punt final a la ruta.T’ha resultat difícil documentartot el recorregut?Sí, trobar informació sobre les esglésiesi ermites em va costar molt. Vaig anar ala biblioteca de Bescanó, on vaig trobarllibres sobre la història del poble, peròcap feia referència a les ermites, nomésa l’església de l’Assumpta. Després vaiganar a parlar amb el mossèn, però notenia cap document perquè o s’havienperdut o havien estat cremats en tempsde guerra. Al Bisbat de Girona tampochi vaig trobar res, així que finalmentvaig decidir cercar la informació perinternet i d’aquesta manera he pogutrealitzar el meu treball.

Què t’ha aportat el fet de realitzaraquest treball?M’ha servit per conèixer millor la histò-ria del meu poble. Va ser un estiu unamica sacrificat perquè vaig haver de tre-ballar força. És una feina de treballconstant, perquè si ho deixes per l’últimmoment el treball perd qualitat. Tot iaixò, m’ha agradat molt fer-lo i tinc pen-sat acabar de definir millor la ruta i fer-la arribar a tots els bescanonins.

L’església de Montfullàdata de l’any 882.Foto: Ester Rubirola

443

L’Estació, - ddgi.cat · Mentre es feia la cercavila s’hi anaven afe-gint més i més...

Documents

Transcript of L’Estació, - ddgi.cat · Mentre es feia la cercavila s’hi anaven afe-gint més i més...