Les quatre teories ètiques
Transcript of Les quatre teories ètiques
LES QUATRE TEORIES ETIQUES…
Dàmaris León, Claudia Turrión, Jorge Luis Toribio i Antoni Lunar.
-4t ESO B-
ULTILITARISME
ESTOICISME
PLATÓ DAVID HUME
ÌNDEX: TEORIA: Estoïcisme.
-Què és?, Lògica, Pensament
-Física i Ètica
-Teòric
TEORIA: Utilitarisme
-Què és?, Lògica, Pensament
-Física i Ètica
-Teòric
TEORIA: Platonisme
-Què és?, Lògica, Pensament
-Física i Ètica
-Teòric
TEORIA: Humeisme.
-Què és?, Lògica, Pensament
-Física i Ètica
-Teòric
ESTOÏCISME:La ética estoica propone vivir conforme a la
naturaleza racional del ser humano (fragmento
del Logos universal) lo que le llevará a evitar las
pasiones (que consideraban propias del cuerpo)
para lograr la "apatía", característica de una vida
feliz. Este alejamiento de las pasiones supone, en
cierta medida, la aceptación de ideales ascéticos
de vida, con los que se suele asociar al
estoicismo (oponiéndose así al hedonismo de
Epicuro, o al eudemonismo de Aristóteles).
Es poden considerar estoiques totes les
doctrines ètiques que defensen la
indiferència envers els plaers i dolors
externs, i l'austeritat en els propis
desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es
coneix com estoïcisme tant el corrent
filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com
la teoria ètica mantinguda per aquests
filòsofs.
CARACTERÍSTIQUES
Zenó de Cítion fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va
néixer a Cítion (Citium) a Xipre. Fou deixeble sobretot del filòsof cínic Crates de Tebes però
també del megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre altres.
L’ULTILITARISME: L'utilitarisme és un marc teòric per a la
moralitat, basat en la maximització de la utilitat
per a la societat o la humanitat.
La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada
per la seva utilitat per a la societat.
De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir
del principi d'utilitat com a "el màxim benestar
per al màxim nombre de persones".
L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és
correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo
allò que ens suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-
satisfacció, o una llista objectiva de valors.
Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les
conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens
suposi una major utilitat.
L’utilitarisme ha tingut diverses versions més recents; entre les últimes,
destaca la proposta de John Rawls, en Teoria de la justícia, on segueix el
camí iniciat per Sidgwick, d’entendre la justícia com «equitat» i, en certa
forma, és una crítica als postulats bàsics de l'utilitarisme. En l’actualitat el
filòsof utilitarista més influent és Peter Singer, que es mou en l’àmbit de
l'utilitarisme de la preferència.
John Stuart MillFou filòsof i economista anglès i el
pensador liberal més influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy
Bentham.
PLATONISMEEl platonisme és la doctrina filosòfica
desenvolupada pels seguidors
de Plató a partir de el segle I aC que
va arribar a ser el moviment
intel·lectual dominant en els primers
segles de la nostra era afavorit per la
influència poderosa que va exercir
sobre el cristianisme i judaisme.
CaracterístiquesCaracterístiques del pensament
-Pensament lògic es caracteritza perquè funciona a través de
conceptes.
-Crec que sempre respon a una motivació, que pot ser es va originar
a l'entorn natural, social o cultural, o el tema de pensament.
-Pensar és una solució de problemes. La satisfacció de les demandes
de necessitat.
-El procés de pensament lògic sempre segueix una direcció
determinada. Aquesta direcció va a la recerca d'una conclusió o
solució d'un problema, pròpiament no segueix una línia recta però
més aviat en ziga-zaga progrés, parades i fins i tot retrocessos.
-El procés de pensar es presenta com un plenament coherent i
organitzada, pel que fa a diversos aspectes, elements i etapes.
PlatóLa seua teoria més coneguda són
la de les Idees o Formes. En ella
es sosté que totes les entitats del
món són imperfectes i deficients i
participen en altres entitats,
perfectes i autònomes (idees) de
caràcter ontològic molt superior i
dels quals són una còpia pàl·lida,
que no són perceptibles a través
dels sentits. Cada Idea és única i
immutable, mentre que les coses
del món són múltiples i canviants.
TEORIA ÈTICA DE HUME
Historiadors creuen que la filosofia de Hume no
és vàlid com un aprofundiment escepticisme,
encara que aquesta visió ha estat discutit
argumentant que el naturalisme té un pes
comparable al seu pensament. L'estudi de Hume
ha oscil·laven entre els que destaquen la banda
escèptic de Hume
CARACTERÍSTIQUESHume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a
preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per
això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva
producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:
Tot coneixement prové de l'experiència.
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot coneixement és una combinació d'idees que
s'allotgen a la ment i que són causades per
impressions.
El coneixement consisteix a establir veritats.
DAVID HUMEDavid Hume és un dels
portaveus més
representatius de l'escola
anglesa empirista,
aconseguir un prestigi a
l'empirisme, mitjançant
l'anàlisi del coneixement i la
crítica de la metafísica i la
moral, per les seves
conseqüències definitius