Gràcies al llibre de Sílvia

Palou “Sentir y crecer . El

crecimiento emocional en

la infancia” podem conèi-

xer com funciona el motor

de les nostres emocions i

quines capacitats hem de

desenvolupar per

estar en harmo-

nia afectiva.

El que ella ano-

mena el coixí

afectiu, tindria a

veure amb l’ent-

ntorn social que

ens envolta.

Aquest ens ha de

proporcionar una

relació de comu-

nicació, compren-

sió i respecte per a poder

desenvolupar la capacitat

de compartir l’afecte i sen-

tir-nos estimats, fet im-

prescindible per el bon

estat emocional de tota

persona humana.

Una altra peça imprescindi-

ble és el caragol o l’espiral

que representa el diàleg

intern i l’autoconeixement.

És bàsic , per tant, ser

capaç de conèixer-nos, el

que ens agrada, el que

desitgem, etc. Ser capaç

d’acceptar-nos tal com

som i també regular i con-

trolar les situacions que

ens afecten.

La dolçor d’una llàgrima és

la metàfora que l’autora

utilitza per definir la proxi-

mitat—distància que ne-

cessitem per créixer autò-

nomament. És un procés

de tenir confiança en un

mateix i sentir-se recolzat

però no dependents.

Per acabar la peça del llaç

de seducció engloba la

cultura i el context. La ca-

pacitat necessària per

aquest àmbit seria la

de comunicar-se,

veure’s reflectit i crear

significats per a saber

d’on venim, que sen-

tim i de quina manera

ho compartim amb els

altres.

Les quatre peces del motor, juntament amb les interrelacions que es desenvolupin entre elles, són el COR del motor. Per tant, aquestes peces han

d’estar sanes, netes, trans-parents, en equilibri i har-monia. Si alguna d’aqu-estes està “oculta”, desa-justada, en el dia a dia, impedeix el bon funciona-ment emocional dels hu-mans. Hem de poder trobar els nostres propis recursos per avançar en les nostres

vides.COR del motor. Per

Hem de tenir sempre el motor ben “engresat”!

LES PECES DEL MOTOR EMOCIONAL

I CAPACITATS A DESENVOLUPAR

E L D E S E N V O L U P A M E N T A F E C T I U

El creixement afectiu dels més petits de la mà de Mari Carmen Díez.

Ayer tarde sorteamos unas pegatinas que

“salieron” en los batidos de la merienda. Des-

pués de avisarles de que quizás alguno se

enfadaría si no tenía suerte, procedí al sorteo a

petición de todos. Efectivamente, varios se

pusieron serios. Pedro, fue uno de los ocho

agraciados, se puso a despegar su pegatina

para colocársela en algún sitio, pero se le par-

tió en dos, y rompió a llorar. Marisa, entonces,

se me acercó y me dijo al oído: “Mira, como

estas pegatinas no valen casi nada, y yo tengo

más, voy a darle la mía a Pedro.

Alberto: Oye, apunta ahí que Marina es muy sonriente. M.C.D: ¿Y cómo quieres que lo ponga? Alberto: Pon en un pa-pel aquí los sonrientes y aquí los enfadados. Yo soy las dos cosas. M.C.D: Entonces ¿Dónde te apunto a ti? Alberto: Aquí – dijo señalando la línea

IGNACIO: Voy a ir a un colegio con piscina “imanizada” JAVI: Serà “imatizada” IGNACIO: Bueno, si. JAVI: Ay, pues yo me iría contigo a ese colegio. IGNACIO: Lo dices por la piscina, ¿verdad? JAVI: No, lo digo por ti.

A Ana le ha pasado hoy una cosa en los talleres: ha dibu-jado una muñeca y la cara no le ha quedado bien, porqué se había manchado de cola de papel y se ha emborrona-do. Así que me ha dicho: “Esta niña me ha salido pa-chucha, ya la arreglar”, y se ha quedado tan tranquila. No se ha preocupado nada y cuando se ha secado la cola, la ha dejado preciosa.

SÍLVIA PALOU VICENS

Mestra en educació In-

fantil i Psicòloga.

Ha realitzat vàries publi-

cacions en revistes edu-

catives i ha escrit obres

per a l’editorial GRAÓ ,

moltes vegades fent

referencia a l’educació

emcional. Entre elles

trobem el llibre “Sentir y

crecer con sentido”,

obra de la qual ens hem

basat per a fer aquesta

recerca.