Les Fibres Naturals Aula Z
Transcript of Les Fibres Naturals Aula Z
L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n v e g e t a l .
Són produïdes per les plantes i el seu constituent bàsic és la cel·lulosa i la
lignina.
Podem obtenir fibres vegetals de la flor, de les fulles o de les tiges, segons la
planta.
Les més utilitzades són:
C o t ó [ C O ]
Es considerada la més important de les fibres vegetals. S’obté a partir de la flor
del cotoner que es cultiva en regions càlides. La seva llargada oscil·la entre 16
i 30 mm. i la seva secció o gruix entre 12 i 16 micres. Sol ser de color blanc.
Encara és la fibra més usada per la seva elevada capacitat d’absorbir la
humitat i el seu baix preu.
Característiques:
de tacte suau, no irrita la pell
absorbeix bé la humitat
fàcil de tenyir
dissipa l’electricitat estàtica
resisteix temperatures altes
fresca
s’arruga amb molta facilitat
no s’arna
S’usa per a roba d’ús personal i domèstica i hidrofilat en medicina (gasses). Les fibres més curtes s’usen per fer cel·lulosa.
L l i [ L I ]
S’obté a partir de la tija de la planta del mateix nom. La llargada mitjana és de 30 mm. i el gruix de 19 micres aproximadament. En el món del tèxtil aquesta fibra se l’anomena “teixit de fil” o simplement “fil”.
Característiques:
sol ser de color blanquinós, una mica lluent
poc elàstica
de tacte una mica rígid, que amb el temps es flexibilitza
fàcil de rentar
s’arruga amb molta facilitat
bona resistència a la tracció
s’arruga amb molta facilitat
admet el planxat intens
fàcil de tenyir
s’embruta poc
molt fresca
no acumula electricitat estàtica
S’usa per a fer teixits de llenceria, roba d’estiu (fresca), veles i lones de vaixells degut a la seva gran resistència i lleugeresa alhora.
J u t e [ J U ]
S’obté a partir de les tiges de la planta. La seva llargada és d’uns 7 mm. i el gruix d’unes 18 micres.
Característiques:
de color blanc però amb el
temps es torna de color gris terrós
poc flexible
força resistent
brillant
una mica basta i gruixuda
la humitat l’altera amb facilitat
S’usa per a fer soles d’espardenyes i teixits per a sacs i embalatges.
C à n e m
S’obté de les tiges de la planta i és de color groguenc. Té una llargada mitjana d’uns 30 mm. i un gruix d’unes 25 micres. Es treballa juntament amb el cotó, al qual se l’hi incorpora petites quantitats.
Característiques:
poc flexible
resistent
bast
la humitat l’altera amb facilitat.
S’usa per a fer soles d’espardenyes i teixits per a sacs, embalatges, catifes, cordes, cinturons. També té certes aplicacions nàutiques tot i que les fibres sintètiques en són un gran competidor.
R à f i a
S’obté de les fulles de la planta. El seu color és groguenc.
Característiques:
de tacte suau i sedós
resistent
la humitat l’altera amb facilitat
S’usa per a fer catifes, cordills i objectes de cistelleria en general.
ALTRES:
l’espart, la pita, el rami, el sisal, la ginesta, el coco, la boga, el formi (lli de Nova Zelanda)
L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n a n i m a l .
S’obtenen generalment de la llana o del pèl d’alguns animals o també
de les secrecions d’alguns cucs. Totes elles són de naturalesa proteínica.
L l a n a [ W O ]
És la fibra que s’utilitza des de més antic. Prové de l’esquilada o xollada de
les ovelles que poden ser de races molt diferents i ens donaran un tipus de
llana amb unes característiques pròpies, com la llana de Caixmir [WS] o la
d’Angora. És la més complexa de les fibres, formant una sola molècula
formada per:
52% de carboni
20% d’oxigen
18% de nitrogen
7% d’hidrogen
3% de sofre.
La seva llargada oscil·la entre els 55 i els 150 mm. i el seu gruix entre les 18
i 24 micres, depenent de la procedència, raça i edat de l’animal.
Pot ser de colors variats, tot i que normalment és blanquinosa.
Característiques:
és molt bon aïllant tèrmic
poc resistent
força elàstica
higroscòpica (absorbeix molt la humitat)
amb el temps s’arna i es torna grogosa
acostuma a encongir-se en rentar-la
és pot planxar bé a poca temperatura
s’impregna fàcilment dels olors.
S’usa per a gran diversitat de teixits, especialment d’ús personal i roba
d’abric.
S e d a [ S E ]
Actualment és la fibra més valuosa. El seu color és variat. Japó és el primer
productor.
L’elaboració del fil de seda sempre ha estat un procés molt artesanal. La
llargada oscil·la entre els 500 i els 1500 metres i el seu gruix o secció
aproximat és de 5 micres. Degut al seu poc gruix, per a obtenir un fil apte
per poder-lo treballar ens cal entre 9 i 12 fils que s’hauran recargolat
degudament.
Característiques:
gran suavitat i llustre
absorbeix molt bé la humitat
força resistent
bon aïllant tèrmic.
Es fabriquen complements, roba d’estiu, llenceria, roba de luxe.
ALTRES:
Llana de mohair i caixmir (cabra), llana d’angora (conill), crin de camell i de cavall, llana d’alpaca, de llama, de vicunya (roba peruana), pèl de iac (roba tibetana), pèl de bou mesquer i de quiviout (roba esquimal).
L e s f i b r e s n a t u r a l s d ' o r i g e n m i n e r a l .
procedeixen de materials inorgànics que obtenim de la mateixa naturalesa.
Podem diferenciar entre:
S i l i c a t s
l’amiant:
Antigament l’utilitzaven per a fer equipaments ignífugs. Actualment ja no s’utilitza per que és cancerigen.
Característiques:
és de color blanquinós lluent
força flexible
de tacte sedós
molt bon aïllant de la calor (fon a 1520ºC)
molt bon aïllant de l’electricitat
inalterable a les altes temperatures i als àcids
molt baixa conductivitat tèrmica
Per tot això s’usa en teixits de roba industrial i com a aïllant tèrmic i acústic.
el vidre:
És de color blanquinós lluent
Característiques:
força flexible
tacte sedós
molt bon aïllant de la calor i de l’electricitat
gran resistència mecànica
difícilment s’inflama
irrita fàcilment la pell.
S’usa en teixits de roba industrial i com a aïllant tèrmic i acústic.
M e t a l l s :
or, plata , platí, coure, acer:
Tots ells són metalls molt dúctils i també mal·leables. Són metalls molt cars i de pes elevat.
L e s f i b r e s a r t i f i c i a l s .
Són fibres químiques que s’obtenen a partir de matèries primeres que trobem a la naturalesa, com la cel·lulosa dels vegetals, però que transformem químicament, (amb sosa càustica i àcid acètic). S’obté una pasta que es fa passar per una filera per aconseguir-ne filaments.
La primera fibra artificial fabricada va ser el RAIÓ que es produeix injectant pasta de cel·lulosa en un medi àcid que la coagula en forma de fibra contínua. El seu inventor va ser el francès Hilaire de Chardonnet l’any 1889 que li va donar el nom de seda artificial per la seva semblança amb aquesta.
Tots els raions contenen acetat de cel·lulosa a la què se li afegeixen altres productes químics tot i que la majoria s’acostumen a barrejar amb cotó o amb llana.
Degut a què són fibres artificials la seva llargada i el seu gruix el podem determinar nosaltres en el seu procés de fabricació.
R a i ó d e c u p r o a m o n i a c a l
S’acostuma a barrejar amb la llana i el cotó per augmentar les prestacions
d’aquestes fibres i rebaixar-ne el seu cost.
Característiques:
tacte suau
és pot tintar amb facilitat
no es deforma amb el rentat
S’usa per a teixits fins, com roba de llenceria i mitges.
R a i ó d ' a c e t a t [ C A ]
S’acostuma a barrejar amb la seda.
Característiques:
força flexible
s’asseca molt de pressa
es pot tintar amb facilitat
no es deforma amb el rentat a temperatures baixes
molt bon aïllant
no s’arruga ni destenyeix
força resistent
fàcil de conservar
força inflamable per tant cal planxar-la a temperatura molt
baixa
S’usa per a teixits fins, roba impermeable i per a gèneres de punt. També és
un component important dels filtres de les cigarretes.
R a i ó d e v i s c o s a [ C V ]
Es combina amb el cotó.
Característiques:
força flexible
s’asseca molt de pressa
es pot tintar amb facilitat
no es deforma amb el rentat a temperatures baixes
s’arruga i cal planxar a temperatura baixa ja que és força inflamable
S’usa per a fer roba d’ús personal i barrejada amb altres fibres s’usa per a
fer tapisseries.
L e s f i b r e s s i n t è t i q u e s .
Són les que més han evolucionat en els darrers anys. Es tracta de fibres que s’obtenen a partir directament del petroli o de derivats directes d’aquest mitjançant una síntesi química anomenada polimerització. El principi de fabricació consisteix a transformar una massa líquida en forma de xarop viscós en una matèria en forma de filaments. Aquesta massa líquida la farem passar per uns orificis degudament calibrats de només
unes centèsimes de mil·límetre de diàmetre i a continuació se sotmet a un procés de refredament per tal de mantenir el seu estat sòlid en forma de fil.
Gràcies al desenvolupament de materials s´han aconseguit materials amb propietats impensables fa uns anys, és el cas del “Gore-Tex” i del “Thermoline” que a la vegada són impermeables i transpirables.
Aquests tipus de fibres són plenes i per tant han de rebre tractaments especials per fer-los més aïllants.
En la producció d’aquestes fibres químiques es pretén reproduir les propietat de
les fibres naturals com el tacte suau, la flexibilitat o l’elasticitat però també
aconseguir unes propietats particulars com la resistència, la impermeabilitat o
l’augment de les propietats mecàniques.
P o l i a m i d e s [ P A ]
Les poliamides més conegudes són el niló, descobert el 1939 i el perló.
Característiques:
elàstica
brillant
suau
s’asseca molt de pressa
no es deforma amb el rentar a temperatura baixa
conductivitat tèrmica força alta
molt resistent
no deixa transpirar.
S’usa per a fer teixits fins, roba de llenceria, mitges, mitjons,…
A c r í l i q u e s [ P A N ]
S’obtenen a partir del metà.
Les fibres acríliques més conegudes són el criló, el courtelle, el draló, el
leacril i l’orló.
Característiques:
força flexible
resistent
suau
lleugera
s’asseca molt de pressa
es pot tintar amb facilitat
quasi no es deforma amb el rentat a temperatura baixa
té un mal comportament amb el calor, per tant cal planxar a
temperatura baixa
no s’encongeix
acumula càrrega electrostàtica
és molt inflamable.
S’usa per a fer teixits fins, roba d’ús personal i roba d’esport, paraigües, ....
P o l i e s t e r [ P E S ]
Els polièsters més comercialitzats són el tergal, la terlenka, terylene.
Característiques:
fibra brillant i suau
és deixa tintar amb facilitat
no s’arruga ni s’encongeix en rentar-la a temperatura baixa
s’asseca molt de pressa
molt resistent
altament inflamable
S’usa per a roba d’ús personal i domèstic.