ja per I Icidegger 1 Patocka' la filosofiasovint ha maldat per esser cientifica, dela mateixa manera que, ara, vcicm comla ciencia malda per esdevenir filosofica(es a dir: poder fer-se carrec dels temestradicionalment filosofics com l'exemple

que es mes que un exemple- ja es-mentat de la historia ). Ara be, d'aquesta«confusio » historicament molt rellevanti, fins i tot , determinant , entre la filoso-fia i la ciencia , ha de partir tota reflexiosobre el passat , present i futur d'Euro-pa, atcs que a Europa s'ha complert 1'e-quaci6 saber = domini on no hi ha llocper a la reflexio ( car hi ha confusio en-trc saber i reflexio -que no 6s res triesque una altra manifestacio de la confu-sio abans esmentada-) sobre el sentitdel nostre domini.

Francesc Fernandez Ramos

Jordi R. SAI.rs I CODr.RC11 & Josep MON-

SFRRAT I Mo1.AS, Introduccio a la lectu-

ra de Leo Strauss. Jerusalem i Atenes,

Barcelonesa d'Edicions (col. «Eixos»,

n. 7), Barcelona, 1991, 118 pags.

La col-leccio «Eixos» de Barcelonesad'edicions ofereix al lector una scrie depetits volums el contingut de cada undels quals to de comu amb el dcls altresque constitueix una fita en 1'esforc d'a-clariment de la «nostra» (en tants sentitscom hom vulgui donar a aquest posses-sin) situacio. El nom aeixos » remet al fetque Ies tematiques triades, i la tasca quecada autor fa sobre elles, venen a ser encada cas un cix entorn del qual pot giraruna reflexio reeixida sobre els problemesque ens afecten en la «nostra» contem-poraneitat. I aixo, com ara haurem deveure, en cap cas no es aixi tant com enel titol, sete de la col•leccio, que passema comentar: Introduccio a la lectura deLeo Strauss.

Per tal de donar una avaluacio ajusta-da a alto que el Ilibre vol ser, hem de do-nar per suposat que la tria del titol noes arbitraria. Se'ns promet -en el titol,vull dir- una introduccio a ]a lectura de

Leo Strauss. Podern comen4ar tot dema-nant-nos que pot voler dir en generalque una obra es introduccio a la lecturad'una/es altra/es.De bon comencament, sembla que en

qualscvol cas introduir-se en I'obra d'unautor vol dir simplement llegir-la. Laresposta adequada a aquesta objecciopossible es que hi ha molts casos en elsquals la distancia existent entre, d'unabanda, la situacio sobre la qual l'obra engiiestio pren el seu sentit propi, i de l'al-tra, la situacio (o potser hauriem de dir-no ho se be- -]a des-situacio») desd'on el lector del cas la llegeix, juga unpaper prou sensible com per a arribar aproduir intcrfcrcncies no desitjables enla transmissio d'allo que 1'obra pot ofe-rir. Una introduccio al pensamcnt d'unautor el que ha de fer es donar les clansque obrin el sentit d'aquest pensamcnt,i es, aixi, salvar aquesta distancia de queparlem. I aixo ho ha de fer, no per talde donar la propia subjeccio del pensa-ment del cas en un sistema tancat, utild'usar tot prescindint de la lectura efec-tiva de l'original, sing per tal de deixarpas al gaudi de la comprensio en aques-ta lectura. Doncs be:

Introduccio a la lectura de Leo Straussfa precisament aquestes dues coses:dona, en la seva primera part, una visiolucida i acurada del floc on s'arrela elpensament de Leo Strauss cn la seva ge-nesi i desenvolupament, i ofereix al lec-tor, en la scva segona part, una traduc-cio al catala d'un article precios de ]'au-tor, tot introduint-nos, no ja nomes a laintel-ligibilitat del seu ensenyament, singpropiament al plaer de la seva lectura.Centrarem el nostre comentari en el pri-mer d'aquests dos moments, perque I'a-tencio a aquesta part del Ilibre ens donaja el sentit de 1'altra: pel que fa a la se-gona part, dircm nomes alguna cosa de1'estil straussia, puix que aixo ens servi-ra per a donar suport a Pavaluacio fetafins aquell moment.

F. Alquie ha dit en algun Iloc que elsfilosofs es fan filosofs perque les respos-tes que tcncn -que els ban Ilegat Ilursmestres- no cls agraden. L'empresa fi-losofica d'un determinat autor pot ales-

1. En Particle Platonisme Negatiu Patocka analitza la historia de la filosofia a la Hum dels intents aris-totelic i hegelia de constituir una ciencia filosofica.

185

bores scmprc scr interrogada amb I'a-tencio posada sobrc dos punts igualmentpcrtinents, que podem recollir en lesdues preguntes seguents: primer, quin csel problema a resoldre?; i segon, quinesson Its solutions rebudes que apareixencorn a insatisfactories? La genes] i des-plegament del pensament d'un autor potser en cfcctc ben estudiat si hom aten ales questions de (1) quina cs la situaciod'insatisfaccio que n'ha donat lloc, i de(2) corn l'autor del cas treballa sobrcaquesta insatisfaccio (corn la diagnosti-ca, corn caldria segons ell curar-la). En-tendre aixo ja fora per tant trobar-se si-tuat dins la Iletra de 1'autor amb el sen-tit do 1'empresa dcsvctllat, ja fora tro-bar-s'hi introduit -i ho fora potscr dola millor mantra en que aixo, introduir-s'hi, pot scr rcalitzat.Doncs be, els autors ens condueixen

a !'interior de la lectura de Leo Straussprecisament Pent una mediacio (entre cltext straussia i nosaltres cis lectors po-tencials) dcl tipus que hem assenvalat enla dobic intcrrogac16 apuntada mesamunt. Mostren quin es I'cnsenyamentdels mestres dc Strauss, i per que aixono pot satisfer-lo; i indiquen, al mateixtemps, el cami pres per 1'empresa filo-sofica straussiana en el scu esfor4 d'acla-riment. Aqucsta mostrac16 cs fa en tresmoments successius, corresponents a undels seguiments possibies de 1'eix mesdecisiu del pensament straussia.

En un primer moment, en I'apartat ti-tulat -La crisi espiritual del racionalis-me modern., cis autors segucixen el des-plegament de 1'analisi straussiana d'alloquc Husserl ha anomenat la crisi de lesciencies europecs. Leo Strauss constata,en un article de I'any 1956, que en l'am-bit de les ciencies socials hi ha un estatde confusio en quc distintes disciplines

tpugnen entre dies per a ocupar el paperegemontc o comprehcnsiu, a la mantra

de Ia fisica-matematica en l'ambit de lesciencies cxactes. El problema es quc jano es t;cns clar clue pugui scr la cienciao el saber (en singular): si cl racionalis-me modern naixia amb la pretensio doconstruir un mon regit per la rao, si aixohavia do complir-se en la identificacio fi-nal de la filosofia i el Saber, i si aquestacompliment s'havia d'anar efectuant envirtut d'un proces progressiu; cl quc tc-

min a principis del nostre segle cs encanvi una situacio de confusio en que elplural «ciencies• no es resol en cap sin-gular . Ja no sabcm que es el saber. Qucno ho sabem vol dir: que el pensamentno s'ha resolt , sing que ha experimentatuna dcgradacio que cal diagnosticar. Undels senyals de la crisi del pensamentmodern cs, ens diuen els autors seguintStrauss, ,que en aquest [ i.c. en el pen-sament modern ] es donaria un jot altravegada a la possibilitat de la filosofia po-litica» (pag. 15). Per tal que aixo puguiser entes, hem de veurc, primer , que sig-nifica aqui , filosofia politica .; segon,que vol dir que es torna a obrir la sevapossibilitat ( des de quan una tal possi-bilitat estava tancada ?); i tercer, comaquesta possibilitat havia qucdat tanca-da. En l ' apartat que ara comcntem, elsautors fan tot aixo fins a cert punt: de-limiten que entcn Strauss per «filosofiapolitica », examinen -scmprc seguintStrauss- cis discursos savis contempo-ranis (positivisme , historicismc, feno-menologies husserliana i heideggeriana),tot donant aixi una visio de conjunt deIts seves limitations, i apunten d ' aques-ta manera a la manera com la possibili-tat de la filosofia politica , en tant qucbranca do filosofia quc <<intenta substi-tuir l'opinio sobrc la naturalesa delsafers politics pel coneixement de la na-turales d'aqucsts afers» ( pag. 12), quedacontemporaniamcnt barrada. No podemresseguir aqui els passos nccessaris per adonar comptes de tot aixo. En tindremprou amb assenvalar quc els autors ex-pliquen suficientment cis motius petsquals el coneixement de la naturalesadcls afers politics no cs en la saviesa con-temporania possible: cl positivismc, acausa de la seva conccpcio estreta de laciencia, no pot donar cabuda a una cien-cia o saber dels afers politics; l'histori-cisme acaba identificant la politica ambla historia , i, per be que es vol superioren tant quc pp rimer en haver compresque no hi ha la veritat sino nomes veri-tats ( cada cpoca to la seva), es lens dub-te una saviesa a scr superada quan es vis-ta amb cls criteris mateixos do l'historicismc; Hcidegger dcfensa un tipus pe-culiar d ' historicisme , i fretura aixi tam-be de filosofia politica ; Husserl indicaen la seva darrera obra cl cami adequat

186

do la mcditacio, pcro no rs ben seguitpcl scu dcixcblc immediat (quc tambc esel mes influent, cl dccisivament in-fluent). La visio de conjunt ens dona,com ja deiem, la impossibilitat de pen-sar en la naturalcsa dcls afers politics: lasaviesa moderna en darrer terme no potoferir cap aclariment respcctc de la vidapolitica; i cis savis, aixf doncs, en poli-tica actuen enduts no per la rao, sing perI'opinio; cosa aquesta quc es especial-ment grew quan, despres de la PrimeraGuerra Mundial, I'cscandol de la desraohauria d'havcr trobat alguna resposta ra-cional en aquells quc amb mes propietathorn pot dir quc pensen la realitat.Deixant do banda aixo, destaquem qucun dels moments claus de la tasca straus-siana, es, segons cl que hem dit, l'analisidell torrents de la filosofia do la prime-ra rncitat d'aquest segle. Cal advertir quees tracta d'un moment actiu, no mera-nient reactiu: no es una tasca de destruc-cio dels rivals, sing ans al contrari, unatasca d'accio positiva sobre el pensamentd'aquests per tal d'alliberar el fons devcritat sobre el qual aquests es desta-quen. Quc Strauss considers com a tas-ca irrenunciable ('examen dc 1'historicis-me amb critcris historicistes es prou unamostra d'aixo quc diem. En ('examen dela crisi del racionalisme modern, la con-sidcraci6 dels limits d'aqucst ens con-duels a la consideracio de 1'altre d'aixo,com a alto la possibilitat del qual quedaoberta en la crisi present. Aixo es el ra-cionalisme politic classic.

En cl scgon apartat, -Racionalismepolitic classic-, cis autors estudien -oindiqucn la mantra com Strauss cstu-dia- quc cs aixo que queda obcrt, 1 comla possibilitat d'aixo va quedar tancadaen els segles XVI i XVIL En cl primerapartat sc'ns ha mostrat quc Strauss sug-gcrcix, contra I'historicismc, la pcrti-ncn4a do llegir cis classics tot assumintla possibilitat quc I'autor de cada cas haposat en el text la veritat, i no meramentuna vcritat (a saber, la de la seva epoca):no cs ccrt quc la nostra epoca sigui unpunt de mira privilegiat, i no es per tantcert quc haguem de llegir els classicsam[) la conviccio que cis entendrem mi-Ilor del quc ells mateixos es van enten-dre; cal llegir-los bo i recercant d'enten-dre'ls just com ells mateixos cs van en-

tendre. Ile] quc fa a la filosofia politica,Socrates cs el primer en haver pensat elconflicte entre la filosofia i la ciutat. Hiha una tcnsio essencial entrc alto que csmcrament props (la patria, cl patrimoni)i allo que es bo. La patria cs dcfensa des

dc I'adhesio al Hoc de naixement, des deI'assumpcio del Ilegat rebut, tant si es bocom si es dolent; el que es bo s'albira i

es defensa des d'un alliberamcnt respec-ts de ]'opinio o opinions quc consti-tucixen el medi de la vida politica: hi hauna tcnsio irrcductible entre la politicai la filosofia perquc la politica demanaarrelament a l'ambit d'opinio que con-forma l'ordrc politic, mentrc que la fi-losofia to com a Iloc el desarrelament odeslligament respecte de tot ordre poli-tic que no sigui el bo -el qua] mat noes dona de facto-. Es cl conflicte quchi ha entre, de la banda de la politica ide l'opinio, la llci (=fixacio d'un estatde coses), i de la banda de la filosofia ide la veritat, el regim (=orientacio co-muna i global de vida). El regim no esreductible a la promulgacio definitiva dclleis, perque la bona politica dcmanabona orientacio en cada situacio concre-ta, i la lici no parla do res concret singde generalitats. La rcflcx16 politica esde-vc alcshores, en els classics, meditaciosobre quin es el regim politic optim,pero amb la plena consciencia quc no esgees probable quc un tal regim s'csdc-vingui mai. Puix quc no tot cs reduiblea legalitat, hom afirma la pbr6nesis oprudencia (com a orientacio assenyadaen les cireumstancies de cada cas) com ala virtut politica per excel-lcncia. Straussno clou, en constatar tot aixo, cap pro-b1cmatica, sing que mes aviat recuperaun problema que havia qucdat ofegatsota el pensament modern. Recuperar clproblema nuclear dc la filosofia politicacs ja fer filosofia politica. Pero Straussfa cncara una altra coca: diagnostica lescireumstancies en quc cl tal problemaqueda ofegat. El primer pas en aquestsentit el va donar Maquiavel, 1'inaugu-rador de la filosofia politica moderna. Elprincipi fonamental do la seva tcoria es,segons Strauss, a ue cal rebaixar el ni-veIl si volem que l'actualitzacio de 1'or-dre social just sigui probable>> (pag. 45):si cis classics defensaven una tcoria pru-dent, en el sentit que no es fcien la 1l-lu-

187

sio que el rcgim optim arribes a scr maiprobable, els moderns , tot trencant ambels antics , assurneixen com a tasca de lafilosofia politica la intervencio en el monper tal d'cfectuar el millor de tots els rc-gims possibles . Aquest tcma queda no-mes suggerit en cl Ilibre , tot exhortant-nos a la lcctura do l'original. Podern en-devinar , pcro, que cl problema radicaraen cl fet quc cl rebaixament de Ics pres-tacions haura de consistir nccessaria-ment en la promulgacio d'unes lick quces prenen com expressio del millor re-gim, la qual cosa deixa fora dc joc lapbronesis , i posa en el scu Iloc l'obedien-cia a l'ordre humanament construct. Elproblema dc fons -i aixi alto quc moul'cmpresa straussiana- es, en tot cas, cldo la dificil relacio cntre el rclligamcnt(o sia la < rcllgio >>) humanament efectiu(ambit d ' allo que ens es propi, ambit dol'opinio ) i cl deslligamcnt propi de lavida filosofica ( que es l ' ambit d'allo quces bo, ambit de la veritat ). Es el dificildialog entrc la revclacio i la rao:

En la tcrccra part, ,FI dialog Rao-Re-velacio », cis autors tanqucn el recorrc-gut fet lligant cis fils argumentatius quchavicn qucdat lliures. Els mestres deStrauss , en concret Mendelssohn i Co-hen, havicn parlat d ' una sintesi superiordcls dos elements que conformen la ci-vilitzacio occidental , el judaisme i la fi-losofia grega. Grccia fora la figura delconeixement cientific i I'etica racional;els profetes , en freturar d'una idea denaturalesa humana invariable, podencreure quc la conducta de tot home potcanviar tries radicalmcnt d'alk> que cisgrecs hauricn admes ; la modernitat hau-ria assolit una sintesi dcls dos elements,una sintesi que no is mcra suma dels ele-ments sing que es rues que aixo: el pro-gres moral sedimenta aquest estat supe-rior, que es I'efectuacio -en que podemcreure gracics al llegat jueu- del mongrec de la rao . Doncs be: aquesta il.lu-sio es denfa amb l ' esclat , diguem «irra-cional», quc suposa la Primera GuerraMundial. Tenim aqui , per dir-ho ambl'cxpressio d'Al qq uie, el moment en qucles respostes dcls mestres ja no podenagradar al deixeblc: no es gens clar qucla tal sintesi sigui ni tan sots possible; calexaminar cis dos elements de la tensio,confrontar - los i dcterminar - ne el grau

do conflucncia , tot fcnt una critica dotots aquests pensamcnts que han pretes1'actualitzaci6 de la sintesi apuntada. Es-tem en el moment de la gcnesi del pen-samcnt do Strauss. En arribar aqui, el totde la «Introduccio a la lectura de LeoStrauss- es recull per tal d ' acabar de pre-cisar el sentit de tot el recorregut fet.

La confusio allibcrada en el trenca-ment o dissolucio de la 11-lusio do la sin-tesi superior es el moment analcg al ma-reig de Plato descrit a la Carta VII, clmoment en que alto quc hom ha rebutdels mestres aparcix com del tot insatis-factori . L'cxamen de les savieses dcl se-gle vint , estudiat en el primer apartat, esun moment necessari en la tasca de diag-nosi dcls mals quc han generat la falsail-lusio que acaba de trencar - se. Aquestsmals tenen a veure amb cis excessos decertes pretensions del pensament mo-dern, i la constatacio d'aixo ens dun a laconsideracio de 1'altre d'aqucst pensa-ment, i.e. a la consideracio de la filoso-fia politica classica ; tant una Cosa com1'altra -cs a dir, taut aquesta filosofiapolitica com el moment en clue es pro-dueix el trencament modern amb ella-es cl que els autors examinen en cl se-gon apartat. Per fi, l'examen de tot aixocomporta un guany en aclariment, qucens permet precisar amb una major cla-redat el problema que de primer teniemcom a desconcert davant la fallida de1'ensenyament rebut.

Val a dir que , malgrat la seva curta ex-

tensio, Introduccio a la lectura de Leo

Strauss es una obra densa, i demana del

lector un ccrt esforc . Pot molt be passar

que sigui al final , quan un ha llegit cl ter-

ser apartat, que es faci la Ilum sobre el

tot del recorregut fet. Per a facilitar el

seguiment del text, jo gosaria proposar

de comencar la lectura font una petita

trampa : despres do llegir la pagina 11

(fins a la cita, aquesta inclosa ), passaria

a les pags. 50-51, on els autors ens fan

saber quc ,per Leo Strauss, tant Men-delssohn com Cohen representen unes

sintesis inestables dels elements d'unatensio-. Despres d'aquesta indicacio,quc de moment quedaria com a possi-

ble Eons-guia de l'exposicio , llegiria lespags. 42 i 43 , des de << Hem vist ...- fins

a «Aristotil ...., on cis autors resumeixen

el desplegament de l'obra straussiana.

188

let aixo, tornaria a la pag. I I i repren-dria la lectura normal des d'ella.En clue consistiria Ia trampa quc pro-

poso? Lis autors, amb bon criteri, bantriat dc fcr una exposicio quc scgueix-amb nomes alguna cxccpcio, prccisa-da en cl text matcix- la tasca de Straussen cl seu desplegament, des del primercsforc d'aclariment do la confusio en queva trobar-se, fins a la formulacio cadacop mes lucida do quin era cl problemaque Ics respostes rebudes no havien sa-but plantejar adequadament. Diguem depassada quc aixo ho fan tot ajudant-seamb referencies constants a totes lesobres do Strauss, i fent aixi alto quc hade fer una introduccio del tipus de l'as-sajada, a saber, mostrar quc coses apa-rentment tan distintcs com la lecturad'una obra de Xenofont i una rcflexiosobre 1'estat actual de les cicncies socials,o la lectura d'una obra de Maquiavel iuna rcflexio sobre cl judaismc i la filo-sofia, tot aixo forma part d'una matcixaempresa filosofica, es reuncix dins elsentit unic d'una mateixa tasca, que es laque hem anat asscnyalant en aqucst co-mcntri. Rcsponent ja a la pregunta: latrampa quc hem fet, amb la nostra indi-cacio de lectura, consistcix simplementen avan4ar la naturalcsa del problemadesvetllat, el qual -com hem pogutaprendre en la lectura feta- regeix elcarpi del pensar straussia. No cal dir,pero, que la comprensio precisa del pro-blema aixi anunciat nomes podra ser as-solida llegint el tot de la introduccio. Entot cas, la comprensio aixi avancada delproblema de fons ens fara veure que,deixant dc banda la g6csti6 dc si estemdavant d'una bona introduccio -ques-tio a la qual em sembla que ja he donatresposta-, el quc es cert es que val laPena d'introduir-se en la lectura de LeoStrauss pcrque la seva obra es una de lespoqucs que es barallen amb el problemagenui quc la nostra contcmporaneitat toplantejat: si no som I'acompliment delmon 11-lustrat, per quc no ho som i enquin sentit no ho som?; i si som aquestacompliment, per quc tot sovint -comen ocasio de les guerres curopees- laHum ii-iustrada s'assembla tant i tant ala foscor irracional? Monserrat i Salesens ofercixen, amb aquest llibre, una in-troduccio rccixida a un dcls csfor4os

ales lucids i competents dcl nostre segleper a dirigir Hum sobre I'ombra projec-tada per aqucsta aporia. No nomes enshi introdueixen en el sentit de facilitar lalectura, sinb que ens hi introdueixentambe en el sentit de conduir-nos lite-raiment a l'interior de la lectura, pcrquel'esforc quc exigeixen al lector es I'es-forc d'aclariment respecte del problemamatcix -un problema genui- amb quees baralla Strauss i amb quc ha de bara-llar-se tot aquell qui recerqui un incre-ment en la comprensio del mon en qucviu.Ens cal dir, per acabar, alguna cosa

sobre Ics confcrencies de Strauss traduI-des i ofertes al lector com a segona partd'aquesta introduccio. Sobre el contin-gut ja no dire gairebe res, pcrque el titol,,Jerusalem i Atenes>> es suficicnt per aendevinar que ja n'hem dit prou coses,i tambe per a apuntar que la tria do Par-ticle es, donada la intencio de I'obra, deltot encertada. M'acontentare amb fernotar -i aixi tancare aqucst comcnta-ri el seguent. L'cscriptura straussianade primer pot desorientar. No pcrqueno s'entcngui, sino perquc aparcntments'enten massa: Strauss va Ilegint cls pri-mers Ilibres de la Biblia, o un cert dia-leg de Xenofont, o en cada cas el quc si-gui, simplement seguint 1'argument decada cas; es cert que sovint dona clausde lectura certament perspicaces, qucsobten per la seva lucidesa, i que ens ad-mircn per la senzillesa amb clue obrcn clsentit dc tcxtos molt dificils; pcro potpassar-nos que al capdavall no haguemcompres cl scntit de I'empresa mateixade llegir aquests tcxtos. Aix6 fa clue LeoStrauss sigui ccrtament paradigmaticcom a un d'aquells casos en cis quals hiha una distancia a ser salvada entrc elfons sobre el qual pren el seu sentit eltext i el floc des d'on el lector d'avui elllegeix. Despres d'haver llegit la prime-ra part d'aquest llibre, ens trobem si-tuats dins cl text, ara, en la segona part,amb Ics claus suficients per a gaudir dela lectura bo i restant amatents de totsels nivells de scntit que el text straussiaArta amb Si: la comprensio de certsfroagments de la Biblia o de la Teogonia,la comparacio de Socrates amb cls pro-fetes, Ics allusions a Cohen,...; totsaquests punts, que podriem prendre ben

189

crroniamcnt corn a parts d'un treball domcra crudicio, apareixen com a mo-ments d'una mateixa recerca filosofica,dc la qual ja hem donat una caracterit-zacio suficient.En acabar, constatem que el propos-

sit matcix d'cscriure una ,Introduccio ala lectura de Leo Strauss» ha de ser con-sidcrat com una bona idea; repetim-ho:no nomes perquc la lletra straussiana csprou criptica com per a que sigui d'a-grair un ajut en una primera lectura, singtambc, i sobretot, perquc aquesta lectu-ra pot ser, avui dia, un dels moments,tan modest com es vulgui, en 1'ambiciosa tasca de !'aclariment de la situacio queens toca viure -en 1'ambiciosa tasca, ir-renunciable per als hereus de Jerusalemi Atenes, de !'auto-aclariment.

Xavier Ibanez i Puig

J. M. Es^^untut , Responsabilitat i moo devida. ( Estudi sobre la fenomenologiahusserliana), Anthropos , Barcelona,1992.

Ens trobem, en aquest Ilibre de J. M.Esquirol, davant d'un estudi molt ajus-tat a la lletra de Husserl, i sobretot a lalletra de La Crisi de les Ciencies Euro-pees i la Eenomenologia Transcendentalen el qual es dcixa de presentar la feno-menologia com a una reflexio Ilunyanade tota intencio practica, per introduir-la en el context d'un esforc seri.os d'a-clariment sobre la decadcncia espiritualeuropea, bo i cercant I'explicacio dins dela mateixa tradicio espiritual que consis-teix Europa, a saber, en la ciencia i la fi-losofia modcrnes en tant que herencia(herencia problematica, en cert sentitdecadent) del racionalisme de la Grcciaclassica.

Aixi J. M. Esquirol comenca demos-trant coin cl sentit de l'obra de Husserlnomes es pot comprendre com a resul-tat d'una responsabilitat ctica i una pre-sa de conscicncia historica. El malestareuropcu (la seva crisi espiritual) es cl rc-sultat de la crisi de les seves ciencies, quehan dcixat d'csser un coneixement tco-ric del mon per esdevenir una tecnolo-gia inconscient del seu sentit huma, unatecnologia independent de !'home. L'ti-

nica sortida del labcriot curopcu cs Ila-vors concebre la filosofia com a cicnciaestricta , entenent alhora per ciencia noaltra cosa que recerca de veritat absolu-ta (refercncia que ha estat perduda perles ciencies naturals europees).Quc la cicncia ha perdut el seu sentit

huma es cl mateix que dir que la crisi espropiament deguda a la perdua de lesciencies de la conscicncia del seu sentitintencional (que es el tret caracteristic detot fer huma). En cl cami de la perduade la refercncia intcncional, la crisi todos moments:

perdua de fonamcntacio de ]a Iogica(que dcixa d'csscr un saber dels princi-pis que conformen la realitat -i, nomesper aixo, dels principis que ha de seguirtota ciencia-, per esdevenir un conjuntd'axiomes , utils per a un calcul deduc-tiu, que per poder esscr tractables mate-maticament han d'csscr buidats de totcontingut , amb la qual cosa resten no-mes com els principis pel que fa a la for-ma (es a dir, formals ) del raonament.-En la mesura quc la Iogica es desen-ten de tot contingut , es produeix una pa-ral-lela indcpenditzacio de les cienciesd'aquesta Iogica.

Aquesta perdua do sentit de les cien-cies nomes pot ser explicada per la sevaingenuitat (es a dir , per I'oblit de la sevaintencionalitat ), tot i que aquesta inge-nuitat pot passar desapercebuda per 6s-set de nivell superior respecte del nivellde la conscicncia natural . Pero es la ma-teixa ingenuitat ; una intencionalitat quees desconcix a si mateixa.La crisi de les ciencies es llavors la

perdua de la seva significacio vital cn lahumanitat europea. Per aixo hem d'exa-minar aquesta humanitat europea. Laforma espiritual d'Europa es , per Hus-serl, la filosofia, concebuda com a acti-tud teorica (per contraposicio a I'actitudnatural, que es una actitud fonamental-mcnt practica).

Per tal d ' analitzar I'especificitat espi-ritual d ' Europa, J . M. Es qq uirol, scguintde prop a Husscrl , establcix Ies possi-bles relacions entre teoria i practica:-La subordinacio do ]a pp raxis a la teo-ria (el quc passa en la politica), es la re-laci16 que preten establir el filosof.-La subordinacio de la tcoria a la praxis( a determinats fins): cs la tccnica.

190