Preparem-nos per al fred

Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors ja s tard per a installar

sistemes dallament o de calefacci. Enguany siguem previsors i preparem-nos per al

fred com cal.

Si no volem passar fred a casa quan arriba lhivern, hem de tindre-la ben allada i

mantindre una temperatura adequada i constant durant tot el dia. Lallament perseguix

un doble objectiu: que no entre el fred a casa, per que tampoc se nisca la calor. Si la

calor sescapa, a ms de refredar-se la casa, malgastarem els diners invertits per a

calfar-la. Perqu a no passe, cal que revisem els punts que poden presentar problemes

dallament, sobretot els sistemes de tancament de portes i finestres.

El pas segent s calfar la nostra casa. La temperatura ha doscillar entre els 20 i 21

graus. Encara que, de nit, podem programar el nostre sistema de calefacci perqu es

mantinga entre els 16 i els 17 graus, i aix estalviarem energia. Els sistemes per a calfar

la llar sn molt variats. Podem installar calderes de gas o de gasoil, bomba de calor,

terra radiant, calor blava, radiadors elctrics, etc. La tria dependr de molts factors:

disponibilitat despai, subministrament de gas, obres necessries, cost de la installaci,

etc.

Ja som 7.000 milions

El dia 31 doctubre el nostre planeta va arribar als 7.000 milions dhabitants, segons els

clculs del Fons de Poblaci de les Nacions Unides, que ha elaborat un informe sobre

les possibilitats i els riscos desta xifra de persones, la ms alta de la histria. Durant els

ltims cinquanta anys, el mn ha viscut el creixement de poblaci ms espectacular, i

sha passat de 3.000 milions de persones en 1960 als 7.000 actuals.

Fa 2.000 anys, la poblaci mundial era duns 300 milions de persones, i van fer falta

ms de 1.600 anys perqu la poblaci es doblara i arribara als 600 milions. En canvi, en

les ltimes dcades hi ha hagut un creixement accelerat de la demografia, arran de la

reducci de la mortalitat en les zones menys avanades. El creixement mxim de

poblaci es va registrar entre 1965 i 1970, per, des de llavors, sha redut un 2% a

conseqncia del descens de la fecunditat en molts pasos.

Les causes deste augment sn degudes a les millores cientfiques, els avanos de la

medicina i laccs de la majoria de la poblaci a la sanitat. Lesperana de vida sha

ampliat i ara se situa en els 70 anys, molt lluny dels 31 anys que hi havia en 1900.

Ensalades

Fa temps que les ensalades shan convertit en un dels plats ms recurrents durant tot

lany, i ja no sn noms un plat de lestiu. Les noves tendncies culinries aposten per

la seua innovaci. Des del punt de vista gastronmic i de lequilibri nutritiu, el valor

afegit de les ensalades saconseguix a partir de la combinaci encertada i equilibrada

dingredients de naturalesa diferent, amb textures i colors variats.

La tendncia cap a un consum ms gran daliments preparats tamb t el reflex en les

ensalades. El mercat, atent als nous costums i necessitats, noferix diverses opcions.

Duna banda, hi ha les compostes per una varietat dencisams i hortalisses fresques,

netes, trossejades,sense parts no comestibles. Sn productes llestos per a menjar i shan

de conservar sempre en refrigeraci.

Daltra banda, hi ha les ensalades en conserva, esterilitzades i presentades en pot de

vidre o en llanda, que senvasen en recipients i es tanquen hermticament com a

garantia de seguretat alimentria. Els ingredients ms comuns en estes conserves sn

els psols, la carlota, els pimentons rojos, la ceba i la tonyina, als quals de vegades

safig dacsa, olives, esprrecs i soja. Si els barregem amb arrs, pasta o llegums

obtindrem un plat nic i nutricionalment ben equilibrat.

Trens amb Wi-Fi

Renfe ha confirmat que la seua flota de trens oferir connexi sense fil a la xarxa

totalment gratuta. Es tracta duna nova millora en fase experimental, que encara

tardar algun temps a aplicar-se de manera definitiva, a causa del finanament necessari

per a adaptar ms de 1.200 trens.

La companyia de transport ferroviari vol portar la connexi a Internet als seus

passatgers a travs de la xarxa sense fil Wi-Fi, un servici molt sollicitat tant pels

usuaris de trens de llarg recorregut com pels de trens de rodalia. Este futur llanament

est en fase experimental i en els prxims mesos comenaran les proves pilot amb

viatgers reals. El fet dincorporar la connexi a Internet des dun tren no s impossible,

per shan delaborar treballs en qu sestudien diversos factors, ja que esta prestaci es

pot veure condicionada per la velocitat del tren i la cobertura que oferixen els operadors

de telecomunicacions en les zones on subiquen les vies.

De moment, tots els trens que van als tallers per a intervencions estructurals, ja ixen

amb la xarxa de comunicacions preinstallada. Lnic inconvenient s que cada tren

haur de passar revisions ms sovint per tal dassegurar el funcionament correcte desta

prestaci.

Farmaciola

Segur que alguna vegada thas fet un tall a la m, els teus fills han caigut un bac en el

parc o simplement has tingut mal de cap. Per a totes estes malalties lleus, no cal anar a

un metge durgncies, per s important disposar de material sanitari i medicaments

que ens ajuden a alleujar el dolor al ms prompte possible.

Segons lltima enquesta DADO (Detecci dAccidents Domstics i dOci) feta per

lInstitut Nacional de Consum, es calcula que a Espanya cada any hi ha ms dun mili

i mig daccidents domstics. Aix, els bacs, els colps contra objectes, els talls, les

cremades, les intoxicacions, els cossos estranys i lasfxia sn, per este orde, les

principals lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja recomana que en

totes les cases i centres de treball sinstalle una farmaciola per a primers auxilis. Esta

haur destar en un lloc accessible, amb bona ventilaci i fora de labast dels xiquets.

Nhi ha prou amb una caixa hermtica, un armari o una maleta xicoteta fcil de

transportar.

El contingut de la farmaciola ha de permetrens fer front a les situacions que amb ms

freqncia es presenten en lentorn domstic, per aix la seua composici pot variar

segons les circumstncies.

Excursions familiars amb bicicleta

Una opci magnfica per a una escapada rural en famlia sn les excursions amb

bicicleta: una experincia divertida i tamb educativa. bviament, triarem els

recorreguts ms adequats segons ledat del xiquet. Si el nostre fill t entre 2 i 4 anys,

podem fer trajectes curts, de fins a 3 km, en qu podem ensenyar-los les tcniques

bsiques dequilibri, pedaleig i frenada. Si tenen entre 4 i 8 anys, podem fer excursions

ms llargues que incloguen pujades lleugeres. Saconsella anar per camins destinats

exclusivament a les bicicletes, com ara algun tram de carril bici o de via verda

preparada. I tamb per espais compartits amb els vianants, ja que podem aprofitar

locasi per a ensenyar-los a ser respectuosos amb els altres usuaris. Quan en tenen

entre 8 i 12, podem optar per pistes de terra, camins rurals o vies verdes sense

condicionar, on podran adquirir un poc de tcnica. I si els nostres fills han passat dels

12 anys, ja podem atrevir-nos amb rutes ms complicades.

En conclusi, una excursi familiar amb bicicleta ens servir per a ensenyar als menuts

a dominar millor la bicicleta, experimentar rutes desconegudes, millorar la condici

fsica i, sobretot, fomentar els valors de respecte i convivncia amb els altres.

Com un peix en laigua

La nataci es considera un dels esports ms recomanables per a activar el nostre cos, ja

que la seua prctica exercita la major part de grups musculars i s un magnfic exercici

cardiovascular. A ms, un dels grans avantatges de la nataci s la reducci de la

gravetat, grcies a laigua. Este factor s decisiu per a aquelles persones que no solen

practicar cap activitat, ja que fer exercici en laigua facilita el moviment. Prendre banys

en la mar t efectes ms positius encara, perqu laigua marina cont fins a 89 elements

que beneficien el nostre organisme. Des que posem els peus en larena de la platja, el

nostre cos comena a beneficiar-se destes propietats: la brisa actua com un esprai

natural pel seu alt contingut de iode, el qual regula les glndules tirodals i equilibra

lorganisme. I, una vegada ja dins de laigua, els minerals, les vitamines i els

antioxidants de laigua de mar ajudaran la nostra pell a mantindres llisa i jove.

Qu ms es pot demanar? Laigua de la mar pot ajudar a solucionar afeccions de la pell

i, a ms, si la combinem amb el sol, potenciarem lefecte de la vitamina D. I, per si aix

encara no fra prou, el seu alt contingut de magnesi la convertix en un element molt

beneficis per a calmar els nervis i ajudar les persones que patixen dansietat.

La cartografia i el GPS

Una expedici arqueolgica dels EUA ha realitzat, grcies a un dispositiu GPS dltima

generaci, un sorprenent descobriment en plena selva guatemalenca. Este aparell de

localitzaci ha perms trobar una ciutat de la civilitzaci maia que havia estat oculta

durant segles davall duna espessa capa selvtica.

Grcies a ls desta tecnologia, els cientfics han traat un mapa tridimensional de

lrea de la ciutat i la seua pirmide. Aix, shan descobert un centenar dedificis que

han estat ocults durant huit segles. La importncia de la troballa saccentua perqu mai

abans ha sigut excavada. De fet, la comunitat cientfica internacional no va saber de la

seua existncia fins a la dcada dels 90 del segle passat. No obstant aix, els

saquejadors s que coneixien lemplaament, i el nom local del lloc, Holtun, que

significa cap de pedra, es deu a les grans mscares destuc de vora tres metres

dalada que sobreeixien del sl selvtic. La troballa hauria sigut impossible sense

lajuda desta cartografia digital, a causa del creixement de la vegetaci sobre les restes.

Aix, el GPS ha perms conixer que hi havia un observatori astronmic, un camp de

joc ritual i algunes residncies. Segons larqueloga nord-americana al crrec de les

excavacions, la ciutat va estar habitada entre els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar

una poblaci de vora 2.000 persones.

Reciclatge dels envasos de vidre

Un gest tan senzill com el de separar els envasos de vidre per a depositar-los en el

contenidor de reciclatge corresponent representa un benefici important per al medi

ambient. Es redux el consum denergia, sestalvien matries primeres i disminuxen els

abocadors i la contaminaci de laire. Reciclar envasos de vidre s una tasca fcil.

Simplement reservant un espai a casa per a guardar botelles, pots i flascons (sense

tapa), que desprs introduirem en el contenidor verd, contribuirem a la cura del nostre

entorn.

Els contenidors de vidre que trobem en els nostres carrers estan destinats a recollir

noms els envasos de vidre ds quotidi. De tota manera, cal recordar que hi ha

materials que denominem vidre per que no ho sn, com ara la cermica, els gots, els

vidres de les finestres, els plats de vidre, etc. Tots estos materials, per la seua

composici qumica, conv que es depositen en els punts nets dels pobles i ciutats.

Aix, les copes, els gots i altres objectes de cristalleria contenen xids metllics, i per

aix necessiten una temperatura de fusi ms alta que la del vidre. Perqu es reciclen

tots els envasos de vidre que hi ha en el mercat, sha de completar un circuit en qu

noms una pea s indispensable: el consumidor conscienciat.

Lestrs

Habitualment es considera lestrs com un factor negatiu i desagradable, responsable, a

ms, de la major part dels problemes fsics i psicolgics que patim, per a no s del

tot cert. Quan una persona es troba davant duna situaci complicada, el seu organisme

es prepara per a lacci a travs dels seus propis recursos, que li permeten percebre

rpidament qu s el que passa i decidir quines sn les conductes que ha de portar a

terme. Aix, grcies a esta resposta davant duna situaci destrs, la persona la pot

controlar ms fcilment. Esta resposta no s rona en si mateixa, per comporta un

desgast important per al nostre organisme. Per tant, no genera cap problema si apareix

ocasionalment, per, si es repetix amb massa freqncia, intensitat o duraci, provocar

que lorganisme no puga recuperar-se i apareguen problemes associats a lestrs.

No totes les persones perceben les mateixes situacions com a estressants. Aix depn

tant del context com de la manera dencarar els problemes i, per tant, dels recursos i les

habilitats de cada u. Lestil de vida s un bon modulador: la professi, les aficions, les

relacions socials, la forma de pensar, les expectatives duna persona determinen de

manera important les demandes a qu es veur sotmesa i, per tant, les situacions

estressants que se li presentaran.

Turisme sostenible

El turisme sostenible se sol relacionar amb destinacions paradisaques, com ara un parc

natural o una platja deserta. Per el turisme sostenible va ms enll. Sanomena

sostenible perqu complix diversos requisits. El primer s que genera un impacte

mnim sobre el medi ambient. Per a complir este requisit, els turistes hem destar molt

sensibilitzats i tindre cura amb els nostres actes. Si viatgem a la muntanya pensant en

una destinaci ambiental, per lembrutem amb les nostres deixalles; si ens emportem

de record plantes que estan protegides; si posem la msica a tot volum, etc., deixarem

de fer turisme sostenible i passarem a fer un turisme agressiu amb el medi.

Un altre dels requisits s que ha de satisfer les necessitats econmiques de lentorn. El

turisme s una gran font de riquesa i, en algunes zones dinterior, sest convertint

actualment en una de les principals fonts de treball. Allotjar-nos en una casa rural,

menjar en un restaurant tradicional, passejar a cavall o contractar un guia per a una

excursi, significa contribuir a la sostenibilitat de la zona. En definitiva, un turisme

sostenible s el que satisf les necessitats econmiques, socials i esttiques, i que, al

mateix temps, respecta la integritat cultural, els processos ecolgics essencials i la

diversitat biolgica.

El mel dAlger

El mel dAlger prov dEgipte i va comenar a cultivar-se a les vores del riu Nil. Ms

tard, els fenicis en van estendre el cultiu als pasos mediterranis i, en lactualitat, sha

convertit en una fruita tpica de climes clids i temperats. Els principals pasos

productors sn Espanya, Itlia, Turquia, Grcia, la Xina i el Jap. Des del punt de vista

tcnic, es coneix el mel dAlger com una fruita de corfa llisa, dura, amb un gruix entre

2 i 4 centmetres i de color verd, verd clar o verd grogs. La polpa pot ser roja, rosa o

groga i, a ms, sol contindre llavors negres i brillants, marrons o blanques.

El mel dAlger s una fruita molt verstil i combina a la perfecci amb molts aliments.

Les llavors es poden menjar. De fet, en molts pasos asitics es consumixen com a

aperitiu, tant torrades com fregides, i, fins i tot, hi ha llocs on sutilitzen per a fer pa. s

una fruita perfecta per a consumir-la a lestiu, perqu, com que t tanta quantitat

daigua, un 93%, resulta molt hidratant. Tamb cont carotens, com el pigment licop,

substncia responsable del color rosat de linterior i amb un gran poder antioxidant. A

ms, s baixa en potassi i aix la convertix en un aliment molt dirtic; per tant,

sindica en persones que patixen dhipertensi, dcid ric o de problemes de reny.

La grip estacional

En linici de la campanya de vacunaci de la grip estacional, les autoritats sanitries es

dirigixen especialment als collectius de risc, entre els quals hi ha les persones amb

problemes respiratoris i els adults majors de 60 anys. s important conscienciar el

collectiu de la tercera edat de la rellevncia de previndre esta malaltia a travs de la

vacunaci, per tamb mitjanant el manteniment duns hbits saludables que

incloguen una bona hidrataci, una alimentaci sana i una activitat fsica de carcter

moderat.

La vacunaci s la mesura prioritria, tot i que la seua efectivitat en majors de 65 anys

baixa fins al 35%. A s degut al fet que, a mesura que envellim, el nostre sistema

immunitari safeblix i no t tanta fora per a lluitar contra els agents externs. Per este

motiu, s important que els hbits de prevenci se centren a reforar el sistema

immunitari, i per a aconseguir-ho s clau una bona alimentaci en la qual no han de

faltar les verdures fresques, la fruita seca, els llegums, la mel o els productes lactis.

Una dieta saludable i la prctica duna activitat fsica regular moderada ajudaran no

nicament a previndre el virus de la grip o a reduir-ne la virulncia, sin que tamb

contribuiran a augmentar el benestar i la qualitat de vida de la nostra gent major.

Rescat a Xile

No fa encara un mes el mn sencer seguia el rescat amb xit dels 33 miners xilens

atrapats vius en una mina a 800 quilmetres al nord de Santiago de Xile. Arrere

quedaven 71 dies dangoixa i por per a estos treballadors i les seues famlies, en els

quals es va generar una gran mobilitzaci meditica. De fet, el rescat va ser vist en

directe per ms de mil milions de persones de tot el mn, tot un rcord daudincia

comparable als grans esdeveniments esportius. Ens arribaren a informar del maquillatge

que es posaria la dona dun dels miners o dels problemes sentimentals que tenia un

altre, i es va descriure amb el detallisme digne duna revista especialitzada la tecnologia

que va permetre rescatarlos. Naturalment, el fet que els mitjans de comunicaci shagen

ocupat del cas s en si mateix positiu, encara que a penes shaja aprofitat per a informar

sobre les dures condicions laborals en les mines xilenes.

Esta gran repercussi meditica ha propiciat que la indstria del cine i la televisi

shaja afanyat a prolongar el reality show amb diverses produccions en preparaci. La

primera s una srie televisiva que va comenar el rodatge en la mateixa mina quan

encara no shavia produt el rescat. I Hollywood tamb projecta traslladar a la gran

pantalla este drama amb final feli.

Ipad: utilitat o capritx?

El nou dispositiu llanat per Apple pot ser una porta dentrada a la tecnologia per a

moltes persones. Els experts no es posen dacord sobre liPad. Els ms optimistes

veuen en este aparell el futur de la informtica, mentres que per a uns altres noms s

un capritx pervers (amb preus que van dels 479 als 779 euros) que el temps

sencarregar de posar en el seu lloc, ja que proposa un mn totalment controlat per

Apple i els seus interessos empresarials. No obstant aix, cada vegada resulta ms clar

que este hbrid entre un telfon i un ordinador pot ser el complement ideal per a

traslladar loci digital al sof, o per a mostrar a les persones majors les bondats de la

xarxa.

Els apstols del programari lliure veuen en liPad una cosa semblant a El xou de

Truman, pellcula en qu la vida s un immens escenari on tot est previst i controlat

per un grup de tcnics i guionistes televisius. Adduxen que un aparell en qu la

persona que lutilitza no pot decidir quins programes usa o on compra la msica, les

pellcules o les lectures, no s una bona premissa per al futur, per ms que

lexperincia dusuari siga tan fantstica que no li deixe veure lautntica realitat.

Beneficis de tocar un instrument

Latapet calendari dactivitats extraescolars est liderat per la prctica esportiva, el

coneixement didiomes i la informtica. A una distncia considerable trobem la msica.

El futbol, el bsquet, la nataci... Lexercici fsic regna en les activitats extraescolars.

La formaci musical, curiosament, ha sigut fins fa no massa la nota discordant. Amb la

pintura, el teatre o el ballet, s una alternativa aparentment minoritria, a pesar de la

seua bona i merescuda fama. Nombrosos estudis certifiquen que laprenentatge musical

potencia una llarga llista de capacitats entre els estudiants. La prctica habitual amb un

instrument millora la destresa manual i la visual. La memria, la creativitat i les

habilitats del llenguatge tamb es reforcen. Per aix, cada vegada ms especialistes

recomanen una formaci musical per a millorar les habilitats lectores i descriptura,

sobretot en xiquets amb dislxia. I els qui toquen un instrument musical treballen ms

la intelligncia espacial, que s la capacitat per a percebre el mn de manera detallada i

formar imatges mentals dels objectes. Esta s una capacitat molt til, per exemple, per a

orientar-se, solucionar problemes matemtics complexos i fins i tot per a gestos

aparentment senzills, com ara embolicar lesmorzar diari.

Paquets de tabac illustrats

El Consell de Ministres ha aprovat un nou reial decret que obliga a incorporar a

letiquetatge dels paquets de tabac advertiments sanitaris en forma de fotografies o

illustracions impactants que alerten grficament dels riscos i les malalties que provoca

el tabac. La norma modifica un decret anterior que ja regulava letiquetatge dels

productes de tabac i les mesures relatives a la composici i denominaci deste tipus de

productes.

Les imatges seleccionades shan extret del catleg que la Uni Europea va elaborar en

2005. En concret, es tracta de fotos molt explcites que informen visualment que el

consum de tabac provoca cncer mortal de pulm, envelliment prematur, cardiopaties i

malalties cerebrovasculars. Alguns dels missatges que es poden llegir sn fumar pot

ser causa duna mort lenta i dolorosa, acompanyat de la fotografa duna gola afectada;

fumar obstrux les artries amb una operaci a cor obert; fumar provoca

lenvelliment de la pell, acompanyat dun esquelet, o fumar provoca cncer mortal de

pulm, amb un pulm sa i un dafectat.

Tecnologia txtil

La revoluci tecnolgica tamb arriba a la roba perqu els usuaris de lera digital

puguen continuar connectats encara que estiguen lluny del seu equip informtic. En

els ltims anys, la tecnologia sha introdut en el sector txtil per a millorar els teixits i

fer-los ms funcionals. Aix, ja es poden trobar peces de roba que controlen la

temperatura, banyadors que reduxen la resistncia a laigua i camisetes que incorporen

sistemes de detecci de senyals Wi-Fi.

Una altra tendncia deste tipus de tecnologia s la integraci de bateries, panells solars

i microxips en la roba, per a afegir autonomia energtica a altres aparells ds personal.

Una famosa universitat estrangera ha creat unes plaques solars que es poden installar

en una corbata o en un vestit. Lenginy est dotat de diverses plaques fotovoltaiques

que arriben als 3,6 volts a plena crrega en qualsevol aparell. Amb esta energa es pot

carregar un telfon mbil o un reproductor dMP3. De moment no sha superat la fase

de proves, per prompte ser possible trobar en el mercat diferents peces de roba amb

carregadors solars.

Sorolla

Els catorze panells que el pintor valenci Joaquim Sorolla(1863-1923) va fer

expressament per a la Hispanic Society de Nova York ja tornen a estar en el seu lloc.

Un equip dexperts ha restaurat les peces, que han recuperat la lluminositat original.

Durant tres anys, les obres shan exposat en set museus de lestat, amb ms de dos

milions de visitants. Mentrestant, la Hispanic Society ho ha aprofitat per a remodelar

les seues galeries interiors. Els catorze immensos murals que conformaven lexposici

van eixir cap a Valncia en avi el 30 de setembre de 2007. Era la primera vegada que

abandonaven Nova York des que Sorolla els va pintar per encrrec del fundador de la

Hispanic Society, un apassionat de lart. El mecenes li va encarregar uns murals fets a

mida per a decorar una de les sales del museu que reflectiren la diversitat espanyola.

Sorolla, un perfeccionista incansable, va recrrer entre 1912 i 1919 un per un els

catorze escenaris elegits per a impregnar-se de la manera de fer i de ser de cada

territori. Una visi regionalista dEspanya centrada en estereotips folklrics, per amb

una tcnica molt treballada i un tractament de la llum exquisit, que situen el pintor

valenci entre els millors representants de limpressionisme.

Condemna per un missatge de mbil

LAudincia Provincial de Mrcia ha confirmat la condemna de multa de deu dies, amb

una quota diria de cinc euros, imposada per un jutjat dinstrucci a una dona que va

enviar un missatge a travs del mbil a un amic a qui va amenaar de muntar-li un

escndol en una cadena de televisi.

La sentncia desestima el recurs presentat per la denunciada, que va allegar que la

frase del missatge no era realment amenaant, perqu no era una afirmaci sin una

pregunta acabada amb interrogaci. El text, segons transcriu la sentncia, era: qui s

ms mentider i pocavergonya? Perqu el dia que membarguen per culpa teua anir a la

televisi a explicar la poca vergonya que tens i el que has fet amb mi.

Per al tribunal, el fet que la frase acabara amb un signe dinterrogaci no altera ni

modifica el sentit del missatge enviat per la denunciada, que clarament es referix al

denunciant com a pocavergonya i mentider, i no precisament en un clima de broma i de

divertiment, sin de menyspreu i dinsult a la persona. Certament els usos socials han

dinfluir en la interpretaci i aplicaci del dret, per aix no significa assumir que

lordenament jurdic penal deixe daplicar-se davant dun comportament com linsult

que en un mbit normalitzat de relaci social mereix el rebuig.