L’ ART GÒTICL’ ART GÒTICpinturapintura

www.wga.huwww.mnac.catwww.museodelprado.es

CaracterístiquesCaracterístiques Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i

generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls. Miniatures Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels

Evangelis Apòcrifs) Introducció de la temàtica profana i el retrat. La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres

pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. Proporcions naturals, expressivitat facial i gestual. Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges Captació de la llum per al modelatge dels cossos Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli

(Flandes a partir del segle XV).

Estils de la pintura gòticaEstils de la pintura gòtica

Es diferencien quatre estils:

Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII)

Estil italogòtic (1250-1400)

Estil internacional o cortesà (1375-1425)

Escola flamenca (segle XV)

Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle Estil francogòtic o lineal (darreria segle XII i segle XIII)XIII) Influenciat pels vitralls i la miniatura Predomini de la línea sobre el color

Vitrall a Sainte-Chapelle.

Miniatura d’una Bíblia francesa, s. XIII

Estil italogòtic (1250-1400)Estil italogòtic (1250-1400) Influències bizantines Colors clars, predomini de la línia corba i sinuosa, cerca de

volum, comunicació de les figures. Fons daurats i decoracions arquitectòniques i

paisatgístiques molt simples (primers exercicis de perspectiva)

Centres artístics: Siena: Duccio i Martini Florència: Cimabue i Giotto Corona d’Aragó: Ferrer Bassa i Pere Serra

Simone Martini: L’anunciació (1333). Galeria Uffizi, Florència

Duccio di Buoninsegna: Madonna Rucellai (1285), Galeri Uffizi, Florència

Cimabue (1240-1302): Mare de Déu de Sant Francesc, Asís

Cimabue: Maestà, 1285-1286, Galeri Uffizi, Florència

Giotto di Bondone (1.267-1.337)Giotto di Bondone (1.267-1.337)

- Deixeble de Cimabue

- Precursor del Trecento (primer

Renaixement italià).

- Impulsor de l’estil italogòtic

- Supera el bizantinisme

- Tendeix al realisme

Vida de San Francesc, Esglèsia Superior de San Francesc, Asís (Itàlia), 1295.

Giotto: Crucifix, Santa Maria Novella, Florència, 1300.

Giotto di Bondone: Capella de Scrovegni, Pàdua (Itàlia), 1304-1306, fresc.

http://www.gencat.cat/economia/ur/doc_un/pau_hart2.pdf

http://www.giottoagliscrovegni.it

http://www.mystudios.com/gallery/giotto/preamble.html

Cappella degli

Scrovegni

Prendiment

Fugida a Egipte

Adoració dels Reis Mags

Abraçada davant la porta daurada

Resurrecció de Llàtzer

Sant enterrament

Judici final

Ferrer Bassa (1285-1348)Ferrer Bassa (1285-1348)

Pintor i miniaturista català.

Influències de Giotto (murals de la basílica de Sant Francesc d’Assís, Itàlia).

Introdueix l’estil italogòtic a la Corona d’Aragó (dominarà durant la segona meitat del segle XIV).

Influenciarà els germans Pere i Jaume Serra.

Obra més destacada: Murals de la cel·la del monestir de Pedralbes de l’abadessa Francesca Saportella.

Ferrer Bassa: Pintures murals de la Capella de Sant Miquel, 1346,

Reial Monestir de Pedralbes, Barcelona.

Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu dels Àngels, 1358, MNAC.

Estil italogòtic sienès (Duccio).

Ingressà al taller de Ramon Destorrents (deixeble de Ferrer Bassa).

Va treballar juntament amb el seu germà Jaume.

Dominaren el mercat barceloní durant el segle XIV.

Interès per la policromia i els efectes espacials.

Pere Serra Pere Serra (?-1409)(?-1409)

Duccio: Maestà (1308-1311)

Pere Serra: Retaule de la Mare de Déu dels Àngels, 1358

Pere Serra: Retaule de l’Esperit Sant, Manresa (1393-1394)

La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411)

Parts del retaule:• Carrer central• Carrers laterals• Àtic• Pedrel·la o bancal• Entrecarrers o muntants• Espigues o pinacles• Guardapols

Carrers de l’esquerra:

la creació, la creació de l’home,

l’anunciació, la nativitat,

l’adoració dels Reis Mags, la presentació al temple.

Influència del gòtic italià:

fons daurats amb decoracionsarquitectòniques i paisatgistiques

predomini de la línia sinuosa

ulls ametllats

boques petites

Carrers de la dreta:

Baptisme de JesusLa transfiguracio

La resurreccióL’Aparició de Jesús

L’AscencióEl discurs de Sant Pere

Taules centrals:

Coronació de la Verge

Pentecosta

Lluís Borrassà: Pietat (1411)Estil internacional

Estil internacional o cortesà (1375-1425) Corts europees Figures aristocràtiques elegants detalls naturalistes delicats fons daurats i ambientacions paisatgístiques intensitat cromàtica. Artistes: germans Limburg (minaturistes

francesos), Fabriano, Robert Campin A la península Ibèrica: Ramon Mur, Lluís

Borrassà, Bernat Martorell i Nicolàs Francès.

Limburg: Les molt riques hores del duc de Berry (1412-1416)

Bernat Martorell: Sant Jordi matant el drac (segle 1425-1437)

Gentile da Fabriano: La coronació de la Verge (h. 1420)

Ramon de Mur: La Verge de la llet, 1415-1419, Retaule de Cervera (MNAC)

Escola flamenca (segle XV)Escola flamenca (segle XV) Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes Deriva tècnicament del gòtic internacional El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la

realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides. Absència de moviment Simbolisme Barreja de temes religiosos i profans Perspectiva lineal Interès pel retrat Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden,

i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo, Jaume Huguet i Lluís Dalmau.També cal destacar El Bosch.

Rogier van der Weyden (1399-1464):

Retrat d’una dona, 1435, oli sobre fusta, Staatlichen Museum (Berlin)

Rogier Van der Weyden: Davallament de la Creu, 1435, Museo del Prado

Detall

JAN VAN EYCK JAN VAN EYCK (1390-1441)(1390-1441)

El Matrimoni Arnolfini, 1434,Oli sobre fusta, 82 x 60 cm.National Gallery (Londres)

• Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli. Pintor de cort i d’encàrrecs de la burgesia.

• Colorisme, detallisme, simbolisme, perspectiva lineal, elegància de les figures.

• Hereu de la tècnica de les miniatures

• Influeix en la pintura flamenca del segle XV i XVI i a través de Lluís Dalmau en la pintura gòtica catalana.

Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar

Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”

Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills)

Gos, símbol de la fidelitat

Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat

Giovanni Arnolfini

Fruita de luxe, taronges

Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia

Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu

Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols

Estacions del Via Crucis

Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.

Jan Van Eyck: Verge del canonge Van der Paele, 1436, Museu Groeninge (Bruges, Bèlgica)

Jan Van Eyck: Adoració del Xai, 1432,

Catedral de San Bavon (Gante, Bèlgica)

Taula inferior, Adoració del Xai

Esperit Sant VergesConfessors

Font de la Vida

Adoració de l’Agnell

Antic Testament

Nou Testament

Lluís Dalmau Lluís Dalmau (actiu entre 1428 i 1460)(actiu entre 1428 i 1460)

Mare de Déu dels Consellers, 1443-1445, oli i tremp sobrefusta, MNAC.

Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó.

Viatjà a Bruges on descubrí la pintura de l’escola flamenca i de Van Eyck.

Introdueix a la Corona d’Aragó aquest estil i la tècnica de la pintura a l’oli.

Influencia a Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.

Estructura arquitectònica d’estil flamíger(trompe l’oeil)

Paviment alicatat

Primer pla

Segon pla

Tercer pla

Profunditat i perspectiva

Detallisme

Tècnica de les veladures

Vermells, verds i blaus.

Grisalles perl’arquitectura

Sant Andreu

Consellers, individualització de cadascun,mirades perdudes

Àngels cantors

Escut de Barcelona

Obra devocional.

Cinc consellers del Consell de Cent paguen un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat, decorat amb aquest retaule

Santa Eulàlia,patrona de la ciutat

Mare de Déu amb el nen

Consellers

Políptic de Van Eyck,cantors

Políptic de Van Eyck, Sant Joan

Sant Andreu i els cantors de Mare de Déu dels Consellers

Jaume Huguet: Sant Sopar, cap el 1463, MNAC

Bartolomé Bermejo: Resurrecció, cap a 1475, MNAC

EL BOSCHEL BOSCH

• Hyeronimus van Aeken (1450-1516).

• Catòlic ortodox.

• Va gaudir d’una gran fama.

• Simbologia críptica i de difícil comprensió.

• Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra.

• Hereu de l’escola flamenca

• Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular.

• Va tenir imitadors.

• Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels

seus predecessors.

El Bosch: Extracció de la pedra de la bogeria, cap a 1490, oli sobre taula, Museo del Prado, Madrid.

““Maestro, quítame pronto Maestro, quítame pronto esta piedra, mi nombre es esta piedra, mi nombre es Lubbert Das”Lubbert Das”

El Jardí de les Delícies

El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula,220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)

Detall, Taula esquerra

Detall, taula central

Detall, taula central

El Bosch: El carro de fenc, 1516, oli sobre taula, Museo del Prado

“El món és com un carro de fenc, i cacascú agafa el que pot.”

El Bosch: Els set pecats capitals, 1480, Museo del Perado