L’art gòtic

Una societat canviantCanvis econòmics i socials

• Desenvolupament del comerç i de les ciutats a partir del s. XII gràcies a l’apertura de noves rutes comercials. Creixement de l’artesania al si de les ciutats. Apareix una nova classe social que trenca el rígid esquema feudal. El burgés, però també apareixen els artesans. Un nou element trenca la vella societat feudal: els diners. Que es concentren a les ciutats i sobretot en mans dels burgesos.

• Reforçament del poder monàrquic en detriment del poder feudal. La monarquia situarà la seva seu a la ciutat i cercarà el diners de la burgesia per consolidar el seu poder

Un nou pensament filosòfic i teològic

• Al segle XII es tradueix a Aristòtil i les seves idees que primen l’observació

de la natura per sobre de la recerca de la veritat fora del món s’imposen als

nous centres del saber, les Universitats, situades a les ciutats (Bolonya,

1088). Les arts plàstiques com el pensament de mica en mica tendeixen

més cap al naturalisme deixant enrere l’abstracció i l’expressionisme

romànic

• Sant Francesc d’Assís a cavall entre els segles XII i XIII porta una visió de

l’home i la natura que trenca amb la concepció teològica de refús de la

natura i del propi cos. La natura és una divina creació de Déu i és un reflex

de la pròpia divinitat. Déu segons Sant Francesc deixa de ser el jutge cruel

per tornar a ser el pare amorós de totes les criatures.

Nous ordres monàstics• La reforma cistercenca: Fundada el 1098 per l’abat Robert a un paratge

de la Borgonya (Citêaux), l’ordre va començar la seva expansió a partir de

l’abadiat de Sant Bernat de Claraval 1112, qui vol reformar el

benedictinisme, retornant a la vida de treball i pregaria. Sant Bernat també

està en contra de la decoració ell diu “obscena” dels monestirs de Cluny i

crea unes instruccions de com han de ser els monestirs del Císter, austers

i de línies pures.

• Les noves ordres mendicants: Al segle XIII sorgeixen les ordres

mendicants que tenen una filosofia completament diferent a les ordres

monàstiques. No es volen retirar del món sinó que volen convertir el món i

per tant viure a l’interior del món. Aquestes ordres encapçalades per

franciscans i dominics, fundaran nous monestirs al bell mig de les ciutats

adoptant els nous paràmetres creats pel gòtic.

Arquitectura

Arquitectura gòtica

Principals elements constructius:

a) Es substitueix l’arc de mig punt del romànic per l’arc apuntat

b) la volta d’aresta és substituïda per la volta de creueria on el pes del

sostre cau sobre les nervadures i es projecta sobre els pilars o columnes

alliberant el mur de la seva funció sustentant.

c) Per reforçar el treball sustentant de les columnes o pilars es creen els

contraforts i els arcbotants.

d) El mur en deixar de tenir una funció sustentant es pot foradar fent grans

finestrals que es cobriran amb vitralls per donar impressionants efectes

de llum, que donaran a l’interior un aspecte irreal i reforçarà la idea

d’espai sacre.

Estructura d’una catedral gòtica

Un nou llenguatge arquitectònic

• Verticalitat: els arquitectes gòtics cerquen la verticalitat, de mica en mica

especialment a les catedrals franceses es treuen els elements que accentuen els

ritmes horitzontals com el trifori o les divisions horitzontals de les façanes per

ressaltar les línies verticals arribant a altures inconcebibles con la nau central de

Beauvais que arriba als 51 m.

• Decoració: L’abstracció geomètrica d’arrels germàniques es converteix en elements

vegetals, o fins i tot desapareix la decoració les columnes s’adossen als pilars fent

una mena d’arbres dels quals surten les branques en forma de nervadures de les

voltes. Els capitells perden importància i queden molt reduïts amb decoració de fulles

d’acant, sense decoració.

• La recerca d’una sensació: La catedral gòtica vol que els fidels en entrar tinguin la

sensació d’entrar en un espai sagrat, una antesala del cel, on es combina els jocs de

llum aconseguits pels vitralls amb la verticalitat del propi edifici que reforça

l’espiritualitat i transcendentalitat de l’espai. La catedral és un espai de peregrinació i

redempció, s’entra per l’oest, la posta del sol, la mort i s’arriba a l’absis, el presbiteri a

l’est, el naixement del sol, la resurrecció.

Un nou llenguatge arquitectònic

La columna palmera. Església dels Jacobins a Toulouse

Un espai de peregrinació. Catedral de York

Orígens arquitectura gòtica

• L’arquitectura gòtica neix i es desenvolupa a l’île de France.

• Les innovacions a l’arquitectura romànica, sobretot el descobriment de la volta de creueria a diversos punts d’Europa, però sobretot a Normandia on van ser coneguts pels constructors francesos.

• Aquestes innovacions convergeixen en la remodelació de l’abadia de Saint Denis (panteó reial de França) remodelació dirigida per l’Abat Suger. La nova abadia va ser consagrada el 1144.

Saint Denis

• El primer que es reforma als anys 30 és el cos oest, la

façana i el cos oest (derruït al segle XIII per una nova

reforma en gòtic radiant)

• La façana encara en estil romànic té clares

reminiscències normandes

• La següent reforma serà del cor, fet entre el 1140 i el

1144, aquí sí que introduirà grans innovacions, com l’arc

apuntat i la volta de creueria, traspassant totes les

forces als nervis a i a les columnes i pilastres

sustentants el que permetrà l’apertura de grans

finestrals.

Etapes arquitectura gòtica a França.

El Gòtic inicial

• Gòtic inicial: (s. XII) Es

caracteritza per certes pervivències

romàniques, manteniment de la

galeria entre els arcs que sostenen

la nau central i els finestrals, creuer

poc desenvolupat, moltes vegades

sobre el trifori o substituint el trifori.

Volta sixpartita.La volta està

sustinguda per columnes i pilars.

Els principals exemples són, les

catedrals de Noyon (1150), Laon i

Notre Dame de París (1160)

Notre Dame (París)

Gòtic clàssic• Gòtic clàssic: L’època considerada

clàssica del gòtic s’inicia amb la catedral de

Chartres, construida a començaments del

segle XIII, a Chartres desapareix la galeria

superior, obrint finestrals més grans,

quedant reduïda la galeria a un petit trifori.

Desapareix l’alternança de columnes i pilars

per pilars que formen un ram de columnetes

que s’obren formant els nervis de la volta.

En aquest moment les catedrals van

augmentant la seva altura fins arribar a

cotes fins feia poc inimaginables com els 51

metres de la catedral de Beauvais. Els

exemples més importants del gòtic clàssic,

són: les catedrals de Reims, Amiens i

Beauvais Catedral de Chartres (ja no hi ha galeria)

Gòtic radiant• Gòtic radiant: A partir de la segona meitat

del segle XIII no hi ha gaires innovacions

tècniques, deixa d’augmentar-se l’altura de

les catedrals, però a la vegada s’obren

cada vegada més els murs fent vitralls més

grans, fins a convertir els murs en un vitrall

el que dóna a l’interior de l’edifici un

aspecte fantàstic de llum i color. El màxim

exponent del gòtic radiant és la Saint

Chapelle de París (1242-1248) construïda

sota la direcció de Sant Lluís de França i

que tenia com a missió guardar les

relíquies de Jesús (la llança i la corona

d’espines), per tant va ser concebuda com

un enorme reliquiari

La Saint Chapelle

Gòtic flamíger

• Gòtic flamíger: Ja durant el segle

XV, la mitificació del món dels

cavallers, on aquesta classe ja

havia perdut el protagonisme en

favor de la burgesia, el gust de

l’aristocràcia per les llargues

cerimònies i l’artificiositat

d’aquestes va portar a un

recarregament progressiu de la

decoració a les construccions

gòtiques, on ja no hi ha

innovacions tècniques.

Ajuntament de Lovaina (1448-1463)

El Gòtic fora de FrançaAlemanya

• Alemanya: El gòtic arriba molt aviat, ja al segle XII, les catedrals alemanyes són molt compactes, el que més accentua la seva verticalitat són les agulles, que a partir del segle XIV seran calades i donaran una de les característiques principals d’aquest gòtic.

Catedral de Colonia (1248-1322)

Gòtic anglès• Anglaterra: partint de models

francesos construïts i dels propis models normands, el gòtic anglès serà profundament original. Per una banda són catedrals on destaca la seva horitzontalitat gràcies a que són molt allargades, amb amplis finestrals, especialment al presbiteri, ja que no hi ha absis substituït per un mur pla, buidat amb un gran finestral. Acostumen a tenir un gran cimbori, que es converteix un una important entrada de llum. Els nervis de les voltes paulatinament es van complicant fins arribar al dit gòtic perpendicular on els nervis de les voltes als sostres semblen un entramat de branques

Gòtic anglès

Gòtic perpendicular: capella del Kings College de Cambridge (1466-1515)

Lady Chapelle a l’Abadia de Westminster (1502-1509)

Gòtic italià• Itàlia: El gòtic a itàlia

no va arrelar gaire, és caracteritza pel seu classicisme, arcs poc apuntats o de mig punt, no hi ha arcbotants, finestrals petits, utilització de marbres de colors fent franges horitzontals el que augmenta l’horitzontalitat de l’edifici. Poca altura dels edificis, enquadrament de les rossasses i ús de decoració geomètrica.

Catedral de Florència façana i interior

Gòtic castellà• Castella: Segueix els models

que venen del nord de França, ús d’arcbotants, utilització de grans finestrals i per tant grans vidrieres, planta de creu llatina, ús de tres naus i fins a cinc, com a Toledo. Així, la catedral de Lleó, relacionada amb Reims, Amiens i Beauvais, té unes de les millors vidrieres d’Europa. La catedral de Burgos segueix els models de Reims i Bourges, si bé la seva altura és menor, i la catedral de Toledo, la més original, destaca per la seva escassa altura i més gran amplada, el que la fa més horitzontal que els models francesos.

Catedral de Burgos (1221-1260)

Gòtic castellà

Catedral de Lleó (1205-1301)

Gòtic catalàA Catalunya i en general als territoris de parla catalana

l’arquitectura gòtica té unes característiques originals que la fan diferent del gòtic francès i que l’emparenten amb el gòtic meridional que es va desenvolupar al Llenguadoc. Les grans obres del gòtic català es van fer en el moment de màxim esplendor de l’economia catalana medieval, durant el segle XIV.

Característiques:• Planta de saló: planta basilical però amb les tres naus amb

la mateixa altura, per tant no tenen transepte.• No hi ha arcbotants,però sí contraforts que es fiquen a

l’interior de l’església i formen capelles• Decoració molt austera, pràcticament inexistent• Poques abertures als murs, finestrals petits. Edificis oscurs• El material bàsic és la pedra• L’exterior sembla un bloc compacta, el que contrasta amb

la verticalitat interior.

Gòtic català

Santa Maria del Mar (1329-1383)(Façana i interior)

El Gòtic català

Capella de Santa Àgata (1302)

Santa Maria del Pi (1319/20-1391)

Escultura

Característiques de l’escultura gòtica

• En un principi tota l’escultura estava fortament lligada al marc arquitectònic, principalment a les grans portades

• A partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura independent pròpia dels interiors dels temples o de caràcter funerari.

• L’estructuració de l’escultura és similar a la de l’estil romànic principalment al timpà, les arquivoltes i els brancals. Ara pren especial importància el mainell, on apareix una escultura pràcticament exempta de la Mare de Déu o de Crist.

• A partir del segle XIII, de mica en mica l’escultura gòtica es va fent més naturalista trencant els esquemes expressionistes i arcaitzants del romànic. Les dos centres que seran el punt d’inflexió seran les catedrals d’Amiens i sobretot la de Reims, on l’escultura gòtica arriba a la seva maduresa, aquí hi ha detalls que permeten veure una influencia clàsica. Un dels elements més interessants serà l’àngel del somriure que delata un gran naturalisme i expressivitat. Naturalisme que també es veu en el plegament de les robes i el moviment de les figures.

Escultura d’AmiensDetall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243)

Escultura amb la seva policromia (projecció visual)

Escultura de Reims

Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260)

La pintura

Característiques de la pintura gòtica

• La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII, amb un cert retardament respecte a l’arquitectura, dos centres creatius van ser Florència i Siena.

• Exploració de la perspectiva

• Recerca de la il·lusió de recrear un espai real

• Interès per la narració

Primers pintors gòtics

•Cimabue (1240-1302)Tot i que parteix de conceptes bizantinistes, es separa ja del seu hieratisme i busca que les seves representacions tinguin moviment i una certa expressivitat

Mare de Déu de Sant Francesc

La pintura gòtica italiana: Giotto

Giotto di Bondone (1267-1337)Giotto va transformar la pintura d’arrel bizantina, explorant en el naturalisme i prenent model de la realitat com a font d’inspiració. Observa els rostres i intenta plasmar els sentiments. Explora també la perspectiva per trencar l’espai pla. Es considera un dels precursors dels pintors renaixentistes.

Escenes de Sant Francesc d’Asís, expulsió dels diables d’Arezzo

Els primitius flamencs• Desprenent-se dels daurats i del decorativisme del gòtic

internacional que va prosperar a tota Europa i que suposava una fusió de les innovacions italianes amb la minuciositat pròpia del nord d’Europa.

• Els pintors flamencs inicien una nova temàtica on destaca la seva visió de la vida quotidiana: l’interior de les cases, la gent treballant al camp, o divertint-se.

• La seva pintura té un realisme minuciós, detallista, i un gran treball de la perspectiva i la llum, aquesta última dona un aire misteriós a les pintures

• La pintura flamenca està al servei de la nova classe social sorgida durant l’Edat Mitjana: la burgesia. I per tant ells inventen el quadre, com un element decoratiu per a les cases burgeses.

• Utilització de l’oli com a tècnica pictòrica.• Un dels grans representants de l’escola flamenca va ser

Jan Van Eyck

Jan Van Eyck

• Nascut a Maaseik el 1390 i mort a Brujes el 1441. Establert a Brujes el 1390. Destaca la recerca del realisme, la utilització de colors vius, minuciositat dels detalls, precisió en la representació de les textures i la recerca de nous sistemes per representar en la superfície plana les tres dimensions del món real (recerca de la perspectiva). Destaquen en la seva pintura els retratsMatrimoni Arnolfini (1434)