VERSIOacute EN PAPER | TOTA LrsquoACTUALITAT A WWWCATALUNYARELIGIOCAT DIVENDRES 26 DrsquoOCTUBRE DEL 2018 | Nuacutemero 13

Lrsquoarquebisbat de Barcelona ben tranquil sobre les seves immatriculacions | pagraveg 9

pagraveg 3 | eloi aran Lrsquohome que cercava lrsquoordre

pagraveg 5 | eduard rey JRR Tolkien i CS Lewis

pagraveg 12 | josep sureda ldquoColmiddotlaboreu amb qui vingui despreacutesrdquo

pagraveg 15 | acollida La parrogravequia Abraham de Barcelona cedeix

espais per a lrsquoacollida de migrants

pagraveg 18 | clarisses de reus ldquoLa recerca dels joves eacutes un estiacutemul

per a la vida religiosardquo

pagraveg 20 | poliacutetica Joan Rigol ldquoLa democragravecia

eacutes un projecte de convivegravenciardquo

SUMARI PanoragravemicaLrsquohome que cercava lrsquoordre per Eloi AranJRR Tolkien i CS Lewis per Eduard Rey

ActualitatLrsquoarquebisbat de Barcelona ben tranquil sobre les seves immatriculacionsJosep Sureda ldquoColmiddotlaboreu amb qui vingui despreacutesrdquo La parrogravequia Abraham de Barcelona cedeix espais per a lrsquoacollida de migrants Teresa Pujal ldquoLa recerca dels joves eacutes un estiacutemul per a la vida religiosardquoJoan Rigol ldquoLa democragravecia eacutes un projecte de convivegravenciardquo

Recull de premsaSiacutenode de joves - Ruta ignasiana - Refugiats a Andorra

AgendaMuacutesica sobre els oriacutegens - Raimon Pannikar - La dona a lrsquoislam

La setmana a les xarxes

POgraveRTIC Eacutes elogiable la transparegravencia de lrsquoarquebisbat de Barcelona explicant amb quins criteris ha gestionat les immatriculacions dels seus immobles Com eacutes envejable la capacitat de mossegraven Matabosch drsquoexplicar-ho de forma didagravectica i planeraEacutes desesperant veure com malgrat aixograve alguns mitjans recullen el tema ancorats drsquoestereotips rancis sobre lrsquoEsgleacutesia Com seria de desitjar que totes les diogravecesis catalanes afrontessin aquest tema amb una estrategravegia comunicativa conjunta

3

9-24

25

26

27

3 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

Val a dir que hi ha un estrany lligam entre Enric Comas sj que va defallir el passat 4 de setembre i el llegat drsquoAntoni Gaudiacute ja que entre els llibres que ha deixat nrsquohi ha un de les set obres que lrsquoIsidre Puig Boa-da va projectar pel Bisbat drsquoUrgell i que en la revista ldquoArquitectura 63rdquo on va publicar la seva visioacute sobre lrsquoarquitectura religiosa moderna tambeacute hi ha un article on apa-reixen obres drsquoen Jordi Bonet i Armengol que tambeacute ens acompanya avui i amb qui lrsquoEnric tenia relacioacute tambeacute per la seva tasca pastoral els Minyons Escoltes

LrsquoEnric va neacuteixer el 1924 a Barcelona Va ingressar com a ldquovocacioacuten tardiacuteardquo un cop va acabar els estudis drsquoarquitectura lrsquoany 1950 al noviciat de Veruela (Saragossa) sent ordenat el 1962 a Sant Cugat del Va-

lleacutes Va ser drsquoaquella generacioacute de jesuiumltes que van entendre la vida laboral com una missioacute quan les ordes religioses encara es podien permetre el ldquoluxerdquo drsquoenviar en mis-sioacute als seus membres en llocs no instituci-onals ja fos en el camp de lrsquoarquitectura al despatx de T-50 o com consiliari dels Minyons Escoltes

Diuen que a la seva taula de dibuix hi va po-sar la seguumlent frase ldquoServa ordinem et ordo servavit terdquo Una citacioacute monagravestica que vindria a indicar ldquoguarda lrsquoordre i lrsquoordre et guardaragrave a turdquo Per lrsquoEnric lrsquoarquitectura era ordre de la mateixa manera que els Exer-cicis Espirituals de Sant Ignasi tambeacute cer-caven ordenar la progravepia vida a Major Glograveria de Deacuteu Potser aquesta era la necessitat vital drsquoun ldquoquixot del segle xxrdquo com ho va

Lrsquohome que cercava lrsquoordre

Per Eloi Aran a Betel Arquitectura Art i Religioacute

4 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

ser lrsquoEnric Un home drsquoaquells drsquouna peccedila de pedra picada Diuen que quan va estar a Boliacutevia la gent comentava ldquoEl padresiacuteto no estaacute enojado el padresiacuteto es asiacuterdquo en re-feregravencia al seu fort caragravecter i la seva manera de fer tan expeditiva i minuciosa

Vagraverem tenir la sort de poder comptar en-cara amb una xerrada seva dins de les ses-sions del present Seminari de Patrimoni Sacre En aquella ocasioacute el febrer de 2016 tractagravevem la recepcioacute del Concili Vaticagrave II especialment la Sacrosanctum Concilium

en lrsquoarquitectura contemporagravenia Per aque-lles dates la seva obra principal i tambeacute la nineta dels seus ulls lrsquoesgleacutesia del Colmiddotlegi Claver ja havia rebut la distincioacute del DOCO-MOMO Drsquoaquella obra en va sorgir el seu llenguatge posterior que lrsquoidentifica lrsquoaltar com a centre generador de lrsquoespai lituacutergic Durant la sessioacute em va sorprendre desco-brir un Enric molt pacificat i estranyament molt humil Com qui va encarnant aquella frase de la Contemplacioacute per Assolir lrsquoAmor de Sant Ignasi ldquoVoacutes mrsquoho heu donat a Voacutes Senyor ho tornordquo

Resten les seves obres i qui vulgui gau-dir-les o interpretar-les juntament amb un gran sentiment drsquoagraiumlment Agraiumlment a lrsquoEnric agraiumlment a la Companyia de Jesuacutes i en definitiva agraiumlment a la passioacute de la seva vida que va ser Jesucrist

eloi aran | llegir al web +

Intervencioacute en el marc de la quinzena sessioacute del Seminari Intern de Patrimoni Sacre

de la Fundacioacute Joan Maragall

3 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

Val a dir que hi ha un estrany lligam entre Enric Comas sj que va defallir el passat 4 de setembre i el llegat drsquoAntoni Gaudiacute ja que entre els llibres que ha deixat nrsquohi ha un de les set obres que lrsquoIsidre Puig Boa-da va projectar pel Bisbat drsquoUrgell i que en la revista ldquoArquitectura 63rdquo on va publicar la seva visioacute sobre lrsquoarquitectura religiosa moderna tambeacute hi ha un article on apa-reixen obres drsquoen Jordi Bonet i Armengol que tambeacute ens acompanya avui i amb qui lrsquoEnric tenia relacioacute tambeacute per la seva tasca pastoral els Minyons Escoltes

LrsquoEnric va neacuteixer el 1924 a Barcelona Va ingressar com a ldquovocacioacuten tardiacuteardquo un cop va acabar els estudis drsquoarquitectura lrsquoany 1950 al noviciat de Veruela (Saragossa) sent ordenat el 1962 a Sant Cugat del Va-

lleacutes Va ser drsquoaquella generacioacute de jesuiumltes que van entendre la vida laboral com una missioacute quan les ordes religioses encara es podien permetre el ldquoluxerdquo drsquoenviar en mis-sioacute als seus membres en llocs no instituci-onals ja fos en el camp de lrsquoarquitectura al despatx de T-50 o com consiliari dels Minyons Escoltes

Diuen que a la seva taula de dibuix hi va po-sar la seguumlent frase ldquoServa ordinem et ordo servavit terdquo Una citacioacute monagravestica que vindria a indicar ldquoguarda lrsquoordre i lrsquoordre et guardaragrave a turdquo Per lrsquoEnric lrsquoarquitectura era ordre de la mateixa manera que els Exer-cicis Espirituals de Sant Ignasi tambeacute cer-caven ordenar la progravepia vida a Major Glograveria de Deacuteu Potser aquesta era la necessitat vital drsquoun ldquoquixot del segle xxrdquo com ho va

Lrsquohome que cercava lrsquoordre

Per Eloi Aran a Betel Arquitectura Art i Religioacute

4 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

ser lrsquoEnric Un home drsquoaquells drsquouna peccedila de pedra picada Diuen que quan va estar a Boliacutevia la gent comentava ldquoEl padresiacuteto no estaacute enojado el padresiacuteto es asiacuterdquo en re-feregravencia al seu fort caragravecter i la seva manera de fer tan expeditiva i minuciosa

Vagraverem tenir la sort de poder comptar en-cara amb una xerrada seva dins de les ses-sions del present Seminari de Patrimoni Sacre En aquella ocasioacute el febrer de 2016 tractagravevem la recepcioacute del Concili Vaticagrave II especialment la Sacrosanctum Concilium

en lrsquoarquitectura contemporagravenia Per aque-lles dates la seva obra principal i tambeacute la nineta dels seus ulls lrsquoesgleacutesia del Colmiddotlegi Claver ja havia rebut la distincioacute del DOCO-MOMO Drsquoaquella obra en va sorgir el seu llenguatge posterior que lrsquoidentifica lrsquoaltar com a centre generador de lrsquoespai lituacutergic Durant la sessioacute em va sorprendre desco-brir un Enric molt pacificat i estranyament molt humil Com qui va encarnant aquella frase de la Contemplacioacute per Assolir lrsquoAmor de Sant Ignasi ldquoVoacutes mrsquoho heu donat a Voacutes Senyor ho tornordquo

Resten les seves obres i qui vulgui gau-dir-les o interpretar-les juntament amb un gran sentiment drsquoagraiumlment Agraiumlment a lrsquoEnric agraiumlment a la Companyia de Jesuacutes i en definitiva agraiumlment a la passioacute de la seva vida que va ser Jesucrist

eloi aran | llegir al web +

Intervencioacute en el marc de la quinzena sessioacute del Seminari Intern de Patrimoni Sacre

de la Fundacioacute Joan Maragall

4 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

ser lrsquoEnric Un home drsquoaquells drsquouna peccedila de pedra picada Diuen que quan va estar a Boliacutevia la gent comentava ldquoEl padresiacuteto no estaacute enojado el padresiacuteto es asiacuterdquo en re-feregravencia al seu fort caragravecter i la seva manera de fer tan expeditiva i minuciosa

Vagraverem tenir la sort de poder comptar en-cara amb una xerrada seva dins de les ses-sions del present Seminari de Patrimoni Sacre En aquella ocasioacute el febrer de 2016 tractagravevem la recepcioacute del Concili Vaticagrave II especialment la Sacrosanctum Concilium

en lrsquoarquitectura contemporagravenia Per aque-lles dates la seva obra principal i tambeacute la nineta dels seus ulls lrsquoesgleacutesia del Colmiddotlegi Claver ja havia rebut la distincioacute del DOCO-MOMO Drsquoaquella obra en va sorgir el seu llenguatge posterior que lrsquoidentifica lrsquoaltar com a centre generador de lrsquoespai lituacutergic Durant la sessioacute em va sorprendre desco-brir un Enric molt pacificat i estranyament molt humil Com qui va encarnant aquella frase de la Contemplacioacute per Assolir lrsquoAmor de Sant Ignasi ldquoVoacutes mrsquoho heu donat a Voacutes Senyor ho tornordquo

Resten les seves obres i qui vulgui gau-dir-les o interpretar-les juntament amb un gran sentiment drsquoagraiumlment Agraiumlment a lrsquoEnric agraiumlment a la Companyia de Jesuacutes i en definitiva agraiumlment a la passioacute de la seva vida que va ser Jesucrist

eloi aran | llegir al web +

Intervencioacute en el marc de la quinzena sessioacute del Seminari Intern de Patrimoni Sacre

de la Fundacioacute Joan Maragall

5 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

Parlo en aquesta xerrada de dos autors que mrsquohan acompanyat des drsquoadolescent Crec que primer vaig llegir lrsquoautobiografia de Lewis Cautivado por la alegriacutea Meacutes enda-vant quan estudiava el COU em va caure a les mans El Senyor dels anells a traveacutes drsquoun amic del colmiddotlegi Vaig quedar tan enganxat que mersquol portava a classe i el llegia dissimu-ladament mentre els professors explicaven Durant el noviciat vaig tornar a Lewis perograve aquesta vegada amb les Cartas del diablo a su sobrino Presentareacute els dos personatges la relacioacute que van mantenir les influegravencies comuns i el desacord bagravesic que van mante-nir sobre la manera drsquoescriure ficcioacute ()

Tolkien va neacuteixer a Sudagravefrica el 1892 quan era cologravenia anglesa Als cinc anys es va po-sar malalt i la famiacutelia va decidir tornar a An-

glaterra cosa que la mare amb els dos fills va realitzar perograve no el pare que es va que-dar per acabar de tancar uns negocis i va morir inesperadament La mare de Tolkien era de famiacutelia protestant perograve es va conver-tir al catolicisme i aixograve va marcar profunda-ment la vida dels seus fills ja que en morir deixant-los encara menors els va confiar a un sacerdot un pare felipoacute de lrsquoOratori de Birmingham fundat pel beat John Henry Newman Aquest pare felipoacute no es va por-tar progravepiament els dos germans a viure amb ell sinoacute que els va deixar a casa drsquouns oncles perograve sempre en va fer el seguiment i cada any sersquols enduia de vacances Tolkien quedaragrave molt unit a la fe catogravelica i al dar-rere drsquoaixograve hi ha lrsquoexperiegravencia molt forta de-conversioacute de la mare i lrsquoexemple drsquoaquest sacerdot que es va ocupar drsquoell

JRR Tolkien i CS Lewis

Per Eduard Rey a Catalunya Franciscana

6 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

Eacutes curiosa la histograveria del seu festeig i ca-sament Va conegraveixer la seva dona Edith Mary Bratt quan tenia setze anys i llavors la majori adrsquoedat era als 21 Com que ella era protestant el felipoacute li va prohibir termi-nantment de veurersquos escriurersquos o de tenir cap contacte I aixiacute van passar cinc anys Perograve el dia que en va fer vint-i-un lrsquoanagrave a trobar Ella era una mica meacutes gran que ell i ja estava compromesa amb un altre perograve va decidir trencar el seu compromiacutes con-vertir-se al catolicisme i casar-se amb ell Tolkien va ser professor a Oxford especi-alista en Literatura Anglesa amb una dedi-cacioacute especial al temps anterior a lainvasioacute normanda del segle xi

Lewis va neacuteixer sis anys despreacutes que Tolkien el 1898 a Irlanda Tambeacute se li va morir la mare de petit i aquest fet li va mar-car la vida Va quedar amb el pare i un ger-magrave La seva era una famiacutelia anglicana perograve sense massa vivegravencia religiosa i per tant a lrsquoadolescegravencia es tornagrave agnogravestic en un pro-ceacutes pragravecticament natural Es converteix al cristianisme quan eacutes ja professor a Oxford de Literatura Medieval i del RenaixementConeixia el grec clagravessic perfectament la

literatura grega antiga Platoacute Ell explica que llegia el grec clagravessic com lrsquoanglegraves sense necessitat de traduir En la seva conversioacute intervingueacute el propi Tolkien una de les per-sones cristianes que ell troba a Oxford i lrsquoim-pacten Lewis diragrave que Tolkien era el tipus de persona de qui sempre li havien dit que calia desconfiar per catogravelic i per filograveleg

Lewis es casa de gran amb Joy Davidman una escriptora nordamericana divorciada que es va interessar pels seus llibres Es casen quan ella comenccedila a estar malalta i seragrave un matrimoni curt amb un enamo-rament intens perograve molt breu perquegrave ella mor drsquoun cagravencer al cap de poc drsquohaver-se casat Lewis mor pocs anys despreacutes el 1963 El fill del matrimoni anterior drsquoella seragrave drsquoalguna manera lrsquohereu de Lewis perquegrave ell no havia tingut fills propis

A les degravecades dels anys 1930 i 1940 Lewis i Tolkien soacuten lrsquoagravenima drsquoun grup que es diu laquoThe Inklingsraquo Es tracta drsquoun grup de lite-rats i de professors de la Universitat que es troben normalment dues vegades a la set-mana alternant les estances de Lewis i un pub drsquoOxford En el grup hi havia tambeacute un

altre escriptor Charles Williams Lewis i Tolkien van ser lrsquoagravenima dels laquoInklingsraquo els qui van ser-hi sempre entre altres que van anar i venint Lrsquoactivitat del grup consistia en compartir lectures tant de literatura an-glesa com de les coses que els membres anaven escrivint A Tolkien li van preguntar si Lewis havia influiumlten la seva obra i ell va respondre laquoNo perograve ha estat un dels que mrsquoha encoratjat meacutesraquo perquegrave compartien els escrits i Lewis lrsquoanimava a publicar-los

Algunes influegravencies compartidesEntre les influegravencies compartides de Tolkien i Lewis podriacuteem esmentaren primer lloc la fe cristiana catogravelica en un i anglicana en lrsquoal-tre Tot i aixiacute Lewis teacute una aspiracioacute drsquoalgu-na manera a tenir una fe que sigui aplicable a totes les branques cristianes que no sigui exclusivament anglicana

Tambeacute compartien lrsquointeregraves o la fascinacioacute pel moacuten de la mitologia i lrsquoegravepica germagraveni-ques Tolkien dedicaragrave un estudi al poema laquoBeowulfraquo un escrit egravepic dels segle vuitegrave escrit en anglegraves antic perograve ambientat a Di-namarca i emparentat molt directament amb el moacuten mitologravegic germagravenic Lewis

7 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

per la seva banda va passar drsquoadolescent i jove un aegravepoca de profunda fascinacioacute per la mitologia del nord drsquoEuropa les laquoeddesraquo i les laquosaguesraquo islandeses que soacuten el substrat tambeacute drsquoograveperes de Wagner com la tetralogia de Lrsquoanell del Nibelung Eacutes un moacuten dedracs de nans de gegants drsquoelfs Tots aquests personatges veacutenen drsquoaquest moacuten mitologravegic germagravenic La narracioacute de la mitologia germagrave-nica eacutes molt potent teacute molta forccedila El siacutembol de lrsquoanell connecta Lrsquoanell del Nibelung de Wagner amb El senyor dels anells de Tolkien atraveacutes de la figura de lrsquoanell on es concentra tot el poder i pel qual cal renunciar a lrsquoamor Tambeacute lrsquoespasa trencada que es torna a for-jar connecta les dues obres ()

Almiddotlegoria o aplicabilitat el punt de desacordEntre Tolkien i Lewis hi havia una discus-sioacute Lewis era un entusiasta dels llibres de Tolkien perograve Tolkien no ho era dels llibres del Lewis especialment els de fantasia com Les Crograveniques de Narnia Hi ha una-diferegravencia de plantejament Lrsquoobjectiu de Lewis sempre eacutes exposar i defensar la fe cristiana En aixograve srsquoassembla al nostre Ra-mon Llull que podia escriure filosofia te-

ologia una novelmiddotla una poesia fantasiaqualsevol cosa mentre li serviacutes al seu ob-jectiu de convegravencer de la fe Tambeacute Lewis pot fer una novelmiddotla pot escriure fantasia pot escriure coses de nivell filosogravefic perograve lrsquoobjectiu (deixant de banda les obres meacutes acadegravemiques) sempre eacutes exposar la fe cris-tiana i defensar-la Per aixograve utilitza el que Tolkien qualifica drsquoalmiddotlegoria Per exemple a Les Crograveniques de Nagravernia el lleoacute Agraveslan eacutes molt descaradament imatge de Jesuacutes fa tot el recorregut de Jesuacutes des de Nadal fins al Calvari i la Pasqua

Tolkien en aixograve eacutes molt diferent Ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la Quan li preguntin si El Senyor dels anells eacutes un lli-bre catogravelic ell diragrave que siacute perquegrave ell ho eacutes i el llibre porta la sev aempremta Perograve la seva idea no eacutes parlar de la fe ni menys en-cara transmetre-la Hi ha un rerefons cris-tiagrave mai expliacutecit perquegrave eacutes el seu context vital perograve ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la fins i tot sense pensar en pu-blicar-la al principi Escrivia per a ell per als seus fills i per als seus amics I seran aquests amics Lewis entre ells els qui el van empenyent a publicar el que ha escrit

Ell crea un moacuten i fins i tot inventa llen-guumles Tolkien gaudeix drsquoaquest moacuten que crea i segurament aixograve eacutes el que li doacutena lrsquoencant que hagi estat creat pel sol gust de fer-ho Tolkien no nega la possibilitat drsquoallograve que ell anomena laquoaplicabilitatraquo Alguacute per exemple li deia que El senyor dels anells

8 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

era una representacioacute figurada de la Sego-na Guerra Mundial Efectivament en la no-velmiddotla lrsquooest eacutes el moacuten lliure amenaccedilat per un est de caire totalitari Tolkien responia que no negava que el que estava vivint el seu paiacutes en la guerra hagueacutes pogut influir en el llibre perograve en tot cas no era aquesta la intencioacute La literatura pot tenir aplicaci-ons fins i tot muacuteltiples perograve no estagrave escrita pensant en aquestes aplicacions

Aquesta va ser una mica la dissensioacute en-tre ells dos i aixograve fa que a Lewis li agradi el que fa Tolkien i lrsquoanimi a publicar-ho perograve a Tolkien no li acaba drsquoagradar el que escriu Lewis especialment Les Crograveniques de Nagraver-nia Tolkien teacute dubtes que aixograve funcioni perqu egravela idea de Lewis eacutes que a un jove llegint els seus llibres li agradi el lleoacute As-lan un dia descobreixi que en realitat srsquoes-tagrave parlant de Jesuacutes i per aquiacute pugui arribar

a la fe Funciona aixograve Tolkien creia que no que meacutes valia parlar expliacutecitament de Je-suacutes quan corresponia i a lrsquohora de fer litera-tura fer-la simplement per gust Tambeacute eacutes veritat que Les Crograveniques de Nagravernia com a literatura juvenil tenen consistegravencia prograve-pia fins i tot si prescindim de lrsquoalmiddotlegoria que constantment tenen al darrere

eduard rey | llegir al web +

6 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

Eacutes curiosa la histograveria del seu festeig i ca-sament Va conegraveixer la seva dona Edith Mary Bratt quan tenia setze anys i llavors la majori adrsquoedat era als 21 Com que ella era protestant el felipoacute li va prohibir termi-nantment de veurersquos escriurersquos o de tenir cap contacte I aixiacute van passar cinc anys Perograve el dia que en va fer vint-i-un lrsquoanagrave a trobar Ella era una mica meacutes gran que ell i ja estava compromesa amb un altre perograve va decidir trencar el seu compromiacutes con-vertir-se al catolicisme i casar-se amb ell Tolkien va ser professor a Oxford especi-alista en Literatura Anglesa amb una dedi-cacioacute especial al temps anterior a lainvasioacute normanda del segle xi

Lewis va neacuteixer sis anys despreacutes que Tolkien el 1898 a Irlanda Tambeacute se li va morir la mare de petit i aquest fet li va mar-car la vida Va quedar amb el pare i un ger-magrave La seva era una famiacutelia anglicana perograve sense massa vivegravencia religiosa i per tant a lrsquoadolescegravencia es tornagrave agnogravestic en un pro-ceacutes pragravecticament natural Es converteix al cristianisme quan eacutes ja professor a Oxford de Literatura Medieval i del RenaixementConeixia el grec clagravessic perfectament la

literatura grega antiga Platoacute Ell explica que llegia el grec clagravessic com lrsquoanglegraves sense necessitat de traduir En la seva conversioacute intervingueacute el propi Tolkien una de les per-sones cristianes que ell troba a Oxford i lrsquoim-pacten Lewis diragrave que Tolkien era el tipus de persona de qui sempre li havien dit que calia desconfiar per catogravelic i per filograveleg

Lewis es casa de gran amb Joy Davidman una escriptora nordamericana divorciada que es va interessar pels seus llibres Es casen quan ella comenccedila a estar malalta i seragrave un matrimoni curt amb un enamo-rament intens perograve molt breu perquegrave ella mor drsquoun cagravencer al cap de poc drsquohaver-se casat Lewis mor pocs anys despreacutes el 1963 El fill del matrimoni anterior drsquoella seragrave drsquoalguna manera lrsquohereu de Lewis perquegrave ell no havia tingut fills propis

A les degravecades dels anys 1930 i 1940 Lewis i Tolkien soacuten lrsquoagravenima drsquoun grup que es diu laquoThe Inklingsraquo Es tracta drsquoun grup de lite-rats i de professors de la Universitat que es troben normalment dues vegades a la set-mana alternant les estances de Lewis i un pub drsquoOxford En el grup hi havia tambeacute un

altre escriptor Charles Williams Lewis i Tolkien van ser lrsquoagravenima dels laquoInklingsraquo els qui van ser-hi sempre entre altres que van anar i venint Lrsquoactivitat del grup consistia en compartir lectures tant de literatura an-glesa com de les coses que els membres anaven escrivint A Tolkien li van preguntar si Lewis havia influiumlten la seva obra i ell va respondre laquoNo perograve ha estat un dels que mrsquoha encoratjat meacutesraquo perquegrave compartien els escrits i Lewis lrsquoanimava a publicar-los

Algunes influegravencies compartidesEntre les influegravencies compartides de Tolkien i Lewis podriacuteem esmentaren primer lloc la fe cristiana catogravelica en un i anglicana en lrsquoal-tre Tot i aixiacute Lewis teacute una aspiracioacute drsquoalgu-na manera a tenir una fe que sigui aplicable a totes les branques cristianes que no sigui exclusivament anglicana

Tambeacute compartien lrsquointeregraves o la fascinacioacute pel moacuten de la mitologia i lrsquoegravepica germagraveni-ques Tolkien dedicaragrave un estudi al poema laquoBeowulfraquo un escrit egravepic dels segle vuitegrave escrit en anglegraves antic perograve ambientat a Di-namarca i emparentat molt directament amb el moacuten mitologravegic germagravenic Lewis

7 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

per la seva banda va passar drsquoadolescent i jove un aegravepoca de profunda fascinacioacute per la mitologia del nord drsquoEuropa les laquoeddesraquo i les laquosaguesraquo islandeses que soacuten el substrat tambeacute drsquoograveperes de Wagner com la tetralogia de Lrsquoanell del Nibelung Eacutes un moacuten dedracs de nans de gegants drsquoelfs Tots aquests personatges veacutenen drsquoaquest moacuten mitologravegic germagravenic La narracioacute de la mitologia germagrave-nica eacutes molt potent teacute molta forccedila El siacutembol de lrsquoanell connecta Lrsquoanell del Nibelung de Wagner amb El senyor dels anells de Tolkien atraveacutes de la figura de lrsquoanell on es concentra tot el poder i pel qual cal renunciar a lrsquoamor Tambeacute lrsquoespasa trencada que es torna a for-jar connecta les dues obres ()

Almiddotlegoria o aplicabilitat el punt de desacordEntre Tolkien i Lewis hi havia una discus-sioacute Lewis era un entusiasta dels llibres de Tolkien perograve Tolkien no ho era dels llibres del Lewis especialment els de fantasia com Les Crograveniques de Narnia Hi ha una-diferegravencia de plantejament Lrsquoobjectiu de Lewis sempre eacutes exposar i defensar la fe cristiana En aixograve srsquoassembla al nostre Ra-mon Llull que podia escriure filosofia te-

ologia una novelmiddotla una poesia fantasiaqualsevol cosa mentre li serviacutes al seu ob-jectiu de convegravencer de la fe Tambeacute Lewis pot fer una novelmiddotla pot escriure fantasia pot escriure coses de nivell filosogravefic perograve lrsquoobjectiu (deixant de banda les obres meacutes acadegravemiques) sempre eacutes exposar la fe cris-tiana i defensar-la Per aixograve utilitza el que Tolkien qualifica drsquoalmiddotlegoria Per exemple a Les Crograveniques de Nagravernia el lleoacute Agraveslan eacutes molt descaradament imatge de Jesuacutes fa tot el recorregut de Jesuacutes des de Nadal fins al Calvari i la Pasqua

Tolkien en aixograve eacutes molt diferent Ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la Quan li preguntin si El Senyor dels anells eacutes un lli-bre catogravelic ell diragrave que siacute perquegrave ell ho eacutes i el llibre porta la sev aempremta Perograve la seva idea no eacutes parlar de la fe ni menys en-cara transmetre-la Hi ha un rerefons cris-tiagrave mai expliacutecit perquegrave eacutes el seu context vital perograve ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la fins i tot sense pensar en pu-blicar-la al principi Escrivia per a ell per als seus fills i per als seus amics I seran aquests amics Lewis entre ells els qui el van empenyent a publicar el que ha escrit

Ell crea un moacuten i fins i tot inventa llen-guumles Tolkien gaudeix drsquoaquest moacuten que crea i segurament aixograve eacutes el que li doacutena lrsquoencant que hagi estat creat pel sol gust de fer-ho Tolkien no nega la possibilitat drsquoallograve que ell anomena laquoaplicabilitatraquo Alguacute per exemple li deia que El senyor dels anells

8 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

era una representacioacute figurada de la Sego-na Guerra Mundial Efectivament en la no-velmiddotla lrsquooest eacutes el moacuten lliure amenaccedilat per un est de caire totalitari Tolkien responia que no negava que el que estava vivint el seu paiacutes en la guerra hagueacutes pogut influir en el llibre perograve en tot cas no era aquesta la intencioacute La literatura pot tenir aplicaci-ons fins i tot muacuteltiples perograve no estagrave escrita pensant en aquestes aplicacions

Aquesta va ser una mica la dissensioacute en-tre ells dos i aixograve fa que a Lewis li agradi el que fa Tolkien i lrsquoanimi a publicar-ho perograve a Tolkien no li acaba drsquoagradar el que escriu Lewis especialment Les Crograveniques de Nagraver-nia Tolkien teacute dubtes que aixograve funcioni perqu egravela idea de Lewis eacutes que a un jove llegint els seus llibres li agradi el lleoacute As-lan un dia descobreixi que en realitat srsquoes-tagrave parlant de Jesuacutes i per aquiacute pugui arribar

a la fe Funciona aixograve Tolkien creia que no que meacutes valia parlar expliacutecitament de Je-suacutes quan corresponia i a lrsquohora de fer litera-tura fer-la simplement per gust Tambeacute eacutes veritat que Les Crograveniques de Nagravernia com a literatura juvenil tenen consistegravencia prograve-pia fins i tot si prescindim de lrsquoalmiddotlegoria que constantment tenen al darrere

eduard rey | llegir al web +

7 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

per la seva banda va passar drsquoadolescent i jove un aegravepoca de profunda fascinacioacute per la mitologia del nord drsquoEuropa les laquoeddesraquo i les laquosaguesraquo islandeses que soacuten el substrat tambeacute drsquoograveperes de Wagner com la tetralogia de Lrsquoanell del Nibelung Eacutes un moacuten dedracs de nans de gegants drsquoelfs Tots aquests personatges veacutenen drsquoaquest moacuten mitologravegic germagravenic La narracioacute de la mitologia germagrave-nica eacutes molt potent teacute molta forccedila El siacutembol de lrsquoanell connecta Lrsquoanell del Nibelung de Wagner amb El senyor dels anells de Tolkien atraveacutes de la figura de lrsquoanell on es concentra tot el poder i pel qual cal renunciar a lrsquoamor Tambeacute lrsquoespasa trencada que es torna a for-jar connecta les dues obres ()

Almiddotlegoria o aplicabilitat el punt de desacordEntre Tolkien i Lewis hi havia una discus-sioacute Lewis era un entusiasta dels llibres de Tolkien perograve Tolkien no ho era dels llibres del Lewis especialment els de fantasia com Les Crograveniques de Narnia Hi ha una-diferegravencia de plantejament Lrsquoobjectiu de Lewis sempre eacutes exposar i defensar la fe cristiana En aixograve srsquoassembla al nostre Ra-mon Llull que podia escriure filosofia te-

ologia una novelmiddotla una poesia fantasiaqualsevol cosa mentre li serviacutes al seu ob-jectiu de convegravencer de la fe Tambeacute Lewis pot fer una novelmiddotla pot escriure fantasia pot escriure coses de nivell filosogravefic perograve lrsquoobjectiu (deixant de banda les obres meacutes acadegravemiques) sempre eacutes exposar la fe cris-tiana i defensar-la Per aixograve utilitza el que Tolkien qualifica drsquoalmiddotlegoria Per exemple a Les Crograveniques de Nagravernia el lleoacute Agraveslan eacutes molt descaradament imatge de Jesuacutes fa tot el recorregut de Jesuacutes des de Nadal fins al Calvari i la Pasqua

Tolkien en aixograve eacutes molt diferent Ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la Quan li preguntin si El Senyor dels anells eacutes un lli-bre catogravelic ell diragrave que siacute perquegrave ell ho eacutes i el llibre porta la sev aempremta Perograve la seva idea no eacutes parlar de la fe ni menys en-cara transmetre-la Hi ha un rerefons cris-tiagrave mai expliacutecit perquegrave eacutes el seu context vital perograve ell crea una narracioacute pel plaer de crear-la fins i tot sense pensar en pu-blicar-la al principi Escrivia per a ell per als seus fills i per als seus amics I seran aquests amics Lewis entre ells els qui el van empenyent a publicar el que ha escrit

Ell crea un moacuten i fins i tot inventa llen-guumles Tolkien gaudeix drsquoaquest moacuten que crea i segurament aixograve eacutes el que li doacutena lrsquoencant que hagi estat creat pel sol gust de fer-ho Tolkien no nega la possibilitat drsquoallograve que ell anomena laquoaplicabilitatraquo Alguacute per exemple li deia que El senyor dels anells

8 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

era una representacioacute figurada de la Sego-na Guerra Mundial Efectivament en la no-velmiddotla lrsquooest eacutes el moacuten lliure amenaccedilat per un est de caire totalitari Tolkien responia que no negava que el que estava vivint el seu paiacutes en la guerra hagueacutes pogut influir en el llibre perograve en tot cas no era aquesta la intencioacute La literatura pot tenir aplicaci-ons fins i tot muacuteltiples perograve no estagrave escrita pensant en aquestes aplicacions

Aquesta va ser una mica la dissensioacute en-tre ells dos i aixograve fa que a Lewis li agradi el que fa Tolkien i lrsquoanimi a publicar-ho perograve a Tolkien no li acaba drsquoagradar el que escriu Lewis especialment Les Crograveniques de Nagraver-nia Tolkien teacute dubtes que aixograve funcioni perqu egravela idea de Lewis eacutes que a un jove llegint els seus llibres li agradi el lleoacute As-lan un dia descobreixi que en realitat srsquoes-tagrave parlant de Jesuacutes i per aquiacute pugui arribar

a la fe Funciona aixograve Tolkien creia que no que meacutes valia parlar expliacutecitament de Je-suacutes quan corresponia i a lrsquohora de fer litera-tura fer-la simplement per gust Tambeacute eacutes veritat que Les Crograveniques de Nagravernia com a literatura juvenil tenen consistegravencia prograve-pia fins i tot si prescindim de lrsquoalmiddotlegoria que constantment tenen al darrere

eduard rey | llegir al web +

8 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| PANORAgraveMICA

era una representacioacute figurada de la Sego-na Guerra Mundial Efectivament en la no-velmiddotla lrsquooest eacutes el moacuten lliure amenaccedilat per un est de caire totalitari Tolkien responia que no negava que el que estava vivint el seu paiacutes en la guerra hagueacutes pogut influir en el llibre perograve en tot cas no era aquesta la intencioacute La literatura pot tenir aplicaci-ons fins i tot muacuteltiples perograve no estagrave escrita pensant en aquestes aplicacions

Aquesta va ser una mica la dissensioacute en-tre ells dos i aixograve fa que a Lewis li agradi el que fa Tolkien i lrsquoanimi a publicar-ho perograve a Tolkien no li acaba drsquoagradar el que escriu Lewis especialment Les Crograveniques de Nagraver-nia Tolkien teacute dubtes que aixograve funcioni perqu egravela idea de Lewis eacutes que a un jove llegint els seus llibres li agradi el lleoacute As-lan un dia descobreixi que en realitat srsquoes-tagrave parlant de Jesuacutes i per aquiacute pugui arribar

a la fe Funciona aixograve Tolkien creia que no que meacutes valia parlar expliacutecitament de Je-suacutes quan corresponia i a lrsquohora de fer litera-tura fer-la simplement per gust Tambeacute eacutes veritat que Les Crograveniques de Nagravernia com a literatura juvenil tenen consistegravencia prograve-pia fins i tot si prescindim de lrsquoalmiddotlegoria que constantment tenen al darrere

eduard rey | llegir al web +

9 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Aquest dimecres ho han explicat en una concorreguda trobada amb periodistes Antoni Matabosch delegat drsquoeconomia de lrsquoarquebisbat del 2005 fins fa pocs mesos ha explicat en detall el proceacutes

137 anys sense registrar perograve en propietatHi ha dos punts de lrsquoargumentari diferents Un eacutes el tema del proceacutes seguit per tots els bisbats de lrsquoEstat per registrar les seves propietats que ja srsquoha explicat diverses ve-gades La propietat privada drsquoimmobles ha existit des de fa segles perograve fins al 1861 no es crea el Registre de la Propietat En aquell moment per facilitar el proceacutes lrsquoadminis-tracioacute decideix que els temples de culte quedin fora del registre Tot i ser-ne pro-pietaris lrsquoesgleacutesia no registra cap dels seu beacutens histograverics Nomeacutes es van anar regis-trant al llarg dels anys els temples de nova construccioacute o altres tipus de propietats que reben o adquireixen les parrogravequies i els bisbats

Des de 1861 passen governs liberals i con-servadors dues repuacutebliques i dues dicta-dures i diverses degravecades de democragravecia constitucional i ninguacute modifica aquest ordenament 137 anys fins que el govern

Lrsquoarquebisbat de Barcelona ben tranquil sobre les seves immatriculacions

Lrsquoarquebisbat de Barcelona dorm ben tran-quil pel que fa al proceacutes que ha seguit els darrers anys immatriculant diversos immo-bles que fins ara no estaven inscrits al Re-gistre de la Propietat En concret entre 1998 i 2014 va realitzar 51 immatriculacions la majoria corresponents a temples que

clarament havia posseiumlt de manera paciacutefi-ca i puacuteblica durant segles

Els exemples soacuten la Catedral de Barcelona les basiacuteliques de la Mercegrave de Santa Maria del Mar del Pi i dels magravertirs Sants Just i Pastor o la mateixa seu del bisbat

10 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Aznar decideix que els temples tambeacute es puguin registrar Per fer-ho srsquohabilita lrsquoEs-gleacutesia a poder immatricular per certifica-cioacute eacutes a dir que lrsquoEsgleacutesia certifica la seva propietat amb els documents que teacute dispo-nibles i un registrador de la propietat vali-da que la inscripcioacute eacutes legiacutetima i que no hi ha cap altra demanda sobre la mateixa pos-sessioacute Aquest proceacutes es va tancar el 2015 Per tant tot i que ara el Govern espanyol es planteja revisar-la tambeacute va estar vigent durant els anys del govern Zapatero

En aquest punt Matabosch ha remarcat es-pecialment que ldquoinscriure en el registre no vol dir adquirir la propietatrdquo La propietat ja existia i srsquoha hagut de demostrar davant del registre que el primer que ha de comprovar eacutes que no hi ha cap altre propietari

Immatricular no vol dir adquirir sinoacute re-gistrar per primera vegada una propietat Per aixograve Matabosch ha insistit en el fet que ldquoque hagravegim immatriculat molt no vol que hagravegim robat moltrdquo Per exemple la seu de lrsquoarquebisbat de Barcelona ndashtot i que no es-tava registrada ninguacute dubtava que fos del bisbatndash srsquoha immatriculat amb un contrac-te de compra datat de lrsquoany 1078

51 immatriculacionsLrsquoaltre punt eacutes el que ha fet concretament lrsquoarquebisbat de Barcelona En aquest cas el nombre total drsquoimmatriculacions soacuten menys de les que es podria suposar so-bretot perquegrave el territori eacutes principalment zona urbana

En total han estat 51 immatriculacions que inclouen 133 immobles Aixograve eacutes perquegrave en molts casos les esgleacutesies inclouen solars o edificis annexes com la rectoria que srsquoins-criuen com a propietats separades ldquoEacutes com registrar el pis i el pagraverquing eacutes una compra en el mateix edifici perograve dues pro-pietats diferentsrdquo ha posat com a exemple Matabosch

A meacutes de les principals esgleacutesies dle centre de la ciutat en la llista tambeacute hi ha algunes parrogravequies histograveriques de barris com Sant Joan i Santa Maria de Gragravecia Sant Miquel del Port Santa Maria de Sants Santa Maria del Taulat o Sant Vicenccedil de Sarriagrave Tambeacute hi ha les parrogravequies principals drsquoaltres pobla-cions com Santa Maria de Badalona Santa Maria de Cornellagrave Sant Josep de Mataroacute o les de Sant Isidre Sant Joan Evangelista i Santa Eulagravelia de lrsquoHospitalet de Llobregat

Nomeacutes deu de les immatriculacions que srsquohan fet al territori de lrsquoarquebisbat de Bar-celona afecten propietats rurals Soacuten ermi-tes del Maresme de les quals el bisbat ha pogut demostrar la propietat Perograve en al-tres 16 casos srsquoha preferit no immatricular propietats on podia haver-hi dubtes tot i lrsquouacutes secular que en feia lrsquoEsgleacutesia

Matabosch ha explicat que ldquosrsquoha prioritzat lrsquouacutes per sobre de la propietatrdquo i srsquoha acordat amb els propietaris de la finca poder-hi ac-cedir i celebrar el culte en festes senyalades

LrsquoEsgleacutesia ens robaDes de lrsquoarquebisbat de Barcelona insistei-xen que per a totes les propietats que srsquohan inscrit han seguit un proceacutes de documen-tacioacute exhaustiu Per aixograve durant els anys que ha durat el proceacutes srsquoha consultat el ca-dastre lrsquoarxiu diocesagrave arxius municipals i altres fonts histograveriques Tambeacute hi ha com a font documental lrsquoinventari que van fer lrsquoEstat espanyol i la Santa Seu el 1861 per definir les propietats de lrsquoEsgleacutesia despreacutes de les amortitzacions de 1835 i 1851

En la trobada amb la premsa ha aparegut el dubte sobre quegrave havien fet altres bisbats

11 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

i si havien seguit un proceacutes tan meticuloacutes especialment en el cas denunciat per Unioacute de Pagesos a Vic Una resposta que lrsquoarque-bisbat de Barcelona no pot donar perograve creu que srsquohan seguit els mateixos criteris

Tambeacute srsquoha plantejat la idea que srsquoha estegraves aquests mesos assegurant que amb aquest sistema lrsquoEsgleacutesia srsquoha apropiat de propie-tats que eren de tots Matabosch ha discutit clarament aquest concepte ldquoDe qui ha de ser propietat un temple si no eacutes propietat de lrsquoEsgleacutesia Eacutes meacutes del poble perquegrave sigui de lrsquoAjuntamentrdquo La pregunta que tambeacute ha fet eacutes si els temples catogravelics han de depen-dre per exemple de lrsquoalcalde de Barcelona o del de Badalona

Tambeacute ha remarcat que els temples els han mantingut colmiddotlectivament les comunitats cristianes i que avui qui els obren i els hi donen vida soacuten les mateixes comunitats ldquoLrsquoEsgleacutesia soacuten les comunitats cristianes

no soacuten propietats personals drsquoun bisbe o drsquoun rectorrdquo ha afegit

En aquest sentit tambeacute ha insistit que ldquoels beacutens de lrsquoEsgleacutesia soacuten beacutens de domini privat al servei de totsrdquo En canvi Matabosch ha aclarit que els beacutens de domini puacuteblic soacuten els rius les costes o els carrers que no poden registrar-se com a propietat de ninguacute Perograve un immoble no eacutes mai de domini puacuteblic sempre teacute un propietari sigui una adminis-tracioacute una entitat o un particular

Finalment Matabosch ha aclarit que si beacute per motius histograverics hi ha hagut un proce-diment extraordinari amb el sistema drsquoim-matricular per certificacioacute ldquoels temples els hagueacutessim inscrit igual sense aquest proce-diment extraordinarirdquo De fet encara es pot fer avui com qualsevol propietari que tingui documentacioacute drsquouna propietat no registra-da o que pugui demostra el seu uacutes paciacutefic i sense cap reclamacioacute durant trenta anys

Sembla doncs que lrsquoEsgleacutesia no ha robat res Alhora qualsevol propietari que cregui que srsquoha immatriculat un beacute que li correspon pot reclamar-lo En el seu moment el bis-bat de Vic i ara tambeacute Barcelona asseguren que no tenen cap inconvenient a estudiar qualsevol reclamacioacute legiacutetima ldquoSi ens hem equivocat parlem-nerdquo Tampoc srsquoha amagat res perquegrave quan es registra una propietat ninguacute estagrave obligat a donar-hi publicitat A meacutes queda anotat en un registre de domini puacuteblic que tothom pot consultar Les dades que es demanen a lrsquoEsgleacutesia estan ara siacute de manera oficial en un registre puacuteblic

ldquoParturient montes nascetur ridiculus musrdquo eacutes la conclusioacute de Matabosch sobre aquesta polegravemica Pariran les muntanyes i en naixeragrave un esquifit ratoliacute

jordi llisterri ndashcr | llegir al web +

12 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Josep Sureda ldquoColmiddotlaboreuamb qui vingui despreacutesrdquo

Si aneu a lrsquoesgleacutesia del Cor de Maria de Giro-na trobareu el claretiagrave Josep Sureda Camps Avui srsquoencarrega del culte drsquoaquest temple Amb 78 anys hi predica i administra els sa-graments de lrsquoeucaristia i la reconciliacioacute Eacutes un home de cultura treballador obe-dient i discret En el dia de la festivitat de Sant Antoni Maria Claret proposem aquest testimoni que se suma a la lsquoSegraverie dels exrsquo Un exemple meacutes de religiosos i religioses que sempre estan disponibles

Home drsquoestudi responsable i ordenat revi-sant el seu itinerari srsquoadona que ha canvi-at molt sovint de comunitat Un fet que a banda de la disponibilitat tambeacute demana capacitat drsquoadaptacioacute ldquoHe tingut ocasioacute de servir i sempre he mirat de fer les coses tan beacute com he sabutrdquo Lrsquoobediegravencia la vincula amb el sentit del deure de complir allograve que se li ha encomanat ldquoHe fet el que mrsquohan dit perograve no soc cap heroirdquo De tarannagrave tran-

quil es defineix per ldquoun caragravecter no explo-siurdquo i explica com el veuen els altres ldquoTinc fama de taxatiu i sever drsquoinflexible eacutes una bona mala fama perquegrave no eacutes veritatrdquo En lrsquoagravembit docent ha impartit literatura ciegraven-cies matemagravetiques ldquoi el que convingueacutesrdquo apunta

Nascut a Sils lrsquoany 1940 eacutes el petit de cinc germans Entra molt jove al seminari de Cervera amb 11 anys Recorda que ldquomai ha-via fet un viatge en tren tan llunyrdquo La quumles-tioacute eacutes que ldquovolia ser predicadorrdquo relata Per quegrave ldquoEls predicadors missioners del Cor de Maria de Girona venien sovint a Sils tambeacute els franciscans de la Bisbal i alguna vega-da tambeacute algun dominicrdquo La pregravedica dels claretians el va entusiasmar i cap a Cervera falta gent

ldquoJo marxava per no tornar mai meacutesrdquo apun-ta Al seminari hi passa tres anys Despreacutes

13 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

en fa dos meacutes a Barbastre per fer el Batxi-llerat i entra al noviciat En aquell moment reconeix que ldquono sabia res de la vida religi-osardquo Amb 17 anys fa els vots temporals Un temps de discerniment per valorar si lrsquoha encertat o no amb la vocacioacute La decisioacute implica en bona part un abans i un despreacutes ldquoNo seacute si he passat la joventut mrsquohe trobat adolescent passant de seguida a adultrdquo diu Sureda I suggereix un pensament sobre aquell moment ldquoTeniacuteem uns ideals perograve eacuterem una mica inconscientsrdquo

Conegraveixer i estimar lrsquoEsgleacutesiaEl 1961 arriba a Roma a estudiar Teologia Hi passa cinc anys Amb 25 eacutes ordenat sa-cerdot ldquoEra temps del Concili Vaticagrave II un temps de privilegirdquo Viu ldquomolt intensa-mentrdquo la mort de Joan XXIII i lrsquoeleccioacute de Pau VI ldquoEl temps a Roma em va ajudar a conegraveixer i estimar lrsquoEsgleacutesiardquo explica Aquesta vivegravencia la facilita els estudis al se-minari internacional i ldquolrsquoambient les possi-bilitats i la perspectiva drsquouniversalitatrdquo

Ho compara amb ldquoel tancament que es vi-via a lrsquoEspanya franquista que tambeacute afec-tava el moacuten religioacutesrdquo Perograve el claretiagrave Josep

Sureda es considera una persona curiosa interessada per totes les coses ldquoSoc molt eclegravectic tot mrsquoha agradat i a la pragravectica mrsquoha aprofitat totrdquo A Roma tambeacute dedica hores a llegir literatura clagravessica europea I li agrada Treu profit de les obres en llengues originals que teacute a lrsquoabast a la biblioteca Com per exemple els tres volums de lsquoCris-tianisme i religioacute del segle XXrsquo ldquoHe gaudit molt drsquoaquell treball intelmiddotlectual drsquoun cert saber bohemirdquo diu

De Roma sersquon va al Seminari de Solsona Eren una seixantena de seminaristes Alliacute imparteix classes de llatiacute Amb 28 anys co-menccedila una egravepoca molt intensa de la seva vida Teacute un peu a Sallent ndashon lrsquoenvien com a superior de la comunitat i director de lrsquoes-colandash i un altre peu a Barcelona per com-pletar els estudis que necessita per donar classes

Lrsquoencagraverrec que rep a Sallent es correspon amb ldquoel que avui en diem un any de pasto-ralrdquo Un temps en quegrave la congregacioacute em-peny al religioacutes a ldquoprendre contacte amb la gent de fora del seminarirdquo En recorda la relacioacute amb els pares dels nens de lrsquoescola

i la vida en comunitat ldquoVa ser una bona experiegravencia personalrdquo A Sallent fa classes drsquohistograveria i de literatura

Estudia Geologia a la Universitat de Barce-lona mentre treballa de professor i secre-tari del Colmiddotlegi Claret de Barcelona Fa els tres anys que li queden per llicenciar-se en Filosofia Estudia de nit De dia fa de pro-fessor a lrsquoEGB a BUP i filosofia a COU Del 1973 al 1979 exerceix de director de lrsquoescola Fins que lrsquoenvien a Valls Al Colmiddotlegi Claret de Valls fa de cap drsquoestudis administrador i professor de matemagravetiques ciegravencies na-turals de religioacute i de filosofia Hi passa deu anys exercint la docegravencia Llavors se cele-bra el capiacutetol provincial dels claretians i li toca assumir noves responsabilitats

ldquoColmiddotlaboreu amb qui vingui despreacutesrdquoEl 1989 eacutes elegit superior provincial dels missioners claretians de Catalunya ldquoUna cosa anecdograveticardquo apunta Sureda El man-dat durant tres anys i sersquon torna cap a Valls com a director de lrsquoescola En aquest anar i venir entre comunitats quan marxava drsquoun lloc sempre feia la mateixa peticioacute a les persones amb qui havia treballat ldquoCol-

14 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

laboreu amb qui vingui despreacutes de mi tal com ho heu fet amb mirdquo

A Valls srsquohi estagrave fins el 1997 quan de Roma el criden per assistir al capiacutetol general El claretiagrave Aquilino Bocos superior general drsquoaquell moment lrsquoescull administrador de la congregacioacute en lrsquoagravembit internacional I comenccedila un temps en quegrave viatja i teacute lrsquoopor-tunitat de conegraveixer Espanya Franccedila Itagravelia Alemanya Agraveustria a Ruacutessia i la Sibegraveria Filipines Costa drsquoIvori Nigegraveria Camerun lrsquoIacutendia i Sri Lanka ldquoUn privilegi que no eacutes que em fes ilmiddotlusioacute perograve que em va donar ocasioacute de conegraveixer molts llocsrdquo apunta

Meacutes endavant nomenat conseller gene-ral amplia el quilometratge amb estades a Indonegravesia Corea Japoacute i Taiwan Despreacutes drsquoaquests sis anys de voltar de tornada a Catalunya el fan responsable de lrsquoEsportiu Claret ldquoUna estructura que havia fet fer el temps que vaig ser director del colmiddotlegirdquo Al cap de dos anys sersquon torna a Roma per col-laborar amb el nou ecogravenom general

ldquoNo em doni raonsrdquoFins que el 2010 fa 70 anys i explica al su-perior general llavors Josep Maria Abella la necessitat de tornar A Catalunya aterra a Vic i srsquoencarrega de la Casa drsquoEspirituali-tat Perograve sobtadament el provincial Ricard Costa-Jussagrave li demana que faci de rector de la parrogravequia Sant Antoni M Claret Lleida Sureda demana ser-ne el vicari ldquoNo tenia cap experiegravencia de portar una parrogravequiardquo

En poc meacutes drsquoun any lrsquoagost de 2017 se li planteja de nou un canvi Ha drsquoanar a Gi-rona i fer-se cagraverrec de lrsquoesgleacutesia del Cor de Maria i com a superior de la comunitat ldquoNo em doni raons no pateixirdquo li diu al pare provincial ldquoSi haig drsquoanar-hi hi vaigrdquo Molt conscient de les dificultats que implica or-ganitzar la vida religiosa no dubta ni un moment

En aquest viacutedeo Josep Sureda explica com eacutes per dins lrsquoesgleacutesia del Cor de Maria Va ser remodelada a la degravecada dels vuitanta de la magrave de lrsquoartista gironiacute Domegravenec Fita

Tambeacute parla de quina tasca tenen enco-manada per aquest temple els missioners claretians

Els trenta anys que ha tingut un peu a les escoles els ha viscut des de la vocacioacute com a claretiagrave ldquoSempre mrsquoha interessat la pas-toralrdquo Per aixograve conclou ldquoNo soc nomeacutes un mestre soc missionerrdquo

laura mor ndashcr | llegir al web +

14 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

laboreu amb qui vingui despreacutes de mi tal com ho heu fet amb mirdquo

A Valls srsquohi estagrave fins el 1997 quan de Roma el criden per assistir al capiacutetol general El claretiagrave Aquilino Bocos superior general drsquoaquell moment lrsquoescull administrador de la congregacioacute en lrsquoagravembit internacional I comenccedila un temps en quegrave viatja i teacute lrsquoopor-tunitat de conegraveixer Espanya Franccedila Itagravelia Alemanya Agraveustria a Ruacutessia i la Sibegraveria Filipines Costa drsquoIvori Nigegraveria Camerun lrsquoIacutendia i Sri Lanka ldquoUn privilegi que no eacutes que em fes ilmiddotlusioacute perograve que em va donar ocasioacute de conegraveixer molts llocsrdquo apunta

Meacutes endavant nomenat conseller gene-ral amplia el quilometratge amb estades a Indonegravesia Corea Japoacute i Taiwan Despreacutes drsquoaquests sis anys de voltar de tornada a Catalunya el fan responsable de lrsquoEsportiu Claret ldquoUna estructura que havia fet fer el temps que vaig ser director del colmiddotlegirdquo Al cap de dos anys sersquon torna a Roma per col-laborar amb el nou ecogravenom general

ldquoNo em doni raonsrdquoFins que el 2010 fa 70 anys i explica al su-perior general llavors Josep Maria Abella la necessitat de tornar A Catalunya aterra a Vic i srsquoencarrega de la Casa drsquoEspirituali-tat Perograve sobtadament el provincial Ricard Costa-Jussagrave li demana que faci de rector de la parrogravequia Sant Antoni M Claret Lleida Sureda demana ser-ne el vicari ldquoNo tenia cap experiegravencia de portar una parrogravequiardquo

En poc meacutes drsquoun any lrsquoagost de 2017 se li planteja de nou un canvi Ha drsquoanar a Gi-rona i fer-se cagraverrec de lrsquoesgleacutesia del Cor de Maria i com a superior de la comunitat ldquoNo em doni raons no pateixirdquo li diu al pare provincial ldquoSi haig drsquoanar-hi hi vaigrdquo Molt conscient de les dificultats que implica or-ganitzar la vida religiosa no dubta ni un moment

En aquest viacutedeo Josep Sureda explica com eacutes per dins lrsquoesgleacutesia del Cor de Maria Va ser remodelada a la degravecada dels vuitanta de la magrave de lrsquoartista gironiacute Domegravenec Fita

Tambeacute parla de quina tasca tenen enco-manada per aquest temple els missioners claretians

Els trenta anys que ha tingut un peu a les escoles els ha viscut des de la vocacioacute com a claretiagrave ldquoSempre mrsquoha interessat la pas-toralrdquo Per aixograve conclou ldquoNo soc nomeacutes un mestre soc missionerrdquo

laura mor ndashcr | llegir al web +

15 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

La parrogravequia Abraham de Barcelona cedeix espais per a lrsquoacollida de migrants

Les Olimpiacuteades de Barcelona lrsquoany 1992 van promoure la construccioacute de la parrograve-quia Abraham de Barcelona ubicada on finalitza la Vila Oliacutempica i comenccedila el bar-ri del Poblenou Va esdevenir aixiacute centre interreligioacutes durant la celebracioacute acollint catogravelics protestants budistes musulmans o jueus Vint-i-cinc anys meacutes tard la parrograve-quia torna a esdevenir parrogravequia drsquoacollida cedint un edifici annex de la seva propietat per a lrsquoacollida de migrants temporals

Des de la seva construccioacute fa enguany vint-i-cinc anys la parrogravequia Abraham ha comptat amb un edifici annex que quasi sempre ha estat en desuacutes Tret drsquouna egravepoca en quegrave els espais els van fer servir monjos de Taizeacute per a una trobada i drsquoaltres petites coses mai ha estat a ple funcionament Des de la parrogravequia perograve sempre han tingut

el neguit de donar-li un bon uacutes a aquells espais i malgrat els esforccedilos i la crida que srsquoha fet tots aquests anys els espais mai srsquohavien arribat a ocupar fins ara

Responent a una necessitatEl mes de juliol coincidint amb el flux mi-gratori que es viu a la ciutat de Barcelona i a Catalunya en general Cagraveritas es posa en contacte amb la parrogravequia Abraham Com la institucioacute religiosa ja coneixia els espais i lrsquointereacutes de donar-li un bon uacutes demanen al Consell Parroquial si poden enviar gent de la Generalitat interessada en trobar un es-pai per acollir temporalment gent migrada La parrogravequia srsquohi llanccedila de cap

Es formalitza un acord entre la Generalitat i Cagraveritas que fa drsquoenllaccedil amb la parrogravequia Abraham Des de la Generalitat el projecte

16 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

es delega a la Fundacioacute Cepaim experta en la gestioacute de la migracioacute i que treballa per la inclusioacute de persones vulnerables I srsquoenge-guen les obres de millora

ldquoEns trobem actualment en el nivell baserdquo explica Josep Folguera membre del Con-sell Parroquial de la parrogravequia Abraham de Barcelona ldquoNosaltres no entrarem en la part drsquoatencioacute i pedagogia drsquoaquestes persones sinoacute que cedirem lrsquoespai fiacutesic de lrsquoacollidardquo Es tracta de la cessioacute de tres plantes de lrsquoedifici annex que ja srsquohan co-menccedilat a condicionar per poder acollir fins a una cinquantena llarga de persones

Una planta baixa a peu de carrer que comp-taragrave amb unes sales compartides pel pro-jecte i la parrogravequia Com soacuten sales que no srsquoomplen a totes hores nomeacutes coordinant horaris seragrave possible compartir-les I exclu-sivament per al projecte drsquoacollida seran les tres plantes superiors Una primera planta on hi hauragrave espais comuns com la cuina i la zona de menjador i dues plantes meacutes supe-riors que es destinaran a habitacions amb lavabo privat Seran habitacions amb capa-citat per a unes 4 o 6 persones si conveacute

Si beacute els espais tindran capacitat per a meacutes de cinquanta persones Folguera creu que ldquono srsquoocuparan iacutentegrament ja que hi hau-ragrave una rotacioacute de persones i no seragrave un es-pai de lsquollits calentsrsquordquo Es tractaragrave drsquoun fluir temporal de persones

Lrsquoacollida lrsquoADN de la parrogravequialdquoEns semblava una pena tenir aquests es-pais que srsquoestaven degradantrdquo I per meacutes que la parrogravequia durant aquests anys hagi cuidat i mantingut aquests espais calien millores urgents i alguns canvis necessaris pel projecte drsquoacollida Les obres que van

comenccedilar el mes de juliol ja estan molt avanccedilades tot i que ara manquen alguns canvis tegravecnics que han fet paralitzar el rit-me de construccioacute i que neguitegen alhora els membres de la parrogravequia que ja voldrien que el projecte drsquoacollida srsquohagueacutes iniciat al mes de setembre El projecte drsquoacollida que gestionaragrave la fundacioacute Cepaim acolli-ragrave migrants en tragravensit migrants de primera acollida que rebran una socialitzacioacute i unes eines necessagraveries per tirar endavant

El conveni que srsquoha signat per a un periacuteode temporal de sis mesos va en la liacutenia drsquouna

17 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

parrogravequia drsquoacollida tal com va demanar el papa Francesc lrsquoany 2015 Tot i aquesta crida Folguera recorda que lrsquoacollida forma part de lrsquoADN de la parrogravequia Abraham ldquoLa crida del Papa ens va animar encara meacutes a continuar lluitant per lrsquouacutes dels espais en de-suacutes perograve tambeacute el Pla Diocesagrave actual que convida a obrir portes sortir enfora i a fer cosesrdquo Com a parrogravequia que va ser Centre

Interreligioacutes durant els Jocs Oliacutempics alber-ga tambeacute la Mare de Deacuteu de lrsquoAcollida una regraveplica de lrsquooriginal que es troba al Museu Diocesagrave de Barcelona

Ara amb les obres de manteniment i actua-litzacioacute de lrsquoedifici annex Cagraveritas tindragrave un nou espai per a donar-li els usos que meacutes es necessitin despreacutes dels sis mesos drsquoaco-

llida a migrants ldquoEstem molt contents de poder donar per fi un uacutes social i que coin-cideixi amb la celebracioacute dels vint-i-cinc anys de vida de la parrogravequia Abraham de Barcelonardquo

glograveria barrete ndashcr | llegir al web +

16 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

es delega a la Fundacioacute Cepaim experta en la gestioacute de la migracioacute i que treballa per la inclusioacute de persones vulnerables I srsquoenge-guen les obres de millora

ldquoEns trobem actualment en el nivell baserdquo explica Josep Folguera membre del Con-sell Parroquial de la parrogravequia Abraham de Barcelona ldquoNosaltres no entrarem en la part drsquoatencioacute i pedagogia drsquoaquestes persones sinoacute que cedirem lrsquoespai fiacutesic de lrsquoacollidardquo Es tracta de la cessioacute de tres plantes de lrsquoedifici annex que ja srsquohan co-menccedilat a condicionar per poder acollir fins a una cinquantena llarga de persones

Una planta baixa a peu de carrer que comp-taragrave amb unes sales compartides pel pro-jecte i la parrogravequia Com soacuten sales que no srsquoomplen a totes hores nomeacutes coordinant horaris seragrave possible compartir-les I exclu-sivament per al projecte drsquoacollida seran les tres plantes superiors Una primera planta on hi hauragrave espais comuns com la cuina i la zona de menjador i dues plantes meacutes supe-riors que es destinaran a habitacions amb lavabo privat Seran habitacions amb capa-citat per a unes 4 o 6 persones si conveacute

Si beacute els espais tindran capacitat per a meacutes de cinquanta persones Folguera creu que ldquono srsquoocuparan iacutentegrament ja que hi hau-ragrave una rotacioacute de persones i no seragrave un es-pai de lsquollits calentsrsquordquo Es tractaragrave drsquoun fluir temporal de persones

Lrsquoacollida lrsquoADN de la parrogravequialdquoEns semblava una pena tenir aquests es-pais que srsquoestaven degradantrdquo I per meacutes que la parrogravequia durant aquests anys hagi cuidat i mantingut aquests espais calien millores urgents i alguns canvis necessaris pel projecte drsquoacollida Les obres que van

comenccedilar el mes de juliol ja estan molt avanccedilades tot i que ara manquen alguns canvis tegravecnics que han fet paralitzar el rit-me de construccioacute i que neguitegen alhora els membres de la parrogravequia que ja voldrien que el projecte drsquoacollida srsquohagueacutes iniciat al mes de setembre El projecte drsquoacollida que gestionaragrave la fundacioacute Cepaim acolli-ragrave migrants en tragravensit migrants de primera acollida que rebran una socialitzacioacute i unes eines necessagraveries per tirar endavant

El conveni que srsquoha signat per a un periacuteode temporal de sis mesos va en la liacutenia drsquouna

17 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

parrogravequia drsquoacollida tal com va demanar el papa Francesc lrsquoany 2015 Tot i aquesta crida Folguera recorda que lrsquoacollida forma part de lrsquoADN de la parrogravequia Abraham ldquoLa crida del Papa ens va animar encara meacutes a continuar lluitant per lrsquouacutes dels espais en de-suacutes perograve tambeacute el Pla Diocesagrave actual que convida a obrir portes sortir enfora i a fer cosesrdquo Com a parrogravequia que va ser Centre

Interreligioacutes durant els Jocs Oliacutempics alber-ga tambeacute la Mare de Deacuteu de lrsquoAcollida una regraveplica de lrsquooriginal que es troba al Museu Diocesagrave de Barcelona

Ara amb les obres de manteniment i actua-litzacioacute de lrsquoedifici annex Cagraveritas tindragrave un nou espai per a donar-li els usos que meacutes es necessitin despreacutes dels sis mesos drsquoaco-

llida a migrants ldquoEstem molt contents de poder donar per fi un uacutes social i que coin-cideixi amb la celebracioacute dels vint-i-cinc anys de vida de la parrogravequia Abraham de Barcelonardquo

glograveria barrete ndashcr | llegir al web +

17 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

parrogravequia drsquoacollida tal com va demanar el papa Francesc lrsquoany 2015 Tot i aquesta crida Folguera recorda que lrsquoacollida forma part de lrsquoADN de la parrogravequia Abraham ldquoLa crida del Papa ens va animar encara meacutes a continuar lluitant per lrsquouacutes dels espais en de-suacutes perograve tambeacute el Pla Diocesagrave actual que convida a obrir portes sortir enfora i a fer cosesrdquo Com a parrogravequia que va ser Centre

Interreligioacutes durant els Jocs Oliacutempics alber-ga tambeacute la Mare de Deacuteu de lrsquoAcollida una regraveplica de lrsquooriginal que es troba al Museu Diocesagrave de Barcelona

Ara amb les obres de manteniment i actua-litzacioacute de lrsquoedifici annex Cagraveritas tindragrave un nou espai per a donar-li els usos que meacutes es necessitin despreacutes dels sis mesos drsquoaco-

llida a migrants ldquoEstem molt contents de poder donar per fi un uacutes social i que coin-cideixi amb la celebracioacute dels vint-i-cinc anys de vida de la parrogravequia Abraham de Barcelonardquo

glograveria barrete ndashcr | llegir al web +

18 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Teresa Pujal ldquoLa recerca dels joves eacutes un estiacutemul per a la vida religiosardquo

Els uns escolten reben i acullen Les al-tres ofereixen allograve que tenen Soacuten joves en egravepoca universitagraveria i monges clarisses Per primera vegada el monestir de Reus ha convocat una pregagraveria conjunta entre aquests dos mons que tenen moltes coses per compartir

Fins a quinze joves van acudir a la cita del dia 20 drsquooctubre Hi van trobar un espai de silenci i de reflexioacute Una pregagraveria amb cants repetitius entorn de lrsquoevangeli i davant lrsquoal-tar de lrsquoesgleacutesia del monestir I una estona tambeacute per compartir al voltant drsquouna tau-la Quegrave motiva aquests nois i noies a entrar en un monestir un divendres al vespre

ldquoCrec que busquen un espai de silenci i fer experiegravencia de Deacuteurdquo explica la germana Teresa Pujal A diferegravencia del que alguns

adults puguin pensar ldquoels joves estan molt predisposats a escoltar a deixar que ell par-lirdquo I tenen interegraves en saber ldquocom connectar meacutes amb Jesuacutesrdquo

La convocatograveria la van fer a les deu parrograve-quies que hi ha a la ciutat i tambeacute van fer coacuterrer la veu entre les escoles religioses La catequista de la parrogravequia de Sant Joan Baptista les va ajudar a orientar la propos-ta calia convocar-los tard a quarts de nou del vespre i oferir alguna cosa per picar i facilitar la conversa

ldquoNo va ser difiacutecil connectarrdquo apunta Pujal Les germanes de la comunitat tambeacute han viscut aquest encontre amb joves com una oportunitat ldquoAquesta experiegravencia ens apor-ta veure lrsquoactitud de recerca drsquoaquests joves que eacutes un estiacutemul per a la vida religiosardquo

19 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Arribar allagrave on les mans no arribenPujal valora la predisposicioacute per la pregagrave-ria que va detectar en els joves La pregagraveria juga un paper fonamental al dia a dia del monestir La comunitat es reuneix fins a sis vegades al llarg del dia per a aquesta troba-da amb Deacuteu

ldquoA partir de la pregagraveria arribem allagrave on les nostres mans no poden arribar No saps

com la pregagraveria pot irradiar i potser estagraves ajudant a que drsquoaltres tambeacute coneguin a Jesuacutesrdquo explica

Curiosament la germana Teresa Pujal mentre estudiava Filologia catalana a Bar-celona va formar part drsquoun grup de pregagrave-ria universitari junt amb la germana que actualment eacutes lrsquoabadessa del monestir de Reus Nuacuteria Vintildeas El de Reus eacutes un dels

vuit monestirs que la Federacioacute de la Im-maculada Concepcioacute de Clarisses tenen a Catalunya Castelloacute i Menorca

Els mateixos joves participants han dema-nat de repetir lrsquoexperiegravencia I per primavera tornaran al monestir a pregar de nou amb les monges clarisses

laura mor ndashcr | llegir al web +

20 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Joan Rigol ldquoLa democragravecia eacutes un projecte de convivegravenciardquo

Contra el desprestigi de la poliacutetica meacutes sentit de comunitat Eacutes el mestratge de Jacques Maritain heredat per Joan Rigol El recull en el llibre que acaba de publicar Viena Edicions i la Fundacioacute Joan Maragall amb el tiacutetol Restaurar la poliacutetica A propogravesit de Jacques Maritain

ldquoAquest llibre eacutes una reflexioacute de la poliacutetica des del punt de vista de ser cristiagraverdquo explica lrsquoautor Per a ell ldquola democragravecia eacutes un pro-jecte de convivegravenciardquo I ldquoper ser cristiagrave dins la poliacutetica ha drsquohaver-hi una actitud perso-nal de compromiacutesrdquo Aixograve teacute meacutes sentit per a Rigol que no pas ldquoconvertir-se en un grup de pressioacuterdquo

El francegraves Maritain va viure un context his-tograveric poliacutetic i social molt diferent del nos-tre a cavall de les dues guerres mundials Joan Rigol acompanyat del pare Manel

Pousa i del president Artur Mas van fer lrsquoexercici drsquoactualitzar el seu pensament durant la presentacioacute que va tenir lloc di-mecres a la Casa del Llibre de Barcelona

Creativitat i llibertatSegons Rigol un punt central del seu pensa-ment eacutes lrsquointent de desenvolupar un huma-nisme teocegraventric Eacutes a dir ldquoLa persona estagrave feta per transcendir-se a ella mateixardquo Rigol va reivindicar ldquola llibertat com a capacitat creativardquo aixiacute com la necessitat drsquoaterrar els valors humaniacutestics en la concrecioacute quotidi-ana En paraules de Maritain ldquoEl poliacutetic srsquoha drsquoembrutar les mans perograve no el corrdquo

En lrsquoexercici drsquoactualitzar Jacques Maritain Rigol srsquoha preguntat ldquoCom anem a Catalu-nya com a comunitat humanardquo Davant dels que parlen de ldquofractura socialrdquo ha dife-renciat els que sersquon preocupen dels que ldquoen

21 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

parlen perquegrave en realitat desitgen que hi hagi fracturardquo Per a Rigol ldquola bipolaritzacioacute no eacutes negativardquo perograve siacute que ho eacutes ldquoperdre el sentit institucionalrdquo Com el fet drsquoafeblir el Parlament de Catalunya com a ldquoestructura de diagravelegrdquo ldquoSi volem convertir la demo-cragravecia nomeacutes en el compliment drsquouna llei perquegrave no xoquem els uns amb els altres estem fent de la democragravecia en un codi de circulacioacuterdquo ha criticat Rigol

En el proceacutes drsquoemancipacioacute poliacutetica de Ca-talunya Rigol ha reivindicat ldquola magravexima transversalitat possiblerdquo Com a poliacutetic en-teacuten que ldquola forccedila de la gent eacutes la societat civilrdquo I que el projecte que defensa passa per ldquouna comunitat el meacutes humanitzada possiblerdquo A favor drsquoaquesta construccioacute comunitagraveria apunta quatre eixos clau de mobilitzacioacute evitar la marginacioacute fomen-tar lrsquoemprenedoria establir un pacte per lrsquoeducacioacute i drsquoentesa cultural ldquoSi som un poble no ha drsquohaver-hi cap catalagrave a la cune-tardquo ha subratllat

ldquoQue mai em tanqui als altresrdquoldquoAquest llibre mrsquoha reincorporat en lrsquoevan-geli i en el sentit de la meva ferdquo El sacer-

dot i activista social i poliacutetic Manel Pousa va estudiar a Franccedila els anys seixanta on va conegraveixer Maritain Amb la seva inter-vencioacute ha recuperat la pregagraveria lsquoAcollir el germagraversquo Considera que ldquoexpressa el sentit de Maritain i dels existencialistesrdquo El text situa la dificultat drsquoobrir-se a lrsquoalteritat ldquoSe-nyor com em fatiguen els altres com em fatiguen tots aquells que mrsquohas donat per germansrdquo I reconeix les ldquoganes de tan-

car-me en el cercle meu iacutentim del grup drsquoamics drsquoaquells que he compregraves drsquoen-trada i mrsquohan compregraves aviatrdquo Per aixograve resa ldquoque mai em tanqui als altresrdquo Pousa diu que aquesta pregagraveria ldquoacostuma a ser un dels meus salms perquegrave retrata la meva si-tuacioacute actualrdquo

Des del compromiacutes del cristiagrave Pousa expli-ca que quan li van demanar formar part de

22 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

la llista de Junts pel siacute -ldquode forma decora-tivardquo puntualitza- ldquoalguns companys em van dir que els havia decepcionatrdquo Home de carrer Pousa ha apuntat la seva preocu-pacioacute per ldquola pedagogia i lrsquoeducarrdquo I ha aler-tat de ldquono caure en la paraula fagravecil ni en la demagogravegiardquo

ldquoEl sentit profund de lrsquoaccioacute i el sacrificirdquoPer la seva banda el president Artur Mas ha agraiumlt la publicacioacute del llibre de Rigol i lrsquoha definit com ldquouna lectura tranquilmiddotla i ilmiddotluminadorardquo Mas ha criticat lrsquoexceacutes de partidisme de ldquocurt terminismerdquo drsquohipo-cresia i de cinisme Soacuten ldquomassa presents a la vida puacuteblicardquo ha constatat Com a con-trapunt ha dit ldquoEacutes una grandesa que la

gent srsquoempoderi drsquoun projecte colmiddotlectiurdquo Del que passa a casa nostra ha aplaudit ldquoel sentit profund que determinada gent estagrave demostrant de lrsquoaccioacute i del sacrificirdquo Aixiacute Mas considera que ldquodavant del degraveficit les mancances i misegraveries conegudes aquestes grandeses ens fan meacutes fortsrdquo

ldquoMalgrat les enormes contradiccions mediocritats contrasentits i misegraveries em declaro un optimista sobre el progreacutes de la humanitatrdquo va dir en obrir la seva in-tervencioacute Mas va apuntar la dificultat de practicar la coheregravencia entre la paraula i els fets Com fer-hi front ldquoEn la llum in-termitent de la consciegravencia que eacutes com un far que orienta hi ha la manera de re-

soldre aquestes contradiccions inherents a la poliacutetica i a la condicioacute humanardquo ha conclograves

Lrsquoacte presentat per Josep Maria Carbo-nell president de la Fundacioacute Joan Ma-ragall ha comptat amb la presegravencia de Jordi Pujol Nuacuteria de Gispert Antoni Ma-tabosch Jaume Dantiacute Pere Fagravebregues Josep Maria Jubany David Jou Enric Puig Montserrat Coll Eduard Sala i Jau-me Angelats entre drsquoaltres

laura mor ndashcr | llegir al web +

22 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

la llista de Junts pel siacute -ldquode forma decora-tivardquo puntualitza- ldquoalguns companys em van dir que els havia decepcionatrdquo Home de carrer Pousa ha apuntat la seva preocu-pacioacute per ldquola pedagogia i lrsquoeducarrdquo I ha aler-tat de ldquono caure en la paraula fagravecil ni en la demagogravegiardquo

ldquoEl sentit profund de lrsquoaccioacute i el sacrificirdquoPer la seva banda el president Artur Mas ha agraiumlt la publicacioacute del llibre de Rigol i lrsquoha definit com ldquouna lectura tranquilmiddotla i ilmiddotluminadorardquo Mas ha criticat lrsquoexceacutes de partidisme de ldquocurt terminismerdquo drsquohipo-cresia i de cinisme Soacuten ldquomassa presents a la vida puacuteblicardquo ha constatat Com a con-trapunt ha dit ldquoEacutes una grandesa que la

gent srsquoempoderi drsquoun projecte colmiddotlectiurdquo Del que passa a casa nostra ha aplaudit ldquoel sentit profund que determinada gent estagrave demostrant de lrsquoaccioacute i del sacrificirdquo Aixiacute Mas considera que ldquodavant del degraveficit les mancances i misegraveries conegudes aquestes grandeses ens fan meacutes fortsrdquo

ldquoMalgrat les enormes contradiccions mediocritats contrasentits i misegraveries em declaro un optimista sobre el progreacutes de la humanitatrdquo va dir en obrir la seva in-tervencioacute Mas va apuntar la dificultat de practicar la coheregravencia entre la paraula i els fets Com fer-hi front ldquoEn la llum in-termitent de la consciegravencia que eacutes com un far que orienta hi ha la manera de re-

soldre aquestes contradiccions inherents a la poliacutetica i a la condicioacute humanardquo ha conclograves

Lrsquoacte presentat per Josep Maria Carbo-nell president de la Fundacioacute Joan Ma-ragall ha comptat amb la presegravencia de Jordi Pujol Nuacuteria de Gispert Antoni Ma-tabosch Jaume Dantiacute Pere Fagravebregues Josep Maria Jubany David Jou Enric Puig Montserrat Coll Eduard Sala i Jau-me Angelats entre drsquoaltres

laura mor ndashcr | llegir al web +

23 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

Homenatge a Jaume Botey

ldquoLa lluita civil passa per a creacioacute de cons-ciegravenciardquo ldquoEns van voler enterrar i no sabi-en que eacuterem llavorrdquo ldquoAmb la logravegica drsquoallograve petit aturarem el globalisme sense agravenimardquo ldquoAdaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-lardquo Aques-tes frases i moltes altres drsquoentre les seves es van poder escoltar divendres dia 18 al Casinet drsquoHostafrancs en lrsquohomenatge que es va retre a Jaume Botey organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua lrsquoEscola Pia Cristianisme i Justiacutecia Cristi-anisme al segle XXI i moltes altres insti-tucions i associacions Una sala plena de gom a gom

cristianisme al segle xxi | llegir al web +

El que ens ha deixat Sant Oacutescar Romero

Barcelona ha celebrat la canonitzacioacute del bisbe Oacutescar Romero a lrsquoEsgleacutesia de Santa Anna temple que acull tambeacute unes reliacute-quies del sant proclamant aquest 14 drsquooc-tubre La celebracioacute va ser una mirada al que aporta avui la vida de Romero amb els testimonis drsquoArcadi Oliveras de Justiacutecia i Pau i de Gerardo Pisarello primer tinent drsquoalcalde de lrsquoAjuntament de Barcelona El jesuiumlta Paco Xammar promotor dels Comi-tegraves Oacutescar Romero va moderar la conversa a la qual finalment no va poder ser present sor Luciacutea Caram La lluita contra les desi-gualtats i lrsquoespiritualitat que va impulsar Romero soacuten dos dels elements ben vius

jordi llisterri ndashcr | llegir al web +

El campanar de la catedral de Gironaen realitat virtual

Les noves tecnologies permeten apro-par-nos a elements llunyans o poc accessi-bles i drsquoaquesta manera posar-los a lrsquoabast del puacuteblic interessat Una drsquoaquestes apro-ximacions virtuals srsquoacaba de realitzar amb lrsquoespai culminant del campanar de la Cate-dral de Girona la sala de les campanes i el cupuliacute de lrsquoagravengel Lrsquoempresa 360totalweb ha capturat aquests espais amb tecnologia lagraveser per tal de mostrar-los tal com soacuten i viu-rersquols com si hom fos allagrave Aquesta experiegraven-cia es pot viure en Realitat Virtual i tambeacute en qualsevol altre tipus de dispositiu que tingui connexioacute al internet

bisbat girona | llegir al web +

24 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| ACTUALITAT

ldquoSinodejantrdquo al bisbat de Sant Feliu

La meva vivegravencia personal de lrsquoactual Siacuteno-de de bisbes va comenccedilar fa uns quants me-sos quan es va anunciar el tema i en vam respondre el quumlestionari previ Aquests dies drsquooctubre la Delegacioacute de joventut de la meva diogravecesi Sant Feliu ens ha anat llanccedilant missatges sobre el comenccedilament i el desenvolupament del plenari Destaca-ria la trobada ldquoSinodejantrdquo de divendres 19 Una petita representacioacute de joves del bisbat ens vam reunir a Sant Vicenccedil dels Horts per compartir una breu estona de pregagraveria amb el bisbe Agustiacute Corteacutes i per recoacuterrer a peu des drsquoallagrave fins a Sant Boi la vora el riu Llo-bregat acompanyats pel nostre delegat de joventut mossegraven Carles Muntildeiz

i segurabisbat sant feliu | llegir al web +

La Salle Comtal obre les portes per mostrar el seu patrimoni

El centre barceloniacute participaragrave en el 48h Open House Barcelona que teacute els seus oriacute-gens lrsquoany 1992 a Londres i que va arribar a Barcelona lrsquoany 2000 Lrsquoobjectiu sense agravenim de lucre eacutes promoure conegraveixer i gau-dir del patrimoni arquitectogravenic de la ciutat Enguany a Barcelona hi participen meacutes de 200 edificis repartits per tota la ciutat El fes-tival se celebraragrave al llarg drsquoaquest dissabte i diumenge 27 i 28 drsquooctubre Pel que fa a La Salle Comtal seragrave diumenge 28 quan obri-ragrave les seves portes drsquo11 a 14 hores i de 15 a 18 hores Una visita guiada que aniragrave a cagraverrec drsquoalumnes voluntaris de 6egrave acompanyats per pares mares i professors del centre

la salle | llegir al web +

La Universitat de Barcelona homenatja Xavier Melgarejo

Destacat especialista en el model educatiu finlandegraves va ser membre de la comissioacute tegravecnica del Programa de millora i innovacioacute en la formacioacute inicial de mestres (MIF) im-pulsat per la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes que tenen ensenya-ments en aquest agravembit La Universitat de Barcelona va acollir dimarts 16 lrsquoacte de pre-sentacioacute de les conclusions dels cinc anys drsquoaccions vinculades al MIF I en aquest marc es va homenatjar la figura de Melga-rejo traspassat a principis del 2017 i que va exercir la docegravencia i lrsquoorientacioacute psicopeda-gogravegica al Colmiddotlegi Claret de Barcelona a meacutes de ser-ne director de 2003 a 2013

claretians | llegir al web +

25 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| RECULL DE PREMSA

Bisbe Pardo ldquoAtraure els joves eacutes una quumlestioacute que ens mancardquoDc 24102018 | El Punt Avui

LrsquoAragoacute reclama una altra peccedila del monestir de Sixena que eacutes al jutjat de SaragossaDv 26102018 | Ara

Una nova ruta ignasiana per Manresa preteacuten difondre el projecte 2022Dg 21102018 | Regioacute 7

Arribada de les primeres famiacutelies de refugiats a AndorraDj 25102018 | ARA Andorra

Manresa clouragrave la capitalitat cultural amb un espectacle de llum i muacutesica dins la SeuDc 24102018 | Regioacute 7

22 paiumlsos de la UE sancionen les ofenses a sentiments religiosos segons un informe drsquoAdvocats CristiansDj 25102018 | La Vanguardia

La jove ldquooientrdquo al Siacutenode seria bonic que votessin les mongesDg 21102018 | Vatican Insider

El retaule de Sant Feliu com era abansDv 26102018 | El Punt Avui

26 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| AGENDA

Dilluns 29 drsquooctubre

g Xavier Melloni Josep Maria Esquirol i Teresa Guardans presenten lsquoPanikkar per Panikkarrsquo 1830 h a la Biblioteca Jaume Fuster Barcelonag Quan la Fi esdeveacute Origen amb Armand Puig i Tagraverrech 19 h Organitza Fundacioacute Orfeoacute Catalagrave-Palau de la Muacutesica Petit Palau ndash Palau de la Muacutesica Catalana Barcelonag Inauguracioacute drsquoArs Viva 20 h Basiacutelica de Santa Maria del Mar Barcelona

Dimarts 30 drsquooctubreg Formacioacute on line la Britannica Academic 10 h Biblioteca Episcopal de Barcelona g Lrsquounivers simbogravelic de les arts sufiacutes amb Halil Baacutercena 19 h Centre Ciacutevic Navas Barcelona g Lrsquouacutes dels espais puacuteblics a la Sala Beckett 19 h Sala Beckett Barcelonag Presentacioacute de lsquoContra els absolutsrsquo amb Joan-Carles Megravelich i Ignasi Moreta 1930 h

Llibreria La Central Barcelonag La dona a lrsquoIslam Dolors Bramon a Roda de Beragrave 1930 h Organitza Tambeacute hi som Casino Municipal de Roda de Beragrave Roda de Beragrave g Llibres Sapiencials a Igualada De 20 a 21 h Organitza Arxiprestat Anoia-Segarra Amb Jaume Angelats Locals parroquials de Santa Maria drsquoIgualada

Dimecres 31 drsquooctubreg Raimon Panikkar Perspectiva filosogravefica (anthropos) 19 h Auditori de la Fundacioacute Joan Maragall Barcelonag Vida i missatge de Raimon Panikkar amb Jesuacutes Sans a Badalona 20 h Sala del Carme de la Comunitat dels Carmelites Descalccedilos Barcelona

Dijous 1 de novembreg Raimon Panikkar viure lrsquoaventura intercultural a Manresa Del 1 al 18 de novembre Biblioteca del Casino Manresa

g Exercicis de Mes a Manresa Del 1 al 30 de novembre Organitza Cova de Sant Ignasi Intervindragrave Josep M Bullich sj Cova de Sant Ignasi Manresag Natura amp Espiritualitat viure la tardor Del 1 al 4 de novembre Organitza Casa drsquoEspiritualitat del Miracle Intervindran Toni Pou Assumpcioacute Ros i Ramon Ribera-Marineacute Casa drsquoEspiritualitat del Miracle

Divendres 2 de novembreg Jornades Raimon Panikkar a Manresa Fins el 3 de novembre 19 a 30 h Organitza Vivagraverium Minorisa Grup de Diagraveleg Interreligioacutes de Manresa Xarxa de Manresa Casal de les Escodines de Manresa Manresa

Dissabte 3 de novembreg Cap de setmana per agnogravestics a Montserrat 3 i 4 de novembre g Dissabtes de pregagraveria contemplativa a Manresa 1030 a 1730 h Cova de Sant Ignasi Manresa

g Visita al Monestir de Sant Daniel de Girona De 10 a 1230 h Monestir de Sant Daniel Gironag Oratori musical Episcopus 18 h La Seu de Manresag ldquoEl no-temps de lrsquoinstant presentrdquo amb Montse Castellagrave i Jordi Palou-Loverdos 19 h Cotxeres del Palau Robert Barcelona g 150 anys de culte protestant a Barcelona 19 h Esgleacutesia Protestant Betel + Sant Pau Barcelona

Diumenge 4 de novembreg Liacutedia Pujol a Sant Miquel de Cruiumllles 11 h Organitza Consell Comarcal del Baix Empordagrave Monestir de Sant Miquel de Cruiumllles Sant Miquel de Cruiumllles g El monestir de Pedralbes Histograveria i art 1130 h Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Barcelona g Murals divins a Pedralbes 1230 h Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Barcelona

27 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| LA SETMANA A LES XARXES

Resum en paper de la setmana Tota lrsquoactualitat a wwwcatalunyareligiocat Catalunya Religioacute eacutes una iniciativa de lrsquoAssociacioacute Cercle drsquoEstudis Conciliars

Director Jordi Llisterri i Boix Junta directiva Eduard Ibantildeez Carles Armengol Manel Manonelles Redaccioacute Joan B Galiacute Laura Mor Iriarte i Glograveria Barrete Veacutelez Consell de Redaccioacute Eloi Aran Ramon Bassas David Casals Alba Sabateacute Adreccedila Carrer dels Lledoacute 11 08002 de Barcelona Telegravefon 674050748 Correu-e infocatalunyareligiocat

AMB EL PATROCINI DE

ENTITATS COLmiddotLABORADORES

27 Dv 26102018 Catalunya Religioacute | nuacutem 13| LA SETMANA A LES XARXES

Resum en paper de la setmana Tota lrsquoactualitat a wwwcatalunyareligiocat Catalunya Religioacute eacutes una iniciativa de lrsquoAssociacioacute Cercle drsquoEstudis Conciliars

Director Jordi Llisterri i Boix Junta directiva Eduard Ibantildeez Carles Armengol Manel Manonelles Redaccioacute Joan B Galiacute Laura Mor Iriarte i Glograveria Barrete Veacutelez Consell de Redaccioacute Eloi Aran Ramon Bassas David Casals Alba Sabateacute Adreccedila Carrer dels Lledoacute 11 08002 de Barcelona Telegravefon 674050748 Correu-e infocatalunyareligiocat

AMB EL PATROCINI DE

ENTITATS COLmiddotLABORADORES

Resum en paper de la setmana Tota lrsquoactualitat a wwwcatalunyareligiocat Catalunya Religioacute eacutes una iniciativa de lrsquoAssociacioacute Cercle drsquoEstudis Conciliars

Director Jordi Llisterri i Boix Junta directiva Eduard Ibantildeez Carles Armengol Manel Manonelles Redaccioacute Joan B Galiacute Laura Mor Iriarte i Glograveria Barrete Veacutelez Consell de Redaccioacute Eloi Aran Ramon Bassas David Casals Alba Sabateacute Adreccedila Carrer dels Lledoacute 11 08002 de Barcelona Telegravefon 674050748 Correu-e infocatalunyareligiocat

AMB EL PATROCINI DE

ENTITATS COLmiddotLABORADORES