L’aprenentatge de la llengua àrab a catalunya
12
L’APRENENTATGE DE LA L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÀRAB LLENGUA ÀRAB A CATALUNYA A CATALUNYA
Transcript of L’aprenentatge de la llengua àrab a catalunya
L’APRENENTATGE DE LA L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA ÀRAB LLENGUA ÀRAB A CATALUNYAA CATALUNYA
INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓ
1995: Fundació Bayt al-thaqafa imparteix classes d’àrab per afavorir l’enriquiment cultural
Factor 1: DIVERSITAT DE L’ALUMNATFactor 1: DIVERSITAT DE L’ALUMNAT• Alumnes d’entre 4 i 16 anys.• Distint coneixement de la llengua: els petits
que han estat escolaritzats al Marroc la coneixen; els grans escolaritzats a Catalunya, no. és complicat agrupar-los per edats
Factor 2: CARACTERÍSTIQUES DE Factor 2: CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA ÀRAB LA LLENGUA ÀRAB En el món àrab coexisteixen 2 varietats
sociolingüístiques◦ Àrab estàndard: comú a tots els països.
Utilitzat per a la religió, la literatura, l’educació i els mitjans de comunicació (ha variat molt poc, perquè com és l’idioma de la religió, s’havia sacralitzat)◦ Parlar quotidià: no es posa per escrit, i pot
ser molt diferent de l’estàndard, fins al punt de no entendre un text escrit en àrab clàssic
AL-JAMAL (el dromedari)AL-JAMAL (el dromedari)• Enfocat a infants d’entre 6 i 9 anys• Procés d’ensenyança que parteix de zero• Il·lustració, vocabulari específic i exercicis de
comprensió. • Acompanyats amb quadernets per exercitar la
cal·ligrafia
AL-QAMUS AL-MUSAWAR (diccionari AL-QAMUS AL-MUSAWAR (diccionari il·lustrat)il·lustrat)
• Diccionari a on s’expliquen les paraules mitjançant il·lustracions.
SUQ AL-HURUF (soc de lletres)SUQ AL-HURUF (soc de lletres) Quaderns amb 2 parts:◦ Part dedicada a refermar nocions
morfosintàctiques i cal·ligràfiques◦ Part de lèxic
Cada quadern va acompanyat de la Caixa de sons que permeten realitzar activitats auditives destinades a reforçar la lectoescriptura de la llengua àrab
MIHFADA AL-ALAAB (carpeta de jocs) MIHFADA AL-ALAAB (carpeta de jocs) 15 jocs didàctics variats. Cadascun amb un fil
conductor i un camp semàntic. Trencaclosques, dòminos, cançons, jocs de
memòria…
NAHNU HUNA (som aquí)NAHNU HUNA (som aquí)• Mètode per a alumnes ja iniciats en l’estudi de
la llengua• Text, preguntes de comprensió, recordatori
de qüestions lèxiques, introducció de gramàtica i exercicis
LA PROBLEMÀTICA DE LA LA PROBLEMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA A LES LLENGUA CATALANA A LES ESCOLES MULTICULTURALSESCOLES MULTICULTURALS
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ A on? CEIP Pardinyes Quan? 2004-2005 Amb qui? Últim nivell de parvulari (P5) Per què? El claustre té por a perdre l’ús
de la llengua catalana com a mitjà d’expressió oral degut a la diversitat que hi ha dins el centre.
MOTIVACIÓMOTIVACIÓ 1r pas: reconèixer les dificultats de molts
d’alumnes per expressar-se en català. Es van treballar petites dramatitzacions per
aprendre textos curts de memòria y més endavant fer petites improvisacions.
METODOLOGIAMETODOLOGIA És important l’expressió corporal i
artística en l’adquisició d’una nova llengua. Així , sense adonar-se l’assimilen.
Es fan servir fitxes on s’incloïen totes les activitats de llengua oral desenvolupades i vam així elaborar un llibre en finalitzar l’activitat.
ESTRATÈGIESESTRATÈGIES Insistir en l’entonació, ensenyar a parlar
lentament per comprendre i desxifrar els missatges rebuts.
Utilitzar grups nominals simples en frases curtes. Començar per un nombre reduït de paraules i
anar ampliant progressivament. El professor ha de transmetre missatges senzills i
fàcils d’entendre, per evitar la desmotivació de l’alumne.
CONCLUSIÓCONCLUSIÓ Gràcies a l’èxit que ha tingut aquesta
experiència es van animar a fer un nou projecte de teatre, basat en un treball de llengua oral.
El mestre ha de saber explotar la riquesa de l’escolar en potència ,perquè més endavant l’ajudarà a tenir una visió del món i de les cultures més àmplia i oberta.
