1. L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori hum s l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2 ) de l'aire i de desprendre el dixid de carboni (CO2 ) Les cllules necessiten O2 per poder realitzar la respiraci cellular i d'aquesta manera obtenir energia. La respiraci cellular s un procs que t lloc en els mitocondris de la cllules i consisteix en oxidar la matria orgnica per obtenir energia. s una reacci de combusti i per portar-la a terme fa falta glucosa i oxigen.

2. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori hum s l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2 ) de l'aire i de desprendre el dixid de carboni (CO2 ), molcules implicades en la respiraci mitocondrial. 3. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI 4. ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORIANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI 5. FOSSES NASALS, FARINGE I LARINGE 6. FOSSES NASALSFOSSES NASALS Les fosses nasals sn dues cavitats ssies situades sobre la cavitat bucal i separades pel septe nasal. Aquestes cavitats comuniquen amb l'exterior pels orificis nasals. Tamb estan comunicades amb la faringe, amb els sins paranasals i amb les glndules lacrimals. A les parets laterals hi trobem els cornets que contenen un epiteli ciliat amb cllules productores de moc. L'interior d'aquestes fosses nasals estan entapissades per una mucosa anomenada pitutria. La pitutria vermella recobreix la part inferior de les fosses nasals i escalfa i humiteja l'aire inspirat. La pitutria groga recobreix la superfcie superior de les fosses nasals i cont les cllules olfactries. 7. FOSSES NASALSFOSSES NASALS L'aire entra al nostre organisme a travs de les fosses nasals. D'aquesta manera l'aire s escalfat, humitejat i filtrat abans de continuar el seu cam cap a la faringe i laringe 8. FARINGEFARINGE Tub musculs com als aparells digestiu i respiratori. La faringe comunica amb: la boca, l'esfag, les fosses nasals, la laringe (a travs de la epiglotis) i l'oda mitjana (a travs de les trompes d'Eustaqui). Est dividida en tres regions: nasofaringe, orofaringe i laringofaringe 9. La faringe comunica amb la laringe... 10. LARINGE i CORDES VOCALSLARINGE i CORDES VOCALS La laringe s un rgan tubular constitut per diversos cartlags que comunica la faringe amb la trquea. s l'rgan de la fonaci doncs cont les cordes vocals, uns plecs membranosos que ens permeten emetre sons. 11. LARINGE i CORDES VOCALSLARINGE i CORDES VOCALS 12. LA TRQUEALA TRQUEA La trquea s un tub cartilagins de 10 a 12 cm de longitud, que s'estn des de la faringe fins al comenament dels bronquis, per davant de l'esfag i per tant, per davant de la columna vertebral. 13. LA TRQUEALA TRQUEA Est formada per vint anells cartilaginosos incomplets, en forma de U, tancats en la zona posterior per teixit conjuntiu i muscular. 14. LA TRQUEALA TRQUEA La trquea est revestida interiorment per un epiteli de cllules ciliades (tenen cilis) i cllules glandulars productores de moc. Aquest moc ret les partcules de pols i estranyes. El moviment dels cilis expulsar el moc amb les partcules retingudes cap a la gola (cap a l'exterior). Aquest epiteli ciliat i mucs constitueix, doncs, una barrera defensiva. 15. CILIS DE LA TRQUEA I DELS BRONQUISCILIS DE LA TRQUEA I DELS BRONQUIS 16. LA TRQUEALA TRQUEA La trquea es ramifica en dos bronquis (un per a cada pulm) 17. BRONQUIS I BRONQUIOLSBRONQUIS I BRONQUIOLS La trquea es divideix i forma el bronqui dret i el bronqui esquerre; posteriorment, aquests es divideixen en altres de dimetre inferior quan arriben als pulmons: sn els bronquis secundaris, bronquis terciaris i els bronquols, que acaben en petits sacs hemisfrics de parets molt fines anomenats alvols pulmonars, que permeten el pas dels gasos. El conjunt s'anomena arbre bronquial. 18. L'ARBRE BRONQUIALL'ARBRE BRONQUIAL 19. Inflamaci crnica de les vies aries associada a una hiper-resposta dels bronquis que provoca un major o menor grau d'obstrucci al flux aeri sovint reversible de forma espontnia o amb tractament. BRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMABRONQUIS I BRONQUIOLS: L'ASMA L'asma s una malaltia que afecta als bronquis i bronquols. 20. ELS PULMONSELS PULMONS Els pulmons sn uns rgans lleugers, tous, esponjosos i molt elstics situats dintre de la caixa torcica. La part inferior del trax est tancada pel diafragma. Entre els pulmons hi ha un espai, el mediast, on est ubicat el cor, els grans vasos, la trquea i els bronquis. 21. ELS PULMONSELS PULMONS Els dos pulmons no sn idntics: el dret t tres lbuls mentre que l'esquerre en t dos, ja que ha d'allotjar el cor. 22. ELS PULMONS i LA PLEURAELS PULMONS i LA PLEURA Estan recoberts per una doble membrana serosa, anomenada pleura, l'interior de la qual est ocupat pel lquid pleural, de funci lubrificant, en els moviments respiratoris. 23. ELS PULMONS i els ALVOLSELS PULMONS i els ALVOLS L'interior dels pulmons est ocupat pel conjunt de bronquols, que es divideixen i ramifiquen fins desembocar en els sacs alveolars (agrupacions d'alvols pulmonars). El conjunt de bronquols, alvols juntament amb teixit conjuntiu, capillars i nervis formen els pulmons. 24. ELS ALVOLS PULMONARSELS ALVOLS PULMONARS Els alvols sn estructures amb forma de bossa arrodonida, oberta per una banda, amb un dimetre mitj de 300 micres aproximadament, que tenen una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla simple i que es troben envoltats per una gran concentraci de capillars sanguinis. 25. ELS ALVOLS PULMONARSELS ALVOLS PULMONARS Els alvols pulmonars vistos al microscopi. 26. ELS ALVOLS PULMONARSELS ALVOLS PULMONARS A nivell dels alvols t lloc l'intercanvi gass. Cada bronqui va acompanyat d'artries i venes que entren en el pulm i es ramifiquen en multitud de capillars formant una espesa xarxa que embolica totalment els alvols. 27. LA RESPIRACILA RESPIRACI La respiraci s un procs complex que t com a objectiu final l'obtenci d'energia. Es poden distingir dos etapes o processos dins la respiraci: - la respiraci externa que s el procs dintercanvi doxigen (O2) i dixid de carboni (CO2) entre la sang i latmosfera - la respiraci interna o cellular que s el procs catablic mitjanant el qual les nostres cllules obtenen l'energia necessria per realitzar les seves funcions a travs de l'oxidaci de la matria orgnica. 28. LA RESPIRACILA RESPIRACI La respiraci es un procs que es desenvolupa en vries etapes. Totes elles es donen de manera simultnia i contnua, per per a facilitar l'estudi anirem analitzant-les pas a pas: 1. La ventilaci pulmonar o intercanvi de laire entre latmosfera i els alvols pulmonars mitjanant la inspiraci (entrada daire a les vies respiratries) i lexpiraci (sortida daire). 2. L'intercanvi de gasos entre alvols pulmonars i sang. 3. El transport de gasos per la sang fins a arribar a les cllules i a linrevs. 4. L'intercanvi de gasos entre la sang i les cllules dels teixits de l'organisme. 5. La respiraci cellular que t lloc dins els mitocondris de les nostres cllules. 29. 1. La ventilaci pulmonar1. La ventilaci pulmonar s un procs mecnic pel qual es renova laire que contenen els pulmons, per tal dobtenir lO2 del medi i extraure el CO2 del nostre organisme. Aix saconsegueix en dues etapes successives, rtmiques, que es donen cclicament: inspiraci i expiraci. 30. 1. La ventilaci pulmonar1. La ventilaci pulmonar - els gasos, com tot fluid, tendeixen a moure's des de regions de major a pressi a regions de menor pressi, per tal d'igualar la pressi en totes parts. La ventilaci s un fenomen basat en dos principis fsics: - la llei Boyle-Mariotte dels gasos segons la qual la pressi d'un gas i el volum que ocupa sn inversament proporcionals. 31. Els moviments de la caixa torcica i del diafragma permeten la ventilaci pulmonar. 1. La ventilaci pulmonar1. La ventilaci pulmonar En la inspiraci els msculs intercostals es contrauen i aixequen les costelles, i el diafragma es contrau perd la seva forma en cpula i s'aplana. En lexpiraci la relaxaci dels msculs intercostals i del diafragma redueix el volum de la caixa torcica. 32. 1. La ventilaci pulmonar1. La ventilaci pulmonar 33. Volum corrent (VC). Es el volum d'aire que normalment entra en una inspiraci o surt en una expiraci. En els homes s 0,5 l. Volum de la reserva inspiratria (VRI). s el volum d'aire que entra de ms en una inspiraci forada. En els homes s 3l. Volum de la reserva expiratria (VRE). s el volum d'aire que surt de ms en una expiraci forada. En els homes s 1 litre. Capacitat vital (CV). s el volum d'aire que es pot expirar desprs d'una inspiraci forada. Equival a la suma dels tres anterior volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes s 4,5 litres. Volum residual (VR). s el volum d'aire que sempre resta a l'interior del pulmons. En els homes s de 1,5 litres. Capacitat pulmonar total (CPT). s la mxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home sn 6 litres. LA CAPACITAT PULMONARLA CAPACITAT PULMONAR 34. LA CAPACITAT PULMONARLA CAPACITAT PULMONAR 35. 2. Intercanvi de gasos entre alvols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvols i sang La direcci en la difusi dels gasos respiratoris ve regulada per les diferncies de concentraci d'aquests en la sang i l'alvol/cllula. Aquest intercanvi es pot explicar com a un fenomen fsic de difusi a travs d'una membrana, s a dir, els gasos passen sempre del lloc de concentraci ms alta al lloc de concentraci ms baixa. 36. 2. Intercanvi de gasos entre alvols i sang2. Intercanvi de gasos entre alvols i sang En els alvols, la concentraci d'O2 s superior a la de la sang dels capillars (que torna de banyar les cllules del cos). L'O2 travessa la paret alveolar i la del capillar i s'incorpora a la sang. Altrament, la concentraci de CO2 (provinent de la respiraci cellular) s major als capillars i passa, per tant, als alvols. 37. 3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits3. Transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits Laparell circulatori s el responsable del transport de gasos fins als pulmons i daquests cap a les cllules. El transport dO2 per la sang es fa principalment en combinaci amb lhemoglobina dels glbuls vermells, formant oxihemoglobina (un 97%). Cada molcula d'hemoglobina t 4 toms de ferro i com que cada tom de ferro pot fixar una molcula doxigen (O2), en total 4 molcules doxigen poden ser transportades en cada molcula dhemoglobina. 38. 3. Transport dels gasos: el CO3. Transport dels gasos: el CO22 cap als pulmonscap als pulmons Laparell circulatori s el responsable del transport de gasos fins als pulmons i daquests cap a les cllules. Les cllules produeixen ms CO2 del que es pot transportar dissolt en el plasma. De manera que la sang venosa transporta el CO2 de tres maneres: - en forma de bicarbonat (73%): el CO2 combinat amb l'aigua del plasma forma cid carbnic H2CO3 que s transportat pel plasma en forma de bicarbonat - combinat amb l'hemoglobina (Hb) (20%) - dissolt en el plasma (7%) 39. 4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits4. Intercanvi de gasos entre sang i teixits En l'interior de les cllules dels teixits, la concentraci d'O2 s menor que la de la sang, i en canvi la pressi parcial de CO2 s superior. L'oxigen O2 travessa les parets del capillar i difon cap a les cllules. El CO2 travessa la membrana cellular i entra dins el capillar sanguini. 40. 5. La respiraci cellular5. La respiraci cellular La respiraci cellular s un procs catablic mitjanant el qual les cllules obtenen energia. Es tracta d'un procs de degradaci de la glucosa amb presncia d'O2 (oxidaci) que es realitza en els mitocondris de totes les cllules. Quan es degrada la glucosa, s'allibera l'energia emmagatzemada als seus enllaos qumics (36 molcules d'ATP per cada molcula de glucosa) C6 H12 O6 + 6O2 6CO2 + 6H2 O + 36 ATP glucosa + oxigen dixid de carboni + aigua + energia 41. VDEOS I ANIMACIONSVDEOS I ANIMACIONS ANIMACI: Moviment de gasos dins el cos (castell) ANIMACI: L'aparell respiratori (castell) LLI ANIMADA: La mucosa de les vies respiratries (castell) LLIC ANIMADA: Diferncies de pressions en l'intercanvi de gasos (en angls)