TEMA 1: L´ANTIC RÈGIMHistòria del món contemporani

1er Batxillerat (Curs 2010-2011)

L´ANTIC RÈGIMApartat 1: L´economia de l´Antic RègimApartat 2: La societat dels privilegisApartat 3: La monarquia absolutaApartat 4: Il.lustració i crítica a l´Antic Règim

Apartat 1: L´ECONOMIA DE L´ANTIC RÈGIM

1) La transició demogràfica.2) Una economia preindustrial3) La indústria artesanal4) El comerç

1) La transició demogràficaLa demografia de l´Antic Règim es basava en una natalitat

molt elevada (al voltant del 40 per mil) i una mortalitat també molt elevada, que dificultava el creixement de la població.

El segle XVI va ser de creixement demogràfic a Europa, el XVII de crisi: guerres, males collites i epidèmies. El segle XVIII va ser de creixement poblacional, especialment a partir de 1750 (guerres menys mortíferes, bones collites i nous conreus com la patata).

Parlem de transició demogràfica perquè a partir de 1750 augmenta la població gràcies a les elevades taxes de natalitat i la disminució de la mortalitat al 25 per mil. La població europea va augmentar molt i això va fer disparar el consum de roba i aliments.

2) Una economia preindustrialL´economia era preindustrial: el 80% de la població era

agricultora o ramadera, i vivia al camp. La gent era gairabé autosuficient i no gastaven gaire.

L´agricultura era molt poc productiva (tècniques i tecnologies molt rudimentàries) i depenia de la climatologia. Per tant, la major part de la població era molt pobre i les èpoques de fam i les epidèmies eren habituals.

Les famílies depenien de l´ús de les terres comunals (boscos i prats on menjava el ramat).

A Anglaterra, França i Països Baixos es van fer millores agrícoles des del segle XVII que van ser la base de la futura industrialització: rotació de conreus, selecció de llavors i millora dels instruments del camp.

2) Una economia preindustrial Dos tipus d´explotació agrícola a Europa:1) Camps oberts (openfield). Al Sud i Est d´Europa (grans extensions de

terreny dedicades al conreu del cereal).2) Camps tancats (bocages). Al Nord i Oest (parcel.les petites, delimitades

amb tanques i amb conreus diversificats).

La major part de la terra era propietat dels senyors: laics (aristòcrates) o eclesiàstics (terres vinculades a un monestir). Existien dos tipus de règim senyorial:

1) Senyoria territorial: el senyor és el propietari i els pagesos paguen una renda per poder treballar les terres.

2) Senyoria jurisdiccional: el senyor no és propietari de les terres, però sí administra justícia, representa al rei i es reserva les millors terres i els monopolis (el molí, el forn, peatges, etc.).

Els pagesos havien de pagar molts impostos: al rei, al senyor i al clergat (el delme, o 10% de la collita).

3) La indústria artesanalA les ciutats predominava el sistema gremial: el gremi de

cada ofici controlava els sous, la qualitat dels productes, els dissenys, els preus, etc. Tota la producció la feia un mateix obrer en un taller petit (no hi havia innovació).

Amb el creixement demogràfic, apareixen noves formes de producció:

1) Putting out system: una persona amb diners comprava les matèries primeres i les repartia a les cases dels camperols, recollia el producte (quasi sempre roba) i el venia.

2) Manufactures reials (a partir del segle XVIII): es feien productes de luxe (tapissos) o de monopoli estatal (tabacs).

4) El comerçEs va desenvolupar molt al llarg de l´edat moderna,

especialment el comerç internacional. Causes:1) Creació d´imperis colonials (Espanya, Portugal,

Anglaterra, Països Baixos, França)2) Creació de “Companyies d´Índies”: amb

finançament reial, importaven productes exòtics (tabac, cacau, sucre, te, minerals) i venien productes nacionals (roba i licors).

El comerç interior es desenvolupava en fires i mercats anuals, mensuals o setmanals; o bé era itinerant. A partir del XVII els mercats comencen a fer-se diaris (llotges).

Apartat 2: LA SOCIETAT DELS PRIVILEGIS

1) Introducció2) Noblesa3) Clergat4) El Tercer Estat

1) IntroduccióLa societat de l´Antic Règim es dividia en

tres estaments (o grups socials sense mobilitat): noblesa, clergat i “tercer estat”.

Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat. Eren privilegiats perquè no pagaven impostos, tenien lleis pròpies, teien els càrrecs de poder i la propietat de la major part de la terra. Eren una minoria (2% de la població). El naixement determinava el teu estament.

2) La noblesaLa societat europea del XVIII era

aristocratitzant: estava malt vist treballar i els nobles marcaven la moda.

Cal distingir entre alta noblesa (aristocràcia), una minoria propera al rei i molt rica; i baixa noblesa, grup més nombròs que es va anar empobrint.

3) El clergatCal distingir entre alt clergat (provinent de

famílies aristocràtiques), i baix clergat (menys ric).

També es pot fer una divisió entre clergat regular (monjos i monges) i el secular (capellans).

4) El Tercer EstatLa burgesia eren una minoria benestant que incloïa

comerciants, propietaris de tallers, professionals liberals (metges, advocats…) o funcionaris. Podien tenir diners, però no podien accedir al poder. Molts es van casar amb nobles empobrits per passar a ser privilegiats.

Altres grups urbans eren: oficials i aprenents de tallers gremials, servents i marginats (prostitutes, captaires, delinqüents, etc.).

El camperolat (més del 80% de la població). Molt pocs eren propietaris de terra, la majoria eren arrendataris o serfs (vinculats a la terra)

Apartat 3: LA MONARQUIA ABSOLUTALa forma de govern a l´Europa de l´Antic Règim

era la monarquia i, a partir de mitjan del segle XVII, la monarquia absoluta: el rei té tot el poder de l´ estat.

Perquè arribés el poder a tots els racons del regne, el rei tenia un cos de funcionaris format per nobles i clergues. A canvi de lleialtat, no pagaven impostos.

El poder de l´Antic Règim era arbitrari: el rei improvisava lleis i decrets segons la seva conveniència, i els senyors feien el que volien a les seves terres.

Apartat 3: LA MONARQUIA ABSOLUTAAl segle XVIII neix un corrent filosòfic anomenat il.lustració

(il.luminar). Es basava en fer millorar la vida de la gent amb l´educació, la ciència, l´higiene i la tecnologia.

El reis van voler aplicar aquestes reformes, sense perdre el seu poder absolut: “despotisme il.lustrat” (todo para el pueblo pero sin el pueblo).

Els únics dos estats europeus que al segle XVIII no eren monarquies absolutes van ser:

- Anglaterra: dues revolucions al XVII van fer que la monarquia quedés controlada per un parlament (neix el sistema parlamentari).

- Províncies Unides (Països Baixos): única república (país sense rei) d´Europa al XVIII.

Apartat 4: IL.LUSTRACIÓ I CRÍTICA A L´ANTIC RÈGIMLes bases del pensament il.lustrat són:- Raó, per davant de la religió o la tradició- Tolerància religiosa- Interès pel progrés econòmic de la societat- Educació per defensar-se de les injustícies- Interès per la ciència, la cultura i la tecnologia- Crítica al poder absolutEl precursor del pensament il.lustrat va ser John

Locke, anglès del segle XVII, que va criticar l´absolutisme, defensava el dret a rebel.lar-se i va proposar la separació del poder judicial.

Apartat 4: IL.LUSTRACIÓ I CRÍTICA A L´ANTIC RÈGIMPerò la il.lustració va ser un corrent

fonamentalment francès i del segle XVIII:- “L´Enciclopèdia”: va ser un grup de filòsofs que

volien difondre la cultura, la ciència i la tècnica. Diderot i D´Alembert van fer la primera enciclopèdia de la història.

- Montesquieu: va dissenyar la separació dels tres poders que està establerta avui dia a gairabé tot el món: poder legislatiu (fa les lleis), poder executiu (ordena i les fa cumplir) i poder judicial (castiga als infractors). La seva obra principal va ser: De l´esperit de les lleis.

Apartat 4: IL.LUSTRACIÓ I CRÍTICA A L´ANTIC RÈGIM- Voltaire: va defensar la tolerància religiosa,

va criticar la superstició i va proposar que els impostos es paguessin segons la renda de cadascú. Destaquem el seu llibre: Tractat sobre la tolerància

- Rousseau: va introduir el concepte de “contracte social”: el poder està per a satisfer les necessitats del poble, per tant el poble ha d´escollir als representants polítics. Del contracte social