L'amor al llarg de la història de la literatura (fins al segle...Antiguitat clàssica: la visió...

2
L'amor al llarg de la història de la literatura (fins al segle XIX) (bona part de la informació és extreta d'Enciclopedia.cat) Antiguitat clàssica Antiguitat clàssica: la visió pagana 1 i la llibertat de les relacions sexuals de la civilització grega donen lloc a una àmplia gamma de possibilitats i de sentiments (per exemple: Narcís/narcisime, l'amor a si mateix; Safo de Lesbos, lesbianisme, etc. I parelles que han esdevingut la personificació d'un tipus d'amor: Afrodita i Adonis; Orfeu i Eurídice; Dafnis i Cloe, etc.). Pel que fa als romans, hereten temes i formes gregues i fan de pont amb la cultura occidental posterior (Ovidi recupera els mites grecs a Les metamorfosis. I a l'Ars amandi explica el procés amorós, que exercirà una gran influència en la concepció del món medieval). 1. Pagà -ana: dit de qui adora uns déus diferents dels de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam. Societat feudal Societat feudal: l'amor cortès és la temàtica preferida de la poesia trobadoresca (que s'expressa en occità). Reprodueix l'esquema de vassallatge que estructura la societat: l'enamorat es declara vassall de la dama. No és fins a l'arribada d'Ausiàs March, que la poesia fa un salt qualitatiu aportant una dosi de realisme i psicologia. La prosa medieval dóna parelles que esdevenen, també, mítiques, com Tristany i Isolda. L'aparició de la burgesia afavoreix una concepció més lligada a la carn, l'adulteri sovint és en la trama amorosa. Renaixement Renaixement: exaltació idealitzada de l'amor. Utilització de mites i faules antigues més o menys adaptades al món modern. Bucolisme (novel·la sentimental i pastoral). En paral·lel, també hi ha una visió més realista i picant. Neixen nous mites literaris: Romeu i Julieta, o Don Joan.

Transcript of L'amor al llarg de la història de la literatura (fins al segle...Antiguitat clàssica: la visió...

  • L'amor al llarg de la història de la literatura (fins al segle XIX)

    (bona part de la informació és extreta d'Enciclopedia.cat)

    Antiguitat clàssicaAntiguitat clàssica: la visió pagana1 i la llibertat de les relacions sexuals de la civilització grega donen lloc a una àmplia gamma de possibilitats i de sentiments (per exemple: Narcís/narcisime, l'amor a si mateix; Safo de Lesbos, lesbianisme, etc. I parelles que han esdevingut la personificació d'un tipus d'amor: Afrodita i Adonis; Orfeu i Eurídice; Dafnis i Cloe, etc.).Pel que fa als romans, hereten temes i formes gregues i fan de pont amb la cultura occidental posterior (Ovidi recupera els mites grecs a Les metamorfosis. I a l'Ars amandi explica el procés amorós, que exercirà una gran influència en la concepció del món medieval).

    1. Pagà -ana: dit de qui adora uns déus diferents dels de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

    Societat feudalSocietat feudal: l'amor cortès és la temàtica preferida de la poesia trobadoresca (que s'expressa en occità). Reprodueix l'esquema de vassallatge que estructura la societat: l'enamorat es declara vassall de la dama. No és fins a l'arribada d'Ausiàs March, que la poesia fa un salt qualitatiu aportant una dosi de realisme i psicologia.La prosa medieval dóna parelles que esdevenen, també, mítiques, com Tristany i Isolda. L'aparició de la burgesia afavoreix una concepció més lligada a la carn, l'adulteri sovint és en la trama amorosa.

    RenaixementRenaixement: exaltació idealitzada de l'amor. Utilització de mites i faules antigues més o menys adaptades al món modern. Bucolisme (novel·la sentimental i pastoral). En paral·lel, també hi ha una visió més realista i picant.Neixen nous mites literaris: Romeu i Julieta, o Don Joan.

  • Barroc Barroc i i NeoclassicismeNeoclassicisme: no varien substancialment els plantejaments anteriors, tot i que en el Barroc adquireix més presència el desengany.

    Il·lustracióIl·lustració: aparició de l'erotisme modern amb la figura de Sade i Pierre Choderlos de Laclos.

    RealismeRealisme: vol retratar la realitat tal com és, sense estalviar-ne els aspectes més negatius. S'analitza l'amor també des del vessant menys sentimental: el matrimoni per interès, l'adulteri.

    RomanticismeRomanticisme: Goethe, amb Werther, dóna el patró de l'amor romàntic, apassionat, que acaba en suïcidi. El sentiment és dut al límit.

    Diapositiva 1Diapositiva 2