Salvador Espriu(1913 - 1985)

Centenaris

Joana Raspall(1913 - 2013)

JUNY 2014 Centre Artístic del Penedès Núm. 6

De la poesia i de la músicaDe la literaturaDe la poesia per a infants i jovesDe la poesiaDe l’Agrícol

DE LA POESIAPassatge 2

SUMARI

Descodifi cant l’ànima“...escric i estimo el que escric...”El poemari Bàlsam per un dia incert, que comença el 1976 i acaba el 2013, es mou amb el teló de fons d’en Miquel Martí Pol i del cantant Lluís Llach. En conjunt, ens guia vers un calidoscopi de sensacions, de personatges i d’espais que omplen la quotidianitat del poeta: el pescador, l’avi, el carrer, la fresca, els amics, els fi lls, l’esposa... in que evoquen el costumisme del XIX.D’altra banda, la manera que té l’autor de jugar amb els recursos retòrics com la paradoxa, de la qual n’és un autèntic mestre, o les anàfores, els paral·lelismes, les antítesis, les preguntes retòriques... fan d’aquest llibre una delícia pels sentits. Aquesta riquesa de re-cursos es posa al servei de l’expressió de sentiments com la força de la solitud, del silenci, de l’amor, de l’amistat, de l’agraïment, de la descoberta de l’altre, i tot plegat esdevé un diàleg constant entre el jo poètic i el lector.

descoberta de l’altre, i tot plegat esdevé un diàleg constant entre el jo poètic i el lector.

2 DE LA POESIABÀLSAM PER A UN DIA INCERTDIONÍS LLUC I PONS

3 DE LA POESIA I DE LA MÚSICALA FORCA POÈTICA DE LA POESIA DE LARKINRAN DE LES COSES I LA POESIA DE LARKIN

MARCEL RIERA: TROBAR ALLÒ QUE ES BUSCA

AUGUST GARCIA I ORRI

PHILIP LARKIN

4 DE LA LITERATURAL’OBRA LITERÀRIA DE LA JOANA RASPALLJOANA RASPALL JUANOLA

CARME ARENAS NOGUERA

IMMA CAHUÉ I RASPALL

5 DE LA POESIA PER A INFANTS I JOVESJOANA RASPALL I EL MÓN DE L’ENSENYAMENT(1913-2013)PERE MARTÍ BERTRAN

MARGARIDA PRATS RIPOLL

6 DE LA POESIACENTENARI DE SALVADOR ESPRIU(1913-1985)

“FRAGMENTS D’UNA PEDRA”

SEBASTIÀ BONET ESPRIU

SANTI BORRELL

7 DE L’AGRÍCOL

FRANCESC PUJOLS, FILÒSOF

Anna Ruiz Mestres

Secció literària:Miquel Cartró BoadaTeresa Costa-GramuntXavier Hernàndez VentosaPere Martí BertranAnna Ruiz Mestres

Maqueta: Mercè OlivellaEscola Municipal d’Art Arsenal

EditaEl 3 de vuit

Dionís Lluch i Pons és fi ll de Sant Pere de Riudebitlles. És di-plomat en Relacions Laborals per la Universitat de Barcelona i treballa com a empleat de banca i professor de cicles formatius.Es declara admirador i gran entusiasta de Miquel Martí Pol ( el poeta del poble) i forma part dels amics del poeta. També està molt vinculat a la família i se’n sent un deixeble convençut, i, en la seva obra, sovint l’anomena “mestre”.El recull Bàlsam per un dia incert és un poemari molt viscut, ple d’elements de la seva quotidianitat: el poble, la família, els amics...juntament amb els grans valors que mouen els senti-ments humans: l’amor, el dol, l’estimació fi lial, l’amistat... Tot plegat, un seguit de versos que aporten serenor, placidesa, cu-ració a l’ànima humana. En resum, un cant a la vida, a la intimi-tat, al plaer de la solitud i també al de la companyia.Dionís Lluch i Pons

El 13 de desembre de 2013 la secció literària de l’Agrícol va presentar Bàlsam per a un dia incert, primera obra poètica de Dionís Lluch i Pons. La presentació va anar a càrrec del fi lòsof Pere Queraltó i, durant l’acte, es va projectar un audiovisual de Pere Cantons produït a partir dels poemes de l’autor. Al fi nalitzar l’acte, els rapsodes Angel Bover, Toñi Fraidias, Amal Benhattal, Daniel Canales, Patrícia Santos i Clara Martinez van recitar alguns dels poemes presentats. La música va anar a càrrec d’Hervé Ramirez i de Pepa Moreno.

Quan algú agafa les regnes d’una entitat com l’Agrícol, es planteja diferents reptes. Tots, però, encaminats a fer que la vida associativa sigui ben ferma. Després. Les prioritats s’estableixen a partir de les mancances detectades i dels interessos dels membres de la societat.

Els darrers anys ha estat un període en què l’Agrícol ha fet una renovació dels seus socis, de la seva activitat i de la seva projecció en la societat penedesenca i catalana. Això ha comportat signar convenis amb altres entitats, començar a millorar els espais per a l’activitat social i cultural i canviar la imatge corporativa. Tots aquests projectes els trobem ara ben vius. Les obres ja han rehabilitat bona part de l’edifi ci, la nova imatge corporativa (que han elaborat des de l’Arsenal) ben aviat serà al carrer... I a banda de tenir presència en al cultura més propera, també som presents en la vida catalana, per exemple adherint-nos al pacte Nacional del Dret a Decidir promogut pel Parlament de Catalunya.

Tot plegat fa que haguem de donar els gràcies a tots els socis i demanar-los un poc més d’esforç. L’Agrícol és una tasca compartida que ens ha d’entusiasmar i en què tothom hi pot dir la seva i aportar el seu gra de sorra. Des de la Junta farem tot el que calgui.

Finalment, felicitar-nos per tornar a tenir entre els mans un exemplar d’aquesta revista en què es recull bona part de la nostra activitat i vida social. Moltes gràcies als qui la feu possible.

August Garcia i Orri (Vic 1962)Viu a Manresa i estudia Magisteri fi ns que ve a viure a Vilafranca, motiu pel qual considera el Penedès com el seu paisatge quotidià.Més endavant, motivat per les seves inquietuds literàries, estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona.Afeccionat a la música des de sempre, des de ben jove va formar part de grups folk o d’animació infantil. Més tard, es va endinsar en la cultura popular com a músic i ballador, cursant el mestratge a l’Aula de Dansa del Departament de Cultura i formant part de diversos grups de música tradicional.Amant de la poesia, li agrada compartir-la amb els altres, de mane-ra l’any 2005, amb uns quants dels seus ex-alumnes, va formar la Companyia Poètica Rapsòdia.Amb aquesta mateixa il·lusió forma part del grup Ran de les coses a fi d’escampar la poesia de Philip Larkin.

August Garcia i Orri(Vic, 1962)

Philip Larkin (Coventry, 1922 – Hull, 1985) és un poeta anglès que, amb només cinc reculls poètics, va aconseguir situar-se amb honors entre els millors autors contemporanis. Personatge solitari, gairebé misantrop, va compaginar la seva activitat literària amb la feina de bibliotecari.Els poemes de Larkin són tristos, desenganyats, crítics, i sovint molt càustics però deixen una sensació de tendresa i nostàlgia que semblen dir-te: noi, no hi ha res més que això, aprofi ta-ho! Partint de l’observació de la quotidianitat –fi res, gent al parc, hospitals…-, es posa “ran de les coses” per tal d’analitzar-les i per preguntar-se sobre la condició humana. El to humorístic que acompanya el seu vers té el doble efecte de furgar en la nafra i, alhora, d’aplicar-hi un bàlsam, una mena de compassió. Destaca també per l’ús variat de registres lingüístics, del més formal i literari al més col·loquial –i fi ns barroer-, una mica per épater. Tot plegat encabit en un estrofi sme molt treballat, mal-grat l’aparença contrària, que el fa més proper i natural.

Philip Larkin(Coventry, 1922-Hull, 1985)

fi d’escampar la poesia de Philip Larkin.(Vic, 1962) formal i literari al més col·loquial –i fi ns barroer-, una mica per épater. Tot plegat encabit en un estrofi sme molt treballat, mal-grat l’aparença contrària, que el fa més proper i natural.

1985)

LA FORÇA POÈTICA DE LA POESIA DE LARKIN

Amb el suport de la Llibreria l’Odissea i la Secció literària de l’Agrícol, el passat 19 de juliol al Centre Artístic Penedès, L’Agrícol, es va representar l’espectacle Ran de les coses , una proposta poètica i musical destinada a descobrir l’obra del poeta anglès Philip Larkin.Ran de les coses va comptar amb les interpretacions d’Agust Garcia, veu i guitarra, Pep Puig, rapsode, Pep Garcia, baix, i Josep Martí, saxo, fl auta, harmònica i xilòfon.

Ran de les coses va fer arribar i descobrir el millor Larkin RAN DE LES COSES I LA POESIA DE LARKIN

L’Agrícol es va omplir de màgia musical i poètica. El Grup Ran de les coses for-mat per l’Agust Garcia, veu i guitarra, el Pep Puig, rapsode, el Josep Martí,

saxo, fl auta, harmònica, xilòfon i el Pep Garcia baix ens presentaven una delícia d’espectacle que caldria repetir arreu.La càlida veu de l’August Garcia i l’acompanyament de la resta del grup acarona-ven cadascun dels versos de Larkin. La poesia, acompanyada de les seves notes, ens evocava el millor Larkin, ens acostava al crític de jazz que hi havia en els seus articles i ens endinsava suament i lenta als millors versos del poeta.Tot això no hagués estat possible sense la força de la interpretació de Pep Puig, que es va transformar en una mena d’alter ego de l’autor i que va fer-nos pre-sent el poeta i la seva manera de ser, tendra, controvertida i irònica.L’espectacle s’obria i es tancava en anglès, a partir d’una entrevista que s’havia fet al poeta a The Observer. Voldria fer-vos notar que tenim la sort de comptar amb traductors excepcionals de l’obra de Larkin al català com Josep M. Jaumà o bé la de Marcel Riera a High Windows, Finestrals, que tant bé han sabut copsar i sobretot transmetre’ns la musicalitat poètica, la força i la senzillesa de l’anglès de Larkin.

Anna Ruiz Mestres

Ran de les coses neix d’una troballa casual, quan l’August Garcia remenava els prestat-ges de poesia d’una llibreria.Allà hi va trobar Finestrals (High windows) i, com ell mateix confessa, va quedar es-tranyament captivat per aquell vers viu, irònic, trist i, sobretot, honest. Diu també que, sense adonar-se’n, aviat li van venir a la ment uns quants poemes que es podien musicar, fonamentalment, aquells dels quals, gràcies al seu ritme intern, era més fàcil imaginar-ne una melodia.Tot seguit li va néixer el desig de donar a conèixer aquella poesia. Continua dient que va pensar que, a aquelles cançons, havien d’afegir-s’hi altres poemes recitats, que va triar d’entre els que li van semblar més re-presentatius del món poètic de Larkin.També va creure que valdria la pena presen-tar al públic alguns trets essencials del ca-ràcter de l’escriptor, però va considerar que no havia de ser ell qui ho fes, sinó el mateix Larkin.En aquest sentit li va venir com anell al dit una entrevista que Miriam Gross li havia fet al diari The Observer. Allà Larkin parla-va sense embuts sobre ell mateix i sobre la seva obra. Aleshores, amb tots aquests in-gredients va cuinar Ran de les coses.

Per al projecte, l’August Garcia ha comptat amb la complicitat d’en Pep Puig, com a rap-soda i dels músics, Pep Garcia i Josep Martí, així com amb la dels traductors de Larkin, Marcel Riera o Josep M Jaumà, als quals

TROBAR ALLÒ QUE ÉS BUSCAMarcel Riera

Vaig llegir Philip Larkin per primera vegada l’any 1986. Jo tenia 30 anys i començava a intuir que en la poesia anglesa (anglo-irlandesa-nord-americana per ser més honest) hi havia allò que hi buscava. Larkin aca-bava de morir però, en llegir-lo, va néixer en mi aquell cuc que em deia que tant de bo un dia arribés a escriure una cosa que se li assemblés. Bé, no fou una cosa extraordinària: també em va passar amb Wordsworth i amb Auden que apareixien fa o no fa per la mateixa època i en la ma-teixa magnífi ca col·lecció seminal dels meravellosos Llibres del Mall. La meva gosadia no tenia límits, d’acord, però és que jo havia perdut ben bé una dècada de la meva vida intentant trobar unes veus que per força hi havien de ser i, tanmateix, desconeixia! Digueu-me pedant, si voleu, però va resultar que tenia raó, i si llegiu Larkin o Hardy o Betjeman o Auden, ja m’ho direu!

A Larkin l’havia traduït magnífi cament en Josep Maria Jaumà, a qui vaig fer per conèixer l’any 2009 a fi de regalar-li la meva traducció de “Fines-trals”. Perquè jo no sabia fa quasi quaranta anys que un dia publicaria els meus llibre i que, a més, gosaria traduir algunes d’aquelles patums, el llarg Larkin inclòs. Encara ara em fa respecte. Si no l’hagués llegit potser no hauria gosat i si ara goso sempre em queda aquella recança que mai no arribaré als seus cims... Perquè aquell home va fer amb la poesia el que encara cap poeta no havia gosat fer, ni a Anglaterra on, per cert, encara ara l’idolatren.Tot això donaria molt de si. A vegades, agafo qualsevol dels seus llibres, en llegeixo un poema, penso “òstima, que bo” i em poso a escriure, a veure si se m’encomana.

 Marcel Riera és poeta i traductor

DE LA POESIA I DE LA MÚSICAPassatge 3

PHILIP LARKIN, POESIA I MÚSICA AMB RAN DE LES COSES

Joana Raspall Juanola(Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Escriptora i bibliotecària és autora de diccionaris i de diverses obres literàries, tant en prosa com en vers, pensades tant per al públic infantil i juvenil com per als adults.Durant la Guerra civil va exercir de bibliotecària a Vilafranca i va salvar nombro-sos volums en català de la biblioteca pública de la Vila, que haurien estat destru-ïts pel franquisme.Al llarg de la seva carrera com a escriptora va conrear tant la narrativa com el te-atre i la poesia, així com la divulgació (En aquest sentit, és de consulta obligada el Diccionari de locucions i frases fetes -Barcelona, Ed: Ed. 62, 1984-, escrit en col-

laboració amb Joan Martí Castell i prologat pel doctor Badia i Margarit)Pel que fa a l’obra de narrativa infantil, cal esmentar, entre d’altres, els títols Contes del ‘si és no és’, Barcelona, Ed: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994; El mal vent, Barcelona, Ed: Cruïlla, 1994; Contes increïbles, Barcelona, Ed: La Galera, 1999; A compàs dels versos, Barcelona, Ed: La Galera, 2005.Quan al teatre, destaquen títols com L’ermita de Sant Miquel, Barcelona, Ed: Millà, 1964, El pou, Barcelona, Ed: Tremoleda, 1969 o Kònsum, S.A., Barcelona, Ed: Edebé, 1984.La Joana Raspall, a més de prolífica, va estar activa durant molt de temps, de manera que la seva obra poètica és tan rica com extensa. Tot i així, en el terreny de la poesia per a infants i joves, es poden esmentar títols com Petits poemes per a nois i noies, Barcelona, Ed: Daimon, 1981; Llum i gira-sols, Barcelona, Ed: Columna, 1994; Degotall de poemes, Barcelona, Ed: La Galera, 1997; Versos amics, Barcelona, Ed: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998; Escaleta al vent, Ed: La Galera, 2002; Jardí Vivent, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2010; Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, Ed: Mediterrània, 2013; Joana de les paraules clares, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2013 o l’antologia Batec de paraules - Poesia lírica completa, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2013.En un altre sentit, també va conrear la poesia d’inspiració oriental, com en donen fe Arpegis – haikús, Saldes, Ed: Abadia editors, 2004 o Instants - (haikus i tankas), Sant Feliu de Llobregat, Ed: Ed. del Llobregat, 2009Finalment, pel que fa als reconeixements obtinguts, cal destacar els premis Joan Santamaria de teatre el 1963, el IEC Marià Aguiló del 1986 pel Diccionari de locucions i frases fetes i el premi de la Crítica Serra d’Or de literatu-ra infantil 2013 al conjunt de la seva obra. Així mateix va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2006 i amb la Medalla al Treball “President Macià” de la Generalitat de Catalunya, 2010.

DE LA LITERATURACarme Arenas Noguera (Granollers, 1954. Viu a Barcelona des de 1973), llicenciada en Història de l’Art i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és professora de Literatura Catalana, cri-tica literària i traductora. Integrant del grup Poció (Poesia i educa-ció), ha participat en la creació i publicació del llibre Aprendre amb Joan Brossa (1993) i de les web Els-entra-i-surts de Brossa (Premi M. de Educación, 2004) i Viu la poesia. Ha publicat estudis sobre els moviments d’avantguarda, com Les avantguardes a Europa i a Cata-lunya (1989), amb N. Cabré, i Carles Sindreu i Pons o El compromís amb l’avantguarda, X Premi de periodisme Amador Garrell i Alsina, atorgat per Òmnium Cultural (2002). Ha tingut cura de l’edició de l’Obra completa de Joan Salvat- Papasseit (Cercle de Lectors, 2006) i és Cap de redacció de la revista Catalan Writing. L’any 2013 ha estat la comissària de la commemoració del centenari de Joana Raspall.

Carme ArenasNoguera(Granollers, 1954)

Imma Cauhé i RaspallNeix a Sant Feliu de Llobregat, el 1949. Mestra de primària i d’in-fantil, llicenciada en Filosofi a i lletres i Psicòloga. Treballà a esco-les de l’Hospitalet , Esplugues i Sant Feliu de Llobregat. Pionera en la immersió lingüística (1984), per a la qual va crear materials específi cs, i professora de formació permanent del professorat. Po-nent a les Jornades de Visual i Plàstica, al Primer Congrés Nacional d’Internet a l’Aula i a trobades pedagògiques a diferents Centres de Recursos Pedagògics. Jurat de diversos premis escolars .Ha publicat alguns contes en els Recull de Relats breus per a dones Joana Raspall. Ha fet alguns articles en revistes locals i té diversos poemes penjats a internet. Arran de la celebració del centenari de la seva mare, Joana Raspall Juanola, des del mes de setembre de 2012 va iniciar el blog http://joanaraspall.blogspot.com.es/, on intenta recopilar tot el que es fa a l’entorn de l’”Any Joana Raspall”.

Imma Cauhéi Raspall

JOANA RASPALL I LA POESIA PER A INFANTS I JOVESEl passat 26 d’octubre a l’Agrícol es va celebrar una matinal dedicada a l’escriptora Joana Raspall amb motiu del centenari del seu naixement (hauria de morir dos mesos després).

Durant l’acte, es va projectar un audiovisual d’una entrevista que el vilafranquí Pep Puig havia realit-zat feia poc a la centenària escriptora. Tot seguit, la Doctora en Filologia Margarida Prats va dictar la conferència “La Joana Raspall i la seva obra”. A continuació, la mateixa doctora Prats va moderar una Taula rodona destinada a valorar la presència de la poesia de la Joana Raspall en el món de l’ensenya-ment. Hi van participar: Carme Arenas, comissària de l’Any Joana Raspall; Imma Cahué Raspall, filla de la Joana Raspall, August Garcia, mestre, i Pere Martí, escriptor i crític, membres tots dos de “l’Ei-xam d’amics de Joana Raspall”.

Aquesta commemoració formava part d’un seguit d’actes d’homenatge organitzats per la Comissió Joana Raspall de l’Alt Penedès (les Biblioteques de la comarca, l’Eixam d’amics de la Joana Raspall i el Servei Educatiu de l’Alt Penedès). En l’homenatge hi van col·laborar la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, L’Agrícol i el Grup de Mestres de l’Alt Penedès.

Joana Raspall. joanaraspall.blogspot.com.es/joanaraspall.blogspot.com.es/, on intenta recopilar tot el que es fa a l’entorn de l’”Any Joana Raspall”.

En un altre sentit, també va conrear la poesia d’inspiració oriental, com en donen fe Ed: Abadia editors, 2004 o Instants - (haikus i tankas), Sant Feliu de Llobregat, Ed: Ed. del Llobregat, 2009Finalment, pel que fa als reconeixements obtinguts, cal destacar els premis Joan Santamaria de teatre el 1963, el IEC Marià Aguiló del 1986 pel Diccionari de locucions i frases fetesra infantil 2013 al conjunt de la seva obra. Així mateix va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2006 i amb la Medalla al Treball “President Macià” de la Generalitat de Catalunya, 2010.

És un plaer tenir l’ocasió d’adreçar-me a docents en exercici per parlar sobre la poesia d’una dona bibliotecària, resistent, escripto-ra, compromesa amb l’educació literària de les noves generacions de casa nostra. D’una dona que ha arribat a cent anys amb la llum a la mirada i l’energia necessària per participar en molts dels ho-menatges que, sortosament, se li reten enguany.El propòsit d’aquesta conferència és encetar l’acostament al món poètic de Joana Raspall, tenint en compte la poesia adreçada al públic infantil i la resta de la seva obra poètica, on “buida vivències reals“. Abans, però, d›endinsar-nos-hi, presentarem unes pinzellades sobre la interrelació entre vida i escriptura, que poden il·luminar algunes interpretacions i valoracions del món poètic de Joana Raspall

Vida i escriptura Si volem situar aquesta autora al mapa literari català des del punt de vista de les generacions literàries, l’hem d’incloure dins la “generació sacrifi cada”, a la vora de Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Agustí Bartra, Rosa Leveroni, Màrius Torres, Marià Villangómez, Joan Teixidor, Joan Vinyoli, Joaquim Amat-Piniella i Aurora Diaz Plaja, amb qui Joana Raspall comparteix, a més de la formació en l’Escola de Bibliotecàries, la dedicació a la literatura per a infants. Des del punt de vista de la creació poèti-ca, en la poesia de Joana Raspall trobem trets comuns a la major part de poetes esmentats, com ara el tractament de motius com el jardí, les roses i el gust per estrofes epigramàtiques provinents de la tradició oriental. Els membres d’aquesta generació van compartir l’època daurada de la 2a República i el tast i la vivència amarga de la desfeta col-lectiva dels valors educatius i morals, en què s’havien format. Van viure l’ensorrament a nivell col·lectiu i, alhora, la fi individu-alitzada de projectes professionals. En el cas de Joana Raspall, aquelles circumstàncies adverses van estroncar la dedicació a la literatura, van tallar una trajectòria po-ètica, iniciada precoçment, com explica al pròleg d’Ales i Camins (Raspall, 1981: 7-8)

Com tots els adolescents somiadors i una mica enyoradissos i una mica rebels en imaginàries solituds entre els adults, vaig començar a fer versos per als parents, els amics, per als concursos literaris del poble...Més tard, el contacte amb la dinàmica de l’Escola de Bibli-otecàries em produí un enlluernament que somogué de soca-rel la noia que jo era,[...] Vaig arriscar-me a emprendre l’exercitació. Vaig deixar “rajar” versos a tort i a dret, fent provatures de rima, de forma (...) I alguns mestres que ho sabien, condescendents, no em desanimaven.Aquelles circumstàncies que se’m presentaven propícies en un inici de maduració, no van tenir continuïtat. S’imposaren els anys negres repressius de tota manifestació de la cultura catalana. Per mi foren molt més que un parèntesi.[...]

En contrapartida, aquells anys van ser vitalment gratifi -cants, compensats per una vida familiar plena, durant els quals vaig anar escrivint, treballant... i fent versets d’una manera esporàdica, com qui llença pedretes al riu, com qui es complau a arxivar anècdotes, a catalogar sentiments, dubtes, fantasies i records. (...) sense perseguir cap altra fi na-litat, en poesia, que retrobar-me a mi mateixa buidant en el vers unes vivències reals o, a vegades, només executant un exercici de versifi cació pel pur plaer de fer-ho, com un joc engrescador.”

La reacció de Joana Raspall a l’ensulsiada col·lectiva va ser treba-llar a l’ombra per dignifi car una llengua i una cultura silenciada. Abans de dedicar-se a omplir el buit de la nostra cultura en l’àmbit de la poesia per a infants, havia escrit obres teatrals i nar-ratives i havia participat en moltes accions cíviques i culturals per visibilitzar la nostra llengua i la nostra identitat.

El món poètic de Joana RaspallEn l’obra poètica adreçada a infants i adults trobem tres aspectes comuns: la musicalitat dels versos, la coincidència temàtica i la riquesa lèxica i d’imatges, i aspectes diferencials com l’ús de patrons mètrics, l’enfocament d’alguns temes com el decurs tem-poral i el canvi de to. Els poemes de Joana Raspall ens endinsen en un món, els princi-pals trets del qual, presentem tot seguit. És un món que contempla tant els escenaris que ens envolten com les vivències i sentiments. En el primer àmbit, hi trobem es-cenaris de la natura –bèsties i bestioles; fl ors i plantes; elements meteorològics, escenes i fi gures; festes i tradicions; vivències quotidianes, de la llar i de l’escola. En aquest món poètic, un dels aspectes més interessants és el tractament del temps, ja que mentre en l›obra adreçada a infants presenta moments temporals lligats a experiències viscudes -recordem els poemes compresos a «Les hores i els dies» o «Fulls de calendari»-, a l›obra adreçada a adults, tracta molt sovint el de-curs temporal, sobretot a partir dels records. Aquesta distinció re-vela que l’autora té molt clar que en la infantesa es viu el present i no es pot comprendre les al·lusions a aquesta etapa des del record. Sens dubte, l›aportació més rellevant ha estat el tractament de nous motius i temes, en el camp de les emocions i els sentiments. S›ha endinsat en l›alegria i la tristesa; en l›amistat i l›amor; en les pors quotidianes i en els angoixes dels primers amors. En l›obra poètica per a lectors adults, també tracta aquests temes i n’ence-ta altres molt poc transitats en la nostra poesia que abracen des de interrogants sobre la identitat fi ns al progressiu acostament a la fi de la vida, i ofereix als lectors de poesia el resultat d’una con-densació, on cada mot vol dir tantes coses ...

A mode de cloendaCom els deia a l’inici, ha estat un plaer per parlar sobre una escrip-tora que ha dignifi cat la poesia adreçada als infants, a partir d’un bon coneixement de l’idioma i de l’univers infantil i d’un domini de l’ofi ci poètic I d’una poeta que ens ha salvat els mots des de darrera de les bambolines, ens ha obert el cor en la poesia per a adults amb epigrames que ens ajuden a expressar les nostres vivències com a membres d’una pàtria no reconeguda. I ha sabut compaginar el vell i el nou per arrelar-nos a un temps i un país i desarrelar-nos de tòpics i prejudicis. I per mostrar-nos que per enfi lar-se ben amunt cal arrelar-se molt endins.

L’obra literària de la Joana RaspallEl món poètic de Joana RaspallResum de la conferència dictada per Margarida Prats Ripoll (UB)

Passatge 4

Joana Raspall Juanola(Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Escriptora i bibliotecària és autora de diccionaris i de diverses obres literàries, tant en prosa com en vers, pensades tant per al públic infantil i juvenil com per als adults.Durant la Guerra civil va exercir de bibliotecària a Vilafranca i va salvar nombro-sos volums en català de la biblioteca pública de la Vila, que haurien estat destru-ïts pel franquisme.Al llarg de la seva carrera com a escriptora va conrear tant la narrativa com el te-atre i la poesia, així com la divulgació (En aquest sentit, és de consulta obligada el Diccionari de locucions i frases fetes -Barcelona, Ed: Ed. 62, 1984-, escrit en col-

laboració amb Joan Martí Castell i prologat pel doctor Badia i Margarit)Pel que fa a l’obra de narrativa infantil, cal esmentar, entre d’altres, els títols Contes del ‘si és no és’, Barcelona, Ed: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994; El mal vent, Barcelona, Ed: Cruïlla, 1994; Contes increïbles, Barcelona, Ed: La Galera, 1999; A compàs dels versos, Barcelona, Ed: La Galera, 2005.Quan al teatre, destaquen títols com L’ermita de Sant Miquel, Barcelona, Ed: Millà, 1964, El pou, Barcelona, Ed: Tremoleda, 1969 o Kònsum, S.A., Barcelona, Ed: Edebé, 1984.La Joana Raspall, a més de prolífica, va estar activa durant molt de temps, de manera que la seva obra poètica és tan rica com extensa. Tot i així, en el terreny de la poesia per a infants i joves, es poden esmentar títols com Petits poemes per a nois i noies, Barcelona, Ed: Daimon, 1981; Llum i gira-sols, Barcelona, Ed: Columna, 1994; Degotall de poemes, Barcelona, Ed: La Galera, 1997; Versos amics, Barcelona, Ed: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998; Escaleta al vent, Ed: La Galera, 2002; Jardí Vivent, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2010; Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any, Ed: Mediterrània, 2013; Joana de les paraules clares, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2013 o l’antologia Batec de paraules - Poesia lírica completa, Vilanova i la Geltrú, Ed: El Cep i la Nansa, 2013.En un altre sentit, també va conrear la poesia d’inspiració oriental, com en donen fe Arpegis – haikús, Saldes, Ed: Abadia editors, 2004 o Instants - (haikus i tankas), Sant Feliu de Llobregat, Ed: Ed. del Llobregat, 2009Finalment, pel que fa als reconeixements obtinguts, cal destacar els premis Joan Santamaria de teatre el 1963, el IEC Marià Aguiló del 1986 pel Diccionari de locucions i frases fetes i el premi de la Crítica Serra d’Or de literatu-ra infantil 2013 al conjunt de la seva obra. Així mateix va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2006 i amb la Medalla al Treball “President Macià” de la Generalitat de Catalunya, 2010.

DE LA POESIA PER A INFANTS I JOVESM.Margarida Prats Ripoll. És doctora en Filologia Catalana per la UB, treballa com a professora titular d’universitat i és membre del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Uni-versitat de Barcelona. Actualment exerceix docència a la Facultat de Formació del Professorat en el Grau d’Educació Infantil i en els màsters Educació interdisciplinària de les Arts, Recerca en Didàc-tica de la Llengua i la Literatura i Biblioteca Escolar i Promoció de la lectura i està especialitzada en Educació literària i intertextuali-tat, en la formació del lector literari a Educació Infantil, Primària i Secundària, en Literatura Infantil i Juvenil i interculturalitat, en la poesia per a infants: corpus, característiques i aspectes educa-tius, i en les pràctiques en l’ensenyament de mestres.Les línies d’investigació en què treballa són la poesia per a infants, l’obra poètica de Màrius Torres i la funció de la literatura infantil en la formació del lector literari.És membre del grup de recerca del FRAC i del grup GRAMT i coor-dinadora del grup d’innovació docent GIDC-DLL. Així mateix és vocal de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB i coordinadora del Grup Docent d’Educació Infantil.

Margarida Prats Ripoll

Pere Martí i Bertran (Sant Quirze de Besora, Osona, 1952) ha es-crit un gran nombre d’obres de literatura infantil i juvenil, carac-teritzades per un estil realista. Entre altres títols, ha publicat En Griset (1997), Les tortugues de l’àvia (2001), La tortuga d’en Hans (2004), En Roger i el xoriguer (2009) o La Mariona Perquès (2009). Algunes de les seves obres han estat editades en format Braille i traduïdes al castellà, l’èuscar i el gallec. Paral·lelament, col·labora en diversos mitjans de comunicació, on ha publicat nombrosos articles i ressenyes sobre pedagogia i literatura infantil i juvenil i ha estat membre de la secció literària de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2002-2007), del Consell As-sessor de la Llengua Catalana a l’Escola (des del 2007), del Grup de Treball del Projecte Cànon de la Institució de les Lletres Catalanes (des del 2008), i del grup responsable del Pla de Lectura del De-partament d’Educació (des del 2009).

Pere Martíi Bertran(Sant Quirze de Besora, Osona, 1952)

JOANA RASPALL I LA POESIA PER A INFANTS I JOVESEl passat 26 d’octubre a l’Agrícol es va celebrar una matinal dedicada a l’escriptora Joana Raspall amb motiu del centenari del seu naixement (hauria de morir dos mesos després).

Durant l’acte, es va projectar un audiovisual d’una entrevista que el vilafranquí Pep Puig havia realit-zat feia poc a la centenària escriptora. Tot seguit, la Doctora en Filologia Margarida Prats va dictar la conferència “La Joana Raspall i la seva obra”. A continuació, la mateixa doctora Prats va moderar una Taula rodona destinada a valorar la presència de la poesia de la Joana Raspall en el món de l’ensenya-ment. Hi van participar: Carme Arenas, comissària de l’Any Joana Raspall; Imma Cahué Raspall, filla de la Joana Raspall, August Garcia, mestre, i Pere Martí, escriptor i crític, membres tots dos de “l’Ei-xam d’amics de Joana Raspall”.

Aquesta commemoració formava part d’un seguit d’actes d’homenatge organitzats per la Comissió Joana Raspall de l’Alt Penedès (les Biblioteques de la comarca, l’Eixam d’amics de la Joana Raspall i el Servei Educatiu de l’Alt Penedès). En l’homenatge hi van col·laborar la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, L’Agrícol i el Grup de Mestres de l’Alt Penedès.

en la formació del lector literari.És membre del grup de recerca del FRAC i del grup GRAMT i coor-dinadora del grup d’innovació docent GIDC-DLL. Així mateix és vocal de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la UB i coordinadora del Grup Docent d’Educació Infantil.

partament d’Educació (des del 2009).

En un altre sentit, també va conrear la poesia d’inspiració oriental, com en donen fe Arpegis – haikús, Saldes, ), Sant Feliu de Llobregat, Ed: Ed. del Llobregat, 2009

Finalment, pel que fa als reconeixements obtinguts, cal destacar els premis Joan Santamaria de teatre el 1963, Diccionari de locucions i frases fetes i el premi de la Crítica Serra d’Or de literatu-

ra infantil 2013 al conjunt de la seva obra. Així mateix va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2006 i amb la Medalla al Treball “President Macià” de la Generalitat de Catalunya, 2010.

Joana Raspall i el món de l’ensenyamentL’acte commemoratiu del centenari va comptar amb la col-laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb el patrocini de l’Ajuntament i amb el suport logístic de la Secció Literària de l’Agrícol.

La preservació dels llibres en catalàPer començar, es va projectar una entrevista que el vilafranquí Pep Puig va gravar no fa massa anys, quan la Joana, que ara en té cent, ja passava dels noranta cinc. És una gravació entranyable, on la Joana Raspall, fent gala d’una memòria envejable, explica com va venir a Vilafranca a fer pràctiques de bibliotecària, com, el 16 de gener de 1936, va empaquetar tants llibres en català com va poder de la biblioteca pública i com, en fi , va aconseguir que un camió de l’exèrcit republicà els transportés fi ns a Bar-celona, on van quedar dipositats a la Biblioteca de Catalunya. L’acció, no cal dir-ho, va ser cabdal per salvar un llegat que la dic-tadura franquista —empesa per l’odi que va demostrar envers el català— hauria destruït, com va fer en altres biblioteques.Minuts després, en el decurs de la taula rodona, la pròpia fi lla de la Joana Raspall, la Imma Cahué, va explicar que la centenària escriptora va tornar a Sant Feliu de Llobregat, on encara vivia, es va casar i va treballar d’administrativa al negoci familiar. Fins que, als anys 70, quan el franquisme s’acabava i a les escoles es començava a impartir el català, a ella se la va anar a buscar per-què en donés classes.

La poesia per a infants i joves

Aleshores es va adonar que als escolars els faltava un corpus de poesia infantil i juvenil que els permetés prendre contacte amb aquest gènere literari. I, a l’any 1981, amb prop de setanta anys, publica el que seria el primer d’una extensa col·lecció de poema-ris adreçats als infants i jovesAbans, però, havia pres la paraula la Margarida Prats, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, que va glossar l’obra literària de la Joana Raspall en una documentada confe-rència de la que se’n publica un resum a la pàgina anterior. Pel que fa a la Taula Rodona, hi van participar l’August Garcia, mestre i membre de l’Aixam –el grup que impulsa la memòria de la Joana Raspall-, la ja esmentada Imma Cahué, l’escriptor Pere Martí Bertran i la Carme Arenes, a qui s’ha encarregat la tasca de coordinar la celebració del centenari.L’Imma Cahué, de banda d’explicar perquè la Joana Raspall va començar a escriure poesia infantil i juvenil, també va referir al-guns altres aspectes de la vida de la seva mare. Va dir, per exem-ple, que just s’elaboren les normes ortogràfi ques del català qual

neix l’escriptora i que, quan la seva infantesa, no era habitual que les noies anessin a escola, però que la mare de la Joana, d’origen francés, va fer tots els possibles perquè la seva fi lla tin-gués una formació acadèmica. Després, va continuar explicant com la Joana, des de joveneta, es va preocupar per les injustícies socials i com es va interessar perquè els infants disposessin de biblioteques pensades per a ells, la qual cosa la va encaminar a estudiar biblioteconomia. Finalment, que, ja casada i treballant a l’ofi cina familiar, es va dedicar a escriure a les hores lliures. També, que quan es va ado-nar que no hi havia diccionaris catalans, es va dedicar a elaborar les fi txes que, el 1972, van possibilitar la publicació, junt amb en Jaume Riera, del Diccionari Pràctic de Termes i Sinònims ca-talans, de l’editorial Arimany.

L’any Raspall a les escolesL’Imma Cahué va fi nalitzar la seva intervenció valorant els poe-mes de la seva mare dient que no són paraules, sinó sentiments, i que és aquest últim aspecte el que ha captivat els lectors.A continuació, l’August Garcia va valorar què havia suposat l’any Raspall a les escoles i va presentar alguns blocs i algunes de les webs que s’han editat amb motiu del centenari, com ara la de la Imma Cahué on hi ha tota l’obra i tots els enllaços, la del depar-tament d’Ensenyament, amb els recursos didàctics adequats al treball a classe de l’obra poètica de l’autora, o la ofi cial de l’any Raspall, publicada per la Diputació, la Generalitat, i l’Ajunta-ment de Sant Feliu de Llobregat. També va informar d’un extens llistat de materials didàctics i de les diferents experiències esco-lars que s’estan duent a terme amb motiu d’aquest centenari. Tot seguit l’escriptor Pere Martí va valorar perquè l’obra de la Joana pot ser una bona lectura tant a l’escola com a l’institut, i va exposar tot un seguit d’aspectes. Va dir que es un model de llengua extraordinari i que no és una poesia gens edulcorada; també, que compta amb el preceptius rigors mètric, rítmic i de rima; que denota un domini total dels models clàssics, que és el que cal a l’escola; així mateix, que manifesta una gran abundor de recursos, com succeeix a la poesia pensada per als adults, i que presenta un extraordinària abundor de temes; que defensa una fantasia, la qual, malgrat que parteix de la realitat que ella coneix “posseeix un món de somnis que està disposada a donar”.Finalment va valorar que és una poesia que traspua l’optimisme que necessàriament s’ha de transmetre als infants.Per acabar, la Carme Arenes va manifestar el goig que representa commemorar un centenari d’una autora que encara viu i que, a l’hora d’editar l’obra completa de la Joana Raspall, ella ha optat per la poesia pensada per als adults perquè era la que faltava per editar.

Xavier Hernàndez Ventosa

Passatge 5

DE LA POESIAi

Sebastià BonetEspriu(Barcelona, 1943)

Sebastià Bonet Espriu (Barcelona, 1943) és llicenciat en física amb un DEA d’Astrofísica per la Sorbona i doctor en Filologia Catalana —aquest doctorat el va assolir gràcies a una tesi doctoral que va dirigir el desaparegut fi lòleg Joan Solà— Actualment treba-lla com a professor titular de sintaxi catalana a la UB.Ha publicat diversos textos sobre gramàtica generativa, sobre Pompeu Fabra, entre d’altres, i sobre Salvador Espriu, de qui va organitzar el I Simposi Internacional (2004).En relació amb els estudis espriuans, a més de publicar diversos articles sobre la matèria —«Una pedregada de tirosos vocables» (1996), «Sinera, entre Atenes i Jerusalem» (1998), «Espriu, Ce-lan: les imatges d’ull» (2001)—, ha tingut cura de l’edició crítica amb pròleg i notes de Primera història d’Esther (1996); Un llibre de salms perdut dins Si de nou voleu passar. L’any 2012 va publicar el recull de tankes És això, més o menys (Pagès editors).

Santi Borrell(Vilafranca, 1972)

Santi Borrell (1972, Vilafranca del Penedès).Fragments d’una pedra és el seu segon llibre de poesia, després d’haver publicat Els dies a les mans (2010), un llibre que va rebre bones crítiques a revistes culturals i suplements literaris, llibre del qual es va fer una segona edició i va ser considerat com un dels fenomen editorials, poètics, d’aquell any. A part d’escriure, també ha organitzat i organitza diversos festivals de poesia (com el “Fes-tival de Poesia a les Caves”, de Sant Sadurní d’Anoia, o la “Kinzena Poetika”, de Vilafranca del Penedès). Ha col·laborat amb diversos artistes, fent poemes. També ha fet muntatges poètics, ha impul-sat iniciatives per Internet i ha promogut llibres col·lectius, com la Poesia a la frontera, una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana.

SALVADOR ESPRIU (1913-1985)

Salvador Espriu

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, Selva, 1913; Barcelona, 1985)A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga. El 1931 publicà El doctor Rip, i l’any se-güent, Laia, novel·les que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme. L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris, en un creuer per la Medi-terrània (Egipte, Grècia, Palestina, etc.), on conegué els països dels quals procedien les grans mitologi-es clàssiques, el món bíblic i l’antic Egipte, que tanta infl uència havien de tenir en la seva obra.Dedicat essencialment als seus estudis i a la literatura, publicà, abans d’esclatar Ariadna al laberint gro-tesc i Miratge a Citerea (1935), obres que l’acreditaren com el narrador més original de la seva genera-ció. En aquests llibres, la prosa d’Espriu passa, alternativament, d’un grotesc esperpèntic a un lirisme estetitzant. L’any 1939, a la Barcelona ocupada i abans d’acabar-se el confl icte bèl·lic, escriví una obra de teatre, Antígona (editada l’any 1955 i estrenada el 1958), sobre el tema de la guerra fratricida i la compassió per als vençuts.Espriu, que havia començat a escriure poesia abans de la guerra, no publicà el seu primer volum de poemes fi ns el 1946: Cementiri de Sinera, elegia d’una gran sobrietat formal. Amb aquest llibre i amb l’obra teatral Primera història d’Esther (editada l’any 1948 i estrenada el 1957) —d’original creativitat lingüística— començà la seva popularitat de la postguerra, que anà creixent en publicar-se la resta de la seva obra, a partir d’aleshores essencialment poètica i d’una unitat formal determinada, d’una ban-da, per l’estructura simètrica del nombre de poemes que fi guren a cada volum i, de l’altra, pel rigorós desenvolupament d’un procés espiritual molt complex, que culmina, en el darrer llibre del cicle, en una experiència de tipus místic.La pell de brau (1960) signifi cà la consagració popular d’Espriu en assolir un gran èxit de públic: l’autor plantejava el drama històric de Sepharad (Espanya) en poemes d’elevada ressonància espiritual, moral i política. D’aquesta obra es feren diverses representacions, amb muntatge teatral de Ricard Salvat, el qual compongué, també, sobre texts d’Espriu de diversa procedència, Ronda de mort a Sinera (1966), obra d’una àmplia audiència teatral. Des del 1968, amb motiu de l’aparició d’Obres Completes I. Poesia, va dedicar-se a una minuciosa revi-sió de tota la seva obra. En narrativa, les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932) foren gairebé rees-crites de nou amb motiu de la seva reedició (1979 i 1968, respectivament). El mateix succeí amb Ari-adna al laberint grotesc (1935), reeditada el 1975. Les darreres mostres de la seva producció foren, pel que fa al teatre, Una altra Fedra si us plau... (1978), el volum de prosa Les roques i el mar, el blau (1981) i, quant a poesia, el poema D’una vella i encerclada terra (1979) i el recull Per a la bona gent (1984).L’autor qualifi cà genèricament la seva obra de “meditació de la mort”, però aquest terme és massa restrictiu per a comprendre›n la complexitat i el plantejament cultural. De fet, Espriu es proposà d’as-sumir la tradició literària de la humanitat en una recreació personal situada en un context geogràfi c i històric concret, la Catalunya contemporània, de la qual cantà la desfeta i l’esperança. Escrita des d’una perspectiva de totalitat, l’obra d’Espriu ha pres la forma de “summa enciclopèdica”, que és la de les epopeies clàssiques i la dels gran autors contemporanis: Eliot, Pound, Joyce, etc.(Extracte de la Gran Enciclopèdia Catalana)

Homenatge a Salvador Espriu

La Secció Literària del Centre Artístic Penedès, l’Agrí-col, va programar un homenatge a l’escriptor Sal-

vador Espriu per commemorar l’any que se li dedicava a nivell nacional amb motiu del centenari del seu naixe-ment.L’acte, que va tenir lloc el passat 29 de novembre, estava obert a tothom, però, molt especialment, als joves, i més concretament, als estudiants de Literatura dels centres de secundària de la comarca. En aquest sentit, van participar a l’homenatge estudiants de l’Escola Montagut i dels Insti-tuts de Secundària Eugeni d’Ors i Milà i Fontanals.L’homenatge va tenir diferents parts: un breu audiovi-sual, una breu anàlisi de la seva obra i una conferència col·loqui amb Sebastià Bonet Espriu, fi lòleg i nebot de l’escriptor.El professor Bonet va dissertar tant sobre la vessant cre-ativa com, en tant que familiar directe del poeta, la més personal de l’autor.Per fi nalitzar, els alumnes de Literatura dels diferents centres participants van llegir en veu alta alguns textos de l’obra de Salvador Espriu.L’acte també va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca.

Fragments d’una pedraLa veu de Fragments d’una pedra, de Santi Borrell, no s’assembla a cap altra, és la veu genuïna del seu autor, sense retòrica que l’emmascari. En el seu poemari Borrell s’expressa en un jo poètic personal que a vegades es desdobla en la veu impersonal d’una pedra que parla a tra-vés dels seus fragments, àtoms o partícules elementals de la realitat. Santi Borrell es fa preguntes, conscient que la realitat supera la com-prensió humana. Per això afi rma la impossibilitat d’arribar al cor de les coses si no és a través de la interrelació o fusió afectiva amb les coses. El coneixement més aproximat de la realitat ve a través de l’ex-periència d’unió amb tot allò que sembla aliè però del qual formem part, ja que la vida és una. Santi Borrell tendeix a unir el jo amb el tu, el jo amb els altres i encara el jo amb allò altre: Amb les pedres, escol-tar/ la lentitud del temps./ I amb els ulls/ de totes les persones,/ veure el món. Som part de la realitat, no tenim tota la veritat i sovint pensem ‘no sé res de la meva vida’, com diu el poeta. En la nostra vida hi confl u-eix el jo biogràfi c, temporal, mortal, amb el jo espiritual, etern. Del jo biogràfi c en podem saber quelcom, però el jo espiritual es revela a través d’experiències unitives. A través de les noces amb la realitat

se’ns revela el misteri de la vida, l’harmonia entre les seves parts, partícules o fragments de la pedra viva que som en l’edifi ci en cons-trucció de la humanitat. Amb Fragments d’una pedra Santi Borrell ha fet un salt creatiu. Fruit de la seva evolució, aquest poemari està fet de preguntes que es van responent pel camí. Preguntar-se és fi losofar, és fer via en el conei-xement del que el nostre ésser espiritual ja sap, però que el nostre jo temporal va percebent a bocins i també a través de silencis fèrtils: És el silenci tot el que no sabem?/ És el silenci la primera paraula?

Teresa Costa-Gramunt

Passatge 6

A propòsit de JOAN CUSCÓ I CLARASÓ i el llibre Francesc Pujols, fi lòsof (Catarroja Barcelona) Editorial Afers, Palma, 2014Josep Monserrat Molas

Saber com tractar algú no és res que del que es pu-gui fer una ciència a no ser que sigui una ciència

que ensenyi un tracte que no és pròpiament un tracte, sinó un interès. No hi pot haver ciència del tracte com no n’hi pot haver del tacte: la seva màxima expressió és sota la forma d’art. Hi ha persones que no sabem com tractar, com n’hi ha que són difícils de tracte. Certament no són les mateixes per a tothom, però potser val a dir que en ocasions lamentem no haver tractat prou algú, com també haver tardat massa a prescindir-ne. És la vida mateixa la que ens va donant les ocasions, però cal saber-les agafar tal com venen i, també, procurar-nos-les. I també hi ha qui ens ensenya a tractar segons qui, perquè abans no ens n’havíem sortit. Aquest és un dels mèrits del llibre d’en Joan Cuscó sobre Francesc Pujols, perquè en Joan Cuscó ha tractat Francesc Pujols amb una certa assiduïtat, i ens ha deixat consignada la memòria d’aquest tracte de fa anys. A Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox (Barcelona, 2008) el que ens proposava era una apro-ximació a Pujols que a la vegada era sobre Pujols i des de Pujols, en un intent reeixit de diàleg amb la nostra cultura emmarcada en el seu context europeu. El llibre anava repassant els molts temes que sorgien d’un per-sonatge amb tantes cares i tants caires i que, a més, no se l’havia sabut tractar, en bona part per les ruptures de la nostra tradició cultural. En Francesc Pujols i la filoso-fia (Barcelona, 2012) a més d’una síntesi introductòria, hi podem trobar articles i conferències del mateix Pujols dedicades explícitament a la filosofia. Es tracta d’una reivindicació de la seva filosofia. Després d’una presentació de les moltes facetes del personatge i d’una reivindicació de la seva filosofia, segurament el mèrit afegit d’aquest tercer llibre que ha publicat l’editorial Afers Frances Pujols, filòsof és que Joan Cuscó ens ense-nya una bona manera de tractar-lo.

Abans, però, de dir-ne alguna cosa, és bo de notar l’em-premta vilafranquina en la recuperació de Pujols. No-més cal resseguir el rastre de les recents edicions de les seves obres, recuperades en molts casos de l’oblit i, fins i tot, de la gairebé desaparició. Notem, per animar tam-bé a un tracte amb Pujols, per exemple la Influència de Vilafranca del Penedès en la Catalunya moderna (Vila-franca del Penedès: l’Odissea, 2003), El nuevo Pascual o la prostitución (Vilafranca del Penedès: Andana, 2005), Llibre de Job (Vilafranca del Penedès: Andana, 2007) o el fonamental Concepte General de la Ciència Catalana (Vilafranca del Penedès: Andana, 2014). La ciutat està cobrint amb escreix el deute amb l’ascendència vila-franquina de Pujols.

El que queda clar del llibre d’en Joan Cuscó que ara co-mentem, és que Francesc Pujols mereixia aquest nom de ‘filòsof ’. I qui en faci escarafalls potser que revisi el que entén per filòsof. Les aparicions originals del mot ‘filòsof ’ fan referència a homes que cauen en clots per mirar el cel, o que estan penjats en un cistell als aires o que estan blancs i pàl•lids de tant llegir i discutir. Pu-jols no és pas d’aquests, tot i que bé podria ser el cas que tingués una cuixa d’or, sinó de la part dels filòsofs que se’n reien dels anteriors fent gala de bon humor, que és el de qui també es riu de si mateix. Així, Pujols reuneix tant o més d’Aristòfanes que de Plató i pot tirar a Luci Apuleu o Llucià de Samosata.

El llibre d’en Joan Cuscó presenta dos textos molt ela-borats i conscienciosament escrits per a ser llegits. No tots els textos es fan primordialment per a ser llegits. En el primer tracta del Concepte general de la ciència catalana i, a més de mesurar-ne el valor, proposa una manera de llegir-lo, que és una manera de tractar-lo. Com llegir Pujols? Doncs des d’ell mateix: en aquest sentit, disposar de l’ajuda d’algú que el coneix, com Joan Cuscó, és una garantia a no errar el tret i, sobre-tot, a saber posar al seu lloc el sentit de l’humor. En el segon capítol, “Ramon Llull i la tradició filosòfica cata-lana”, l’autor el que fa és inserir Pujols en una tradició a la vegada que mostra com cal tractar la tradició –de la manera que sigui excepte menystenint-la i ignorant-la. Pujols, que se’n rifava de bona part dels filòsofs cata-lans, reivindica, amb el seu propi exercici, l’obra del pensament arrelat en la pròpia circumstància i els pro-pis antecedents.

L’editorial Afers suma aquest llibre al seu catàleg on poden trobar-se recents obres dedicades també a la filosofia catalana, especialment les de Xavier Serra. Esperem que aquesta aposta sigui reeixida i que conti-nuïn afavorint un àmbit, el de la filosofia catalana, que mereix millor sort.Una darrera qüestió, però no menor. Joan Cuscó escriu en un moment important del seu text: “conèixer com la filosofia arrela en la nostra cultura i en els autors que podem sentir com a més propers és una eina capital per a l’educació i per a la democràcia; per a comprendre i per a comprendre’ns. Per acostar-nos als grans proble-mes que es planteja la filosofia redescobrint la riquesa de l’entorn que habitem (per a viure millor)”. Certa-ment, aquests mots poden ser un programa per a una Vilafranca del Penedès capital universitària.

Josep Monserrat Moles és Degà de la facultat de Filosofi a de la Universitat de Barcelona i President de la Societat Catalana de Filosofi a de l’Institut d’Estudis Catalans.

EXPOSICIONSPer al darrer trimestre de 2014 al Centre Artístic del Penedès s’hi programaren quatre expo-sicions. La primera fa referència als diversos projectes de la nova imatge corporativa (elabo-rada per l’escola Arsenal). La segona, tracta del Compromís de Casp (com a moment històric de vital importància per a Catalunya (i l’ha elaborat el soci Fèlix Villagrasa amb el suport del també historiador Jordi Vidal i del dissenyador Joan Llongueres) i s’oferirà en visites comen-tades als escolars de la vila. La tercera, consistirà en exposar fotografi es històriques de l’Agrí-col recollides entre els socis i, fi nalment, la quarta, serà un repàs del projecte de reforma de l’edifi ci (tal i com es demanà en la darrera assemblea).

PARLEM DE MÚSICAEnguany s’han fet les sis primeres sessions del cicle “A l’Agrícol parlem de música”. Es tracta de conferències-audicions guiades per un músic o musicòleg i coordinades per la pianista Montse Ríos. Hi han vingut David Puertas, Paton Soler, Joan Cuscó, Montse Ríos, Daniel. González i Àlex Cassanyes. Aquestes tindran continuïtat la propera temporada. Estigueu atents.

NOVA IMATGE CORPORATIVAAl llarg del curs 2013-2014, els alumnes de l’Escola d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès, han estat treballant en el projecte de la nova imatge corporativa del Centre Artístic del Pene-dès. Aquesta s’havia perdut des de feia un bon grapat d’anys i la considerem un dels pilars per arribar al màxim de gent i per a mostrar tot allò que passa i que volem que passi a casa nostra.

NOUS CONVENISSeguint la seva tradició històrica i la renovada tasca i voluntat de ser un espai de trobada i de diàleg, el Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol, ha signat, al llarg de l’any 2013, dos convenis de col·laboració. L’un amb el Club Rotary de Vilafranca i l’altre amb el Fòrum Debat Penedès. Aquesta és una voluntat que es vol potenciar per a fomentar la sociabilitat i la cultura, espais de trobada i intercanvi de projectes i de complicitats

El passat dia 13 de Juny, al Centre Agrígol, Josep Monserrat Moles va presentar l’estudi de Joan Cuscó Clarasó sobre el pensador Francesc Pujols i Morgades. Es tracta d’un treball sobre el pensament de Pu-jols, l’ascendència vilafranquina del qual ja ha inspirat altres publica-cions a Vilafranca, com, per exemple, algunes de l’editorial Andana.

DE L’AGRÍCOLPassatge 7

c/ Oriol, 35 - Vilafranca del Penedès - Tel. 93 890 11 05tarrada@tarrada.com - www.tarrada.com