Laciutat

43
LA CIUTAT

Transcript of Laciutat

Page 1: Laciutat

LA CIUTAT

Page 2: Laciutat

LA CIUTAT

Un dels elements més importants que caracteritzen una ciutat són els seus edificis. Seria important poder parlar de tot tipus d'edificis, des dels més sumptuosos, fins als més pobres, malauradament només ens han restat els primers, els que per la seva solidesa, importància o bellesa han arribat en millor o pitjor estat fins als nostres dies.Aquests es poden dividir entre edificis de culte i els destinats a vivenda o a usos públics.

Page 3: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSAquests edificis es dividien en esglésies amb la Catedral com a temple principal, i convents. Gràcies a la butlla del 25 de març de 1154, feta pel Papa Anastasi IV, es coneixen les esglésies existents a Tarragona en els primers moments de la restauració : Sant Miquel del Pla, Sant Salvador del Corral, Sant Fructuós, Santa Maria del Miracle i Santa Tecla.Els convents de frares i monges tot i ser urbans, no foren construits a l'interior de la ciutat , sinó fora.

Page 4: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS LA CATEDRAL

Page 5: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS LA CATEDRAL

Segurament que abans d'aquesta Catedral n'hi devia haver una altre de més antiga,però no sabem exactament on era, si bé caldria situar-la darrera l'absis de l'actual . La Catedral actual s'inicià a partir del llegat testamentari de l'arquebisbe Hug de Cervelló. el 1171, i fou consagrada el 1331.

Page 6: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS EL FOSSAR El primitiu cementiri estava a prop de la Catedral entre el seu absis i la capella de Santa Tecla la Vella. Quan varen arribar les epidèmies de pesta negra el 1348, el fossar s'hagué d'ampliar fins a l'alçada de l'escola de l'Ensenyança.

Page 7: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS SANTA TECLA LA VELLA

Page 8: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS SANTA TECLA LA VELLA

Es tracta d'una petita capella construîda al segle XIII darrera l'absis de la Catedral, en la confluència del carrer de les Coques amb el de Sant Pau.

Page 9: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOS CAPELLA DE SANT PAU

Actualment la podeu veure en un dels patis del Seminari. Es construí a principis del segle XIII.

Page 10: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSESGLÉSIES SANT LLORENÇ

Page 11: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSESGLÉSIES : SANT LLORENÇ

S'esmenta per primera vegada el 1199.Està emplaçada talans.al costat de l'actual col·legi d'arquitectes. De sempre es relacionà amb la pagesia, des del 1402, ja que la confraria dels llauradors es va fusionà amb el gremi de bracers i dels hor

Page 12: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSESGLÉSIES:SANT MIQUEL DEL PLA

Apareix mencionada el 1154, s'enderrocà al seglexviii per tal de construir-hi l'actual.

Page 13: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSESGLÉSIES: DE NATZARET

Està a la Plaça del Rei . La primera referència data del 1214.Al segle XVI s'hi instal·là la confraria de la Puríssima Sang.

Page 14: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS FRANCISCANS

Els frares franciscans s'establiren a Tarragona abans del 1242. El 1248 el bisbe de Vic els hi donà l'antiga esglèsia de San Salvador del Corral amb els terrenys que li pertanyien, per tal que hi construïsin un convent.Aquest es situaria a l'actual plaça de la Font, on ara hi ha l'Ajuntament. Més tard traslladarien el convent a l'actual Rambla Vella, entre l'església de Sant Francesc i l'Institut Pons d'Icart.

Page 15: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS FRANCISCANS

Page 16: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DE SANTA CLARA

Al segon terç deñ segle xIII, les monges damianetes o de Santa Clara s'establiren a l'ermita de Santa Magdalena de Belloch. Tanmateix, el 13 de juliol de 1255 el Papa Alexandre IV manà a l'arquebisbe tarragoní Benet de Rocabertí que donés a les religioses l'església de Sant Miquel del Mar amb les seves cases annexes ja que la insalubritat del lloc no les hi permitia de continuar allí. El 1287 sabem que s'havien traslladat al capdamunt de la rambla Vella, a l'actual Hotel Imperial Tarraco.

Page 17: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DE SANTA CLARA

Page 18: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DE SANTA CLARA

Page 19: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS PREDICADORS

El 28 de novembre de 1248 l'arquebisbe Pere Albalat autoritzà a l'ordre construir un monestir a Tarragona. Un any despés es feu fora muralla, per això s'allotjaren provisionalment a la Plaça del Pallol. La seu definitiva s'instal·là al davant del portal que prengué el seu nom, el de Predicadors, situat davant l'actual plaça de Sant Joan . L'edifici davant de l'actual placeta de San Joan.

Page 20: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS PREDICADORS

Page 21: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS MERCEDARIS

Es un dels convents més antics ja que es va establir a Tarragona vora el 1223. El 25 de febrer del 1299 es traslladaren a l'antiga Diputació ja que els Agustins reformats, frares que ocupaven l'edifici anteriorment, l'hagueren d'abandonar per dissolució de la seva ordre.

Page 22: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSCONVENT DELS MERCEDARIS

Page 23: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSHOSPITAL DE LA SEU I HORT

On ara hi ha el Consell Comarcal, s'hi trobava l'antic hospital de la Seu, posteriorment de Santa Tecla. L'edifici en si, no era un hospital com els d'ara, sinó que feia les funcions de refugi nocturn de pobres, recollida de nens orfes i assistència a malalts pobres

Page 24: Laciutat

EDIFICIS RELIGIOSOSHOSPITAL DE LA SEU I HORT

Page 25: Laciutat

EDIFICIS CIVILS

Els edificis civils que ens han arribat solen ser, en la seva major part, palaus i grans cases, que en molts casos apareixen molt desfigurats, ja sigui per canvis posteriors o per parcelacions internes de l'edifici.

Page 26: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU TERRER

Page 27: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU TERRER

Després va ser dels Soldevila i actualment és la casa museu Castellarnau, es situa al carrer Cavallers, prop a la plaça del Pallol. Les primeres notícies són de principis del segle XV, si bé, mercès a l'arqueologia, es pot datar el moment de la seva construcció cap a meitat del segle XIII.

Page 28: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU CESCOMES

Page 29: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU CESCOMES

Aquest palau actualment molt desfigurat per reformes posteriors, es troba emplaçat al carrer de la Nau, a la cantonada amb el carrer de la Destral. La primera notícia documentada és del segle XIV.

Page 30: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU MONTOLIU

Page 31: Laciutat

EDIFICIS CIVILS PALAU MONTOLIU

Aquest palau es situa a la cantonada del carrer Major amb el carrer de l'Abat. La primera notícia data del segle XV.

Page 32: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU DEL CAMBRER

Page 33: Laciutat

EDIFICIS CIVILSPALAU DEL CAMBRER

Se situa al Pla de la Seu, al costat de la façana principal de la Catedral. Residència del Cambrer de la Seu, segona dignitat més important dins el capítol catedralici i ocasionalment, residència dels reis o membres de la família reial. es pot datar el segle XIV

Page 34: Laciutat

EDIFICIS CIVILSANTIC AJUNTAMENT

Page 35: Laciutat

EDIFICIS CIVILS ANTIC AJUNTAMENT

La ciutat ja posseïa òrgans propis al segle XIII. Es desconeix, però, si aquest consistori disposaria d'un edifici on reunir-se. La construcció d'aquest edifici, situat al capdamunt del carrer Major, se situa vers el segle XIV. El consistori es va mantenir en aquest edifici fins el segle XIX en que es traslladarà a l'actual Plaça de la Font.

Page 36: Laciutat

EDIFICIS CIVILSCASA DEL DEGÀ

Page 37: Laciutat

EDIFICIS CIVILSCASA DEL DEGÀ

La trobem al carrer de les Escrivanies Velles cantonada amb el carrer del Claustre, hi ha elements romànics.

Page 38: Laciutat

EDIFICIS CIVILSESCALES DE LA SEU

Page 39: Laciutat

EDIFICIS CIVILSVOLTES DEL CARRER MERCERIA

Page 40: Laciutat

EDIFICIS CIVILSESCALES I VOLTES

Sembla que les escales del Pla de la Seu les va construir l'arquebisbe Joan d'Aragó cap el 1330 i les Voltes serien contemporànies a la construcció de les noves escales.

Page 41: Laciutat

CASES DE POBLET

Page 42: Laciutat

CASA DE POBLET

Es troba situada al carrer d'en Granada, davant del carrer de l'Arc de Sant Bernat. Aquesta casa, com la de Santes Creus, Scaladei o les cases dels Templers, servien per a hostatjar a l'abat o als monjos en les seves estades a la ciutat. La ubicació es coneix des del segle XII.

Page 43: Laciutat