L’art visigot

Els visigots foren un poble germànic que a finals del s.IV van creuar el Danubi i

irromperen a l’Imperi Romà, on, després de diversos enfrontaments, foren

autoritzats per l’emperador d’Orient Arcadi per establir-se a Il·líria

Després de saquejar Roma

l’any 410, els visigots

acabaren aliant-se amb

l’emperador Constanci per

expulsar d’Hispania els

bàrbars que s’hi havien

instal·lat.

Després de complir eixa

missió foren autoritzats l’any

418 per establir-se al sud de

la Gàl·lia, on crearen el

Regne visigot de Tolosa.

Regne visigot de Tolosa 418-476

Quan els visigots foren expulsats del sud de la Gàl·lia pels francs (batalla de

Vouillé, 507) es van establir al sud dels Pirineus, a la província romana d’Hispania

que aconseguiren dominar completament després de foragitar els sueus del nord-

oest de la península i els bizantins del sud i sud-est.

Hispania a meitat del s.VI

Amb tota la península sota el seu control s’organitzaren en un regne la capital del

qual establiren a Toledo (554), fou el regne visigot de Toledo que va succeir

l’anterior regne visigot de Tolosa

Regne visigot de Toledo

L’anomenat art visigot és un més dels que podem englobar dins l’etiqueta del

preromànic, com ho són també l’ostrogot, el merovingi, el carolingi o l’asturià

entre d’altres.

L’art preromànic podem definir-lo com una successió d’estils artístics que es van

desenvolupar a l’Europa occidental des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals del

s.V (476) fins l’aparició del romànic com un art generalitzat arreu de l’occident

europeu allà pel s.X.

Sols a partir del s.VII podem parlar pròpiament d’un art visigot, malgrat que el seu

estudi resulta prou difícil, principalment per l’escassesa de les obres conservades

Es tracta d’un art que evidencia el gran pes de l’església i la pervivència de les

tradicions romanes, això sí, amb destacades aportacions germàniques

Destacarà, sobre tot, l’arquitectura visigoda, però no es pot deixar de banda

l’orfebreria

Arquitectura visigodaEls principals centres on es va desenvolupar l’arquitectura visigoda van ser Toledo,

Tarragona, Córdoba i Mérida, però sols es conserven elements aïllats (columnes,

pilastres). Els exemples supervivents són, clarament, edificis d’importància menor.

Característiques

• Les esglésies visigodes supervivents es troben a zones rurals

• Edificis de xicotetes dimensions

• Murs gruixuts de carreus sense argamassa d’unió

• Poques obertures (finestres

• Volta de canó per cobrir els absis

• Arc de ferradura de doble dovella (sense clau)

• Plantes molt variades: basilical, de creu llatina, de creu grega, ...

• Columnes i pilars com a elements sustentadors

• Capitells corintis i troncocònics

• Espai interior molt compartimentat

• Absis de planta quadrada que poden presentar habitacles a sobre

• Xicotets pòrtics a l’entrada o els laterals

• Frisos decoratius amb motius geomètrics, florals o vegetals

1. Sata Comba, Bande (Ourense)

2. Sta María, Quintanilla de las Viñas (Burgos)

3. San Pedro de la Mata, Sonseca (Toledo)

4. Sta María de Melque, San Martín de Montalbán (Toledo)

5. San Pedro de la Nave, El Campillo (Zamora)

6. Sta Lucía del Trampal, Alcuéscar (Cáceres)

7. San Juan de Baños, Baños Cerrato (Palencia)

Les esglésies visigodes conservades

1. Sta Comba, Bande (Ourense)

http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html

2. Sta María, Quintanilla de las Viñas (Burgos)

http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html

3. San Pedro de la Mata, Sonseca (Toledo)

4. Sta María de Melque, San Martín Montalbán (Toledo)

http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html

5. San Pedro de la Nave, El Campillo (Zamora)

http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html

1. Sta Lucía del Trampal, Alcuéscar (Cáceres)

1. San Juan de Baños, Baños Cerrato (Palencia)

Orfebreria visigoda

L’orfebreria fou una de les manifestacions artístiques més destacades dels visigots

Els orfebres visigots realitzaren peces ornamentals com fíbules, joies i corones,

però també feien objectes de culte com creus i corones votives que barrejaven el

sentiment religiós amb l’ostentació de poder de la monarquia.

Les primeres obres d’orfebreria es daten al s.VI, són objectes d’ús personal entre

les què destaquen les fíbules en forma d’àguila (fíbules aquiliformes).

Alovera - Guadalajara

Cacera de las Ranas, Aranjuez

Les dues mostres més importants de l’orfebreria visigoda són el tresor de Guarrazar

i el de Torredonjimeno, compostos per corones votives, creus i cadenes d’or

Les corones votives eren presents dels reis visigots a les esglésies

La corona més destacada és la Recesvint, formada per un anell d’or calat suspés de

quatre cadenes que s’uneixen a un pom de cristall de roca. La decoració és de pedres

semiprecioses.

De la corona pengen unes lletres que formen la inscripció:

«Recesvintus rex offeret»