Lars

Kep

ler

La

vid

ent

De l’autor dels èxits internacionals L’hipnotitzadori El contracte

Lars Kepler

Novel·la

La parella més diabòlica de la novel·la negra escandinava torna a les llibreries amb una història esfereïdora. Una obra que ha venut més de 250.000 exemplars a Suècia i que col·loca els seus autors entre els més destacats del gènere.

Un terrible assassinat ha tingut lloc en una institució per a noies joves amb conductes autodestructives. Una mort que la policia no pot explicar.

La Flora Hansen s’ha guanyat la vida fent veure que pot parlar amb els morts. Per això, quan llegeix al diari la notícia de l’assassinat no dubta a trucar a la policia. En un primer moment, demana diners per la informació que els pot oferir, però més tard, amb el pas dels dies, només demana que l’escoltin. De manera desesperada.

www.arallibres.catBIC: FHISBN: 978-84-92941-77-3

“La Flora s’intenta incorporar, però té el cos atordit per la por. S’adona que està veient un fantasma, per primera vegada a la vida veu un fantasma de debò”

AN

NA

-LE

NA

AH

LS

TR

ÖM

Alexander Ahndoril (Estocolm, 1967) i Alexandra Coelho Ahndoril (Helsingborg, 1966) van amagar-se sota el pseudònim Lars Kepler quan van escriure L’hipnotitzador, però l’èxit aclaparador de la seva primera novel·la conjunta va fer que es decidissin a sortir a la llum. Tots dos havien escrit abans diverses novel·les i obres de teatre, però ha estat amb els llibres protagonitzats per Joona Joona Linna, L’hipnotitzador i El contracte (Ara Llibres 2010 i 2011), traduïts a més de 30 llengües, que han aconseguit l’èxit internacional. Estan casats i tenen tres fi lles.

Lars Kepler

La videntTraducció de Marc Delgado i Casanova

La Vident.indd 5 27/07/12 13:56

Títol original: Eldvittnet

Primera edició: setembre de 2012

© d’aquesta edició: Ara Llibres SCCL Corders, 22-28 08911 Badalona Tel. 93 389 94 70 www.arallibres.cat

© Lars Kepler, 2011Primera edició: Albert Bonniers Förlag, Estocolm, SuèciaPublicat en català per acord amb Bonnier Group Agency , Estocolm, Suècia© De la traducció: Marc Delgado i Casanova

Disseny de la coberta original: Love LannérAdaptació del disseny de la coberta: Laudicéia Santos de Araújo.

Fotocomposició: Fotoletra, S.A.

Impressió: Liberdúplex

isbn: 978-84-92941-77-3dipòsit legal: B-17626-2012

Tots els drets reservats.Es prohibeix la reproducció total o parciald’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, i el lloguer o préstec públicsense l’autorització per escrit dels titularsdel copyright, llevat de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.

La Vident.indd 6 30/07/12 12:20

«I tots els falsaris tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre.»

Ap, 21:8

La Vident.indd 7 27/07/12 13:56

La Vident.indd 8 27/07/12 13:56

Un mèdium és una persona que afirma posseir un do para-normal, la capacitat d’establir connexions més enllà dels lí-mits acceptats per la ciència.

Alguns mèdiums entren en contacte amb els difunts mitjançant sessions d’espiritisme, mentre que d’altres ofe-reixen un guiatge a través, per exemple, de les cartes del tarot.

L’intent de connectar amb els morts servint-se d’un mèdium es remunta molt enrere en la història de la huma-nitat. Ja un miler d’anys abans del naixement de Crist, Saül, rei d’Israel, va intentar demanar consell a l’esperit del difunt profeta Samuel.

Arreu del món, la policia recorre a l’ajuda de mèdiums i espiritistes en casos complicats. Això passa moltes vegades cada any, encara que no hi ha cap cas documentat en què un mèdium hagi contribuït a resoldre la investigació.

La Vident.indd 9 27/07/12 13:56

La Vident.indd 10 27/07/12 13:56

11

U

L’Elisabet Grim té cinquanta-tres anys i els cabells canosos. Els ulls són alegres i quan somriu es pot veure que un dels inci-

sius sobresurt un xic més que l’altre.L’Elisabet treballa d’infermera al Birgittagården, un centre de

menors situat al nord de Sundsvall. El refugi és una casa d’acollida privada on viuen vuit noies d'entre dotze i divuit anys d’acord amb la llei sueca de protecció i atenció de la joventut, l’anomenada LVU.

Moltes de les joves hi arriben amb un historial de problemes amb les drogues, gairebé totes tenen un comportament autolesiu i pateixen desordres alimentaris, i encara algunes són molt violentes.

En realitat, no hi ha una altra alternativa als centres de menors de règim tancat, amb alarmes a les portes, reixes a les finestres i compor-tes. El pas següent són, generalment, les presons dels adults o les unitats psiquiàtriques dels centres penitenciaris, però el Birgittagården és una de les poquíssimes excepcions. En aquest centre s’ofereix aco-llida a noies que passaran a règim obert.

«Al Birgittagården hi van a parar les noies més dolces», acostuma a dir l’Elisabet.

Agafa l’última presa de xocolata negra, se la fica a la boca i en sent la dolçor i el formigueig amargant sota la llengua.

A poc a poc, les espatlles se li comencen a relaxar. Ha estat un vespre mogut. Encara que el dia ha començat prou bé. Classes al matí i jocs i capbussada al llac després de dinar.

En acabar el sopar, la intendenta ha marxat a casa, i ella s’ha quedat sola al centre.

La Vident.indd 11 27/07/12 13:56

12

D’ençà que el hòlding Blancheford va comprar el consorci sanita-ri al qual pertany el Birgittagården ara fa quatre mesos, el nombre de treballadors del torn de nit s’ha reduït.

En un principi, estava previst que les usuàries miressin la televisió fins a les deu. Ella era a la secretaria, intentant posar-se al dia amb els informes personals quan havia sentit crits d’algú que es barallava. Havia sortit corrents cap a la sala del televisor i havia vist com la Mi-randa s’abraonava al damunt de la menuda Tuula. Li xisclava que era una meuca i una porca, i estirant-la l’havia fet caure del sofà i li havia clavat una puntada de peu a l’esquena.

L’Elisabet començava a estar acostumada a aquesta actitud violen-ta de la Miranda. Havia entrat de pressa a la sala i havia tret la Miran-da del damunt de la Tuula, havia rebut un cop a la galta i s’havia vist obligada a deixar anar un crit i amonestar-la per aquell comportament intolerable. Sense acceptar cap rèplica, se l’havia endut a la sala d’escorcolls i, posteriorment, a l’habitació d’aïllament que hi havia al passadís.

L’Elisabet li havia dit «Bona nit», però la Miranda no li havia res-post. Simplement s’havia assegut al llit sense alçar els ulls de terra i havia somrigut per a ella mateixa quan l’Elisabet havia tancat la porta i havia fet girar la clau.

La noia nova, la Vicky Bennet, aquell vespre tenia hora per parlar amb l’Elisabet, però per culpa del conflicte entre la Miranda i la Tuu-la no n’havien tingut temps. La Vicky havia assenyalat amb molta prudència que li tocava sessió individual, i s’havia entristit enormement quan havia sabut que se suspenia, havia trencat una tassa de te, n’havia agafat un fragment i l’havia utilitzat per autolesionar-se al ventre i als canells.

Quan l’Elisabet havia tornat a la sala, la Vicky estava asseguda tapant-se la cara amb les mans i la sang li regalimava braços avall.

Li havia netejat les ferides poc profundes, li havia posat una gasa i esparadrap a la panxa, li havia embenat les mans i l’havia consolat amb paraules dolces com «pobrissona meva» fins que havia vist que apuntava un petit somriure. Per tercera nit consecutiva va donar a la noia deu mil·ligrams de Sonata perquè pogués dormir.

La Vident.indd 12 27/07/12 13:56

13

Dos

Ara totes les usuàries són al llit i al Birgittagården hi regna el silenci. Hi ha un llum encès a la finestra de la secretaria, que

fa que el món exterior sembli fosc i impenetrable.Amb una arruga profunda que se li marca al front, l’Elisabet seu

davant l’ordinador i anota al diari d’incidències el que ha passat al vespre.

Són gairebé les dotze i s’adona que ni tan sols ha tingut temps de prendre’s la pastilla del vespre. La seva petita addicció, com l’acostuma a anomenar fent broma. El torn de nit i uns dies esgotadors li han fet a miques el son. Se sol prendre deu mil·lígrams de Stilnoct a les deu per adormir-se cap a les onze i així descansar unes quantes hores.

La foscor del mes de setembre ha davallat sobre el bosc, però en-cara es pot contemplar com la superfície llisa del llac Himmel brilla com el nacre.

Finalment, l’Elisabet apaga l’ordinador i es pren la pastilla. Es cobreix les espatlles amb la jaqueta de punt i pensa que no estaria gens malament poder gaudir d’una copa de vi negre. Troba a faltar ser al seu llit, amb un llibre en una mà i una copa de vi en l’altra, llegint i xerrant de qualsevol cosa amb en Daniel.

Però avui té torn de nit i haurà de dormir a la sala de descans.S’estremeix quan, de sobte, a fora al jardí en Buster comença a

bordar. Lladra tan excitat que a l’Elisabet se li posen els pèls de punta.És tard, ja fa estona que hauria d’estar descansant.A aquella hora ja acostuma a dormir.

La Vident.indd 13 27/07/12 13:56

14

Quan s’apaga la pantalla de l’ordinador, l’habitació es queda a les fosques. De cop i volta, tot queda terriblement en silenci. L’Elisabet sent tots i cadascun dels sorolls que ella mateixa produeix. La remor somorta que deixa anar el pistó pneumàtic de la cadira quan s’aixeca, els taulons de fusta de terra que cruixen sota els seus peus quan avança cap a la finestra. Intenta mirar cap enfora, però la foscor només li retorna el reflex de la seva pròpia cara, el despatx amb l’ordinador i el telèfon, les parets amb les típiques sanefes pintades de color verd i groc.

De cop i volta veu com darrere seu la porta s’obre lleugerament, llisca a poc a poc.

El cor li comença a bategar de pressa. Abans, la porta estava ben ajustada, però ara la troba entreoberta. Deu haver estat un cop d’aire, s’intenta convèncer. L’estufa de faiança que hi ha al menjador xucla molt d’oxigen per cremar la llenya.

L’Elisabet sent dins seu una gran intranquil·litat, la por se li comença a escampar per les venes. No s’atreveix a girar-se, es queda immòbil amb els ulls clavats en el vidre de la finestra, observant el reflex de la porta que té al darrere.

Escolta el silenci, l’ordinador que encara deixa anar petits espetecs.En un intent d’espolsar-se del damunt aquell desassossec, allarga

una mà, apaga la làmpada de la finestra i fa mitja volta.Ara la porta està oberta de bat a bat.L’Elisabet sent un calfred que li baixa esquena avall des del clatell.El llum que hi ha al sostre del passadís davant del menjador i de la

sala d’estudi està encès. L’Elisabet surt de la secretaria i pensa que ha d’anar a comprovar que les portelles de l’estufa estiguin ben tancades, quan de sobte sent un xiuxiueig que prové de la sala.

La Vident.indd 14 27/07/12 13:56

15

Tres

L’Elisabet es queda immòbil, amb els ulls fixos al final pas-sadís, parant l’orella. En un primer moment no sent res. Després

ho torna a percebre. Un xiuxiueig suau, tan lleuger que amb prou feines es pot captar.

—Ara et toca a tu tancar els ulls —algú murmura.L’Elisabet està completament quieta, escrutant la foscor amb la

mirada, obrint i tancant els ulls una vegada rere una altra, però no és capaç de distingir cap figura.

Amb prou feines té temps de pensar que es deu tractar d’una de les noies que parla en somnis quan se sent un soroll difícil de descriure. Com si algú hagués deixat caure a terra un préssec madur. I, aleshores, un altre. Feixuc i sucós. La pota d’una taula frega contra terra i després encara cauen dos préssecs més.

De cua d’ull, a l’Elisabet li sembla veure alguna cosa que es mou. Una ombra que s’esmuny. Es gira i observa com la porta del menjador es va tancant lentament.

—Atura’t! —fa l’Elisabet, encara que té la sensació que altra vega-da tan sols es tracta del corrent d’aire.

Avança de pressa, engrapa la maneta de la porta i hi troba una resistència estranya. Es produeix un petit estira-i-arronsa abans la porta no s’obre.

L’Elisabet entra al menjador. Es mou amb cautela i intenta abastar amb la mirada tota la sala. La taula del menjador, plena de ratllades, brilla tènuement. A poc a poc continua avançant cap a l’estufa, pot

La Vident.indd 15 27/07/12 13:56

16

veure com els seus propis moviments rellueixen a les portelles closes de llautó.

Pels tubs de l’estufa s’escampa l’escalfor.De cop i volta se senten un fort cruixit i un cop que provenen de

l’altre costat de les portelles. L’Elisabet fa una passa enrere i s’aferra a una cadira.

Només ha estat un tronc de llenya incandescent que, dins l’estufa, ha caigut i ha anat a picar contra els batents. La sala està completament buida.

L’Elisabet respira profundament, surt del menjador, tanca la porta i comença a avançar pel passadís cap a la sala de descans, però es tor-na a aturar i para l’orella.

No se sent cap soroll que provingui de la secció de les noies. Unes olors agres i lleugerament metàl·liques suren en l’aire. Escruta amb la mirada intentant percebre qualsevol moviment al passadís fosc, però no s’hi mou res. Tot i així, alguna cosa l’estira cap allà. Cap a la filera de portes que no han tancat amb clau. N’hi ha d’entreobertes, d’altres estan closes.

A la banda dreta del passadís hi ha els lavabos i, a continuació, una saleta amb una porta amb la clau passada que du a l’habitació d’aïllament on dorm la Miranda.

L’espiell de les portes refulgeix lleugerament.L’Elisabet s’atura i aguanta la respiració. Una veu suau xiuxiueja

alguna cosa en una de les habitacions, però calla de sobte quan l’Elisabet continua avançant pel passadís.

—Silenci! —exclama, sense girar el cap.El cor li comença a bategar amb més força quan sent una sèrie de

cops sords. Li és difícil saber d’on provenen, però sona com si la Mi-randa estigués estirada al llit i piqués amb els peus nus contra la paret. A l’Elisabet li passa pel cap d’anar fins a l’habitació de la Miranda i mirar per l’espiell quan s’adona que dins la saleta fosca hi ha algú. Una persona.

Deixa anar un esbufec i comença a retrocedir. Una sensació feixu-ga i irreal li omple el cos.

De seguida comprèn que la situació és perillosa, però la por fa que es mogui lentament.

La Vident.indd 16 27/07/12 13:56

17

No és fins que el terra del passadís cruix que l’impuls de fugir per salvar la vida s’apodera d’ella.

De cop i volta, la figura en la foscor es mou de pressa.L’Elisabet fa mitja volta, comença a córrer, sent passes darrere seu,

ensopega amb una catifa, es colpeja l’espatlla contra la paret però continua cap endavant.

Una veu dolça li demana que s’aturi, però ella no ho fa. L’Elisabet corre, es precipita a gran velocitat passadís enllà.

Les portes s’obren amb violència i reboten contra les parets.Presa pel pànic, travessa corrent la sala d’escorcolls, es recolza amb

les mans a les parets. El quadre amb la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides salta del ganxo i s’estavella contra terra. L’Elisabet arriba a la porta exterior, busca a les palpentes la maneta, obre la porta amb una empenta i surt a tota velocitat a l’aire fresc de la nit, però ensopega a les escales de l’entrada. Cau sobre una cama i es colpeja el maluc. El dolor al turmell és tan fort que xiscla. S’arrossega per terra, sent passes al vestíbul, s’allunya uns quants metres de quatre grapes, perd les sabates i es posa dreta gemegant.

La Vident.indd 17 27/07/12 13:56

18

Quatre

El gos li borda, corre fent cercles, panteixa i gemega. Coixe-jant, l’Elisabet continua allunyant-se de l’edifici; travessa el pati

de grava. El gos torna a lladrar, excitadament i amb crits estridents. L’Elisabet sap que no serà capaç d’arribar fins al bosc. La casa més propera és massa lluny, a mitja hora amb cotxe. No té escapatòria. Mira cap a un costat i cap a un altre en la foscor i s’esmuny per darrere de la caseta per assecar la roba. Aconsegueix arribar fins a l’edifici de l’antic safareig, obre la porta amb mans tremoloses, hi entra i tanca la porta amb molta cura.

Entre esbufecs, es desploma a terra i es posa a buscar el telèfon.—Déu meu, Déu meu...Les mans de l’Elisabet tremolen tant que l’aparell li cau a terra. La

tapa posterior del mòbil s’obre i en salta la bateria. L’Elisabet en co-mença a collir els components quan sent el cruixit d’unes passes sobre la grava del pati.

Aguanta la respiració.El pols li retruny per dins del cos. Les orelles li xiulen. Intenta

veure-hi a través de la finestra baixa.El gos no para de bordar just a l’altre costat de la porta. En Buster

l’ha seguit fins aquí. Esgarrapa el batent i gemega d’excitació.L’Elisabet s’arrossega fins a un racó al costat de la llar de foc

de maons, intenta respirar sense fer soroll, s’amaga darrere la pila de llenya i tot seguit fa encaixar la fina bateria dins del telèfon mòbil.

La Vident.indd 18 27/07/12 13:56

19

L’Elisabet deixa anar un esgarip quan la porta de l’antic safareig s’obre. Presa pel pànic, s’allunya arrossegant-se paret enllà, però sense arribar enlloc.

Veu les botes, la figura fosca i, seguidament, aquella cara terrorífi-ca i el martell a la mà, la lluïssor obscura i el pes.

Assenteix amb el cap, escolta la veu i es tapa la cara amb les mans.L’ombra dubta, però després se li abraona al damunt, la clava con-

tra terra amb el peu i colpeja amb força. L’Elisabet sent una fiblada punyent al front, just per damunt de la primera línia de cabells. La vista se li ennuvola. Fa un mal increïble, però a la vegada pot sentir nítidament com la sang càlida li regalima cap a les orelles i avall tra-vessant el coll, com si es tractés d’una carícia.

El cop següent impacta exactament al mateix punt, el cap es ba-lanceja i l’únic que l’Elisabet és capaç de percebre és com els pulmons se li omplen d’oxigen.

Confosa, pensa que l’aire és increïblement dolç i, a continuació, perd la consciència.

L’Elisabet no sent la resta d’impactes ni com el cos s’estremeix a cada nou cop. No s’adona que l’ombra li agafa de la butxaca les claus de la secretaria i les de l’habitació d’aïllament, ni tampoc és conscient que es queda estesa a terra ni com més tard el gos s’esmuny a l’interior del safareig i llepa la sang que li ha brollat del cap destrossat mentre la vida lentament l’abandona.

La Vident.indd 19 27/07/12 13:56

20

Cinc

Algú s’ha deixat una poma vermella i grossa al damunt de la taula. Brilla i té un aspecte deliciós. Li passa pel cap menjar-se-la

i després fingir que no ha passat res. No fer cas de les preguntes que li puguin fer, no escoltar els sermons, quedar-se quieta i prou, amb cara de males puces.

Allarga un braç, però quan finalment té la poma a la mà s’adona que està completament podrida.

Els dits se li enfonsen en aquella massa freda i humida.La Nina Molander es desperta en l’instant que aparta la mà en un

gest fugaç. És plena nit. Jeu al llit. L’únic so que se sent són els lladrucs del gos a fora al jardí. La medicació nova fa que es desperti a les nits. S’ha de llevar per anar al lavabo. Els panxells de les cames i els turmells se li inflen, però necessita la medicació; si no la pren, tots els pensaments se li tornen obscurs, les coses deixen d’importar-li i no té forces per a res més que per quedar-se al llit i aclucar els ulls.

Pensa que necessita una mica de llum, alguna cosa que la faci somiar en un futur. No només la mort, no només pensaments sobre la mort.

La Nina es treu la flassada del damunt, posa els peus sobre el terra càlid de fusta i surt del llit. Té quinze anys i els cabells llisos i rossos. És de constitució forta, amb els malucs amples i els pits grossos. La camisa de dormir de franel·la li tiba a l’alçada del ventre.

Al centre de menors hi regna el silenci i el passadís està immers en la claror verdosa que desprèn el cartell que assenyala la sortida d’emergència.

La Vident.indd 20 27/07/12 13:56

21

Darrere d’una porta se senten uns xiuxiuejos estranys i la Nina pensa que les altres noies deuen haver muntat una festa, però que a ella ni tan sols li han preguntat si hi volia anar.

«I tampoc no ho vull», pensa.Una aroma de foc consumit sura en l’aire. El gos comença a bordar

una altra vegada. El terra del passadís és més fred. La Nina no es preocupa de caminar sense fer soroll. Li vénen ganes de tancar la porta del lavabo amb un gran cop, obrir-la i tancar-la diverses vegades. Tant se li’n dóna que l’Almira s’enfadi, que li llanci coses a l’esquena.

Els taulons de fusta vella cruixen lleugerament. La Nina continua caminant cap al lavabo, però s’atura quan sent alguna cosa humida a la planta del peu dret. Un bassal fosc s’esmuny per sota la porta de l’habitació d’aïllament on dorm la Miranda. En un primer moment, la Nina tan sols es queda immòbil, sense saber què fer, però després s’adona que la clau és al pany.

Allò és molt estrany.Allarga la mà cap a la maneta lluent de la porta, l’obre, entra a

l’habitació i encén el llum.Hi ha sang pertot arreu. Goteja, refulgeix, s’escorre.La Miranda està estesa al llit.La Nina recula unes quantes passes, no s’adona que se li escapa el

pipí. Recolza una mà contra la paret, veu les petjades sangonoses que hi ha a terra i pensa que es desmaiarà.

Fa mitja volta, és a fora al passadís, obre la porta que hi ha just al costat, encén la làmpada del sostre i d’una revolada hi entra i sacseja l’espatlla de la Caroline.

—La Miranda està ferida —xiuxiueja—. Crec que està ferida.—Què hi fas, a la meva habitació? —li pregunta la Caroline, i

s’incorpora al llit—. Collons, quina hora és?—El terra és ple de sang —crida la Nina.—Calma’t.

La Vident.indd 21 27/07/12 13:56

22

Sis

La Nina respira acceleradament, mira fixament la Caroline als ulls, ha d’aconseguir que l’entengui, però a la vegada se sorprèn

de la seva pròpia veu, que s’atreveixi a cridar en plena nit.—Hi ha sang pertot arreu!—No cridis tant —xiscla la Caroline, i surt del llit.Els crits de la Nina han despertat les altres noies, de les habitacions

n’arriben les veus.—Vés i mira-ho —diu la Nina, i presa per l’angoixa s’esgarrapa els

braços—. La Miranda està estranya, l’has d’anar a veure, has de...—Et pots calmar una mica? Ara hi aniré a donar un cop d’ull, però

estic convençuda que...Se sent un crit a fora al passadís. Ve de la petita Tuula. La Caroli-

ne surt d’una revolada. La nena no aparta la mirada de l’habitació d’aïllament. Els ulls oberts com dues taronges. L’Indie surt de la seva habitació, gratant-se una aixella.

La Caroline s’emporta la Tuula d’allà, però té prou temps per veure la sang a les parets i el cos pàl·lid de la Miranda. El cor li batega amb força. Es col·loca barrant el pas a l’Indie, pensa que no cal que la res-ta de les noies vegi un altre suïcidi.

—Hi ha hagut un accident —explica ràpidament—. Indie, te les pots emportar totes al menjador?

—Que li ha passat res, a la Miranda?—Sí, hem de despertar l’Elisabet.La Lu Chu i l’Almira surten de la mateixa habitació. La Lu Chu

La Vident.indd 22 27/07/12 13:56

23

només va vestida amb uns pantalons de pijama i l’Almira s’ha embo-licat amb la flassada.

—Aneu cap al menjador —diu l’Indie.—Em puc rentar la cara, primer? —pregunta la Lu Chu.—Emporteu-vos la Tuula.—Què collons passa? —pregunta l’Almira.—No ho sabem —respon la Caroline, seca.Mentre l’Indie s’intenta endur totes les noies cap al menjador, la

Caroline travessa ràpidament el passadís fins a la sala del personal del torn de nit. Sap que l’Elisabet pren somnífers i que mai no se n’assabenta quan alguna de les noies es desperta en plena nit i corre amunt i avall pel passadís.

La Caroline colpeja la porta amb totes les seves forces.—Elisabet, desperta —crida.Però no passa res. No se sent cap soroll.La Caroline travessa la sala d’escorcolls i entra a la secretaria. La

porta està oberta i la Caroline hi entra sense pensar-s’ho dues vegades, agafa el telèfon i truca a en Daniel, la primera persona que se li acut.

La línia espetarrega.L’Indie i la Nina entren al despatx. La Nina té els llavis pàl·lids, es

mou de manera maldestra i tot el cos li tremola.—Espereu-vos al menjador —diu la Caroline, escaridament.—Però, i la sang? Has vist la sang? —xiscla la Nina, i amb les un-

gles es reobre una ferida que té a l’avantbraç dret.—Daniel Grim, digui? —respon una veu cansada a l’altre extrem

del telèfon.—Sóc jo, la Caroline, hi ha hagut un accident i l’Elisabet no es

desperta, així que t’he trucat, no sé què hem de fer.—Tinc els peus plens de sang —xiscla la Nina—. Tinc els peus

plens de sang...—Calma’t —crida l’Indie, i s’intenta emportar la Nina.—Què està passant? —pregunta en Daniel, en un to que de sobte

és despert i serè.—La Miranda és a la cel·la, però hi ha sang pertot arreu —respon

la Caroline, i empassa saliva amb dificultat—. No sé què se suposa que hem de...

La Vident.indd 23 27/07/12 13:56

24

—Saps si es tracta de res greu? —pregunta ell.—Sí, crec que... Bé, jo...—Caroline —l’interromp en Daniel—, ara truco a una ambulància i...—Però què he de fer, jo? Què he de...—Assegura’t que la Miranda no necessita ajuda i intenta despertar

l’Elisabet —respon en Daniel.

La Vident.indd 24 27/07/12 13:56