LA TULIPALA TULIPA ROSAROSA

Hi havia una vegada una petita tulipa que vivia sota terra,a l'ombrad'una casa.

S'estava molt bé allà, tota solai tranquil·la,en la fosca i el silenci.

Un dia va sentir un suau “xap,xap”.

- Qui hi ha?Sóc la pluja, que vull entrar

- No t'obriré. - Respongué la tulipa.

Dos dies després, va sentir una fressa estranya, com un xiuxiueig “tx-tx”.- Qui és? - Va preguntar la tulipa,- Sóc el sol, que vull entrar. - No! No! No t'obriré.

Al cap d'uns quants dies la tulipa va sentir “s,s,s” una bufada a ran de terra, i va dir:- Qui hi ha, aquí?- Sóc el vent, que vull entrar.- No! No! No t'obriré – Va dir la petita tulipa.

Alguns dies més tard va sentir el “xap-xap”, el “tx-tx” i el “s,s,s”. - Qui hi ha? - Va cridar.- Som la pluja, el sol, i el vent – respongueren les tres veus - Volem entrar!- Bé, bé – va dir la tulipa-. Ara que heu vingut plegats us deixaré passar.

La pluja prengué la mà esquerra de la petita tulipa, el sol li agafà la mà dreta i el vent es va posar al seu darrera.

Entre tots tres la van arrossegar, molt de pressa, fins la superfície del jardí.

La tulipa va treure el cap de la terra i ràpidament la pluja la varegar, el vent la va eixugar i el sol la va escalfar.

La tulipa es va trobar enmig d'un bonic jardí. Encara no hi havia gaires flors, però els ocells la van saludar amb els seus cants, i els raigs de sol es reflectiren al seu caparró color de rosa.

(Sara Cone Bryant “El arte de contar cuentos” - Ed.Nova Terra)