La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urvt
description
Transcript of La situació energètica a Catalunya i perspectives Sergi Saladié Gil sergi.saladie@urvt
La situació energètica a Catalunya i perspectives
Sergi Saladié [email protected]
Departament de GeografiaUniversitat Rovira i Virgili
Procés d’implantació de centres productors d’electricitat
1r. Procés (1900-1950)
2n. Procés (1960-1980)
3r. Procés (1970-1990)
4t. Procés (1990-2000)
5è. Procés (2000-2010)
Petites centrals hidroelèctriques i grups diesel
Grans c. hidroelèctriques i c. Tèrmiques (carbó /fuel)
Centrals nuclears
----------
C. tèrmiques / C. eòliques / C. solars
6è. Procés (2010- ······) ???????????
POTÈNCIA ELÈCTRICA INSTAL·LADA – Febrer 2008 (en MW)
Total %
Nuclear 3147 36
Tèrmica 3792 44
Hidroelèctrica 1404 16
Eòlica 342’2 4
Total 8685’2 100
Potència (%)
Consum (%)
Camp de Tarragona i Terres de
l’Ebre
RMB i Comarques
Centrals
Plana de Lleida i Alt Pirineu i
Aran
Comarques Gironines
3147 0 0 0
1600 2180 0 0
322 7 970 105
177’2 75 90 0
5246’2 2262 1060 105
61 26 12 1
13 65 9 13
80
20
Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.
100%
0% 0% 0%0
102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Nuclears
42%58%
0% 0%0
102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Tèrmiques
52%
22% 26% 0%0
102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Eòliques
23% 0%
69%
7%0
102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Hidroelèctriques
Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. Febrer 2008.
61%
26%
12%1%
13%
65%
9%13%
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Camp de Tarragona i
Terres de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Total potència elèctrica instal·lada
Consum electricitat
PRODUCCIÓ CENTRALS NUCLEARS I TÈRMIQUES. Període 2001-2005
CentralPotència
instal·lada (MW)
Producció (GWh)
Coef. utilització
Disponibilitat (%)
Producció (%)
% producció per tipus
Ascó I 1028 8185’4 97’4 92’5 26Nuclear
77’1%Ascó II 1027 8038’4 97’4 91’6 25’5
Vandellòs II 1087 8017’8 96’8 86’8 25’6
Cercs 160 734’8 61’7 81’6 2’3 Carbó 2’3%
Foix 520 1015’2 24’7 91’5 3’2
Mixtes: gasoil/gas
natural
6’7%
Besós II 300 215’2 10’1 52’1 0’7
St. Adrià I 350 348’4 13’7 87’2 1’1
St. Adrià II 350 105’6 6’5 25’1 0’4
St. Adrià III 350 419’4 16’4 86’8 1’3
Besós III 400 1698’5 57’8 90’2 4’1
Cicle Combinat
13’9%
Besós IV 400 1881’8 63’5 89’8 4’6
Tarragona Endesa 400 1775’3 58’5 93’6 3’2
Tarragona Power 424 1756’5 51’8 92’5 2’1
Total 6796 31712 50’5 81’6 100
DEMANDA D’ENERGIA ELÈCTRICA PER MUNICIPIS (2003)
Font: Pla de l’Energia Catalunya 2005-2015
POTÈNCIA INSTAL·LADA: 10.082,2 (2005) ----- 15.042,2 (2015) (Segons Pla de l’Energia 2005-2015) Increment del 49%
Pla de l’Energia 2005-2015, preveu:
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC(*): 6.750.000 (2005) ----- 8.250.000 (2015)Increment del 22%
3500 MW en centrals eòliques
(*) segons l’estudi: Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030; Institut d’Estadística de Catalunya; Desembre 2004
Entre 5 i 8 nous grups (400MW) en centrals tèrmiques = 2000-3200 MW
Saldos d'intercanvis internacionals físics d'energia elèctrica (GWh)Any França Portugal Andorra Marroc Total2003 5785 -2794 -270 -1457 12642004 5222 -6419 -283 -1546 -30262005 6545 -6829 -271 -788 -13432006 4410 -5458 -229 -2002 -32792007 5356 -7381 -260 -3518 -5803
Saldo positiu: importador / saldo negatiu: exportador Font: www.ree.es
“Fa quatre anys seguits que l’Estat espanyol és exportador net d’electricitat
TipusCamp de
Tarragona i Terres de l’Ebre
RMB i Comarques
Centrals
Plana de Lleida i Alt Pirineu i
Aran
Comarques Gironines Total
Tèrmica (IER) 0 1600 0 0 1600
Tèrmica (BASE) 800 800 0 400 2000
Eòlica (2007) 1198’5 337’8 438’4 249’1 2223’67
TOTAL PROPOSTES
1998’45 (50’5%)
(2737’8 – 1870) *
867’8 (21’9%)438’4 (11’1%)
649’1 (16’4%)
3953’67
Potència actual 5246’2 2262 1060 105 8685’2
Total 7244’7 3129’8 1498’4 754’1 12638’9
% 57 (61) 25 (26) 12 (12) 6 (1)(*) 1870MW
corresponen al tancament
progressiu de les centrals tèrmiques
més antigues d’aquesta
demarcació
Consum (%) 13 65 9 13
PROPOSTES INSTAL·LACIÓ NOVES CENTRALS (en MW)
INCREMENT
46%
54%
20%15% 11%
0102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt Pirineu
i Aran
Comarques Gironines
Eòliques
36%47%
0%18%
0102030405060708090
100
Camp de Tarragona i Terres
de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Tèrmiques
45%33%
8%15%
0102030405060708090
100
Camp de Tarragona i
Terres de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Total potència elèctrica proposada
Propostes instal·lació noves centrals. Per demarcacions i tipus (%)
0
2000
4000
6000
8000
Tarragona Barcelona Lleida Girona
Potència (MW)
Potència elèctrica instal·lada a Catalunya (2005-2015)
20052015
55%
29%
11%6%
13%
65%
9%13%
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Camp de Tarragona i
Terres de l'Ebre
RMBarcelona i Comarques
Centrals
Comarques de Ponent i Alt
Pirineu i Aran
Comarques Gironines
Total potència elèctrica instal·lada
Consum electricitat
Potència elèctrica instal·lada per demarcació i segons tipus. 2015.
“Com a activitat liberalitzada, la producció d’energia elèctrica (tant en règim ordinari com
especial) depèn de les decisions d’inversió dels agents del sector i no pot ser fixada, en l’actual
marc regulatori, per l’administració.”
(Pla de l’Energia, pàg. 227; Cap. 7, Pla d’infraestructures energètiques)
El Pla de l’Energia (2005-2015) no ens és útil per canviar el model elèctric:
Avaluació “model” elèctric actual (1):
- Basat en fonts contaminants i perilloses: combustibles fòssils i nuclears. Generació de residus radiactius.
- Sistema centralitzat en grans plantes productores: fràgil, i controlat per unes poques empreses amb elevats beneficis.
- INEFICIENT (malbaratament de fins un 65%) i LLUNY dels grans centres consumidors (REE reconeix 10-15% de pèrdues per transport, tot i que poden arribar a ser d’un 30%),
- Absència de model i de planejament: qualsevol empresa pot construir el tipus de central que vulgui, de la mida que vulgui i on vulgui.
- 10%
- 30%
- 65%
100 25-30Per cada 100 unitats d’energia que entra al sistema de generació elèctrica, al consumidor final només n’arriben entre 25 i 30, depenent de la distancia entre
generació-consum i de l’estat de la xarxa de transport.
Avaluació “model” elèctric actual (2):
- Escàs suport a les polítiques d’estalvi i eficiència energètica
- Escàs paper i suport a les energies renovables, especialment a la solar
-Elevades ajudes públiques:
Costos de Transició a la Competència, 10.438 milions d’euros (1,736 bilions de pesetes) a pagar en 10 anys (1998-2008) a les grans companyies elèctriques
(Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa,…)
L’Estat espanyol té instal·lats 1 milió de m2
L’Estat espanyol té instal·lats 593 MW
Solar tèrmica
(2007)
Solar fotovoltaica (2007)
Alemanya té instal·lats 7 milions de m2
Alemanya té instal·lats 3800 MW
Construcció i desmantellament de centrals nuclears i gestió de residus radioactius a càrrec dels pressupostos públics.
Alemanya
Estat espanyol
Estat espanyol: 593 MW
Alemanya: 3800 MW
40%
Solar fotovoltaica (2007)
Instal·lacions de menys de 10kW
50%
Estat espanyol: 593 MW
Alemanya: 3800 MW
Solar fotovoltaica (2007)
Propietat compartida en teulades d’edificis públics i àrees urbanes, de societats limitades de propietat compartida amb unes inversions mínimes al voltant de 1.500€. (de 10 a 1.000kW de potència)
10%
Estat espanyol: 593 MW
Alemanya: 3800 MW
Solar fotovoltaica (2007)
instal·lacions fixes en superfície (2MW de potència
tipus).
Deficiències en la seguretat de les Centrals Nuclears instal·lades a Catalunya: - L’any 2007, el 62’5% dels successos notificables, segons dades del CSN.- Incident a la CN Vandellòs II l’any 2005, parada durant 6 mesos per un problema de rovell. Fuita radioactiva Ascó I 2007-2008.
Manca d’estudis epidemiològics als territoris del voltant de les centrals.
Retrocés demogràfic:- Durant els darrers 25 anys, Ascó perd 18 hab./any de promig.- El poble de Vandellòs ha perdut 100 habitants en els darrers 30 anys.
Expoli territorial:- La major part dels beneficis no es queden al territori, sinó que marxen:
- En forma de diners, a la seu de les grans empreses (ENDESA, IBERDROLA,...)- En forma d’activitat econòmica, cap a les àrees urbanes.
- Una Central Nuclear factura 600.000 euros/dia, 100.000.000 ptes/dia (uns 219.000.000 euros/any). Al territori deixen aproximadament un 1’4% dels beneficis.- Exemple: Paradoxa de la Ribera d’Ebre: 1ª comarca de Catalunya amb el PIB/càpita i 34ª comarca (7ª per la cua) en RFBD/càpita, i comarca amb el percentatge més alt de pobres (17’4%, segons La pobresa a Catalunya 2002, de Caixa de Catalunya).
Retrocés econòmic:- Ascó té un polígon industrial des de 1995, on només hi ha el cementiri, el camp de futbol i el parc de bombers.- Vandellòs, segons l’Anuari Econòmic de la Caixa de 2006 ha perdut entre 1999 i 2006 un 27% en l’Índex d’Activitat Econòmica. Ascó un 22’2%.
Avaluació “model” elèctric actual (3):
Mapa de recursos eòlics. Velocitat mitjana anual del vent a 80 m. d’alçada
Energia elèctrica produïda per l’energia eòlica en diversos emplaçaments de Catalunya. 1999-2005
Font: elaboració pròpia a partir de Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E. (2005)
Estació Energia produïda
Kwh/m²/any Energia produïda
Kwh/any
BARCELONA 789 3.212.172
EL PERELLO 728 2.962.337
MARGALEF 228 927.961
ROSES 219 892.270
JUNEDA 193 785.198
2
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
2
1
1
L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model:
Criteris per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya
Mestral
Grans centrals.
Allunyades dels grans centres consumidors: pèrdua per transport i noves linies elèctriques d’evacuació.
Controlades majoritàriament per grups inversors, animats per unes ajudes públiques importants.
Prelidecció per territoris “pobres” i amb forts dèficits en finançament municipal.
No signifiquen el tancament de centrals contaminants, sino que al sud de Catalunya, a les centrals nuclears, encara s’hi han d’afegir dos projectes de centrals tèrmiques de 800 Mw: Hospitalet de l’Infant (en funcionament) i Riba-roja d’Ebre (en tramitació).
Elevats beneficis empresarials: al territori només paguen aprox. un 2% de la facturació. Ex. Tortosa: facturació de 8 milions d’€ (1.300 milions de ptes.), benefici territori 162.000 € (27 milions de ptes.)
L’energia eòlica s’està utilitzant a Catalunya com a estendard del canvi de model:
Diagnosi situació eòlica actual.
PN Montsant (2003)
PN Ports (2001)
Quines solucions?
- Centrals de micro o mini cogeneració (biomassa i/o gas natural) distribuïdes en funció de la demanda. Permetrien aprofitar fins al 90-95% del calor que generen. (Hospitals Vall d’Hebron i Bellvitge).
- Implantació massiva de l’energia solar tèrmica (20% estalvi)
- Estalvi i eficiència energètica
- Implantació massiva de l’energia solar fotovoltaica (0’7% sup. Catalunya=250 km2 aprox.=80% de les teulades)
- Desenvolupament integral de les energies renovables: solar tèrmica, solar fotovoltaica, termosolar, eòlica, biomassa,… (Informe Renovables 2050, Informe Catalunya Solar)
- Control social/territorial de les instal·lacions productores
- Acostament producció a centres consumidors = Descentralització
- Tancament progressiu centrals contaminants i perilloses
- Propostes d’acords / concertacions territorials
La Llacuna (Anoia) 875 habitants
Amb la venda d’electricitat produïda per aquest únic aerogenerador de 0’23 MW, es paga la factura municipal d’electricitat (equipaments ienllumenat públics).
Grans centrals productores Projectes alternatius
Proposat per agents externsal territori
Proposats des del territori
Beneficis econòmics cap a foradel territori
Beneficis econòmics es quedenal territori
Bona part de les decissionsles prenen els agents externs
El territori controla el procés:tipologia, ubicació, intensitat,…
Implica poc esforç de l’adminis-tració local
Implica un major esforç de l’ad-ministració local
Oposició ciutadana: malbarata-ment d’eforços col·lectius, en-frontament, tensions,…
Complicitat entre els agents terri-torials: +efectivitat +eficiència+lideratge +compromís social
“L’amenaça que representa l’escalfament global del planeta és clara i inequívoca. Per fortuna, també ho son les solucions. Malgrat allò que sostenen les veus pessimistes - que els hàbits i esquemes relatius a l’ús de la energia no poden modificar-se substancialment-, el canvi és possible sempre i quan hi hagi la voluntat política de posar-lo en pràctica. (…) sobretot en un context polític dominat per governs habituats a la concessió de subsidis a determinats grups empresarials (…)”
(El planeta en perill; JIM HANSEN, 16 de novembre de 2006. La Vanguardia)
Red Eléctrica de España: www.ree.es
Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015):http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/energia/pla_energia/index.html
Per ampliar informació
Crítica al Pla de l’Energia de Cataluna (2006-2015):http://aeec.pangea.org/PEC/index.html
Informe Renovables 2050 de Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/reports/renovables-2050
Catalunya Solar. El camí cap a un sistema elèctric 100% renovable a Catalunya http://www.energiasostenible.org/upload/CatalunyaSolarWeb.pdf