La Selecció Catalana Mini Femenina campiona … Així, “in crescendo”, va ser el crit que a la...
Transcript of La Selecció Catalana Mini Femenina campiona … Així, “in crescendo”, va ser el crit que a la...
La Selecció Catalana Mini Femenina campiona d’Espanya i la Masculina sotscampiona
març-abril 2010 XIIa temporada · Difusió gratuïta per als federats
45
Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010
CB Abrera i CB Castellbisbal
Els campus d’estiu de la FCBQ en marxa
3
Així, “in crescendo”, va ser el crit que a la una de la matinada
del dijous 1 d’abril, dijous sant del 2010, va eixordar l’espai
d’arribada de la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, corejat pels
nois i noies de les Seleccions Catalanes Minis, llurs entre-
nadors, acompanyants, familiars que els acompanyaren i els
que varen anar a rebre’ls, junt el President de l’FCBQ, Sr. Enric
Piquet, i diversos membres de la Junta Directiva. Tots reunits
felicitant els nois i noies i amb aquests enlairant unànimement
el crit.
Un cop més, els responsables del Comitè Tècnic i del gabinet de
Premsa de l’FCBQ que varen acompanyar als combinats cata-
lans al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques, ce-
lebrat a San Fernando (Cadis), van tenir cura de la seva estada
allà, que fou un exemple de convivència i relacions, i també que
l’arribada de les victorioses seleccions fos ordenat, endreçat i
emotiu, malgrat el vol portà quasi una hora de retard. La munió
de familiars i dirigents van esperar pacients la sortida dels nois
i noies, qui disciplinadament es varen aplegar en un espai per
estar i viure tots junts l’acte de comiat d’uns dies inoblidables
viscuts a San Fernando, on a més de competir i guanyar, han
obtingut una classifi cació encara més alta, la de la convivència,
el comportament, l’amistat, la responsabilitat i un enriquiment
personal que sens dubte incidirà positivament en el període de
formació humana que estant vivint, i en el qual el basquetbol hi
haurà aportat el seu granet de sorra.
En diferents Editorials ens hem ocupat de la temàtica dels
equips de Promoció. Les Seleccions Catalanes Cadets, Infantils
i Minis, són la representació fi del de tots els equips dels clubs
catalans que treballen en la formació i la base. La preparació
d’aquestes seleccions no seria possible sense la formació
esportiva i humana que en cada un dels nostres clubs es porta
a terme, que complementa la formació personal familiar. Els
nostres joves basquetbolistes disposen d’uns tresors únics, que
mica en mica van descobrint la importància que tenen, i tindran,
en les seves vides. Les seves capacitats esportives, la seva
il·lusió i entusiasme, les seves condicions humanes personals,
la fortuna de rebre ensenyaments esportius, socials, cívics, la
convivència i l’amistat que possibiliten la participació en torne-
jos i campionats, tant amb els seus clubs com amb la selecció. I
podríem anar afegint-hi valors i circumstàncies, i tots estaríem
d’acord en la importància dels mateixos en el camí cap a la
joventut i la maduresa per convertir-se en homes i dones de bé
i ciutadans responsables. Per tant, entre tots, cal seguir vetllant
dia a dia aquesta trajectòria, facilitar el millors moments i opor-
tunitats, i tenir present en el dia a dia esportiu que abans dels
resultats cal gaudir del viure i conviure, amb la mateixa il·lusió i
generositat amb que ho fan els nostres joves jugadors/es. Visca
el Bàsquet !!!
Ben aviat es convocarà la celebració, pel mes de juny, de
l’Assemblea Anual de Clubs de l’FCBQ. Serà la reunió dels re-
presentants de tots els clubs catalans amb els dirigents federa-
tius que tenen cura de l’estructura, organització i funcionament
del bàsquet català des de les seves responsabilitats a l’FCBQ.
S’analitzarà el desenvolupament de la temporada que acaba i
es plantejaran les bases de la propera més immediata i alguns
projectes de futur, com és habitual en aquesta reunió global
anual. L’Assemblea del mes de juny del 2010 serà la última del
present mandat presidencial i federatiu, que ha abraçat del 2006
al present 2010. Des de “Bàsquet Català” considerem que seria
oportuna l’assistència massiva dels representants dels clubs
catalans, per participar en una cloenda única que tancarà, a
més del mandat electoral actual, un cicle històric, un cicle on
els que ja porten anys i anys en el nostre esport coneixen bé i on
han pogut viure grans encerts, també alguna que altra difi cultat,
lògicament, però en resum, un cicle on el bàsquet català ha
crescut de forma extraordinària, amb consecucions notables,
signifi catives i determinants, pels clubs i per la pròpia Federa-
ció. Així, doncs, us hi esperem a tots !!!
Joan Guiu i Torras
Director
STAFF: Bàsquet Català
Edita:
Federació Catalana de Basquetbol.
Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.
Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60
www.basquetcatala.cat
Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.
Director: Joan Guiu.
Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian
Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català i Julián Jordan
Agraïments: Jordi Cervera, Darryl Middelton, M. Rosa Pellejero, Ajuntament de Tortosa,
CB Abrera, CB Castellbisbal, Comitè Tècnic de la FCBQ i Play-Off Consulting S.L.
Disseny i maquetació: Virgili.com
Fotografi a: Ajuntament de Tortosa, Miguel Ángel Chazo, CB Abrera, CB Castellbisbal,
M. Rosa Pellejero, FCBQ i FBC.
Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfi co S.L.
Distribució: SPM
D.L.: B-44976-98
La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.
Salut i Esport. Article de Marissa Rius sobre
“Accions per prevenir lesions”. Un tema de màxim interès per
a qualsevol esportista.
Fundació. L’entusiasta arrencada de Tortosa
com a “Ciutat del Bàsquet Català 2010” i el desenvolupament
dels seus primers actes. També els “Històrics“ que enguany
distingeix la Fundació.
32.29.
Primer temps. Entrevista a Jordi Cervera,
periodista reusenc que ha obtingut el premi Edebé de literatura
juvenil 2009 amb la novel·la “La mort a sis vint-i-cinc”, on el
bàsquet i la intriga van de la mà.
06.
8 segons. Les notícies més sobresortints
del primer terç del 2010.
40 minuts. El Campionat d’Espanya Mini de
Seleccions Autonòmiques, masculí i femení. El paper de les
Seleccions Catalanes en aquesta competició disputada a Cadis
del 29 de març al 4 d’abril.
14.08.
Club 2. El CB Abrera 25 anys. La pedra angular
del bàsquet català es troba en els clubs més modestos, com el
CB Abrera que enguany commemora els seus primers 25 anys
d’existència.
22.20. Segon temps. Entrevista a Darryl Middleton.
Als seus 43 anys segueix al peu del canó jugant des del 2008
al Sant Josep de Girona. Aquí ens explica les sensacions i
emocions de tota la seva trajectòria esportiva.
24 segons i la pissarra. Les incisives preguntes
sobre bàsquet català i les divertides peripècies d’en Rucqie.
Pròrroga. Des dels diferents àmbits de l’FCBQ
es té cura de moltes i diverses activitats, sovint desconegudes.
La web és una de les eines d’informació i difusió de la Federa-
ció Catalana Basquetbol.
33. 34.
Club 1. El CB Castellbisbal ha aconseguit en
tres temporades tres ascensos consecutius. La petita història
d’aquesta trajectòria i els seus protagonistes.
16. Cercle Central. Tota la informació sobre els
Campus d’Estiu 2010 que organitza l’FCBQ, en diferents indrets
de Catalunya. Forma d’inscripció, llocs, torns, dates, places,
activitats, terminis, etc.
18.
Especial. Una nova instal·lació, el Complex El
Putxet, a Barcelona, que s’afegeix a la llista d’instal·lacions que
fan possible l’ajut als clubs des de l’FCBQ.
26.Personatge. Maria Rosa Pellejero, una històrica
del bàsquet català que ha estat una de les pioneres del nostre
esport, des dels inicis a la Secció Femenina fi ns a la Copa
d’Europa amb 50 anys de dedicació al bàsquet.
24.
6Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: Jordi Casañas i FCBQ
Autor de La mort a sis vint-i-cinc i premi Edebé de literatura juvenil 2009
La mort a sis vint-i-cinc: el bàsquet dins d’una novel·la negra
Jordi Cervera va néixer a Reus al 1959
i després de treballar tota la vida com
a periodista, porta 10 anys a Catalunya
Ràdio, on és el responsable de literatu-
ra a l’emissora iCatfm, és guionista de
Catalunya Ràdio i conductor del progra-
ma “Literatura” de Catalunya Cultura.
A més, ha fet col·laboracions habituals
en mitjans de comunicació, com ara El
Periódico, Avui, El Punt, El Temps, Serra
d’Or, La Mañana, Que leer i Caràcters. El
motiu d’aquesta entrevista i la seva relació
amb el bàsquet és, no obstant, perquè
Jordi Cervera ha estat el premi Edebé de
literatura juvenil al 2009, amb la novel·la
La mort a sis vint-i-cinc, on el bàsquet i la
intriga van de la mà.
Quan i com sorgeix la idea d’escriure el
llibre La mort a sis vint-i-cinc? Com ha
anat aquests primers mesos?
A mí em semblava que l’esport és prou
trepidant per aguantar una trama de
novel·la negra. Tot quadrava i a més he
tingut la sort de guanyar un premi de
prestigi com és l’Edebé i la novel·la ha
sortit en les quatre llengües de l’estat i
per Sud-Amèrica. Portem ja tres edicions
en català i la segona en castellà, proba-
blement més de 10.000 llibres. Quant
a la cronologia, començo a escriure’l
físicament a fi nals de juny de l’any passat
i l’acabo a començaments de setembre,
tot i que portava un any pensant i agafant
apunts sobre la història.
Per què el títol?
M’interessava buscar la doble relació. Que es
veiés que és una història de novel·la negra i
que existeix una vinculació amb el bàsquet.
La línia de 6,25 ha estat fi ns ara molt identi-
fi cativa amb aquest esport. No obstant, tenia
els meus dubtes de si s’entendria, i després
de parlar-ho amb l’editora, vaig tenir clar que
aquest seria el títol.
Com defi niries a Jordi Cervera?
Em costaria bastant. Sóc una persona
bastant normal, tranquila i sossegada.
Quant al món de l’esport, he de dir que
no sóc molt practicant d’esport. M’agrada
més veure’l.
I quins esports són els teus preferits?
Sobretot el bàsquet i els esports de motor.
I després el tennis i l’atletisme.
Però esculls el bàsquet per la teva novel·la…
M’interassava el bàsquet, perquè el
bàsquet té aquest ritme intern, i a més em
permetia moure’m en territoris coneguts.
M’agrada molt que a les novel·les es
barregi el component real i la novel·la. Les
cases on passen els crims existeixen. La
possibilitat d’accedir a la part més interna
de la Penya era un fet també curiós.
Com va ser el procés d’escriure
el llibre?
El contacte amb la Penya és posterior al
llibre. On si vaig fer treball previ va ser amb
els Mossos d’Esquadra, doncs la feina
d’investigació prèvia va ser amb ells. Em va
ajudar molt el Carles Sagués, del Joventut,
que em va permetre donar-me una visió
més fresca i concisa del moment actual.
Quina relació ha tingut Jordi Cervera
amb el bàsquet?
Havia jugat al col·legi però molt poc.
I fora del periodisme, quins són els teus
hobbies?
Poca cosa més, perquè no dóna massa
temps. Estic entre la feina, la vida familiar
i bàsicament llegir. M’agrada molt escoltar
música, arrels dels anys 60.
I quina seria la música de La mort a sis
vint-i-cinc?
Sonen cançons de Coldplay. Determinades
músiques condicionen sectors socials.
7
Crec que sociològicament cada música
identifi ca maneres de ser.
Quines reaccions ha generat el llibre?
Gràcies a que és una novel·la de literatura
juvenil, he tingut un contacte molt directe
amb els instituts, i això m’ha ajudat molt a
captar punts de vista. En altres casos, qui
opina són els amics, però aquí no. Aquí et
trobes amb gent que no té cap tipus de vin-
culació amb tu i que et comenta al voltant
del llibre. Ara per ara, tothom que he trobat
li ha agradat. Segons els nivells de lectura
que tenen potser costa més agafar el fi l.
Però no em vaig plantejar cap mena de
restricció pel fet que anava a lectors joves.
Si són gent poc acostumada a llegir potser
els hi ha costat una miqueta més però al
fi nal acaben entrant dins la trama.
I sempre el bàsquet allà present….
Sempre hi haurà el rerafons del bàsquet,
perquè el nuvi del protagonista és jugador
de la Penya, amb el que el bàsquet sem-
pre està allà.
Hi haurà segona part?
La nova està prevista pel gener de l’any
que ve. La protagonista continua in-
vestigant. Ella per edat, com a mosso
d’esquadra en pràctiques no podia fer-ho,
però a travès del seu pare sí.
Amb la teva novel·la s’ha aconseguit que
el bàsquet entri també en altres móns,
com és ara el de la literautra. Què s’ha de
millorar en el bàsquet per tal que sigui
més mediàtic?
Jo crec que el bàsquet sí que és mediàtic.
El bàsquet ha aconseguit una presència
important, quan els mitjans de comunica-
ció parlen d’estrelles que trascendeixen
l’aspecte esportiu. S’ha convertit en un
esport interessant, i en pocs segons pot
passar de tot. En el bàsquet per poc que
passi, passen moltes coses.
On veus el bàsquet en 10 anys?
Crec que tota la gent jove acaba jugant
alguna vegada a bàsquet. S’han de crear
estrelles locals, properes, com ja estan
apareixent, i estic segur que ho continua-
ran fent en els propers anys.
I a Jordi Cervera en 10 anys?
No sé si estaré jubilat (somriu). Seguiré
escrivint. Sóc força feliç amb el món que
tinc ara. Segurament deu anys més vell,
però no crec que canviï massa la meva vida.
La millor anècdota relacionada amb
el bàsquet….
Jordi Cervera, un escriptor d’èxit
Premis literaris
Reus de Comunicació, 1991:
Reus, un passeig amb els cinc sentits
Sant Jordi de poesia de Vilafranca
del Penedès, 1993: In memoriam
Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler
de narrativa, 1995: Dibuixos obscens
Terra de Fang de Deltebre, 1997:
El calçot nacional
Certamen literari de la Mostra del calçot
de Masia Bou de Valls-poesia, 1997: Foc
Pere Calders de la Universitat Autònoma
de Barcelona, 1999: Professions liberals
Vila de Torredembarra-Pere Badia de
poesia, 2000: Ruta
Miquel Martí i Pol del Servei de Publicacions
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
2000: Fluix fl uid
Vila d’Ascó de narrativa, 2002:
Ànima de benzina
Ferran Canyameres, 2005: Mosques
Brigada 21 de novel·la negra, 2005: Mosques
Premi dels lectors de la llibreria Negra
y Criminal, 2005: Mosques
Recull-Benet Ribas de poesia, 2006:
Tanta xerrameca cansa
Edebé de literatura juvenil, 2009:
La mort a sis vint-i-cinc
Llengües a les quals ha estat traduïda
la seva obra
Castellà
Altres dades literàries
Finalista del premi Sant Joan de narrativa,
1999. Ha participat en els reculls Jingelbels
: contes de Nadal, 1998, Anys i anys : vint
narracions d’aniversari, 1999, Poemax, 1999 i
Onze poetes a la Vaqueria, 1999 i 2000
Llibres publicats
Narrativa
Professions liberals. Cerdanyola del Vallès:
Servei de Publicacions UAB, 2000
Novel·la
Dibuixos obscens. Tarragona: El Mèdol, 1996
El cau dels signes. Balaguer: La Impremta, 2000
Ànima de benzina. Tarragona: El Mèdol, 2003
Mosques. Lleida: Pagès, 2006
El triangle blau. Valls: Cossetània, 2006
Desig de foc. Barcelona: Meteora, 2007
Poesia
Pintallavis. Tarragona: El Mèdol, 1991
Ruta. Torredembarra: Ajuntament, 2001
Fluix fl uid. Cerdanyola del Vallès:
Servei de Publicacions UAB, 2001
Atzavara. Tarragona: Arola, 2003
Butte. Gener a París. Barcelona:
Meteora, 2004
Noli me tangere. Tarragona: Arola, 2005
Talaiot. Pollença: Ed. del Salobre, 2006
Descripció i viatges
Santa Coloma de Farners. Barcelona:
March, 2003
Can Bosch. Valls: Cossetània, 2005
Obres dramàtiques representades
Bars. Companyia El Coverol, Vila-seca:
Societat Las Vegas, 1995
Obra escrita originalment
en altres llengües
Pineda Bueno : el entusiamo obstinado
de la luz, 1999 [biografi es; castellà]
Como la vida misma, 2003
[narrativa; castellà]
Em va fer molta gràcia quan vam fer la
presentació amb la col·laboració de la Fe-
deració Catalana de Bàsquet, quan entre
el públic venia gent amb la samarreta de
la Penya. Crec que és important aquesta
relació entre literatura i bàsquet, i que
puguin anar a una presentació d’un llibre
com a un partit de bàsquet.
A més, hi ha seguidors de la Penya que
han contactat amb mí a travès del facebo-
ok, dient que els hi ha agradat el llibre.
El millor que t’han dit del llibre….
Que els hi havia enganxat i que no l’havien
pogut deixar.
8
Campionat d’Espanya Mini de Seleccions Autonòmiques a San Fernando
Text: Javier Ezpeleta
Imatges: FCBQ
La localitat gaditana de San Fernando va tornar a acollir, del 27
al 31 de març, el Campionat d’Espanya de mini bàsquet en els
que, en la seva 23a edició, Catalunya va fer-se amb una nova
medalla d’or (Mini Femenina) i una d’argent (Mini Masculina).
Deixant de banda els bons resultats aconseguits per Catalunya
en aquests campionats, els nois i noies components de les
Seleccions Catalanes Minis, d’11 i 12 anys, s’emporten de
San Fernando un gran record de la seva primera experiència
d’aquest tipus, en la que han pogut divertir-se i gaudir amb
els seus companys de selecció i d’altres combinats, en una
experiència única que mai oblidaran.
9
El combinat dirigit pel seleccionador Enric
González i els seus ajudants Jordi Llinàs
i Cristina Ibañez, es va proclamar campió
d’Espanya per setzena vegada en guanyar
a la fi nal a l’Aragó (53-78) tot completant un
magnífi c campionat.
Catalunya va derrotar al conjunt aragonès a
la fi nal femenina d’aquests campionats en
un partit força igualat fi ns al descans (42-40
favorable a Aragó), en el que les jugadores
catalanes no podien marxar en el marcador
tot i la bona pressió i control del rebot
exercits. A la represa, Catalunya va sortir a
per totes i va aconseguir capgirar el resultat
gràcies a una bona defensa i bona sortida al
contraatac fent-se amb un parcial de 0-9 a
favor. L’embranzida catalana no va afl uixar
en els següents minuts de la fi nal i van
marxar en el marcador fi ns als 18 punts
de diferència al cinquè període. Al sisè i
darrer quart de l’encontre, les noies d’Enric
González van distanciar-se encara més de
les rivals arribant al 53-78 fi nal.
La Selecció Mini Femenina va realitzar un
bon campionat, anant de menys a més, i
superant amb claredat els enfrontaments
de la fase prèvia davant Cantàbria
(25-76), Madrid (87-51), Canàries (21-71)
i Castella i Lleó (83-33), així com també
derrotant a les semifi nals del torneig a
la Comunitat Valenciana per 58-73. Les
noies van demostrar el seu gran potencial
defensiu durant tota la competició així com
l’extraordinària capacitat ofensiva d’adaptar-
se al joc de les diferents seleccions contra
les que es va haver d’enfrontar.
Selecció Mini Femenina
4 Dèlia Ania (EB Femení Osona)
5 Sílvia Casalé (Sagrada Família-Claror)
6 Carla Grau (Femení Sant Adrià)
7 Elna Martín (CBF Sarrià)
8 Anna Neus Vallverdú (CB Lleida)
9 Sara Atencia (EBCB Cornellà)
10 Aina Jorba (CB Igualada)
11 Carla Bieg (Betània)
12 Maria Barneda (CB Samà)
13 Gemma Recasens (CB Roses)
14 Sabela Reigosa (Bàsquet Ribes)
15 Berta Cejudo (Femení Sant Adrià)
Entrenador: Enric González
Ajudants: Jordi Llinàs i Cristina Ibañez
Els jugadors del combinat masculí
entrenat per Josep Maria Planas i els
seus ajudants Joel Seira i Elio Martínez
van ser els sotscampions del torneig en
caure a la fi nal davant Andalusia, la vigent
campiona, per 73 a 82.
L’encontre contra els andalusos va ser
molt igualat i sense gaires diferències
en el marcador en la reedició de la fi nal
de l’any passat. Després d’una primera
meitat molt ajustada (47-48 en contra),
el combinat d’Andalusia va posar la
directa i, amb més contundència que els
catalans en atac, van provocar moltes
situacions de 2+1. Els jugadors de Josep
Maria Planas, per la seva banda, no van
llençar la tovallola en cap moment i van
lluitar fi ns al fi nal tot intentant, sense èxit
però, retallar la petita escletxa oberta
pel conjunt andalús, que es va acabar
imposant per nou punts (73-82).
Catalunya arribava a la fi nal després
de guanyar a les Illes Balears a semis
(106-71) en un encontre molt emocionant
i disputat, i superar amb èxit els quatre
partits de la fase prèvia davant Castella
i Lleó (28-78), Canàries (75-48), Aragó
(22-72) i País Basc (48-43).
Selecció Mini Masculina
4 Bernat Arellano (Joventut Badalona)
5 Pau Truñó (Fundació Privada Claror)
6 Oriol Tres (Escola Pia Sabadell)
7 Juan Alberto Esteves-García (SESE)
8 Xavier Roqueta (CB Navàs)
9 Pol Figueras (CB La Selva)
10 Pol Vives (AE Sedis)
11 Dipendra Rodríguez (CB Argentona)
12 Albert Simón (EBCB Cornellà)
13 Màxim Esteban (FC Barcelona)
14 David López (EBCB Cornellà)
15 Joan A. Olivella (Bàsquet Samà)
Entrenador: Josep Maria Planas
Ajuntants: Joel Seira i Elio Martínez
11
Josep Maria Planas
(entrenador Selecció Mini Masculina)
Valoració: la nota general és altíssima
ja que l’objectiu de fer viure als
jugadors una experiència inoblidable,
l’hem aconseguit amb escreix.. a nivell
competitiu està clar que ens ha faltat
la “cirereta” d’aconseguir la medalla
d’or. Sempre diem que hem de valorar
el procés per sobre del resultat, i aquest
cop tampoc serà una excepció.
Futur: és una generació extensa amb
prou talent físic i tècnic. Hi ha hagut
molts jugadors interessants que no han
format part del procés. Cal que continuin
treballant amb la mateixa il.lusió, per tal
de millorar. Estan al començament de
la seva carrera esportiva i això només
ha estat un punt de partida. Serà una
generació que encara ens ha de donar
moltes satisfaccions.
Agraïments: Els primers agraiments
van pels jugadors, que han fet d’aquest
campionat un record inoblidabel. A tots
els pares, mares i acompanyants que ens
van fer sentir com a casa.
Al Dasz, al Guillem, al Ferran i al Ruben que
van fer una feina extraordinària en el procés.
A la Laura, l’Olga i al Joan Ramon per
adaptar-se a les necessitats del grup i
formar-ne part com un més.
Al Joel i a l’Elio, per la seva capacitat
de treball i d’autocrítica que ens ha fet
créixer com a grup.
Al Toni Valderrama per la seva incansable
dedicació.
Al Ricard Daura, al Xavi Rodriguez i
al Francesc Navarro per donar-me
l’oportunitat d’estar en un procés tan
especial i fer-me sempre de contrapunt
en els bons moments i en els no tan bons.
Als que han estat darrera, opinant,
donant suport i exigint, ja que també
m’han ajudat a millorar.
Per últim, però no per això menys
important, voldria agrair la infi nta
comprensió i l’incondicional suport de la
Marta i de l’Aleix.
Valoracions dels seleccionadors
i el Comitè Tècnic
Enric González
(entrenador Selecció Mini Femenina)
Quina valoració fas del paper realitzat per
la Selecció Catalana Mini Femenina?
A nivell de joc ha estat un equip que ha anat
de menys a més al llarg del campionat, en
quant a resultats, penso que immillorable
i si parlem de sensacions aquesta selecció
ha deixat per igual sensacions de treball,
respecte i il·lusió.
Quin futur contemples per a aquesta
generació de jugadores catalanes?
Un futur per descobrir, però que sens dubte
continuarà sorprenent com a grup de treball
i com una generació que proporcionarà
moltes alegries al bàsquet català.
Agraïments: Al Francesc Navarro, al
Xavi Rodríguez i al Ricard Daura per
la confi ança dipositada en mi com a
responsable d’aquest projecte; al Ferran
Aril pel seu suport al llarg del campionat;
a un grup de treball excepcional,
començant pel Jordi i la Cris, l’Olga, el
Joan Ramon, Toni Valderrama. Un record
especial per la Blanca i el Gerard, i la gent
que des d’un principi van col·laborar en
la construcció d’aquest equip. A tota la
gent que d’una manera o altra va estar
al nostre costat; a la Laura, que tenir-la
al costat no té preu; al Ferran pels seus
cops de mà i a tots els clubs, col·legis, DT
i entrenadors perquè un trocet d’aquest
campionat també és seu.
MEDALLER FEMENÍ. 23 campionats disputats
Or Argent Bronze Total
1r Catalunya 16 4 2 22
2n Andalusia 2 8 4 14
3r Madrid 2 5 4 11
4t Aragó 2 2 3 7
MEDALLER MASCULÍ. 23 campionats disputats
Or Argent Bronze Total
1r Catalunya 13 6 3 22
2n Andalusia 6 5 3 14
3r Madrid 1 3 4 8
4t País Basc 1 3 0 4
CLASSIFICACIÓ FINAL. Especial Femení
1r Catalunya
2n Aragó
3r Madrid
4t Comunitat Valenciana
CLASSIFICACIÓ FINAL. Especial Masculí
1r Andalusia
2n Catalunya
3r Illes Balears
4t País Basc
RESULTATS SELECCIÓ CATALANA MINI MASCULINA
27/03/10 · Castella i Lleó 28 - Catalunya 78
28/03/10 · Catalunya 75 - Canàries 48
Aragó 22 - Catalunya 72
29/03/10 · Catalunya 48 - País Basc 43
30/03/10 Semifi nal 1 · Catalunya 106 - Illes Balears 71
Semifi nal 2 · País Basc 79 - Andalusia 80
31/03/10 Final · Catalunya 73 - Andalusia 82
RESULTATS SELECCIÓ CATALANA MINI FEMENINA
27/03/10 · Cantàbria 25 - Catalunya 75
28/03/10 · Catalunya 87 - Madrid 51
29/03/10 · Canàries 21 - Catalunya 71
Catalunya 83 - Castella i Lleó 33
30/03/10 Semifi nal 1 · Aragó 83 - Madrid 70
Semifi nal 2 · C. Valenciana 58 - Catalunya 73
31/03/10 Final · Aragó 53 - Catalunya 78
12
Francesc Navarro
(president del Comitè Tècnic de la FCBQ)
Quina valoració fas de l’actuació de les
Seleccions Catalanes Minis?
Mini Masculina: Grup on la paraula “equip”
ha tingut un signifi cat molt especial, atès
que no hi havia cap jugador que destaqués
per sobre dels altres. El treball durant la
preparació i el campionat ha estat excel·lent
i el premi de la medalla d’argent és més que
merescut. Gràcies per l’esforç realitzat.
Mini Femenina: Veient jugar aquest equip,
seguim tenint motius per fi ançar més el
nostre estil de joc i perfi l de jugadors/es. Tot
i haver de lluitar contra defenses “trampa”,
han aconseguit arribar a la fi nal i guanyar
amb contundència. Felicitats.
Quin futur contemples per a aquesta
generació de jugadors catalans?
El futur just l’acaben d’iniciar. Els queda
un ampli marge de millora i que amb tota
seguretat, als diferents clubs de tota Catalunya,
sabran inculcar els principis (compromís,
esforç, continuïtat, amistat, etc.) per arribar a
ser bons esportistes i millors persones.
Xavier Rodríguez
(director tècnic de la FCBQ)
Quina valoració fas de l’actuació de les
Seleccions Catalanes Minis?
La valoració no es altre que excel·lent. No és
sols basada en els magnífi cs resultats, una
medalla d’or i una d’argent, sinó en moltes
altres coses.
La imatge donada per les dues seleccions,
dins com fora de la pista, va ser immillorable
i el joc desenvolupat pels dos combinats va
entusiasmar a tots els amants del nostre
esport. Tot això basat en una magnífi ca
planifi cació i desenvolupament del treball
per parts dels dos equips tècnics.
Val a dir que ens aquests campionats, que
sens dubte han estat sempre els campionats
del bàsquet en estat pur, desgraciadament
cada dia hi ha més equips, més Seleccions
Autonòmiques, que deixen de banda la
pràctica d’aquest tipus de bàsquet, del
mini bàsquet, per realitzar un bàsquet
de grans, fent saltar una sèrie de graons,
segurament innecessaris als nens i nenes
que hi participen. Però sens dubte, les dues
Seleccions Catalanes s’han mantingut fi dels
al seu estil de defensa agressiva i ràpids
contraatacs amb un joc ràpid i alegre, cosa
que ha fet gaudir a pares i públic en general.
Quin futur contemples per a aquesta
generació de jugadors catalans?
Queda clar que en aquesta generació hi
ha un important grup de nois i noies amb
un prometedor futur per davant i que de
ben segur han de donar moltes alegries al
bàsquet català.
Agraïments
Des d’aquí voldria donar les gràcies a tots
els clubs que han tingut jugadors/es en tot el
procés de preparació d’aquestes Seleccions
per la seva col·laboració, i pel treball realitzat
dia a dia; als pares dels nois/es per l’esforç
realitzat durant tota la fase de preparació
del Campionat, crec que l’esforç al fi nal ha
valgut molt la pena; i a tots els nois i noies
de les dues Seleccions pel treball realitzat
setmana a setmana i pel comportament
exemplar en tot moment; tots ens sentim
molt orgullosos de vosaltres.
Per acabar vull agrair la tasca dels dos
equips tècnics que han treballat de forma
incansable per aconseguir uns grups de
treball sense fi ssures i que han competit
al millor nivell; gràcies Josep, Joel i Elio; i
Enric, Jordi i Cristina. Gràcies a l’Olga, que
ha vetllat per el benestar del grup en tot
moment; al Joan Ramon, que com sempre
s’ha posat la granota de treball per fer el
que calgués per ajudar al grup; i la Laura,
sempre pendent del més mínim detall. I
gràcies també al Ricard, sense el que seria
impossible tirar endavant tot el gran volum
d’activitats que fem des l’àrea de Seleccions
i el PDP; i al Francesc i al Ferran, els nostres
directius pel seu magnífi c tarannà durant
tot el Campionat, patint però especialment
gaudint del joc de les nostres Seleccions.
Ricard Daura
(sotsdirector de l’Àrea de Seleccions
de la FCBQ)
Quina valoració fas de l’actuació de les
Seleccions Catalanes Minis?
Mini Masculina: Molt bona. Va realitzar un
bàsquet molt atractiu i alegre, basat en una
defensa molt agressiva a tot el camp que
permetia recuperar pilotes per sortir ràpid
en contraatac. Felicitar als jugadors pel seu
compromís i als entrenadors pel seu treball.
Mini Femenina: Molt bona. Per mi va
realitzar un Campionat molt complert. La
victòria contra Madrid la segona jornada
del Campionat va donar molta confi ança
i seguretat a les jugadores. En els partits
decisius van competir a un gran nivell.
Felicitar també a totes les jugadores i
entrenadors pel joc i treball realitzat.
Quin futur contemples per a aquesta
generació de jugadors catalans?
Com sempre dic, crec que hem de ser força
optimistes i més encara amb jugadors/es
tant joves que tot just estan iniciant la seva
trajectòria esportiva. Tenim un grup força
ampli de jugadors/es que amb el treball diari
i il·lusió seguiran millorant com esportistes i
com a persones.
Agraïments
Voldria aprofi tar per agrair i felicitar el
treball realitzat pels entenadors/es: Josep
Maria, Joel, Elio, Enric, Jordi i Cristina; a la
fi sio: Olga; al Joan Ramon Tarragó, i a la
Laura Ramos. També m’agradaria tenir una
menció especial pels directius de l’FCBQ,
Francesc Navarro i Ferran Aril pel seu
suport, de veritat, moltes gràcies.
Àrbitres catalans als campionatsEl XXIII Campionat d’Espanya de mini bàsquet va comptar un
any més amb dos àrbitres del Comitè Català, el manresà Xavier
Lanza Tortosa i el lleidatà Marc Rue Vázquez.
Rue va arbitrar una de les dues semifi nals masculines, la que
va enfrontar a Andalusia i País Basc, mentre que Lanza va
dirigir el partit pel 3r i 4t lloc femení entre Madrid i la Comunitat
Valenciana. Degut a la presència de Catalunya en aquests
campionats i a les dues fi nals, els dos àrbitres catalans no van
poder estar presents a aquells partits on hi participava algun
dels dos combinats catalans.L’àrbitre lleidatà Marc Rue, a l’esquerre, abans d’un dels partits.
14
Primera pedra de l’equipament ciutadà l’Ateneu Les Bases de Manresa Centenars de persones van assistir,
el diumenge 14 de març, a l’acte de
presentació de l’Ateneu Les Bases, el
futur equipament integrat de la zona
nord de Manresa. El solar situat entre
els carrers Balmes, Guifré el Pelós,
Valentí Almirall i Cintaires de Manresa
acollirà aquest equipament ciutadà que
oferirà els serveis de biblioteca, ludo-
teca, espai per a gent gran, piscina i
pavelló. L’equipament estarà format
per tres edifi cacions: un edifi ci alt que
contindrà els usos més cívics i asso-
ciatius; un pavelló, que comptarà amb
pistes poliesportives; i un edifi ci horit-
zontal que albergarà les instal·lacions
d’activitats físiques i la piscina.
La jornada de presentació del projec-
te i col·locació de la primera pedra
va comptar amb la participació d’un
centenar de persones i amb la presèn-
cia de Josep Camprubí, alcalde de la
ciutat; Enric Piquet, President de la
Federació Catalana de Basquetbol
(FCBQ), adjudicatària de la concessió; i
una vintena d’entitats manresanes. Els
representants d’aquestes entitats van
Activitats de les Seleccions Catalanes Del 3 al 4 d’abril, les Seleccions Catalanes
Cadets de 1er any (1995) van participar
en el Torneig Internacional Minimes
de Saumur (França) amb victòria fi nal
de Catalunya en categoria masculina i
femenina. El combinat masculí entrenat
per Daniel José ajudat per Xavier Coll i
Ferran Aranda, van competir amb con-
junts d’Alemanya, França, Lituània, Sèrbia,
Kosovo, Senegal i Marroc. L’equip femení
dirigit per Rafa Gutiérrez amb Esther
González i David Girgas d’ajudants, es va
enfrontar a equips de Lituània, França,
Sèrbia, Txèquia i Bèlgica.
Pel que fa les Seleccions Catalanes Pre-
Infantils, aquestes van participar en el
formar un trencacloscles amb el logo del
futur Ateneu Les Bases que, més tard, va
ser enterrat juntament amb objectes de
cadascuna de les associacions.
Aquest innovador equipament públic,
inèdit a Catalunya i que va sorgir d’un
procés de participació ciutadana, busca
la proximitat als barris on s’instal·la
aprofi tant els espais per a una diversitat
de serveis esportius, culturals i cívics.
L’entitat “Ateneu Les Bases A.I.E.”,
integrada per la Federació Catalana
de Basquetbol, la cooperativa 6tell
Consop i Construccions Cots i Claret,
és la que gestionarà el futur complex.
Generalitat de Catalunya i Diputació de
Barcelona col·laboren en el fi nançament
d’aquest projecte.
Les associacions presents a l’acte
van ser l’Escola Politècnica Superior
d’Enginyeria de Manresa, Club Volei 6
Manresa, Associació de Veïns del Poble
Nou, Grup Escènic Nostre Llar, Fun-
dació Universitària del Bages, Institut
Lacetània, C.E. 7 Judo, Escola La Sèquia,
Escola Bages, Col·legi Ave Maria, Coor-
dinadora de Jubiltats i Pensionistes de
Manresa, Centre d’Animació i Esplai,
Associació de Veïns de la Ctra Santpe-
dor, CB i UM, Fundació Althaia, Fede-
ració d’Associacions de Mares i Pares
d’Alumnes, Creu Roja Manresa, Fundació
Joviat i A.E. La Salle.
Torneig Internacional de Pau (França). Els
nois de Jacob Raurell amb Ferran Peña
d’ajudant van fi nalitzar el campionat en
sisena posició després d’enfrontar-se a
rivals un any més grans que els nostres.
D’altre banda, les noies dirigides per Isaac
Pujol, Eli Novell i Neus Espert, van fer-se
amb el tercer lloc del torneig.
15
5è aniversari del CEM Parc del Garraf El CEM Parc del Garraf, un dels cinc
Centres Esportius Municipals que la
Federació Catalana de Basquetbol
(FCBQ) té repartits entre Barcelona i
Vilanova i la Geltrú, va celebrar el seu 5è
aniversari amb la presència de prop de
800 persones entre abonats i convidats,
amb activitats lúdic esportives. El grup
Son de Rua va fer tremolar les parets
del centre, ubicat a la Ronda Ibèrica 60
de Vilanova i la Geltrú, amb la seva mú-
sica a ritme de batucada en un matí de
festa i esport per a totes les edats amb
infl ables gegants, espectacle de titelles,
activitats aquàtiques, Duatló, Torneig de
L’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster
(Pç Lesseps, Barcelona) es va convertir
en una pista de bàsquet on els partici-
pants dels clubs de lectura dels centres
de secundària de Barcelona varen con-
versar de literatura i bàsquet amb l’autor
de la novel·la “La mort a sis vint-i-cinc”,
darrera guanyadora de la XVII edició dels
Premis EDEBÉ en la modalitat de litera-
tura juvenil. És una novel·la policíaca que
narra un assassinat comès al vestidor
de l’equip de bàsquet del DKV Joven-
tut i la recerca que emprèn la Brigada
d’Investigació per resoldre el cas, amb
una acció trepidant i a contrarellotge
pels carrers de Barcelona i Badalona.
Enguany els 483 nois/es que han par-
ticipat en els clubs de lectura juvenils
han llegit la novel·la de Jordi Cervera
on el bàsquet desenvolupa un paper
fonamental, doncs l’obra està ambien-
tada a l’Olímpic de Badalona. Durant la
primera setmana de febrer l’auditori
de la Biblioteca Jaume Fuster va acollir
la trobada dels nois i noies amb l’autor.
Aquestes trobades s’han convertit en un
autèntic esdeveniment basquetbolístic.
El jugador professional ja retirat, Ferran
Martínez; i el periodista, Pere Ferreres,
es van encarregar de la retransmissió
de la trobada, amb un paper molt actiu
a l’hora de preguntar-li a l’autor pels
500 alumnes de secundària conversen de bàsquet i literatura amb Jordi Cervera, autor de la “La mort a sis vint-i-cinc”
Pàdel, sessions gratuïtes de Pilates
i moltes altres activitats.
La jornada es va culminar amb una
bufada d’espelmes i el brindis, al qual
van participar, entre altres, el regidor
d’Esports, Sr. Salvador Becerra; la regi-
dora d’Educació, Sra. Míriam Espinàs; el
conseller del Club Esportiu Vilanova i la
Geltrú, Sr. Antonio Sierra; i membres de
la Federació Catalana de Basquetbol.
elements basquetbolístics de la novel·la.
La Federació Catalana de Basquetbol
(FCBQ) va fer possible que l’escenari
de l’auditori es convertís en una pista
de bàsquet. L’activitat pretén agermanar
d’una manera atractiva la lectura i el
bàsquet. Als Clubs de lectura juvenils
de la BCNegra10 hi participen 11 Insti-
tuts d’Educació Secundaria (IES) i són
fruit de la col·laboració entre Biblio-
teques de Barcelona, l’IMEB (Institut
Municipal d’Educació de Barcelona),
l’editorial EDEBÉ i la Federació Catalana
de Basquetbol (FCBQ).
16Text: Juan Carlos Cebrián i CB Castellbisbal
Imatges: CB Castellbisbal
El CB Castellbisbal continua vivint una de
les millors èpoques que es recorden al
municipi del Baix Llobregat Nord. Ascens
des de 3a Catalana fi ns a Copa Catalunya
i enguany líders de la categoria i amb el
somni de pujar a Lliga EBA molt a prop.
El CB Castellbisbal ha crescut al mateix
ritme que ho ha fet el municipi, que en
els darrers anys ha doblat la seva pobla-
ció, i ha crescut en serveis i infraestruc-
tures per a la població.
El club de bàsquet, una de les entitats
que forma part del teixit associatiu d’un
municipi cada vegada més dinàmic,
va néixer al 1991 amb dos equips que
practicaven bàsquet escolar, mentre que
aquesta temporada 2009-2010 fi ns a 22
equips practiquen bàsquet, 19 d’ells a les
competicions de la Federació Catalana de
Els millors resultats de la història del clubA banda del moment històric que s’està
vivint al sènior masculí del CB Castellbis-
bal, amb tres ascensos consecutius des
de 3a Catalana a Copa Catalunya a partir
de 2006 i l’actual lideratge a la categoria
amb la Lliga EBA com a gran somni, cal
destacar que el CB Castellbisbal va guan-
yar el Campionat de Catalunya de Jocs
Escolars en categoria infantil masculí
la temporada 2000-2001, que el júnior
masculí va participar al Campionat de Ca-
talunya Preferent “B” a la 2006-2007 i que
l’infantil masculí ho va fer al Campionat
de Catalunya A1 a la 2008-2009.
Basquetbol (12 masculins i 7 femenins).
En total, més de 250 jugadors i jugado-
res, amb un equip tècnic que aplega al
voltant de 50 persones, i tot gestionat per
un grup humà ple d’il·lusions, reptes i
projectes per a un futur immediat, amb
Jose Luis López, com a president; Albert
Tolon, com a director tècnic; i Marc Gaya,
com a entrenador de l’actual líder del
grup 2 de Copa Catalunya masculina (en
el moment d’escriure aquest article a
fi nals del mes de març).
Presentació equips CB Castellbisbal
Equips de la temporada 92-93
Sènior temporada 2009-2010
17
Entrevista amb Albert Tolon
(director tècnic)
Quins són els objectius actuals?
L’objectiu fonamental del nostre club ha estat
i continua sent contribuir a la formació de les
persones mitjançant el bàsquet tot fomentant
i desenvolupant la seva pràctica. Des d’un
punt de vista estrictament formatiu, pels
equips de promoció, els objectius passen per
tenir equips federats per totes les edats del
bàsquet, sense limitacions.
Pel que fa als equips de competició, l’objectiu
complementari, a més de la representació a
totes les edats, és el d’assolir el màxim nivell
competitiu possible.
On veus el club en 10 anys?
Jo espero que en 10 anys el CB Castellbisbal
sigui un club referent en els vessants esportiu
i social, al bàsquet comarcal pel que fa a la
formació de jugadors i jugadores i consolidat
a les màximes categories del bàsquet català.
Quin creus que ha estat el moment més
important en tots aquests anys?
Esportivament parlant, crec que el moment
més important ha estat la celebració a casa
nostra de la fi nal a quatre de 3a Catalana
l’any 2007, assolint el campionat de la cate-
goria davant de la nostra afi ció i celebrant així
de la millor manera possible el 15è aniversari
del Club.
Entrevista amb Jose Luis López
(president)
Com vas arribar a l’entitat?
L’anterior Junta Directiva em va proposar
fa un parell d’anys col·laborar amb ells i in-
tegrar-me dins l’organigrama com a vocal.
Després d’un temps, per motius personals,
el vicepresident va renunciar al càrrec, i em
van nomenar com a substitut.
Quin ha estat el millor moment des que
vas arribar?
Confi o que el millor moment encara ha
d’arribar...i que serà a fi nals de maig. Fins
ara els millors moments que he viscut han
estat el lliurament de trofeus al sopar de
fi nal de temporada amb els equips, juga-
dors i entrenador, i un altre gran moment
la presentació de la temporada a tots els
afi cionats.
I el més complicat?
Probablement la decisió d’assumir el càrrec
de representar el CB Castellbisbal. Costa
molt assimilar una decisió com aquesta.
Però tinc la sort d’estar rodejat de gent molt
vàlida i compromesa en el projecte.
Entrevista amb Marc Gaya
(entrenador de l’equip de Copa Catalunya)
Com defi niries l’evolució de l’equip durant
aquesta temporada?
Cos tècnic nou i meitat dels jugadors de
l’equip nous... Sincerament pensava que el
procés inicial de cohesionar l’equip seria
més complicat; però la veritat és que ja a
la pretemporada semblava que portàvem
un munt de temps jugant plegats, tothom
assumia el seu rol perfectament i l’equip
tenia a la pista una personalitat pròpia
molt defi nida. Això, juntament amb el fet
que els demés equips es trobessin encara
en procés d’adaptació / construcció va pro-
vocar que comencéssim la lliga amb una
dinàmica de joc i resultats espectacular...
Després de les vacances nadalenques hem
tingut una petita davallada, però sembla
que poquet a poquet anem recuperant
millors sensacions i crec que arribarem
al fi nal de lliga en una bona dinàmica.
Tornes a portar un equip que arribarà a
la fi nal a quatre, com ho va fer el Marto-
rell l’any passat. Quin és el secret?
Això de “que arribarà a la fi nal a quatre”
ja es veurà; a la Copa Catalunya no hi ha
partit fàcil i ens queden 8 encontres molt
complicats (en el moment de fer aquesta
entrevista).
Per mi hi ha dos factors principals que ex-
pliquen els resultats d’aquests dos darrers
anys: el primer i més important és que
en ambdues temporades he comptat amb
excel·lents plantilles (molt diferents entre
elles, però d’un nivell altíssim totes dues);
en segon lloc, indubtablement, la sort:
l’esport no és matemàtica i el factor atzar
intervé en tots els resultats esportius.
Per la meva banda, sempre miro
d’adaptar-me el millor possible a l’equip
del que disposo, ajudar a que l’equip
trobi el seu estil dins de la pista i mirar de
potenciar els punts forts i dissimular
les debilitats del grup...
Un objectiu per aquest fi nal de lliga...
Mantenir la il·lusió amb la que vàrem co-
mençar la lliga... i no perdre-la sigui quin
sigui el resultat fi nal. Crec sincerament
que, en aquestes categories, el bàsquet
ha d’estar més vinculat a conceptes com
la il·lusió que a objectius de caire tècnic/
tàctic/esportiu.
Els germansCamprubí i Xavier Trench, algunes de les claus de l’èxitEn els ascensos consecutius del CB
Castellbisbal des de 3a Catalana fi ns a
Copa Catalunya cal destacar la presència
dels germans Camprubí, tres jugadors
que han acompanyat el club en aquest
camí i que des de la mateixa entitat els
defi neixen amb una paraula cadascú:
l’Albert Camprubí: la intel·ligència; l’Adrià
Camprubí: La constància i Aleix Campru-
bí: La “chispa”.
Igualment, també volen destacar la feina
d’en Xavier Trench, actual coordinador
del club, entrenador d’equips de base i
jugador i capità del sènior “A”. La feina
del capità dins la pista ha estat cabdal
en els ascensos de 3a a 2a, de 2a a 1a i
de 1a a Copa. I tot i que aquest any, amb
les incorporacions de altres jugadors
interiors, el seu rol dins la pista és menys
important, continua tenint un paper
molt rellevant dins el grup. Els ascensos
d’aquest equip no es poden explicar sola-
ment per aspectes purament “esportius”,
ja que en bona part s’expliquen per una
impressionant cohesió dins de l’equip i
una capacitat “encomiable” per treballar
tots en la mateixa direcció. I en aquest as-
pecte, en Xavi Trench ha estat, segons els
mateixos tècnics del club, el número 1.
18
19
20Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: Ruben García Carballo,
CB Sant Josep Girona i Darryl Middleton
“Si algun dia sóc entrenador, només vull ser-ho si tinc l’oportunitat d’estar a un equip que pugui guanyar títols”
Jugador del CB Sant Josep Girona a LEB Or
Darryl Middleton és un jugador nascut a
Queens, New York, el 21 de juliol de 1966,
i que juga a la posició d’ala-pivot. Es va
formar a la Universitat de Baylor, amb la
que va jugar a la NCAA a USA, i al 1988 va
ser escollit per Atlanta Hawks a la tercera
ronda del draft NBA (número 68), tot i que
la seva carrera esportiva va iniciar-se i
s’ha desenvolupat a Europa. Middleton ha
estat un dels jugadors històrics de la Lliga
ACB, on és el novè màxim anotador de la
tota la història de la lliga, amb 6421 punts;
i el vuitè màxim rebotejador, amb 2695.
43 anys i encara en el bàsquet d’elit.
Quina és la teva principal motivació en
aquests moments?
Porto jugant a Europa 22 anys i és molt.
Al principi la meva motivació va ser arri-
bar a jugar per un gran equip i guanyar
títols, i ho vaig fer jugant pel FC Barcelo-
na, el Panathinaikos o l’Akasvayu Girona.
Aquests dos últims anys que he estat a
Girona la meva motivació ha estat ajudar
a la ciutat i intentar mantenir un club
competitiu i espero que algun dia puguin
tornar a la Lliga ACB.
Onze temporades a Catalunya.
Ha estat aquest el lloc on t’has
trobat més còmode?
Aquests onze anys han estat genials.
Girona em va donar la primera oportu-
nitat de jugar a la Lliga ACB i els seus
afi cionats han estat molt bons amb mi.
Es pot dir que m’han tractat com a part
de la seva família.
Quina és la temporada que recordes
com a més emotiva de la teva carrera
i per què?
“He aprés molt dels meus entrenadors i he tingut la sort d’haver tingut molts bons entrenadors”
21
Segurament la primera amb el FC Barce-
lona, quan Aito em va donar l’oportunitat
de jugar en un equip del més alt nivell i
guanyar títols. Va ser una gran experiència
jugar al costat d’alguns dels millors juga-
dors d’Europa. Vam guanyar la Lliga ACB
davant l’Unicaja en un playoff molt dur.
I la més complicada?
La 08-09 amb el Sant Josep Girona, per-
què estàvem fora de l’ACB i sempre havia
jugat en equips d’alt nivell i vam passar
a jugar la LEB Bronze. Va ser molt dur,
però amb l’ajuda de l’entrenador i els
directius va ser més fàcil adaptar-se a
jugar en aquesta nova categoria.
Quin ha estat el millor partit de la teva
carrera?
Contra el Maccabi a la Final Four de
l’Eurolliga amb el Panathinaikos. Volia
guanyar i sabia que si jugava bé aquell
partit aniríem a la fi nal contra Bologna.
Teníem l’oportunitat de guanyar i ho vam
fer. Vam guanyar l’Eurolliga.
Un resum de cada etapa. 1986-1987:
Baylor University (NCAA)….
Vaig deixar New York i va ser una gran
oportunitat jugar per Baylor University.
Vam guanyar molts partits i vaig ser
l’MVP de la meva conferència en el meu
any sènior. Després vaig ser draftejat per
Atlanta Hawks.
1988-1989: Cukurova Estambul (Turquia)…
En aquell moment ni sabia quin tipus de
bàsquet es feia a Turquia però em va anar
molt bé. La vida allà és molt diferent però
teníem un bon entrenador, vam acabar
segons i vaig tenir un bon any.
1989-1991: Teorema Tour Arese (Itàlia)
Itàlia era totalment diferent a Turquia. El
menjar era excel·lent i Milan era una ciu-
tat molt bonica. Vam fer un gran treball, i
l’únic que recordo que no em va agradar
va ser que anàvem sempre en autocar a
tots els partits, fossin 3 o 8 hores.
1991-1992: Valvi Girona (ACB)
Va ser la primera temporada a Espanya
i va ser genial. Teníem un bon equip i tot
i que era una lliga molt dura, vam jugar
molt bé. Vam arribar a la Copa del Rei, on
vam perdre amb el Joventut en el primer
partit, però el resum de la temporada és
positiu. Em vaig sentir molt bé a la lliga
i volia provar a tothom que no has de fer
2’10 per jugar al poste baix, i ho vaig fer.
1992-1994: Caja San Fernando (ACB)
Sevilla és una ciutat molt bonica. La gent
és potser més oberta que aquí i viu el dia
a dia. Allà adoren el seu equip de futbol
i els toros. L’equip era veterà, però crec
que vam fer unes bones temporades.
1994-1996: FC Barcelona (ACB)
Era el moment de provar que podia jugar
en un gran equip i vaig estar rodejat de
grans jugadors. Va ser una lliga més
fàcil, i dues temporades molt bones, on
vam guanyar la lliga i vam perdre la fi nal
d’Eurolliga contra Panathinaikos.
1996-1998: Valvi Girona (ACB), 1998-1999:
Club Joventut de Badalona (ACB) i 1999-
2000: Casademont Girona (ACB)
Van ser tres bons anys, tot i que volia
tornar a jugar al més alt nivell, i tenir
l’oportunitat de jugar una altre vegada
en el FC Barcelona o en un dels clubs
punters de la Lliga ACB. Vaig tornar a
Girona per intentar-ho i aquell any vam
jugar la Copa Korac, arribant a la fi nal a
quatre. Quan va acabar la temporada, em
van trucar del Panathinaikos.
2000-2005: Panathinaikos BC Atenas (Grècia)
En aquell moment, el millor equip
d’Europa. Vam guanyar l’Eurolliga, la lliga
grega en quatre ocasions, la Copa grega
dues vegades. Atenes és una ciutat molt
bonica i els afi cionats estimen al màxim
el seu equip, tot i que el seu comporta-
ment no és sempre el desitjat amb els
jugadors contraris, però després del
primer any t’acostumes.
2005-2006: Dinamo Sankt-Peterburg (Rússia)
Molt fred, molta neu i la gent també és
freda, encara que suposo que serà pel
clima. La ciutat és bonica i teníem un bon
equip. Va ser una bona experiència.
2006-2008: Akasvayu Girona (ACB)
Vam guanyar la FIBA Cup i vaig tenir
l’oportunitat de jugar al costat de Marc
Gasol. Era el millor jugador interior de la
lliga i és un plaer veure’l triomfar a l’NBA.
2008-2010: CB Sant Josep Girona (LEB)
Jugar a LEB Bronze va ser molt dur pel
club i la ciutat, però crec que tornarem a
l’ACB. Ara estem a LEB Or, una lliga molt
competitiva, però el camí del retorn a
l’ACB ja ha començat.
Hem llegit algun article teu on intentes
explicar quin camí han de seguir els joves
jugadores. Veurem un Darryl entrenador
en un futur proper?
Ser entrenador és un treball molt dur. He
parlat moltes vegades amb Obradovic al
voltant d’això. A la pista no pots ser amic
dels jugadors, i fora d’aquesta pots tenir
una relació, però a la pista tot és treball.
Si algun dia sóc entrenador, m’agradaria
ser-ho d’algun equip que pugui guanyar
títols. No vull entrenar només per estar
a la lliga.
Què ha canviat del bàsquet des que tu vas
arribar l’any 91 al Valvi Girona al d’ara?
Quan jo vaig arribar els americans eren
els que portaven l’equip, però ara el mer-
cat és més obert i pots tenir jugadors de
diferents països. Ara el bàsquet és més
físic, els jugadors salten més i corren
més ràpid, però potser no sempre en-
tenen el joc, i volen fer les coses massa
ràpid a la pista.
Tu has sabut adaptar-te. Com ho has
aconseguit?
He aprés molt dels meus entrenadors
i he tingut la sort d’haver tingut molts
bons entrenadors. He guanyat títols amb
cadascun d’ells i tots amb una personali-
tat diferent.
De quins has aprés més?
Crec que els millors entrenadors que
he tingut han estat Obradovic i Aito, tot
i que els dos tenen una personalitat
molt diferent. Igualment, vull destacar
aquests darrers quatre anys amb el Borja
Comenge, els dos últims com a primer
entrenador. He aprés molt d’ell sobre
defensa i atac.
I el millor jugador contra el que has jugat?
He jugat contra jugadors molt durs, però
per mí el TOP 4 serien Sabonis, Tanoka
Beard, Joe Arlauckas i Dino Radja.
22
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ i CB Abrera
Tal com diu una pancarta situada al pave-
lló de bàsquet d’Abrera, aquest 2010 se
celebren els 25 anys del Club Bàsquet
Abrera i commemoren aquest esdeve-
niment de la mateixa manera que diu el
cartell, tots units i seguint endavant.
El bàsquet federat a Abrera té els seus
orígens al 1984 quan, un any després
de la captació de jugadors en edat júnior,
es decideix entrenar, sense tècnic, dos
dies per setmana, fi ns que al 1985 apareix
la fi gura del Josep Maria Zamora, exju-
gador del Cotonifi cio dels anys 70, que va
ser el primer entrenador del CB Abrera.
Temporada 86-87
Veterans
L’equip es va completar amb júniors
de primer i segon any i la primera junta
directiva, amb Ramón Morral i Nicanor
Rodríguez, decideixen inscriure l’equip
a la Federació Catalana de Basquetbol al
juliol de 1985, amb l’objectiu de competir
a la categoria júnior la temporada 85-86.
Ràpidament s’incorporaran les catego-
ries sots 23 i sènior masculí (format en
la seva totalitat per jugadors de munici-
pis veïns), fi ns que al 1994 s’estabilitzen
totes les categories de l’entitat des de
cadet fi ns a sènior. A més, aquell any
el CB Abrera dóna un pas molt impor-
tant doncs s’absorveix la direcció tècnica
de les categories inferiors, que fi ns
aquell moment estaven dirigides pel de-
partament d’Esports de l’Ajuntament, i
a partir d’aquella temporada el club
tindrà també equips femenins.
El bàsquet federat
a Abrera té els seus
orígens al 1984 i al 1985
es va inscriure l’equip
júnior a la FCBQ
23
Equip que assoleix l’ascens a 3a Catalana
Els minis i preminis aquesta temporada
Josep Lluis Cortes, vicepresident de l’FCBQ,
i Barbara Oller, presidenta del CB Abrera, a
la presentació dels equips 2010
Tots els equips del CB Abrera (09-10)
Crisi a fi nal del segle XX i posterior creixementUns anys més tard, a les tempora-
des 98-99 i 99-00, el CB Abrera passa
uns moments complicats per manca
d’entrenadors i jugadors, i desapareix
la possibilitat de formar un sènior feme-
ní, fi ns que s’arriba un punt, al 2003, on
només hi ha dues opcions: seguir enda-
vant amb el compromís total dels pares i
mares o donar de baixa l’entitat. Afortu-
nadament, i com podem llegir en aquest
reportatge, es va escollir la primera
opció i el CB Abrera ha crescut molt des
Entrevista amb Bárbara Oller,
presidenta del CB Abrera
Bárbara Oller va arribar al CB Abrera, segons
ella, “per la manca de directius al club”, però
sobretot perquè els seus fills sempre han jugat
a bàsquet i sempre ha volgut recolzar-los.
L’Escola de Bàsquet ha donat continuitat al projecte de les categrories més joves
d’aleshores, tenint un total de vuit equips
en l’actualitat més l’Escola de Bàsquet.
Així, dos preminis, dos minis, un cadet
i un júnior masculí, i els corresponents
sènior masculí i femení competeixen
cada setmana portant el nom d’Abrera
arreu de Catalunya. La temporada 07-08
va ser la millor de l’equip sènior, assolint
la 1a posició del grup 1 del Campionat de
Catalunya “B” amb una sola derrota
i l’ascens a 3a Catalana.
La creació fa tres anys de l’Escola de
Bàsquet ha donat a més una continuitat
del projecte a les categories més joves
i el CB Abrera afronta aquest 25è anni-
versari ple d’optimisme i amb moltes
ganes de seguir millorant.
Recorda igualment que el millor moment
com a presidenta el va viure probablement
“quan el nostre sènior va pujar a 3a Catala-
na, doncs va ser un dia molt emotiu, en què
pares, mares i jugadors ens vam desplaçar
a Morell per jugar la decisiva fi nal”, mentre
que el més complicat va ser “sens dubte
superar la desfeta de jugadors i entrenadors
durant les temporades 98-99 i 99-00, quan
a més només teníem 2 pares/directius, fi ns
a 2003, difi cultant molt aquest fet la tasca
administrativa i fi nancera”.
Quins són els objectius actuals?
El principal, quant a competició del sènior,
seria mantenir la plaça com a mínim
a 3a Catalana, i com a club, completar
l’estructura d’equips sencera des de premini
fi ns a sènior.
On veus el club en 10 anys?
Aconseguint completar totes les categories
que no tenim i tenint una bona participa-
ció d’equips femenins. A més, espero que
consolidem l’Escola de Bàsquet.
Quin creus que ha estat el moment més
important de la història del club?
L’ascens a 3a Catalana.
Quina és la relació amb els altres clubs de
la zona?
Molt bona amb tots els equips del Baix Llo-
bregat, que ens ajuden en tot el necessari.
Com defi niries l’evolució del club durant
aquesta temporada?
Bona i hem de seguir treballant per millorar.
Un objectiu per aquest fi nal de lliga per
a tots els equips…
A part de mantenir la categoria sènior,
que tots els equips fi nalitzin la tempo-
rada amb bons resultats i gaudint de la
lliga i que la propera temporada l’iniciïn
amb entusiasme.
Text: Joan Guiu
Imatges: Fundació del Bàsquet Català
De petita vivia a Barcelona, ben a prop de
la Residència Àngels Mateu (en la cruïlla
dels carrers Muntaner i Rosselló), centre
de la “Sección Femenina”, on hi havia un
camp de bàsquet on jugava i entrenava
l’equip de l’SF. Allà va començar a córrer
i destrossar-se colzes i genolls i es va
trobar, millor la va trobar, una persona
que mai oblidarà, ni ara que aviat, el 18 de
maig, complirà 76 anys. Fou en Josep Vila,
un extraordinari entrenador mestre i guia
de molts joves basquetbolistes de l’època.
En paraules d’ella mateixa: “Una persona,
un entrenador, que mai oblidaré per tot el
que va suposar en la meva carrera esportiva.
Per la seva generositat i paciència, per la
seva disciplina i intel·ligència, per la seva
manera d’entregar-se a tots els nens i nenes
que passaven per les seves pistes”.
Els inicis en la postguerraLa “Pelle”, com se la va conèixer més en-
davant, recorda que els entrenaments d’en
Josep Vila eren tan fascinants que el canvi
de lloc d’entrenament, a un camp a prop
del pont de Vallcarca, adalt del barri de
Gràcia, no li va importar. Tot i essent lluny
de casa va aconseguir permís dels pares
per anar-hi sola en autobús. Els dissabtes
a la tarda en Josep Vila reunia uns quaran-
ta infants als que instruia en les nocions
primeres del basquetbol. Als 14 anys, va
començar a competir i participà en tots els
campionats que se celebraven, organitzats
per la “Sección Femenina”. Camps de te-
rra, pilotes de cuiro amb el terrible cordat-
ge de la càmera que destrossava les mans,
“bombaxos” sota les faldilles, etc., no van
ser obstacle per la qualitat i el bon joc i el
seu equip de la “Sección Femenina” de
Barcelona es classifi cava repetidament per
la “Pelle”, una inconformista militant, incombustible
jugar diverses fases de sector. En recorda
especialment una a Osca, on van anar-hi
en tren, en vagó de 3a, amb un fred terrible
a les tres de la matinada i l’allotjament
en una pensió de “mala mort”. Es jugava
contra l’adversari esportiu i contra els ele-
ments, entre aquests els arbitratges cen-
tristes. No obstant això, al 1952, aconseguí
proclamar-se sots-campiona d’Espanya,
a Saragossa, davant Madrid. Explica, sor-
presa ara, com l’equip de Madrid va portar
en camions les cistelles, perquè deien que
les de Saragossa no eren de prou qualitat.
En fi , uns fets avui incomprensibles però
24
que són un bon testimoni pels més joves,
per adonar-se de com havien d’afrontar les
generacions dels nostres “grans” el poder
fer esport en la joventut.
Camí de l’èlitL’entusiasme de Rosa pel bàsquet era tan
gran que anava on fos per tal de presenciar
partits de bàsquet, els camps del Barça,
Espanyol, Laietà, foren un peregrinatge
habitual. Als 16 anys, començà a treballar
amb el seu pare, i també per la regularitat
que ja es va implantar en els entrena-
ments i partits del seu equip de la Secció
Femenina de Barcelona, que dirigia un
altre gran entrenador, en Joaquim Broto,
qui alhora entrenava també el Joventut de
Badalona. Uns aprenentatges, els del Sr.
Vila i de Joaquim Broto, que ajudaren i molt
a la seva passió pel bàsquet. Al 1953, amb
19 anys, un bon amic, amb qui treballava,
que alhora era també un extraordinari
entrenador, en Pedro González, li proposa
anar a parlar amb en Joaquim Rodríguez, La Rosa ès la central amb el número 13
25
President del Picadero Jockey Club, que
disposava d’equip masculí de gran nivell, a
fi de convènce’l per formar un equip feme-
ní. Ho aconsegueixen, i el seu grup passà
en bloc a la nova formació. Sara Presutto,
Mercedes Delclós, Teresa Rosales, Mari
Luz Rosales, Gemma Llàcer, Nuria Babot,
Conxita Pascual i Rosa Pellejero, amb
Albert Tobal de Delegat i Pedro González
d’entrenador varen constituir un equip que
va marcar època. Queden sotscampiones
d’Espanya de 1a Divisió i participen en
múltiples tornejos a Espanya, França, Itàlia,
Suïssa, Alemanya, ja que el seu nivell de
joc era molt bo i eren cridades de tots els
racons d’Europa.
Al 1961, de la mà de Jordi Penas com a
entrenador, es converteixen en el primer
equip espanyol que participà en una Copa
d’Europa, jugant la primera eliminatòria a
Casablanca (Marroc).
El pas de jugar a entrenarEntre tot això, al 1955 va obtenir el títol
Regional d’entrenadora, cosa que li va
permetre dedicar-se també a la seva altre
gran passió, ensenyar bàsquet. S’inicia
entrenant equips d’escoles, entre elles el
Betània, on comença al 1962 entrenant,
els migdies, a diferents grups. L’efi ciència
del seu treball i la resposta dels alumnes
fa que la directora del Centre, sorpresa
positivament pels ensenyaments de la
Rosa, li proposi incorporar-se de ple dret
com a professional , com a entrenadora
de bàsquet, en jornada laboral completa
atenent a tots els cursos de l’escola. Així ho
fa, deixa de treballar amb el seu pare i es
dedica a la passió de la seva vida, ensenyar
basquetbol. De fet, és pionera en això, en
ser la primera dona professional del bàs-
quet, i també pionera en jugar amb pantaló
curt enlloc de les faldilles i els “bomba-
txos”. Una revolució que va guanyar.
Al Betània, hi restà 35 anys de la seva vida,
de 1962 a 1997, sempre exercint de pro-
fessora de bàsquet, al marge que esdevé
també una incansable activista esportiva,
organitzant tornejos, viatges, campionats
interns, activitats amb altres entitats, etc.
En aquesta faceta intervé en el primer par-
tit de mini bàsquet femení jugat al nostre
país, al Palau d’Esports de Barcelona. Al
1965 dóna per acabada la seva trajectòria
com a jugadora. Ja en té prou i la nova
tasca d’ensenyant la subjuga d’allò més.
La temporada 1976-77 forma part de la
Junta Directiva del primer Institut Català
d’Esport de Bàsquet, i al 1980, com que
la seva relació amb la gent del bàsquet
d’èlit no l’ha deixada mai, li proposen ser
Delegada d’Equip del llavors millor equip
femení d’Espanya, el Picadero-Comansi, ja
que la delegada amiga Núria Argüelles ho
deixava, l’entrenadora excepcional que fou
Maria Planas li ofereix la tasca, que accep-
ta encantada. Guanyen la lliga espanyola i
juguen eliminatòries de Copa d’Europa a
Portugal i Txecoslovàquia.
En aquesta mateixa època, en Pere Sust,
llavors President de la Federació Catalana,
li proposa incorporar-se a la Junta a fi de
tenir cura del bàsquet femení. No obstant
li afalaga la proposta, la declina. No és
persona de despatx, prefereix seguir en
l’ensenyament a peu de pista.
La jubilacióEs dedicarà a l’ensenyament del basquet-
bol fi ns el mateix dia de la seva jubilació, en
complir 65 anys, al 1997. Al marge la feina
al Betània, mai ha deixat de seguir en con-
tacte amb les companyes ni amb els clubs
on hi tenia amistats. Ha viscut intensament
les vicissituds del Picadero, de l’Universitari
i l’Uni-Barça a l’èlit del bàsquet català,
espanyol i europeu, i ha seguit infi nitat de
cursos, clínics i esdeveniments de bàsquet,
com la Selecció Espanyola en els anys que
la dirigia Maria Planas. Recorda amb emo-
ció amigues i companyes com Sara Pres-
sutto, les germanes Rosales, Núria Babot,
Conxita Pascual, Carme Pérez, Agustina
Riera, Jordi Penas, adversàries com Pepa
Soler, Montse Bové, M. Lluïsa Puente o
Antònia Gimeno, i després de la seva època
de delegada, Neus Bartran, Maria Planas,
Eduard Portela, Núria Argüelles, i poste-
riorment en Joan Gallego a l’Uni, i un llarg
etcetèra, però sempre té un record especial
pels entrenadors que varen marcar el seu
camí: Josep Vila, Joaquim Brotons, Pedro
González i Jordi Penas.
Al 2003, la Fundació del Bàsquet Català, la
va distingir com a “Històrica del Bàsquet
Català”, i avui gaudeix d’una situació
envejable. Bona salut, bones amistats i
entusiasme encara per veure i gaudir del
bàsquet. Gràcies “Pelle” per la teva aporta-
ció a la història del nostre esport.
“L’entusiasme de Rosa pel bàsquet era tan gran que anava on fos per tal de presenciar partits de bàsquet”
La Rosa ès la 5ª per l’esquerra
La “Pelle”, de la fi la superior, la 4ª
començant per l’esquerre
26
Una nova iniciativa de la Federació
Catalana de Basquetbol en el món
de les instal·lacions esportives per
a tothom ha començat el seu compte
enrere. En el districte de Sarrià Sant
Gervasi de Barcelona, aquesta Federació
ampliarà el nombre d’instal·lacions
destinades a la promoció esportiva,
amb l’obertura, aquest proper estiu,
del Centre Esportiu Municipal Putxet.
Situat al carrer Marmellà 23, aquest
centre permetrà gaudir d’un espai en
perfecta combinació d’activitat física,
salut i benestar, ja que serà un dels
primers espais a Barcelona on no
només es practicaran esports, sinó que
també, hi haurà activitats de termalisme
i wellness, posant un fort accent en les
qualitats terapèutiques de l’aigua.
L’equipament estarà dotat amb una
sèrie d’instal·lacions esportives
integrades en un entorn paisatgístic
privilegiat, que el confi guren com un
veritable oasi urbà. La seva silueta
s’adaptarà al perfi l de la muntanya,
respectant el paisatge original del Turó
del Putxet. Una combinació especial
gràcies a tots els elements naturals que
aporta aquesta localització, on l’entorn
pot fer de l’estada dels usuaris una
experiència vital.
El nou Centre Esportiu Municipal Putxet
disposarà de 5.000m2 d’instal·lacions,
on tindran cabuda les tendències
més actuals en fi tness i wellness.
La planta baixa, situada al nivell del
carrer Marmellà, inclou dues piscines
cobertes, una per a la pràctica
de natació i l’altra per a activitats
aquàtiques lúdiques i terapèutiques,
els vestidors i les ofi cines. A la primera
planta se situarà l’àrea termal, sales
d’activitats dirigides, bar cafeteria i
centre mèdic i d’estètica. Per sobre
de les plantes esmentades hi ha dues
plantes més: la segona, per a la sala de
musculació, ioga, pilates, spinning i una
gran terrassa solàrium, i la tercera, on
es podrà disposar d’una completa sala
de fi tness cardiovascular.
No s’ha deixat de banda tampoc la
inclusió de tecnologies generadores
d’energia. En aquest sentit, la
coberta de la planta superior estarà
lleugerament orientada en direcció
al sud i estarà formada per diferents
sistemes de captació de calor solar
per a l’escalfament de les piscines
i les dutxes.
Així doncs, la família del basquetbol
català i els ciutadans d’aquest indret
podran disposar ben aviat d’un nou
centre a l’avantguarda dels serveis
esportius i de salut, un lloc on cuidar-se
i deixar-se cuidar.
27
L’Ateneu Bases de Manresa serà,
properament, un equipament integrat que
pretén concentrar, en un únic punt, una
oferta molt complerta on sigui possible
realitzar múltiples activitats, no només
esportives, sinó també cíviques, culturals
i educatives, socials o de relació amb
l’administració municipal.
La idea d’unifi car serveis en equipaments
de proximitat és un concepte innovador,
que trenca amb la fórmula tradicional de
construir i gestionar grans instal·lacions
úniques i separades. Aquesta iniciativa
s’inspira en els històrics ateneus
republicans, que ja unifi caven diferents
prestacions en una única unitat de gestió.
Un dels avantatges d’aquest model és que
la localització de diversos serveis pretén
precisament facilitar-ne l’ús. Amb aquest
criteri també s’aconsegueix disminuir els
costos d’inversió i de gestió. Alhora, la seva
àrea d’infl uència es limita al seu entorn
immediat amb l’objectiu de facilitar-ne la
mobilitat a peu, i, per tant, d’apropar-se al
màxim al ciutadà.
Esport,salut i civisme
Un casal per la gent gran, un equip bàsic
d’assistència social primària, un centre
obert, una ludoteca o, per què no, un
centre d’atenció primària en l’àmbit de la
salut, són iniciatives que poden conviure
amb altres serveis de benestar i qualitat de
vida, com la biblioteca, un centre esportiu,
o un pavelló, i esdevenir, tots ells, serveis i
equipaments més i millor utilitzats.
Sota aquests paràmetres, l’Ajuntament
de Manresa ha cedit a la Federació
Catalana de Basquetbol (en col·laboració
amb la cooperativa 6Tell i Construccions
Cots i Claret), a través d’una concessió
administrativa, el projecte de construcció i
gestió d’aquest equipament, inèdit fi ns ara
al nostre país.
Comptarà amb 10.500 m2 d’instal·lacions,
on destaquen un pavelló triple, una piscina
amb zona termal, una sala de fi tness i tres
d’activitats dirigides, una biblioteca d’àmbit
local, un auditori, una ludoteca, un centre
obert, quatre espais per a tallers, un espai
per gent gran, un espai bàsic d’atenció
social i un punt d’atenció al ciutadà.
A la seva única i gran àrea d’atenció a
l’usuari, es podrà sol·licitar informació
de tot l’equipament, inscriure’s al centre
esportiu o als tallers, o efectuar tràmits
administratius de l’Ajuntament, entre
d’altres. Cada àrea de gestió serà dirigida
per un coordinador, que alhora dependrà
orgànicament d’un director únic.
El passat diumenge 14 de març es va
procedir a col·locar la primera pedra,
en el marc d’una festa de presentació que
donarà pas a l’inici de les obres,
que fi nalitzaran dins l’any 2011.
És important destacar que, el fet de
desenvolupar aquest primer projecte
d’Ateneu a la ciutat de Manresa, ens
permetrà acumular una experiència
única, que ens converteix en els pioners
d’una nova tendència per la que ja s’han
interessat altres municipis d’arreu de
Catalunya.
Carrer Cintaries
08242 Manresa
www.basquetcatala.cat/centres/ateneulesbases
29
La programació establerta contempla una munió extraor-
dinària d’esdeveniments que ja està fent de Tortosa el refe-
rent del bàsquet català del present 2010.
Després d’alguns actes previs celebrats al desembre del 2009,
com el triangular de seleccions cadet masculines i femenines,
amb Catalunya, Aragó i València, el programa establert per la
Comissió Organitzadora es va complint puntualment amb la
celebració d’un o més actes mensuals.
Així, durant la cavalcada de Reis, “Tortosa 2010” va tenir una
presència destacada, i posteriorment el 7 de febrer, organit-
zat per l’Escola de Bàsquet del CB Cantaires, i amb el suport
del Consell Esportiu del Baix Ebre, es varen reunir al Pavelló
Firal i Esportiu de Remolins tots els centres escolars als quals
el CB Cantaires aporta monitors de bàsquet. També el 21 de
febrer es va produir la Trobada de les Escoles de Bàsquet
Federades de les Terres de l’Ebre.
L’esdeveniment més destacat es va produir el 25 de febrer, el
Teatre Auditori Felip Pedrell va ser l’escenari de la inaugura-
ció ofi cial de Tortosa Ciutat del Bàsquet Català 2010. L’acte
va comptar amb la presència del Sr. Ferran Bel, alcalde de
Tortosa; Sr. Enric Piquet, President de la Fundació del Bàs-
quet Català i de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ);
autoritats de l’Ajuntament de Tortosa, directius de la Fundació
del Bàsquet Català i de l’FCBQ, així com també membres de la
comissió organitzadora.
Durant la inauguració es van projectar diferents imatges des
dels anys 40 fi ns a dia d’avui així com també un vídeo-presen-
tació dels actes més destacats, acompanyat per salutacions
enregistrades de diferents jugadors del Bàsquet Manresa,
Joventut de Badalona, FC Barcelona, i jugadores del CB Olesa
i Segle XXI. Ferran Bel i Enric Piquet van tancar un acte que
resultà emotiu i entranyable per la major part dels assistents,
molts d’ells protagonistes de les imatges i la història que es va
explicar i veure en la projecció oferida.
Posteriorment, i en un espai proper al Parc de Tortosa, es va
inaugurar una pista petita de 3x3, amb la disputa de la fi nal
i partit pel 3r i 4t lloc per part d’equips representants de les
quatre comarques de les Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera
d’Ebre, Baix Ebre i Montsià). Aquest indret queda permanent-
ment establert i en ell es podrà practicar bàsquet lliurement.
Imatge: Comissió Organitzadora Tortosa 2010
Partit de veterans entre el FC Barcelona i el Catalònia-CantairesCelebrat el 13 de març, va ser presidit per l’Alcalde de la
ciutat, Sr. Ferran Bel, acompanyat pel President del CB
Cantaires i el vocal delegat de la Federació Catalana de Bas-
quetbol a les Terres de l’Ebre, així com de diferents membres
del consistori tortosí i d’expresidents del Cantaires i del
Catalònia. També va ser-hi present el Sr. Lluís M. Santillana,
president dels veterans del Barça. Amb el partit, que va ser
Presentació del llibre “A prop de les estrelles de l’NBA” L’11 de març, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de
Tortosa va acollir la presentació del llibre del popular periodista i
comentarista de bàsquet de TV3, Jordi Robirosa. En el seu llibre
fa un repàs, amb molt humor, dels seus 20 anys viatjant pel
món del bàsquet. El nombrós públic assistent va fruir amb les
anècdotes de l’autor i amb el torn obert de preguntes. L’acte va
Text: FBC
Imatges: RT de Tarragona - FCBQ
tot un èxit de públic, es va recordar el passat veient jugar als
locals germans Sorolla, Pepe Royo, Manolo Martínez, Sisco
Pepeió, Jordi Adell, Fran Arasa, etc, i els blaugranes José
A. Montero, Nacho Solozabal, Manel Bosch, Julian Ortíz i
Roberto Dueñas, entre d’altres que van despertar expectació
entre el públic local. El de menys va ser el resultat, que va
ser favorable al FC Barcelona per un 42-93.
Els dos equips de veterans van recordar el passat a la “Ciutat del Bàsquet Català 2010”
Imatges de la presentació del llibre de Jordi Robirosa a Tortosa
estar presidit per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, presentat pel
periodista i entrenador de bàsquet, Enric Algueró i va comptar
amb la presència de Lluís Vial, de la Fundació del Bàsquet Cata-
là, d’Enric Viladot, director de Viena Edicions, de Pere Panisello,
regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tortosa, així com altres re-
gidors del consistori i destacades personalitats del bàsquet local.
XVII Festa dels “Històrics del Bàsquet Català”El divendres 16 d’abril, l’Hotel Catalonia Plaza de Barcelona,
va albergar la trobada anual de la Fundació del Bàsquet Ca-
talà dedicada als més veterans de la gent del bàsquet. En el
transcurs de la vetllada es van guardonar com a “Històrics del
Bàsquet Català” a diferents persones del món del basquetbol
del país que han deixat una forta empremta en la història del
nostre esport, al llarg d’una continuada trajectòria de servei i
dedicació, principalment en els seus clubs i entitats.
La jornada és la trobada d’antics amics i coneguts que al llarg
de la seva vida han estat companys o adversaris, però que tots
ells i elles han contribuït profundament, a portar el bàsquet
català al nivell que ha aconseguit avui dia.
Enguany els distingits han estat:
Jesús Antich Barniol, Andreu Clapés Estadella, Antoni
Corominas Vila, Josep Fernández Tejero, Ramon Figuls Grà-
cia, Josefi na Garcia de Alcaraz Deu, Albert Gasulla Angla,
Joaquim Gil Homs, Danile Hernández Grau, Eduard Herrero
Lainez, Narcís Margall Tauler, Maria Lluïsa Puente Caixal,
Joan Puig Puyuelo, Anton M. Puigmal Domènech, Núria
Rosell Vilar i Carme Tello Montseny.
31
Activitats de març, abril, maig i juny
Dissabte 27 de març: al Pavelló Firal de Remolins de Tortosa,
es vacelebrar el Torneig de Seleccions Territorials Pre-Infantils.
Dimarts 30 de març: III Simposi de Bàsquet Base, a la Sala
Jordi Brull (EMD de Jesús). Després de les edicions de 2003 i
2006, enguany va tenir lloc una nova trobada on es van tractar
els temes més preocupants relacionats amb el bàsquet base.
Diumenge 11 d’abril: al Pavelló Firal i Esportiu de Remolins,
partit de lliga nacional de Bàsquet en Cadira de Rodes, entre
el CE Costa daurada, de reus, i el CEM Hospitalet de Llobregat.
Dimecres 14 d’abril: al Pavelló Firal i Esportiu de Remolins,
Jornada de Bàsquet Escolar, amb la participació de les esco-
les de la ciutat.
Diumenge 18 d’abril: Taller-demostració de bàsquet en cadira
de rodes.
Cap de setmana del 24 i 25 d’abril: celebració de la Final a
quatre del Campionat de Catalunya Júnior Masculí Preferent.
Cap de setmana de l’1 i 2 de maig: celebració de la Final a
quatre del Campionat de Catalunya Cadet Femení Preferent.
Cap de setmana del 8 i 9 de maig: Trobada Final d’Escoles de
Bàsquet de la Territorial de Tarragona.
Divendres 28 de maig: Actes i activitats de caire reivindicatiu
a càrrec de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.
Divendres 28 de maig: a la Cambra de Comerç, Industria i Na-
vegació es realitzaran conferències i col·loquis sobre “Bàsquet
i lideratge”.
Dimarts 1 de juny: coincidint amb les diferents festes majors dels
pobles i barris de la ciutat, s’iniciarà el torneig de bàsquet 3x3.
Diumenge 6 de juny: Trobada Final del PDP amb activitats lú-
diques a càrrec de la Federació Catalana de Basquetbol, amb
la instal·lació de tots els elements del “Planeta Bàsquet”.
Del 18 al 20 de juny: es desenvoluparan les Jornades de mini
bàsquet de Catalunya 2010.
32Text: Marissa Rius
No existeixen les fórmules matemàti-
ques per evitar les lesions, davant d’elles
no hi ha pràcticament mai les mateixes
causes i per molt similars que de vega-
des semblin les situacions de joc on un
jugador es lesiona, mai són idèntiques,
ni tampoc tots els jugadors davant una
lesió responen i es recuperen de la ma-
teixa manera.
Per tot això diem que no existeix una ac-
ció 100% preventiva que ens salvi de les
possibles lesions que es produeixen en
un camp de bàsquet però sí que tenim
mitjans per reduir-ne la seva gravetat
i millorar-ne la recuperació.
El treball preventiu ha de ser sempre el
que es podrà aplicar en fases inicials de
l’entrenament i preparació física i des-
prés es mantindrà durant la temporada,
incloent els exercicis preventius dins la
preparació física habitual.
Per poder establir les bases d’aquest
treball preventiu hem de tenir presents:
· Dades inicials dels nostres jugadors,
per això hem de tenir clares les
lesions anteriors dels mateixos
i la seva reincidència.
· Estructures lesionals.
Les dades inicials les obtindrem a
partir del reconeixement medicoesportiu
que es realitzi a principi de temporada,
aquí ens han de sortir refl ectides les
lesions del seu historial i si es detecta
algun tipus d’alerta a nivell mecànic
en l’esportista.
Dins les estructures que es lesionen
habitualment:
· Lesions musculars
· Lesions lligamentoses
· Lesions articulars
Per poder obtenir una prevenció com-
plerta hem de contemplar diferents tipus
de treballs. Evidentment al planifi car
la preparació física ja es té en compte
tot el treball físic pertinent, així, tan la
resistència aeròbica com l’anaeròbica, el
treball de força, fl exibilitat i coordinació
han de ser presents en la planifi cació de
l’entrenament durant la temporada.
Però pot ser un dels elements que més
ens mancarà i del que hem de fer més
constància durant tota la temporada és
el treball propioceptiu.
La propicepció fa referència a tot un sis-
tema de receptors que tenim en el nostre
cos, situats en lligaments, músculs i
articulacions, que informen al cervell de
la seva posició, grau d’estirament i tensió.
La bona funció d’aquest sistema es clau
per realitzar qualsevol tipus d’activitat.
El sistema propioceptiu es posa en
marxa cada vegada que s’inestabilitza
la posició del jugador. El seu treball
ens ajudarà a millorar la coordinació,
l’equilibri i la velocitat de reacció. Així,
davant situacions inesperades, el cos és
capaç de reaccionar i recuperar la posi-
ció articular i oferir l’estirament, la força
i la tensió que li pertoca per recuperar-
ne la seva posició.
Moltes vegades hem sentit parlar del
treball propioceptiu en els exercicis de
recuperació del jugador, però la gran
importància que té aquesta ha de ser
el sufi cientment tinguda en compte per
a realitzar-ne el seu treball de forma
preventiva, hi hagi o no lesió.
33
1. Tots sabem que el primer partit jugat
a Catalunya i Espanya fou el CD Europa
- Laietà BBC, el 8 de desembre de 1922,
jugant 7 contra 7, en un camp de fútbol
i posant les cistelles sobre el travesser
de les porteries. Però sabeu en quin
camp va ser?
a. FC Gràcia.
b. Martinenc FC.
c. CD Europa.
d. FC Barcelona.
2. Al Palau Sant Jordi de Barcelona
s’han jugat destacats partits de bàs-
quet. En un d’ells es va batre el record
d’espectadors amb 16.789 assistents.
Sabríeu dir en quin partit fou?
a. FC Barcelona – Benetton de Treviso
(Final Four 2003).
b. Plus Pujol Lleida – FC Barcelona
(Final Lliga Catalana 2004).
c. Catalunya – Croacia (amistós 2002).
d. FC Barcelona – Memphis Grizzlies
(amistós 2003).
3. Dels anys 40 als inicis dels 70, va
existir un històric indret barceloní, avui
desaparegut, on s’organitzaven sessions
de ball, de boxa, de lluita lliure, de cate-
quesi per Setmana Santa i també de bas-
quetbol, on es varen jugar molts partits i
campionats. Sabeu quin lloc era?
a. Sala Venus.
b. Gimnàs Bricall.
c. Gran Price.
d. Saló Iris.
4. Al 1982 es va disputar el Trofeu Bar-
celona, al Pavelló d’Esports del carrer
Lleida, amb la participació de les Selec-
cions Nacionals Absolutes masculines
de Catalunya, Brasil, França i Txecoslo-
vàquia. Sabeu qui va guanyar?
a. Catalunya.
b. França.
c. Txecoslovàquia.
d. Brasil.
5. Instaurada la democràcia a Espanya, la
Federació Catalana de Basquetbol va ser de
les primeres en elaborar uns nous estatuts
i establir noves directrius i competències.
Així, al 1980 es va engegar l’actual Lliga Na-
cional de Catalunya en diferents categories.
La competició de més nivell en equips
masculins, ara equips d’ACB, porta ja XXX
edicions. Sabríeu dir quin fou el partit de la
primera fi nal?
a. FC Barcelona – Joventut de Badalona (92-87).
b. FC Barcelona – CB Cotonifi ci (90-73).
c. Joventut de Badalona – FC Barcelona (98-97).
d. CB Granollers – FC Barcelona (85-86).
6. La Federació Catalana de Basquetbol,
es coneix actualment amb les sigles
“FCBQ”. Aquestes sigles, però, es van
instaurar no fa gaires anys. Des dels seus
inicis al 1923 la Federació es coneixia com
FCB. Una similitud d’aquestes sigles amb
les d’una coneguda entitat esportiva va
obligar al canvi. Quina és aquesta
entitat que té com a sigles les “FCB”?
a. FC Barcelona.
b. Federació Catalana de Bitlles.
c. Federació Catalana de Billar.
d. FC Badalona.
7. La Fundació del Bàsquet Català de-
signa cada any una població de Catalun-
ya com a “Ciutat del Bàsquet Català”,
on al llarg de l’any es celebren tot tipus
d’esdeveniments, esportius, cultuals,
socials i altres, relacionats amb el bas-
quetbol. La primera ciutat fou Lleida,
l’any 2000, i enguany 2010, Tortosa.
Sabrieu dir quina va ser la segona ciutat
l’any 2001?
a. Badalona.
b. Manresa.
c. Girona.
d. Tarragona.
8. La Selecció Catalana Absoluta Fe-
menina va jugar el seu primer partit al
1935, contra l’Algèria Sport (20 a 17), a
Barcelona, i el seu últim partit, al maig
del 2009, a La Seu d’Urgell en la II Copa
de les Nacions, on va perdre (56-61) en
semifi nals. Recordeu amb qui?
a. Galícia.
b. Portugal.
c. Cuba.
d. Euskadi.
Respostes del concurs 24”
1.a – 2.b – 3.c – 4.a – 5.b – 6.a – 7.c – 8.d
34
Ara fa un any que basquetcatala.cat.
la web de la Federació Catalana de
Basquetbol, va estrenar la seva versió
3.0. Un web renovat amb més serveis,
nova imatge (més moderna i clara), dis-
seny innovador, nou domini (.cat) i amb
més comoditats i facilitats pels diferents
clubs i entitats.
Durant aquest any, les visites rebudes
pel web han anat augmentant conside-
rablement així com també els continguts
d’aquest amb més informació sobre
els centres esportius i instal·lacions
de l’FCBQ, galeries fotogràfi ques de les
diferents activitats organitzades des de
la Federació, o avantatges i còmodes
eines de consulta pels clubs, jugadors i
afi cionats, alhora de consultar resultats;
dies, hores i camps de joc; o històrics
de resultats. En aquest nou web també
es pot consultar aquesta revista i les
diferents entitats poden, de forma més
ràpida i àgil, sol·licitar canvis tot omplint
un formulari a través d’Internet.
Alguna de les novetats de més èxit del
web és la incorporació de noves galeries
d’imatges d’activitats de l’FCBQ com
les Lligues Catalanes, Planeta Bàsquet,
Trobades d’Escoles, Clínics, Trobades
PDP, fi nals dels Campionats de Cata-
lunya, etc. En aquest sentit, els usuaris
també poden col·laborar en aquest web
fent arribar les seves fotografi es, per tal
que apareguin en alguna de les sec-
cions tot posant-se en contacte amb el
Departament de Premsa de la Federació
Catalana de Basquetbol.
Dissabtes a la tarda,
els primers resultats
Una de les darreres evolucions del web
és la possibilitat de consultar els primers
resultats de la jornada el mateix dissabte
a la tarda. Aquest és un servei que es
va implantar per oferir una millor infor-
mació i publicar els resultats el més rà-
pidament possible així com descarregar
el lliurament de resultats de diumenge
a la tarda.
Els inicis
basquetcatala.com va néixer al 1999
amb la intenció de donar un nou ser-
vei d’informació a tots els federats del
bàsquet català, i amb el temps es va
convertir també en un punt de trobada
de tots aquells usuaris relacionats d’una
o altra manera amb el món del bàsquet
a Catalunya (jugadors/es, pares, mares,
àrbitres, entrenadors/es, afi cionats...).
Així, ràpidament, en els mesos de com-
petició es van servir mensualment una
mitja d’un milió de pàgines, convertint
el web, dels mesos d’octubre a maig, en
una de les pàgines d’esport més visitades
a Catalunya.
basquetcatala.cat en xifres*
23.698.695 pàgines vistes
2.964.412 visites
585.770 usuaris
28.069 visites en un dia (rècord)
24.144 visites de mitjana els dilluns
8.280 visites diàries
1.032 notícies publicades
*xifres des d’abril de 2009 a abril de 2010
Text: Javier Ezpeleta
Imatge: FCBQ