DE LA RÚSSIA TSARISTA CAP A LA REVOLUCIÓ

La Revolució Soviètica 1917

Introducció

• Un dels esdeveniments de major importància del segle XX.

• Neix nou estat Societat Diferent: Comunisme.

• Creació URSS Estat Socialista més potent del món. – Prolongar fins el 1991.

• Inici procés Revolució 1905.

• Rússia participa amb la I Guerra Mundial. – Descontentament general de la població.

• Doble procés revolucionari: – Febrer 1917 Cau règim dels tsars – Octubre 1917 Segona revolució Règim Comunista

Ubicació Geogràfica: Imperi Rus

Tsar Nicolau II

Font: Wikipedia.org

La Rússia tsarista

Un Imperi endarrerit

• S. XX Pervivia absolutisme monàrquic

– Endarreriment

• Ciutats: Capitalisme (Industria Influència Occidental)

• Món Rural: Endarreriment Secular (Producció i estructures socials). SERFS.

• Distribució de la terra: mir i Kulaks.

• Un Imperi immens.

La Revolució del 1905. El diumenge sagnant

• Vagues i manifestacions durament reprimides. (gener 1905).

• Els marines del Cuirassat Potemkin es subleven a Odessa (Mar Negre).

• Es crea la Duma (assemblea nacional).

• Apareix el primer soviet (consell o junta).

Peticions dels obrers al tsar, 1905.

Senyors! Nosaltres, obrers de Sant Petersburg, les nostres dones i els nostres fills i els vells invàlids, venim davant teu per implorar justícia i protecció.

Estem en la misèria, oprimits i tractats com esclaus que han de tolerar amb paciència la seva sort amarga i callar. (...)

La nostra primera demanda és que els amos examinin amb nosaltres les nostres reivindicacions. Això ha estat refusat (...) també han considerat

il·legal el nostre desig de disminuir l’horari de feina a vuit hores diàries, de convenir el salari (...), que es millorin les condicions de treball. Segons els

amos, tot això és il·legal (...).

Senyor! (...) Fes convocar immediatament els representants de totes les classes i tots els ordres del poble rus. I fes que les eleccions a l’assemblea

constituent es convoquin segons el sufragi universal, secret i igual. És la nostra petició més important.

Cuirassat Potemkin

Duma

El creixement de l’oposició

• Populisme • Anarquisme • Partit Constitucional Democràtic (kadett) • Partit Socialrevolucionari Rus esserita (Kerensky) • Partit Socialdemòcrata Rus: menxevics i bolxevics

Apareix el primer soviet 1905

• El 1905 apareixen els primers soviets.

• Què és un soviet?

Consell, junta, parlament del poble. Forma d’organització i combat de la classe obrera i els revolucionaris russos. Agrupava als delegats dels obrers, pagesos i soldats.

Impacte Primera Guerra Mundial

• Nombre elevat de morts en el front.

• Reconversió industrial i fams.

• Inflació.

• Augmenta atura i conseqüent conflictivitat social.

Revolució de febrer de 1917

• Dia 22 de febrer 20.000 soldats en vaga. Les dones es manifesten en els carrers.

• Dia 25 de febrer Petrograd està en vaga. • Dia 26 de febrer el govern ordenà disparar a les masses. 40 morts. • Dia 27 de febrer motí de soldats. Reapareix el soviet de Petrograd

amb obrers, soldats, mariners.

• Dia 2 de març el tsar abdica. • Dia 3 de març el gran duc Mikhail també rebutja el tro.

Resultats revolució de febrer: doble poder

El govern provisional:

Governat pels Kadetes amb Lvov al cap. Després governarà Kerensy.

Planteja eleccions a una Assemblea Nacional Constituent.

El Soviet de Petrograd:

Un consell de 2500 diputats controlat pels menxevics.

Dona suport al Govern Provisional.

Tesis d’Abril Lenin

• Final de la guerra.

• Col·lectivització del camp.

• Control obrer de les fàbriques.

• Estatalització de la banca.

• Cap recolzament al govern provisional burgés.

• Control de la producció com a pas previ al socialisme.

Avinguda Nevski en els anys 1890,

Lema: Pa, Pau I Llibertat

A partir del moviment vaguista del 23 de febrer a Sant Petersburg, sota el lema “pau i pa” es van viure greus incidents amb la intervenció policial que van agreujar-se per la celebració del dia de la dona treballadora en un moment de carestia. La guarnició de Petrograd va reprimir amb duresa els manifestants en un principi, però el 25 de febrer, en esclatar la vaga general, aquesta també va amotinar-se a favor dels manifestants. L’èxit de la revolució estava així assegurat. Aquesta situació va precipitar la crisi de govern i el 3 de març el tsar Nicolau II, que es trobava sense recolzament, va abdica

Revolució d’octubre 1917

Les primeres mesures revolucionàries

• II Congrés dels Soviets: es destitueix el govern provisional.

• Es forma Consell de Comissaris del Poble (institució de govern). Dirigit per Lenin.

• Sortida de Rússia de la Guerra (Tractat Brest-Litovsk 1918).

• Decret de la Terra: la terra havia de passar als pagesos. • Obrers havien de prendre el control de les fàbriques de

més de 5 treballadors. • Es va nacionalitzar la banca. • Es va suprimir l’exèrcit tsarista.

La guerra civil i el comunisme de guerra

(1918-1922)

El nou govern bolxevic ha de fer front: obstacles polítics, bèl·lics i econòmics.

• Esclata la guerra civil contra l’Exèrcit Blanc el 1918. • Trotsky organitzà un exèrcit roig extens i eficaç. • El govern bolxevic controla el ferrocarril. • Els exèrcits estrangers (GB, EUA, Txecoslovàquia,

Canadà i Japó) retiren suport a l’Exèrcit Blanc. • Enmig d’aquest clima de violència el tsar Nicolau II i la

seva família van ser executats pels bolxevics el 1918. • El bàndol bolxevic usa la Cheka.

• Exèrcit Roig: Nom donat a les forces militars soviètiques. Creat al gener del 1918 pel Consell de Comissaris del Poble, fou organitzat per Trotski, i en foren els caps principals Tukhacevskij, Budennij, Zukov i Malinovskij. Després de la Segona Guerra Mundial canvià el nom pel d'exèrcit soviètic.

• En principi, el van integrar voluntàriament els

camperols i obrers comunistes. Tots els ciutadans de la República Russa que tinguessin un mínim de 18 anys eren elegibles. El seu paper específic era la defensa de les fites de la Revolució d’Octubre de 1917, el poder soviètic i el Socialisme.

Assassinat del Tsar i la seva família el juliol de 1918

Conseqüències Guerra Civil

• Demogràfiques: gran nombre de víctimes

• Econòmiques: Comunisme de Guerra: expropiacions. Estatalització de la indústria. Agricultura i indústria posades al servei de la guerra.

• Tota l’economia passa a estar dirigida per l’Estat.

• Socials: s’aplica una disciplina molt dura.

Consolidació del poder bolxevic i formació de la URSS

• Eleccions en el mes de novembre de 1917 per formar un nou govern.

• Assemblea Constituent: es dissolta a la primera i única sessió ja que els bolxevics no obtenen la majoria.

• Partit Constitucional Democràtic (KD, anomenat Kadett): . El KDT propugnava la necessitat de lluitar dins del marc legal per aconseguir una democràcia parlamentària i refusava qualsevol acció revolucionària per aconseguir els seus objectius)

• Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, anomenat essertista): q defensava q els pagesos eren una classe revolucionària. L’SR defensava la necessitat de destruir el tsarisme i instaurar una societat col·lectivista de base rural. Els seus principals líders eren Cherov i Kerenski.

• Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): de tendència marxista, fundat el 1898 i integrat dins la II Internacional. Dins del POSDR hi havia dues tendències enfrontades en el congrés celebrat a Brussel·les i Londres el 1903 (q el 1912 va conduir a l’escissió): els menxevics (“minoritaris”) dirigits per Julius Martov i els bolxevics dirigits per Lenin.

Els menxevics creien que a Rússia calia fer encara la revolució burgesa i que aquesta havia de ser dirigida per la burgesia amb un paper secundari del proletariat; aquest seria el pas previ al socialisme. Els menxevics defensaven un partit de masses segons el model de la socialdemocràcia europea.

D’altra banda, els bolxevics de Lenin creien que era el

proletariat qui havia de dirigir la revolució i defensaven un partit de combat dotat d’una disciplina estricta capaç d’enfrontar-se al tsarisme.

• El partit bolxevic que al 1921 s’anomena Partit Comunista, es constitueix centre del poder.

• Direcció del partit s’encarrega a un comitè anomenat Politburó.

• El partit estava dirigit per un secretari general que també exercia el cap de l’Estat.

• Òrgan suprem de l’Estat: Congrés dels Soviets (Soviets Suprem). Té el poder legislatiu (fa les lleis).

• Presidium presidit per un president(poder executiu).

Formació de la Unió Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)

• Desembre de 1922 un congrés dels soviets va proclamar la URSS.

• El 1923 s’aprova la nova constitució de la URSS. • S’estableix Estat Socialista: Soviet Suprem (òrgan

suprem i legislatiu de l’Estat). • Comitè executiu (Presidium) dirigit per un

president que exercia les funcions de cap d’Estat.

Els Soviets

• Soviets Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per obrers i soldats revolucionaris. El 1917, quan també es van crear soviets de camperols, van esdevenir la forma organitzativa del moviment revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals, i a Petrograd (on hi havia el soviet més important, creat el 1917) tenia la seva seu el comitè central executiu dels soviets de tot Rússia. Els soviets foren assemblees de soldats, obrers i camperols russos que primerament foren instruments reivindicatius i després van esdevenir consells de poder efectiu, alternatius als governs del tsar i als governs provisionals del 1917.

• Els bolxevics van basar la seva estratègia insurreccional en l'hegemonia dels soviets per assolir el

poder. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, van ser controlats per bolxevicsi es van convertir en la base del nou Estat rus. A la Rússia tsarista, el soviet era cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905. Malgrat la repressió, renasqueren el 1917. Organitzats a escala local, es dotaren d'un comitè executiu central que coordinava l'actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols. El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917. Malgrat l'existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder. Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèl·lules bàsiques de la revolució i en possibilitaren el triomf.

Rebel·lió de Kronstadt

• Conseqüències guerra civil i comunisme de guerra, economia soviètica cau.

• Es produeix un aixecament per un sector descontent, també hi trobem pagesos.

• Març de 1921: rebel·lió mariners de Kronstadt.

• Davant això: Lenin proposa una reforma de l’economia per tal de millorar les condicions de vida de la població.

Nova Política Econòmica (NEP)

• Mètodes del comunisme de guerra no són viables, factibles. • Retorn monetari i parcial a l’economia de mercat. (economia mixta) • Objectius: 1. Augmentar la producció. 2. Recuperar el suport de la població russa molt castigada. -S’opta per la liberalització. Torna el sector privat al petit comerç.

(l’Estat es reserva els sectors estratègics). -s’impulsa l’agricultura. (millorar l’alimentació, s’autoritza als pagesos

a vendre l’excedent).

De Lenin a Stalin

Vladimir Ílitx Ulianov, Lenin

La creació de la Tercera Internacional

• Lenin defensava que era necessari per aconseguir el triomf una revolució proletària a nivell mundial.

• Seguint l’exemple soviètic destacar insurreccions a alemanya (espartaquistes, liderats per Rosa Luxemburg) i els comunistes d’Hongria.

• Els revolucionaris russos pensaven que els partidaris socialistes s’havien allunyat de les propostes revolucionàries per acomodar-se a la democràcia burgesa i transformar-se en partits reformistes.

• Els bolxevics defensaven la necessitat de renovar el marxisme creant partits disposats a liderar la revolució obrera tal com s’havia fet a Rússia.

• Per això van fundar a Moscou l’any 1919 la Tercera Internacional, coneguda com a Komintern, que va fer una crida a tots els partits socialistes perquè abandonessin la Segona Internacional i s’adherissin a la nova Internacional revolucionària.

• Aquesta proposta va produir divisions al si del socialisme mundial entre els partidaris d’adherir-s’hi i els qui s’hi oposaven.

• Per formar-hi part s’havien d’acceptar les 21 condicions que havien de complir els partits que s’hi volien adherir.

• Les vint-i-una condicions van provocar l’escissió de molts partits socialistes i van donar lloc al naixement dels partits comunistes.

Marxisme-leninisme

• Aquests partits havien de respondre a una nova concepció del marxisme: leninisme

• És una variant del marxisme. Interpretació de Lenin per tal d’explicar per què el capitalisme no s’havia esfondrat, tal com havia dit Marx.

Vladimir ílitx Ulianov, Lenin

LENIN (1870-1924)

Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR): de tendència marxista, fundat el 1898 i integrat

dins la II Internacional. Dins del POSDR hi havia dues tendències enfrontades en el

congrés celebrat a Brussel·les i Londres el 1903 (q el 1912 va conduir a l’escissió): els

menxevics (“minoritaris”) dirigits per Julius Martov i els bolxevics dirigits per Lenin.

Els bolxevics de Lenin creien que era el proletariat qui havia de dirigir la revolució i

defensaven un partit de combat dotat d’una disciplina estricta capaç d’enfrontar-se al

tsarisme.

Lenin fa una proclama: “camarades, soldats, mariners, i obrers: ha arribat el moment de que tots els pobles tornin les armes contra els seus explotadors capitalistes… la revolució russa és l’enfonsament del capitalisme”

Lenin torna de l’exili després de la Revolució de febrer del 1917 (Revolució burgesa)

Lenin va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra.

Així la consigna bolxevic va ser “tot el poder per als soviets”.

S’havia de retirar el suport dels soviets al govern provisional i

s’havia de prendre el poder per la via insurreccional.

LENIN: Tesis d’abril, abril del 1917

• Lenin va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional.

• Si els soviets retiraven el seu suport al govern aquest s’esfondraria i els soviets es convertirien en l’únic poder a Rússia. Així la consigna bolxevic va ser “tot el poder per als soviets

Lenin fa conferències, manté reunions amb obrers, intel·lectuals, pagesos... També dedica una part important de temps a l’escriptura de follets, articles

Lenin va convèncer al partit bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció

armada.

Revolució d’octubre del 1917. Assalt al Palau d’Hivern de Sant Petersburg (seu del Govern Provisional).

En el Segon Congrés dels Soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la

formació d’un Consell de Comissaris del Poble. aquest consell (institució de govern)

va ser formada pel Segon Congrés dels Soviets en el transcurs de la Revolució

d’Octubre del 1917. Va estar dirigit per Vladímir Lenin.

La mort de Lenin i la disputa del poder

Trotsky

Defensava:Abandonament NEP

Revolució Permanent

Stalin

Defensava: Sistema d’economia mixt

Socialisme en un sol país

Lev Trotski

Ióssif Stalin

Stalin aconsegueix el poder

• El 1927, Stalin va aconseguir el poder. Fins i tot va expulsar a Trotski del país el 1929. Després d’aconseguir això, va maniobrar hàbilment per imposar els seus principis, rebutjar la política de l’economia mixta i defensar un model de construcció del socialisme a l’URSS que es basava en una forta industrialització.

L’inici de l’estalinisme

ESTALINISME: Etapa política a la Unió Soviètica caracteritzada pel poder personal i dictatorial del seu màxim dirigent, Stalin.

Stalin, amo del poder

1. El sistema estalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dintre de l’Estat i de la

societat soviètica. El Partit Comunista exigia la submissió de tots els seus membres a la línia

oficial.

2. l’URSS es va convertir en una dictadura personal a Stalin.

Dictadura personal de Stalin

Dictadura Forma política de què es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe

dominant per esclafar la resistència dels seus enemics. Es caracteritza per la concentració legal o il·legal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma

d'un govern personal o col·legiat.

L’URSS es converteix en una dictadura personal de Stalin.

Va perseguir, empresonar o aniquilar tot aquell que se li oposava o que podia fer-li

ombra.

Stalin crea una nova classe social privilegiada anomenada:

NOMENKLATURA

Stalin es fa servir de la burocràcia per enfortir el partit i l’Estat i va crear aquesta nova classe social: la Nomenklatura

Formaven part de la Nomenklatura els planificadors de l’economia, els directors d’empresa, els gerents de les cooperatives agràries, els arquitectes responsables de les obres públiques i una infinitat de dirigents del partit vinculats a l’organització i administració de l’Estat.

En un Estat que es proclama igualitari aquestes elits tenien accés a prebendes (habitatges, automòbils, vacances...) que

eren inassequibles a la majoria de la població.

Això va fomentar la creació de nombroses

xarxes de favors dins el PCUS.

Es perpetua la ineficàcia i corrupció

dins el sistema.

Es va imposar una forta censura que permetia a l’Estat marcar quines eren les pautes que s’havien de seguir en tots els àmbits, incloent la vida cultural i els corrents artístics.

Realisme socialista es va convertir en l’art oficial de la Unió

Soviètica a partir del 1934, quedant prohibit l’art avantguardista, i es va impulsar una estètica que exalçava la feina i la solidaritat del règim comunista.

Culte a la personalitat de Stalin

El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d’Estat. Trobem els cultes a la personalitat sovint a les dictadures.

Era venerat (honrar, admirar, alabar) com a líder i gran benefactor de l’URSS.

Economia: Planificació i col·lectivització de l’economia

La política econòmica de Stalin es va orientar a la construcció d’una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans econòmics per part de l’Estat. El control de l’Estat va passar per una forta planificació. Objectiu: convertir l’URSS en un país plenament industrial i fer del sector agrari un nucli extraordinari de producció per mitjà de l’explotació col·lectivitzada.

Planificació: sistema per mitjà

del qual el poder polític estableix els objectius i fixa els preus i les normes de producció.

Col·lectivització de l’economia

Acte pel qual la propietat de béns de producció (terres, indústries, mines...) és transferida a la col·lectivitat. És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials. L’Estat socialista intervé com a organisme planificador de la producció.

El 1928, s’inicià un procés de col·lectivització amb la integració de la població agrícola en granges col·lectives. El 1937 havia estat col·lectivitzat un 99,1 % de la terra de la Unió Soviètica.

Plans Quinquennals

• Primer Pla Quinquennal vigent durant el període 1929-1933 després sen fan dos més.

• Primer Pla Quinquennal: - A les ciutats es van col·lectivitzar els béns immobles

(terres, edificis, camins...), els transports i els instruments financers.

- Tota la indústria va ser socialitzada i es va intentar

suprimir l’economia de mercat i distribuir els recursos des de l’Estat.

• La col·lectivització massiva de l’agricultura comença el 1929. els pagesos s’han d’agrupar en granges col·lectives i estatals.

• La col·lectivització va posar fi als kulaks (propietaris acomodats).

• L’agricultura va ser un dels punts febles de l’economia, es van produir períodes d’escassesa en el subministrament d’aliments.

• El nivell de vida de la població no millora molt substancialment.

Industrialització

• Per a l’esforç industrial que es pretenia fer calien uns capitals que s’havien de treure dels altres sectors econòmics, fonamentalment de l’agricultura, apropiant-se dels excedents per la força. També es van obtenir de la mineria...

• Prioritat indústria pesant • Creix la producció industrial de ferro, acer, carbó,

electricitat, construcció d’infraestructures (ferrocarril).

• A finals del 1930 l’URSS es situà entre les grans potències industrials del món.

Cartell propagandístic del Primer Pla Quinquennal

Aquests eren els seus objectius en paraules del propi Stalin en un discurs de gener de 1933: La tasca del Pla Quinquennal és [...] transformar la URSS d’un país agrícola i dèbil, que depèn dels capitalistes, en un país industrial i potent, perfectament independent dels capricis del capitalisme mundial [...]. Quin és l’objectiu essencial del Pla Quinquennal? És la indústria pesant i el seu pivot: les construccions mecàniques. Perquè només la indústria pesant pot reconstruir i redreçar el conjunt de la indústria, els transport i l’agricultura.

El terror estalinista

1. L’estalinisme es desenvolupà i es consolidà en un règim de dictadura amb unes estructures polítiques i socials cada cop més rígides, més dures.

2. Stalin i el partit van utilitzar l’eliminació política, i en molts casos també física, de la vella guàrdia revolucionaria. Tots els que manifestaven dissidències, que eren contraris a l’estalinisme, eren declarats enemics de la revolució, eren jutjats i sovint enviats a Sibèria.

3. Al llarg de la dècada del 1930 es va iniciar una repressió generalitzada que es coneix com l’època de

les grans purgues.

Purgues

Purga Procés d'eliminació d'elements políticament

indesitjables, o poc segurs en el si de l'administració pública o en un partit polític,

acomplert per l'òrgan executiu o pels màxims dirigents. Són cèlebres les de Stalin, a l'URSS

(1936-38).

• Varen ser perseguits els vells dirigents del partit (més del 50% del comitè central va ser eliminat) per crims contra l’Estat, col·laboració amb l’Alemanya nazi, i altres delictes imaginats, i militars que suposadament s’oposaven a Stalin.

• Entre 1936 i 1939 van tenir lloc els Processos de Moscou que van costar la vida a milers de persones.

• Molts processos es basaven en acusacions falses, i els acusats s’havien de retractar dels errors abans de rebre la sentència. Alguns antics líders de la revolució figuren entre les víctimes.

Processos de Moscou

Nom donat als processos celebrats a Moscou per l'agost del 1936, al gener del 1937 i al maig del 1938, en què foren jutjats antics membres del PCUS. En el primer

foren processats setze antics bolxevics, entre els quals es destacaren Zinov'ev i Kamenev; en el segon, disset,

entre ells P'atakov, Radek i Sokolnikov; i Bukharin, Rykov, Krestinski i Rakovski es destacaren entre els vint-

i-un implicats en el tercer procés. Acusats de desviacionisme trotskista, dretisme, alta traïció i

espionatge, la majoria foren condemnats a mort i executats. Després de la mort de Stalin, especialment a partir del 1956, començà a l'URSS la rehabilitació de les

víctimes d'aquests processos.

Amb aquesta política Stalin va jutjar, condemnar, executar o va enviar a camps de concentració milers de ciutadans soviètics; eliminant així qualsevol opositor o qualsevol alternativa al poder. Aquest sistema penitenciari, conegut amb el nom de GULAG (administració per a camps de treball correctius), aplegava una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de l’URSS, com Sibèria. Es calcula que durant les grans purgues van ser executats unes 700.000 persones i uns 2 milions van ser enviats al gulag.

Gulag Abreviació de Glavnoie Upravlenie Laguerei, que en rus significa "Direcció General dels Camps". Durant el règim estalinista, va ser la continuació de la pràctica tsarista de deportar sistemàticament a Sibèria els condemnats per delictes comuns o polítics.

Treball en un gulag soviètic

Treball en un camp de concentració soviètic

Nombre de persones empresonades als gulags soviètics

Any Presoners

1934 510.307

1935 965.742

1936 1.296.494

1937 1.196.369

1938 1.881.570

1939 1.672.438

1940 1.659.992

1941 1.929.729

Les noves institucions polítiques

• Nova constitució soviètica 1936. • L’organisme deliberatiu superior era el Soviet

Suprem, que tenia al capdavant el Presídium. • El govern va continuar estant format pels

comissaris (Consell de Comissaris) • Poder municipal: soviets locals. • Estat soviètic manté l’estructura federal.

Cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el seu soviet.

• El dret a l’autodeterminació no es va exercir.