La Revolució francesa 1789-1799 La Revolució francesa 1789-1799

Causaprofunda

1.1. Les causes de la revolució francesa

Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...)

Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...)

La bancarrota de les finances del rei.D’on podia el rei obtenir nous impostos?

La bancarrota de les finances del rei.D’on podia el rei obtenir nous impostos?

1

Porta a

1. L’esclat de la revolució francesa1. L’esclat de la revolució francesa

La burgesia a desitjar acabar ambl’absolutisme i els privilegis de noblesi eclesiàstics

La burgesia a desitjar acabar ambl’absolutisme i els privilegis de noblesi eclesiàstics

Successives males collitesSuccessives males collites

Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols.

Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols.

Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort

Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort

Porta a

El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos.

Per què?

Any 1788Ingressos Despesses472 milions de lliures 633 milions de lliuresImpostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%)Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Deute i interessos (41%)

Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions

Altrescauses

Què són ELS ESTATS GENERALS:

2

1.2. El començament de la revolució: 1789. La revolta aristocràtica i els Estats Generals

1.2. El començament de la revolució: 1789. La revolta aristocràtica i els Estats Generals

* Una institució d’origen medieval en desús en temps de l’absolutisme.

* Cada estament disposava d’un sol vot.

* Cada estament es reunia i discutia per separat

Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels Estats Generals el maig del 1789?

Va donar, per primera vegada en molts anys, l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se,

i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.

* El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.

i com funcionaven ELS ESTATS GENERALS:

* Una assemblea de representants dels estaments socials. 1r estament: esglèsia, 291 representants2n estament: noblesa, 270 representants3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants

2 vots

1 vot

Els privilegiats disposaven de majoria.

3

En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.

En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.

Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO

ELS ESTATS GENERALS:Maig del 1789. Versalles

1.2.1. La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals

1.2.1. La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals

Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?

Inicien la Revolució:

* Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en l’Assemblea Nacional.

* Juren no separar-se fins a elaborar una Constitució que asseguri la llibertat i la igualtat.

El jeu de Paume o Jurament dela Sala de la Pilota

La revolució triomfa:El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.

1.3. La fi de l’Antic Règim: la presa de la Bastilla1.3. La fi de l’Antic Règim: la presa de la Bastilla

4

Com reacciona el rei? Com reacciona el rei?

Com reacciona el Poble? Com reacciona el Poble?

Assalt a la presó i arsenal militar de

La Bastilla

Assalt a la presó i arsenal militar de

La Bastilla

Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional

La revolució triomfa:

Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789

4

1750-1789 1750-1789

Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...) Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)

1780-1789 1780-1789

Successives males collites (fam) Successives males collites (fam)

1788 1788 Bancarrota de les finances reials Bancarrota de les finances reials

Maig 1789 Maig 1789

Convocatòria i reunió dels Estats Generals Convocatòria i reunió dels Estats Generals

Juny 1789 Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució. Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució.

Juliol1789 Juliol1789

El rei crida l’exèrcit a Versalles. El rei crida l’exèrcit a Versalles.

Assalt a la Bastilla. Assalt a la Bastilla.

2. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I)2. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (I)

2.1. Les fases de la Revolució• Monarquia constitucional (1a fase de la revolució: 1789-1792)

2.1. Les fases de la Revolució• Monarquia constitucional (1a fase de la revolució: 1789-1792)

5

Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)

Declaració de drets de l’home

Igualtat en dretsIgualtat en drets

L’assemblea Nacional Legisla: Constitució

Drets naturals:- Llibertat individual- Propietat sagrada i inviolable- Seguretat- Resistència davant l’opressió

Drets naturals:- Llibertat individual- Propietat sagrada i inviolable- Seguretat- Resistència davant l’opressió

Règim polític: Monarquia parlamentària i limitadaRègim polític: Monarquia parlamentària i limitadaSeparació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen.

Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens)Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens)

Altres reformes Expropiació bens de l’esglésiaExpropiació bens de l’església

Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc...Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc...

Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?

Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?

A qui afavoreixen?A qui afavoreixen?

Igualtat en dretsIgualtat en dretsSufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens)Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens)

burgesos burgesos

l’esglésial’església

MonarquiaMonarquia

i privilegiats)i privilegiats)

Els grupspopulars

Preparen els seus exèrcits prop de la frontera amb FrançaPreparen els seus exèrcits prop de la frontera amb FrançaDeclaren la guerra a França. La invaeixen.Arriben a les portes de París.

Declaren la guerra a França. La invaeixen.Arriben a les portes de París.

2.3. El fracàs de la monarquia constitucional: l’esclat d’una segona revolució (1792)

2.3. El fracàs de la monarquia constitucional: l’esclat d’una segona revolució (1792)

6

El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical) protagonitzen una segona revolució (1792):

Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França:

Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França:

El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes:El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes:

El rei intenta fugir de FrançaEl rei intenta fugir de França

Provoca

- Assalten el palau reial de les Tulleries i empressonen el Rei

- proclamen la República

El rei intenta fugir, però és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París.El poble desconfia del rei (del govern)

El rei intenta fugir, però és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París.El poble desconfia del rei (del govern)

3. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (II)3. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (II)

7

Nova Constitució: Estableix la república i el sufragi universal: la democràciaNova Constitució: Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia

Nou Exèrcit Nacional Obligatori: els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa

Nou Exèrcit Nacional Obligatori: els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa

Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres

Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans)

Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans)

3.1. La República democràtica (1792-1794)3.1. La República democràtica (1792-1794)

La burgesia conservadora temla radicalitzacióde la revolució

Nou govern radical: ROBESPIERREi el partit jacobí.

Nou govern radical: ROBESPIERREi el partit jacobí.

Com reacciona quan s’aconsegueix

aturar l’amenaça estrangera?

Revolució? Revolta?Cop d’Estat?

Cop d’Estat

Després d’un intent moderat de la Convenció girondina

La caiguda dels jacobinsLa caiguda dels jacobins

8

La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats

La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats

S’estableix un nou govern conservador

S’estableix un nou govern conservador

Nova Constitució: restableix el sufragi censatariNova Constitució: restableix el sufragi censatariNoves lleis econòmiques: restableix el lliure mercatNoves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat

Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,

Però, la guerra contra els estats europeus continuaPerò, la guerra contra els estats europeus continua

El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador.El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador.

Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viuuna situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viuuna situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)

NAPOLEÓ

Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia, - declaració de drets de l’home, - establiment d’una Constitució escrita, - creació d’una justicia independent,- lliure mercat,...

Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia, - declaració de drets de l’home, - establiment d’una Constitució escrita, - creació d’una justicia independent,- lliure mercat,...

Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815.Es considera que amb Napoleó acaba la revolució,

però no l’època de les revolucions.Tanmateix, el més important del periode napoleònic

va ser l’intent de formació d’un gran imperi!

3.2. La República burgesa. (1794-1799)3.2. La República burgesa. (1794-1799)

Revoltes antifranceses

L’Imperi Napoleònic 1812

França 1812

Satel·litsdominats

Enemics de França el 1812

ExpansiódeNapoleó

Derrotes importants de Napoleó després del 1812

Les revolucions liberals donaran lloca dos moviments polítics liberals diferents

-Dret de sufragi restringitals més rics

sufragi censatari-Propietat privada i lliure mercat-Governs i lleis defensores dels

interessos de l’alta burgesia

- Drets polítics amplissufragi universal

-Drets col·lectius més amplis(associació lliure, manifestació,

etc...)Governs i lleis que defensen els

interessos populars

Partits polítics conservadorsi liberals

Partits polítics progressistesi demòcrates

Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850)

ABSOLUTISTES ITRADICIONALISTES

RADICALSPROGRESSISTES

EXTREMA DRETA

ESQUERRA

MODERATS I/OCONSERVADORS

LIBERALS

DEMÒCRATES REPUBLICANS

TENDÈNCIA POLÍTICA

Dreta LIBERAL

PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?