la rella 10 anys

10 anys 19 de mar del 2010la

rel

la

2

Des del seu inici, la rella es va marcar com a objec-tiu esdevenir una referncia en la comunicaci interna i exter-na del Lluans. En aquell moment, lany 2000, el Lluanssinformava dall que interessava als mitjans fets i pensatsfora de la comarca. Avui podem dir que, amb totes les man-cances i limitacions hagudes i per haver, el Lluans disposade la base per consolidar un espai comunicatiu propi: t unimportant nombre de lectors, t una base comercial cadacop ms gran i slida, coneix del dinamisme dels diferentspobles i posa nom i cara als diferents protagonistes dels fetsque hi succeeixen.Arribar aqu no ha estat fcil, donat que el naixement de larella va ser un esclat dillusi i tenia com a fora motriu lem-penta dun collectiu com lassociaci Solc i el suport puntualde la Diputaci de Barcelona i lajuntament de Llu, per encap cas formava part dun grup empresarial de comunicaciamb una base econmica, professional i dinfluncies al nivelldels mitjans ms grans i generals. Un altre aspecte important a remarcar s que un territori comel Lluans acostuma a generar poc gruix dinformaci a tra-vs dagncies de comunicaci, per una banda, per ser unterritori de poca poblaci i, per una altra, perqu no queda alcentre dels canals habitual, urbans, on es busca aquestainformaci. Aquest fet provoca que la informaci dagncias prcticament inexistent i que per aconseguir una informa-ci hom ha de crear-se els propis canals de recerca i lesbases fonts en diuen- per accedir a la notcia, amb la difi-cultat afegida que a les zones rurals les informacions circulenper canals menys pblics i menys habituals.En aquest sentit, i lluny de tpics i excuses, cal remarcar elpoc costum que tenen els ajuntaments, les entitats, elscollectius de fer arribar de forma regular la informaci dall

que fan, que promouen, que impulsen, als mitjans, i la man-dra que els fa, sobretot a les institucions, que alg els dema-ni informaci, dades o explicacions. La proximitat, en aquestsentit, esdev una moneda de dues cares o, per dir-ho msdur, una fulla de doble tall. I tamb passa que la poltica oficial a vegades es creu lni-ca protagonista dels esdeveniments dun territori i, a vegadestamb, en alguns casos, sortosament allats i cada copmenys freqents, vol fer valer el seu suposat poder front alque consideren poca atenci dels mitjans. Per sort, alLluans, aquestes coses han anat canviant i cada vegada lagent es veu ms reflectida en la realitat a travs dun mitj deproximitat com s la rella que, si no arriba a algun esdeveni-ment o a saber en el moment precs un fet esdevingut enqualsevol rac de la comarca s per manca de canals regu-lars dinformaci. En aquest sentit s important remarcar quela revista la rella mai ha fet prevaler un poble per damunt dal-tres. Que els fets canvien ho demostren moltes coses, com ara lagran quantitat dinformaci que ens envia directament la gentde la comarca, que cada cop hi ha ms gent que escriu a lasecci dopini de la revista, que el tiratge de la rella no haparat de crixer, que la publicitat avui no s una eina decollaboraci, sin una inversi ben feta o que els mitjans quetenen el Lluans com a referncia han crescut i han superatels recels sobre la viabilitat comunicativa i comercial de lacomarca. En el nostre cas, amb la creaci de ledici local deVilaweb, per en altres casos tamb. Avui, el Lluans, ja potcomenar a moures en el terreny comunicatiu amb una certanormalitat, a la qual volem seguir contribuint amb noveseines, amb ms recursos i amb una forta aposta per consoli-dar la rella.

19 de mar del 2010 10 anys

la r

ella

3

Editorial


rel

la

4

Ramon Soler, dUni de Pagesos.Llegeixo la rella perqu s una revista de la comarca que elque fa s donar pinzellades puntuals a les notcies de tots elspobles. Crea proximitat, apropament. A ms, surt amb unaperiodicitat de 15 dies, aix permet que els temes no sendar -rereixin.

Ramon Besa, periodista dEl PasNo noms per la necessitat dinformar sin tamb per recu-perar la memria histrica, que si no fos per les re vistes comla rella, es perd. A vegades hi ha llegendes, sexpliquen mul-titud de situacions, sobretot la generaci posterior a laGuerra Civil que no ha tingut on expressar-se, s bo fer totaquest treball, tan des del punt de vista informatiu, de la pro-ximitat, de la familiaritat, del reconeixement, sn tot una sriede valors que noms amb revistes com la rella es podenrecuperar.

Josep M Masramon, alcalde de Sant Boi i president del ConsorciLes histries properes, a la gent els interessa, sha demos-trat, i la rella s el mitj que ens fa arribar aquesta informacii arriba, cada cop ms. Per aquest motiu el Consorci delLluans, perqu sap que s una revista que sest distri-buint molt b, ha acabat encartant dins la rella la informacique publica aquesta instituci.

Climent Plans, comerciant del supermercat SumaEn un principi, els primers anys, ho fiem per collaborar iperqu tirs endavant per ara ja s important i necessari, simportant per arribar a tota la comarca, ara s rendible.

Eva Freixa, de la Comissi de festes de la Torre dOristDes del meu punt de vista crec que la rella s un bon mitjperqu la gent del Lluans i rodalies conegui una entitatcom la nostra, la Comissi de festes de la Torre, que organit-za activitats socials i culturals per la gent del poble. Gairebno nhi ha cap altre que doni importncia a les activitats quees fan, fent reportatges, notcies...

Josep M Membrado, pilot, sis vegades campi de Catalunya de rallisVaig decidir posar la rella al cotxe perqu mhavia ajudat moltamb les crniques carrera rere carrera, com que tenia unespai lliure al cotxe vaig decidir posar el rtol de la revista perpoder donar les grcies!

*Aquestes declaracions han estat recollides en el dvd promocional de larevista la rella per als Premis de Comunicaci Local de la Diputaci deBarcelona 2009


la r

ella

5

La gent opina


rel

la

6

Joan Iborra, dAlpens, va serl'encarregat d'elaborar la pri-mera maqueta de la rella arafa 10 anys. Va treballar-hidurant dos anys i a ms depassar-se hores i horesmaquetant tamb es va enca-rregar de cercar publicitat.

-Tu ho deus saber molt b,per que va nixer la rella?-Va ser una idea que va sortirdel Solc, mirant experinciesd'altres revistes es va veureque es podia fer alguna cosaa nivell del Lluans, el quvolem era fer comarca. Sithe de dir la veritat, ho veiacomplicat, no s si me laca-bava de creure! Per hi haviauna srie de gent que se lacreien molt, i ha estat grciesa aquesta gent que ha tiratendavant.

-Pensaves que arribaria acomplir 10 anys?-No! Jo des del comena-ment defensava que havia deser una cosa remunerada, odonava per viure a una o duespersones o no tenia futur. Pe -r en aquest pas tot funcionaa base de voluntariat i s'haacabat aguantant grcies a lagent que treballa pel morro.

-Qu et va motivar a co -menar aquest projecte?-El Solc va aconseguir unasubvenci (a travs de l'ajun-tament de Llu) i jo encarano havia tancat del tot unatorneria que tenia, estavabuscant feina i em va semblarla glria! Em van oferir la feinad'engegar la revista, va ser uncanvi de feina bestial!

-I com es crea una revista?-Primer vam preparar el pro-jecte, vam divagar i finalmentdius va, anem per la revista!Jo d'entrada tenia molt clarque hi havia dhaver duespersones, una a nivell dinfor-

maci i laltre a nivell de bus-car publicitat. En una reunivam dir: el mes de mar sor-tir la rella. Vaig preguntar sitenem persona de publicitat ino la tenem, ho vaig acabarfent jo.

-Va ser fcil buscar publici-tat?-Era anar a buscar gent quevolgus collaborar i tothomja estava fart de collaborar afestes majors, jo tenia unnegoci i quan anava a vendrela publicitat entenia perfecta-ment que diguessin que no.El primer anunci el va posarlelectricista de casa meu, ados dies abans de tancar l'e-dici li vaig demanar...b, elvaig informar que havia deposar l'anunci, no em va pasdir que no!

-Tan difcil era?-Mho vaig passar molt mala-ment fent publicitat, no svendre i no tinc pacincia. Jovenc aix i si tagrada b i sino tagrada tamb. Vaigaprendre que no podia dedi-car-me a vendre.

-Ja sabies fer servir elQuark?-Ja no me'n recordava delnom del programa de ma -quetaci! A un mes de la pu -blicaci de la revista encarano tenem el programa infor -mtic. Un amic em va passarel programa pirata i em vandir t, aix s per fer la re -vista. Pensa que estem par-lant dordinadors a lany2000, feia dos anys que haviacomprat el meu primer ordi-nador i en feia tres que deiaque no volia ordinador. Lama quetaci era una cosamolt artesanal, quan miro elprimer nmero em fa vergo -nya. M'allucina molt que lacapalera encara sigui lamateixa!

-Com la vas crear?-Abans la lletra Comic Sansno era tan habitual, era unanovetat, ara fins i tot hi ha ungrup al Facebook que es diujo tamb odio la ComicSans. Tot i que he de dir queem sabr greu quan es canvi.

-I la informaci?-N'hi havia menys, ara s'haacabat complementant. F -iem breus...recordo la primeraentrevista que la vam fer alToni Batllori, el dibuixant deLa Vanguardia que estiueja aOlost, el vaig entrevistar a Vici el vaig acabar portant aBarcelona perqu no teniacarnet de cotxe!

-I el nom? Com va sorgir?-La discussi pel nom vadurar bastant temps, quanfinalment es va decidir ques'havia de dir rella llavors esva obrir una discussi sriaper si s'havia de dir rella o breia, que s com es pronunciaal Lluans. Va guanyar rellaper es va posar en lletra mspetita reia, encara hi surt.

-Hi va haver alguna crisi alsinicis?-Va arribar un punt que es vaacabar la subvenci i la feina,vaig pensar que no hi haviares a fer. Vam fer una reuni ila gent del Solc van decidirrepartir-nos la feina de la rella


la r

ella

7

Mhavia arribat a passar 20 hores seguidesmaquetant. Joan Iborra, un dels creadors de la rella, dAlpens

i tirar endavant. Vaig seguirmaquetant i vaig aguantaruna temporada fent-ho el capde setmana, fins a 20h segui-des m'havia passat maque-tant!

-On s'imprimia?-Ho gravvem en un disc i lla-vors ho havem de dur, fsica-ment, a la impremta que eraprop de Barcelona (SantaColoma de Gramenet).

-Qu canviaries de la revis-ta actual?-Odio la pgina dels encants,hi ha molta gent que se la lle-geix i que hi truca, des delprincipi que li he tingut mania,jo la reduiria! Tamb troboque les fotos sn petites i quehi ha molta lletra, de tan entan una foto grossa aniria b.Tot i que quan llegeixes tam-poc s tanta cosa per elsaltres diaris ens han acostu-mat a la poca lletra.

-Penses que la rella s ten-denciosa?-Ho s i ho ha de ser. Ha nas-cut amb la voluntat de fercomarca i per tant es tractade fer aix. A ms arriba a tot-hom, quan veuen la rella la-gafen.

Meritxell Verdaguer


rel

la

8

10 anys dinformaci1 mar,Neix la Rella!Lassociaci Solc treual carrer 3.000 exem-plars de la revista delLluans amb nomsvuit pgines. Lobjectius cohesionar lacomarca.

2000

2002

2004

2006

2008

1 gener,arribadade lEuro.Entre laillusi ilembolic.

14 juny, elGrup deDefensa del Terdenuncia que lamajoria defonts delLluans supe-ren els lmitisde nitrats.

18 doctubre, elTribunal Supremconfirma la con-demna de JoanPanicot, en aquellmoment alcaldedAlpens, per lafalsificaci dunplnol.

20 gener,vens deSanta Creurecullen fir-mes peltancamentde la gesto-ra dorg-nics.

18 mar, elconsellercarreterorep la plata-forma pelLluans ireconeix eldret a sercomarca.

20 juny, sotael lema SOSLluans uns400 vens esmanifestenper primeravegada contrala GestoradOrgnics.

12 juliol, el Govern de la Generalitatexhuma una fossa de la Guerra Civilsituada en una finca del terme muni-cipal de Prats de Lluans.

6 setembre, laDiputaci deBarcelona i elConsorci dellluans signenun conveni perla dinamitzacidactivitats pera la gent gran.

1 maig, el Casino dAlpens tancales seves por-tes perqu elspropietarisdecideixen ferreformes.

1 gener,arriba la lleidel tabac,la majorpart delsbars de lacomarcadeixenfumar.

16 febrer,Miquel Martnezde Prats debutamb el primerequip delEspanyol, jugael partit de laUEFA contraSchalke 04.

16 juny,Acaba el projectede Amb uns altresulls de pintar lafaana de la fbricaPuigner de SantBartomeu. Hi parti-cipen ms de 25persones i entitats.

14 juny,Un foccremaprop de 7ha a SantFeliu iOrist.

18 juny, unaparticipacidel 57,79% alreferndumper lEstatutde Catalunya,guanya el Samb un 69%.

1 novembre,eleccions alParlament,CIU guanya atotes elspobles excep-te Olost,Freixenet tornaser diputat.

Novembre, neix elpunt dinformaic juve-nil, punt Inquiet.

25 gener,lempresaObradorstanca lafilatura dePrats ideixa 33personessensefeina.

Febrer,disminucidrstica delspous deVilaseca, lagreu secadat en alertatota la comar-ca.

11 maig, el CE Sant Feliuascendeix a Preferentdesprs duna brillanttemporada.

Agost,Neix el circOz a SantBartomeudel Grau.Far giraamb les-pectacleZ.

Febrer,el DepartamentdEducacireconeix ofi-cialmentlEscolaMunicipal deMsica dePrats.

1 novembre,Inauguraci del CentredInterpretaci de laBruixeria a Sant FeliuSasserra.

Maig, GerardFarrs s campidel mn dEnduro.

Octubre,enverinament a Orist.Onze gossos morts, gui-lles, fagines genetes,porcs senglars...sn elresultat de lenverinamentamb una substncia des-coneguda al terme muni-cipal dOrist.

1 novembre,Sant FeliuSasserra presentala primera Fira deles Bruixes amb unespectacle de Gogi Magog, junta-ment amb la gentdel poble.

Febrer,la Candelera de Perafita sensebestiar per la problemticaamb la pesta porcina.

28 abril,inauguracide loficinadel DARP aPrats deLluans.

Setembre,editen la primera gendaescolar del Lluans periniciativa de diferentsescoles de la comarca.


la r

ella

9

10 anys dinformaci20016 febrer,presentaci de laplataforma ElLluans scomarca. La pri-mera proposta detreball s la reco-llida de firmes.

2003

2005

2007

2009

3 gener,Puigneranuncia eltancamentde la fbricade Prats. 250persones esquedensense feina.

Febrer,El Lluansrepson a lacrida con-tra la gue-rra a lIraqamb actesmi movilit-zacions.

9 maig,El Lluans s comarcaconvoca a totes les llisteselectorals a signar lAcorddels Munts que garanteixque es continuar treballantper al reconeixement de lacomarca. Firmen 21 candi-datures dun total de 23.

26 maig,Eleccions munici-pals, canvi de colorpoltic a favor dERC.Canvi histric aPrats de Lluansdesprs de 24 anysamb governant CIU.

10 octubre,Membrado cam-pi de Catalunyade rallis.

16 novembre,hegemonia deCIU a lacomarca perles eleccionsal Parlament.J.M. Freixenetdiputat.

Maig,Puignertanca lafbrica deSantBartomeudel Grau.

20 febrer,referndum sobrela Constitucieuropea, la parti-cipaci s del40,46%, el Sobt poc ms del47% i el no persobre del 37%.

11 mar, uns descone-guts aterren la creu fran-quista de Sant Adjutori.

Juny,sequeraalLluans,Sant Boinecessitacubes perabastir-sedaigua.

28 octubre, elTribunal deComptes con-cemna lasecretria do-rist i SantFeliu Sasserraa tornar38.000 euros.

30 octubre,inauguracidun monlit aSant Sebastide Prats deLluans enrecord dels quivan morir durantla guerra civil.

9 desembre, es posa enmarxa ledici loval Lluansdel diari digital Vilaweb, de laqual ns responsable la rella.

22 desembre,cau la grossade Nadal a Vicamb el nme-ro 20.085,prop de 3.000arriben alLluans.

Gener,proble-mes da-basta-ment dai-gua aOlost iPerafita.

27 febrer, escomena a omplir labassa de Merls.

4 abril, el ConsellerFrancesc Baltasarinaugura la nova xarxadaigua dels pous deVilaseca don rebranaigua els pobles dePerafita, Sant Boi,Sant Bartomeu iSobremunt.

5 de maig, primera cami-nada reivindicativa peldret de pas pels caminsramaders a Olost.

27 maig,eleccionsmunicipals,CIU torna atenir majo-ria alLluansamb 7alcaldies.

30 novembre, el ConsellerJoaquim Nadal inaugura lanova carretera entre lEixTranvsersal i Olost.

Juliol,comenael primercampionatde bitllescatalanes.

23 febrer,mor IsidreBeltr,exdirectorde lIESCastelldel Quer.

14 Setembre,sinicia el retornde la formaciprofessional alLluans, al pro-per curs2009/2010 hihaur un graumitj dinformti-ca.

Abril,JustSociatscampieuropeuambraquetesde neu.

7 juny,eleccions alParlament Europeu,amb una bastencidel 59,92% el partitms votat a tots elspobles va ser CIU,excepte a Lluque ho va ser ERC.

Agost, elsegon plade barrisarriba aSantBartomeudel Grau.

Juliol, sinicienles obres dereparaci de lacarretera Olost-Eix desprs queapareguessinunc bonys al2008. Les obressallargaran finsa 10 mesos.

13 desembre, primera onadade consultes per la inde-pendncia a Perafita, Prats iAlpens.

28 maig, dos nensdeBadalonamoren ofe-gats a lariera deMerls.

23 juny,el CEIP ArcIris de la TorredOrist tancadefinitivamentles seves por-tes per faltadalumnes.

28 juny,el cicle Solc, msi-ca i tradici alLluans guanya elpremi Altaveu2001, lotorgalAjuntament deSant Boi deLlobregat.

30 novembre,tancament de les-corxador de Pratsdesprs de mesosdincertesa elgovern del munici-pi el tanca perquno hi ha viabilitateconmica.

22 desem-bre,es presentaoficialment elConsorci delLluans aEls Munts.

Novembre, elpilot JosepMMembradoguanya persisena vegadael campionatcatal de rallis,aquesta vegadasobre terra iasfalt.


rel

la

10

Encara recordo quan es planejava el primer nmero de larella junt amb alguns companys. Discutem, entre daltresmoltes coses, si realment a alg li interessaria fer publicitaten un mitj tan nou i indit a nivell de LluansEl temps ens ha donat la resposta i la ra a la majoria deplantejaments que posvem en el nou mitj. Els que vamposar fe en el nou repte hem vist, al cap dels anys, que hafuncionat i que ha estat un element informatiu, cultural idinamitzador de primer ordre entre la gent del territori i unelement dautntica cohesi social i autoestima territorial,malgrat les consideracions poltiques que en ocasions harebut.En aquells primers moments, alg dels que generalment senorgulleix de Lluans per que realment creu que s unterritori feble, segurament hauria pogut dir: aix no tindrxit, no s el moment, a ning no li interessar anunciar-se. Per sort, els responsables del naixement de la rella no com-partem aquesta visi i amb el temps les persones delLluans ens han fet adonar que realment estem en unacomarca dinmica.s per tot aix que crec que el Lluans t futur com acomarca i s possible si creiem fermament en nosaltresmateixos i les nostres possibilitats, sense recances. Hem dedeixar de banda duna vegada per totes les dependnciesque no ens ajuden a avanar i hem de fer daquestesdependncies noves frmules de treball cooperatiu sensesubmissions.Celebro sincerament el des aniversari de la rella i animoque limpuls de tirar endavant aquest gran projecte decomarca pugui continuar amb la mateixa ambici i amb laprofessionalitzaci que el mitj es mereix.ENHORABONA I ENDAVANT !!

Eva Boixad i CalmAlcaldessa de Llu i responsable de lrea de cultura,joventut i educaci del Consorci del Lluans.


la r

ella

11

L1 de mar del 2000 sortia per primera vegada la rella ambun tiratge de 3.000 exemplars. Va ser una iniciativa de las-sociaci Solc, msica i tradici al Lluans i, per aquestmotiu, la redacci de la revista estava formada majoritria-ment per membres vinculats a aquesta entitat. De mica enmica per la rella va anar agafant el seu cam, va constituir-se en entitat legal independent, amb estatuts propis, i vaaconseguir fixar una mplia xarxa de corresponsals .Deuanys sn molts per a una publicaci gratuta i amb gent tre-ballant majoritriament de manera voluntria, i ms en unterritori daquestes dimensions i caracterstiques. Els quevrem comenar en aquells moments ens movia la illusidoferir un mitj de comunicaci a la comarca, una eina perestablir contacte entre tots els lluanesos. Amb el tempssha vist que la revista omplia un buit existent al Lluans ila seva consolidaci es demostra quinzenalment: s espe-rada pels lectors i compta amb seccions fixes molt partici-patives.Escriure per a la rella mha suposat una gran satisfacci ialhora tamb maldecaps i crtiques. Crec per que lesforha valgut la pena, i que he pogut contribuir, com altres com-panys de la revista, a cohesionar una mica ms la comarca.Una cohesi en aquests moments molt necessria quanestem a punt de decidir cap on volem anar en la nova divi-si territorial.Ara la rella enceta una nova etapa amb vistes a la profes-

sionalitzaci de la publicaci, amb una plantilla en partrenovada i amb una dedicaci ms exclusiva. Desitjo queper molts anys continu sent un mitj capdavanter i queaconsegueixi eixamplar tots aquells objectius que ensvrem marcar en els inicis.

Roser Reixach i Bri

10 anys de la rella, 10 anysde cohesi al Lluans 10 anys i una nova etapa


rel

la

12

La secci del temps, ha sigutpresent a la revista des delprimer nmero. Els nostresobservadors me te orolgics,escampats arreu del Llua -ns, han anat en viant lesdades corresponents a latemperatura i a la quantitatdaigua de pluja caiguda acada quinzena.Les dades rebudes, sovintshan acompanyat de comen-taris sobre fenmens curio-sos o fets puntuals vinculatsamb el temps com les foto-grafies que ens fan arribar es -pontniament molts dels nos-tres lectors, evidenciant da-questa menera que la rella lafem entre tots.Aqu us mostrem uns taula i elgrfic que sen desprn. Mal -grat no ser del tot lleial a larealitat (per la intermitncia enla re cepci de dades dalgu-nes poblacions). Les xifresque shi mostren sn el resul-tat de lanlisi de les dadesrebudes al llarg daquests 10anys. Don es desprn le-vidncia de la gran sequeraque afect al Llua ns durantels anys del 2006 - 2007.La manca daigua va posar enestat dalerta tot el Llua ns,quan, per posar un exemple,a lhivern de 2007, poblacionscom Al pens, Llu o SantMart dAlbars, van recr rer acubes per abastir daiguapotable les seves poblacions. Altres cusiositats sn el bufa-rut que a comeaments deldeceni, arrancava un arbre degrans dimensions a la Deve -sa, prop de Prats de Llua -ns. Quant a les temperatures, eldia 16 de juliol de lany 2005Orist va enregistrar la mxi-ma en el conjunt del Llua -ns, enfilant-se el temmetrefins als 40,1, val a dir quetamb s a Orista on es varegistrar la mnima, amb -17,1, el 25 de desembre del2001. M.Rocadembosch


la r

ella

13

La gran sequera viscuda entre el 2006 i el 2007pos en estat dalerta tot el Lluans

Efectes del bufarut a la Devesa.2001/la rella

Revinguda daigua a Merls.2008/L.S.

La secada a Orist. 2007 /la rella-PCors

Gebrada als Munts. 2009/J.MCastro


rel

la

14

Grcies a tots aquells que feu i heu fet de la rella una realitat!redactors, corresponsals, fotgrafs, collaboradors habituals, distribudors, punts de distri-

buci, meteorlegs, lectors, collaboradors accidentals, entitats culturals, institucions,escoles, anunciants, informadors, clubs esportius, altres entitats, redactors, corresponsals,fotgrafs, collaboradors habituals i collaboradors espordics, distribudors, punts de dis-tribuci, meteorlegs, lectors, entitats culturals, institucions, escoles, anunciants, informa-dors, clubs esportius, altres entitats, collaboradors espordics,redactors, corresponsals,fotgrafs, collaboradors habituals, distribudors, punts de distribuci, meteorlegs, lec-

tors, collaboradors accidentals, entitats culturals, institucions, escoles, anunciants, infor-madors, clubs esportius, altres entitats, redactors, corresponsals, fotgrafs, collaboradorshabituals i collaboradors espordics, distribudors, punts de distribuci, meteorlegs, lec


la r

ella

15

la rella 10 anys

Documents

Transcript of la rella 10 anys