La ratlla groga VI
-
Upload
santa-anna -
Category
Documents
-
view
235 -
download
3
description
Transcript of La ratlla groga VI
Núm. 6
3r trimestre 2011
editorial Ja s’ha acabat el curs 2010-2011! Finalment, els alumnes de 4t d’ESO també hem arribat a
l’últim número de la revista d’aquest curs. Ha estat un número que ens ha costat molt de
fer perquè durant aquest últim trimestre hem estat molt enfeinats, especialment amb la
preparació de l’obra de teatre de final de curs i amb els exàmens finals. De totes maneres,
hem intentat que això no influís massa en el contingut de la revista.
De cara al curs vinent, esperem que els alumnes de 4t d’ESO de l’any que ve es vulguin fer
càrrec de La Ratlla Groga amb la mateixa il·lusió que nosaltres i els encoratgem a involu-
crar-se en la redacció dels números següents.
Com sempre continuarem escoltant les vostres propostes i suggeriments a laratllagro-
Desitgem que gaudiu de la lectura d’aquest tercer número i esperem que passeu unes molt
bones vacances!
El consell de redacció
Redacció: Janona Bagué, Helena Fabré, Marta Hinarejos, Lucia Tenorio i Manuel Gómez
Maquetació: Ricard Vilar
Col·laboradors: Marc Gómez, María Pérez, Xavier Montoriol
editorial l’indret secret Tot pujant pel carrer Ramelleres del barri del Raval de Barcelona, al costat de la plaça Vi-
cenç Martorell, hi trobem un racó que amaga una història molt curiosa i poc coneguda
de la ciutat. A la façana de la seu administrativa de Ciutat Vella, podem observar-hi un
torn de fusta en mal estat i amb restes de ciment a dins.
Aquest torn és un torn singular, ja que és l'antic torn d'orfes on s'hi deixaven els nens
abandonats, que eren recollits des de dins de l'edifici fent girar el torn. A la part superior
d’aquest, a la banda esquerra, hi ha la tapa i l'ull d'una caixa d'almoines on es recollien les
donacions de la gent. Els nens orfes estaven hostatjats a dins de l'edifici, a l'antiga casa de
la Misericòrdia, construïda l'any 1583.
Sorprenentment, el torn va funcionar fins a l'any 1931; de la majoria de criatures abando-
nades a la casa de la Misericòrdia només se’n sabia la data en què havien ingressat a l'asil.
entrevista entrevista
Per a l’entrevista d’aquest número hem con-
vidat en Toni Comín, exalumne de l’escola,
professor d’ESADE i exdiputat del Parlament
de Catalunya. Vam tenir una conversa amb
ell molt llarga i interessant, i us en presen-
tem un petit resum.
Com et vas sentir quan vas deixar l'escola?
Em semblava un horror això de marxar del Santa
Anna perquè jo era molt feliç aquí i ho vaig enyorar
molt. En el moment en què vaig sortir d'aquí, un
lloc acollidor i perfecte, me'n vaig anar a fer COU al
Jaume Bofill, on érem quaranta persones per classe.
Vaig notar molt de canvi ja que a tercer de BUP al
Santa Anna només érem disset alumnes. Hi havia
passat catorze anys i tenia molt bona relació perso-
nal amb els professors, hi havia molta confiança.
Quan vaig marxar vaig enyorar molt l'escola.
Què feies fora de l'horari escolar?
Des dels set anys tocava el piano a l'escola de músi-
ca de Barcelona i hi dedicava moltes hores. Però en
començar el COU, em va ser molt difícil combinar-
ho tot ja que havia de practicar el piano sis hores
diàries. Si hagués volgut dedicar-me a la música
professionalment, hauria d'haver deixat tota la res-
ta, la qual cosa incloïa deixar el Santa Anna. Tot i
això vaig continuar estudiant i tocant el piano. Fins i
tot em van convèncer perquè no em matriculés a la
universitat per dedicar-me completament a la músi-
ca. Vaig fer la selectivitat, on vaig treure molt bona
nota, però no em vaig matricular a la universitat. Al
cap de quinze dies que els meus companys comen-
cessin el curs i jo em quedés a casa tancat practi-
cant el piano, vaig adonar-me que em venia verti-
gen. A l'octubre immediatament em vaig matricular
a l'Autònoma.
Què vas estudiar?
Volia fer filosofia, que a més era compatible amb el
piano. Durant dos anys, vaig fer piano i filosofia fins
que a l'escola de música em van dir que triés quina
de les dues branques volia continuar fent. Amb tot
el dolor del meu cor, vaig deixar el piano perquè a
més amés, me n'hauria hagut d'anar a fora per conti-
nuar els estudis de música
Què et va aportar el piano?
El piano em va donar la capacitat d'esforç i disciplina
que després cal a la vida.
En deixar el piano, vaig poder matricular-me a cièn-
cies polítiques i vaig combinar la carrera de filosofia
i la de ciències polítiques i les vaig acabar les dues.
Què et va fer decantar cap a aquestes dues
carreres?
La política em venia de naixement. Sempre havia
sabut des de ben petit que faria filosofia i ciències
polítiques. Malgrat tot, de petit m'agradaven totes
les assignatures, sobretot m'encantaven les matemà-
tiques... però jo vaig triar lletres. L'escola m'ha mar-
cat moltíssim, tant a la meva vida com en els estudis
que he acabat fent.
entrevista
Creus que vas prendre la decisió correcta a
l’hora de triar la carrera?
A mi personalment em va costar moltíssim triar i
vaig estar molts anys pensant que potser havia estat
un error el que havia decidit, encara ara ho penso.
No podia assumir la realitat que és la llibertat de
triar. Triar és agafar un camí i, per tant, renunciar a
molts altres camins que mai sabràs si haurien estat
millors. Triar als divuit anys és tot un aprenentatge.
Ara, veient-ho amb perspectiva, crec que triar les
carreres que vaig escollir em va servir per tenir pro-
fessors molt bons i savis (sobretot a filosofia) i com
que la facultat de ciències polítiques era nova, vaig
estar-ne molt content, tot i que ara crec que podria
haver estat millor.
De les feines en què has treballat quines t'han
agradat més?
Jo he estat durant molts anys treballant de profes-
sor d’economia a ESADE i a l'escola Sagrat Cor i ara
he estat uns quants anys al Parlament.
Em costa molt contestar aquesta pregunta, dir si
m’agrada més estar al Parlament o fer de professor.
M’agrada molt estar al Parlament perquè, per una
part, em dóna el poder de prendre decisions, però
també té molts aspectes negatius, un dels quals és
que sempre hi haurà gent que pensarà que no estàs
fent bé la teva feia; també hi ha les baralles dins dels
partits... Fer de professor a la Universitat, en canvi,
no crec que tingui aspectes negatius, però tot i això
la part de la política m'atrau més. Per tant la meva
resposta és que m'agraden les dues feines de mane-
ra bastant igualada.
Has tornat a tocar el piano alguna vegada?
Aprofito tots els moments lliures que tinc per dedi-
car-m'hi, encara que m'agradaria poder tocar-lo tant
com voldria. Però almenys espero no oblidar-me'n
mai i poder-lo disfrutar, encara que sigui poc, però
intensament.
Moltes gràcies per haver vingut!
Gràcies a vosaltres. Tenim temps de fer un tour per
l’escola?
recomanació recomanació
El diumenge 19 de juliol es va anunciar una trista notícia per a tots els fans de Bruce Springsteen & The E
Street Band: el saxofonista de la banda, Clarence Clemons, havia mort després de passar dies en estat
greu degut a un vessament cerebral. Clarenece Clemons era probablement un dels saxofonistes més cèle-
bres que hagi tingut mai una banda de rock. Era l’ànima de la E Street Band i amb el seu so inconfusible,
era una de les senyes d’identitat de la banda de Springsteen. Per aquesta raó, i com a modest homenatge,
hem decidit fer la ressenya d’un disc de Bruce Springsteen & The E Street Band, en aquest cas Born to Run.
Born to Run és una disc que va ser publicat l’any 1975. Molta gent el considera el millor disc de Bruce
Springsteen. Això es pot discutir, però el que està clar és que Born to Run és el disc que va fer saltar a la
fama a Bruce Springsteen i el va convertir en un icona del rock’n’roll. Bruce Springsteen va dir que Born to
Run era una mena de disc conceptual ja que totes les cançons explicaven una història que podria succeir
en una mateixa nit d’estiu americana. Per tant, es tracta d’un disc amb un aire nocturn sense que això el
converteixi en un disc assossegat, a l’inrevés. El piano de Roy Bittan sona com mai i Clarence Clemons hi
interpreta molts dels seus solos de saxo més cèlebres.
recomanació
Aquí en teniu algunes cançons:
http://www.youtube.com/watch?v=gXETNl3ue8k
http://www.youtube.com/watch?v=-PTJHhUeAfc
recipe BROWNIE RECIPE
Brownie:
115 grams of butter
130 grams of white sugar
2 eggs
1 teaspoon vanilla extract
70 grams of unsweetened cocoa powder
70 grams of cup all-purpose flour
A pinch of salt
1/4 teaspoon baking powder
1 teaspoon vanilla extract
Frosting:
3 tablespoons butter, softened
3 tablespoons unsweetened cocoa powder
1 tablespoon honey
200 grams of confectioners’ sugar
1 teaspoon of vanilla extract
Preheat the oven to 175 degrees C. With some butter, grease a square pan, then flour it lightly. In a large
saucepan, melt the 115 grams of butter. Remove from heat, and pour in the sugar, the eggs, and one tea-
spoon of vanilla. Beat in the 70 grams of cocoa, the 70 grams of flour, salt, and baking powder. After-
wards, spread the batter into the prepared pan.
Bake the mixture in the oven for 25 to 30 minutes. Do not overcook.
To make the frosting: mix the 3 tablespoons of butter, the 3 tablespoons of cocoa, 1 tablespoon honey, 1
teaspoon vanilla, and one cup confectioners' sugar. While the brownies are still warm, spread the frosting
on them.
Enjoy!
recepta
recepta COCA DE SANT JOAN
Categoria: postres
Dificultat: mitjana
Temps d'elaboració: entre 30 minuts i 1 hora
Ingredients:
200 ml de llet
350 g de farina
50 g de mantega
30 g de llevat
pell d'una llimona i pell de mitja taronja
1 ou
150 g de fruita confitada
50 g de pinyons
2 cullerades soperes de sucre
1 culleradeta de sucre amb vainilla
½ culleradeta de sal
1 gota d'anís dolç
Preparació:
Primer escalfem la llet al microones fins que sigui tèbia.
Agafem un bol gros i hi aboquem 50 g de farina i els 30 g de llevat. Hi afegim la llet, la sal i el sucre avaini-
llat i ho barregem amb un batedor vigilant no fer grumolls. Un cop feta la crema, la deixem reposar a
temperatura ambient durant 30 minuts perquè faci esponja.
A continuació, batem els ous i els incorporem a l'esponja mentre amassem lentament. Sense parar
d'amassar, incorporem els 300 g restants de farina.
Deixem reposar la massa 5 minuts a tempretaura ambient i tot seguit hi incorporarem la mantega sense
parar d'amassar. Un cop amassada la pasta, al damunt hi tirarem una mica d'oli i l'embolicarem amb paper
de film i la deixarem a la nevera unes 4 hores. Perquè la massa no s'adhereixi, abocarem oli a la superfície
del paper.
Després d'estar a la nevera el temps indicat, estendrem la massa amb un corró i la decorarem amb fruites
confitades, sucre, pinyons i unes gotetes d'anís pel damunt. Deixarem reposar la coca un parell d'hores
perquè fermenti.
Finalment, posarem la coca al damunt d'una superfície antiadherent i la introduïrem al forn amb una safata,
al voltant d'uns 200 graus, durant 20 minuts.
Bon profit!
concurs Com ja sabeu, el concurs d'aquest tercer número consistia en fer un dibuix d'alguna cosa
de l'escola. Primer, volíem agrair-vos a tots que hageu participat en el concurs; n'hi havia
molts de molt bons i ens ha estat molt difícil triar un sol dibuix guanyador. És per això que
a la portada de la revista hi podeu veure sis dibuixos, corresponents als sis finalistes.
El dibuix guanyador ha estat el d'en Ramon Esteve de 1r de primària. Moltes felicitats! Ens
ha encantat la teva manera de retratar una de les coses més quotidianes de l'escola, la fila
del menjador. Aquí teniu el seu dibuix.
Moltes gràcies a tots, sou uns veritables artistes!
Ramon Esteve de 1r de Primària
tira còmica