La programacio imprimir

M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i Literatura

Índex

1. INTRODUCCIÓ 1

2. LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO 2

3. OBJECTIUS 5

3.1 OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA 53.2 OBJECTIUS TERMINALS 6

4. IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI 6

5. CONTINGUTS 8

5.1 CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO 85.2 PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR 9

6. TEMPORITZACIÓ 10

7. ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES 10

8. METODOLOGIA 11

8.1 PRINCIPIS DIDÀCTICS 118.2 AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT 128.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA 12

9. AVALUACIÓ 14

9.1 EL PROCÉS D’AVALUACIÓ 149.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ 159.3 CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES 169.4 PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ 17

10. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS 17

11. ELS EIXOS TRANSVERSALS 21

12. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 21

13. UNITATS DIDÀCTIQUES 23

UNITAT 1 25

ACTIVITATS UNITAT 1 27ACTIVITATS DE LA UNITAT 27

i


ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 28ACTIVITATS DE REFORÇ 28ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 29

UNITAT 2 30

UNITAT 3 32

U NITAT 4 34

UNITAT 5 36

UNITAT 6 38

UNITAT 7 40

UNITAT 8 42

UNITAT 9 44

14. BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES 47

15. ANNEXOS 48

ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS 1ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO 3ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES 7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE 7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE 8DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE 9ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ 10AVALUACIÓ DEL PROCÉS 10AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 11REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ 12AVALUACIÓ FORMATIVA 13ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA 14MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS 14MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL 17ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1 18ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1 20ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES 22ACTIVITATS UNITAT 1 43ACTIVITATS DE LA UNITAT 43ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 44ACTIVITATS DE REFORÇ 44ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 45ACTIVITATS UNITAT 2 46ACTIVITATS DE LA UNITAT 46ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 48ACTIVITATS DE REFORÇ 48ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 48ACTIVITATS UNITAT 3 49

ii


ACTIVITATS DE LA UNITAT 49ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 51ACTIVITATS DE REFORÇ 52ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 52ACTIVITATS UNITAT 4 53ACTIVITATS DE LA UNITAT 53ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 56ACTIVITATS DE REFORÇ 56ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 56ACTIVITATS UNITAT 5 57ACTIVITATS DE LA UNITAT 57ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 59ACTIVITATS DE REFORÇ 59ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 59ACTIVITATS UNITAT 6 60ACTIVITATS DE LA UNITAT 60ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 63ACTIVITATS DE REFORÇ 63ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 64ACTIVITATS UNITAT 7 65ACTIVITATS DE LA UNITAT 65ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 69ACTIVITATS DE REFORÇ 69ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 70ACTIVITATS UNITAT 8 72ACTIVITATS DE LA UNITAT 72ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 77ACTIVITATS DE REFORÇ 77ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 78ACTIVITATS UNITAT 9 80ACTIVITATS DE LA UNITAT 80ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 83ACTIVITATS DE REFORÇ 83Activitats d’ampliació 83

iii


4

1. INTRODUCCIÓ

La programació didàctica és un projecte educatiu organitzat i estructurat dirigit a una

determinada etapa de l’ESO o del Batxillerat. Es refereix a una àrea o una matèria concreta, cobreix un

període d’un any lectiu o escolar i pretén arribar a cobrir les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat

d’un determinat nivell educatiu.

La programació didàctica ha d’estar formada per les següents parts:

- Els objectius, entre els quals cal diferenciar els generals d’etapa i els d’àrea en el cas

de l’ESO, o matèria en el cas del Batxillerat.

- Els continguts, entre els quals cal distingir els procedimentals, els conceptuals i els

actitudinals.

- Els criteris i els mètodes d’avaluació.

- La metodologia i les orientacions didàctiques que caldrà aplicar en el procés educatiu.

- Els recursos i els materials emprats pel professorat i l’alumnat.

- La relació amb els eixos transversals.

- L’atenció a la diversitat de l’alumnat i a les seves necessitats educatives específiques.

- Valoració del procés d’ensenyament utilitzat i/o programat ( partint del tercer nivell de

concreció), presa de decisions i posteriors correccions al llarg del mateix curs, o a

considerar pels cursos següents.

A més, està formada per una sèrie de parts regulades en l’actual marc legal: Llei orgànica

10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació. En el nostre cas, el Govern català, que té la

competència plena en matèria d’educació, va aprovar el Decret 179/2002, de 25 de juny (DOGC

4/7/02), pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria. Aquests

currículums estableixen els principis essencials de la proposta educativa i determinen els objectius

generals corresponents a l’ESO i al Batxillerat, com també a les diferents àrees i matèries que s’han

d’impartir en aquestes etapes educatives

Al mateix temps, no hem d’oblidar que la programació didàctica té la finalitat d’orientar-nos

com a professors en la nostra labor docent —què, com i quan ensenyar— i ajudar l’alumnat en el seu

estudi —què, com i quan estudiar i aprendre— . Per tant, acompleix la funció de donar sentit a l’esforç

del professorat i de l’alumnat, evita les improvisacions i serveix per a organitzar i distribuir de manera

adequada els materials, els recursos, els espais i el temps disponible. Per aconseguir això, ens hem de

servir de l’avaluació—què, com i quan avaluar— i, aquesta ha de ser considerada com un mitjà i mai

com una finalitat. I així, després fer les correccions oportunes.

Finalment, doncs, amb tots aquests propòsits i objectius, ens disposem al desenvolupament de

la nostra programació didàctica destinada a quart de l’ESO i més concretament a l’àrea de Llengua i

literatura catalanes. El nostre punt de partida és un centre on s’imparteix l’ESO amb tres línies i dos

de Batxillerat amb tres modalitats (Humanístic i Ciències Socials , Científic i Tecnològic). Per atendre

la diversitat, a l’ E.S.O., es disposa de:

- una aula d’acollida (AA), on s’apleguen els/ les alumnes nouvinguts/des.

- una unitat d’adaptació curricular (A. OBERTA) on s’ imparteix classe a alumnes de segon

cicle amb necessitats educatives específiques (ACIS).

- una unitat d’ adaptació curricular (A. ORIENTACIÓ) dirigida als alumnes de quart amb un

ritme lent d’ aprenentatge.

La línia educativa es basa en una participació democràtica de la comunitat escolar: alumnat,

pares/mares, professorat, PAS, AMPA i Ajuntament, constituint, segons la normativa, el Consell

Escolar. Pel que fa a l’entorn social i econòmic del centre educatiu, es tracta d’un centre ubicat a

Barcelona, en un barri perifèric. A l'hora de programar, s’ ha tingut en compte la situació lingüística

de l'alumnat pel que fa a la llengua catalana. Podem dir que la majoria dels nostres alumnes són

castellanoparlants, amb un nivell de català parlat passiu molt considerable, però amb un nivell de

català escrit força bo. Aquest alumnat, abans d'arribar a l'institut, ha rebut ensenyament de / i en

llengua catalana. Un altre fet a considerar és que la majoria no han sentit mai la necessitat d'expressar-

se en català i en els darrers anys, la presència d'alumnat procedent d'àmbits lingüístics no hispànics i

no romànics s'ha incrementat, cosa que fa que els grups siguin més diversos des del punt de vista de

l'aprenentatge de la llengua.

D'altra banda, segons el Decret ja esmentat que regula el currículum de secundària també

hem tingut en compte els continguts comuns de l'àrea de llengua castellana per tal de no reiterar-los.

2. LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO

La finalitat bàsica de l’àrea de llengua catalana (i castellana) i literatura a l’ESO és, en acabar

l’etapa, que els nois i les noies siguin capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits amb

propietat, autonomia i creativitat en llengua catalana i castellana; fent-los servir per comunicar-se i per

organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. Ara

bé, a partir d’aquesta finalitat inexcusable, cal adequar l’activitat didàctica i, si cal, els continguts i els

objectius a les situacions concretes en què es trobi l’alumnat, intensificant alhora els mitjans

d’aprenentatge de la llengua menys afavorida o menys coneguda. Malgrat que, hem fet una excepció

en una activitat de visualització d’un anunci de la DGT en llengua castellana per exemplificar un text

argumentatiu .

Pel que a fa a l’aprenentatge de la llengua, es proposa que l’alumnat desenvolupi un seguit

d’habilitats lingüístiques relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió de

missatges orals i la redacció de textos escrits. Cal fer notar, però, que tot el professorat ha de contribuir

a millorar les capacitats esmentades.

Des de la matèria de llengua catalana i literatura, ens hem de plantejar l’absoluta necessitat

d’una estreta coordinació de tot l’equip docent que intervé en un grup d’alumnes en concret, perquè

així millorin les seva competència lingüística d’aprenentatge.

Aquesta premissa implica tenir una perspectiva pedagògica d’estreta col·laboració entre el

professorat de llengua catalana (i de llengua castellana) amb la finalitat d’evitar repeticions, de confluir

i de posar-se d’acord en una terminologia comuna i/o d’afavorir l’aprenentatge mitjançant un

plantejament d’activitats complementàries o paral·leles. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir una

eficàcia i una transferència de coneixements d’una matèria a una altra amb un plantejament que

rendibilitzi els aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües.

Si ens fixem en els continguts de l’àrea, veurem que estan organitzats en diverses seccions

(conceptuals, procedimentals i actitudinals), la qual cosa no implica treballar-los de forma separada, ja

que el com i el perquè l’alumnat aprèn no és indiferent respecte a allò que s’aprèn. Així doncs, les

activitats d’ensenyament i d’aprenentatge amb els alumnes han de presentar un caràcter integrat, i han

de ser desenvolupades a partir d’una sèrie de tasques significatives i útils per a aquells que les duen a

terme. Al mateix temps, els continguts esmentats (conceptuals, procedimentals i

actitudinals) s’agrupen, explícitament1, en quatre apartats:

1. L’ús de la llengua: fa especial èmfasi en l’enfocament comunicatiu i s’insisteix en els

continguts relacionats amb els mitjans de comunicació i en la potenciació de la competència

comunicativa, que té en la llengua oral el seu àmbit d’actuació. De la llengua escrita, cal destacar els

processos cognitius en els quals intervé la planificació, l’organització, la textualització i la

monitorització, segons la situació comunicativa i els coneixements de l’escriptor; tot plegat ben

contextualitzat.

2. La literatura: té com a objectiu que l’alumnat aprengui un model de llengua ric en

possibilitats expressives, a més d’educar el gust per la lectura i d’adquirir determinats coneixements i

aprenentatges sobre la vida; útil especialment en l’adolescència. Ara bé, el més important és formar

lectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, assaborir-les, resumir-les i fer-ne un 1 Delimitat pel Decret 179/2002, de 25 de juny, publicat al DOGC núm.3670 – 04/07/2002.

comentari. També haurem de tenir en compte que l’ensenyament de la literatura adquireix dos

enfocaments diferenciats per als dos cicles de l’etapa. En el primer cicle, es pretén habituar l’alumnat a

"llegir", analitzar i valorar el text literari per si mateix. Mentre que al segon cicle s’escau l’estudi

cronològic dels diversos moviments literaris, així com dels autors i les obres més destacades de la

literatura catalana.

3. Llengua i societat: aquest apartat és imprescindible davant les situacions de plurilingüisme i

diglòssia, cada dia més marcades, que presenta la nostra llengua en la societat en què vivim. És per

això que hem d’educar els nostres alumnes en el respecte per la pluralitat de cultures (i de llengües)

alhora que els donem un referent perquè es situïn en una societat que té la llengua com una de les

institucions socials bàsiques. D’acord amb això es proposa que treballin els aspectes següents:

a) Situació de la llengua dintre d’una història i d’uns contactes humans.

b) L’aspecte lingüístic de Catalunya.

c) Les normes legals que en regulen la convivència.

d) Les variants de la llengua

Al mateix temps, caldrà que fem una anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelin un ús

del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, socials (o de classe) i territorials. No obstant, aquesta

tasca no l’hem de dur a terme només des de l’àrea de llengua i literatura, sinó que ateny tot l’equip

docent. Així doncs, hem de fer notar tots aquests aspectes i donar als alumnes els elements

necessaris per tal d’analitzar-los i evitar-los. D’aquesta manera potenciarem les actituds de respecte

per totes les manifestacions humanes del llenguatge.

4. L’estudi de la llengua:

- Reflexió sobre el codi i el seu contingut específic, ja que pot ajudar l’alumnat a formalitzar el

pensament. Cal privilegiar l’activitat pràctica.

- Respecte al lèxic: posar en relació els continguts de procediments amb els de conceptes. Per

exemple, la consulta del diccionari i el comentari lèxic d’un text han d’anar paral·lels al treball

conceptual, així aconseguirem una creixent exigència d’un ús lèxic precís i rigorós; un lèxic que, a poc

a poc, afavoreixi un domini de tots els àmbits del llenguatge.

Per tal de sistematitzar tots els continguts que presenta el Decret, tots aquests quatre apartats, la

nostra programació els presentarà subdividits en tres sense obviar-ne cap.

3. OBJECTIUS

A continuació presentem els objectius i els continguts prescrits pel Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya. No hem de perdre la referència que en l’Educació Secundària

Obligatòria es consoliden els aprenentatges instrumentals de l’educació primària, s’inicia els alumnes

en altres camps del saber moderadament especialitzats i s’aprofundeixen les àrees fonamentals d’acord

amb l’edat i capacitat. A més, s’estableixen les bases i es dóna l’orientació per a la incorporació a la

vida activa i professional, de manera que tot l’alumnat pugui assumir els seus deures i exercir els seus

drets com a ciutadans.

3.1 OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

L'ensenyament de la llengua i de la literatura, tant en català com en castellà, en l'etapa d'ESO

tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que exposem a continuació:

1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat.

2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal.

3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i

transmetre informació.

4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals

i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.

5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa

i al tipus de discurs.

6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament.

7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a

element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües.

8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les

seves obres.

9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més

significatius.

10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de

l’individu, afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà

d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.

11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l’Estat espanyol i del món actual i, ser

conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta

pluralitat.

3.2 OBJECTIUS TERMINALS

Són els indicadors del grau d’assoliment de tots els continguts que van apareixent en cada

unitat. Per tal de no copiar-los els presentarem en l’annex 1. Són còpia fidedigna del Decret esmentat

anteriorment.

4. IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

La identificació de les competències de base dóna compte de les demandes actuals de la

societat que, des dels seus diversos àmbits, requereixen del sistema educatiu nous plantejaments que

donin resposta a les necessitats de la formació dels nois i noies per desenvolupar-se en la vida

quotidiana.

L’any 1997, fent-se ressò d’aquesta necessitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat

de Catalunya, impulsa un estudi per a la identificació de les competències bàsiques que l’alumnat

hauria de tenir en acabar l’escolaritat obligatòria El Consell Superior d’Avaluació del Sistema

Educatiu rep l’encàrrec de realitzar aquest estudi i sol·licita el suport de la Fondatión des Régions

Européennes pour la Recherche en Éducation et en Formation (FREREF), per tal de fer-lo extensiu a

altres regions europees. D’aquesta manera es forma una comissió responsable, coordinada des de

Catalunya, amb participació de dues regions més: les Illes Balears i les Illes Canàries.

L’estudi, que es desenvolupa per primera vegada el curs 98-99, recull l’opinió del conjunt de la

comunitat educativa i presenta una relació de competències bàsiques identificades per àmbits: àmbit

matemàtic, àmbit social, àmbit tecnicocientífic, àmbit del llenguatge i àmbit laboral, tot i que

actualment tenen una distribució més pormenoritzada. En el cas de l’àmbit del llenguatge –que és el

nostre- presenta les dimensions següents:

a) EXPRESSIÓ ORAL:

- Habilitats : expressar ordenadament i amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres.

Comprendre el vocabulari bàsic dels discursos orals simples. Reconèixer les frases

fetes i els refranys d’ús freqüent.

- Actituds : respectar les formes d’expressió d’altres persones i valorar la pluralitat

lingüística.

b) EXPRESSIÓ ESCRITA:

- Coneixements : tenir assumides les tècniques bàsiques de redacció (conèixer les

normes ortogràfiques, narratives, de discurs, etc.)

- Habilitats : expressar-se amb correcció i coherència. Saber extreure conclusions.

Tenir habilitat per descriure situacions.

- Actituds : valorar la presentació i l’ordre en la comunicació escrita.

c) COMPRENSIÓ ORAL:

- Habilitats: tenir capacitat per a atendre, per a escoltar. Tenir capacitat de

concentració i de síntesi. Saber objectivar un missatge.

d) COMPRENSIÓ ESCRITA:

- Coneixements : conèixer la lectura pel que fa a la recerca d’informació.

- Habilitats : utilitzar eines del llenguatge com ara diccionaris, enciclopèdies, etc.

Comprendre discursos escrits. Relectura.

- Actituds : valorar la importància de l’ús de les biblioteques. Gaudir de la lectura d’un

text.

e) VALORACIÓ SOCIOCULTURAL DEL LLENGUATGE:

- Actituds : valorar l’aprenentatge i l’ús de les llengües estrangeres com a mitjà de

desenvolupament personal.

f) VALOR ESTÈTIC DEL LLENGUATGE:

- Habilitats : ús del llenguatge per transmetre sentiments.

g) ÚS MEDIÀTIC DEL LLENGUATGE:

- Actituds : respectar els sentiments de les persones respecte del seu territori i la seva

pròpia llengua.

5. CONTINGUTS

D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la Llengua i la Literatura

s’estableixen tres tipus de continguts:

a) procediments que es refereixen a destreses per a la producció i la interpretació del discurs, i

també per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i

l’aplicació dels coneixements gramaticals i literaris;

b) conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i llur

funcionament en el discurs, sobre la variació de la llengua i en els usos, i sobre les

convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció;

c) actituds afavoridores de la normalització de l’ús del català, d’un comportament lingüístic no

discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.

Aquests tres tipus de continguts s’apliquen als quatre nuclis següents:

Ús de la llengua

Història de la literatura

Llengua i societat

Estudi de la llengua

La interrelació dels continguts és un factor que caldrà tenir en compte en llur seqüenciació al llarg

d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i de

les tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

5.1 CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO

DECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670. Veure l’Annex 2

5.2 PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR

UNITATS

ÚS DE LA LLENGUA. LLENGUA I

SOCIETATESTUDI DE LA LLENGUA LITERATURA

1

- Tipologia textual: la conversa

- Propietats del text I : l’adequació

- Vocabulari temàtic: els esports.

- Abreviacions.- El segle XX :

caaracterístiques generals.

2

- Tipologia textual: la narració

- Propietats del text II : la cohesió

- Vocabulari temàtic: els vehicles.

- Funcions sintàctiques I : subjecte i

predicat.

- El Modernisme I : Joan

Maragall.

3

- Tipologia textual: la descripció

- Propietats del text III : la

coherència.

- Vocabulari temàtic: els oficis.

- Funcions sintàctiques II : CD, CI i

CRV.

- Substitució pronominal.

- El Modernisme II : Víctor

Català i Santiago Rusiñol.

4- Tipologia textual: l’exposició

- Vocabulari temàtic: l’empresa.

- Funcions sintàctiques III : Atribut,

Predicatiu, CC i C Agent.

- Substitució pronominal.

- El Noucentisme: Eugeni

d’Ors i Josep Carner.

5- Tipologia textual: l’argumentació

- Vocabulari temàtic: el comerç.- L’oració composta.

- Les Avantguardes: Joan

Salvat- Papasseit.

6

- Textos formals : el currículum, la

sol·licitud, la carta i el C. Electrònic.

- Vocabulari temàtic:

l’administració.

- La subordinada substantiva.- La literatura fins als anys

40.

7

- Situació sociolingüística a

Catalunya.

- Vocabulari temàtic: convivència i

valors.

- La subordinada adjectiva. - La narrativa de postguerra.

8- Variació geogràfica i estilística.

- Vocabulari temàtic: els espectacles.- La subordinada adverbial.

- La poesia i el teatre de

postguerra.

9

- Expressió d’actituds morals:

disculpar-se, perdonar, lamentar,

agrair i demanar.

- Revisió de sintaxi. - Literatura contemporània.

Per tal de tenir una visió més detallada presentem una planificació per trimestres. Veure annex 3

6. TEMPORITZACIÓ

El conjunt d’aquestes nou unitats didàctiques en què hem organitzat aquest 4t d’ ESO quedarien

seqüenciades de la següent forma:

- Primer trimestre 4t ESO – Unitats 1, 2 i 3

- Segon trimestre 4t ESO – Unitats 4, 5 i 6

- Tercer trimestre 4t ESO – Unitats 7, 8 i 9

Cadascun dels crèdits consta de tres unitats que s’hauran de treballar al llarg de les 33 hores que li

corresponen. Tanmateix, però, suggerim dues hores més de treball per a la darrera unitat de cada

crèdit, ja que hem de preveure les hores d’avaluació de cadascun dels crèdits i, si ho considerem

necessari i el repàs dels continguts treballats abans de fer una prova escrita i després les activitats de

reforç i ampliació. Aquesta temporització apareix en la programació.

7. ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

Segons la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, els professors

hem d’adequar els continguts a les capacitats de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a

través d’una adaptació curricular individual (ACI), que podrà ser, si s’escau, significativa (ACIS).

També caldrà que fem ús de continguts complementaris, d’ampliació o de reforç, per a l’alumnat

que els necessiti.

Així mateix, per a completar i ampliar la informació a l’alumnat més avantatjat, els llibres de

text solen presentar -normalment al final de cada unitat- una sèrie d’activitats que aprofundeixen en

aspectes molt concrets. En canvi, cal aportar material adaptat a les necessitats de l’alumnat amb un

ritme d’aprenentatge més lent. D’acord amb aquest fet, el professorat haurem de preparar aquest

material al llarg del curs segons quines siguin aquestes necessitats.

No obstant això, ja hem esmentat els recursos de centre de què disposem en aquest supòsit teòric.

Aquest aspecte no significa que no tinguem en compte l’atenció a la diversitat en el nostre treball,

ja que sí que la contemplem en els apartats corresponents d’ Avaluació i Recursos Pedagògics, com

podrem comprovar més endavant en les unitats didàctiques.

8. METODOLOGIA

8.1 PRINCIPIS DIDÀCTICS

Entenem que el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir els requisits següents:

Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges previs.

Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus

coneixements previs i de la memorització comprensiva.

Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius per ell mateix.

Afavorir situacions en què l’alumnat hagi d’actualitzar els seus coneixements.

Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, per tal que resulten

motivadores.

Conseqüentment amb això els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

L’aprenentatge ha de partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements

previs. Hem d’afavorir situacions en què els alumnes hagin d’actualitzar els seus coneixements.

Treballar amb una metodologia activa i constructivista: l’activitat mental constructiva de

l'alumnat és el factor fonamental de l'aprenentatge: és l'alumne/a qui, en darrer terme, modifica i

reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, d'aquesta manera, el seu propi

aprenentatge. El paper del professorat hi és fonamental: és mediador i guia d'aquest aprenentatge.

Hem d’atendre aspectes referits al clima de participació i d’integració de l’alumnat en el procés

d’aprenentatge:

- Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i configuració

dels aprenentatges.

- Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge.

- També és important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.

Afavorir la motivació, per tant, s’ha de partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives

de l’alumnat. Hem de programar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, a fi

que resultin motivadores.

Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius amb autonomia.

L’aprenentatge ha de ser funcional, és a dir, ha de ser aplicable a la pràctica i, alhora, ha de servir

per a poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).

Les activitats han d’atendre a la diversitat. La nostra intervenció educativa amb l’alumnat assumeix

com un dels seus principis bàsics tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, així com els

diferents interessos i motivacions.

Cal potenciar l'autoconcepte, l’autoestima i l’equilibri personal i afectiu de l'alumnat. Així, hem de

valorar positivament els seus èxits i hem d’evitar de posar-los en situacions exemplificatives o de

ridícul com a conseqüència d'un fracàs o d'una mala actitud. Així mateix, hem d’exigir que

l’alumnat respecti a tot el professorat.

El procés educatiu ha de ser avaluat de forma que analitzi tots els aspectes del procés educatiu i que

permeti la retroalimentació, l’aportació d’informacions precises que permetran reestructurar l’activitat

en el seu conjunt.

8.2 AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT

La diversitat d’agrupaments al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’assolir dos

objectius:

a) Proporcionar una millor explotació de les activitats escolars.

b) Constituir un instrument d’adequació metodològica a les necessitats de l’alumnat.

Per tant, podrem agafar com a criteris d’un possible agrupament els següents:

Ritme d’aprenentatge.

Interessos.

Motivació

Naturalesa de l’àrea o de l’activitat.

Així, tal com s’ha dit, la metodologia utilitzada és bàsica per a assolir els objectius educatius

que ens plantegem. La LOGSE insistia en la metodologia constructivista, és a dir, cada alumne/a havia

de construir el seu coneixement a partir d’aquells que ja tingués interioritzats i la LOCE, en canvi,

posà l’accent en els coneixements teòrics de l’alumnat i, en aquest punt, el paper de les explicacions

del professorat és clau. Nosaltres utilitzarem una metodologia mixta, ja que combinarem les dues línies

d’ensenyament.

8.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA

Estem convençuts que l’educació ha de ser integral i que, a més dels coneixements, cal

ensenyar habilitats i tècniques, actituds, valors, estratègies d’anàlisi i de resolució de problemes; raó

per la qual utilitzarem una metodologia activa que faci participar l’alumnat en el seu procés

d’aprenentatge.

Seguint aquesta línia, el mètode d’ensenyament-aprenentatge que proposem comporta les

implicacions metodològiques que desenvolupem tot seguit.

D’entrada, l’ensenyament de la llengua a l’aula tindrà lloc en el marc del que en didàctica

s’anomena “enfocament comunicatiu”. Això significa que l’aula ha de ser el lloc on es produeix una

comunicació real entre el professorat i l’alumnat, i on el professorat possibilitarem que l’ensenyament

es realitzi en un context d’intercanvi d’opinions i d’experiències. Al mateix temps, ajudarem a

l’alumnat a aconseguir majors nivells d’autonomia en el seu procés d’aprenentatge.

A més, l’alumnat intervindrà activament en la programació i l’avaluació del treball a l’aula. Per

això, i encara que les interaccions que es puguin produir a l’aula siguin diverses segons l’activitat a

realitzar, haurà de predominar el treball en grup.

A classe el treball girarà al voltant de textos, sempre tenint en compte les quatre habilitats

lingüístiques: comprensió oral, comprensió escrita, expressió de missatges orals i escrits. El material

lingüístic utilitzat serà divers, perquè diverses seran també les situacions de comunicació i els

discursos que es faran servir. Treballarem amb textos reals (o, almenys, versemblants), complets,

suggerents i pròxims a l’alumnat, audicions i visionats d’anuncis publicitaris i pel·lícules. No oblidem,

però, que en la construcció dels nous aprenentatges el punt d’arrancada seran els coneixements previs

de l’alumnat.

Com a conclusió, volem recordar que segons el Decret 179/2002, de 25 de juny, l’alumnat ha

de saber i ha de conèixer tres llengües: el català, l’estrangera, i el castellà.

D’acord amb aquest precepte, caldria que tots els departaments de llengües ens plantejàrem

uns punts o criteris d’ensenyament i d´aprenentatge comuns a l´hora d´impartir la docència i tenir en

compte aspectes com: la importància de la llengua oral i la llengua escrita, la penalització de faltes

d’ortografia, la importància de la lectura d’un llibre per trimestre, la nomenclatura o el sistema

d’anàlisi sintàctica, evitar repeticions, buscar les mateixes pautes de treball, etc. Així doncs, és

important que hi hagi una estreta coordinació no sols entre les departaments de llengües sinó també

amb l’equip docent en què formem part.

9. AVALUACIÓ

9.1 EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

Considerem l’avaluació com el procés formatiu en què l’alumnat constata l’assoliment dels

objectius i, per tant, del procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes

característiques bàsiques:

- Ha de ser processual, al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

- Ha de ser integral, és a dir, ha de comprendre tots els elements de l’actuació educativa.

- Ha de ser sistemàtica i continuada, s’ha de fer en cada part del procés i ha de tenir en compte

les avaluacions anteriors.

- Ha de ser estructurant, és a dir, ha de permetre reajustar el procés.

- Però especialment ha de ser diferenciada i criterial, és a dir, s’ha de basar en els criteris i els

instruments que negocien el professorat i l’alumnat, i ha de tenir un protagonista: l’alumnat,

sempre assessorat pel professorat.

Seguint la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, l’avaluació haurà

de ser de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, haurà de tenir les fases següents:

a) Fase inicial, en la qual caldrà tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat amb

l’objectiu de detectar-hi possibles problemes o limitacions que hauran de ser corregits en aquesta

primera etapa.

b) Fase contínua o formativa, que és la que permet una valoració del procés d’aprenentatge de

cada alumne en qualsevol moment. Amb aquesta finalitat, haurem de portar un control de les

tasques, les pràctiques i els exercicis fets a classe i a casa. També caldrà valorar l’interès i la

participació de l’alumnat.

c) Avaluació final-sumativa a partir d’una prova objectiva final que pot constar de preguntes breus

o de desenvolupament, com també de qüestions més pràctiques, com per exemple, comentaris de

text.

9.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ

D’acord amb la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, les

qualificacions s’hauran de formular en xifres d’1 a 10, sense decimals. Les qualificacions iguals o

superiors a 5 punts es consideraran positives, i les restants, negatives.

Aquesta Llei també estableix, en el context de l’avaluació contínua, que la valoració positiva

del rendiment de l’alumnat en una sessió d’avaluació significarà que aquest haurà assolit els objectius

programats i que haurà superat totes les dificultats que havia mostrat anteriorment. Per tant, cap

alumne/a no podrà obtenir una qualificació positiva en una avaluació si no ha adquirit els continguts

mínims des del començament del curs fins al moment de l’avaluació.

Pel que fa al sistema d’avaluació, com a norma general els diferents tipus de continguts els

avaluarem, orientativament, d’acord amb la proporció següent2:

1. Els coneixements de continguts (50% de la nota final). Caldrà comprovar els coneixements a través

de:

- Proves de coneixement escrites i orals.

- El domini de l’expressió oral i escrita per explicar convenientment els coneixements.

- L’ús adequat de l’anàlisi crítica.

Així mateix, caldrà valorar la coherència a l’hora d’expressar les idees tant en les proves

escrites com en les orals.

2. Els procediments (30% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents:

- La prova de lectura. Encara que cal fer constar que la lectura del llibre és obligatòria i

eliminatòria pel que fa a la nota de l’avaluació, és a dir, qui no hagi llegit el llibre no pot

aprovar el crèdit.

- La indagació i la investigació per arribar al coneixement.

- El treball en grup.

- El quadern de classe (la neteja, l’ordre, la conservació, l’organització dels continguts, etc.)

- El treball individual (realització d’esquemes, síntesis, dictats, comentaris de text, etc.)

3. L’actitud (20% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents:

- L’assistència a classe i la puntualitat.

- La participació i el comportament adequat a classe.

- La solidaritat i la tolerància.

- La participació activa a l’aula.

- El manteniment de l’aula i del material d’aquesta, i el lliurament dels treballs en els terminis

previstos.

2 Aquest sistema és el que aplicarem al grup-clsse, mentre que a lápartat 9.3 dáquesta programació explicitem quin sistema establirem per a avaluar els alumnes que tinguin dificultats en láprenentatge o treballin amb un currículum adaptat (ACI, ACIS, etc.).

No obstant, com que l’avaluació és contínua i integradora, no hi haurà recuperacions

d’avaluacions. Solament en casos molt especials —absència a l’examen per malaltia o per qualsevol

altra causa justificada— es repetiran les proves objectives el dia que considerem oportú.

L’alumnat no avaluat positivament al mes de juny podrà presentar-se a unes proves

extraordinàries a finals del mes de juny.

Respecte a l’alumnat que promocioni de tercer a quart dÉSO amb l’assignatura de català

pendent, se li atorgarà un dossier a realitzar trimestralment durant el curs de 4t. d’ESO. A més, a final

de curs se li realitzarà una prova escrita sobre els dossiers i aprovarà l’assignatura pendent sempre que

superi l’examen i hagi entregat els dossiers complets i correctes.

9.3 CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES

Lògicament, no podem avaluar tot l’alumnat igual, sinó que com a professors haurem de

tenir en compte la diversitat de l’alumnat a l’aula a l’hora de programar i de fer les classes. El perfil

d’aquest alumnat respon habitualment a nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques o

conductuals; a més de lálumnat nouvingut cada dia més abundant en la realitat de l’aula . Però

com bé diu la LOCE el currículum ha de ser obert i flexible perquè s’adapti a les necessitats

bàsiques dels nostres alumnes.

Així doncs, en l’avaluació dels nois i noies amb necessitats educatives específiques haurem de

tenir en compte la diversitat dels estudiants, les capacitats particulars de cadascú i la voluntat d’esforç.

En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que tingui problemes amb el

seguiment del ritme del grup base, caldrà valorar molt més l’interès a classe, el comportament

individual i els procediments que no els continguts. Així, per a aquest alumnat, els criteris d’avaluació

que tindrem en compte s’estructuren de la manera següent:

- 40% (procediments).

- 30% (conceptes).

- 30% (actitud i valors).

Dins d’aquest grup d’alumnat, caldrà tenir una especial atenció amb aquell que tingui

necessitats educatives específiques perquè segueixin el perfil dálumnes nouvinguts i presentin

dificultats importants d’accés al currículum a causa de l’idioma i del desconeixement de les llengües

vehiculars de l’ensenyament.

En l’altre extrem, també caldrà tenir en compte a l’hora d’avaluar la presència d’alumnes

superdotats, el nivell d’aprenentatge i de coneixements dels quals és més elevat que el de la resta de

companys i companyes.

9.4 PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ 3

Els procediments per a avaluar l´aprenentatge de l´alumnat i seguir-ne la progressió són

diversos, nosaltres utilitzarem els següents:

- Proves escrites ( 2 parcials per crèdit i controls de progrés).

- Qüestions i exercicis fets i corregits a classe, o fets a casa i corregits a classe.

- El quadern de classe de l’alumnat.

- Qüestions i preguntes orals formulades per la professora a l’aula durant el temps de classe.

- Treballs fets per l’alumnat individualment o en grup.

- Anotacions sobre l’actitud de l’alumnat a classe: interès cap a la matèria, comportament amb

els companys i les companyes, respecte cap a la professora, etc.

- Controls de lectura.

- Altres activitats com ara exposicions orals, sortides...

10. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS

a) La pissarra : com a instrument fonamental en les classes teòriques i pràctiques per escriure-hi el

guió dels temes, els esquemes i el vocabulari específic de cada unitat.

b) El llibre de text: es marcarà al començament del curs per tenir un guió a seguir. Se seleccionarà

aquell manual que s’ajusti als continguts de les unitats didàctiques que hem preparat.

c) Les lectures : per cada trimestre s’haurà de llegir una lectura que ens servirà com a base d’un text

on poder treure més d’un eix transversal. Així llegirem:

Trimestre 1: Bitllet d’anada i tornada.4 Gemma Lienas. Empúries S.A.

Editorial.

Trimestre 2: Mossegar-se la cua . Manuel de Pedrolo. Edicions 62.

Col·lecció El Cangur.

3 En l’annex 4 adjuntem quatre graelles per a avaluar aquest procés: una per l’avaluació de la unitat didàctica, altra sobre el seguiment diari de la

programació, una per a l’avaluació de l’alumnat, i per últim altra amb els alumnes de cada grup i els objectius terminals de cada unitat.

4 En l’annex 5 adjuntem model de prova escrita d’aquest llibre.

Trimestre 3: Tex . Susan E. Hinton. Alfaguara. Grup Promotor. Sèrie

Vermella.

d) Diccionaris : és recomanable que l’alumnat tingui un diccionari tant monolingüe com bilingüe.

Caldrà ensenyar a l’alumnat com utilitzar-los, així com saber on trobar la informació. A l’aula

sempre tindrem un diccionari multilingüe.

e) Recursos audiovisuals: com ara l’ordinador i el canó projector, l’equip d’àudio, el vídeo, el

televisor, el retroprojector, la càmera de vídeo i/o fotogràfica, revistes, periòdics, conferències,

internet, etc.

f) Recursos per a l’atenció a la diversitat :

- Grup Promotor Santillana : tenim quaderns sobre expressió escrita, comprensió lectora,

d’ortografia, etc.

- Eumo editorial : sobre lèxic, Llibreta autocorrectiva de vocabulari (1a, 2a i 3a).

- Editorial Teide : col·lecció Quòrum amb quaderns d’ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic,

lectura eficaç, redacció, lectura literària i comunicacions escrites.

- Materials de suport per al professorat (II) publicat pel Departament d’Ensenyament.

Recursos per a l’aprenentatge de la llengua amb alumnat nouvingut.

g) Recursos informàtics:

Per a no-catalanoparlants:

1- A l’abast. Comunicació bàsica en la llengua catalana http://www.caib.es/sac/

2- Diàleg multimèdia. Curs català bàsic [CD-ROM]

3- Diccionari infantil il·lustrat català-àrab ( a partir de 3 anys)

http://www.edu365.com/catala_arab

4- Galí. Guia per l’autoaprenentatge de la llengua interactiu [CD-ROM]

5- Guies de conversa universitària http://www.ub.edu/slc/conversa

6- Intercat http://www.intercat.gencat.es

7- Verbix 4.0d per a Windows http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml ,

http://www.softcatala.org/prog9.htm

8- Vincles http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm

9- Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges

http://cultura.gencat.es/llencat/publicacions/viure.htm

10- Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts

http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca. Htm

11- Activitats Clic http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm

12- Interferències català-castellà (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act74.htm

http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act74.htm

http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm

http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca

http://cultura.gencat.es/llencat/publicacions/viure.htm

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm


http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml

http://www.intercat.gencat.es/

http://www.ub.edu/slc/conversa

http://www.edu365/

http://www.caib.es/sac/

13- Activitats d’ortografia catalana (ESO):


14- Els accents (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act08.htm

15- Catacroc ftp://ftp.uab.es/pub/docs/Catacroc

16- Català multimèdia: nivells B i C [CD-ROM]

17- Clicat. Curs interactiu de llengua catalana[CD-ROM]

18-Diversitat [CD-ROM]

19-edu365.com(llengua catalana) http://www.edu365.com/eso/muds/catala/index.htm

20- GEX http://www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm

21- Normativa i estàndard: http://www.geocities.com/Athens/Agora/6491/cc6.html

22- Practicat, pràctiques de llengua catalana: http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?

REG=practcat

23- Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana: http://pelc.uib.es/recursos/index.html

24- Quadern digital: escriure a l’ESO http://www.xtec.es/aulanet/quadern

25- Servei d’Autoformació en Llengua Catalana: http://www.upf.es/gl/salc/index.htm

26- Wintick: http://www.xtec.es/-psanz/index.htm

http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=wintick

Socioligüística

1- Eurollengües [disquet]

2- Grup català de sociolingüistica http//www.sociolinguistica.org/

3- Joc de les Llengües d’Europa [CD-ROM]

4- Lingua +. Una llengua, una vida més [CD-Rom]

5- Sociolingüística a secundària http://www.xtec.es/sedec/socio.html

Literatura

1- Associació d’escriptors en llengua catalana http://www.escriptors.com/

2- El gust per la lectura http://www.xtec.es/sedec/dossiersgust.html

3- Escola Oberta. Llengua i Literatura: http://www.xtec.es/recursos/catala/index.htm

4- Hudà! Joc de literatura de les Illes Balears [CD-ROM]

5- Institució de les Lletres Catalanes http://cultura.gencat.es/ilc/

6- Literària http://www.libreweb.com/literaria/

7- Magisteri Teatre Mag Poesia http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html

8- Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia: http://www.geocities.com/Area51/Zone/7461

Diccionaris i base de dades terminològiques.

1- Diccionari de la llengua catalana. [CD-ROM] http://pdl.iec.es

2- Gran diccionari de la llengua catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

http://www.geocities.com/Area51/Zone/7461

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html

http://www.libreweb.com/literaria/

http://cultura.gencat.es/ilc/

http://www.xtec.es/recursos/catala/index.htm

http://www.xtec.es/sedec/dossiersgust.html

http://www.escriptors.com/

http://www.xtec.es/sedec/socio.html

http://www.xtec.es/-psanz/index.htm

http://www.upf.es/gl/salc/index.htm

http://www.xtec.es/aulanet/quadern

http://pelc.uib.es/recursos/index.html

http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=practcat

http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=practcat

http://www.geocities.com/Athens/Agora/6491/cc6.html

http://www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm

http://www.edu365.com/eso/muds/catala/index.htm

ftp://ftp.uab.es/pub/docs/Catacroc



3- Hiperenciclopèdia http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec

4- Diccionari Català-Castellà/Castellà-Català [CD-ROM]

5- Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany

http://xtec.es:8800/usuaris/grec

6- Dídac http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec

7- Termcat http://www.termcat.es/

Traductors

1- SALT- 2 http://www.cult.gva.es/dgoiepl/salt/

2- traductor InterNOSTRUM http://www.internostrum.com/

Correctors ortogràfics

1- Diccionari català per a Microsoft Word 97 i Microsoft Word 2000

http://www.geocities.com/ofimatika/worcat.htm

2- WordCorrect 4.0 http://www.softcatala.org/prog25.htm

Assessorament lingüístic a la xarxa

1- Consorci per a la Normalització Lingüística http://www.cpnl.org

2- Institut d’Estudis Catalans http://www.iecat.net

3- Llengua catalana http://cultura.gencat.net/llengcat/

4- Servei d’Assessorament Lingüístic i Traducció http://www.cult.gva.es/dgiepl/salt

Motors de cerca i utilitats en català

1- Catalunya on-line http://www.catalunyaonline.com

2- Cercador http://www.cercador.com/

3- CerCAT http://www.cercat.com/

4- Google http://www.google.com/intl/ca/

5- La Tecla http://www.latecla.com/

6- La Teranyina http://www.teranyna.net/

7- Nosaltres http://www.vilaweb.com/nosaltres/

8- Som-hi http://www.som-hi.com/index.cgi

9- Yahoo http://ct.yahoo.com/

Al costat de tot aquest material, l’alumnat tindrà a la seva disposició tot el material de recerca

d’informació a la biblioteca del centre i a la biblioteca municipal. Haurem de fomentar en l’alumnat

aquest tipus d’activitats i d’actuar, en tot moment, com a guia i ajuda en aquest procés de recerca

d’informació i d’investigació.

http://ct.yahoo.com/

http://www.som-hi.com/index.cgi

http://www.vilaweb.com/nosaltres/

http://www.teranyna.net/

http://www.latecla.com/

http://www.google.com/intl/ca/

http://www.cercat.com/

http://www.cercador.com/

http://www.cult.gva.es/dgiepl/salt

http://cultura.gencat.net/llengcat/

http://www.iecat.net/


http://www.internostrum.com/

http://www.cult.gva.es/dgoiepl/salt/

http://www.termcat.es/

http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec

http://xtec.es:8800/usuaris/grec

http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec

11. ELS EIXOS TRANSVERSALS

La formació integral de l’alumnat és una de les finalitats de l’educació i, per tant, el treball

d’alguns dels continguts del currículum, més enllà del seu vessant purament conceptual, abasten

moltes dimensions de la personalitat humana.

Els eixos transversals tenen una incidència multidisciplinar perquè la totalitat de les matèries —

en la mesura en què el treball sistemàtic dels continguts ho permeti— han de possibilitar el treballar

d’una sèrie de continguts que ultrapassen els que es poden assolir només des d’una matèria.

Des d’aquest punt de vista, cadascuna de les matèries haurà d’incidir en el treball dels eixos

transversals amb la finalitat de participar d’un objectiu més ampli i global.

Des de l’àrea de Llengua catalana i literatura, procurarem que tant la tria dels textos a treballar

com de les activitats que se’n derivin permetin:

· Que es tinguin en compte els principis, valors i les actituds en què es fonamenta l’educació

secundària obligatòria.

· El treball dels objectius relacionats amb el respecte, la tolerància, la solidaritat o l’esperit

crític, entre d’altres.

· Ser especialment sensibles en el plantejament de les tasques de manera tal que no fomentin la

desigualtat.

· Evitar qualsevol mena de discriminació de manera que a través d’una educació en igualtat es

potenciï el respecte envers l’altre sexe.

· Que no hi hagi cap tipus de desigualtat per raons de creences religioses o de diferències

racials.

· Un treball comprensiu i integrador.

· Un treball flexible que pugui ser adaptat a la diversitat d’alumnes que tenim a l’aula.

12. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Aquest punt ja l’hem esbossat una mica al llarg del nostre treball quan hem parlat de la

metodologia, els recursos o l’avaluació. En el cas de la nostra matèria, al sistema educatiu de

Catalunya, tenim la sort de disposar de grups de reforç i d’adaptació curricular ja que és instrumental.5

Cal deixar clar que les unitats didàctiques d’aquesta programació estan orientades a un perfil

5 Són assignatures instrumentals: català, castellà i matemàtiques.

d’alumnat de grup classe. Però com bé diu la LOCE, el currículum ha de ser obert per poder tenir

modificacions i adaptacions. Unes adaptacions tan diverses com sigui la realitat de la nostra aula, ja

que podem tenir nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques, conductuals i/o potser nouvinguts.

Per a cadascú haurem de fer una programació diferent, i adaptar-la a les seves necessitats bàsiques.

Sobre aquesta tipologia d’alumnat prioritzarem l’aprenentatge de la llengua abans que la

literatura, primer cal expressar-se tant oralment com per escrit i deixar per últim terme la literatura.

Tanmateix, cada centre preveu diferents maneres d’abordar l’atenció a la diversitat com puguin

ser:

- Crèdits variables: poden funcionar com a reforç o com ampliació del crèdit comú.

- Adaptacions curriculars no significatives: aquestes consistirien en agrupaments flexibles i

ritmes diferents. És a dir, fer agrupaments flexibles en les àrees instrumentals ja que són les que poden

plantejar més problemes.

- Adaptacions curriculars significatives: consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius

educatius, l’eliminació o la inclusió de determinats continguts essencials i la modificació consegüent

dels criteris d’avaluació. Estaria destinada per a l’alumnat amb necessitats educatives especials tant

amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, actitudinals i conductuals.

- Programes de diversificació curricular: consistiria en adaptar globalment el currículum de

l’ESO a les necessitats individuals de determinats alumnes, amb una organització diferent de

l’establerta amb caràcter general, que ha d’atendre les capacitats generals recollides en els objectius

d’etapa. El perfil de l’alumnat ha de ser de 16 anys o que els compleixin durant l’any que comença el

curs, escolaritzats en el segon cicle de l’ESO i amb dificultats serioses d’aprenentatge i/o motivació.

L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

L’objectiu fonamental de l’ESO és atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat. Però

aquests alumnes tenen una formació diferent (provenen de centres educatius diversos...), uns interessos

distints, unes necessitats diverses… Per això, l’atenció a la diversitat ha de convertir-se en un aspecte

característic de la pràctica docent diària. Aquesta atenció s’inclou en tres nivells o plans: en la

programació, en la metodologia i en els materials6.

Atenció a la diversitat en la programació:

Tenint en compte totes les matisacions respecte a aquest punt que hem fet anteriorment, no

podem oblidar tampoc que, al grup-classe de quart d´ESO, ens trobarem amb continguts en els quals

l’alumnat mostri un nivell menys homogeni. Tal és el cas, per exemple, de l’ortografia.

6 En l’apartat de recursos i materials, punt núm.10 d’aquesta programació, ja s’esmenta els tipus de materials que podem fer servir.

En efecte, el nivell de correcció ortogràfica varia molt d’uns alumnes a altres. El treball en

ortografia no pot ser uniforme. Aquest fet aconsella organitzar els continguts ortogràfics per a aplicar-

los amb tota flexibilitat en el moment i amb la intensitat que cada alumne o alumna requereixi. Hem de

tenir present també que no tots els alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat els

continguts tractats. Per això, hem de treballar de manera que assegurem un nivell mínim per a tot

l’alumnat al final de l’etapa.

Atenció a la diversitat en la metodologia:

L’atenció a la diversitat està prevista també en la metodologia i en les estratègies

didàctiques concretes que s’aplicaran a l’aula. Aquestes estratègies afecten fonamentalment

l’ensenyament del lèxic i l’ensenyament de l’expressió oral i de l’expressió escrita.

Quant a l’ensenyament del lèxic, el realitzarem a partir dels usos reals que aporta l’alumnat a les

aules. Es tracta, per tant, de respectar els usos i les diferències individuals, i a través d’aquests, buscar

estàndards que permeten que es produeixin.

Pel que fa a l’ensenyament de l’expressió tant oral com escrita, i tenint en compte els objectius de

l’àrea, proposem, més que una atenció a les diferències individuals, un ensenyament individualitzat en

què es tinguin en compte els aspectes següents: el punt de partida de cada alumne o alumna, les seves

dificultats específiques i la seva zona de desenvolupament pròxim.

Així, per exemple, és difícil plantejar-se l’ensenyament efectiu de la composició escrita d’una

manera que no sigui personalitzada, i el mateix cal dir de l’ensenyament d’estratègies i de

procediments que millorin la comprensió i l’expressió oral. Això no vol dir que l’alumne o alumna

treballi de forma aïllada; ben al contrari, farem tot el possible per crear un ambient de socialització que

faci palesa la funció comunicativa del llenguatge i la introducció de mecanismes de cooperació

(correcció col·lectiva, pluja d’idees, treballs en grup, posades en comú, etc.)

13. UNITATS DIDÀCTIQUES

Presentem totes les unitats didàctiques en un quadre per tal de poder ser pràctics alhora de

visualitzar el seu contingut. Aquest quadre és uniforme i conté:

número de la unitat i títol,

un petit anunci de la Competència en Comunicació Lingüística, que preveu la LOE pel

curs 2007/2008 relacionada amb la resta de Competències Bàsiques,

una introducció,

els objectius didàctics,

els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals,

els objectius terminals,

la temporització,

els eixos transversals,

l’avaluació,

els recursos pedagògics,

i les activitats que podem realitzar.

La unitat 1 presenta totes les activitats completament desenvolupades, excepte les activitats

d’avaluació que estan en l’annex 7 . Les activitats de totes les unitats apareixen en l’apartat d’annexos.

La col·locació idònia hagués estat a continuació de cada unitat . La limitació de fulls ha impedit

aquesta acció.

S’han seqüenciat els continguts de cada unitat, dels més fàcils als més difícils; per exemple:

partim dels components de l’oració simple i arribem a les oracions subordinades adverbials, passant

per les coordinades i la resta de subordinades. D’aquesta manera arribem a continguts més complexos

quan l’alumnat ha assolit un major grau de maduresa.

L’ortografia no apareix en la programació de les unitats perquè és un contingut que apareix

explícitament en el Decret, que ens basem en tot moment, com a correcció gramatical . Degut a la

seva importància, serà un paràmetre que es vigilarà al llarg del curs en tot tipus d’activitats com:

dictats, redaccions, activitats d’avaluació, avaluacions inicials, i altres. A partir de l’anàlisi d’aquestes

observacions i valoracions posteriors podrem prendre les decisions conseqüents per actuar. Aquesta

actuació serà a nivell individual o general.

A nivell individual es pot treballar de forma autocorrectiva : entregant fitxes de l’errada comesa ,

com s’escriuria de forma correcta i la norma ortogràfica (o excepció) que s’ha fet, mitjançant

programes informàtics d’ortografia, i altres.

A nivell general caldria preparar un dossier semblant al dels pronom febles (annex 8) de normes

ortogràfiques.

Cal recordar que la programació ha de ser flexible en funció de l’avaluació i que l’avaluació és

un mitjà i no una finalitat.

UNITAT 1

LA CONVERSA

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS

Com a unitat d’introducció del curs del darrer cicle d’ESO, convé

que introduïm un resum panoràmic del que treballarem al llarg del

curs quant a la literatura del S.XX; que motivem els alumnes amb un

lèxic que els és proper i útil: l’esport i iniciem la gramàtica per les

abreviacions, de contingut fàcil. A més, repassarem les propietats

textuals d’adequació, que es van treballar a 2n d’ESO i la conversa,

tipologia textual que ja va ser treballada a 1r d’ESO.

A banda d’això, també explicarem quins són els criteris de

presentació dels dossiers de llengua i de literatura, el material

necessari (incloent els tres llibres de lectura) i els criteris

d’avaluació, continguts i objectius perseguits i que treballarem al

llarg del curs.

1. Ordenar cronològicament els moviments literaris

i autors més significatius al llarg del S.XX.

2. Contextualitzar històricament la literatura del

S.XX.

3. Assimilar què signifiquen les abreviatures.

4. Redactar una conversa.

5. Representar una conversa.

6. Reconèixer els registres formals i els informals.

7. Adquirir lèxic esportiu.

8. Responsabilitzar-se en el treball de classe.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals Procediments

Valors , normes i actituds

Ús de la llengua

1. Tipologia textual: la conversa.

2. Propietats del text: adequació (registres

formals i registres informals).


3. Vocabulari : els esports.

4. Abreviacions: concepte i classes

(abreviatures, sigles, acrònims i símbols).

Literatura

5. S.XX: característiques generals: context

europeu, història de Catalunya i línia

cronològica dels moviments literaris a

Catalunya (modernisme, noucentisme,

avantguarda, realisme i novel·la

psicològica).

1. Elaboració d’una conversa escrita.

2. Simulació oral d’una conversa.

3. Identificació dels registres formals i

informals.

4. Ampliació del lèxic esportiu.

5. Classificació dels diferents tipus

d’abreviacions.

6. Interpretació de les abreviacions.

7. Observació del context històric europeu

i català del S.XX.

8. Construcció d’una barra cronològica

distingint els moviments literaris.

1. Rigor en la presentació dels

dossiers de llengua i literatura.

2. Responsabilitat en dur el

material escolar.

3. Puntualitat en l’entrega dels

treballs.

4. Respecte per l’expressió oral

dels companys.

5. Constància en el treball.

6. Participació en el

debat/classe.

OBJECTIUS TERMINALS 28 , 29 , 30 , 36 , 37 , 38 , 39 i 41 TEMPORITZACIÓ 11 h.

Competència per a apendre a apendre

Competència comunicativa

Comunicació oral

EIXOS TRANSVERSALS

La diversitat intercultural. Parlar bé facilita la comunicació i millora la

interacció. humana. Tenir consciència que la història i la literatura estan

íntimament unides i tenen moltes característiques educatives.

AVALUACIÓ

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal

de saber els coneixements previs de l’ alumnat. Veure model Annex 6.

FORMATIVA

Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació

dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica

constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups,

activitats escrites, demostracions a la pissarra.

SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos...

QUÈ S’AVALUA?Continguts:

Conceptes, procediments i actituds.

1. Distingeix els moviments literaris i els principals esdeveniments històrics

del S.XX.

2. Amplia el vocabulari esportiu.

3. Integra el que signifiquen les abreviatures.

4. Es compromet a treballar i s’esforça.

5. Participa oralment.

COM S’AVALUA?Continuadament i diferenciada:

Activitats de la unitat Activitats d’avaluació Activitats de reforç Activitats d’ampliació

Nivell bàsic. L’alumnat d’aquest nivell pot realitzar activitats de reforç .

Són els/les alumnes que reconeixen les abreviatures i símbols, redacten la

conversa i la representen, ordenen els moviments literaris i distingeixen els

registres formals dels informals.

Nivell mitjà

Els/les alumnes situen autors dins dels moviments literaris i en el context

històric, llegeixen la conversa amb l’entonació adequada, coneixen les sigles, i

amplien lèxic i abreviatures.

Nivell avançat. Els/les alumnes d’aquest nivell poden realitzar activitats

d’ampliació.

Els que saben adequar el text al registre, llegeixen fragments complementaris

de literatura del S.XX, redacten la conversa sense faltes de sintaxi i ortografia,

dominen les sigles i coneixen els acrònims.

RECURSOS PEDAGÒGICS

Dos dossiers: un per literatura i un per llengua; el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o EC. Anunciar els tres llibres

de lectura obligatòria que llegiran al llarg del curs:

Bitllet d’anada i tornada. Gemma Lienas.

Mossegar-se la cua. Manuel de Pedrolo.

Tex. Susan E. Hinton.

Ordinador amb equip d’àudio per escoltar la conversa : La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ 10’’].

Activitats unitat 1

Activitats de la unitat

Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats

o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. Activitats d’ avaluació. Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.

LECTURA – AUDICIÓ

Audició de la conversa:

La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ i 10’’].

Del programa El món a RAC 1 del 27/09/2005.

Altres “paraules del dia”: mileurista, xenofòbia, tetrabrich, TAE i Axtèrix, Ronaldinho, pandèmia,

suburbi.

http://www.laradioalacarta.com/informacio_Ramon%20Solsona.html

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Improvisa dues converses telefòniques: una de formal i una d’informal.

2.- Relaciona cada una de les fórmules pròpies d’una de les conversa telefòniques, que has improvisat,

amb la funció que li correspon. Per exemple: - Digui’m? Despenjar.

3.- Escriu un diàleg per telèfon entre una persona que truca a una empresa per demanar feina i la

persona encarregada de seleccionar el personal. Assenyala amb una F els mots que formen part d’ un

registre formal i amb una I els que formen part d’ un registre informal.

4.- Representa amb els teus companys aquest diàleg.

LÈXIC

1.- Porta fotos d’esports i escriu el nom dels equipaments i estris necessaris.

2.- Recull el nom de tots esports de tota la classe i classifica‘ls en els camps lèxics següents: a l’aire,

estadi, camp-muntanya, mar-riu.

3.- Escriu el nom de quinze esports col·lectius i cinc d’individuals.

4.- Elabora preguntes del tipus: Té nom d’animal i és un estil de natació.

5.- Contesta les preguntes elaborades pels companys per parelles.


ESTUDI DE LA LLENGUA

1.- Què volen dir les sigles més habituals a les dades del destinatari en una carta: ptge., H. Sr , av., c/,

esq., ctra., apt., trav.?

2.- A quines abreviatures corresponen aquestes paraules: després de Crist, Excel·lentíssim senyor,

hora, dimecres, tercer, habitants, introducció i, sense número?

3.- Què signifiquen: PIB, PIME, FM, NIF, RACC, IRPF, DOGC, VIH, IPC i MAC?

LITERATURA

1.- Relaciona els escriptors amb les obres i l’any de publicació.

2.- Enumera les característiques d’un moviment literari determinat.

3.- Explica resumidament els principals fets històrics que va viure Catalunya al S.XX.

4.- Esquematitza els principals fets històrics europeus.

5.- Situa els moviments literaris en un eix cronològic.

Activitats d’avaluació

Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà per

delimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviran

per augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones per

arribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7 : és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1.

Activitats de reforç

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Per parelles, improvisa una conversa a classe d’una de les situacions comunicatives següents:

denuncia la pèrdua del DNI a la policia, al tren amb un cap rapat o sol·licita jugar a futbol al pati.

2.- Per parelles, llegiu de forma expressiva una conversa, tot interpretant els rols. Adapteu el to i

entonació que marquen els signes de puntuació.

3.- En quin registre pertany aquesta entrevista? Per què?

LÈXIC

1.- Escriu el màxim nombre d’ anglicismes del món de l’ esport que sàpigues.

2.- Relaciona tos els anglicismes que has recollit amb la paraula catalana que li correspon.

P. e.: “match” partit.

3.- Escriu el nom de sis esports, com a mínim, aquàtics, gimnàstics o bé de motor.

FONÈTICA I ORTOGRAFIA

1.- Escriu tres faltes d’ ortografia que repeteixes i escriu al costat la paraula correcta . Explica la norma

ortogràfica que infringeixes.

LITERATURA

1.- Busca informació sobre un moviment literari en concret i copia el més important.

2.- Porta fotos o llibres sobre un determinat moviment, autor o llibre.

Activitats d’ampliació

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Elabora una llista de les normes d’obertura, manteniment i tancament d’una conversa telefònica i

practiqueu-les.

2.- Transforma el text en registre informal.

3.- Indica les característiques pròpies de dels registres formals i informals que presenten els textos.

LÈXIC

1.- A veure si saps la diferència entre les paraules: circuit/estadi, velòdrom/hipòdrom...

2.- Escriu la paraula més correcta en cada cas. P. e., cavalcar/cavalgar, cursa/carrera.


1.- Què volen dir les sigles que podem trobar en un article, manual o assaig? Op. cit , n.b n. del t., v. t.,

etc., ed., p. ex , cap.

LITERATURA

1.- Documenta't sobre el S.XX i redacta un text expositiu.

2.- Quins invents es van fer al llarg del S.XX?

3.- Relaciona uns textos determinats amb el moviment al qual pertany.

UNITAT 2

LA NARRACIÓ


La unitat 2 de la programació de 4t d’ESO té les següents

finalitats: estudiar la narració i la cohesió textual;

reconèixer el subjecte i el predicat d’una oració, i situar

l’alumne/a en el context del modernisme per ensenyar-li les

característiques bàsiques d’aquest moviment i, a la vegada,

mostrar-li els trets fonamentals de l’obra de Joan Maragall.

1. Treballar els textos narratius i fer-ne pràctiques.

2. Usar el vocabulari específic de la unitat.

3. Estudiar les principals formes de cohesió d’un text.

4. Reconèixer els constituents bàsics de l’oració.

5. Conèixer les característiques més generals del

modernisme i fer una aproximació a l’obra de Joan

Maragall.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals Procediments Valors , normes i actituds

Ús de la llengua

1. Tipologia textual: la narració.

2. Propietats del text: la cohesió.


3. Vocabulari temàtic: els vehicles.

4. Funcions sintàctiques: el subjecte

i el predicat.

Literatura

5. El modernisme: Joan Maragall.

1. Lectura expressiva d’un text narratiu.

2 .Comprensió i producció de missatges

orals i de textos escrits del tipus:

narració.

3. Pràctica del vocabulari temàtic: els

vehicles.

4. Reconèixer la cohesió com una de

les propietats que ha de tenir qualsevol

text.

5. Reconèixer els constituents bàsics de

l’oració: subjecte i predicat.

6. Lectura i comentari de textos

corresponents al modernisme.

1. Participació i iniciativa en activitats

orals.

2. Interès per l’expressió escrita

personal.

3. Interès per la lectura i sensibilització

per la literatura.

4. Valoració de la llengua com a

instrument del propi creixement

intel·lectual.

5. Interès per conèixer la llengua com a

sistema.

6.Adequació a les normes convencionals

de l’expressió escrita.

OBJECTIUS TERMINALS 33 , 34 , 35 , 40 i 44 TEMPORITZACIÓ 11 h.

EIXOS TRANSVERSALSEducació moral i cívica. Escriure bé facilita la comunicació i millora la interacció

humana.

AVALUACIÓ



Comunicació escrita

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal de

saber els coneixements previs de l’ alumnat.

FORMATIVA

Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels

exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva,

ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats

escrites, demostracions a la pissarra.

SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos.


Conceptes, procediments i actituds

1. Identifica un text narratiu.

2. Crea un text narratiu.

3. Identifica les principals formes de cohesió d’un text.

4. Aplica correctament el vocabulari temàtic.

5. Identifica els constituents bàsics de l’oració.

6. Identifica els trets fonamentals del modernisme i de l’obra de Joan Maragall.

7.Participa activament a la classe i presenta els deures puntualment.

COM S’AVALUA?Continuadament i

diferenciada: Activitats de la unitat Activitats d’avaluació Activitats de reforç Activitats d’ampliació

Nivell bàsic

Està marcat pels objectius didàctics de la unitat. L’alumne/a ha de saber com és un

text narratiu; ha de reconèixer les principals formes de cohesió d’un text; ha

d’identificar els constituents bàsics de l’oració; ha de conèixer els trets bàsics del

modernisme, i usar correctament el vocabulari temàtic.

Nivell mitjà

A més a més de les competències que consten en l’apartat anterior, l’alumne/a

comentarà textos modernistes, crearà textos narratius sense massa error ortogràfics

i analitzarà els constituents bàsics de l’oració.

Nivell avançat

A més de tot el que he esmentat en els anteriors apartats, l’alumne/a reconeixerà i

analitzarà amb facilitat textos modernistes, els constituents bàsics de l’oració i

estarà molt familiaritzat amb els textos narratius.


Fragments de textos narratius de Joan Maragall: La vaca cega.

http://cultura.gencat.es/llengua/socio/ensenya.htm.

ACTIVITATS

Veure Activitats Unitat 2 en l’apartat d’annexos.

http://cultura.gencat.es/llengua/socio/ensenya.htm

UNITAT 3

LA DESCRIPCIÓ


Aquesta és la darrera unitat del 1r trimestre de 4t

d’ESO fa de colofó. Està dividida en tres parts ben

diferenciades. En la primera, treballarem el text

descriptiu i dins les propietats textuals III: la

coherència textual que és ja l’última de les

propietats vistes en el curs. A més, el vocabulari

dels oficis que pot ser útil per a la vida laboral. En

la segona part, ens centrem en les funcions

sintàctiques del CD, CI i CRV. I en l’última part,

acabem el Modernisme II on treballarem la novel·la

amb l’obra de Víctor Català i el teatre amb la de

Santiago Rusiñol.

En aquesta unitat es tanquen les propietats textuals

(adequació, cohesió, i coherència) de manera que

tenen la resta del curs per poder-les posar en

pràctica.

1. Conèixer el text descriptiu.

2. Identificar la descripció objectiva i subjectiva.

3. Identificar els principals errors de coherència textual.

4. Elaborar coherentment textos de caràcter argumentatiu.

5. Emprar el vocabulari dels oficis.

6. Reconèixer i classificar els complements directe, indirecte i de

règim verbal.

7. Substituir pels pronoms febles adequats els complements directe,

indirecte i de règim verbal d’una oració.

8. Distingir els complements directes dels indirectes.

9. Usar adequadament les combinacions de més d’un pronom feble.

10. Conèixer el context literari i polític del segle XIX.

11. Llegir comprensivament fragments de l’obra de Víctor Català i

de Santiago Rusiñol.

12. Descobrir la importància suggestiva de la literatura.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes

conceptualsProcediments Valors , normes i actituds

Ús de la llengua

1. Tipologia textual: descripció.

2. Propietats del text: coherència.


3. Lèxic: oficis.

4. Funcions sintàctiques: CD, CI,

CRV, pronominalització i

combinacions pronominals.

Literatura

5. El modernisme. Víctor Català:

Solitud. Santiago Rusiñol: L’auca

1. Anàlisi del text descriptiu.

2. Identificació de les descripcions objectives

i subjectives.

3. Elaboració de textos informatius i

argumentatius de manera coherent.

4. Identificació dels principals errors de

coherència textual.

5. Pràctica de vocabulari temàtic dels oficis.

6. Localització i pronominalització dels

complements directe, indirecte i de règim

verbal.

7. Anàlisi i comprensió de fragments de

1. Adequació a les normes

convencionals de l’expressió

escrita.

2. Interès per a conèixer la llengua

com a sistema.

3. Interès per l’expressió escrita

personal.

4. Sensibilització per la literatura.



Competència cultural i artística

del senyor Esteve. l’obra de Víctor Català i de Santiago Rusiñol.

8. Situació de les obres i els textos llegits en

el seu context històric i literari.

OBJECTIUS TERMINALS34 , 35 , 36 , 37 , 38 , 39 , 40 , 41 , 42 , 43 i 53

TEMPORITZACIÓ 11 h.

EIXOS TRANSVERSALS

La convivència. El consum . El moviment modernista posa en relleu l’exclusivitat

dels seus productes arquitectònics i culturals. Aquest fet és un acte de consumisme al

igual que les festes modernistes que es feien a Sitges. És una època de contrast entre

l’abundància i els moviments socials, on hi ha una convivència molt íntima.

AVALUACIÓ

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionaris per tal de

saber els coneixements previs de l’ alumnat.

FORMATIVA



ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites,

demostracions a la pissarra.




1. Identifica un text descriptiu.

2. Identifica les principals formes de coherència d’un text.

3. Crea un text descriptiu amb coherència, cohesió i adequació textual.


5. Identifica els constituents de l’oració: CD, CI, CRV, pronominalització i

combinacions pronominals.

6. Identifica els trets fonamentals del modernisme i de l’obra Víctor Català i Santiago

Rusiñol.

7. S’ interessa per l’expressió escrita, per la lectura i per conèixer la llengua com a

sistema.


diferenciada: Act. de la unitat Act.d’avaluació Act. de reforç Act. d’ampliació

Nivell bàsicPot fer activitats de reforç individualitzades.Nivell mitjàSeguirà la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre.Nivell avançat Pot realitzar activitats d’ampliació: treball periodístic i d’investigació.


Material de l’alumne/a: llibre de text i quadern.Internet: www. Edu.365 CAT. ESO. Material elaborat pel professorat: dictat preparat, apunts.Realitzar la ruta del modernisme per Barcelona.

ACTIVITATS


UNITAT 4

L’ EXPOSICIÓ


Aquesta unitat de programació i Literatura se centra,

principalment, en el treball sistemàtic de la sintaxi

de l’oració simple, els textos expositius i el

noucentisme. Aquest treball ajudarà a proporcionar

a l’alumnat les eines necessàries per la seva

expressió oral i escrita, alhora que impulsarà

definitivament la comprensió lectora i la capacitat

de dominar la sintaxi.

1. Identificar els elements textuals orals i escrits.

2. Saber elaborar correctament textos expositius orals i escrits.

3. Distingir els complements verbals de la unitat i saber-ne la

pronominalització.

4. Reconèixer els trets principals de la literatura catalana

contemporània en alguns autors.

5. Comentar textos noucentistes atenent els aspectes formals i de

contingut, l’autor i l’època.

6. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple.

CONTINGUTS



Us de la llengua

1. L’exposició .


2. Lèxic: l’empresa.

3. Les funcions sintàctiques (II):

atribut, predicatiu, complement

circumstancial, i complement

agent .

Literatura

4. El noucentisme. Eugeni d’Ors i

Josep Carner .

1. Comprensió i producció d’un text

expositiu.

2. Lectura expressiva.

3. Anàlisi gramatical de l’oració

simple.

4. Substitució pronominal.

5. Descoberta dels trets principals del

noucentisme en un text determinat.

6. Comprensió lectora i comentari de

textos noucentistes.


orals col·lectives.

2. Interès per la lectura.

3. Atenció a les regles gramaticals.

4. Adequació a les normes convencionals

de l’expressió oral i escrita.

5. Sensibilització per la literatura

noucentista.



intel·lectual.

7. Interès per l’expressió escrita personal.

OBJECTIUS TERMINALS 36 , 37 , 38 , 39 , 40 , 42 i 44 TEMPORITZACIÓ 11 h.EIXOS TRANSVERSALS La no discriminació per raons de sexe. Fent referència a la lectura escollida.

AVALUACIÓ

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionari per saber els

coneixements previs de l’ alumnat.



Competència social i ciutadana

FORMATIVA

Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumnat: comprovació dels exercicis

de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, ordre,...),

elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites,


SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos...



1. Identifica un text expositiu.

2. Identifica les principals formes de coherència d’un text.

3. Crea un text descriptiu amb coherència,cohesió i adequació textual.


5. Identifica els constituents de l’oració: atribut, predicatiu, complement

circumstancial l i complement agent, pronominalització i combinacions pronominals.

6. Identifica els trets fonamentals del noucentisme i de l’obra d’Eugeni d’ Ors i Josep

Carner.

7. S’ interessa per la presentació i realització dels exercicis de llengua com de

literatura.


diferenciada: Act. de la unitat Act. d’avaluació Act. de reforç Act. d’ampliació

Nivell bàsicFa activitats de reforç individualitzades.Nivell mitjàSegueix la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre.Nivell avançatRealitza activitats d’ampliació.


Material de l’alumne/a: llibre de text i quadern.

Internet: www. Edu.365 CAT. ESO.

Material elaborat pel professor: dictat preparat, apunts, activitats.

Dossier d’ exercicis de pronoms ANNEX 8.

ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 4 en l’apartat d’annexos.

UNITAT 5

L’ ARGUMENTACIÓ


Aquesta unitat de programació i Literatura se centra,

principalment, en el treball sistemàtic de la sintaxi

de l’oració composta: la juxtaposició i la

coordinació, els textos argumentatius i les

avantguardes. Estudiarem, també, el lèxic del

comerç .Tot plegat aquest treball ajudarà a anar

completant a l’alumnat les eines necessàries per la

seva expressió oral i escrita.

.

1. Identificar el elements textuals d’un text argumentatiu.

2. Valorar d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la

lectura literària.

3. Distingir els principals períodes de la literatura atenent a la

relació amb el context històric i social.

4. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i

coordinació.

5. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase

subordinada per expressar millor el pensament.

CONTINGUTS



Ús de la llengua

1. Tipologia textual: argumentació


2. Lèxic: el comerç.

3. L’oració composta: la

juxtaposició i la coordinació.

Literatura

4. Les avantguardes: Joan Salvat

Papasseit i J.V. Foix.

1. Lectura expressiva d’un text en prosa.

2. Comprensió i producció de missatges

orals i de textos escrits de tipus

argumentatiu.

3. Lectura i comentari de textos

corresponents a les avantguardes.

4. Memorització i recitació de poemes de

J. V. Foix i de Joan Salvat- Papasseit.

5. Situació de les obres i textos llegits en el

seu context històric i literari.

6. Anàlisi de l’oració composta:

subordinació.

7. Pràctica de vocabulari temàtic: empresa.


orals.

2. Respecte per les opinions d’altri.

3. Hàbit de lectura de la premsa

escrita.

4. Valoració de l’esforç que suposa la

recitació d’un poema.

5. Actitud crítica raonada.

6. Interès per conèixer la llengua com

a sistema.

OBJECTIUS TERMINALS 36 , 37 , 38 , 42 i 48 TEMPORITZACIÓ 11 h.EIXOS TRANSVERSALS Educació viària. Fent referència a l’activitat escollida sobre l’ús de la llengua.

AVALUACIÓ

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe o qualsevol exercici per esbrinar el





FORMATIVA

Del professorat: (materials, metodologia,...). De l’alumne/a: comprovació dels







1. Identifica un text argumentatiu.

2. Identifica els principals trets d’ un text argumentatiu.

3. Crea un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació textual.


5. Distingeix i utilitza oracions simples i compostes.

6. Identifica els trets fonamentals de les avantguardes: Salvat- Papasseit, J.V. Foix.

7. Participa activament a classe amb argumentacions correctes i respectant l’opinió

personal dels seus companys i de les seves companyes.



Nivell bàsicFa activitats de reforç individualitzades.Nivell mitjàSegueix la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre.Nivell avançatRealitza activitats d’ampliació.


Material de l’alumne/a: llibre de text i quadern.Internet: www. Edu.365 CAT. ESO. Material elaborat pel professor. Ordinador amb canó projector i connexió a internet per visualitzar alguns del anuncis publicitaris de la campanya de la DGT de 2007 : No podemos conduir por ti [20’’-30’’ cada anunci, ] – són anuncis en castellà - http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/

ACTIVITATS


http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/

UNITAT 6

EL CURRÍCULUM, LA CARTA LA SOL·LICITUD I EL CORREU ELECTRÒNIC

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSAquesta unitat tracta aspectes molt propers a l’alumne/a,

ja que es treballen diferents textos que, tant si inicia

estudis superiors com si entra en el món laboral,

necessitarà: el currículum, la sol·licitud, la carta...

D’altra banda, també ens centrarem en l’oració

subordinada substantiva, després que en la unitat

anterior ja han estat presentades d’una manera general.

Finalment, veurem alguns autors de la literatura dels

anys 40 lligant-ho amb la literatura europea i presentant-

ho com l’inici de la postguerra.

1. Presentar textos d’acostament a la vida adulta: el

currículum, la sol·licitud, la carta i el correu electrònic, segons

les normes convencionals.

2. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase

subordinada per expressar millor el pensament.

3. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers amb

veu i entonació adequades.

4. Demostrar interès per la lectura pròpia, tot comparant-la

amb la europea.

CONTINGUTS


Ús de la llengua

1. Textos formals: el currículum, la sol·licitud, la carta i el correu electrònic.

Estudi de llengua

2. L’oració subordinada substantiva.3. Vocabulari: l’administració.

Literatura

4. La literatura fins als 40.


2.Comprensió i producció dels diferents

textos formals: el currículum, la sol·licitud,

la carta i el correu electrònic.

3.Identificació d’oracions subordinades

substantives i de la seva funció.

4.Substitució pronominal.

5.Lectura i comentari de textos literaris fins

als anys 40.

6.Creació de textos breus amb intenció

literària, si cal, a partir de models.

1. Interès per la lectura i per

l’expressió escrita personal.


instrument del propi coneixement

intel·lectual.

3. Adequació del registre al

context.

4. Adequació a les normes.

convencionals de l’expressió

escrita.

OBJECTIUS TERMINALS 33 , 34 , 35 , 36 , 38 , 39 , 40 i 49. TEMPORITZACIÓ 11 h.

EIXOS TRANSVERSALS

La no discriminació por raons de sexe. Valoració de la igualtat entre els sexes com a base per al desenvolupament social.

La tecnologia de la informació. Així potenciaran més el nou canvi tecnològic,

que ells ja han començat.

AVALUACIÓ

INICIAL Presentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionari per saber

d’ on hem de partir i així esbrinarem els coneixements previs de l’ alumnat.




capacitat efectiva de conviure i

resoldreconfilictes

FORMATIVA

Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra.




1. Aplica correctament l’estructura del currículum, de la sol·licitud, de la carta i del correu electrònic.2. Coneix el vocabulari temàtic de l’administració.3. Distingeix la tipologia i la funció de les oracions subordinades substantives.4. Coneix els trets principals de la poesia i del teatre dels anys 40.5. Presenta interès per tot el que es treballa a la unitat.



En general a l’aula partirem dels preconceptes dels/ de les alumnes com a base per anar-hi introduint conceptes nous i practicar procediments ja coneguts. L’exposició per part del professor serà mínima i comptarà amb material de suport escrit perquè l’alumne completi la seva formació.

Nivell bàsicEl nivell bàsic està relacionat amb els objectius didàctics de la unitat. Els i les alumnes han de treballar textos com el currículum, la sol·licitud, la carta o el correu electrònic; han de saber identificar oracions subordinades; també han de conèixer el vocabulari relacionat amb l’administració; i, finalment, reconèixer els trets principals de la literatura fins als anys 40.Nivell mitjàA més de les competències senyalades en l’apartat anterior els/les nostres alumnes analitzen les oracions subordinades substantives, redacten textos com el currículum, la sol·licitud, la carta o el textos literaris i els redacten textos sense gaires errors gramaticals, ni ortogràfics i amb precisió lèxica, coneixen el vocabulari de l’ administració i les principals característiques de la literatura fins als ans 40.Nivell avançatA més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies identifiquen oracions subordinades substantives d’una certa complexitat, comenten textos literaris i llegeixen i estudien d’altres autors i autores complementaris de la literatura catalana fins als 40 .


Dossier de textos de Carles Riba i fragments de Josep M. de Sagarra.Llibres: - Diccionari de la llengua catalana. - Riba, Carles. Antologia poètica.DVD de TV3: “El meu avi” amb la figura de Carles Riba.

ACTIVITATS


UNITAT 7

LA REALITAT PLURILINGÜE A CATALUNYA

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSLa setena unitat de la nostra programació té una triple

finalitat: per una banda que els/les nostres alumnes estudien

la situació actual de la sociolingüística a Catalunya, per altra

que sàpiguen reconèixer i analitzar les oracions subordinades

adjectives, i per últim que facin seva la narrativa de

postguerra. Caldria fer referència com a eix transversal l’etapa

històrica del franquisme a Catalunya amb les seves

repercussions en la llengua, literatura i cultura catalana.

1. Seleccionar els aspectes més elementals de la situació

sociolingüística del català actual.

2. Usar vocabulari específic correctament.

3. Identificar i reconèixer el significat i la funció

gramatical d’una frase. subordinada adjectiva per

expressar millor el pensament.

4. Reconèixer els trets generals dels autors de postguerra.

CONTINGUTS



Llengua i societat

1. La situació sociolingüística a

Catalunya: el català al segle XX;

la situació actual del català.

Estudi de la llengua.

2. Les oracions subordinades

adjectives vocabulari temàtic.

3. Vocabulari temàtic: Valors de

convivència.

Història de la literatura

4. La narrativa de postguerra:

Josep Pla, Mercè Rodoreda, Pere

Calders, Llorenç de Villalonga i

Manuel de Pedrolo.

1. Reflexió sobre aspectes socials de la llengua.

2. Utilització dels mitjans de comunicació

social per rebre informació.

3. Estudi dels aspectes socials de la llengua.

4. Anàlisi esquemàtica de les oracions

subordinades adjectives.

5. Maneig de diccionaris, enciclopèdies

tradicionals o electrònics.

6. Lectura expressiva i comprensiva de textos

d’aquest període i d’una obra sencera.

7. Realització d’un comentari de text literari

d’un autor de la postguerra.

8. Reflexió sobre el context històric a partir de

la pel·lícula d’una novel·la d’aquesta època.

1.Valoració de la riquesa que

aporta la diversitat lingüística.

2. Respecte per als usuaris de

diversos parlars.


instrument del propi coneixement

intel·lectual.

4. Sensibilització cap a la situació

personal-hitòrica dels autors

estudiats.


l’expressió escrita.

OBJECTIUS TERMINALS 28 , 29 , 38 , 40, 41, 45, 46 i 49. TEMPORITZACIÓ 11 h.

EIXOS TRANSVERSALS

Educació en el respecte. Respecte per les creences que no coincideixen amb les d’un

mateix. Educació en la igualtat de sexes. Valoració de la igualtat entre els sexes com

a base per al desenvolupament social.

AVALUACIÓ

INICIAL Treball dels coneixements previs : treball de textos, diàlegs, bateria de preguntes....



FORMATIVA

Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels




SUMATIVA Prova escrita: vocabulari, comprensió de textos.



1.Mostra interès per conèixer la situació sociolingüística de Catalunya.

2.Aplica correctament el vocabulari temàtic

3.Identifica i analitza les oracions subordinades adjectives.

4.Llegeix i entén una obra completa dels autors estudiats.

5.Coneix les característiques principals dels autors i de la narrativa de postguerra.

6.S’ interessa per tot el treballat a classe.



Nivell bàsic

El nivell bàsic queda marcat pels objectius didàctics de la unitat. L’alumnat ha de

saber què és la sociolingüística, estudiar trets d’aquesta disciplina en l’ús del català;

identificar les oracions subordinades adjectives; usar correctament el vocabulari

temàtic i conèixer els autors de la narrativa de postguerra.

Nivell mitjà

A més de les competències senyalades en l’apartat anterior els/les nostres alumnes

analitzen les oracions subordinades adjectives, comenten textos literaris i redacten

textos sense gaires errors gramaticals, ni ortogràfics i amb precisió lèxica.

Nivell avançat

A més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies reconeixen i

analitzen amb facilitat l’estructura d’oracions subordinades adjectives, redacten

comentaris de text d’una certa complexitat i llegeixen i estudien d’altres autors

contemporanis als estudiats.


Fragments de textos literaris.

DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials.

http://cultura.gencat.es/llengat/socio/ensenya.htm.

http://campus.uoc.es/lletra/cat/index.html.

http://www.uvic.es/biblioteca/recursos/referencia.html.

Pel·lícules: La plaça del diamant o Bearn.

ACTIVITATS


http://campus.uoc.es/lletra/cat/index.html

http://cultura.gencat.es/llengat/socio/ensenya.htm

UNITAT 8

LA VARIACIÓ ESTILÍSTICA I GEOGRÀFICA

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSTenint en compte que ja estem a la recta final del cicle,

i que els alumnes han anat assolint un cert grau de

maduresa, hem inclòs en aquesta unitat la subordinació

adverbial, tema que mereix un cert raonament i que

alhora culmina el procés d’aprenentatge sintàctic. Pel

que fa a la literatura, i seguint un ordre cronològic,

treballarem la poesia i el teatre de postguerra. També

introduirem la variació estilística i aprofundirem en el

vocabulari referent al món dels espectacles.

1. Identificar el registre de llengua d’un text a partir dels

recursos emprats.

2. Usar el vocabulari específic.

3. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text.

4. Comentar textos poètics i en prosa mitjançant una opinió

raonada.

5. Reconèixer i classificar les diferents subordinades adverbials

segons el tipus.

CONTINGUTS


Llengua i societat

1. Variació geogràfica i estilística.


2. La subordinació adverbial.

3. Vocabulari temàtic: el món del

teatre.

Literatura

4. La poesia i el teatre de postguerra.

1. Treball de camp sobre aspectes

estilístics de la llengua.

2. Pràctica del vocabulari temàtic

del món dels espectacles.

3. Lectura expressiva de textos en

vers.

4. Dramatització de textos teatrals

breus.

5. Anàlisi de l’oració subordinada

adverbial.

1. Adequació del registre al context.

2. Interès i sensibilització per la literatura

3. Actitud crítica raonada.



intel·lectual.

5. Adequació a les normes convencionals

de l’expressió escrita.

OBJECTIUS TERMINALS 32, 38 , 39, 40, 45, 46 i 49 TEMPORITZACIÓ 11 h.EIXOS TRANSVERSALS Educació en la convivència. Respecte envers la pròpia tradició.

AVALUACIÓ

INICIALPresentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes...per saber els


FORMATIVA

Del professor: (materials, metodologia,...) De l’alumne: comprovació dels

exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica

constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups,

activitats escrites, demostracions a la pissarra.






1. Coneix els diferents registres de la llengua.

2. Identifica i classifica les oracions subordinades adverbials.

3. Usa correctament el vocabulari específic.

4. Coneix el context social i cultural de la postguerra.

5. Identifica els principals escriptors de teatre i poesia de postguerra.

6. Mostra interès per tot el treball que realitza i participa positivament.

COM S’AVALUA?Continuadament i diferenciada:

Act. de la unitat Act. d’avaluació Act. de reforç Act. d’ampliació

Nivell bàsic

El nivell bàsic està relacionat amb els objectius didàctics de la unitat. L’alumne

ha de saber distingir les diferents varietats estilístiques geogràfiques de la

llengua catalana, reconèixer les oracions subordinades adverbials, identificar els

principals escriptors de la literatura de postguerra i el vocabulari temàtic de la

unitat.

Nivell mitjà

Cal afegir a les competències anteriors la capacitat de poder canviar el registre

d’un text, classificar les oracions subordinades adverbials i saber comentar

raonadament textos literaris d’una certa dificultat.

Nivell avançat

A més d’adquirir tots els continguts anteriors, l’alumne/a ha de ser capaç

d’analitzar subordinades adverbials amb un cert grau de dificultat, redactar un

comentari de text amb una certa profunditat i exercitar la lectura d’autors i

autores complementaris als treballats a classe.


- Fragments de textos narratius.

- DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials, 1995.

ACTIVITATS


UNITAT 9

LA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA


Com a unitat final de curs i alhora de cicle i d’etapa, convé que se

centri en qüestions molt generals i alhora properes a l’alumne/a,

que el curs següent iniciarà estudis superiors o bé entrarà en el

mercat laboral. Així doncs, l’hem focalitzat en dos temes. D’una

banda la unitat se centra en un repàs de qüestions de sintaxi de

l’oració composta per ajudar l’alumne/a a millorar la redacció de

textos de la vida acadèmica i també professionals. De l’altra,

tracta d’alguns autors i autores representatius de les darreres

tendències de la literatura contemporània, entre els quals figuren

noms molt propers al nostre alumnat.

1. Saber expressar correctament actituds i valors

morals oralment i per escrit.

2. Distingir oracions subordinades substantives

adjectives i adverbials i dir-ne la funció i la modalitat.

3. Aplicar en els escrits les normes d’ús de la sintaxi

i la puntuació.

4. Reconèixer els trets principals de la literatura

catalana contemporània en alguns autors i autores.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals Procediments

Valors , normes i actituds

Ús de la llengua

1. L’expressió de sentiments i valors morals.


2. Repàs de sintaxi de l’oració composta.

3. Tipologia de les oracions subordinades.

4. Qüestions d’ortografia en relació amb el

pronom relatiu.

5. Puntuació i connectors.

6. Punt i seguit, punt i a part, coma.

7. Els connectors més freqüents en relació a la

causa, la conseqüència, l’ordre, etc.

Literatura

8. Trets generals de la literatura contemporània

en relació amb el context sociohistòric.

9. Narrativa: El cas de Quim Monzó; els més

propers: Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra.

10. Dos poetes i dos estils: Miquel Martí i Pol i

Josep-Vicent Estellés.

1. Dramatització de textos dialogats.

2. Comprensió lectora.


4. Identificació d’oracions subordina-

des, de la seva funció i tipologia.

5. Aplicació en els propis escrits de la

normativa sobre sintaxi i puntuació.

6. Identificació dels trets principals de

la prosa, poesia i teatre contemporanis.

7. Producció de textos relacionats amb

la vida laboral.

8. Producció de textos narratius.


l’expressió escrita personal.

2. Sensibilització per la

literatura.

3. Valoració de la llengua

com a instrument del propi

creixement intel·lectual.

4. Atenció a les regles de la

gramàtica.



Competència en el tractament de la informació i competència

digital

11. El teatre: Els Joglars i Dagoll Dagom.

OBJECTIUS TERMINALS 42 , 47 , 48 i 49 TEMPORITZACIÓ 11 h

EIXOS TRANSVERSALSEducació en les tecnologies de la informació. Ús de la comunicació

telemàtica per a la recerca d’informació.

AVALUACIÓ

INICIALCal una avaluació diagnòstica inicial per detectar el grau de preconeixement dels

continguts de la unitat per part dels alumnes.

FORMATIVA

Tot seguit, les activitats de la unitat constitueixen l’avaluació formativa,

complementada a fi d’unitat.:





SUMATIVA

Prova escrita: vocabulari, comprensió de textos. Tot seguit, les activitats de la unitat

constitueixen l’avaluació formativa, complementada a fi d’unitat amb una avaluació

sumativa en forma d’examen escrit, que segueix les pautes que indiquem a l’ apartat:

Què s’ avalua?



L’alumne/a...

1.Distingeix la funció i la modalitat de qualsevol oració subordinada.

2.Usa correctament el punt i la coma.

3.No fa errors de sintaxi.

4.Coneix els trets principals de la narrativa, la prosa i el teatre contemporanis.

5.Mostra interès a aprendre a redactar millor i a redactar textos informatius sobre

literatura contemporània.



En general a l’aula partirem dels preconceptes dels/de les alumnes com a base per anar-

hi introduint els conceptes nous i practicar procediments ja coneguts. L’exposició per

part del/de la professor/a serà mínima i comptarà amb material de suport escrit perquè

l’alumne/a completi la seva formació.

És important que el material a aprendre s’assimili a través del descobriment i la

connexió amb materials anteriors més que no pas s’estudiï de manera mecànica i

deslligada.

La major part del temps els nois i noies faran activitats de seguiment dels objectius

didàctics plantejats en la unitat, que es completaran, si s’escau, amb d’altres exercicis

de reforç o d’ampliació en atenció a la diversitat dins el grup-classe.

Nivell bàsicEl nivell bàsic està en relació amb els objectius didàctics de la unitat. Els/les alumnes

han de saber identificar oracions subordinades i subtituir-les per substantius, adjectius i

adverbis; també expressar oralment i per escrit les actituds morals de què s’ha tractat en

la unitat; reconèixer els trets principals d’un text poètic o en prosa contemporani; i,

finalment, redactar textos informatius amb un nivell de competència lingüïstica

acceptable.

Els/les alumnes que no obtinguin el nivell bàsic poden realitzar les activitats de reforç

d’aquesta proposta didàctica.

Nivell mitjàA més de les competències senyalades en l’apartat anterior, identifiquen la tipologia de

les oracions subordinades, comenten textos literaris d’una certa complexitat i redacten

textos informatius d’una certa llargada i sense gaires errors gramaticals ni ortogràfics.

Per a obtenir aquest nivell hauran de respondre a les activitats senyalades.

Nivell avançatA més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies reconeixen i analitzen

amb facilitat l’estructura d’oracions compostes, redacten comentaris de text d’una certa

profunditat i llegeixen i estudien d’altres autors i autores complementaris de literatura

contemporània catalana.

Els alumnes que per la seva condició puguin aprofundir en els continguts proposats disposen d’activitats d’ampliació de la unitat.


Fragments de textos teatrals (monòlegs i diàlegs).

Dossier de textos de literatura catalana contemporània.

Llibres :

-DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials, 1995.

-DDAA: Monòlegs, Ed. De la Magrana, 1997.

-Estellés, V.A.: L’Hotel París, Els llibres de l’Escorpí, ed. 62, 1981.

-Martí i Pol, Miquel: Llibre de les solituds, Els llibres de l’Escorpí, ed.62, 1989.

-Monzó, Quim: Uf, va dir ell, Edicions dels Quaderns Crema, 1988.

-Sánchez, Jordi, Mareig, Edicions de la Diputació de Barcelona, 1994.

ACTIVITATS


14. BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES

ANTÚNEZ, Serafí i altres. Del projecte educatiu a la programació d’aula. Barcelona: Graó,

1991.

CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria : Ensenyar llengua. Barcelona: Graó,

1999.

DEL CARMEN, Lluís M. Elaboració del currículum escolar. Del disseny curricular a la

programació. Barcelona: Graó, 1993.

VENY, Joan. Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1987.

SERRA, Constantí. Llengua catalana i literatura. ESO: 4t curs. Barcelona: Baula, 2003.

HOMS, Lluís i altres. Estímul. Llengua catalana 4. Barcelona: Editorial Barcanova, 2003.

TORRAS, Meri. Amors a la carta. Barcelona: Cercle de lectors, 2003.

PAYRATÓ, Lluís i CASALS, Maria. Llibre de Estil. Barcelona: Grup Promotor – Santillana,

2003.

Decret 179/2002, de 25 de juny, publicat al DOGC núm.3670 – 04/07/2002.

http://www.cibernetia.com/tesis_es/PEDAGOGIA/

TEORIA_Y_METODOS_EDUCATIVOS/EVALUACION_DE_ALUMNOS/1

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/foix/sol.html#sol%20i%20de%20dol

Per fer-hi consultes sobre J. V. Foix

http://www.trovadores.net/nc.php?NM=1804

Poesia de Josep Maria de Sagarra, Vinyes verdes vora al mar

http://www.blocat.com/post/943/16765

Cal·ligrama Les formigues, de Joan Salvat-Papasseit





http://www.blocat.com/post/943/16765

http://www.trovadores.net/nc.php?NM=1804

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/foix/sol.html#sol%20i%20de%20dol

http://www.cibernetia.com/tesis_es/PEDAGOGIA/TEORIA_Y_METODOS_EDUCATIVOS/EVALUACION_DE_ALUMNOS/1

http://www.cibernetia.com/tesis_es/PEDAGOGIA/TEORIA_Y_METODOS_EDUCATIVOS/EVALUACION_DE_ALUMNOS/1

15. ANNEXOS

La lectura de la programació queda tancada amb els següents annexos:

ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS 1

ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO 3

ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES 7

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE 7

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE 8

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE 9

ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ 10

AVALUACIÓ DEL PROCÉS 10

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 11

REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ 12

AVALUACIÓ FORMATIVA 13

ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA 14

MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS 14

MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL 17

ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1 18

ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1 20

ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES 22

ANNEX 9 - ACTIVITATS UNITAT 1 43

ACTIVITATS DE LA UNITAT 43

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 44

ACTIVITATS DE REFORÇ 44

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 45













ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS

DECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670

Els objectius terminals que marca el departament són:

28 Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social.

29 Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament vinculades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta.

30 Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (satisfacció-insatisfacció, interès, intenció) i morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).

31 Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) i dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i d’altres d’abast més general.

32 Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per tal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua.

33 Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia).

34 Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de textos, i correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició.

35 Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees.

36 Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d’acord amb les regles ortològiques.

37 Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l’edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions quan escaigui.

38 Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.

39 Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb les manifestacions literàries en d’altres llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural.

40 Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia.

Annexos1

41 Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat.

42 Comentar textos poètics i en prosa, atenent els aspectes formals i de contingut, l’autor/a i l’època, i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada.

43 Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els quals han estat produïdes.

44 Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l’autor/a i a l’època de producció, als elements literaris i humans, procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada.

45 Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol.

46 Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics.

47 Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.

48 Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació.

49 Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament

50 Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició.

51 Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currículum.

52 Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics.

53 Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’adequació al registre.

54 Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un paràgraf, d’una oració o d’una paraula.

55 Reconèixer el registre de llengua d’un text a partir dels recursos (lèxics o d’altra índole) emprats.

56 Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliqui les habilitats lingüístiques practicades durant el curs.

Annexos2

ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO

DECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670

Procediments

1. Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne.

1.1 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: conversa,

descripció i narració.

1.2 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: exposició,

argumentació, instrucció, predicció.

1.3 Pràctica de convencions de relació social: presentacions i comiats; agraïments i disculpes;

felicitacions, salutacions i condols.

1.4 Pràctica de recursos comunicatius estereotipats.

1.5 Pràctica de funcions comunicatives d’expressió d’actituds emocionals.

1.6 Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural, anunci, revista.

1.7 Pràctica de funcions comunicatives verbals i no verbals.

2. Recollida d’informació i consulta.

2.1 Recerca d’informació en suports tradicionals (biblioteques, fitxes) i d’altra índole (CD-ROM,

Internet, televisió i vídeo).

2.2. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en suports

tradicionals i electrònics.

2.3 Ús de diccionaris de traducció o vocabularis (bilingües o plurilingües) que comparin les

diverses llengües d’aprenentatge.

2.4 Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars.

2.5 Ús de les imatges i dels sons com a font d’informació.

3. Manipulació de la informació.

3.1 Tècniques d’ampliació (anàlisi) i de reducció (síntesi) de textos.

3.2 Tractament informàtic i audiovisual de textos.

3.3 Resum de missatges orals i de textos escrits.

3.4 Elaboració d’esquemes.

3.5 Ús del corrector ortogràfic de textos.

3.6 Repàs i correcció de textos escrits.

3.7 Tècniques de reescriptura i transformació de textos escrits.

3.8 Anàlisi i comentari de textos no literaris.

Annexos3

3.9 Planificació i realització de treballs interdisciplinaris amb aplicació de les tècniques i els

continguts apresos.

4. Literatura.

4.1 Lectura expressiva de textos en prosa i en vers.

4.2 Memorització de textos breus i recitació de poemes.

4.3 Dramatització de textos teatrals breus singulars, duals o plurals.

4.4 Lectura i comentari de textos literaris i de relats cinematogràfics.

4.5 Lectura comprensiva d’obres literàries.

4.6 Recensió de lectures.

4.7 Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari.

4.8 Producció de textos breus amb intenció literària, si cal, a partir de models.

5. Llengua i societat.

5.1 Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets

relacionats amb la llengua.

5.2 Treball de camp sobre aspectes socials de la llengua.

5.3 Ús dels mitjans de comunicació social per rebre informació sociolingüística i, si s’escau, per

oferir-ne.

6. Estudi de la llengua.

6.1 Inducció de regles ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques.

6.2 Anàlisi gramatical.

6.3 Anàlisi esquemàtica de l’oració simple i composta.

6.4 Relació entre puntuació i sintaxi en un text.

6.5 Reconeixement de l’estructura d’un mot (lexema, morfema) i ús de la derivació, composició i

habilitació.

6.6 Reconeixement i ús dels diversos significats d’un mot (polisèmia i homonímia).

6.7 Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats semblants en un context

determinat (sinonímia).

6.8 Reconeixement i ús de les relacions d’antonímia entre mots d’ús corrent.

6.9 Pràctica de vocabulari temàtic.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Llengua oral i codi escrit.

1.2 Tipologia textual: conversa, narració, descripció (II).

Annexos4

1.3 Tipologia textual: exposició, argumentació (II).

1.4 Textos formals: currículum, sol·licitud, carta, correu electrònic.

1.5 Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre; correcció gramatical

4. Funcions comunicatives bàsicament orals.

4.2 Expressió d’actituds morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).

II. Història de la literatura

4. El segle XX: característiques generals.

5. El modernisme. Joan Maragall i l’escola mallorquina. Víctor Català. Santiago Rusiñol.

6. El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep Carner.

7. Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.

8. La literatura fins als anys quaranta. Poesia: Carles Riba. Teatre: J. M. de Sagarra.

9. La literatura de postguerra.

Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo i Pere Calders

Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

10. La literatura contemporània: la narrativa, la poesia, el teatre.

III. Llengua i societat

5. La situació sociolingüística a Catalunya.

6. Llengües de l’Estat espanyol i normativa legal.

( Llengua catalana, ítem 5. Llengua castellana, ítem 6)

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.7 Abreviacions.

2. Gramàtica.

2.3 Funcions sintàctiques.

2.5 L’oració composta: subordinació.

3. Lèxic.

Annexos5

3.3 Relacions pel significat: sinonímia, antonímia, polisèmia, i homonímia.

3.4 Formació de paraules: mots populars, cultismes, préstecs o manlleus, neologismes.

3.5 Vocabulari temàtic: esports; vehicles; oficis; empresa, comerç i administració.

( Llengua catalana, ítems 1,2, 3,5, Llengua castellana ítem 1,3).

Valors, normes i actituds

1. Relacionats amb la comunicació.

1.1 Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual.

1.2 Participació i iniciativa en activitats orals.

1.3 Respecte per les opinions d’altri.

1.4 Atenció a la genuïnitat de l’expressió oral.

1.5 Interès per l’expressió escrita personal.

1.6 Hàbit de lectura de la premsa escrita.

2. Relacionats amb la literatura.

2.1 Interès per la lectura.

2.2 Sensibilització per la literatura.

2.3 Hàbit de lectura de textos adequats a l’edat.

2.4 Actitud crítica raonada.

3. Relacionats amb la societat.

3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística.

3.2 Respecte per als usuaris de diversos parlars.

3.3 Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya.

3.4 Sensibilització crítica envers els prejudicis lingüístics.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.

4.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.

4.2 Interès per conèixer la llengua com a sistema.

4.3 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.

4.4 Adequació del registre al context.

Annexos6

ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE UNITATS 1 2 i 3 4t ESO

PROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT. Elaboració d’una conversa escrita. Simulació oral d’una conversa. Identificació dels registres formals i informals. Ampliació i pràctica del lèxic. Lectura expressiva d’un text narratiu. Comprensió i producció de missatges orals i de textos

escrits del tipus: narració. Reconèixer la cohesió com una de les propietats que ha

de tenir qualsevol text. Anàlisi del text descriptiu. Identificació de les descripcions objectives i

subjectives. Elaboració de textos informatius i argumentatius de

manera coherent. Identificació dels principals errors de coherència

textual.

Classificació dels diferents tipus d’abreviacions. Interpretació de les abreviacions. Reconèixer els constituents bàsics de l’oració: subjecte

i predicat. Localització i pronominalització dels complements

directe, indirecte i de règim verbal.

Observació del context històric europeu i català del S.XX.

Construcció d’una barra cronològica distingint els moviments literaris.

Lectura i comentari de textos corresponents al modernisme.

Anàlisi i comprensió de fragments de l’obra de Víctor Català i de Santiago Rusiñol.

Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari.

Ús de la llengua i Llengua i Societat

Tipologia textual: la conversa. Propietats del text: adequació (registres formals

i registres informals). Tipologia textual: la narració. Propietats del text: la cohesió. Vocabulari temàtic: els esports, els vehicles, els

oficis. Tipologia textual: descripció. Propietats del text: coherència.


Abreviacions: concepte i classes (abreviatures, sigles, acrònims i símbols).

Funcions sintàctiques: el subjecte i el predicat Funcions sintàctiques: CD, CI, CRV,

pronominalització i combinacions pronominals.

Literatura

S.XX: característiques generals: context europeu, història de Catalunya i línia cronològica dels moviments literaris a Catalunya (modernisme, noucentisme, avantguarda, realisme i novel·la psicològica).

El modernisme: Joan Maragall Víctor Català: Solitud . Santiago Rusiñol:

L’auca del senyor Esteve.

VALORS, NORMES I ACTITUDS

Rigor en la presentació de les llibretes de llengua i literatura. Responsabilitat en dur el material escolar. Puntualitat en el lliurament dels treballs. Respecte per l’expressió oral dels companys. Constància en el treball. Participació en el debat/classe. Participació i iniciativa en activitats orals. Interès per l’expressió escrita personal. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. Interès per conèixer la llengua com a sistema. Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita. Interès per la lectura i sensibilització per la literatura.

Annexos7

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE

UNITATS 4 , 5 i 6 4t ESOPROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT.

Comprensió i producció d’un text expositiu, argumentatiu, el currículum, la sol·licitud, la carta i el correu electrònic.

Pràctica de vocabulari temàtic Anàlisi gramatical de l’oració simple. Substitució pronominal. Anàlisi de l’oració composta: subordinació. Identificació d’oracions subordinades

substantives i de la seva funció. Lectura expressiva. Descoberta dels trets principals del

noucentisme en un text determinat. Comprensió lectora i comentari de textos

noucentistes. Lectura i comentari de textos corresponents a

les avantguardes. Lectura i comentari de textos literaris fins als

anys 40. Memorització i recitació de poemes de J. V.

Foix i de Joan Salvat Papasseit. Situació de les obres i textos llegits en el seu

context històric i literari. Creació de textos breus amb intenció literària,

si cal, a partir de models.

Ús de la llengua i llengua i societat

L’exposició. Tipologia textual: argumentació. Lèxic: empresa i l’administració. Textos formals: el currículum, la sol·licitud, la carta i el

correu electrònic.


Les funcions sintàctiques (II): atribut, predicatiu, complement circumstancial i complement agent.

L’oració composta: subordinació. L’oració subordinada substantiva.

Literatura

El noucentisme: Carner. Les avantguardes: Joan Salvat Papasseit i J.V. Foix. La literatura fins als 40.


Participació i iniciativa en activitats orals col·lectives. Respecte per les opinions d’altri. Interès per la lectura i per l’expressió escrita personal. Hàbit de lectura de la premsa escrita. Atenció a les regles gramaticals. Interès per conèixer la llengua com a sistema. Adequació del registre al context. Adequació a les normes convencionals de l’expressió oral i escrita. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual Sensibilització per la literatura noucentista. Valoració de l’esforç que suposa la recitació d’un poema. Actitud crítica raonada.

Annexos8

DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE

UNITATS 7 , 8 i 9 4t ESOPROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT.

Reflexió sobre aspectes socials de la llengua. Utilització dels mitjans de comunicació social

per rebre informació. Estudi dels aspectes socials de la llengua. Treball de camp sobre aspectes estilístics de

la llengua. Pràctica del vocabulari temàtic del món dels

espectacles i dels valors de convivència. Producció de textos relacionats amb la vida

laboral. Producció de textos narratius. Anàlisi esquemàtica de les oracions

subordinades adjectives i adverbials. Identificació d’oracions subordinades, de la

seva funció i tipologia. Maneig de diccionaris, enciclopèdies

tradicionals o electrònics. Aplicació en els propis escrits de la normativa

sobre sintaxi i puntuació. Lectura expressiva i comprensiva de textos en

vers i en prosa d’aquest període i d’una obra sencera.

Realització d’un comentari de text literari d’un autor de la postguerra

Reflexió sobre el context històric a partir de la pel·lícula d’una novel·la d’aquesta època.

Dramatització de textos teatrals breus i textos dialogats.

Comprensió lectora. Identificació dels trets principals de la prosa,

poesia i teatre contemporanis.

Ús de la llengua i llengua i societat

La situació sociolingüística a Catalunya: el català al segle XX; la situació actual del català.

Vocabulari temàtic: Valors de convivència, els espectacles.

La variació estilística. L’expressió de sentiments i valors morals.


Les oracions subordinades adjectives vocabulari temàtic.

La subordinació adverbial. Repàs de sintaxi de l’oració composta. Tipologia de les oracions subordinades. Qüestions d’ortografia en relació amb el pronom relatiu Puntuació i connectors. Punt i seguit, punt i a part, coma. Els connectors més freqüents en relació a la causa, la

conseqüència, l’ordre, etc.

Literatura

.La narrativa de postguerra: Josep Pla, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Llorenç de Villalonga i Manuel de Pedrolo.

La poesia i el teatre de postguerra. Trets generals de la literatura contemporània en relació

amb el context sociohistòric Narrativa: El cas de Quim Monzó; els més propers:

Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra. Dos poetes i dos estils: Miquel Martí i Pol i Josep-

Vicent Estellés. El teatre: Els Joglars i Dagoll Dagom.


Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística. Respecte per als usuaris de diversos parlars. Adequació del registre al context. Atenció a les regles de la gramàtica. Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. Sensibilització cap a la situació personal-hitòrica dels autors estudiats. Interès per la lectura i per l’expressió escrita. Interès i sensibilització per la literatura. Actitud crítica raonada.

Annexos9

ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ TAULA 1

AVALUACIÓ DEL PROCÉS

UNITAT DIDÀCTICA CURS i GRUP

SITUACIÓ A AVALUAR AVALUACIÓ PROPOSTA DE MILLORA

CONEIXEMENTS PREVIS

OBJECTIUS DIDÀCTICS

CO

NT

ING

UT

S Conceptes

Procediments

Actituds

AC

TIV

ITA

TS

de la UNITAT

d’AVALUACIÓ

d’AMPLIACIÓ

de REFORÇ

TEMPORITZACIÓ

METODOLOGIA

MATERIALS

RECURSOS

RESULTATS

Atenció Diversitat

Activitats extraescolars

Relació altres àrees

OBSERVACIONS

Annexos10

TAULA 2

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT

FotografiaCURS I GRUP NOM i EDAT

OBSERVACIONS PRÈVIES:

No

ta

Mit

ajan

a

1r TRIMESTRE COMENTARIS

CO

NC

EP

TE

S Control 1

Control 2

Control 3

PR

OC

ED

IME

NT

S

Treballs i activitats

diàries

Dictats

Resums /

Esquemes

Activitats orals

Lectura

AC

TIT

UD Quadern de classe

Comportament

OBSERVACIONS: 50% Conceptes

30% Procediments

20% Actitud

FINAL

Annexos11

TAULA 3

REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ

CURS: GRUP: UNITAT DIDÀTICA:

DIA: SETMANA: MES:

Activitats programades:

Activitats pendents de realitzar:

Deures proper dia:

Annexos12

TAULA 4

AVALUACIÓ FORMATIVA

Unitat 1 / 4t. d´ESO

ALUMNES

28. E

xpre

ssa

opin

ions

rao

nade

s a

prop

òsit

de

les

com

unic

acio

ns o

rals

en

què

té

un p

aper

rec

epto

r: ta

nt s

i són

pro

cede

nts

dels

mit

jans

de

com

unic

ació

soc

ial

(tel

evis

ió, r

àdio

, cin

ema,

anu

ncis

) co

m d

e la

vid

a es

cola

r, c

ultu

ral i

soc

ial

29. D

emos

tra

inte

rès

per

les

man

ifes

taci

ons

oral

s no

est

rict

amen

t vin

cula

des

a la

vi

da e

scol

ar i

que

sigu

in d

’ini

ciac

ió a

la v

ida

adul

ta.

30. P

rodu

eix

mis

satg

es o

rals

, esp

ecia

lmen

t col

·loq

uial

s

36. L

lege

ix e

xpre

ssiv

amen

t tex

tos

amb

veu

i ent

onac

ió a

dequ

ades

37. F

a un

a le

ctur

a si

lenc

iosa

com

pren

siva

de

qual

sevo

l tex

t apr

opia

t a l’

edat

38. M

anif

esta

inte

rès

per

la li

tera

tura

com

a m

itjà

per

inte

rpre

tar

la r

eali

tat

39. D

emos

tra

inte

rès

per

la li

tera

tura

prò

pia

41. D

isti

ngei

x el

s pr

inci

pals

per

íode

s de

la li

tera

tura

cat

alan

a , a

tene

nt la

rel

ació

am

b el

con

text

his

tori

coso

cial

, els

gèn

eres

lite

rari

s i a

lgun

s au

tors

sig

nifi

cati

us

per

tal d

e si

tuar

les

lect

ures

din

s el

mar

c de

ref

erèn

cia

adeq

uat

Annexos13

ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA

MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS

NOM: ____________________________________ CURS: _____ DATA: _________

1.- Quins són els components de la família de la Marta?

2.- Què va regalar en Ricky a la Marta?

- barrufet blau - teletubi d’escuma - pingu de plàstic

3.- Per què la porta del lavabo on està ingressada la Marta està tancada?

4.- A causa de la malaltia, què sol tenir la Marta?

- calor - fred - gana - diarrea

5.- Com es diu el terapeuta de la Marta?

6.- Quin sobrenom usen els germans de la Marta per cridar-la?

- peus de vaca - ulls de poll - peus de vent

7- Com anomenen els bessons a Marc Coromina?

8.- A què es deu el canvi d’actitud positiva del pare de la Marta?

- fa cursos de pintura i informàtica - s’ha comprat un cotxe nou

9.-Com va anar a parar la Bes a ca la Marta?

10.- A què es dedicava en Ricky?

- a la música - al bàsquet - als balls de saló

11.- Per a la Marta quina és la talla de roba ideal?

- 38 - 34 - 36

Annexos14

12.- Creus necessari l’ingrés de la Marta a l’hospital? Raona la teva resposta.

13.- Quina situació va fer sentir grassa la Marta per 1a.vegada?

- quan li van criticar el vestit negre

- quan va anar a comprar roba amb la Bes

- quan en Ricky li diu que no sembla la Winona Ryder

14.- Com s’inicia el règim d’aprimament de la Marta?

15.- Quines conseqüències ha tingut el fet que la Susanna vomités fins a 5 vegades al dia?

- pell clivellada - cremades a l’esòfag i dents grises que cauen

16.- En què consisteix la nina “anti-model” que ha llançat una marca de cosmètics per lluitar contra l

´anorèxia?

17.- Digues alguns símptomes de l‘anorèxia:

18.- Què van fer els bessons per venjar-se de la Marta?

- dir-li que la Bes s’entenia amb el Ricky

- dir-li que la Bes havia dit a la seva mare que vomitava

- que la seva amiga la considerava una foca paparra

19.- En què consisteix la bulímia?

Annexos15

20.- La Marta rep suport de la seva amiga Clàudia? I del Ricky?

21.- Fes una valoració personal de l’anorèxia. Què en penses? Creus que és una malaltia? Creus que

una persona que medeix 1´60 pot/deu pesar 45 quilos o menys per tenir una talla de roba 32 o 34? Què

opines sobre els valors que imperen a la nostra societat? T’ha agradat llegir aquest llibre?

Annexos16

MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL

Annexos

ALUMNE/A: _____________________________ CURS:__________DATA:__________

TÍTOL:

AUTOR/A:

EDITORIAL I COL·LECCIÓ:

GÈNERE LITERARI:

RESUM DE L’ARGUMENT:

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES PRINCIPALS:

HAS LLEGIT ALGUNA ALTRA OBRA SEMBLANT O ALTRES OBRES DEL MATEIX AUTOR/A?

17

ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1

NOM: _______________________________ CURS: ____ DATA: _________

1. TEXT A CORREGIR:

Dumenge va ser un día que va fer mol de sol, vach anar a pasetjar en el papa y la mama. La

mama duïa un traje beix amb una rebeca de color blanc ós, y el papa un pul·lover blau i uns pantalons

grissos y una camisa blanca, auberta. Jo duía un gersei de coll tancadi una txaqueta marron i uns

pantalons tambe marrons, una mica mes clars que la gaqueta. I unes wambes vermelles. La mama duía

unes sapates clares y el papa unes denegres. Vam passejar per el jardi y vam anar a asmorzar prop de

una marquesina. Vam esmorzar un suís i una ensaimada farcida, a mig mati, y yo vach demanar

croassants. Despues vam veure les flors, i n’hi havia de rojes i grogues i blanques i rosses i inclus

blaves que el papa va dir que eren teñides y erbes verdes i violetes y ocells grossos i xicotets i el papa

va comprar el diari en una kiosc. Tambe vam mirar aparadors, y el papa li va dir a la mama que se

afanyara, una vegá que mos estaben molt de rato davan un escaparate amb gerseis. I despres vam

sentarse en un barc vert y el papa llegia el diari tot el rato y yo li vaig dir que em deixes mirar els

dibuxos y em va dexar mich diari y em va dir que no el fes malbe. Despues sen van anar a casa y alli

van dinar en la cuina arros amb suc i carn amb pebrots fregits.

Magrada mes la carn que em donén al colegi ben cremaeta. De el colegi no magradén els

primers plats, en cambi a casa em donen vi en gaseosa. Despues a la vesprada van vindre els tiets amb

el cosinet i vaig jugar ji y el meu cosí a guerres de astronautes y el cosí es va possar mol tonto per que

perdía y yo li viag tondre que pegar una bufa i es va posar a plorar mol mol for i van vindre tots i la

mama em va pegar una bofetá i yo tambe em vaig posar a plorar i tots vam tornar a la sala.

Quim Monzó : Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury.

2. Quin registre utilitza el text: formal o informal?

3. Busca al text dos exemples de:

- verb en forma no personal:

- verb en forma personal indicant quin temps verbal són:

- substantiu:

Annexos18

- adjectiu:

- preposició:

- adverbi:

- conjunció:

4. Busca al text un exemple de:

- subjecte:

- predicat:

- objecte directe:

- objecte indirecte:

- complement circustancial:

- complement de règim verbal:

5. És Quim Monzó un autor modernista ?

6. Quin dia , a quina hora i on es va casar aquest autor ?

Annexos19

ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1

NOM: _______________________________ CURS: ____ DATA: _________

1. Redacta una conversa entre dos companys o dues companyes explicant un fet del cap de

setmana. Assenyla amb una F els elements formals i amb una I els elements informals [2 punts]

2. Converteix els noms següents en sigles: [0,5 punts]

United Nations Educational Scientific and Cultural Organization UNESCO

a. Estats Units d’Amèrica

b. Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

c. Central Intelligence Agency

d. Union of European Football Associations

e. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

3. Converteix les sigles següents en noms: [0,5 punts]

DVD digital versatil disc

a. BOE

b. IPC

c. UCI

d. IVA

e. ONCE

4. Subratlla l’opció correcta del següent text: [1 punt]

El Modernisme català va ser un moviment cultural conservador / renovador que

responia a la voluntat, ja iniciada a la Renaixença / Decadència , de canviar /

transformar la cultura catalana en una cultura moderna / tradicional , nacional /

local i espanyola / europea.

Annexos20

5. Situa en un eix cronològic els moviments literaris del s. XX i esmenta dues característiques.

[2 punts]

6. Quins són els principals fets històrics del s XX a Europa? I a Catalunya? [1 punt]

7. Explica quin era l’objectiu del sector regenaracionista del Modernisme i quina actitud va

adoptar el sector esteticista. [1 punt]

8. Activitats de lèxic d’aquesta unitat, ja corregides, enviades per correu electrònic al professor/a,

abans de la realització d’aquesta prova. [2 punts]

Per acord del Departament de Català quedarà penalitzada amb -0,2 punts cada falta d’ortografia !!!

Annexos21

ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES

1.- Subratlla el pronom personal feble de les frases següents:

Torna’m el canvi.

Porteu-me una tassa de cafè!

Van trobar-se al lloc convingut.

Vol quedar-se sol.

Està ensenyant-te anglès?

Encanta’t i deixaràs perdre una nova oportunitat.

Presenti’s demà a les deu.

Tot preguntant-me per Joana, ella entrava per la porta.

Sentir-te bé serà difícil.

Envieu-me una postal des de la platja.

Ja em diràs alguna cosa!

M’ha costat vint duros.

Saps que el Pere no em dirigeix la paraula?

Et van escriure per Nadal.

Ha perdut el rellotge que es va comprar ahir.

T’agrada aquell vestit?

Et quedes al poble?

S’ha quedat tot sol.

M’ha posat el pa?

Ahir no es trobava massa bé.

2.- Observa els exemples anteriors i completa:

Els pronoms personals febles van tots junts davant o tots junts darrere del verb. Van darrere del

verb quan és ___________, _________ o ____________ . Les _________________ poden portar els

pronoms febles davant o darrere del verb, indistintament.

3.- Torna a observar les frases de l’exercici 1 i completa:

a) Quan el pronom feble va darrere del verb acabat en consonant o diftong(u), empra la forma

plena (____________________________________) i s’ajunta al verb amb un ________. Si

el verb acaba en vocal(menys u), el pronom presenta la forma ___________

(______________________________________________)

Annexos22

b) Els pronoms ME, TE, SE , quan van davant d’un verb que comença per _____ o hac muda,

s’apostrofen i s’escriuen ______________________________ . Aquesta és la

___________. Però si el verb comença per consonant és la forma

____________(_______________________________________).

4.- Completa el següent quadre amb els pronoms personals febles de 1a, 2a i 3a persona:

Davant del verb començat en... Darrere del verb acabat en...... consonant

Forma reforçada...vocal

Forma elidida...cons./diftong

Forma plena...vocal

Forma reduïda1a p. sing.2a p. sing.3a p. sing.

5.- Ompli l’espai buit de les frases que hi ha a continuació amb el pronom feble de 1a persona:

_____ sento molt bé en aquest grup. _______ dugueren al llit. _____ diuen Pere. _____

digueren que vindria. ____ ensenyaràs a llegir bé?. ______ escriuràs prompte? Ensenya____ a escriure

bé. Espera _______ fora. Vull comprar_____ llibres o _____ vull comprar llibres.

6.- Contesta oralment les preguntes següents, tot utilitzant un pronom personal de 1a persona:

Com et dius?

Et sembla una resposta correcta?

T’agrada llegir molt?

Voldries escoltar-te en una gravació?

T’ha agradat la pel·lícula de la televisió? D’ahir?

On te’n vas de vacances a l’estiu?

7.- Contesta les següents preguntes i utilitza, sempre que pugues un pronom de 2a persona.

(oralment):

Vols deixar-me el teu llibre?

Em contaràs una història?

M’explicaràs el que has fet aquest matí?

Vols contar-me un acudit?

Em diràs un refrany que t’agradi?

Annexos23

8.- Completa les frases amb el pronom de 2a persona singular( ET, T’, -TE, ‘T):

_______ agraden les pel·lícules de por? Quan ______ quedaràs al poble? Què ______ estimes

més, eixir o quedar___ a casa? Amb quins diners ______ vas comprar el cotxe? No has de mirar_____

tant. Posa’t l’abric que fa fred. ______ hauran de donar carabassa si no _____ espaviles.

9) Contesta oralment les preguntes següents i utilitza el pronom reflexiu de 3a persona.

Saps si Pere vol canviar-se d’Institut?

El teu germà vol casar-se prompte?

Lluís s’ha deixat el llibre?

Carme se sap ja la lliçó?

Sílvia es presenta sempre tard a les reunions?

10) Completa les frases següents amb el pronom de 3a persona reflexiu (ES, S’, -SE, ‘S):

No volia pentinar_____ mai. Ella ___ enfada per no res. Sempre ______ feia mal. _____ pensa

que fa tard. No _____ arriscava a l’aventura. ____ acosten els exàmens. Presenti_____ demà a les

onze. No _____ volia trobar amb ella.

11) Escriu les frases següents col·locant el pronom subratllat darrere del verb:

Es va perdre pel carrer o Va perdre____ pel carrer.

Et vas beure tota la cervesa o ______________________ .

Es va encendre ràpidament o ________________________ .

Em va escriure una carta o __________________________ .

Et va vendre el vi a bon preu o _______________________ .

Et vol fer les trenes o _________________________ .

Es va deixar un llibre o _______________________ .

Em va portar a casa o _________________________ .

12) Ompli els espais buits del següent diàleg amb les formes dels pronoms corresponents a 1a, 2a i 3a

persona.

Annexos24

PERE: Encara________ fa mal la cama dreta …

JOAN : Posa_____ una bena estreta.

PERE: Ja la portava, però sempre _______esgarra. També ____he posat una pomada que van

donar____ a la farmàcia i que ______ diu d’una manera molt estranya.

JOAN: I no ____ va bé? És estrany. Vols dir que no ___has equivocat de pomada? Ensenya____ el

tub! És igual, ja el vaig a buscar jo; no cal que ______ moguis.

PERE: Ai, Joan que no vol fiar____ mai de mi!

JOAN: A veure, … Animal! Però si això és la pomada que posem al gos!

PERE: Doncs, miri, és la mateixa que vaig donar___ la setmana passada per a les picades de mosquits!

PRONOMS FEBLES DE 3a PERSONA. FUNCIÓ C.D.

13) Subratlla el pronom feble de les frases següents:

Miquel porta el barret o no el porta? El governador rep les visites o no les rep? Vols la carn o

no la vols? Pere llegeix els poemes i tu els escoltes. Saps les causes de les queixes? No, només les

sap en Joan. Les teves amigues, les has vistes? El diari, l’has comprat? Els exercicis de

matemàtiques, ja els ho fets. Has comprat la roba? Sí, l’he comprada aquest matí. Agafeu-lo,

aquest llibre. Compreu-los, els cavalls als venedors. Les joguines, agafa-les. La televisió, va voler

comprar-la. Mata’l (el conill). Observa’ls (els nens). Compra-la (la revista). Com acabares

l’exercici? El vaig acabar bé, sí vaig acabar-lo molt bé. Quan comprares la jaqueta? La vaig

comprar ahir. Sempre mira les pel·lícules de por amb emoció i continuarà veient-les mentre pugui.

14) Completa el següent quadre amb els pronoms personals febles de 3a persona amb funció de C.D:

3a personaDavant del verb començat en... Darrere del verb acabat en...

... consonant reforçada ...vocal elidida ...consonant plena ...vocal reduïda

singularmasculífemení

pluralmasculífemení

15) Escriu les frases següents col·locant el pronom subratllant davant del verb:

Van tancar-lo a la presó o el van tancar a la presó.

Vaig comprar-les a la botiga o __________________________ .

No volia trobar-lo o ___________________________.

Com vas acabar-la? o _________________________.

Va estrenar-la ahir. o _________________________ .

Annexos25

Vaig trobar-los mentre jugaven o ___________________________ .

16) Ompli els espais buits de les següents frases amb un dels pronoms del quadre anterior:

Encara no ______han portat per a mi (el moble).

El carter _____ ha portades(les cartes).

Els pares _____ compraran ( els llibres).

Aquesta setmana ____ portaré ( la cistella de raïm).

Ara ___ porten ( el cafè).

Jordi ____ explicava a la seva germana ( els exercicis).

El jardiner ___ donava a les plantes ( l’aigua).

Compra___ (les mongetes).

Encomana___ (els llibre).

17) Observa les frases dels exercicis 13 i 16 i, completa:

Quan el complement directe és un pronom feble, el participi concorda amb el pronom de

complement directe en ______ i ________.

Exemple: Les portes, les he tancades bé.

18) Contesta les següents preguntes afirmativament i tracta de substituir el C.D pel pronom feble

corresponent:

Saps si Pere té la grip?

Joana ha comprat el llibre de matemàtiques?

Pere ha comprat els llibres?

Enric escolta la ràdio?

Lluís ha estrenat la camisa blava?

Joaquim ha cantat aquella cançó de bressol?

Instal·laràs l’antena de televisió?

19) Completa el següent text amb les formes adequades de pronoms:

Avui en Joan, quan arriba a l’escola, troba que li han buidat el calaix de la seva taula.

JOAN: Qui té el meu llapis?

PERE: ______ tinc jo.

JOAN: Per què no me____ has demanat?

PERE: Com que no hi eres i ____ necessitava, ____he agafat.

JOAN: I també m’heu agafat les llibretes?

Annexos26

PERE: Sí, una _____ té Ramon i l’altra ___ ha agafada l’Anna, segurament per copiar els exercicis de

matemàtiques.

JOAN : Però si no ____ he fet!

PERE: Doncs deu voler mirar com has fet la redacció.

ANNA: No, no _____ vull mirar. El que vull saber és quantes faltes ha fet al dictat.

JOAN: No en faig mai, de faltes.

ANNA: Sempre dius això, i després resulta que en fas més que ningú.

JOAN: Vinga, vinga! Torneu-me les llibretes que ____ necessito.

PERE: Espera’t una mica, home, ara te ___ tornem.

JOAN: És que sempre m’arranqueu fulls i no vull que ho feu.

ANNA: No t’arrancarem, no et preocupes.

JOAN: Ho heu fet tantes vegades, això, que no m’ho crec.

ANNA: Doncs avui no ho farem. Pren, guarda-te-les bé i moltes gràcies.

20) A l’exercici anterior ha aparegut el pronom neutre HO, torna a rescriure les frases i indica el que

està substituint.

Exemple: Vols tot això? – Ja no ho vull. C.D. substitueix “tot això”

21) Completa els buits del quadre següent:

RECORDA: Apliquem el pronom neutre HO a C.D neutre, tot substitueix un concepte que

pugui ser expressat pels demostratius açò, això, allò.

Ex: Jo ho porto ( tot això)

El pronom HO s’usa:

1. Per a representar un C.D. no expressat explícitament. Ex: Maria ho veu.

2. Per a reemplaçar tota una oració en acusatiu. Ex: Maria pensa que vindràs.

3. Per a representar un terme predicatiu de verbs com ser, estar, semblar i altres de significació

pareguda. Expressa per un adjectiu o substantiu indeterminat .Ex: Pensàvem que era molt

bo, però no ho és.

Annexos27

Joan ja és enginyer? –Sí, fa més d’un any que ho és.

22) Marca la solució correcta a cada frase. Fixa’t en la presència de l’article o del demostratiu en la

formulació de la pregunta:

Qui va trencar el plat? (el/la/ho) ______ va trencar Joan.

Quan compraràs la roba?(el/la/ho)_______ compraré demà.

Per què trenques aquests papers? (ho/el/els) _____ trenco perquè no serveixen.

On fregeixes les patates(els/la/les) __________ fregeixo a la paella.

Qui té les claus del pis? (les/el/ho) _____ té Anna.

Com vas guanyar el concurs de pintura? (el/ho/els) _____ vaig guanyar fent trampa.

Has entès bé tot això? (Ho/el/la) Sí, ____ he entès correctament.

Porta allò en Miquel? (li/ho/el) Sí que ____ porta.

Rep tot el que esperava, el governador? (les/els/ho) Sí, que ____ rep.

De quin color pintaràs aquesta porta? (ho/la/el) _____ pintaré de blau.

23) Contesta oralment:

Ven la carn la carnissera?

La carnissera ven tot això?

Sempre diu que vindrà prompte?

Diu sempre la veritat?

Creus que Pere llegeix tot el que vol?

Necessiteu que tornem?

Saps què vol la veïna?

Em cosiràs la roba ara?

Pots cosir tot això?

24) Subratlla els pronoms febles de les següents frases:

Pere ens va contar una història molt interessant. El jutge ens va admetre el recurs. Conta’ns un

conte! Arnau ens ha demanat de lliurar diumenge. Ella sempre us ha enganyat. Ahir us vaig

comprar un regal. Vaig encomanar-vos taronges i em porteu pomes. Vaig escriure-us una carta

urgent. Li vaig dir que no tornés més. Li he donat un llibre. Vull contar-li tot el que passà. Conta-

li això! Vaig dir-los que tornaria prompte. Conta’ls tot el que saps! Els he comprat pomes. Els

regalaré un disc.

25) Després d’haver-te mirat novament els exercicis 4 i 13, completa el següent quadre de pronoms:

Annexos28

VARIANTS DELS PRONOMS FEBLES

Davant del verb començat en ... Darrere del verb acabat en ...... reforçada ... elidida ... plena ... reduïda

C.D/C.I.

1asingular

plural

2asingular

plural

3a reflexiu

C.D. / Atribut3a

Msing

pl

Fsing

pl

Neutre

C.I. 3aSing

pl

C.R.V. (-de)Verbs de percepció

Comp. circums. (-de)Pred. (- intensitat)

sing

pl

C. D (indefinit)C.R.V.(de)

Comp. circums.(de)Pred.(fer-se)

Subjecte (ant. nom)

sing

pl

26) Contesta les següents preguntes oralment tot substituint el C.I. pel pronom feble corresponent:

Has portat el desdejuni als teus germans? Sí, els he portat el desdejuni.

Has portat els regals als teus germans?

Has donat els llibres al xiquet?

Saps si Jordi va demanar el llibre als teus amics?

Creus que el carter porta alguna carta per a tu?

Sabeu si el professor ha lliurat el premi a Joan?

Cregueu que Joan porta alguna cosa per a vosaltres?

Han portat aquests caramels per a mi?

27) Substitueix el C.I. de les formes següents per un pronom personal:

Jordi va demanar el llibre als seus pares. Jordi els va demanar el llibre.

El carter va portar aquestes cartes per a tu.

__________________________________________________ .

Joana ha comprat un regal per a mi. _______________________________.

Annexos29

La meva germana portà caramels per a vosaltres.

_________________________________________________________.

El teu germà va corregir els exercicis (a tu) .

__________________________________________________________ .

Tots els nens han arreplegat menjar per als pobres.

____________________________________________________________ .

Enric va demanar diners als seus pares. _________________________________.

Joan regala un llibre a Maria. ________________________________________.

Pere compra flors a sa mare. ________________________________________.

Dóna el llibre a Lluís._______________________________________________ .

Vaig demanar un favor a les seves germanes.

____________________________________________________ .

Vaig demanar una llibreta a la mestra .

__________________________________________________ .

El pare ha explicat uns contes molt llargs als nens.

_______________________________________________________ .

28) Ompli els espais buits amb un pronom feble, segons convingui:

El cotxe; _____arreglaràs tu o ___ portaràs al mecànic?

Com vols la llet? ______ vull molt calenta.

Van trencar el gerro i no van saber_____ encolar.

Si ve Pere anima___ a pujar.

De quin color van pintar l’habitació? ____havien de pintar verda però van acabar pintant____

blava.

_____ comprarem a terminis, el sofà.

Li vaig dir: “Avisa___ avui, a Lluís, però no va voler avisar____.

Quan es desperti el xiquet, ____ rentes, ____ajudes a vestir___ si vols pentinar___, pentina___ i

després ____ portes a l’escola.

29) Ompli els espais buits amb la forma del pronom feble escaient: (el, la, ‘l, l’, lo, li)

Sempre que ____envio a comprar ____indico exactament què vull.

Regaleu ___ un llibre que estarà content!

Quan ____ vaig veure ____ vaig dir tot el que sabia.

Aquest paper, guarda___ a la cartera i no ____ensenyes a ningú.

A Carlota, ___ van regalar una nina i va trencar___ de seguida.

Annexos30

Va veure a Lluís però no va cridar___ perquè no ____ demanés tot el que ___ devia.

A Albert, ___ has explicat el problema? –No, només ___ he donat la solució.

El fuster, convida___ a venir que ____ agradarà molt.

Com que ____ vam veure tan trist ____ vam fer un regal.

Van donar ____ una bona explicació però no ___ van convèncer.

30) Completa les parelles següents com en el model:

Pere compra una joguina a Joan. Pere li compra una joguina.

El carter porta el correu al dentista. ______________________________

_______________________________ . El dentista li arranca el queixal.

___________________________ . Tothom li desitja sort.

El pare ha enviat un telegrama al director. _________________________________.

Compres roses a Maria? _____________________________ .

_____________________________ . Li volen editar una novel·la.

Ja has escrit la carta per al teu cosí? ___________________________________.

_________________________________ . El porter li indica l’eixida.

Anna dóna diners al seu fill .__________________________________.

_____________________________. Li heu portat el dinar?

PRONOM ADVERBIAL EN:

31) Subratlla el pronom i completa el quadre:

Tinc xampany, però no en puc beure.

Mengeu taronges sanguines ara que n’hi ha.

D’alt de la muntanya n’hi havia una ( de casa).

Lluïsa té tres roses. Lluïsa en té tres.

En Francesc té moltes assignatures. En Francesc en té moltes.

Jo tinc algunes pessetes. Jo en tinc algunes.

Ha baixat al pou fa una hora i encara no n’ix.

Fa deu dies que ha anat a Madrid i encara no en torna.

Has anat avui a l’institut? –Sí, ara en vinc.

Vols que parlem ara de la compra del cotxe? –Ara no; demà en parlarem.

1. El pronom EN reemplaça una ___________ o un ______________________ presos en sentit

partitiu(indeterminat) que figuren en un __________________.

Annexos31

2. El pronom EN reemplaça un substantiu o un grup nominal precedit d’un adjectiu

__________________, un adjectiu ______________ o certs adjectius ______________________.

3. El pronom EN reemplaça complements circumstancials, nominals o verbals, precedits de la

preposició _____________ .

32) Respon oralment:

Saps si menja molta carn? No en menja gens.

Quants dies fa que no ve?

Quants bots ha pegat?

Quantes caixes carreguen els mossos?

Bevia molta aigua?

Que van trencar molts plats?

Quants fills té el teu germà?

Ja ha entrat un senyor vestit de roig?

Heu comprat molt de peix?

33) Substitueix el substantiu per un pronom feble:

Hi ha una casa ______________________________________.

Hi ha dos xics a la porta. ______________________________________.

Hi havia prou pa per a tots. _____________________________________.

Hi hagué molta festa. _________________________________.

Sempre hi ha solucions .________________________________.

Mai no hi havia diners. _________________________________.

Cal que hi hagi més sinceritat. ________________________________.

Si hi hagués quatre homes millor. _____________________________________.

34) Evita la repetició dels substantiu subratllats tot substituint-ne un d’ells per un pronom feble:

Ell necessitava molts diners i no guanyava diners.

__________________________________________________.

No em porteu cervesa fresca, que no puc beure cervesa.

_______________________________________________.

Estigueren tot el dia caçant porcs senglars i no vàrem veure més de dos porc senglars.

______________________________________________.

Annexos32

Voleu més pa? –Sí, però no ens porteu massa pa.

______________________________________________________________-.

Ja no vindran altres trens? –Encara arribaran alguns

trens.________________________________________________________

Quantes bones pel·lícules han projectat enguany? –No han projectat més de sis bones pel·lícules.

_____________________________________________________

S’ha trencat l’èmbol de la bomba d’oli? I ja no entra oli en el

motor._____________________________________________________________.

Ja han tornat tots els veremadors; no baixen del tren més veremadors.

________________________________________________________________.

M’has dit que vindrien sis fadrines vestides de tiroleses, però jo veig que només venen quatre

fadrines vestides de tiroleses.____________________________________________________-.

Vas demà a Alacant? –Com, si ara vinc d’Alacant.

______________________________________________.

Entràvem al cine a les nou i eixíem del cine a les dotze.

____________________________________________________________.

Vam travessar molt difícils circumstàncies, però sortirem amb bé de molt difícils circumstàncies.

______________________________________________________

L’assumpte és complicat però jo ja sé la solució de l’assumpte.

_______________________________________________________________ .

Estic interessat en la compra del cotxe: demà parlarem de la compra del cotxe.

_________________________________________________________________ .

No els agradava manifestar-se i es va abstenir de manifestar-se.

_______________________________________________________________ .

PRONOM ADVERBIAL HI:

35) Subratlla el pronom adverbial i completa els quadres:

Ahir no hi va haver sol.

No hi havia solució.

Hi havia dos focs.

Hi ha dos cotxes al carrer.

El pronom adverbial HI acompanya fixament el verb impersonal ____________.

No cal anar-hi.

Vas ara al mercat? –No, ara no hi puc anar.

Annexos33

El pronom adverbial HI reemplaça un complement circumstancial de _______ introduït per preposició que no sigui___________.

Presentaren la demanda d’exempció, però no hi van accedir.

No oblida la Maria; sempre hi pensa.

Aquesta feina li vindrà de nou, però ja s’hi acostumarà.

El pronom adverbial HI reemplaça un complement que perfecciona el sentit d’un verb i és introduït per preposició que tampoc no sigui __________ .

Ell es tornà groc, i jo també m’hi vaig tornar.

Fent-ho així resulta bo, però de l’altra manera no hi resultarà.

El pronom adverbial HI reemplaça un ____________ o terme predicatiu amb verbs pronominals i amb alguns altres no pronominals com “romandre”, “resultar”, “tornar-se”, “trobar-se”,”presentar-se”, “aparèixer”.

És molt vell i no s’hi veu.

Ja no hi sent de l’orella esquerra.

No s’hi sentia gens.

El pronom adverbial HI acompanya fixament els verbs de _______________ intransitiva.

36) Posa al parèntesi el complement circumstancial de lloc substituït per HI:

M’ha dit que trobaria el llibre al calaix, però no l’hi trobo (________)

Mon pare viu a Castelló, però jo no hi visc.(__________)

Pere va prou a la muntanya, en canvi la seva dona no hi va mai (_________)

El meu professor treballava també a la universitat, però crec que ara ja no hi treballa.

(____________)

Ma mare sempre que entra en aquella botiga hi compra alguna cosa. (________________)

Vam anar al pantà a pescar i no hi vam agafar res. (_______________)

Vas o no al supermercat? Sí, ara hi vaig. (_________________)

Ixes ja cap al carrer? Doncs mira, hi eixirem junts. (_________________)

Miquel ha viscut sempre a casa dels seus pares? –No, hi va viure fins als disset anys.

(_____________________________)

COMBINACIONS DE PRONOMS.

37) Substituïu la part en negreta per un pronom. La combinació de dos pronoms donarà aquestes

formes: me’l, me’ls, me la , me les, te’l, te’ls, te la , te les, se’l, se’ls, se la, se les.

Em va agafar un llibre.______________________________.

Em va tornar la bufanda. ______________________________

Es volia quedar els patins. _____________________________.

Annexos34

Et feia fer els encàrrecs. _________________________________ .

Em posava els pantalons. ____________________________________.

Es feia el dinar. _________________________________.

Et farà el dibuix. ______________________________________.

Em donava les maletes. ___________________________________ .

Et compraré la llibreta. _________________________________________.

Es pensava la cançó. _____________________________________ .

38) Escriu la forma que vagi bé en cada cas.

Me’l/me l’ __________ obro.

Te’l/ te l’ __________ envio.

Me’l/ me l’ __________ menjo

Se’l / se l’ _________ emporta

Se’n/ se n’ _________ empassa

Te’n/te n’ ________ compra

Me’n/ me n’ _________ explica

Te’l/te l’ _________ construeix

39) Substituïu la paraula subratllada pel pronom corresponent.

Me’l 1. Em menjo la cosa. Me la menjo.

Me la 2. M’ensenya el llibre. _______________

Me l’ 3. Em miro el paper. _______________

Te’l 4. Et dic la lliçó. ________________

Te la 5. T’explico el conte ________________

Te l’ 6. Et diré el número. ________________

Se’l 7: S’ompli la boca. ________________

Se la 8. Es mira el dibuix. ________________

Se l’ 9: Es pensa la feina. ________________

Ens el 10. Ens mirem el carrer ________________

Ens l’ 11. Ens ensenya l’exercici ________________

Annexos35

Us el 12. Us ensenya la porta. ________________

Us l’ 13. Us diu el problema ________________

Em menjo el pastís. Me’l menjo.

M’ofereixen pipes. Me n’ofereixen.

Et llegiré el poema. ________________________

Ens ensenya la lliçó. ________________________

Em fan dictats. ________________________

Us faré el problema. ________________________

Ens vam mirar el drac. ________________________

Ens envia el correu. ________________________

M’empasso el pinyol. ________________________

Es mira el llibre. ________________________

Et compra llibretes. ________________________

M’arregla joguines. ________________________

Et compro el collaret. ________________________

40) Observa aquestes formes i després completa:

anar-se’n me’n recordo anem-nos-en

deixa-m’ho me n’ha pres ens en recordem

poseu-me-les cull-me’l s’hi passeja

m’ho pren me’ls dóna posar-te’l

me les posa cus-me-la se te l’ha menjat

t’ho pren s’ho pensa doneu-me’n

se n’anirà me’l donaràs m’hi acosto

me n’ha comprat menja-te’ls li ho va dir

m’ho pensaré li’n va donar li l’ha donat

se l’emporta va donar-li’l li ho hem dit

us ho he dit ens hi hem trobat

1. L’apostrofació.

En els aplecs de pronoms febles l’apòstrof deu anar tant a la ___________ com siga possible.

Ex: me n’ha comprat : me l’empasso: ens l’envia

HI, HO, LI no ________________ mai, per tant, s’apostrofaran els pronoms que els acompanyen.

Ex: M’hi acosto: Li ho va dir: Li’n va donar, …

Annexos36

Si el verb comença per vocal, l’apostrofació es farà entre el _______________ pronom i el verb,

sempre que es pugui.

Ex: Se l’emporta: Li ho havia dit.

2. Col·locació

L’ordre dels pronoms febles deu ser el següent:

El pronom reflexiu SE, si apareix, anirà en ___________ lloc. Ex: Se l’emportava.

El complement indirecte precedirà _________________ sempre. Ex: Te’l donaré.

41) Canvia el C.D. i el C.I. de la frase, sempre que sigui possible, per un pronom feble.

- Donava uns quants consells al seu amic.

- Ven el llibre al llibreter.

- S’organitzava una cursa de sacs.

- Sentien des de lluny els miols dels gats.

- La vella ensenyava els gossos

- Hauràs de vigilar aquests xicots.

- Va confiar el seu hàmster al veí.

- Regala els patins a l’Anna.

- Posa el banyador a la menuda.

- Acosta l’esborrador a la mestra.

Annexos37

- Tenia un regal per al seu amic.

- Ho donava al barri.

- Vendré la nevera vella als meus amics.

- Marta regalarà els llibres a aquells bibliotecaris.

- El gos donava la poteta al seu amo.

- Dóna aigua a aquell xiquet.

- Escriu la redacció per al mestre.

- Explicava contes a les nenes.

- Llegia rondalles als menuts.

- Renta la cara a Anna.

- Hem fet música per als grans.

Annexos38

- Portarem llibres per als alumnes.

- Vaig donar la pilota a Enric.

- Portarem un rellotge per a l’oncle.

- Posava el collar al gos.

- La cuinera feia pollastre rostit.

- Dono aquest llibre a ell.

- Dono la llibreta a ell

- Dono aquest llibre a ells.

- Dono les llibretes a ella.

- Dono això a ell.

- Dono aquests llibres a ells.

- Dono la llibreta a elles.

Annexos39

- Dono els llibres a ells.

42) Substitueix els complements subratllats pels pronoms febles corresponents:

- Dus els llibres a la biblioteca.

- Va menjar al restaurant una sopa.

- Mostra el dibuix a mi.

- Ell ha comprat els pastissos per a les amigues.

- Va trencar la joguina al xiquet.

- Dóna allò a Antoni!

- Ell compta els diners a nosaltres.

- Trieu taronges per a mi.

- Vinc de classe a dir la veritat a tu.

- Ensenya a mi el que t’has amagat.

- Posa això a l’armari.

- Ha portat per a mi peres de l’hort.

- Aniré amb el tren a València.

- Ell posa a vosaltres en eixa classe.

- Ell parlava de política als amics.

Annexos40

- Torna el llibre a Vicent.

- Joan va fer un obsequi als seus pares.

- Es rentava amb sabó.

- Portarem aigua als treballadors.

- Deixa a nosaltres allò.

- No t’oblides que has d’assistir.

- Ell renta la roba per als amics a la rentadora.

- Envia una carta per a les amigues a l’oficina.

- La teva germana podria cosir-te el botó a la camisa.

- Posa a mi diners a la guardiola.

- Porta’m el pa del forn.

- Et trobaré el llibre a la biblioteca.

- Et fan dictats a l’escola.

- Porta’m l’encàrrec a l’estació.

- Et posa la llibreta damunt la taula.

- Us emportareu apunts a l’examen.

- Es trau el clauer de la butxaca.

Annexos41

- M’has d’enviar això a casa.

- Ell mostra el dibuix a mi en la Biblioteca Pública.

- Estic fent ingressos per a tu en el Banc.

Annexos42

Activitats unitat 1




LECTURA – AUDICIÓ

Audició de la conversa:

La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ i 10’’].

Del programa El món a RAC 1 del 27/09/2005.

Altres “paraules del dia”: mileurista, xenofòbia, tetrabrich, TAE i Axtèrix, Ronaldinho, pandèmia,

suburbi .


ÚS DE LA LLENGUA

1.- Improvisa dues converses telefòniques: una de formal i una d’informal.

2.- Relaciona cada una de les fórmules pròpies d’una de les conversa telefòniques, que has improvisat,

amb la funció que li correspon. Per exemple: - Digui’m? Despenjar.

3.- Escriu un diàleg per telèfon entre una persona que truca a una empresa per demanar feina i la

persona encarregada de seleccionar el personal. Assenyala amb una F els mots que formen part d’ un

registre formal i amb una I els que formen part d’ un registre informal.

4.- Representa amb els teus companys aquest diàleg..

LÈXIC

1.- Porta fotos d’esports i escriu el nom dels equipaments i estris necessaris.

2.- Recull el nom de tots esports de tota la classe i classifica‘ls en els camps lèxics següents: a l’aire,

estadi, camp-muntanya, mar-riu.

3.- Escriu el nom de quinze esports col·lectius i cinc d’individuals.

4.- Elabora preguntes del tipus: Té nom d’animal i és un estil de natació.

5.- Contesta les preguntes elaborades pels companys per parelles.

Annexos43



1.- Què volen dir les sigles més habituals a les dades del destinatari en una carta: ptge., H. Sr , av., c/,

esq., ctra., apt., trav.?

2.- A quines abreviatures corresponen aquestes paraules: després de Crist, Excel·lentíssim senyor,

hora, dimecres, tercer, habitants, introducció i, sense número?

3.- Què signifiquen: PIB, PIME, FM, NIF, RACC, IRPF, DOGC, VIH, IPC i MAC?

LITERATURA

1.- Relaciona els escriptors amb les obres i l’any de publicació.

2.- Enumera les característiques d’un moviment literari determinat.

3.- Explica resumidament els principals fets històrics que va viure Catalunya al S.XX.

4.- Esquematitza els principals fets històrics europeus.

5.- Situa els moviments literaris en un eix cronològic.





arribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1.


ÚS DE LA LLENGUA

1.- Per parelles, improvisa una conversa a classe d’una de les situacions comunicatives següents:

denuncia la pèrdua del DNI a la policia, al tren amb un cap rapat o sol·licita jugar a futbol al pati.

2.- Per parelles, llegiu de forma expressiva una conversa, tot interpretant els rols. Adapteu el to i

entonació que marquen els signes de puntuació.

3.- En quin registre pertany aquesta entrevista? Per què?

LÈXIC

1.- Escriu el màxim nombre d’ anglicismes del món de l’ esport que sàpigues.

2.- Relaciona tos els anglicismes que has recollit amb la paraula catalana que li correspon.

P. e.: “match” partit.

Annexos44

3.- Escriu el nom de sis esports, com a mínim, aquàtics, gimnàstics o bé de motor.


1.- Escriu tres faltes d’ ortografia que repeteixes i escriu al costat la paraula correcta . Explica la norma

ortogràfica que infringeixes.

LITERATURA

1.- Busca informació sobre un moviment literari en concret i copia el més important.

2.- Porta fotos o llibres sobre un determinat moviment, autor o llibre.


ÚS DE LA LLENGUA

1.- Elabora una llista de les normes d’obertura, manteniment i tancament d’una conversa telefònica i

practiqueu-les.

2.- Transforma el text en registre informal.

3.- Indica les característiques pròpies de dels registres formals i informals que presenten els textos.

LÈXIC

1.- A veure si saps la diferència entre les paraules: circuit/estadi, velòdrom/hipòdrom...

2.- Escriu la paraula més correcta en cada cas. P. e., cavalcar/cavalgar, cursa/ carrera .


1.- Què volen dir les sigles que podem trobar en un article, manual o assaig? Op. cit , n.b n. del t., v. t.,

etc., ed., p. ex , cap.

LITERATURA

1.- Documenta't sobre el S.XX i redacta un text expositiu.

2.- Quins invents es van fer al llarg del S.XX?

3.- Relaciona uns textos determinats amb el moviment al qual pertany.

Annexos45

ACTIVITATS UNITAT 2




LECTURA:

Història d’ un lloro innocent de Josep Maria Espinàs. El periòdico, 28-12-2002 En aquesta lectura es

treballarà la cohesió mitjançant els connectors que s’hauran d’afegir en els espais en blanc. . Aquest

text el podeu trobar a la pàgina 39 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’ editorial Baula.

1.- Cohesioneu el text amb el connector textual més adient: encara, si, de tant en tant, efectivament, sinó, a vegades, perquè, només.

HISTÒRIA D'UN LLORO INNOCENT

“El fet que explicaré no és cap innocentada. Està documentat per la policia alemanya.Uns veïns entren en una comissaria per avisar que en un pis d'una casa propera se sent un nen que crida d'una manera angoixosa i insistent. Els policies hi van ràpidament per comprovar què passa i, _________________, senten la veu d'una criatura que es queixa i plora. Truquen, no contesta ningú i esbotzen la porta. Es troben amb un lloro que imita perfectament els crits d'un nen

Problema teòric: ¿aquest lloro ha après a fer aquests sons _________________ha sentit realment alguna criatura maltractada o simplement abandonada? ¿O potser algú l'hi ha ensenyat? Tothom sap que un lloro és capaç d'aprendre a repetir allò que sent o allò que se li ensenya.

Problema pràctic: ¿com es fa per desensenyar un lloro i aconseguir que no continuï repetint allò que ha après? No _________ perquè els veïns puguin viure tranquils, ________ per evitar que, un dia, un nen plori i cridi de debò i tothom --policies inclosos-- digui tranquil: "No passa res, és el lloro".

Això m'ha fet pensar en la dificultat de desaprendre, que, _______________, sembla més dura que la d'aprendre. Hi ha tics i costums que no hi ha manera d'esborrar. L'adquisició d'un hàbit es pot acabar imposant com una pràctica incorregible. Hi ha moltes qualitats que, convertides en rutina, arriben a ser negatives i provoquen recel o irritació. Una persona simpàtica no és bo que sigui sempre tan visiblement simpàtica, li convé amagar-ho______________ , si no vol semblar un professional de la simpatia. Una persona culta ha de saber callar, en certs moments, les coses que sap, perquè el lluïment continu és un sistema segur de molestar el personal i, a la llarga, de no ser escoltat.El lloro alemany convertia la seva capacitat imitativa d'un nen en un defecte, perquè l'explotava massa. ___________ hagués intercalat aquells crits amb un lied de Schubert, amb vociferants "¡gol!", amb frases habituals de la informació del temps... _____________ que no ho hagués fet tan bé. El crèdit no sempre neix de la perfecció.”

Josep Maria Espinàs, El Periódico, 28 de desembre de 2002

Annexos46

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Redacta algun esdeveniment importat de la teva vida personal.

2.- Subratlla tots els connectors textuals que cohesionen el teu text.

LÈXIC

1.- Agafa dues imatges d’ un cotxe, una exterior i una interior, i digues on és: el volant, maneta de la porta, capot, indicador dels intermitents i indicadors de llums, mirall retrovisor exterior i interior, eixuga parabrises, pedal d’embragatge, recolzacaps, taulell de control , guantera, commutador dels eixugavidres i del clàxon, palanca del canvi de marxes i palanca del fre de mà.

2.- Escriu sis mots relacionats amb vehicles ferroviaris, vehicles per cable i vehicles de transport per carretera..


1.- Escriu tres oracions amb predicat nominal i tres amb predicat verbal.

2.- Separa el SN, el SV O el PN de les oracions escrites en l’exercici 1.

3.- Construeix una oració que no contingui cap forma dels verbs ésser, estar ni semblar amb cada un dels subjectes següents:

a) La físicab) Els teus ullsc) En Pered) Una samarreta netae) Els dos cosinsf) L’àvia de la seva cunyada

LITERATURA

1.- Enumera les característiques del modernisme.

2.- Explica resumidament com es viu el modernisme en tots els àmbits culturals a Catalunya.

3.- Busca informació sobre Joan Maragall i estudia-la.

4.- Davant del poema Excelsior de J. Maragall, contesta les següents preguntes:

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,no perdis mai el teu nord,no et deixis dur a la tranquil·laaigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,no miris les platges roïns,dóna el front en el gran aire,sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,del cel al mar transparent,sempre entorn aigües estesesque es moguin eternament.

Annexos47

Fuig-ne de la terra immoble,fuig dels horitzons mesquins:sempre al mar, al gran mar noble;sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,oblida't de ton regrés:no s'acaba el teu viatge,no s'acabarà mai més.

Joan Maragall

a) A qui s’adreça Joan Maragall en aquest poema?b) Quines recomanacions fa a “l’esperit”? Per què penses que ho fa?c) Què pretén transmetre’ns el poeta en els versos següents?

“sempre entorn aigües estesesque es moguin eternament.”

d) Explica el significat dels dos darrers versos.






No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant i

continu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)


Els/les alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:

1. Busca el verb principal de les oracions següents:

- El Joan és molt alt.

- L’Anna està enfadada amb tu.

...

2. Defineix el modernisme.


1 .Identifica les formes de cohesió d’un text.

2 .Fes l’anàlisi sintàctica de les oracions simples següents com per exemple:

- La teva amiga és molt maca.

Annexos48

ACTIVITATS UNITAT 3


Presentació dels apartats de la unitat didàctica. Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats


LECTURA:

El secret de la persiana (fragment de la Llàgrima) d'Hermínia Mas. Lectura relacionada amb la descripció i amb la coherència . Aquest text el podeu trobar a la pàgina 8 del llibre de text de 4t d’ESO de l’ editorial Baula.

La llàgrima De petita ja era diferent de les altres nenes: tenia uns cabells brillants de color de fusta

bona que tothom volia acariciar. Una vegada els hi va poder tocar amb les puntes dels dits: els va trobar suaus com l'aire de la primavera i amb olor de regalèssia. No els duia, com les altres nenes, recollits en trenes o en una cua de cavall, sinó deixats anar i voleiadissos. Quan feia la vertical, semblava que milers de fils de seda li acaronessin les galtes. De vegades ell la seguia de lluny i, quan ella entrava a casa, passava hores embadalit, espiant rere la foscor dels grans finestrals. Ella tocava el piano amb uns dits prims i gràcils, i duia un vestit de seda rosa que li cenyia l'esveltesa del cos.

Ell era un nen, com tants n'hi havia, que cobejava7 el tacte suau d'aquells cabells i encara no havia entès que aquella nena no li estava destinada perquè pertanyia a un altre món, i que podia triar moltes noies del poble però no aquella, ni els seus cabells fins, ni el seu vestit de seda, ni aquella casa on vivia, diferent de totes les altres, amb una sala per al piano i una minyona que obria la porta.

Als catorze anys, com a la majoria de nois pobres, li va tocar de triar ofici. Hi havia un fuster al carrer que necessitava un ajudant i així va tenir una feina sense buscar-la.

Els diumenges anava al cine, i quan els altres nois jugaven a tocar els cabells de les noies, ell pensava en aquella noia de cabells d'un color que no tenia cap fusta: eren caoba, però no eren caoba, tenien una mica el color de l'eben, i una mica el color del roure. I se la imaginava en aquell internat de monges on la tenien des de feia tres anys i d'on tomava un cop cada tres mesos, i explicava que tocava el piano i feia ballet, i aprenia a parlar anglès. Se la imaginava amb l'uniforme de quadrets petits, la brusa blanca de mànigues estarrufades i les sabates de pell negra sempre lluents.

Se la imaginava jugant als seus jocs perquè encara no havia descobert que les noies a catorze anys són més grans que els nois i que cada dia sortia de l'internat amb una moto i un noi ros de vint anys que l'esperava.

Es va haver de fer més gran per adonar-se que aquella noia, que pertanyia als seus somnis, era d'un món diferent al seu. 1 llavors va decidir que es resignaria a perdre el tacte dels seus cabells, de la seva pell, a no veure-la, a no sentir que el cor li bategava perquè ella passava; però va pensar que mai no es resignaria a perdre totes les il·lusions que s'havia fet.

7 desitjava

Annexos49

Va saber que s'havia casat amb un noi de bona família i que de viatge de nuvis se n'havien anat a fer un creuer pel Nil. I es va imaginar que ella es perdia i només ell la sabia trobar i l'abraçava perquè estava esporuguida.

I quan va saber que ella tenia una casa en un poblet de la costa, se n'hi anava els diumenges i en la seva imaginació es trobaven en un bar on ella esperava algú que no arribava i aleshores li explicava que tota la seva vida només l'havia estimat a ell.

Quan es va divorciar del noi de bona família, sempre tenia el mateix somni: ella tomava al poble i es confessaven el seu amor en una plaça amb arcades on de petits havien jugat a ser prínceps.

Però quan va tomar al poble, anava amb un altre home i només va passar per presentar el seu acompanyant a la família.

Ell l'espiava des d'on podia i provava d'endevinar-li les felicitats i les angoixes darrere del somriure que sempre feia. Com si hi trobés un aliment per als seus somnis, un fil primíssim que els lligués amb la realitat.

Un dia, ella va tomar al poble per quedar-s'hi. S'havia divorciat del seu segon marit i darrere dels solcs finíssims que li havia deixat la vida i que ni les cremes ni els massatges no havien pogut esborrar, hi havia un traç d'amargor.

Ell la va anar a trobar al bar més bonic del poble, allà on el jovent anava a escoltar música i a estimar-se. Prenia un te en una taula de vora la finestra i un raig de sol li il·luminava la mirada. Se li va asseure al costat i li va explicar aquesta història.

A ella li va caure una llàgrima galta avall. La hi va eixugar amb el mocador quan passava per l'arc del coll i li va preguntar per què plorava. Ella li va dir que plorava per ell, que devia haver estat molt infeliç. Ell li va acariciar els cabells de color de fusta bona i de tacte de seda, i li va dir que havia estat l'home més feliç del món perquè en els seus somnis ella mai no plorava.

Hermínia Mas, El secret de la persiana, Edicions Baula, 1997

Comprensió lectora

1.- Quin tipus de narrador explica la història? Justifiqueu la vostra resposta amb exemples extrets del

text.

2.- Hi ha correspondència entre el temps real de la història i el temps de la narració? Quants anys dura

–aproximadament- la història que se’ns explica?

3.- Identifiqueu en el text alguna metàfora.

4.- Quantes vegades el protagonista del conte arriba a tocar els cabells de la noia?

5.- El text que heu llegit és un conte literari. Cerqueu-hi elements externs i d’altres d’estructura que

justifiquin aquesta classificació.

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Redacta dues descripcions. Una objectiva i l’altra subjectiva i compara-les.

2.- Escriu una postal a un amic on es descrigui detalladament algun lloc que s’hagi visitat durant les

vacances.

3.- Pren apunts sobre la coherència textual.

Annexos50

LÈXIC

1.- Busca imatges d’oficis i classifica’ls en: tradicionals professions liberals tècnics noves tecnologies serveis comercials

2.- Fes un quadre amb els oficis anteriors indicant:professió tasques que realitza lloc on treballa


1.- Escriu tres oracions amb CD, tres amb CI i tres amb CRV (pots utilitzar la mateixa frase si té dos o més dels complements requerits).

2.- Separa el SN del SV de les oracions escrites a l’exercici 1.

3.- Construeix oracions on aquests sintagmes nominals puguin fer de CD. Poden fer de CI i CRV? La física Els teus ulls En Pere Una samarreta neta Els dos cosins Aquella situació

4.- Per parelles i amb el material proporcionat a l’annex 8 feu exercicis de pronoms: localització, tipus

de pronoms, substitució pronominal, enclítics i proclítics, distinció pronominal, combinació de

pronoms...

LITERATURA

1.- Fes una esquema del modernisme i dels seus autors.

2.- Contesta les corresponents preguntes d’un text de Solitud de Víctor Català i un altre de L’auca del

Sr. Esteve de Santiago Rusiñol.






Annexos51




Els alumnes que no superin les activitats d’avaluació hauran de realitzar activitats del tipus:

1. Distingeix els complements del SV d’un llistat d’oracions.

2. Escriu dues característiques dels autors: Víctor Català i Santiago Rusiñol.


1.- Busca dos textos breus amb un error de coherència textual que s’hauria de corregir.

2.- Redactar un text informatiu sobre l’última pel·lícula que hagués vist al cinema, posant molta

atenció en la coherència textual.

3.- Buscar un article d’opinió d’un diari o d’una revista i analitzar-lo per escrit seguint unes pautes

donades.

Annexos52

ACTIVITATS UNITAT 4



o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. Activitats d’ avaluació. Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’ anàlisi dels resultats de valoració.

LECTURA

La ventafocs (fragment de Contes per a nens i nenes políticament correctes) de James Finn Garner. Quaderns Crema. Aquesta lectura serà la base per treballar les activitats de l’apartat: Ús de la llengua. Aquest text el podeu trobar a la pàgina 119 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’ editorial Baula.

La Ventafocs

Això era una vegada una persona femenina que es deia Ventafocs. La seva mare biològica havia mort quan ella era molt petita. Al cap d'uns anys son pare es va casar amb una vídua que tenia dues filles de mes edat que no pas ella. La madrastra tractava la Ventafocs molt cruelment, i les germanastres la feien treballar de sol a sol, com si fos la seva pròpia treballadora no remunerada.

Un dia els va arribar una invitació a casa. Per celebrar l'aniversari de l’inici de l'explotació de la pagesia, desposseïda i marginada, el príncep organitzava un ball de disfresses. A les germanastres de la Ventafocs els feia molta il·lusió que les convidessin a palau. Van començar a planejar quins modelets cars es posarien per alterar i esclavitzar el seu físic natural a fi d’imitar un estàndard poc realista de bellesa femenina. (Cosa especialment complicada en el seu cas, perquè eren facialment més poc afavorides que un pecat.) La madrastra també volia anar al ball, de manera que la Ventafocs treballava com una persona femenina d’ètnia africana (una metàfora apropiada i tanmateix desafortunadament racista).

Quan va arribar el dia del ball, la Ventafocs va ajudar la seva madrastra i les seves germanastres a ficar-se dins dels vestits. Era una feina titànica: era com provar d'embotir, dins d'un budell de cinc quilos, deu quilos de carn animal no humana picada. En acabat va venir l'augmentació cosmètica, que val més no explicar. Cap al tard, la madrastra i lesgermanastres van deixar la Ventafocs a casa perquè acabes la feina. La Ventafocs estava trista, però es consolava escoltant els seus discos de Sopa de Cabra.

De cop i volta va haver-hi un pet de llum i davant de la Ventafocs va aparèixer una persona masculina amb roba ampla, de cotó cent per cent, i un barret de palla, tot amb l'etiqueta Coronel Tapioca. Al principi la Ventafocs es va pensar que era un excursionista o un publicitari, però ell va deixar les coses clares de seguida:

—Hola, Ventafocs, sóc el teu fad, entenent fad com a masculí de fada, en tant que dir-me fada seria tan sexista com dir doctor a una doctora. Així que vols anar al ball, eh? I cedir al concepte masculí de bellesa: encabir-te dins d'un vestit ben cenyit que et talli la circulació, trinxar-te els peus amb unes sabates de taló tan alt que et destrossin l'estructura òssia, i pintar-te la cara amb productes químics i maquillatge, per aconseguir els quals han experimentat amb animals no humans...

—Oh, i tant! —va dir la Ventafocs sense pensar-s'hi gaire. El fad va sospirar i va decidir deixar l'educació política de la noia per a un altre dia. Amb la seva màgia, va embolcallar-la amb una llum preciosa i lluent, i la va enviar a palau.

Annexos53

Aquell vespre, davant de palau hi havia una filera molt i molt Marga de carruatges. Era evident que ningú no havia pensat en el transport públic ni en la possibilitat de compartir cotxe per contribuir així a la fluïdesa del trànsit, l'estalvi de recursos energètics i la minva de la contaminació ambiental. Aviat va arribar la Ventafocs en un carruatge daurat, extremament feixuc, arrossegat penosament per un grup de cavalls esclaus. Lluïa un vestit arrapadíssim, de seda, robada sens dubte a cucs desprevinguts. Els cabells, els duia adornats amb perles saquejades a ostres obreres i indefenses. I als peus, per perillós que pugui semblar, hi portava unes sabates de cristall finament tallat.

Tots els caps es van girar quan la Ventafocs va entrar a la sala. Les persones masculines miraven amb desig aquella persona femenina, que representava a la perfecció els ideals de feminitat sintetitzats en la nina Barbie. Les persones femenines, ensinistrades des de petites en el tema del menyspreu al propi cos, miraven la Ventafocs amb enveja i rancúnia. La madrastra i les germanastres, rosegades per la gelosia, ni la van reconèixer.

Al príncep, que estava enfeinat parlant de la caça del senglar amb els col·legues, de seguida se li'n van anar els ulls darrere la Ventafocs. Bon punt la va veure va emmudir, com la majoria dels presents. «Vet aquí», va pensar, «una persona femenina a qui faria la meva princesa amb molt de gust, i a qui fecundaria amb els gens perfectes de la nostra estirp, de tal manera que tots els prínceps de la rodalia em tindrien enveja. I a més és rossa!»

El príncep va començar a travessar la sala de ball en direcció a la seva presa. Els seus col·legues també van començar a caminar cap a la Ventafocs. Igual que absolutament tots els altres mascles presents a la sala, menors de setanta anys i que no estaven ocupats en servir begudes.

La Ventafocs estava cofoia de la commoció que provocava. Caminava amb el cap dret i tenia l'aire d'una persona femenina d'estatus social eminent. Aviat, però, es va veure que la commoció acabaria malament o, com a mínim, de manera socialment poc correcta.

El príncep havia deixat clar als seus amics que tenia la intenció de «posseir» la jove persona femenina. Però la seva resolució els va indignar, perquè ells també la desitjaven i també la volien fer seva. Les persones masculines van començar a cridar i a empenyé's. El millor amic del príncep, un duc gros encara que cerebralment limitat, el va aturar a mig saló i va insistir que la Ventafocs seria per a ell. El príncep va reaccionar amb una ràpida puntada de peu a l'engonal que va deixar el duc temporalment inactiu. Però uns altres, embogits de desig sexual, van abatre's ràpidament damunt del príncep, que va desaparèixer sota una pila d'animals humans.

Les persones femenines trobaven francament desagradable tot aquell desplegament de testosterona, però, tot i que ho van intentar, no hi va haver manera de separar els combatents. A les altres persones femenines els semblava que la Ventafocs era la culpable de tot l'embolic, de manera que la van rodejar, mostrant una hostilitat molt poc solidària. Va intentar escapar, però aquelles sabates de cristall, gens pràctiques, l'hi feien gairebé impossible. Afortunadament per a ella, cap de les altres persones femenines anava gaire més ben calçada.

La fressa va pujar tant de to que ningú va sentir com el rellotge de la torre tocava la mitjanit. A la dotzena campanada, el llampant vestit i les sabates de la Ventafocs van desaparèixer i tornava a portar els parracs de minyona. La madrastra i les germanastres, van adonar-se que era ella, però no van dir res per allò del què diran.

Les persones femenines van callar davant d'aquella transformació màgica. Un cop alliberada de l'opressió del vestit de nit i de les sabatetes, la Ventafocs va sospirar, es va estirar i es va gratar les costelles. Va somriure, va tancar els ulls i va dir:—Germanes, si voleu matar-me, mateu-me, però com a mínim ara moriré còmoda.

Les altres persones femenines van tornar a sentir enveja, però aquesta vegada ho van enfocar de manera diferent: per comptes de venjar-se d'ella, es van anar traient els cossets, les cotilles, les sabates, totes les

Annexos54

peces empresonadores. Es van posar a ballar, a saltar i a xisclar de joia, finalment còmodes, en viso i descalces.

Si els individus masculins haguessin aixecat per un moment el cap de la ferotge lluita masclista a què es lliuraven, haurien vist moltes persones femenines desvestides com si fossin al tocador. Però no van parar de ventar-se empentes, cops de puny, puntades de peu i esgarrapades, els uns als altres, fins que tots, absolutament tots, van ser morts.

Les persones femenines van tocar l'ase però sense cap pena. Ara el palau i el reialme eren seus. Com a primer acte oficial van vestir les persones masculines amb els vestits de gala que elles s'havien tret, i van declarar als mitjans de comunicació que la baralla havia començat quan algú havia amenaçat el príncep i els seus col·legues de fer pública la seva afició al transvestisme. El segon acte oficial va ser organitzar una cooperativa tèxtil que manufacturaria només roba còmoda i pràctica per a persones femenines. A palau van col·locar un rètol que anunciava Ventafocs® Prèt-à-Porter, la seva marca. A base de voluntat solidària i d'un màrqueting intel·ligent, totes —fins i tot la madrastra i les germanastres— van viure felices per sempre més.

James FINN GARNER

Contes per a nens i nenes políticament correctes

Quaderns Crema

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Escriu les principals diferències entre aquesta adaptació de la Ventafocs i la versió que coneixes.

2.- Prepara una exposició oral sobre un tema escollit per tu. Presenta-la durant un màxim de tres

minuts davant de tota la classe.

LÈXIC

1.- Busca l’organigrama d’una empresa, fes una relació de cada departament i càrrec i exposa la tasca que realitzen.

2.- Escriu quinze objectes que normalment trobem en una oficina.


1.- Escriu tres oracions amb Atribut, tres amb C Predicatiu , tres amb CC i tres amb C Agent (pots utilitzar la mateixa frase si té dos o més dels complements requerits).

2.- Separa el SN, el SV i el Predicat Nominal de les oracions escrites en l’exercici 1.

3.- Construeix oracions on aquests sintagmes puguin fer de Atribut, CPredicatiu, CC i CAgent.: molt ràpid aquest matí per la clau cansats

Annexos55

4.- Per parelles i amb el material proporcionat a l’annex 8 feu exercicis de pronoms: localització, tipus de pronoms, substitució pronominal, enclítics i proclítics, distinció pronominal, combinació de pronoms...

LITERATURA

1.- Fes un mapa conceptual del noucentisme i dels seus autors.

2.- Contesta les corresponents preguntes d’un fragment de l’obra La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors .

3.- Contesta les corresponents preguntes d’un fragment de l’obra Els fruits saborosos de Josep Carner.

(En les activitats 2 i 3 els fragments i les preguntes seran escollides pel professorat)









Els alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:

1. Distingeix els complements del SV o PN d’un llistat d’oracions.

2. Escriu dues característiques dels autors: Eugeni d’Ors i Josep Carner.


1.- Prepara un breu qüestionari, referit a l’exposició oral feta en l’apartat de l’Ús de la Llengua de les

activitats de la unitat , que haurà de respondre algun/a company/a o corregir el professor o la

professora.

Annexos56

ACTIVITATS UNITAT 5




(LECTURA) – VISIONAT ANUNCI PUBLICITARI

Visionat de la campanya publicitària de la DGT de 2007 : No podemos conducir por tí [20’’- 30’’ cada anunci, ] – són anuncis en castellà - http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/En aquesta activitat es treballarà el text argumentatiu.

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Enumera els arguments que dóna l’anunci per no córrer a la carretera.

2- .Escriu un text argumentatiu per convèncer als teus pares perquè et deixin sortir a un concert amb

els teus amics.

LÈXIC

1.- Cerca imatges que facin referència a cadascun d’aquests establiments: Àrea comercial Autoservei Basar Botiga Grans magatzems Centre comercial Mercat Magatzem Galeria

2.- Elabora un text argumentatiu indicant les teves preferències per escollir un establiments dels anteriors. Utilitza el lèxic més adequat i més idoni. ESTUDI DE LA LLENGUA

1.- Crea oracions juxtaposades i coordinades. Encercla el nexe de les oracions coordinades.

2.- Fes un quadre on quedin reflectides els diferents tipus d’ oracions coordinades, amb una petita explicació, els nexes i exemples.

Tipus d´oració Explicació Nexes Exemples.

Annexos57


LITERATURA

1.- Expliqueu quins elements avantguardista trobeu en aquest poema de Joan Salvat – Papasseit.

2.- Feu un cal·ligrama.

3.- Què penses que ens vol transmetre J.V. Foix en aquest poema ?

Annexos58

Jo sóc aquell que en mar advers veleja Escapadís de l'amorós parany; En tronc antic faig figura de tany, M'exalta el Bell i no em corca l'enveja.

Per què tantost el teu voler flaqueja I en oda i cant deleges dolor i plany, O de l'obscur em vols fer torsimany En els severs nocturns dels prats d'Osseja?

Per a mi el mar. Tem, i en fuig, les muntanyes, El bosc ombrós sense aiguamoix ni rec I els seus verals, l'embruix, la claror incerta.

Pèlags de cel, oh Sol!, oh Mar oberta!: Só lliure amb tu; muntanyès, era pec. I amb braç segur t'escandall les entranyes.

J.V. Foix

Sol i de dol (1947[1936])

Annexos59










1.- Distingeix oracions juxtaposades i coordinades d’un llistat d’oracions que l’ alumnat crearà o

escollirà d’un petit text relacionant amb els conceptes de literatura.

2.- Escriu dues característiques dels autors: J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.


Els alumnes que hagin superat les activitats d’avaluació poden crear un text seguint la línia tipogràfica

i estilística de Joan Salvat- Papasseit i analitzar les oracions que el formen.

Annexos60

ACTIVITATS UNITAT 6



o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. Activitats d’ avaluació. Activitats de reforç i/o ampliació a partir dels resultats d’anàlisi de valoració.

LECTURA:

ROIG, Montserrat. L’hora violeta. Edicions 62, 1980. Aquesta lectura és una carta d’amor situada en

l’any 1938. (Pàg. 114 del llibre Amors a la carta).

27 d'octubre de 1938

Patrick,t'escric amb llum de benzol, ens han tret el llum elèctric. Hi torna a haver bombardeig. És

mitjanit. Els nens dormen, costa molt de fer-los oblidar tot l'horror que han vist. El duen als ulls, són uns nens que a penes riuen. Avui ha vingut un altre grup del Nord, tenen la mirada vella. N'hi havia un que no deia res i s'estava arraulidet en un cantó. L'hem cridat diverses vegades perquè havíem organitzat una petita festa amb xocolata desfeta però s'amagava cada vegada més. Per fi, una nena més gran m'ha dit, no li dirà res, els altres se'n riuen, perquè aquest nen no és ni nen ni nena, aquest nen no té titola... Sí, Patrick, el nen no tenia sexe. Era fill de la misèria de les conques mineresi ningú, abans, se n'havia preocupat. Ja ho veus: entre els nens de la guerra encara n'hi ha que són més desgraciats... La Judit no ho ha pogut suportar, a mi m'ha costat d'entendre-ho. És que amb la guerra no n'hi ha prou? De vegades sento vergonya de mi mateixa, i penso que m'ha calgut tanta guerra i tanta mort per a conèixer tota la tristesa del món... És que no existia abans? Per què me n'he adonat tan tard, de tot això? No, hem de guanyar, Patrick, hem de guanyar perquè les coses no vagin com han anat fins ara. Quan tot s'acabarà, tindrem molta feina, però serà diferent, perquè reconstruirem la vida tal com la volem. I m'adono que abans no vivia, que només ara co-menço a viure. Per estimar la vida cal conèixer la mort. Com vols reconciliar-te amb la vida si abans no t'has reconciliat amb la mort? Ara em veig forta, Patrick. I a més, et tinc a tu. Sé que ets a la vora, sé que tu i jo volem el mateix món. On els nens recuperaran la innocència...Patrick, com t'enyoro... Recordo la darrera vegada que ens vam estimar. Era una nit de bombardeig i a cada bes destruíem tota la por del món. Em feia riure la teva pressa a descordar-te els cordons de les sabates, tardaves una eternitat. Com més volies córrer, més malament ho feies. Les botes de soldat no estan pensades per a aquestes coses, Patrick. Després, quan la calma seguia a la violència, em deies, semblem dos amants del segle XIX. El nostre és un amor passat de moda, que només té lògica dins de la poesia. I ara has tornat al front, diuen que les batalles són cada vegada més dures, que a l'Ebre s'està decidint la fi de tot això... Tant de bo, Patrick. Però torna, torna... quan els nostres cossos s'ajunten, veig el cel. El sexe se m'humiteja quan tu l'acaricies. No sé qui ha dit que és a través de Tacte físic que coneixes la veritable personalitat de l'altre. Conèixer en sentit bíblic... I no és fàcil. Pots travessar molts cossos sense recalar mai en cap, com un vaixell que té por de llançar l'àncora... Quan em beses, el buit del ventre s'accentua i sembla que es remunti fins a la gola per convertir-se en una flama... Recordes? Tu em deies el mateix en una carta: foc que no destrueix sinó que crea... Som dos exploradors dels nostres cossos, del propi i de l'altre,

ens busquem com si fóssim en una selva que a la llarga haurà de tornar-se hospitalària. Després, jo recorro el teu cos, que és per a mi un riu cabalós on hi ha gorgues i raconades, i busco el contacte, cada racó, totes les zones verges que resten per explorar. Les meves mans busquen amb desesperació aquestes zones, per posseir-te i jo destruir-me tota...

Montserrat Roig

1.- Llegiu atentament la carta anterior per després comentar a classe les emocions, el que veu i el que

sent la protagonista.

ÚS DE LA LLENGUA I LÈXIC

1. Redacta una sol·licitud a l’alcalde de la teva població per demanar que t’inscriguin al concurs públic per cobrir una plaça d’auxiliar administratiu de l’Ajuntament.

2. Escriu una carta de presentació per relacionar-te amb l’empresa que ha publicat l’anunci següent . Recorda que les parts principals són:

encapçalament lloc i data des d’on s’escriu la carta salutació

cos introducció exposició conclusió

peu comiat signatura postdata (opcional)

3. Escriu el teu currículum per l’empresa que ha publicat l’anunci següent .

4. Escriu un correu electrònic sol·licitant informació sobre estades per aprendre idiomes a

l’estranger. Imprimeix-lo i porta’l a classe.


ES NECESSITAnoi per fer d’aprenent de ferreteria de 16 a 30 anys, a jornada complerta. Català parlat.

Envieu CV amb foto recent a: Apartat de correus 666, Barcelona.

IMPORTANT EMPRESAnecessita personal per al seu dept. d’enquestes, de 16 a 40 anys, per a entrega i recollida de qüestionaris a domicili.

Es requreix: · Dedicació completa i serietat.S’ofereix: · Ingressos mitjans de 660euros (prima de 450 + comissions) · Feina estable.

Envieu CV amb foto recent a: Apartat de correus 777, Barcelona.

1. Identifica oracions subordinades substantives de les frases següents i digues la funció que fan. Després, substitueix-les pel pronom corresponent.

Recorda que hem de recollir totes les deixalles.

Tenir una ciutat neta és un esforç col·lectiu.

La proposta de la cimera del clima és reduir un 8% l’emissió de CO2.

Tots hem de contribuir a respectar el medi ambient.

L’IPCC confirma que l’any 2100 la temperatura del planeta haurà pujat d’1 a 3,5 graus.

El cert és que la majoria de bosses de plàstic no són biodegradables.

El govern confia a substituir ben aviat els abocadors de deixalles.

El canvi climàtic pot provocar que els problemes de salut augmentin.

LITERATURA

1. Explica què és una tanka. Escriu el nom d’alguns autors que les hagin utilitzat. Porta’n una de Carles Riba.

2. Llegeix el següent poema de Josep Maria de Sagarra (“Vinyes verdes vora el mar”) i contesta les següents preguntes.

a) De què ens parla el poema?

b) Explica amb les teves paraules

allò que Josep Maria de Segarra expressa

en aquest poema

Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar,ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau mariner,vinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledatdel verd en l'hora calenta.Raïm i cep retallatdamunt la terra lluenta;vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina...Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...Dins del cep s'adorm la tarda,raïm negre, pàmpol d'or,aigua, penyal i basarda.Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,verdes a punta de dia,verd suau cap al tard...Feu-nos sempre companyia,vinyes verdes vora el mar!

Josep Maria de Segarra










1.- Substitueix les oracions substantives per sintagmes nominals que tinguin el mateix significat.

Espero que em contestis.

Està prohibit caçar els esquirols.

Això que vosaltres proposeu no m’agrada gaire.

Hem descobert qui ha robat el rellotge.

2.- Substitueix els SN destacats per una proposició substantiva.

A la Cecília li agradava la navegació nocturna.

En Francesc encara no s’ha adonat de la perillositat dels esports d’aventura.

Has de desar les coses de damunt la taula.

Desconec el lloc de la reunió.

3.- Tria entre les dues opcions possibles quina és la funció de les oracions subordinades

substantives següents.

Ens ha promès que l’empresa es farà càrrec de l’esponsorització del nostre equip.

[CD/CEV]

Ara ja no ens dediquem a confeccionar roba. [CRV/CI]

Oblida’t que m’has vist. [CC/CRV]

Pregunta a la Marta quin dia és el seu aniversari. [CN/CD]

M’agrada prendre el sol. [Subj/CD]

Retiraran el carnet de conduir als qui facin infraccions de trànsit greus.[CC/CI]


1. Identifica i analitza les oracions subordinades següents. (Annex)

Encara no saben on desava les joies.

Pregunta-li si ens donarà el seu suport.

S’han descuidat de pagar el deute.

No s’adonen que l’escalada és un esport d’alt risc.

El que vam veure era impressionant.

2. Comenta amb profunditat el poema de Sagarra “Vinyes verdes vora el mar”.

ACTIVITATS UNITAT 7



o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. Activitats d’ avaluació. Activitats de reforç i/o mpliació a partir dels resltats de valoració.

LECTURA:

1.- Llegiu el fragment de Pere Calders “Invasió Subtil”. Invasió subtil i altres contes, Barcelona,

Edicions 62, 1981, pàgs. 7 i 8. Estructureu-lo en parts i justifiqueu-les.

INVASIÓ SUBTIL

A 1'hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals.A 1'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l' atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregués plats poc corents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -«amb força ceba», digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, cafè, una copa de conyac i una breva.M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: 1'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.D'altra banda, parlava el català com qualsevol de nosaltres, sense ni l'ombra de cap accent foraster. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera. Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, el toc estranger a l' entrevista, 1'hi posava jo, condicionant tota la meva actuació - gestos, paraules, entrades de conversa -, al fet concret que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment de braç. «Venc sants d'Olot, jo», digué. «Encara hi ha mercat?», vaig preguntar-li, i em va dir que sí, que anava a la baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...- No hi ha res coro a casa! - reblà amb un aire de satisfacció.- Viviu al vostre país?- I doncs? On voleu que visqui?

Sí, és dar: són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut del Club de Futbol Barcelona a la solapa.

Tot plegar era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d'un espía. - I d'on ho has tret que és japonès? - em preguntà ella.Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.- Els conec d'una hora lluny ...,vaig contestar-li.- Que vols dir que n'has vistos gaires?- No, però els clisso de seguida!- T'ho ha dit, ell, que era japonès?- Ningú no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmoladíssim!

Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré un disgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és d'una candidesa increïble.Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d' aparat ful, donaran molta feina.

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Després d’haver estudiat els conceptes de la situació sociolingüística a Catalunya, llegiu els

enunciats proposats i digues si són certs o falsos.

La Sociolingüística és la disciplina que estudia les interaccions que es produeixen entre la llengua i el medi ambient . Una llengua és un vehicle de comunicació de una comunitat humana i com a tal és també un fet social i cultural . Una llengua no es pot extingir, sempre quedarà l’ús oral . La diversitat lingüística i l’homogeneització lingüística són conceptes oposats.. . EUA és un dels països que té llengües amb molts pocs parlants

Les zones que presenten més homogeneïtat lingüística són Àfrica i Europa . La substitució lingüística és un procés al qual estan sotmeses moltes llengües no oficials Els límits que marquen un estat solen coincidir amb les fronteres lingüístiques . La majoria de països que formen la Comunitat Europea són monolingües . El federalisme lingüístic reconeix totes les llengües com a pròpies de l'Estat . Hi pot haver polítiques lingüístiques monolingües tot í que els estats on s'apliquin sigui n multilingües La Constitució espanyola afirma que el català és una llengua espanyola i que és també oficial a la Comunitat Autònoma de Catalunya d'acord amb el seu Estatut . Els Estatuts d’Autonomia formulen el concepte jurídic de llengua pròpia i de cooficialitat Els Estatuts respectius de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana parlen de la llengua catalana .Les persones de l'Alguer, la Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, Catalunya i les Illes Balears que comparteixen, una llengua i que es relacionen mitjançant un mateix codi lingüístic formen una comunitat lingüística . El cinema que es veu a les sales de Catalunya és majoritàriament en català . Les instruccions dels electrodomèstics i els prospectes dels medicaments són sempre en català A Catalunya es dóna una situació de bilingüisme territorial .

LÈXIC

1.- Identifiqueu a quin mot pertany cadascuna de les definicions següents.

Tolerància Procés que segueix una societat per a la incorporació d'elements humans, culturals, etc., que li són aliens o que ha volgut ignorar: immigrats, marginats, etc.

Segregació Lluitar a favor (d’alguna cosa)Racisme Infravaloració d'un grup social que en fa un altre amb el

corresponent comportament de discriminació.Prejudici Encreuament de dues ètnies o varietats distintes.Mestissatge Doctrina que propugna la inferioritat d'unes ètnies

humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se'n justifica la discriminació, la segregació social, l'explotació econòmica, etc./ Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina.

Integració Disposició a admetre en els altres una manera de pensar, d'obrar; d'ésser, diferent de la nostra.

Propugnar Indici o opinió preconcebuts; opinió negativa no raonada per alguna cosa

Explotació Allò que és objecte d'ensenyament; allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una secta; cos de principis en alguna branca de coneixements.

Ètnia Agrupació natural d’individus que presenten unes característiques comunes (de llengua, de cultura, etc.).

Doctrina Acció de separar de la massa del país (grups ètnics, religiosos o lingüístics diferenciats) aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable respecte ala que és aplicada als altres ciutadans.

2.- Identifiqueu en aquesta sopa de lletres les definicions de l’exercici anterior.


1.- Subordineu la primera oració a la segona mitjançant un pronom relatiu. Digueu quina funció

sintàctica fa el pronom en aquestes frases:

Deso la roba a l’armari. L’armari és massa petit.L’Artur va pintar un quadre. Vaig penjar el quadre.Em parles d’un assumpte. No veig clar aquest assumpte.Em va recitar un poema. He après el poema de memòria.L’avi escrivia en aquella ploma. No trobo la ploma.

2.- Indiqueu en quins titulars el mot que és un pronom relatiu i en quins és una conjunció:

Pretenem que els lectors acabin inquiets.Confirmen el setè cas de pesta porcina que s’ha detectat a Osona des de setembre.Ronaldhino, que s’entrena a part al matí, estrella del partidet a la tardaL’equip de la Plana ratifica que es troba en plena crisi.Aconsegueixen controlar els focs que han arrasat Nova Gal·les del Sud.

3.- Digueu si el mot que de les oracions subratllades és una conjunció o un pronom relatiu.

Es cultiva més o menys com en altres llocs, però les condicions climàtiques de Benicarló i les terres que l'envolten fan que la carxofa que s'hi conrea tingui una duresa i una fermesa que d'altres no tenen. Aquest és, sens dubte, un dels aliments més estimats i utilitzats a la cuina benicarlina, un fet que es demostra any rere any amb la Pesca de la Carxofa.Un dels actes més concorreguts i celebrats és la torrà de carxofes, que es fa el divendres al ves _. Durant la torrà, es couen a la brasa centenars de carxofes que es reparteixen entre el públic as sistent. L’altra cita destacada de la festa és la mostra gastronòmica del diumenge al migdia. Restaurants, associacions i algun veí preparen tot de plats amb carxofes que es poden tastar amb la compra d'uns tiquets de degustació. En aquest moment es por comprovar que l'univers carxo faire no té límits, i aquesta sana verdura es por utilitzar, fins i tot, per fer gelats.

Descobrir cuina, núm. 10, gener del 2002.

4.- Completeu les frases següents en totes les formes de relatiu possible i indiqueu la funció sintàctica.

- És la companya ens refiem.- La colònia m'has regalat em provoca al·lèrgia.- La torre - va néixer ja té la placa es mereix.- El marrec vas clavar una plantofada és el meu fillol.- Els pares col. laboren amb els mestres són d'un gran ajut. - El drap us heu netejat les ulleres era ben brut.- L'amiga et vaig presentar acostuma a ser capriciosa.- No em mereixo el premi m'han concedit.- Els alumnes arribin tard no entraran a l'aula.- Visitarem la biblioteca va redactar les últimes voluntats.

LITERATURA CONTEMPORÀNIA

1.- Fes una esquema de la literatura de postguerra i dels seus autors.










1.- Substituïu els adjectius subratllats per oracions subordinades adjectives:

L’entendreixen els dies rúfols.És una feina esgotadora.M’han deixat una novel·la fascinant.No suporto els amos autoritaris.Sempre vesteix d’una manera extravagant.Les sabates noves en fan mal.El nen savi porta ulleres.

2.- Substituïu l’oració subordinada per un adjectiu.

La cadira que havíem comprat no agradava a ningú. La cadira groga no agradava a ningú.

La cadira que havíem comprat no agradava a ningú. La cadira groga no agradava a ningú.

El noi, que havia fugit, va ser trobat tres-cents metres més enllà.El manyà va llençar els claus que estaven rovellats.Els prestatges que són de metall semblen més resistents.Rentaré la brusa que vaig tacar de tinta. Els exàmens dels quals s’han queixat eren molt fàcils.Aquell camí pel qual vam passar era força estret.Endreça les joguines que no facis servir.L’ Ôscar, que és un bon nedador, va guanyar un trofeu.

3.- Llegiu el fragment de Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina, que teniu a continuació i contesteu

les següents preguntes:

"Un d'aquests estúpids que van fer la guerra..." La frase, se m'acudí de sobte, m'anava destinada. Perquè l'Esteve parlava de mi. L’Albert devia voler saber com anaven les coses amb la Martina, si la noia ja m'havia dut a casa seva. Aquest era el petit informe a què havia al·ludit l'Esteve, i ara, de fil en agulla, devien haver-se estès en consideracions sobre la meva persona. Segurament per evitar indiscrecions havia baixat a telefonar a la porteria. Però, a què treia cap això de la guerra? 1 no l'havíem pas feta per gust. "Un d'aquests estúpids. .." Potser sí, potser sí que aleshores era veritat. Un d' aquests estúpids adolescents que anaven a fer-se matar. Però quina culpa hi teníem? De totes maneres, alguns n'havien tornar. Qui sap si no era això el que els pesava en el meu cas! Però prou que m'havia costar. ..D' antuvi tot havia estar molt senzill, com fet a posta per donar-nos una falsa imatge d' aquesta lluita. Recordava ara el poble fosc i menut aparentment abandonat, on havíem deixat el tren. A la banda de sota ens esperaven els camions, una llarga filera que, amb els fars apagats, es prolongava en la nit. Havíem davallat pel corriol estret i silenciós, omplint-lo amb la remor de les nostres petjades. I de cop ens arribà a les orelles una sorda i llunyana trepidació de la terra, i cap al sud, una vegada passades les primeres cases, veiérem com el cel s' enrogia en una mena de posta estranyament difusa. És difícil, però, de romandre fidel a les impressions d'aquell instant. Les explosions ens arribaven apagades per la distància, i des d' allí, de la carretera estant, tot plegar semblava un castell de focs artificials. Però allò era el front, allí es feia la guerra que ens esperava amb les mans obertes, impacients... - Sembla que raja calent - comentà un company, fent-se ressò d'un pensament comú.Un oficial que avançava gairebé al nostre costar es girà.- I espera’t! – digué -. Això només és un petit esplai per conservar-se en forma.No tan petit, després de tot, car més tard ens havíem d'assabentar pels periòdics, i també per narracions més directes, que aquella nit, en aquell sector, s'havia lliurat una violenta batalla.

Manuel de PedroJo, Cendra per Martina. Edicions Proa.

4.- Quina és la visió de la guerra civil que proporciona el narrador.

5.- Dividiu el text en parts i justifica-les.


1.- Assenyaleu les proposicions de relatiu que hi ha en el següent text. Si són adjectives indiqueu el seu

antecedent i analitza-les.

Jo he estat durant molts anys el president d'aquesta associació internacional que es diu Associació en Defensa de les Cultures i Llengües Amenaçades. Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi. [...] Per tant, la meva reacció no va ser sentimental, sinó intel·lectual i ètica, i aleshores jo vaig fer tot el que vaig poder per contribuir a salvar la llengua, de la qual cosa no em penedeixo. [...] S’ha cregut, i ho agraeixo, que no era un polític, sinó un literat que ha estat al servei del país. [...]

Hem de buscar molt el que ens uneix, i no el que ens separa. Tot el que sigui conciliació, no sortir del to, parlar civilitzadament, és el que m'agrada. Sóc liberal, demòcrata en l'ampli sentit de la paraula.

M'és igual parlar amb reis que escombriaires. Els tractaré igual. La diferència entre els homes és la seva conducta. És essencial per a mi, per a mantenir una relació, que l'home sigui honest i correcte, i mínimament intel·ligent. De vegades, però, hi ha intel·ligents perversos, amb qui no et pots entendre. [...] No tinc enemics; tinc adversaris, però no enemics. Aquesta és una paraula que m'espanta.

Antoni Batista, Salvador Espriu: itinerari personal Editorial Empúries.

2.- Documenteu-vos sobre el període de 1939-1975, conegut com la postguerra i el franquisme.

Després redacteu un text expositiu comentant els fets més rellevant d’aquests anys i, d’una manera

especial, els problemes que tenien els escriptors per veure editades les seves obres.

ACTIVITATS UNITAT 8




LECTURA:

La Paràbola del Fill Pròdig (ref. Pàg 177 del llibre Els parlars catalans de Joan Veny).

PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG

TEXT

Un home només tenia dos fills. El més jove va dir al seu pare: - “Ja és hora que sigui el meu propi amo

i que tingui diners; cal que pugui anar-me’n i veure món. Partiu el vostres béns i doneu-me el que em

toqui». -«Ai, fill meu», va dir el pare, «com vulguis; ets un dolent i seràs castigat». I després va obrir

un calaix, va partir els seus béns i va fer-ne dues parts.

Uns dies després, el dolent se'n va anar del poble molt ufà i sense dir adéu a ningú. Va travessar

moltes terres ermes, molts boscos i molts rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els

diners. Al cap d'uns mesos, va haver de vendre els seus vestits a una dona vella i es va llogar com a

mosso: el van enviar als camps per a guardar-hi els ases i els bous. Aleshores va ésser molt desgraciat.

Ja no va tenir llit per a dormir a la nit ni foc per a escalfar-se quan tenia fred. De vegades tenia tanta

gana que fins s'hauria menjat aquelles fulles de col i aquella fruita que mengen els porcs; però ningú no

li donava res.

Un vespre, amb el ventre buit, va deixar-se caure al damunt d'un tronc, i mirava per la finestra els

ocells que volaven lleugerament. I després va veure aparèixer la lluna i els estels, i va dir-se tot

plorant: -«Allà, la casa del meu pare és plena de mossos que tenen pa i vi, ous i formatge, tant com en

volen. Mentrestant jo aquí em moro de gana».

CATALÀ SEPTENTRIONAL DE TRANSICIÓ: Pau (Alt Empordà)

Un home numés tenia dos fills. El mé(s) jobe ba dí (a)n el seu pare: «J(a) és hora que sigui jo'l meu

amu i que tingui dinés; me n'haig d'anà i bçure món. Partiu el(s) bostres béns i duneu-me lu què'm

toqui». «Ai, fill meu, ba dí'l pare, cum bulguis; ets un duien i seràs castigat». I después ba ubrí un

cala(i)x, ba partí'l(s) seu(s) béns i ba fe'n dugués pars.

Uns dies después, el duien se'n ba 'na del pobble mol cuntén i sense dí (a)déu a dingú. Ba trabessà mol-

tes terres ermes, mols boscus i mol rius, i ba 'riba (a) una gran ciutat a-n un es ba gastà tots el(s) dinés.

Al cap d'uns mesus, ba (ha)bé de benre'l(s) seus bestits a una dona bella i's ba llugà per mossu: el ban

em-bià'ls carns per gurdar-hi'l burrus i'l bous. Allabçs ba se mol desgraciat. Ja no ba tení llit per durmí

a la nit ni foc per escalfà's cçn tenia fred. A begades tenia tanta gana que fins s'huria menjat aquelles

fulles de col i 'quella fruita pudrida que mengen el(s) porcs; pro dingú li dunaba rç.

Un bespre, am(b) la panxa buida, ba de(i)xà's caure (a) sobre (al cim) d'un trori i miraba pe la

finestra'ls ucells que bulaben llugés. I después ba beure surti la lluna i les estrçlles, i ba pensà tot

pluràn: «Allà, la casa del meu pare és plena de mossus que tenen pa i bi, ous i furmatge, tan cum en

bolen. Mentrestan, jo 'qui'm morut de gana.

(Versió de Josep Comas i Caussa)

CATALÀ NORD-OCCIDENTAL: Lleida (Segrià)

Un home només tenie dos fills. Lo més jobe ba dí al seu pare: «la és hora que siga'l meu propi amo i que

tinga cèntims; cal que me'n puga (a)nà i beure món. Partiu los bostres béns i doneu-me'l què'm toqui». «Ai,

fill meu», ba di'l pare, «cçm bulguis; ets un dolen i seràs castigat». I ancabat, ba auri un calaix, ba partí'ls

béns i'n ba fe dos parts.

Después d'uns dies, lo dolen se'n ba anà del pobble mol pintxo i sense dí adéu a ningú. Ba trabessà moltes

terres ermes, mols boscos i mols rius i ba arribà am una gran ciutat a on se ba gastà to-los cèntims. Al cap

d'uns mesos, se ba habé de bendre tots los seus bestits a una donç bçllç i's ba llogà de mosso; lo ban ambià

als carns per guardà-hi los rucs i'ls bous. Allabòrens ba sé mol desgraciat. la no ba tindré llit per dormí a la

nit ni foc per ascalfà's quan tenie fred. De begades, tenie tante gane que s'haurie menjat aquelles fulles de col

i aquelle fruite pudridç que mengen los tocinos, però ningú li donaberes.

Un dic, cap al tar(d), am lo bentre buit, se ba dixà caure al damun d'un trort, i mirabe per la finestrç los

mixons que bolaben lleugeramén. I después ba bçure aparéixe la llunç i les astre lles i, ploran, pensabe:

«Allà, la casc de mon pare està plena de mossos que tenen pa i bi, ous i formatge, tan com ni bolen. Men-

trestan, ió aquí'm moro de ganç».

(Versió de Miquel Pueyo París)

VALENCIÀ MERIDIONAL: Tavernes de Valldigna (Valldigna)

Un home només tenia dos ílllx. El més tjove li va dir a sun pare: «la és hora que siga el meu propi amo i

que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo què'm toque».

«Ai, fill meu», va dir el pare, «com vullgues, eres un roín i seràs castigat». I después va ubrir un ca(i)xó, va

partir els seus béns i va fer dos parts.

Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) campante i sense dir adiós a ningú. Va travessar

moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat a on es va gastar tot(s) los dinés.

Al cap d'uns mesos va haver de vendre la roba a una dona vella i es va posar en amo: el van enviar als carns

pa guardar els burros i els bous. Entonces va ser molt desgraciat. la no va tindré ni llit pa dormir per la nit ni

foc pa calfar-se quan tinguera fred. A vegaes tenia tanta gana que hasta s'havera mintjat aquelles fulles de col

i aquella fruta podrida que es mintgen els porcs; però ningú li donava res.

Un dia, a poqueta nit, en lo ventre buit, es va dixar caure damun d'un tronc i mirava per la finestra els

pardalets que volaven llautgerament. I después va vore aparé(i)xer la lluna i les estrçles, i es va dir plo-

rant:. «Allà, la casa de mun pare asta plena de criats que tenen pa i vi, ous i formatge, tant com ne volen.

Mentrimentres, ió ací em muic de fam».

(Versió de Lluís Bueso i Galera)

ÚS DE LA LLENGUA

1.- Dibuixa un mapa on apareguin tots els diferents parlars del català.

2.- A partir del text de la Paràbola del Fill Pròdig (ref. Pàg 177 del llibre Els parlars catalans de Joan

Veny), en tres dialectes diferents, identifica aquests parlars catalans.

3.- Elabora un quadre amb les varietats estilístiques estudiades i busca’n un exemple en la vida real.

LÈXIC

1.- Busca imatges del món del teatre i situa els mots següents:bambolina llotja varal de llumsteló de boca escenari tramoiagalliner platea decorat

2.- Defineix les paraules de l’exercici anterior

3.- Fes un quadre amb els diferents professionals que treballen en el món del teatre indicant:nom tasques que realitza lloc on treballa

director/a de l’orquestra

direcció de l’orquestra

fosa de l’orquestra


1.- Subratlla i identifica les oracions subordinades adverbials que trobis en aquest text.

Per molt que vulguem fugir sempre que el calendari s’acosta a finals d’any, acabem caient en

la temptació i comprant, d’una tacada, el dècim de loteria, l’arbre de Nadal, la figureta del

pessebre que se’ns va trencar l’any passat i les mil joguines que portaran els Reis. I com que

sempre acabem topant-nos amb la tradició, més val que ens preparem amb temps per no anar amb

nervis i presses.

Avui diumenge, 18-12-94

2.- Llegeix els dos poemes Assaig de... i assenyala les semblances i diferències que hi vegis.

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m’agradaria d’allunyar-me’n,nord enllà,on diuen que la gent és netai noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç!Aleshores, la congregació, els germans diriendesaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,així l’home que se’n va del seu indret”,mentre jo, ja ben lluny, em riuriade la llei i de l’antiga saviesad’aquest meu àrid poble.Però no he de seguir mai el meu somnii em quedaré aquí fins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei estimo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu, Obra Completa I. Edicions 62

Assaig de plagi a la taverna

Al sempre admirat Salvador Espriu,si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la mevapetita, esclava, poc sortosa terra,i com em recaria d’allunyar-me’n,sud avall,on sembla que la gent és brutai pobra, accidiosa, inculta,resignada, insolvent!Aleshores, a la taverna nova, els companys dirienfotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja,així el lluç que pica un ham sense esquer”,mentre jo, encara prop, pensariaen les velles fretures i confiancesd’aquest meu tossut poble.I, ja tot sospesat, reculariaper restar aquí fins a la mort.Car, fet i fet, tampoc no sóc tan asei estimo a més amb unirrevocable amoraquesta meva –i nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria.

Pere Quart, Circumstàncies. Edicions Proa

3.- El text Conversa al parc de Joan Oliver presenta el contrast de dues mentalitats. Sabries explicar-

ne les idees principals i les causes tenint en compte el context de l’època?

Conversa al parc

NENA.- Doncs el papà no vol que li diguem papà, ni mamà a la mamà. Els diem pare i mare.NEN.- Són coses dels papàs. Tots els papàs tenen coses estranyes.NENA.- El nen de l’adroguer els diu papa i mama. Trobo que també és bonic.NEN.- No m’agrada gens. Fa pobre.NENA.- Doncs l’adroguer té un cotxe d’un color com de vi amb aigua i tot lluent i bastant llarg, i amb un escut petit de molts colors al davant.NEN.- Quina marca?NENA.- És un cotxe.NEN.- Les nenes no sabeu res; ni les marques, ni res. El papà té un 1400 i la mamà un 600. Un dia, assegut a la falda del papà, vaig portar el volant un tros, potser com d’aquí allà al gronxador, veus?

NENA.- Que poc! Jo quasi sempre sé la lliçó. El pare me la pregunta, quan ja l’he estudiada.NEN.- Quan ja la saps! Mira quin mèrit! El papà no em pregunta mai res.NENA.- De què fa, el teu pare?NEN.- T’he dit que no li diguis pare, al papà. Fa pagès.NENA.- Jo en conec un, de pagès. Un que ens porta el vi. Sap unes paraules més boniques!NEN.- Nosaltres bevem tri-taronjus.NENA.- Però de que fa el teu papi? (se li escapa el riure)NEN.- Guanya. Sempre enraona amb senyors castellans. Una vegada em van dir mozalbete. Saps què vol dir?NENA.- Jo no voldria pas que m’ho diguessin.NEN.- Quina gràcia! Perquè no ho ets! Les nenes no són res.NENA.- Les nenes són nenes, ves aquest! Jo vull llegir llibres, com la mare. El pare sempre està escrivint.NEN.- La mamà compra tres revistes cada setmana. Tres o quatre. Revistes de senyores, en castellà.NENA.- Com te dius, tu?NEN.- José Mari.NENA.- Ai, ecs!NEN.- Té! (li dóna un cop).NENA.- Això no es fa! Ets dolent! Demà no jugaré amb tu!NEN.- Tant me fa! Tinc la bici. (Fa com qui va amb bicicleta). Zzzzz!NENA.- A mi m’agrada cantar.NEN.- A casa tenim els discos de la Sarita Montiel.NENA.- Qui és?NEN.- No saps res, noia!NENA.- (cantant) “Com que ell és tan bon home en Pere Gallerí”NEN.- Cantes coses lletges!NENA.- Tu sí que ets lleig!NEN.- Jo sóc un home, no com tu!NENA.- Jo faig excursions; sóc daina.NEN.- Excursions a peu? Burra, més que burra!NENA.- Calla, Josep Marieta! (Fa una rialla)NEN.- Si m’ho tornes a dir, et trepitjaré molt fort! Torna-m’ho a dir i ho veuràs!NENA.- Salvatget!NEN.- Juguem a empaitar-nos?NENA.- Ca, barret!NEN.- Vaig veure una pel·lícula de pistoles. (Fa com qui dispara.) Pa-pa-pam! T’he tocat! Cau a terra morta!NENA.- Els nens no maten les nenes.NEN.- Doncs què?NENA.- Segons com, els fan... un petó.NEN.- Això els grans.NENA.- Els nens i les nenes han d’estudiar, I jugar sense prendre mal.NEN.- Les nenes de seguida ploren.NENA.- Tu també plores quan et peguen.NEN.- A mi no em pega ningú.NENA.- Què faries si et peguessin?NEN.- Me n’aniria de casa, ves!NENA.- Tens diners?NEN.- Cent trenta-quatre pessetes.NENA.- Mosca! Déu n’hi do!NEN.- I tu quant tens?NENA.- Res. Això els pares. Vaig veure una nina amb un paperet penjat a la faldilla que deia: sis-centes pessetes. Sembla que no pugui ser, oi?NEN.- I te la van comprar?NENA.- I ara! Però tinc un gosset de debò. És gris. És diu Drap.NEN.- Els papàs diuen que els gossos mosseguen i ho embruten tot.NENA.- El Drap només mossega el menjar que li donem i fa les seves feines quan el traiem a passeig. El Drap i jo juguem. Jo jugo amb ell i ell amb mi. Les nines no juguen.

NEN.- Estàs ben carregada de romanços, tu! Jo vaig a futbol amb el papà i la mamà, a tribuna. La mamà crida molt. Crida quan perden i crida quan guanyen.NENA.- La mare no crida mai.NEN.- La mamà es baralla amb el papà. Una vegada el papà va trencar un gerro expressament. I la mamà xisclava i feia veure que s’esgarrapava la cara.NENA.- (Afectada) Quina llàstima! És molt trist... No ho vulguis...NEN.- Què et passa ara, ximpleta! Què se te’n dóna a tu, que els meus papàs es barallin? Tots els papàs ho fan. Que no ho fan, els teus?NENA.- No. Enraonen i a vegades riuen. I quan riuen, jo també ric. I la meva germaneta també; i el meu germanet també riu... una mica.NEN.- Quants anys té el teu germà?NENA.- No en té cap, d’any.

Joan Oliver, El llibre de tothom (1965)

LITERATURA

1.- Escriu les principals característiques de la poesia i el teatre de postguerra. Enumera els seus

principals autors










1.- Identifica i classifica les oracions subordinades adverbials següents:

Vine quan vulguis.

Ho faré el millor que pugui.

Quedem sortint del Teatre Malic a la dreta.

Si vols vine demà a l’esplai.

Treballa tant com puguis.

Buscaré on no he buscat mai abans.

Deixa les claus allà on les vas trobar ahir.

2.- Identifica en quin registre està escrit el text següent. Justifica la resposta.

neurona BIOL Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació de neuroblast. És formada per un cos cel·lular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibril·les del nucli (...)Gran Enciclopèdia Catalana


1.- Transforma el text següent, escrit en registre literari, en un text més col·loquial.

Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonances delicioses que la caiguda del garbí

dóna a les vesprades del juliol i de l’agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el moment

més impensat podia pegar-li una rauxa de mal geni. No, jo no les tenia pas totes, però em

tranquil·litzava al notar la placidesa de l’oncle Ventura i la calma i el compàs amb què vogava. El bo de

l’home no deia res, ni cuidava d’adreçar-me cap mirada. Estava, segurament absort: movia els braços

d’esma. El caient del seu cap indicava prou que la seva pensa se n’anava pel corrent d’un somni. Però

¿què seria lo que li robava tan sovint el cor? M’hauria agradat esbrinar-ho.

Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire lluny de sos penyals. El roc que

havia portat l’oncle, lligat amb un caramell, ens va servir d’àncora. Suràvem a catorze braces de fons.

Joaquim Ruyra, Pinya de rosa. Editorial Selecta.

2.- Llegeix El ponent excessiu, G. Ferrater i justifica l’ús que fa de la metàfora i l’encavalcament.

El ponent excessiu

Aquest sol que menstrua no es vol pondre,

Mira la folla roja com rebutja

el llençol de la muntanya que l’acotxa.

Un altre dia exagerat. Un altre

dia se’t mor cregut que el seu color

no tornarà mai més, no tornarà

com la sang que es podreix. Eixuga llum

llença cotons de núvols, renta’t, gira’t,

beu el més límpid gin de lluna i mar.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies. Edicions 62.

3. Assenyala les oracions subordinades causals, consecutives i finals. Encercla el nexe conjuntiu i digues en quin mode està el verb en cada cas.

- Ens banyàvem tot el dia perquè feia molta calor.

- Veniu aviat a fi que ho puguem acabar a migdia.

- Em trobo tan malament que hauré de plegar.

- No va voler participar en el projecte per tal com estava en desacord amb els plantejaments inicials

- Com que ja eren més de les dues, ens en vam anar cap a casa.

- Instal·larem altaveus per tal que tothom ho pugui sentir.

- Encarrega-ho amb antelació perquè no ens quedem sense res.

- Va amagar el regal de tal manera que no el vam saber trobar.

ACTIVITATS UNITAT 9



o informació per internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. Activitats d’ avaluació. Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.

LECTURA:

Entrevista a Miquel Martí i Pol: El silenci fecund ( pàgina 57 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’

editorial Baula).

Entrevista a Miquel Martí i Pol: El silenci fecund.

Eulàlia Canal, Rosa M. Carbonell, Felicitat Masip, Rosa Mestres font: http://www.abaforum.es/users/1094/poesia6.htm

Té una retirada al Jacques Brel, a qui ell anomena afectuosament el seu oncle. Aquest home, de somriure càlid i generós, de mirada juganera i riure contagiós, que basteix sovint la conversa amb tocs d'humor, et sedueix ràpidament amb el tracte humà i entranyable.Els inicis de la seva carrera artística no semblaven gaire esperançadors. La seva època de cantautor al Romea va passar sense pena ni glòria i el primer llibre publicat no el va llegir ningú. L'anonimat, però, no va durar gaire estona; actualment és el poeta català viu més llegit i bona part dels seus llibres ha conegut nombroses edicions; alguns com Estimada Marta amb més de 50.000 exemplars: un fet poc habitual al món de la poesia.Probablement hagi estat la veu de sinceritat i autenticitat que respira la seva obra la que l’ha ajudat a connectar amb un públic fidel, especialment amb els més joves. Una fórmula que ha mantingut al llarg dels anys i que li ha permès evolucionar i adaptar-se a les circumstàncies físiques. Alguns hàbits, però, s'han mantingut inalterables; treballa amb les mateixes eines: bolígraf, perquè necessita sentir el contacte d’aquest objecte amb la mà i el paper i les llibretes d'anelles on escriu primeres versions de poemes que quasi sempre surten en estat pulcríssim.La seva poesia prové d'un fons inesgotable i és el resultat d'una llarga experiència amb el silenci i de moltes hores de reflexió que l'han convertit en un expert profund dels codis de la solitud. No és estrany que la seva darrera publicació Llibre de les solituds versi sobre un dels temes més coneguts pel poeta.Miquel Martí i Pol mostra les diverses solituds que viu l'home: solitud política, social, personal... i remarca que estar sol no implica sentir-se sol: “En solitud, però no solitaris”, diuen els seus versos. “A vegades sortir i estar amb gent comporta cansar-se en converses superficials i és quan em sento més sol”.El poeta ha fet de la seva solitud un recer fecund i ric, un lloc on deixa reposar els poemes i d'on surten amb vida pròpia després d'una llarga estada dins seu; versos que quan comencen a sortir mai no sap com acabaran: “Poemes que segueixen sent un misteri per a mi; de vegades em sorprenc a mi mateix del que escric”.El seu és un treball d'esforç, la malaltia hi ha incidit molt perquè hi és tota l'estona: “fa més de 27 anys que estic malalt i això m'ha limitat molt”, però ha après a conviure amb ella. Escriu lentament i adaptant-se als seus cicles variats. “Ho faig tot a poc a poc” i no s'obsessiona per la periodicitat ni tampoc pel ritme creatiu. “Quan era jove escrivia diàriament i un dia que no em va sortir res em vaig

http://www.abaforum.es/users/1094/poesia6.htm

pensar que ja s'havia acabat tot, que no tornaria a escriure mai més”, però la distància dels anys li ha anat donant una perspectiva tranquil·la. El poeta no ha deixat mai d'escriure i les temporades prolífiques s'han anat alternant: “Normalment els llibres no tenen una unitat temàtica; són apunts, poemes solts, a excepció de l'últim llibre que consta de 67 poemes, que es va concebre com una unitat on el tema central és les solituds”. Els poemes els treballa molt mentalment, i curiosament la majoria li surten en forma de decasíl·labs. Es considera poeta i assegura que no pot fer altra cosa, no sap tampoc d’on li ve aquesta vocació poètica que li ha donat un gran equilibri a la seva vida: “A casa no hi havien llibres de poesia, només alguna novel·la de la meva mare. La poesia ha estat una afecció, la vocació no sé d’on sorgeix”.Està convençut que el poeta neix i també es fa, però no creu que la poesia es pugui ensenyar: “Si la persona no hi té una inclinació i un cert substrat difícilment podrà créixer en un món que li demana constància i esforç”. Aconsella els poetes novells que no es desanimin; que treballin molt i no forcin els poemes, s’ha de deixar que madurin i que surtin. Perfeccionista amb la seva feina, la dóna a conèixer als amics perquè li llegeixin i li comentin: “La poesia és per ser sentida més que per ser llegida”. I en la veu dels amics que li reciten els poemes s’hi retroba i els treballa i corregeix una altra vegada. Una actitud humil que també coincideix amb el parer del poeta Pere Quart, quan li donava els seus poemes perquè també els critiqués. “Li vaig preguntar que per què em demanava el parer dels seus poemes i em va respondre: ‘malament quan estàs segur que el que escrius està bé’”.Exigent amb si mateix, reconeix que és una persona complicada: “M’agrada molt reflexionar, analitzar... De fet, la poesia és com un autoconeixement i el pensar és la base, l’únic temps meu és el pensar”.Aquesta autoanàlisi l’ha portat a reafirmar-se en la seva teoria de l’existència. Agnòstic convençut, considera que la vida s’acaba amb la mort. De missa diària quan era jove, va deixar de creure en Déu després d’una forta crisi religiosa de cinc anys. Creu que la vida només és biologia i que tot ho controla el cervell: “els sentiments estan al cap”. Potser per això mateix se li ha arrelat fort el sentiment de solidaritat envers els altres. De fet, la seva poesia reflecteix un clam solidari d’universalitat que sovint s’afirma en versos bells i esperançadors com aquests:

SOLSTICIReconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences;humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida, amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits. Sant Boi del Llobregat. Llibres del Mall,1981; Barcelona,1982.

Comprensió lectora

1.- Per què la majoria de lectors de Miquel Martí i Pol són joves, segons el text?2.- Com escriu els seus poemes? 3.- Quin és el gran tema poètic sobre el qual, segons el text, Miquel Martí i Pol ha reflexionat més? 4.- Aquest tema apareix en el poema Solstici. Però, sota quin punt de vista ens en parla el poeta, com ens el presenta? 5.- Quin consell dóna als poetes que tot just comencen a escriure?6.- Què és i quines conseqüències té per al poeta, ésser agnòstic?7.- Llegiu el poema Solstici a poc a poc, i cerqueu-hi algun vers que sigui decasíl·lab.8.- Quina diferència creieu que hi ha entre solitud i ésser solitari?9.- Quin creus que és el missatge del poema? T’ha agradat? Per què? Raoneu la vostra resposta.10.- En el text es parla d’una malaltia que afecta el poeta des de fa molts i molts anys. Cerqueu, en els webs següents, informació sobre aquesta malaltia i quines repercussions té sobre la seva autonomia personal. Associació d’amics de Miquel Martí i Pol: http://www.martiipol.com Escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.com/autors/martipolm/ Lletra. Espai virtual de literatura catalana: http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/

ÚS DE LA LLENGUA I LÈXIC

1.- Transcriu un fragment breu d’una conversa entre dos o més personatges d’un serial televisiu actual

i assenyala-hi els moments en què mostren algun sentiment (amor, odi, tendresa, etc.). Quan hagis

acabat, justifica els signes de puntuació que hagis fet servir.


1.- Tria un parell de paràgrafs del teu llibre de text de ciències o de tecnologia i assenyala’n una oració

subordinada de cadascuna de les tipologies que hagis estudiat en la unitat.

LITERATURA CONTEMPORÀNIA

1.- Llegeix un conte breu complet de Quim Monzó i identifica-hi els elements que tu creguis que fas

que sigui un autor modern.

2.- Llegeix dos poemes senzills de Martí i Pol i d’Estellés i comenta’n les diferències que hi veus.

Quin dels dos creus que és més directe i agosarat? Per què?

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/

http://www.escriptors.com/autors/martipolm/

http://www.martiipol.com/









Els alumnes que no superi les Activitats d’Avaluació poden realitzar activitats del tipus:

1.- Escriu punt, i també coma, quan convingui:

Diumenge en efecte va arribar la Rebeca la nena només tenia onze anys.

La casa es va omplir de fum no podíem respirar.

T’asseguro Rosa que no tens raó pensa-t’ho bé.

He vist tantes coses que no sé per on començar a explicar-vos-ho potser el parc d’atraccions és el

que més m’ha divertit.

El cavall es va ficar al riu el corrent era fort i se’l va emportar.


1.- Escriu totes les possibilitats de puntuació d’aquest conjunt de paraules: Senyor morirà avui cap al

tard arribarem. Explica la interpretació o context de cada possibilitat.

2.- Prepara una breu fitxa informativa sobre quatre autors o autores catalans vius, amb un fragment

d’algun text d’un d’ells.

La programacio imprimir

Education

Transcript of La programacio imprimir