La pissarra digital 2

REVISTA DE L’ESCOLA PERÚ NÚMERO 3, abril 2011

LA PISSARRA...digitalLA PISSARRA...digitalLA PISSARRA...digitalLA PISSARRA...digital 2 2 2 2

LA PISSARRA DIGITAL NÚMERO 3

ABRIL 2011 ESCOLA PERÚ

1

EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL

Benvolgudes lectores i benvolguts lectors,

Teniu a les mans la tercera edició de la pissarra... digital, la revista de l’escola Perú, que també podeu consultar a internet a l’adreça: http://revistaescolaperu.blogspot.com/

Ens complau dir-vos que la pissarra digital en aquests moments ja no és només la revista de l’escola, sinó que ha passat a ser una realitat.

Fa uns mesos, l’alumnat de cicle superior del nostre centre ja pot gaudir d’aquesta eina a les aules gràcies a la dotació del Consorci d’Educació de Barcelona.

La nostra intenció és continuar ampliant aquesta tecnologia a la resta dels cicles del centre, sempre amb la intenció de donar al nostre alumnat les millor eines, materials i recursos que facilitin el seu aprenentatge i ens permetin millorar els seus resultats educatius.

El professorat del centre, dins del pla de Formació, estem rebent un assessorament a l’escola sobre creativitat: tractament de la imatge, vídeo, so i pissarra digital, que ens està permetent utilitzar en el nostre dia a dia amb l’alumnat tot el ventall de possibilitats que ens ofereixen aquestes noves tecnologies.

Esperem gaudiu d’aquesta edició de la “Pissarra digital”

Nanda Botinas



2

LA CLASSE DELS PEIXOSLA CLASSE DELS PEIXOSLA CLASSE DELS PEIXOSLA CLASSE DELS PEIXOS

REPRESENTEM EL CONTE:

EL LLEÓ I EL RATOLÍ

UNA VEGADA HI HAVIA UN RATOLÍ QUE VA SORTIR DEL CAU I VA VEURE UN ENORME LLEÓ.

EL LLEÓ SE'L VOLIA MENJAR.

- SI US PLAU, LLEÓ, DEIXA'M ANAR. POTSER UN DIA EM NECESSITARÀS.

EL LLEÓ LI VA CONTESTAR: - COM VOLS QUE ET NECESSITI A TU, TAN REMENUT COM ETS?



3

EL LLEÓ COMPADIT DE VEURE ALLÒ PETIT AL SEU DAVANT, EL VA DEIXAR ANAR.

- MARXA, MARXA!

UN DIA, EL RATOLÍ VA SENTIR UNS BRAMS TERRIBLES. EREN ELS DEL SENYOR LLEÓ.

QUAN VA ARRIBAR AL LLOC D'ON VENIEN ELS CRITS, VA VEURE EL LLEÓ ATRAPAT EN UNA XARXA.

- JO ET SALVARÉ! - VA DIR EL RATOLÍ.

- TU? ETS MASSA PETIT, I NO TENS FORÇA PER DESLLIGAR-ME.



4

EL RATOLÍ VA COMENÇAR A ROSEGAR LA CORDA DE LA XARXA I EL LLEÓ ES VA SALVAR.

AQUELLA NIT, TOTS DOS VAN SER AMICS PER SEMPRE.

I VET AQUÍ UN GOS, I VET AQUÍ UN GAT,

QUE AQUEST CONTE S’HA ACABAT



5

A P4 HEM FET D’A P4 HEM FET D’A P4 HEM FET D’A P4 HEM FET D’ARTISTES AMB LES ARTISTES AMB LES ARTISTES AMB LES ARTISTES AMB LES OBRESOBRESOBRESOBRES DEDEDEDE JOAN MIRÓJOAN MIRÓJOAN MIRÓJOAN MIRÓ

“ALBA” “LA BANYISTA”



6



7

CLASSE DE LES GIRAFES P-5

“ Explica’ m un conte “

Som la classe de les girafes de P-5 i us volem explicar una de les activitats que fem a l’escola .

Els nens i nenes de C. Superior es preparen amb molta il�lusió un conte i ens el vénen a explicar . Se l’estudien molt bé i mitjançant il�lustracions i diferents objectes ens endinsem en el món de la fantasia !



8

Conte : Els tres porquets



9

PRIMER CURS



10



11

http://revistaescolaperu.blogspot.com/http://revistaescolaperu.blogspot.com/http://revistaescolaperu.blogspot.com/http://revistaescolaperu.blogspot.com/



12

SEGON CURSSEGON CURSSEGON CURSSEGON CURS

VISITA AL PLANETARI MUNICIPALVISITA AL PLANETARI MUNICIPALVISITA AL PLANETARI MUNICIPALVISITA AL PLANETARI MUNICIPAL

El dijous 31 de març els nens i nenes de la classe dels cavalls

vam fer una visita al planetari.

Vam haver d’agafar dos metros'

Sants-Verdaguer, Verdaguer-Guinardó.

Com vam arribar d’hora, vam jugar una estona al parc del

Guinardó.

El monitor del planetari es deia Marc i ens va explicar

moltes coses.

Hem après que les estrelles són rodones i que el sol és l’única

estrella del sistema solar.

Hem vist els planetes, les estrelles i les constel·lacions' L’Ossa

Major, L’Ossa Menor, Lleó…

Ens han explicat que una estrella fugaçés un meteorit que

entra a l’atmosfera terrestre.

L’Abril amb una llanterna feia de Sol i el Jhoel es posava a

diferents costats de la Terra, per a representar quan és de dia i

quan és de nit.

Hem après moltes coses i que la nostra terra l’hem de cuidar

molt.



13



14

TERCER CURSTERCER CURSTERCER CURSTERCER CURS

Projecte de Projecte de Projecte de Projecte de l’aigual’aigual’aigual’aigua Els nens i nenes de la classe

de tercer hem estat quasi un

mes treballant el “Projecte de

l’aigua”.Un cop escollit el

tema, ens hem fet preguntes

com: Què sabem de l’aigua? i

què volem saber de l’aigua? Hem fet l’índex del

projecte, hem buscat la informació, l’hem

desenvolupada i hem pogut treballar aquest tema en

diferents àrees. Hem après moltes coses interessants,

algunes que ja sabíem i que hem ampliat i d’altres que

desconeixíem i ens han semblat molt curioses. També

ens hem fet més conscients que “l’aigua és un bé escàs”

i que no hem de desaprofitar-la.

També hem fet experiments amb l’aigua, aprenent el

principi de flotació d’Arquímedes i també el concepte

d’evaporació. En la següent presentació, hi trobareu un

resum de tot el que hem après. Esperem que us agradi.



15

L’aigua pot serL’aigua pot serL’aigua pot serL’aigua pot ser

Cicle Cicle Cicle Cicle

dededede

L’AIGUAL’AIGUAL’AIGUAL’AIGUA

Estats de l’aiguaEstats de l’aiguaEstats de l’aiguaEstats de l’aigua

gasós sòlid líquid

salada dolça



16

QUART CURSQUART CURSQUART CURSQUART CURS

ELS NENS I LES NENES DE QUART ESTUDIEM PICASSO

Durant aquest segon trimestre els nens i les nenes de quart estem coneixent l’obra de Picasso . Hem estudiat la seva biografia i les diferents etapes que van caracteritzar la seva obra . A la classe hem treballat principalment el cubisme .

El cubisme és un nou llenguatge pictòric que apareix a principis del segle XX i que prescindeix de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.

La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges des de diferents punts de vista de l'objecte.

El dia 14 de febrer el programa de televisió de TV-2 “ Para todos la 2” ens van venir a filmar i van fer una petita entrevista , ho podeu veure entrant en aquest enllaç :

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-debates-plastica-educacion/1025941/



17

Picasso, a l’edat de 76 anys, va treballar intensament fent una sèrie de 58 quadres que es troben al Museu Picasso de Barcelona i que reinterpreten l’obra de Las Meninas de Velázquez. Una d’aquestes obres és la que s’ha treballat a l’aula. Properament, el 29 d’abril farem una sortida i uns tallers al museu per poder aprendre encara més.



18

Els alumnes de 4t hem treballat el text instructiu, específicament la

recepta. Per això, us proposem un menú que hem escollit entre tota

la classe i a continuació afegim la recepta de cada plat. Esperem que

us agradi.

Menú de 4t

1r plat

Pèsols saltejats amb xoriço

2n plat

“Chicharrón”

Postres

Maduixes al marrasquí o pastís de xocolata



19

Pèsols saltejats amb xoriço

Ingredients per a 4 persones:

500gr de pèsols

Xoriço

½ ceba

Oli,sal i pebre

Elaboració:

1. Agafeu els pèsols i els poseu a bullir.

2. Un cop bullits els retireu de l’aigua.

3. En una paella poseu l’oli. Quan l’oli sigui calent, tireu-hi la ceba tallada. Un cop daurada, afegiu el xoriço i el deixeu fregir una mica.

4. Afegiu els pèsols i deixeu que fregeixin una mica sense arribar a cremar-se.

Un cop estiguin fets els poseu al plat i bon profit.



20

“Chicharrón”

Ingredients:

2 kg de costelles de porc

5 patates

Alls

Plàtans

Sal

½ kg de blat de morro sec

Elaboració:

1. Poseu a bullir el blat de moro sec amb dos gots d’aigua.

2. Poseu l’oli a bullir a una paella.

3. Talleu les costelles en trossets .

4. Renteu les costelles per posar-les a la paella .

5. Poseu alls a la paella i un xic de sal.

6. Deixeu que es cuini fins que les costelles estiguin daurades .

7. Traieu les costelles de la paella.

8. Poseu els plàtans a fregir i després poseu les patates a bullir.

9. Un cop fet ho serviu tot en un plat.

Ja està apunt per menjar m..m..m..!



21

Maduixes al marrasquí

Ingredients:

1 kg de maduixes

1 Cullerada de marrasquí

5 g de sucre

500 g de nata pastissera

Temps de realització: 25 minuts, més el temps de refrigeració

Elaboració:

1. Netegeu amb cura les maduixes, retireu les fulles i assequeu-les.

2. Poseu les maduixes a una font de vidre rodona i plana.

3. Espolseu les maduixes amb unes 5 cullerades de sucre i barregeu-les amb el

marrasquí.

4. Amb ajuda d’una mànega pastissera de boca rinxolada decoreu les maduixes amb

nata.

5. Introduïu les maduixes al congelador una hora abans de menjar-les.



22

Pastís de xocolata

Ingredients:

½ de got de sucre

3 ous

100 g de margarina

3 gots de farina

1 sobre de llevat

4 culleres de xocolata

Elaboració:

1. Poseu els ous amb el sucre i la margarina en un bol.

2. Barregeu-ho fins que quedi cremós.

3. Poseu la farina amb el llevat i barregeu-ho bé.

4. Col�loqueu la xocolata a sobre de la massa de la crema.

5. Enforneu a 200º durant 40 minuts.

Ja està a punt per menjar!



23

CINQUÈ CURS

Faig de paleontòleg

Crani trobat a la Garona, Vall d’Aran

JOCS FLORALS 2011Escola Perú, 5è

Isard dels Pirineus



24

FAIG DE PALEONTÒLEG (S. JORDI 2011). 5è.

1.- Presentació.

Com ja és habitual en els darrers cursos, els alumnes del Cicle Superior de l’escola Perú de Barcelona participen en els Jocs Florals del centre, practiquen la creació literària i elaboren un dossier monogràfic sobre un tema d’actualitat que s’escull entre tots.

Aquest any, 2011, un crani trobat a la riba esquerra del riu Garona, a prop de la vila de Salardú, a la Vall d’Aran, ha estat el motiu que ha despertat d’interès dels alumnes, desencadenant un munt d’hipòtesis que han intentat traspassar en unes estrofes i poemes.

El paleontòleg segons la Gran Enciclopèdia Catalana estudia les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques. Ha de reconstruir amb allò que troba, la totalitat de l’animal o del vegetal, àdhuc les parts toves, que en general desapareixen per putrefacció.

Sense arribar a ésser un autèntic fòssil, els alumnes de 5è. han fet un esforç d’imaginació i l’han tractat com a tal. Això els ha permès sentir-se paleontòlegs i després d’un intens treball de recerca, han cregut que, molt possiblement el crani trobat, per les seves característiques podria haver estat d’un isard.

2.- Objectius.

1. Respectar la natura i estimar-la 2. Veure els animals que hi viuen com a éssers que en formen part. 3. Conèixer els ecosistemes de l’alta muntanya. 4. Situar els Pirineus i la Vall d’Aran en el mapa de Catalunya. 5. Aprendre lèxic i estructures gramaticals. 6. Avançar en la redacció de textos seguint un guió. 7. Distingir la idea fonamental de les secundàries. 8. Fer un tastet de poesia, descobrint les estrofes i els versos.

3.- Metodologia.

1. Partir de l’observació d’un crani d’animal trobat al riu Garona. 2. Plantejar hipòtesis de quin animal es pot tractar. Jugar a fer de paleontòlegs. 3. Fer un exercici d’empatia amb una pluja d’idees oral per esbrinar les possibles

causes de la seva mort. 4. Cercar informació de la vida dels animals a l’alta muntanya.



25

5. Traspassar el contingut en un poema de 3 estrofes estructurades de la següent manera: “Com sóc i a quina espècie pertanyo, La meva vida a la muntanya i El meu trist desenllaç”.

Tinc unes peülles curtes,

taques al cap i al coll,

i també dues banyes llises.

A l’hivern el meu pelatge és fosc,

i a l’estiu groguenc,

menjo herba, branques i flors.

Estava passejant per la muntanya,

tenia calor i volia beure aigua,

però vaig ensopegar amb una pedra,

i vaig rodolar cap a la Garona.

Nisrine Khatib 5è



26

Tinc taques blanques al coll,

dues banyes corbades i una cua petita,

pertanyo a l`espècie rupicapra rupicapra.

Sóc un mamífer de l`alta muntanya,

a l’estiu menjo herba dels prats,

i a l’hivern moltes plantes llenyoses.

Vaig caure per un barranc,

del cop em vaig desmaiar,

un os se’m va menjar,

un trencalòs em va agafar,

i fins a la Garona el meu crani va rodolar

Diego Vargas 5è



27

SISÈ CURS

Tinc esperit crític i expressoels meus sentiments

JOCS FLORALS 2011Escola Perú, 6è

Tutora: Teresa Sans Foix

Extracció de petroli a Alberta, Canadà

Parc Yasuní, Equador



28

TINC ESPERIT CRÍTIC I EXPRESSO ELS MEUS SENTIMENTS

(S. JORDI 2011) 6è.

1.- Presentació.

Aquest any, dues notícies sobre l’extracció de petroli a Canadà i Equador i les seves repercussions mediambientals, han generat un debat que ha obligat a un posicionament per part de l’alumnat. Si a més es té en compte que una tercera part de la classe de 6è. són equatorians i un altre terç són dels països veïns: Perú, Bolívia i Argentina, s’entendrà que la problemàtica presentada ha arribat molt endins dels seus tendres cors.

2.- Contingut de les notícies.

Canadà extreu petroli de les sorres de la regió d’Alberta a l’oest del país des de fa mes d’un segle, però la situació va canviar a mitjans de l’any 2000 quan el preu del barril es va disparar a 125 dòlars.

Aleshores E.E.U.U. va pressionar al seu veí del nord perquè augmentés la producció per no haver de dependre d’Orient Mitjà i de Veneçuela. El govern va invertir-hi un bilió de dòlars en 5 anys per aconseguir-ho i convertir-se en el productor mundial nº2 darrera d’Aràbia Saudí.

El cost mediambiental que està tenint sembla d’una pel�lícula de ciència ficció. Enormes excavadores i megacamions de 400 tones tan alts com un bloc de 3 plantes remouen 2 tones de terra i bosc boreal per un barril de petroli, emetent dues vegades més de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

A més, per cada litre de cru obtingut se’n consumeixen 3 d’aigua del llac Atabasca, amenaçant un sistema fluvial que desemboca a l’Àrtic.

Les comunitats: cree, chipenwan, nutria i d’altres indis estan extraient peixos del llac Atabasca amb sacs de pus a la boca i els càncers de conducte biliar són un 30% superiors a la mitjana. Bombejar el petroli per extreure’l els preocupa, perquè diuen que s’estan contaminant els aqüífers i temen per la vida dels alces.

Tot i que el govern ha respòs que quan s’acabin les extraccions recuperaran el bosc i les zones humides, reconeixen que reconstruir un ecosistema és una tasca feixuga, complexa, lenta i difícil d’aconseguir.

Equador, en canvi, ha adoptat una altra estratègia per preservar la selva amazònica i a la vegada no perdre els beneficis que deixaran de guanyar.

Al mes d’agost de 2010 va signar un acord amb el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, amb el qual es va comprometre a no extraure petroli de la cinquena part del Parc Yasuní a canvi de reunir 3.600 milions de dòlars que és la meitat dels



29

recursos econòmics que generarien els 850 milions de barrils que s’extraurien. Així, més de 400 milions de tones de diòxid de carboni mai s’emetran a l’atmosfera.

El Parc Nacional Yasuní va ser declarat reserva mundial de la biosfera per l’UNESCO. A partir d’ara “Yasunizar” serà un verb que es conjugarà a tot el món i que voldrà dir “preservar el medi ambient per a les generacions futures”.

Els països signants, entre els quals hi ha: Espanya, Alemanya, Itàlia, E.E.U.U, França, Noruega, Bèlgica, Xina, ... i alguns països del Golf Pèrsic aportaran la part que els toca en un període de tretze anys i rebran el Certificat de Garantia Yasuní. Aquest dirà que “la inigualable biodiversitat de la zona, les supressions d’emissions de diòxid de carboni i els drets dels pobles indígenes” són molt més valuosos que els beneficis que generarien els 850 milions de barrils que quedaran per a sempre enterrats al subsòl, sota terra.

3.- Objectius.

• Situar els països treballats en el Planisferi. • Cercar informació sobre els combustibles fòssils. • Veure els avantatges i els perills de la globalització. • Despertar el sentit crític per a la sostenibilitat del planeta. • Avançar en la redacció de textos seguint un guió. • Distingir la idea fonamental de les secundàries. • Aprendre lèxic i estructures gramaticals. • Apropar el text poètic als seus sentiments.

4.- Metodologia.

• Cercar 2 notícies actuals contraposades que obliguin a posicionar-se com a éssers que vivim a la Terra.

• Llegir-les, comprendre el que s’ha llegit, discutir-les, debatre-les, aprendre lèxic, ortografia, gramàtica, ...

• En grups de 3, fer una exposició a classe davant dels companys dels continguts treballats i dels sentiments que se’n desprenen.

• Redactar individualment un text en prosa, seguint un guió, de les idees fonamentals i del seu posicionament.

• Traspassar-ho tot en un poema de 3 estrofes estructurades de la següent manera:

1. Petroli a Canadà 2. Parc Yasuní a Equador 3. Sentiments personals envers les dues notícies.



30

Tinc esperit crític

i expresso

els meus sentiments En un indret de Canadà

les màquines no volen parar.

Or negre no para de brollar

i als rius cap peix no queda ja.

A Equador li han pagat

i la selva han salvat.

Yasuní ha dit prou!

i el petroli ja no es mou.

Gràcies a l’opció d’Equador,

la selva està salvada,

i quan sigui gran

podré veure els seus animals.

Vicenç Guiral 6è



31

1. Deixeu que em presenti. 2. Permeteu-me que us expliqui com va començar el pitjor

dia de la meva vida. 3. Una ona gegant ens va engolir a tots. 4. Les explosions de la central nuclear de Fukushima van ser

radioactives. 5- Quin serà ara el meu futur?

Em dic Misako, sóc de Sendai, on hi va haver el terratrèmol i el tsunami. Sóc alta, tinc el cabell de color negre, m’agrada cantar, llegir i estudiar. Ara sóc orfe, abans tenia dos germans però per culpa del tsunami no m’ha quedat ningú. Estic desolada, no paro de plorar. Els meus pares i germans han desaparegut, miro al meu voltant i no veig res. Una ona gegant m’ho ha pres tot. Estic enmig de ruïnes, no sé què fer, tinc gana, por i fred.

El terratrèmol va començar a les 5:46:23 del divendres 11 de març del 2011. Va tenir una magnitud de 8,9 a l’escala sismològica de Richter. El nucli del terratrèmol es va situar sota el mar, davant de les costes de Honshu. El sisme va durar uns 2 minuts. Va tenir lloc a causa d’un moviment entre la placa del Pacífic i la placa nord-americana. Aquesta sacsejada va ser la cinquena més potent del món.

Al cap d’uns moments unes onades gegants de 10 metres van engolir tot el que el terratrèmol havia deixat. Ho van destruir tot, es van emportar: els cotxes, els edificis, els contenidors, els vaixells ancorats als ports, no van deixar res. Jo he sobreviscut, no sé com, però ara estic sola i no m’agrada gens.



32

A causa dels sismes es van cremar uns interruptors a la central nuclear de Fukushima i van donar lloc a vàries explosions en alguns dels seus reactors. Això pot provocar 100 anys de radioactivitat a l’atmosfera. Aquesta energia és molt perillosa pel cos. Provoca moltes malalties, càncers i, a la llarga, morts.

Ara em trobo en un pavelló municipal, no estic sola, hi ha 120 persones més com jo. Ens donen roba, menjar i dues mantes.

El nostre país és el del sol naixent, no hem de perdre l’esperança, hem de tornar a ser feliços. Vull mirar endavant i ajudar els que més ho necessitin. Ens costarà molt, però segur que ens en sortirem.

- Ens ajudareu? Confio en vosaltres, no ens oblideu!

Aayasha Siddiqaa 6è



33

NATURALS CILE SUPERIOR

5è i 6è curs



34



35

ENGLISHENGLISHENGLISHENGLISH

I have breakfast 3rd

level

4th

level



36

Complete:

I wake __ at 7:30

I take a ______ at

7:35

I dry my ____ at 7:45

I have _________ at

8:00 o’clock

I brush my _____ at

8:10

I go to the ________

at 8:15

I get _______ at 8:20

I go to ______ at

8:25

I have _____ at 1

o’clock

I come ____ at 4:30

I do my ________ at

5 o’clock

I watch __ at 7

o’clock

I play _________ at

7:30

I have ______ at 9

o’clock

I brush my _____ at

9:15

I go to _____ at 10

o’clock

Up- bathroom- homework- teeth- sleep- hair- breakfast- lunch- dressed- home- teeth- computers-school- shower- TV- dinner

5th

level

When I open my eyes I think: “Oh no! I must wake up!”

Every day I wake up at 7:30. Then I make my bed, go to the bathroom, brush my teeth and take a shower. Later I have breakfast at 8 o’clock. After this I get dressed very quickly and I go to school at 8:20.

Classes begin at 8:30. I have lunch at 1:00 o’clock. I finish school at 4:30. Then I go home and do my homework. I usually watch TV in the evening and then I have dinner at 8:30. I eat rice and eggs for dinner! I never watch TV at night. Finally I go to bed at 10 o’clock.....Good night!!!

6th

level



37



38



39

ENDEVINALLES...

TROBA LES DIFERÈNCIES...



40

MÚSICA

BALLEM SARDANES A L’ESCOLA PERÚ

L’escola Perú s’enriqueix de les diferents cultures dels nostres alumnes i les famílies. Però, també, volem que coneguin el folklore de Catalunya i participin de manera activa. És per això que, des del curs passat, hem arrencat una activitat on aprenem la dansa, la música i el folklore català, a més de viure una experiència altament enriquidora amb gent entregada i experimentada, la gent gran.

L’activitat, impulsada i organitzada pel Districte de Sants-Montjuïc, ens porta a la nostra escola uns voluntaris especials. La gent gran ens visita cada dijous, durant un mes, per compartir les seves vivències, ensenyar-nos la lletra d’una cançó ben popular i aprendre i gaudir ballant la dansa típica de Catalunya, la sardana.

Mitjançant aquesta activitat, cada alumne exposa i ens ensenya les característiques més destacades del folklore del seu país de procedència, com: la música, el ball, el menjar, els vestits, les festivitats, els colors de la bandera… No només es tracta de conèixer el folklore del seu país de residència actual, sinó, a més a més, reconèixer el seu propi.

L’activitat s’inicià el curs passat amb els alumnes de 5è, però enguany, després de l’èxit i les seves peticions, ara que cursen 6è, s’ha ampliat als cursos de 5è i 6è. La demostració d’aquest èxit es palpa com els nens de 6è, que enguany repeteixen l’activitat, gaudeixen ballant, cantant la lletra de la sardana ensenyada i, sobretot, en la relació estretament càlida i afectuosa que s’ha generat de manera ben natural entre els voluntaris i els nostres alumnes.

Voluntaris que, un any més, assisteixen amb il�lusió i entusiasme amb puntualitat cada setmana. I no parlem de pocs, no, sinó de prop de quinze voluntaris que arriben cada dijous amb un somriure i un gran cordial “bon dia”.



41

Evidentment, un cop més, agraïm la seva dedicació i participació setmanal.

Clarament, una vegada més, les bones relacions han desmuntat ingenus prejudicis sobre la cultura i el folklore.



42

LA RERA-RERAGUARDA

Una marinera i un grumet es llicencien

Després de molts anys

dedicats a l’ensenyament,

això és el que em ve a la ment.

N’he vistes de tots colors,

com un i un fan dos.

A les companyes i companys,

moltes i moltes gràcies,

doncs he après de vosaltres

en les gràcies i en les desgràcies.

Si quelcom hem fet rodó,

ha estat superar amb il�lusió

les deficiències humanes i materials

que ens hem trobat per aquests verals.

El que ens ha fet els entrebancs superar

ha estat l’afany de participar

i en equip treballar.

Estadístiques i barems de banda heu de deixar

i amb la il�lusió i el “fer play”,

els alumnes de l’escola us heu de guanyar.

Les trobades a la biblioteca

i les sortides a sopar

s’han de promocionar

i així podrem tots riure i xalar.

Encara que en tinc 60,

no em manca la il�lusió

d’una Escola Pública i MILLOR.

Escola Perú:

Adéu-siau

i tots en pau. El vostre Àngel de la guarda



43

Te’n recordes?

L’altre dia passejant pel carrer vaig veure una dona que s’assemblava molt a tu i vaig pensar: “Mira que fa anys que ens coneixem i quan de temps fa que no seiem a parlar tranquil�lament”Aquest és el moment! i aquí estic!

- Te’n recordes quan ens vam conèixer? Des de què vaig saber que treballaria amb tu, vaig preguntar per la teva adreça i de seguida vaig venir corrent cap aquí a conèixer-te.

Quina decepció! Jo esperava trobar-me amb una noia com jo i en canvi vaig veure una dona gran amb cara de cansada. Ho sento estimada, però va ser així!

Pico la porta i enlloc d’obrir-me tu, envies a les senyores Quimeta i Marsi. (Quines senyores tan fantàstiques!) Quantes anècdotes m’han contat de tu! Elles sí que et coneixien bé!

Què desconsiderada vas estar amb mi!

Entro i m’adono que, a més de gran, tens una paràlisi parcial al costat dret. Vaig quedar-me bocabadada.

Què t’ha passat!- et vaig dir

- Res que no es pugui curar amb unes quantes sessions de rehabilitació i una bona capa de maquillatge.

- Si tu ho dius! i tenies raó, ja recuperada semblaves una “superestrella”.

- Mira companya, saps el que estic pensant ara, en aquest moment?

- Què?

- Que si jo hagués de començar de nou et tornaria a escollir sense cap dubte.

Quines experiències viscudes, quina quantitat de coses compartides! Moments difícils, bons, durs ... però mai hem llençat la tovallola, al contrari. ens han servit per a madurar i veure la realitat del dia a dia, de ser capaços de fer fàcil el difícil, de riure i no plorar ...

Parlant de moments difícils, te’n recordes, de les persones que hem anat perdent pel camí?

- I tant!

(alumnes, companys, personal no docent, pares d’alumnes ...)

Per a tots ells, la nostra estimació.

Hem passat per 5 equips directius diferents, d’una E.G.B. a una Primària, d’una escola pràcticament castellana a una catalana, d’una escola amb un mínim d’immigració a una altra plena de colors, olors, cultures i religions. I mentre succeïen aquests canvis, un flux continu de companys que venien i se n’anaven any rere any, fins que va arribar el moment de venir per a quedar-se, així i tot, ara uns es van jubilant i altres pocs es canvien d’escola. Tots ells d’una manera o d’una altra ens han anat deixant una empremta inesborrable. Abans érem una mica desconeguts i ara, en canvi, ens coneix tothom. Hem rebut premis per a nosaltres molt importants, així com les visites de



44

personatges destacats de Catalunya (el M.H. Sr. Ernest Benach, Francesc Candel, Pilarín Bayés, ...)

Els nostres alumnes, el millor i més important, sense cap dubte, capaços de fer-nos patir i d’omplir-nos de goig al mateix temps.

- Què faríem sense ells!

Amb ells portem a terme la nostra tasca amb satisfaccions i insatisfaccions i aquesta mescla ens permet valorar més, si cal, la nostra feina, la nostra professionalitat i no decaure davant de situacions adverses.

- Vols dir? I no t’avorreixes? Jo plegaria ara mateix!

- Abans no parlaves així.

- Però és que abans érem més joves!

- Saps el que et dic, maca, que només de veure com cada divendres, els alumnes que ja ens han deixat, vénen a veure’ns i ens diuen que ens enyoren, això fa que tots els problemes siguin insignificants!

A tots els pares des de l’E.G.B. fins ara un enorme i entranyable respecte i sempre amb el desig d’una implicació més constant i participativa, per a que així la nostra petita comunitat educativa i familiar es vagi engreixant cada vegada més, tot per al bé dels nostres alumnes, els vostres fills i vosaltres mateixos.

- Quina hora és?

- Déu n’hi do, com passen els anys!

Dona, tinc un cap! Volia donar-te una altra sorpresa i ja me n’anava sense dir-t’ho.

La Generalitat m’ha fet un oferiment tan important, que ha estat impossible negar-me.

- De què es tracta?

- D’un gran viatge!

- I penses fer-lo?

- I tant, sense cap dubte! No estem acostumades que el govern ens faci regals, per tant no podem desaprofitar l’ocasió.

- I on aniràs?

- Al carrer de Sants! On vols que vagi!

Bé estimada escola, que ens hem d’acomiadar!

- Gràcies per tot!

- Fins aviat.

- T’estimo!

Mª Àngels



45



46

FESTA DE LA PRIMAVERA

El passat diumenge dia 20 de març l’AMPA de l’escola va obrir el nostre pati per celebrar la festa de la primavera.

Aquesta iniciativa, amb el suport del districte de sants, s’emmarca dins el programa “ temps de barri, temps educatiu compartit “ que compta amb el suport de la fundació Jaume Bofill.

L’AMPA de l’escola va organitzar diferents tallers de plantes, pintura, xapes, decoració del carrer Sagunt per a la festa Major, etc.... i vam compartir tallers i una actuació musical.

Molta gent va poder gaudir de l’acte i va omplir d’alegria i d’activitat el pati de l’escola aquest diumenge al matí!

Una mostra més del treball dels pares i mares de la nostra escola.



47

No oblideu visitar la versió digital de la

Pissarra digital al següent enllaç



48

http://revistaescolaperu.blogspot.com/

La pissarra digital 2

Documents

Transcript of La pissarra digital 2