Hutll stilt G it Hest N.e , 50. 39 45 1985

LA PERSONALITAT CIENTIFICA D ' EMILI HUGUET DEL VILLAR

Jordi Marti Henneberg

SUMMARY

The scientific personality of Emili Huguet del Villar

Rebut: gener 1984

The scientific work of Emili Huguet del Villar (1871-1951) was realized in different

sciences: Geography, Geobotany and Soil Science. In each one he proposed systematic

and universal methods for the research based on his wide conception of the man-nature

relationship. Thus, his investigations in Geobotany and Soil Science had for objective to

repair the human conditions of life.

His main charges were: Chief of the Geobotany Departement in the Museum of Na-tural Science in Barcelona (1923-24); President of the Spanish Commission to the Inter-

national Asociation of Soil Science since 1925; Director of the Mediterranean Institute ofSoils (1932-34); and President of the Mediterranean Sub-Commission of Soil Science sin-

ce 1929 until his death.

I NTROI)UCCh1

En un article puhlicat ara fa tics anusen aqucsta matciza revista, Marta Estrada(Esrttvuv, 1981) clarificava alguns aspcc-tes basics del pensament i la labor cien-titica d'Hueuet del Villar. Es referia alcunccplc gcugrafic d'c'cetica i a l'aplicaciorealitzada en els cstudis sobre geografiaeconuntica d'aquest autos aizi cum al pru-ces d'intioducci() a Iapanva, i Ia polcmicasuscitada per Ia utilitzacio dcI mctude di-namic dell nord-americans Cowles i Cle-ments, en els cstudis sobre gcobotanica(I'HuI-Iuct del Villar.No s'insistir;t, dunes, en aquests aspec-

tes, ja quc I'ohr;t d'Huguet del Villar foo

amplia i complesa, i en resta molt per adir. Gran part de Ia inlornlacici recollidaen aquest trebalI, respon a I'estudi de I'ar-siu cientific d'Hueuet del Villar -recent-ment localitzat-, i a Ia consul to d'abun-dant correspondencia d'aquest actor. Sesituara el pensament i I actin itat intellec-tual d'Huguet dcI Villar en Ies preocupa-cions dominants en el sec temps, i cs Va-lorarh la seva aportacio cientilica durant Iaprimera meitat clef nostrc segle.

REGENERACIONISME I CItNCIA

la incurpuracici d'Huguet del Villar ala v ida espanvola a partir del 1900 -des-

Depariainent de Grugralia. Facultat de Geogralia i Histuria. Unicersitat de Barcelona. Campust!nic ersitari do Pedralbes. 08028 Barcelona.

39

I) I C" tl IIII.t lI. i ,_a c.t,I(la .t :Ainct ice- c"sLill iL is aspcctes tonamcntals Cie la sevabiogralia. El caliu intellectual d'aquestsams inicials del scglc, li van aportar granpart de Ics motivacions quc havia de desen-vulupar en la seva obra cicntifica, en elcamp de la geogralia i la geobotfinica enLin primer moment.

Nascut a Granollers el 1871, va estudiarel batxillerat als jesuites de Barcelona.Peru en comptcs de scguir la carrera delseu pare, que era advucat, es va traslladaressent molt juve, cl 1887, a America delSud, on cs guanva la villa exercint de pro-fessor Cie Geogralia i Ilistoria. Aquests lets,aparenlment simples, tcnen una importan-cia decisiva per entendre la labor cientifi-ca posterior d'aquest autor, ja que I'estadaa America del Sud va dotar la seva obradun ambicios afanv universalista que jano perdria mai. Gracics a rclerencics i da-des disperses, s'ha intentat reconstruiraquesta etapa dc la seva biogralia (M;ARri,1984b).

A partir del return d'America (1900), s'in-tegra en el grup d'intellectuals que defen-sava la necessitat tic modernitzar Espanva;eren els regencracionistcs. En aquest sen-tit, Huguct del Villar, des de la premsamadrilenva, va portar a terme Cma grancampanva en favor de la modernitzaciocicntifica, cconumica, educative i politica.Peru abandona dcfinilivament aquesta ac-tivitat cI 1912, ja que per aconseguir elsobject us esmentats, Cl periodisme resul-tava pot efcctiu.En aquest sent it es pot entendre la seva

crcixent dedicacio a la investigacio cien-tilica durant aquest Periods, primeramenta la geogralia i, a partir de 1912, a la bota-nica. En aquesta tasca, Lin dcls objectiusque cobejava era I'actualitzacio de l'ense-nvament en dices disciplines, aixi cornorientar la planificaciu econumica gover-namental -el concixement del medi Iisicn'cs Lin clement Ionamental-, per influiren la politica i cis governants, a qui con-siderava f rancament ignorants. D'aqucstamantra harmonitzaria els quatre princi-pals camps d'accio dels rcgcneracionistcs,en una activitat cicntifica sistenurtica i rea-lista.Anem a parlar en primer floc del treball

que purta a terme en geografia, que consi-derava discipline de sintesi entre les cicn-cics I isico-naturals i humancs. Aquest plan-tejament globalitzador, el defensaven tam-bc els principals representants de la Real

Su, wd'I l Gru^^rIII,,I a %1,t(11 icl ,t I,t (Itl.tlHuguct del Villar va pcrtanvcr-, i s'had'interpretar com Lin intent de donar unaexplicaci6 valida al problema de les rela-cions home-medi. Els sous primers treballsmantenen clarament aquest objectiu: LasRepiiblicas Hispano-Antericanuti (1906),Geografin General (1909), America Sujonu(1910), i responien a Lin ambicios projected'investigacio, consistent a aportar i des-envolupar una nova via metodolugica perestudiar sistematicament Ics interrclacionsentre el medi fisic i I'home cn societat a lasuperlicic tcrrestre.

El principal resultat d'aquest esforc teu-ric cs I'interessant article ,La dcliniciony divisiones de la Geografia» (1915), onaporta una original visio de la histuriad'aquesta cicncia, i argumenta la necessi-tat, en primer Iloc, de polar-se d'acord,pct que fa als objectius i metodcs d'inves-tigacio, entre la major part dels geugrafs,aixi com d'establir una oricntacio induc-tiva i sistemalica en el treball practic.

El prublema Cie la clarificacio do l'ob-jectiu de la geografia era essential per Hu-('net del Villar, ja que pretenia articularuna cicncia general i positive. En aquestsentit va ser molt clar en allrmar que elsentit historic i Ics necessitats de la geo-grafia menaven a I'estudi de la loca izaciodels fenumens de tot tipus que actuen a lasuperficie terrestre. A partir d'aquesta de-finicio, el programa sistematic i inductiud'investigacio consistia a a'illar els dife-rents grape de fenumens, i estudiar-lus se-paradamcnt; per esbrinar tot se,-lit Ics in-tcrrelaciuns entre Bits con tints Cie lets,cnglobats cn csfcres d'alinitat, que a granstrots cs rcduicn a dues: fenumens fisico-naturals i humans.

Cal tenir en compte que aquest mctodeCie trehall portava implicit un ordre rig_orosen lee etapes d'esludi a scguir. Per inter-pretar aquest punt correclament, cal apun-tar que la lilosofia positivista impregna elnensament cienIill - d'Huguet del Villar. Nois possible explicar aqui detalladamentaquest terra, peru si resumir Ies conse-(luencies que se'n van deriver: 1'esmenta-da oricntacio sistemirtica i universalistas'hi troba en Clara rclaci6; a mss, la sevaconsideraci6 de la naturalesa cone a factordeterminant de I'activitat humana, implicaque I'estudi del medi I isic cs prioritari per-a la geografia.

Sots aixi s'explica que IILiguet clef Villar,a partir dels volts de 1915 i fins al final

40

de la si'V a v ida ( 1951 ), cs dediqucs a I'es-ludi de la localitzacio espacial Cie les dife-rents especics vcgetals, i a I'edafologia desde 1924 . La consaeracio a les ciencics na-1orals del cientitic granolleri no respon,dones , a una decisici presa a I'atzar, sing atin projecte coherent d ' investigacici, quees troba en estreta relacio amb 1'evoluciodel scu pensament geografic , amb bonapart de la tradicio cultural espanvola.En aquest sent it , cal recordar Clue l'es-

tudi de la geogratia hotanica de la penin-sula Iberica , ja havia estat iniciat des demolt abans per part de Tubilla i LazaroIhiza, que van dividir la zona en set re-gions hotaniques de caracter claramentconvencional : cantabrica , pirenaica , orien-tal (comprenia Catalunva i Valencia), sud-oriental , teeridional , occidental i central.Per altia Banda , Willkomm i Reves Pros-per tamhc havien rcalitzat aportacions no-tables a la geobotanica. De tota manera,Huguet del Villar, en introduir a partir delsegos decenni del seglc Cl punt de vistadinamic dels nord -americans Cowles i Cle-nwents, va aportar un nou metode per aI'estudi de la geobotanica peninsular, se-guit per cientitics de la importancia deBcllot Rodriguez , J. Cuatrecasas, Gonza-lez Alho, Laza Palacios i Rivas Godav (Iz-('o, 1981). La Geoboldmica ( 1929) d ' Huguetdel Villar, ha estat, clones, una obra deci-siva en I ' evolucio d'aquesta disciplina.

Peru la seva aportacio al coneixementde Ia geobotanica peninsular hauria estatencara molt mcs significativa en cas d'as-solir I'objectiu d 'escriorc la Gcografiu Bo-lauieu tier la Peninsula ibcrica . El materialcientitic per a publicar - la -fruit de vint-i-set anus d'investigacio-, el guardava enel sec pis Cie Madrid . En ser ocupada lacapital per Ies tropes Iranquistes fou bru-talment dispersal . [n I'ultini apartat resu-mirem la transcendencia d'aqucst acte van-dalic.

COL.LABORACIO EN EL MUSEUDE CIf.NCIES NATURALSI)E BARCELONA

I:yi,tia corn se sap, i CnCara perdura,

una tort, competenCia entrc Ies escolescatalana i maclrilenva do botanica. En ge-neral, durant Cl primer ter4 del segle, laprimer, conrcava principalmcnt la geo-grafia hotanica, mrntre que la segona s'in-tcress,rva per la classificacio.

Huguet dc( Villar, malg=rat que vivia a

Madrid, mantenia prelerentment relacio

-amistosa i cientitica- amb elements do

la catalana, coin Cartes Pau i Josep Cua-

trccasas. Peru tambc admirava la labor

de Font i Qucr, director del Museu deCiencies Naturals de Barcelona, de qui va

dir, en una carta del 8 de dcsembre de

1922, publicada l'anv segiient a La Rei'isla:

botanic eminent (...), de rcputacio feta i

internacional, actor de mcs de trenta va-

luosos treballs d'investigacio, que (...) pa-

les, un criteri cientitic i pedagogic a nivellinternacional». Per la seva bancfa, Font

tambe estava interessat en cis treballs

d'Huguet del Villar, i Ii va demanar perso-

nalment Clue s'integres en cl Departament

cic Botanica del Museu. Aixi, la seva incor-poracio en aquesta institucio s'explica en

gran part per les bones relacions que man-

tcnia amb Font.Va scr contractat cl 18 de maig do 1923,

per ocupar la placa de Regent de Fitogeo-

gratia. Aquell mateix estiu ana it Suissa

per assistir a la Sessiu Internacional doGeogratia Botanica. Alli establi relacio ambBraln-Blanquet, amb qui discutia sovint

sabre metodologia geobotanica. EI rcsultatmes significatiu d'aquest viatge va scr larecolleccio dc I'herbari de flora alpina que

es conserva a I'Institut Botanic de Barce-lona. A partir d'aqucst moment va portar

a terme I'estudi de «la mal anomenada es-

tepa central espanvola», que Font Ii havia

encarregat. Per aquest motiu s'installa aMadrid a partir de la tardor de 1923, i de-manava periudicament prorrogues per con-

tinuar treballant a la capital. Ell mateixargumentava la peticio de la segcicnt ma-nera: « teniendo aqui [Madrid] todo el nrr-

terial necesario para la memoria sabre la

mal llamada Estepa Central, que he Ciecntrcgar al Musco este ano, v adcmas ma-

vores facilidades para visitar el terreno

mismo, todo el tiempo que aqui perma-nczca redunda cn bencticio de la labor quepara at Museo hago, v todo el tiempo quepase en Barcelona sin estos materiales,sera pcrdido para aquel v retrasara su pu-blicacion...» (Sessiu de l'1-I1-1924. Acta

num. 5. Llibre de sessions de la Junta Mu-

nicipal de Ciencies Naturals do Barcelona).En aquesta sessio, acordaren a contra-

cor concedir a Huguct del Villar el per-mis Clue dcmanava per restar a Mad rid, du-rant febrer i mart;, amb la condicio, peru,quc qualsevol que fos la sort cic la sevaplaGi ell cls pressupostos de la Junta de

41

( I, n^ i, , VII I I I .I II I I , ()I dI I (tuc c n PI IIIdo Rivera ja havia let cl cup d'Estat),dunaria at Muscu Cl trcball subre I'cstcpacc lit ral.

Huguct Clef Villar va scr scparat (lei car-rcc a la sessio del 9 de maig de 1924, a cau-sa do la seva persistcncia a romandre aMadrid, pet-6 cl treball encarregat, cl vapublicar a la revista Ibrricu I'any scgucnt.La rcacciu no es va lcr cspcrar, i cl 6 dejunv de 1924 dirigi una carta a FranciscoPardillo, director accidental del Muscu, onexpusa la seva versiu dels lets i dedicagreus acusaciuns a Font. Mantenia qucagues(, en dcnrutar-li cotlahoracio, Ii haviaassegut at -en una calla quc guru da-,quc «... Si birn Cl sueldo era pcque6o, encanthiu cl Musco me proporcionaria tuci'uslus toed us de esludio necesarios: aparatos,material, easlos do excursion, libros, revis-tas, personal subalterno, etc., etc. Una vezdentru, no solo no me ha proporcionadoCl Muscu nada de esto, sine quc ni siquie-ra me ha dejacfo Irabajar tranquilo a miprupia costa>>. Fn vista de la situaciu, afinals de novrntbie de 1923, va manifestara Font la intenciu de dcixar Cl Muscu, peroagues( Cl va convencer. perquc es quedes.A causa de Ics condicions (IC trcball csmen-tades -sempre segons Huguet det Villar-va dccidtr traslladar-se a Madrid, pero con-sider- quc aqucsta no era rao suficientper a separar-lu (lei scu carrcc, mien-ras precisammnte sc ausentaba Font, eunlode costuntbre, Para varios mews, con todaclase tie mcdius, para trabajos precisa-mcntc en mi area de estudio>. (Documen-tacio publicada. Mvtzrf, 19841)).Dc Iota mancra, cal tenir en comptc al-

tres elements pcr a valurar Ics disputessoar- resumides. Per tiny hand-, Funt iQuer i Huguct (.lei Villar eren dues fi»urescapdavanlrrrs, i dif icilmcnt podicn treba-Ilar plceats. Huguet del Vii tar estava acus-tuntat a investigar sot, i era home de ca-ractrr tcntpestuos i, per taut, no acccptavala direccici d'un cicntific mes Jove. Peraltra banda, cl scu interes per restar a Ma-drid s'cxplica, tambc, per ntotius perso-nals, cum Cl mat eclat de safut en quc cstrohava Cl scu fill, aixi cunt la malaltia in-curable quc ja soma la seva Bona, cluemull el 192'.

F.n deliniIiva, recoil- evident quc Font iQuer pretenia Iundar al Muscu de CicnciesNaturals de 13arcclona el principal centreespanvul d'investigaciu en geobotanica, perla goal coca Va voice at[-cure Flucuet del

Il ,ll I. IIIc- I.II>l, l >scp ( II,II ^'^cS.I^. l'CI^>

Lt crisi sold to per la institucio arran dcIcup distal cle Plinio do Rivera , va diticul-tar cl Iinan4antcnt i, per tan! , I'assolimcntdo Ilurs projectes d'invcstigacio.

INTRODUCCIo I DESI:NVOLUPAMENTDE L'EDAFOLOGIA

1:11 una valuraciti do la pcnunalitat d'Hu-guel (lei Villar, resuita intprescindiMe prc-scntar, cncara due sigui a iTrans trots, lase a labor ell cdatulogia. Tingui's en cump-lc quc too l'intruduclur d'aquesta cienciaa Ispanva i, a mrs, coilribui al sell des-envolupament teoric amb la concepcio d'unnou metode d'analisi, tipologia i classiti-caciu de sots, reconegut a nivcll intcrna-cional.

L'intcres per 1'cdalologia prove sonsdubtc de la seva visiu ttnplia do la natura-lcsa, mai no Iintitada per litcs disciplina-rics. Enllacant amb Ics prcocupacions ba-siques d'Huguet clef Villar, quc recolliemal principi, considcrava I'cstudi dcls solsde gran importancia en la planiticacio eco-nomica, per tractar-sc cic ('element primor-dial per a dirigir una adcquada disc ribucioci is conrcus.

L'intcres practic quo guiava Ia scva (as-ca cientifica, I'aplica tambe a I'cstudi de1'cdalologia, quc compaginaria anib cl dela gcobutaniea a partir do 1924. Aquestaes etcctivantcnt utta data clan en la bio-grafia d'Hucuct del Villar, ja que va assis-tir a la Contereneia Internacional tie laCicncia del Sol, cclebrada a Roma, on esdecich la creaciu de 1'Associaciu Interna-cional de la Cicncia del Sol (AICS). Atliaterma relacions cicntifiques, i es guanv.tel prestigi neccssari pcrquc Ii tocsin enco-manats projectes i carrccs d'intport ancia.Es compromctc a representar I'Associacioa Espanva, i des del 192' va presidir laSecciu Espanvula cic Gcubutitnica i Eda-tologia, dclegaciu cic I'AICS. L'organismes'establi en principi a I'Estacion Agrono-mica Central cic Madrid, polo cn scr ab-sorbit per I'Instituto Forestal, IIuguct delVillar hi va exercir el carrcc d'Especialistaen Gcobotanica i Edalologia, quo ocupafins al novcmbre do 1932. Abans, I'AICS clnontena President de la Sots-comissiu ticSots Mcditcrranis, i tics del primer mu-ment va instal-lar-ne la scu a Barcelona,com despres veurem. Durant 1935 va re-brc I'ajut de I'Institutu do Riegos tic Va-

42

Iladolid, abans d'exiliar-se at nord d'Afri-

ca. Una vegada alli, el Jardi Botanic de

Madrid cl nomena, pcro ja no va poder

prendre possessio del carrec.

La principal rcalitzacio d'Huguet del Vi-

llar durant aquest periode va ser el primer

Mapa de Sols de la peninsula Luso-Ibcrica

(MAR I f, 1984a) i del text que 1'acompanya-

va: Los suelos de la Peninsula Luso-Ibcrica,

ambdos publicats durant la Guerra Civil

espanyola a Londres. Aquestes magnes

obres son el fruit d'onzc ant's de persistent

dedicacio a I'edalologia. Huguet del Villar

cra on cientific quc treballava en solitari,

pcro no pas per ganes (ja quc havia mani-

festat en diverses ocasions la intencio de

dirigir un grup de joves cientitics), sing

quc la inestabilitat de la seva situacio la-

horal impedf aquest anhcl. Malgrat la seva

situaci6 personal mantenia importants re-

lacions cientitiques, que li permeteren por-

tar a terme el treball amb la maxima exac-

titud. Tingui's en compte que una gran

part de les analisis de sots per a la con-

feccio del mapa es realitzaren als labora-

toris do De'Sigmond a Rumania, una de

les autoritats mundials en aquesta espe-

cialitat.L'activitat d'Huguet del Villar durant

aquesta etapa resulta apassionant, per la

fe i conviccio amb que la porta a terme,

superant diticultats politiques i adminis-

tratives de tot tipus. En aquest sentit, un

aspecte dc gran interes es la influencia

que va exercir en el grup catala d'edafo-

legs, a partir de la seva relacio amb la Ge-

neralitat per a la fundacio do l'Institut

Mediterrani de Sots.Com hem dit, va ser nomenat president

de la Sots-comissio de Sols Mediterranis

el 1929, en una reunio de l'AICS a Danzig,

on Huguet del Villar proposa immediata-

ment la crcacio de l'Institut Mediterrani

do Sols coin a organisme central de dita

Sots-comissio. Des d'aquell moment va

mantenir contacte amb institueions cien-

tifiques catalanes, per tat d'aconseguir que

Barcelona n'esdevingues la seu. Per tint,

al Congres de I'AICS celebrat a Sant Pe-

tersburg I'anv segiient, hi va assistir pen-

sionat per la Junta de Ciencies Naturals

de Barcelona, amb I'encarrec de dcfensar

la candidatura de la Ciutat Comtal, que

resulta elegida entrant d'altres ciutats im-

portants corn Esmirna, Genova o Mar-

cella.El President Macia va estar personal-

ment interessat que aquest projecte es

porter a tcrnle, i cl 24 d'octubrc do 1932

la Generalitat cl va nomenar -cn principi

amb caractcr interi i gratu'it- director de

I'Institut Mediterrani de Sols. Pocs mesos

mes tard, en reconcilement als sous estu-

dis sobre cdafologia, quc cs consideraven

de gran importancia per a 1'esdevenidor

economic de Catalunva, la Conselleria d'A-

gricultura i Economia el va ratiticar cn el

seu carrec -20 de jury de 1933-, i li as-

signa un sou de 9.000 ptes. anuals (B.O.G.C.

num. 55). Instal-la la direccio a 1'editici de

I'Escola Industrial, carrer Comtes d'Urgell,

on encara avui cxistcix I'Escola d'Agricul-

tura.L'Institut s'havia constitu'it, doncs, oti-

cialmcnt, pero per a donar-li vida haurien

estat necessaries moltes altres dotacions,

que no arribaren. La mort Ten Macia cx-

plica en gran part la paralitzaciu de I'or-

ganisme. Des d'un principi, Huguet del

Villar estava encarregat de 1'organitzacio

d'una reunio international de 1'AICS, que

no s'arriba a portar a terme. El bienni ne-

gre i la Guerra Civil impossibilitaren deti-

nitivaunent que Barcelona gaudis de la ca-

pitalitat dels estudis en ciencia del sol al

Mediterrani.Huguet del Villar va mantenir, doncs,

rclacio amb la Generalitat durant dos ant's

( 1932-34). El seu fracas en la consolidacio

do l'Institut es va vcure compensat per la

intlucncia exercida entre els edafolegs Ca-

talans, que fundaren l'Institut Catala de

Sots. El cientitic mes conegut cra Antoni

Oriol i Angucra, el qual en col-laboracio

amb J. Valle i Arribas va publicar el 1934

un interessant manual practic: Que cs la

ciencia del sol? En la introduccio del lli-

bre, cis autors expresser un sinter agrai-

ment al mestratge d'Huguet del Villar.

Aquest fet confirma novarnent quc va man-

tenir millors relations amb eis grups Ca-

talans de cientitics que amb els de Madrid,

potser perquc la Ilunvania apropa cis cors.

Pero I'activitat d'Huguet del Villar en

edafologia no es va limitar a 1'claboraci6

del Mapa de Sols, que es la manitestacio

practica dun intens esfor4 d'claboracio

teorica a ti d'aportar on metode original

d'analisi, tipologia, classificaci6 i, per tant,

cartogratia de sots. La peninsula Ibcrica

forneix precisament les conditions optimes

per a portar a terme aquesta investigacio,

ja que presenta la transicio de la zona cli-

matica temperada i humida, a la torrida.

Pero la recerca empfrica d'Huguet del Vi-

llar fou molt mes amplia, ja que havia re-

43

t orrc^uI Iota uropa central ueciclrn-i Cl Mugrcb; a Ines, rnantenia relations

cientifiques amb naturalistes dels cinccontinents. Tot plegat li proporciona la in-f'ormacio suficient per a proposal- el mcto-de esntentat d'investigacio en edafologia,quc va concretar delinitivament en la Geo-Edafolol; ia -obra postunur rccentmcnt pu-blicada- pots mesos abans de morn-, i qucCS Cl fruit d'una Ilarga claboracio i dis-cusiu amb cientilics de 1'AICS, car el 1930ja en va presentar un primer projecte alCongres de Sant Petersburg.

La visio universalista i global d'Huguetdel Villar, aixi corn la decisio d'establir latipologia de sols segons Ilurs trets intrin-secs , suposa un clar aven4 en la cicncia delsol, reconegut rues clarament per part delscientifics estrangers quc pets espanyols,coin ell mateix explica a les pagines intro-duclorirs de la Geo-Eda folol{iu.

L'EXILI AL NORD D'AFRICA

EI periods 1937-. I en la biogralia d'Hu-guet del Villar, Cs un colpidor exemple devoluntat; superant Ics adversitats que ararcsumircm, va portar a terms cis seus pro-jectes cientifics amb eficacia. L'agost de1937 abandonava Espanya. Un cop acaba-da la gucrra torna unes quantes vegades,pero mai no d'una manera detinitiva. Sera,dunes, interessant presentar les causes d'a-quest allunvament definitiu de la seva ter-ra, i la labor que porta a terms a 1'exili.La causa principal que el decidi a aban-

donar Espanya, era que resultava impossi-ble realitzar cap mena d'excursie cientiti-ca ni treball d'investigacio a causa de lagucrra. Tot i que era dificil abandonar elpals, el scu amic Josep Cuatrecasas, direc-tor en aqucll temps del Jardi Botanic deMadrid, li cncomana que el representes enun Congres dc Botanica a Vicna, circums-tancia que Ii servi d'excusa per allunvar-se de la gucrra i continual- la seva tasca enaltres paisos Ines tranquils. Despres d'unabrew estada a Paris a finals d'cstiu del1937, es trasllada a Rabat i Alger; va viureen aquesta ultima ciutat fins al 1943, ides-pres a Rabat fins a la seva mort.La decisio d'installar-se al nord d'Africa,

la va prendre en Iuncio de donar conti-nuitat a la scva tasca coin a president dela Sots-comissio de Sols Mediterranis aI'AICS. A I'Alger treballa intensament finsat 1940 gracies a les borses d'investigaciu

quc to rchrc de Stus.sa I Meant,, 1(.N.R.S.),i de I'lnstifut Agricola d'Algeria. Pero apartir de I'inici de la 11 Guerra Mondial,la situaciu se li complica; Ics subventionseconomiqucs d'Europa ja no arribaven, iinvcstigar al Meditcrrani havia csdevinguttambc dificil. La situaciu economica d'Hu-guet del Villar a partir d'aquest momentva ser precaria, i sins alleugerida quan vatraslladar-se a Rabat i treballa a I'InstitutCientific Xerifia, i a la Societal de Cicn-cies Naturals del Marroc. Malgrat totesles dificultats, rcalitza una important labordurant aquests anvs, centrada en I'clabo-racie de mapes de sots de la zona geobo-tanica del NW d'Africa i en I'aprofundi-ment de la seva obra edafologica, coin des-pres veurrrn.

Pero Cl let roes grcu que va destorbarI'activitat cientifica (I'lluguet del Villar du-rant els titims tiro anvs de la scva vida,va ser la confiscacio i posterior dispcrsiodel scu arxiu cicntific de Madrid, per partde les tropes franquistes. No is possibleestendre's aquf en aquest ignominies fet(MARTi, 19831), 1984b), pero sf quc cal dirque I'esmrntat arxiu contenia tot el mate-rial cicntific ((.'atalegs, notes de camp, tre-balls manuscrits, etc.) amb quc preparavala seva Geogra/ia Butarrica de la PeninsulaIberu n, des del 1912, i que a causa d'a-quests vergonvusos lets es va pcrdre deti-nitivament per a la cicncia. Al see domicilide Madrid, juntamcnt amb dit arxiu, higuardava una rica bibliotcca, aparells d'in-vestigacie, col-leccions de mostres de sots,records de familia... Al pis, s'hi va instal-lar un policia, i tot aquest material foedesallot jat a puntades de pee i dispersal.Aqucsta desgracia causa un pregon efec-

tc en liuguct del Villar. Va tornar espe-cialment a Espanya per recuperar el queera scu, per-6 no va aconseguir gran Cosa.Octavio Elorrieta, director de I'Institut Fo-restal, I'ajuda i anima, pero no va aconse-guir que se'I lestituis en Cl scu antic causeen dit organisms. Probablcment hi van in-fluir cis obscurs interessos del grup madri-leny d'edafolegs, quc a partir del 1940 esva enfortir rapidament a I'Institut d'Eda-fologia del CSIC. Evidentment rls moles-tava la ligura capdavantera d'lluguct delVillar, el qual, per la seva Banda, no hauriaacceptat posar-se a lcs orch'es dels qui con-siderava continuadors del scu propi pro-jecte cientific, i que havia portal a termedurant Ines de deu anvs a Espanva.

Malgrat Cl seguit d'inlortunis que el van

44

dcstorhar dcl sett trcball a partir de laGuerra Civil, IIuguet del Villar va pcrsevc-tar cn cis Sens projectcs fins at final. Aixo

wls s'explica pets contactcs cientifics a ni-vcll internacional gue mantcnia , i el di-namisme dcls centres cicntifics on treba-Ilava durant cis ultims anus. El primer d'a-quests aspcctcs, Cl cuncixem be, la queI'arxin Iocalitzat Conte ics sexes agendes, ia partir d' agttcsta valuosa informacio s'haclaborat (MyRit, 1984b) la xarxa do rela-cions Clue mantenia amb cientifics i insti-tutions do tot Cl mOn . Aquests vincles, jaels havia iniciats durant el scgon dccennidel segde, quan anib mot in de its sexes in-vestigacions sohrc geografia botanica rca-litzava Irequents viatges a 1'estranger perconsultar hei haris i ions bibliografics.

Aqucst lie lode do trcball contrasta ambel general it tat cut re la major part delscicntifics espanvols d'aqucli moment,ntcnvs oherta i ainhiciosa . Per aixu es potdie due Cant per la seva personalitat conepets ohjectius do I'obra cicntifica , Huguetdel Villar es un personatge significatiu ioriginal dins la ciencia contcmporania.

AGRAIMENTS

Al ductur J . Cuatrccasas i a ]'InstitutBotanic do Barcelona pct valuos materialci estudi Clue m ' han pruporcionat. Als doc-tors J . Bech, 0 . do Bolos, Li. Casassas,.1. Cuatrccasas , M. Estrada , S. Llobet i J. Vi-la-Valenti pets interessants comentaris isugecrimenIs (Iuc m ' han ttames. I moltespeeialnu• nt al doctor Horacio Capcl, di-rector i cncoiatjador de la meva investi-gacit i sobrc Huguct del Villar.

BIBLIOGRAFIA

`W1,11111 1 11 Ic' Ohre. IH) r(c(lIIdc', en fall is lcd-I- ia^t . i')81.1

Custy, J. 1882. Geografia Botanica de la Peninsu-la. Bolctirt de la Illtitllution Libre de Err^criart-:.a, 129 (V): 145.

Esrtttua, M. 1981. Notes sobre I'obra geugralica igcobotanica d'Emili Huguct del Villar. 13utll.lust. Cat. Hist. Nat., 46 (Sec. Bot., 4): 5-18.

Iiit1A 15:1 Vu t-lk, E. 1900. Sobre el sistema ac-tual de cnsenanza en Filosofia v Lctras. Rerista('untemporanea.

HrGI II Def. Vtt.t.nt2, E. 1935. Los tipos de suclosde Galicia. Las Cicrtcias, 12: 970-1000.

lit (A I I DI I VIILnR, E. 1983a. El estado actual dela eclafologia. Geo-Critica, 45.

lit crrt un V'ii t n a, E. 1983b. Geo-Edafologia. Tex-tos de Apovo a Geo-Critica, 2. Ediciones de laUnicersitat de Barcelona, 307 pigs.

lic'o, J. 1981. Aportacion dc la botanica etipallolaa las cicncias de la vegetacion. Actas III Cong.Optima. Anales del Jardiu Bvtanuo dc Madrid,37 (2): 373-391.

Maori, J. 1983a. Huguet del Villar \ la edatologia.Geo-Critica, 45.

Matat), J. 1983b. Huguct clef Villar en la cienciaespanola contcmporanea. 1.lull, 5: 77-86.

Mstrf, J . 1983c. Edicitl i lntroduccio C 1 1 1 1 I ter net.

'nt aft, 1983b.Mattrf, J. 1984a. Huguct del Villar a Cl primerMapa de Suclos do la Peninsula Luso-Iberica.11undo (' ienti fico, 33: 136-142.

MyRri, J. 1984b. Emilio Jluguct del Villar (1871-1951). C'iuc•ucitta nrios tit, hu ha por la t iencia.Pensamicnto v Metodo Geograficos, 5. Editionsde la Universitat de Barcelona. 210 pigs.

MaRriNEZ-CABRI:, G. 1947. La nteproformusis de la

Geografia MMortistica dc Iluguct del Villa?. Bue-

nos Aires.

45