la PalancaOCTUBRE 2005 Núm. 282 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Tardor: temps de contrastos

la Palanca

3

la P

ala

nc

a

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALSom nació!

NOTICIARIBreusTrobada de puntaires i plaques de cava a Tudela

INFORMERecerques arqueològiques a Antona (campanya2005)

ESPORTSResultats de bàsquet i futbolCarros de foc

PARLEN LES ENTITATSEl Vernet desconegutEstopanyà, zona de contrastos

NOGUERABreus

TEMA DEL MESTardor: temps de contrastos

IMATGES DE LA FESTA MAJOR D’ARTESA

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEls mercaders de la por

CARTES A LA REDACCIÓLa Residència. La cultura. Seró va millorant

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Coses que passenPer què no li traiem l’ut i ens quedem amb un Estat?

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó a la Vall Fosca

POESIAQuè bonica és Vilanova!

FIRA DE LA PERDIUPrograma d’actes

BBC

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMENConveni per finançar l’Aula Municipal de Música

PSICOLOGIA DE CADA DIAVents de tardor

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa Granja. 1900-1910

Tardor: temps de contrastosL’estació de la tardor, que causa sentimentsmolt diversos en les persones, és una èpocade l’any plena de contrastos.

Foto: Ramon Giribet i Boneta

4

5

6

15

22

24

35

34

27

40

10

29

38

39

42

28

12

19

32

41

37

4

la P

ala

nc

a

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

SETEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 24: Jordi Eroles i Vila, fill d’Àngel i Martadia 26: Lídia Tugues i Farré, filla d’Albert i Martadia 30: Maxim Nicolaev Popovici, fill de Victor i Victoria

Defuncions:dia 5: Manuel Hernández i Gallego (55 anys),

natural de Molilla

Matrimonis:dia 2: F. Xavier Cairol i Berengueres (d’Artesa),

Olga Ceballos i Baena (d’Artesa)dia 10: Eva Solanes i Potrony (d’Artesa),

Agustí Solé i Guàrdia (d’Artesa)dia 17: Núria Ferré i Puig (d’Artesa),

Lluís Mora i Gual (d’Artesa)

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 11: Neus Albareda i Terré (86 anys),

natural de Foradada

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

SETEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes:18,5°Temperatura màxima: 34° (dies 3 i 4)Temperatura mínima: 5° (dies 19, 20 i 21)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dies 3, 4, 22 i 23)Amplitud tèrmica mínima: 8° (dia 8: màx. 22° i mín. 14º)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 6 mm (dia 7)Total precipitacions: 15 mm

6 de novembre:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de tarda gratuït amb el músic Albert

12 de novembre:A les 19h, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament deCubells, Presentació del llibre Diari de guerra deLluís Randé i Inglés a càrrec de Jaume Aguadé iSordé

12 i 13 de novembre:Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià (veureprograma a la pàg. 35)

13 de novembre:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les12:30h, Inauguració de l’exposició de la pintoraElvira Valls i Palau. Exposició oberta fins al 27 denovembre (feiners, de 19h a 21h; diumenges, de12h a 14h i de 18h a 21h)

3 de desembre:A la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Vilanova deMeià, Sopar per la Marató de TV3

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes:18,3°Temperatura màxima: 33,5° (dia 4)Temperatura mínima: 3,9° (dia 19)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 17 mm (dia 5)Total precipitacions: 36,6 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 9 mm (dia 17)Total precipitacions: 22 mm

5

la P

ala

nc

a

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Som una nació!En la Constitució espanyola aprovada en referèndum el 1978 es par-la de les regions i de les nacionalitats que constitueixen l’Estat. Erenuns temps delicats i, després de la mort del dictador, calia accedir acertes claudicacions per part de tothom en benefici d’una transiciópacífica cap a la democràcia. Així va ser que les nacions que coexis-teixen dins l’Estat van ser denominades nacionalitats, utilitzant aquesteufemisme per tal de no ferir certes sensibilitats en moments tan di-fícils. Posteriorment, es va aplicar la política del “cafè per a tothom”i el nivell d’autogovern reclamat per les nacions històriques (o naci-onalitats) també els va ser atorgat a les diferents regions espanyoles,la majoria de les quals no n’havien vist mai de tan fresques, però quevan pujar ràpid al carro. Ara, trenta anys després del final de la dictadura, encara hi ha porper part dels sectors més rancis de l’Espanya profunda que les coseses diguin pel seu nom i el fet que la paraula “nació” aparegui en laproposta del nou Estatut per a Catalunya (aprovat pel 89% dels dipu-tats) ha desfermat les ires contra el nostre país, atacant a tort i a drettot allò que faci tuf de català. Els sectors més rancis hem dit? I els altres sectors? On són la gentde ment oberta i respectuosa amb les idees i els sentiments dels al-tres. No els hem sentit pas gaire últimament, per no dir gens, endefensa d’allò que lliurement volem els catalans. Estan molt callatsi, ja se sap... qui calla, atorga. La conclusió és que Espanya nomésens vol si som els catalans abnegats, treballadors i pagadors que no-més es queixen però no fan gaire soroll. Espanya se sent ofesa i nosaltres ens preguntem per què. Definir-nos com a nació no és un menyspreu cap a la resta de l’Estat. Alcontrari, per una banda tenim coses en comú que ens fan sentir ger-mans, i per una altra al catalans ens agrada gaudir dels paisatges, dela cultura i els costums de les diferents regions i nacions que confor-men Espanya. Una comunitat amb una història, uns costums, unes institucions,una llengua i una cultura és considerada una nació. Per damunt detot, però, hi ha un aspecte molt important: la voluntat de ser. En aquestsentit, un gran part de catalans i catalanes ens sentim com a nació.Una altra cosa és com veu cadascú l’encaix que això pot tenir dinsl’Estat, de manera que des d’un cert nivell d’autogovern fins a laindependència, passant pel federalisme, hi podem trobar diferentspostures. El denominador comú, però, és el sentiment de nació. Pretendre que Espanya sigui una sola nació és anar contra la histò-ria i contra els sentiments d’alguns dels seus territoris. Admetre queés un estat plurinacional és un pas endavant a favor de la llibertat i lademocràcia.

Col·laboradors/es del mes: Carme Solé, Anna Camats, Josep Ros,Jordi Regué, Ramon Cotonat, CUDOS, Josep Roqué, Francesc Gessé,Consorci del Montsec, Sícoris, Carme Barril, Noemí Farré, JordiAlins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

ala

nc

a

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Jornada de Desenvolupament Rural a Montsonís

El passat 22 de setembre va tenir lloc a Montsonís una jornadasobre els models de desenvolupament rural i les noves tecnologi-es, organitzada per l’associació Montsec (Associació per a laValorització dels Recursos Naturals i Culturals del Montsec i Ter-ritoris Afins). Unes 60 persones van poder escoltar i debatre sobreaquesta temàtica a partir de les exposicions de diferents ponents.La jornada va ser oberta pel president del Consell Comarcal delPallars Jussà, Xavier Pont, i el vicepresident del de la Noguera,Domènec París, mentre que la cloenda va anar a càrrec del delegatde la Generalitat a Lleida, Jaume Gilabert. La jornada es va fercoincidir amb l’estada d’alguns alcaldes i tècnics de la regió peru-ana d’Ayacucho (Andes) a la zona, que participaven en una troba-da andino-catalana organitzada per l’associació Vegga. Aquests vanvisitar diferents indrets de la comarca, com el Centre d’Observa-ció de l’Univers a Àger (a la imatge).

Un 30 d’octubre accidentatCap a les quatre de la tarda, un Opel Astra conduït per un jovemagrebí va sortir-se de la via per motius desconeguts a la carreteraque va de la gasolinera al pavelló poliesportiu, donant un tomb decampana i quedant cap per avall. Una vegada avisats els serveisd’emergència per altres conductors que circulaven en aquell mo-ment per la zona, van acudir-hi una ambulància, els mossos d’es-quadra, els bombers voluntaris i protecció civil. El conductor vaquedar ferit lleu. Per altra banda, cap a quarts de deu de la nit, elsbombers i protecció civil van haver d’actuar novament quan unPeugeot 405 es va cremar al carrer Roc del Cudòs, probablementdegut a un curtcircuit.

Teatre en la intimitat a Ràdio ArtesaRàdio Artesa de Segre iniciarà properament l’emissió del nou es-pai radiat anomenat “Teatre en la intimitat”. En principi, la inten-ció de l’emissora és radiar mensualment una obra de teatre i set-manalment un conte curt. Començaran amb l’obra “Don QuanTanorio”, una paròdia de l’obra “Don Juan Tenorio”, que s’emetràels dies 2, 3, 4 i 5 de novembre a 2/4 d’onze de la nit. L’activitataugmenta l’oferta de Ràdio Artesa de Segre i és una iniciativa delsdirectors del Grup de Teatre d’Artesa Joan Roca i Dolors Palet encol·laboració amb l’emissora municipal.

Rafael Gomà, Premi d’Actuació CívicaL’artesenc Rafael Gomà Fontanet, conegut po-pularment com el “Parco”, serà guardonat ambel Premi d’Actuació Cívica que atorga la Funda-ció Lluís Carulla. El guardó es lliurarà el proper17 de novembre al Saló de Cent de l’Ajuntamentde Barcelona. Aquest premi distingeix personesd’àmbits diversos amb una trajectòria de serveials Països Catalans, en tasques anònimes i desin-teressades, però de gran mèrit. Gomà és un afici-onat a l’arqueologia que ha descobert i treballaten diferents jaciments històrics de les nostrescontrades com Antona i la Cova del Parco, a mésde ser un dels impulsors del Museu del Montseci l’Associació Cultural La Roureda.

Artesa tindrà tanatori el 2006L’empresa funerària Torné d’Agramunt construiràel proper any un tanatori a Artesa. L’ajuntament ila funerària han arribat a un acord segons el qualel consistori cedirà el terreny on s’ubicarà l’equi-pament, adequarà la zona i posarà en marxa elsserveis d’aigua, llum i clavegueram. La funeràriaconstruirà l’edifici i es farà càrrec de la seva ges-tió i funcionament. La ubicació prevista per altanatori és vora la benzinera Farré Oil, concreta-ment a l’indret on fins fa poc temps hi havia lessitges de Vall Companys.

Exposicions a Anya

Des que el passat 24 de juliol es va inaugurar elnou local social d’Anya, promogut pel Grup Cul-tural i Recreatiu de Veïns i Amics d’Anya “LaTravessa”, les activitats s’hi han anat desenvolu-pant sense descans. Al marge de ser lloc de troba-da on poder desenvolupar diverses activitats d’es-barjo (biblioteca, billar, botifarra...), cada primerdiumenge de mes a la tarda hi ha sessió de ballgratuïta. Durant el mes d’octubre, concretamentdels dies 12 al 30, s’hi ha realitzat la primera ex-posició, a càrrec de la ceramista Lourdes Riera iRey (a la foto), especialista en ceràmica Turolensei Raikú. Mentre que del 13 al 27 de novembreexposarà les seves pintures Elvira Valls i Palau.

7

la P

ala

nc

a

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Gavín visita el municipi de Foradada

El president de la Diputació de Lleida Isidre Gavín va visitar elmunicipi de Foradada el passat dissabte 15 d’octubre. Gavín varecórrer, juntament amb l’alcalde Salvador Boliart i els regidorsdel consistori, diferents indrets i obres de Foradada, Montsonís iRubió, que han comptat o comptaran amb el suport de la Diputa-ció, entre les quals destaquen la millora de les esglésies parroqui-als d’aquests nuclis. L’acte es va cloure al poliesportiu de Forada-da amb un aperitiu popular.

El baró, president d’Amics de Gaspar de PortolàCarlos de Montoliu, baró de l’Albi, va ser escollit nou president del’associació Amics de Gaspar de Portolà. L’entitat té com a objec-tiu impulsar iniciatives de col·laboració entre Catalunya i Califòr-nia. Entre les noves activitats hi ha la concessió de beques a estudi-ants catalans per ampliar coneixements a Califòrnia i la potencia-ció de relacions entre empresaris d’ambdós indrets. També volencrear una ruta turística a Lleida que porti el nom del noguerencGaspar de Portolà, conqueridor de Califòrnia al segle XVIII.

Condemnen un caçador per posar veríEl Jujtat Penal núm. 1 de Lleida va imposar una multa de 3600

euros i 18 mesos d’inhabilitació per caçar al titu-lar d’una àrea privada de caça d’Artesa, acusatd’enverinar massivament animals. El condemnat,Francisco Ll., va ser sorprès el 13 de gener de2004 pels agents rurals mentre col·locava a la zonade caça carn impregnada amb una substància molttòxica. Els agents també van trobar al seu vehiclealtres esquers per matar animals salvatges i do-mèstics. L’ús de procediments massius no selec-tius per eliminar la fauna, com el verí, és un de-licte castigat pel codi penal. (Segre 28-10-2005).

Projecten restaurar el Castell d’AlòsLa Diputació de Lleida va aprovar la primera fasedel projecte de rehabilitació del castell d’Alòs deBalaguer, pressupostada en 61600 euros. La pre-visió del cost total de l’obra és de 543336 euros.El monument, construït entre els anys 1018 i 1026,és restaurarà en 7 fases que es duran a terme enels propers anys. La intenció és que el castell espugui obrir al públic i per això són necessàriesuna sèrie de millores com estabilitzar la roca so-bre la qual està bastit, tapar el forats de la fortale-sa, reconstruir la torre i els murs, etc. (La Mañana,11-10-2005).

L’Associació de Comerç i Serveis plegaL’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa deSegre va deixar de funcionar com a tal a finalsdel passat mes de setembre. En l’última reunióde l’entitat, la junta presidida per Jaume Alàs vadimitir en ple i cap membre associat va presen-tar-se per formar una nova junta. L’associaciófuncionava des de 1999, però la falta d’implica-ció de la majoria dels comerços locals i la mancade suport institucional han estat els principals fac-tors per a la seva no continuïtat.

Bàsquet: Presentació dels equips del CENG Artesa

El passat 16 d’octubre es va fer la presentació dels equips de bàsquet del CENG-Cooperativa d’Artesa per a la campanya2005-2006. Enguany són 10 equips federats més l’escola de bàsquet. L’acte comptà amb centenars d’espectadors i amb elsparlaments de la presidenta del club Carme Diaz i de l’alcalde artesenc Domènec París.

9

la P

ala

nc

a

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Trobada de puntaires i plaques de cava a Tudelal passat 16 d’Octubre a la plaçade les escoles de Tudela de Segre,

va tenir lloc la primera trobada depuntaires i d’intercanvi de plaquesde cava. Dissortadament els temps actuals nosón massa propicis per fer poble; totsanem amunt i avall amb presses, enscal una excusa per parar. I perquè nouna trobada?. Aquell diumenge assolellat i ventós,Tudela obrí de nou els braços i reuníun bon grapat d’amics, que ferend’aquella excusa una gran festa farcidad’activitats. D’una banda més de seixanta pun-taires demostrant el seu art, d’altra col·-leccionistes buscant noves joies. fentsentir viu de nou el poble amb les se-ves rialles i el seu caliu; i per amenit-zar-ho tot un sorteig de 24 premis, ondestacà un magnífic pernil per cortesiade Xavier Farrás . El 14 de Maig d’enguany, Tudelacelebrà els 300 anys d’història de l’er-mita de Santa Fe, per aquest motiu esferen ampolles de cava amb placa com-memorativa, llavors i ara es posaren ala venda per tothom que hi estès inte-ressat. Amb aquestes ratlles aprofitem l’avi-nentesa per dir-vos que aquesta troba-da ha estat la primera de moltes, tindràuna continuïtat cada any, us hi esperema tots! Per últim esmentar, que l’organitza-ció va ser a càrrec de la Junta Adminis-trativa i l’Associació de veïns i Amicsde Tudela i Santa Fe.

Carme Solé i Mallol

E

InfInfInfInfInfororororormememememe

Recerques arqueològiques a Antona (campanya 2005)l passat 24 de setembre es vanrealitzar les jornades de portes

obertes al jaciment arqueològicd’Antona, ja força conegut per lagent de les nostres terres. La campanya d’excavacions d’en-guany, que s’ha dut a terme entre el 16d’agost i el 9 de setembre i en la qualhi han participat 10 joves d’Artesa irodalies, s’ha concentrat en el castellmedieval, situat a la part més elevadade la muntanya. Aquest castell es pot identificar, siacceptem la interpretació de les fontsescrites, amb el castell de Malagastre,ja que es coneix un document quel’ubica en un indret que sembla ser lamuntanya d’Antona. Es tracta d’un edi-fici de planta rectangular d’uns 350 m2

orientat en direcció nord-sud, a l’inte-rior del qual es distribueixen fins elmoment deu àmbits a la planta baixa.Set d’aquests àmbits semblen corres-pondre a habitacions o estances interi-ors del castell i tres corresponen a tor-res (una al costat est, una altra al costatoest i l’última al costat nord). La torrenord sembla ser la part més antiga delcastell i hauria tingut la funcióde torre de guaita isolada. Al re-dós d’aquesta primerenca torres’articularia el castell que avuipodem observar. L’entrada alcastell es troba situada en l’ex-trem sud formant un passadís desd’on s’accedeix a les estances abanda i banda del recinte, aixícom també a les escales que pu-jarien cap un segon pis. Exteriorment, destaca la faça-na est, la qual presenta una torrei un important talús, que serviriade reforç en un moment posteri-or. La defensa d’aquest recinteestaria formada per una granmuralla que resseguiria la ves-sant franquejable del turó, de laqual en sobresurten set torres. Labanda que dóna al riu no presen-ta cap tipus de construcció de-fensiva, fet lògic si tenim encompte que el barranc funciona-ria com a defensa natural. Cal dir que el jaciment

d’Antona també es conegut per l’exis-tència d’un poblat ibèric fortificat, quees mantindria en actiu des del s. IV finsel s. II aC, i al qual ja es refereixMaluquer de Motes l’any 1960, mo-ment que descobreix el jaciment. Sem-

bla que aquesta fase ibèrica (tret de lamuralla) ha quedat força afectada perles construccions medievals posteriors,tot i que l’estat d’aquest sector s’hauràde contrastar amb dades arqueològiquesque obtinguem en futures excavacions.

A més, podem afegir que hemdocumentat restes més antiguesencara, corresponents a l’Edat deBronze. Fins ara s’havia trobatalgun fragment aïllat de ceràmi-ca d’aquesta època, però no s’ha-via pogut atribuir a cap nivelld’ocupació en concret. Aquestany, però, s’han excavat algunsestrats sota els sòls d’ocupaciódel castell, que tot i estar bastantmalmesos, han permès documen-tar diversos fogars o estructuresde combustió juntament amb ce-ràmica d’aquest període. D’aquesta manera, podem dirque l’ocupació d’Antona (tot ique de forma no continuada) ani-ria des del II mil·leni aC fins al s.XIV dC. L’ampli ventall crono-lògic s’explica per la situació es-tratègica del turó, ja quevisualment domina un ampli ter-ritori a la vegada que controla elpas del riu Segre en aquest punt,fet molt valorat per moltes comu-

E

Jornada de portes obertes

10

la P

ala

nc

a

11

la P

ala

nc

a

InfInfInfInfInfororororormememememe

Equip d’excavació

nitats històriques. Els treballs d’enguany, com ja hemdit, s’han centrat en l’excavació delcastell medieval, que cada campanyaens dóna novetats inesperades, i forçasorprenents. Així, aquest any cal des-tacar la descoberta de tres dipòsits si-tuats dins el recinte de la torre nord delcastell, d’uns 2 metres de profunditat, ique servirien per emmagatzemar lesreserves alimentàries (segurament ce-realístiques) dels senyors del castell.Sobta el fet que no existeixi una entra-da als dipòsits a la planta baixa, per laqual cosa deduïm que l’accés es fariades del pis superior, mitjançant algunamena d’escala. També s’ha arribat a la conclusió queaquesta torre seria la més antiga delcastell, és a dir, que existiria en unprimer moment com a construccióaïllada (en el cas que només hi hagués

una torre). Les raons que ens ho fanpensar són la gran amplada dels mursque la formen, que seria innecessàriaen cas de tractar-se de murs interiors,juntament amb el fet que els murs que

tanquen el recinte del castell s’adossena la torre, la qual també es recreix enuna fase posterior. Ara bé, aquestahipòtesi s’haurà de corroborar amb laceràmica trobada en el seu interior. Pel que fa al material arqueològic,la sorpresa d’aquest any ha estat latroballa d’un dau de joc, fet d’os i depetites dimensions. Tot i ser singular,aquest tipus d’elements són forçahabituals en contextos medievals, i sen’han trobat a diversos castells, entred’altres el Castell de Mur. Finalment, resta agrair al’Ajuntament d’Artesa el patrocinid’aquest projecte, ja que sense el seusuport i finançament, juntament ambel de la Diputació de Lleida i l’àrea deconeixement i recerca de la Generalitatde Catalunya, no seria possiblecontinuar les investigacions i obtenirels resultats que ens demostren, cadacop més, que ens trobem davant unjaciment únic i excepcional, tant per laseva bona conservació com per lesestructures i materials que hi apareixen.

Anna Camats i MaletJosep Ros i Mateu

Dipòsits dins la torre nord

12

la P

ala

nc

a

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUETCENG

Del 18-09-05 al 23-10-05

Sènior masculí. 3a catalanaCENG Coop. Artesa - B. Berga 71 - 67CB Viladecans - CENG Coop. Artesa 44 - 57CENG Coop. Artesa - B. Martinec 62 - 59CB Vilatorrada - CENG Coop. Artesa 78 - 56CENG Coop. Artesa - CB Tremp 72 - 73

Sènior masculí. TerritorialCENG Aquí Natura - CB Balaguer B 39 - 69CB Almacelles - CENG Aquí Natura 48 - 35CENG Aquí Natura - CEP Vallfogona 40 - 49BE Torrefarrera - CENG Aquí Natura 66 - 56CENG Aquí Natura - CB Torà 42 - 53CB Juneda - CENG Aquí Natura 70 - 42

Júnior masculíMaristes - CENG Calvet 105 - 38CENG Calvet - CB Borges 59 - 51CB Pardinyes - CENG Calvet 100 - 64CENG Calvet - CB Cervera 30 - 104

Cadet masculíCEP Vallfogona - CENG Jubete 23 - 62CENG Jubete - Unipreus Lleida B 63 - 77CB Mollerussa - CENG Jubete 59 - 53CENG Jubete - Alta Ribagorça 64 - 43

Infantil masculíCB Tàrrega B - CENG JR Miró 75 - 43CENG JR Miró - Lleida Bàsquet C 33 - 83CB Mollerussa B - CENG JR Miró 61 - 49CENG JR Miró – CB Ponts 69 - 61

Mini MasculíCENG Miró - Sedis 12 - 62CB Bellvís - CENG Miró 66 - 16

Sènior femeníCENG Jack’s - EF Urgell 49 - 86CB Mollerussa - CENG Jack’s 50 - 18CENG Jack’s - CB Cervera 45 - 63CB Tremp - CENG Jack’s 46 - 36CENG Jack’s - CB Sant Guim 40 - 33

Júnior femeníCENG Altis - CB Bellvís 46 - 60CENG Altis - CB Cervera 56 - 51CB Tremp - CENG Altis 36 - 21CENG Altis - CB Pardinyes 58 - 50

Infantil femeníCENG Masters- P Fragatina 19 - 70CENG Masters- CB Sant Guim 23 - 74CB Calaf - CENG Masters 54 - 4CENG Masters- CB Cervera 58 - 59CENG Masters- CEP Vallfogona 39 - 30CB Bellvís - CENG Masters 36 - 51

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

Del 01-10-05 al 30-10-05

JuvenilCE Artesa S. - Mig Segrià 3 - 0CE Artesa S. - Mollerussa 1 - 2Almacelles - CE Artesa S. 1 - 2CE Artesa S. - Agramunt 1 - 2

CadetEFAP - Balaguer 0 - 7Orgèl·lia - EFAP 7 - 1Mollerussa - EFAP 9 - 1

InfantilEFAP - Ivars 5 - 1EFAP - Oliana 9 - 1Bellpuig - EFAP 5 - 1EFAP - EFU 1 - 1Pobla de Segur - EFAP 1 - 1

AlevíEFAP - EFU 0 - 10EFAP - Agramunt 0 - 2Rialp - EFAP 6 - 1Tàrrega - EFAP 4 - 1

Benjamí AAEM - EFAP 10 - 1

PrebenjamíEFAP - Bordeta 2 – 2

BabiesTàrrega - EFAP 3 - 8

Resultats de bàsquet i futbol

Mini FemeníCENG Olis Macià - Sedis 11 - 61CB Lleida- CENG Olis Macià 56 - 52

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 1 (18-09-05) a la jornada 7 (30-10-05)

CE Artesa S. - Pobla de Segur 1 - 1Almenar - CE Artesa S. 1 - 4CE Artesa S. - Juneda 2 - 0Alfarràs - CE Artesa S. 1 - 4CE Artesa S. - Balaguer B 1 - 1Gimenells - CE Artesa S. 3 - 3CE Artesa S. - Guissona 3 - 1

Classificació de l’equipPartits guanyats: 4 Empatats: 3 Perduts: 0Gols a favor: 17 Gols en contra: 81r: Andorra (17 punts). 2n: CE Artesa (15 punts).

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

13

la P

ala

nc

a

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Carros de foc molts dels nostres lectors aquesttítol potser els evocarà un film de

l’any 1981 que tractava sobre la ir-rupció al món de l’esport aristocrà-tic i amateur (olímpic) dels primersesportistes professionalitzats i ple-beus centrant-se en la prova britàni-ca per excel·lència: la milla. De totamanera, indiferents a aquesta intro-ducció, no pretenem parlar de cine-ma més enllà del que ja ho hem fet. Si hem escollit aquest títol és perquèens bé donat, ja que “Carros de foc” ésla denominació oficial d’una prova deresistència propera a les nostres con-trades, amb projecció internacional ique enguany per segona vegada hacomptat amb la presència de veïns nos-tres (fa 4 anys que es va escaure la pri-mera participació comarcana). Poca relació tenen els nostres “Car-ros de foc” amb la milla olímpica i lesvelocitats de vertigen. Si de cas hau-rem de buscar-li connexions amb lapràctica de l’excursionisme i/o de l’at-letisme, dues disciplines esportives quesí compten amb adeptes comarcans. Els “Carros de foc” és una “skyrace”, una mena de curses que habitu-alment es desenvolupen a grans alça-des i que en el cas que ens ocupa esconcreta en la realització d’un circuitd’uns 60 km per l’interior del Parc Na-cional d’Aigües Tortes – Sant Mauricien un recorregut que passa pels 9 refu-gis interns del parc, fent allò que seriala travessa excursionista clàssica delparc, però condicionada a realitzar-laen menys de 24 hores, un espai de

temps considerablement inferior als 3o 4 dies recomanats habitualment. I és que els nombres significatius dela prova –5.000 m de desnivell positiuacumulats (sobre un total acumulat de9.800 m), 60 km de circuit a una alça-da mitjana de 2.400 m– donen a enten-dre a qualsevol que aquest és un pro-pòsit a realitzar més amb calma que nopas amb presa. El lector potser ho tindrà més clar siho il·lustrem amb una imatge local.Pujar i baixar per la zona pavimentadadel Castellot 40 vegades en un sol dia(24 h) seria un repte equiparable en elsdesnivells acumulats (40 x 120m =4.800 m) i distància recorreguda (40 x1.600 m = 64 km) i encara seria relati-

vament més fàcil que “els Carros”, per-què ens mouríem amb aire ric en oxi-gen (a partir dels 2.000m és possiblepatir el “mal d’altura” causat per unainsuficient oxigenació de l’organisme). Esperem que el lector tingui ara cla-ra la magnitud del repte. Seguidamentens centrarem en la notícia i els seusprotagonistes. El passat dissabte 17 de setembre,darrer cap de setmana d’estiu, va tenirlloc l’edició d’enguany dels “Carros defoc”, que va comptar amb la participa-ció d’Antoni Colom i Josep Baró, elsquals integrats en un grup amb AleixBollo i Oscar Llanes i amb el suportlogístic de Ramon May (el primer delsnostres veïns que ha recorregut els“Carros de foc”) van culminar una tra-vessa plena d’adversitats i inclemènci-es meteorològiques (amb burrufada in-closa) en un temps de 22h i 21m. Fins aquí les dades de la notícia. L’article es podria allargar explicantles atencions exquisides dels guardesdel parc o bé incloent-hi descripcionssobre les meravelles del paisatge, peròaixò queda fora de l’abast d’aquest text. Qui en vulgui saber més que es calciles botes de muntanya o que parli ambels nostres tres protagonistes.

(c) CUDOS

AA

15

la P

ala

nc

a

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

El Vernet desconegutl passat 25 d’agost i com a motiude la cloenda estiuenca de la tan-

da de les Visites Culturals realitza-des per l’Associació “Les Terres delMarquesat”, es va fer la descobertade racons insòlits del poble deVernet1, amb la col·laboració del Sr.Rafel Gomà, president de l’associa-ció artesenca “LA ROUREDA”. El petit poble de Vernet està situat al’extrem occidental del replà de l’ano-menada costa del pont d’Alentorn2, enuna elevació que limita a l’oest pel bar-ranc de les vinyes i que al sud contor-neja, mitjançant escarpades cornises, elmarge dret del Segre, fet que ha origi-nat la dita popular “els de Vernet to-quen l’aigua als morros, i es moren deset”3. La seva posició estratègica, alçadadel castell 332 m s.n.m4, li permet do-minar la vall del mig Segre, tal compodem apreciar en el mapageomorfològic de la zona5 i en la fotopanoràmica presa des del mirador del’església. La toponímia del poble ha suscitatun ampli debat sobre si el seu origenera degut a la presència de verns (Albusglutinosa) en la zona. En JosepLladonosa aclareix la polèmica indicantque aquesta toponímia fou portada pelsconqueridors que l’any 1020 van arra-bassar el llogarret als andalusins, i queprocedien de la Catalunya Carolíngia(l’actual Catalunya nord), ja sigui deVernet de Conflent o d’un raval dePerpinyà anomenat Vernet3. Com no podia ser d’altra manera lavila i el castell de Vernet passaren amans del paladí de la Noguera, ArnauMir de Tost, que l’any 1038 el va com-prar a Ermengol II per 1500 sous. A partir d’aquestes dates la poblacióde Vernet i el seu entorn foren un focus

de repoblació de tota la seva àrea d’in-fluència. Els de Vernet s’escampen pertot el baix Segre i inclús per Lleida, onmembres del llinatge Vernet estan rela-cionats amb el mestre d’obra de la ma-teixa Seu (any 1193) i també hi són pre-sents com a Canonges de la Seu l’any12546. Posteriorment el castell de Vernetpassa a pertànyer al Marquesat deCamarasa, com moltes altres poblaci-ons de la Noguera, relació que duraràben bé setanta anys, del 1330 al 14003. Vernet continua el seu periple en so-litari al llarg de la història, fins que el

disset de març del 1847 s’uneix al dis-tricte municipal de Baldomar7 i el 31de juny del 1925 s’integra al municipid’Artesa de Segre8. La seva població ha restat relativa-ment estable al llarg dels anys, amb unatendència a pujar en els dos últims se-gles: L’any 1718 tenia 26 habitants(Artesa de Segre en tenia 80), el 1787els habitants eren respectivament 25 i100, el 1849 eren 17 i 442, el 1970 n’hiha 57 a Vernet , i el 1981, 57 en frontdels 2.277 d’Artesa de Segre. Segonsla informació de la fira de SantBertomeu del 28 d’agost del 2005 la

E

16

la P

ala

nc

a

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

seva població és en l’actualitat de 43habitants. Al poble destaca l’església de SantaMaria, edificada al mateix temps queel castell al s. XI-XII, de la qual tenimnotícia documental l’any 1151, per labutlla del papa Eugeni III, en que con-firma la pertinença de l’església deVernet a la canònica de Santa Maria deSolsona. L’edifici, malgrat les diverses modifi-cacions que ha sofert al llarg del temps9,conserva l’estil romànic original, ambuna sola nau, i el típic absis semicircular.Destaca el seu campanar de cadireta, deconstrucció posterior a l’edifici princi-pal, tal com es pot apreciar observant ambcura la seva façana. Com a fet curiós remarquem la cam-pana d’obús, que ha reemplaçat les duescampanes originals, aprofitades durantla guerra civil per a fer beines de muni-cions, i que un cop acabada la guerra,degut a la escassetat de tot tipus, homutilitzà com a substitut al presentar unasonoritat similar10. De l’antic castell en podem identifi-car alguns restes de paret, conservadesentre les múltiples modificacions i afegi-tons que conformen l’actual gran casalotsituat a la part més elevada del poble. El seu territori de secà ha sostingutcultius de vinyes des de temps imme-morials. Un exemple notable en són elstrulls, a uns 300 m, al peu del turó onestà situat el poble, en la zona conegu-da com a “Partida dels Trulls”11. Es tracta de petites edificacions deparets de pedra que cobreixen un cupexcavat en la roca d’uns dos metres defondària on es deixava fermentar elmost barrejat amb la “barrusca” (la rapadel raïm). De fet és un complex de trulls

comunals (uns onze) situats a la partbaixa del poble, la seva localització técom finalitat el minimitzar l’esforç deltransport del raïm al seu cim i d’aques-ta manera optimitzar el procés de fer-mentació. En un llenguatge actual dirí-em que es buscava augmentar la pro-ductivitat i la sostenibilitat dels procésde vinificació. Altres llocs de gran interès són lestombes antropomorfes excavades engrans blocs de pedra i els habitatges tro-glodítics de grans dimensions12. Una visió global de la prehistòria ales Terres del Marquesat la podem tro-bar al Museu del Montsec (a Artesa deSegre), lloc on va acabar la visita cul-tural de Cloenda de l’estiu 2005.

Josep Roqué i Paquito GESSÉwww.marquesat.net

Bibliografia:1-MARQUESAT-2005: Associació Cultural“LES TERRES DEL MARQUESAT”. Butlletíde les Sortides Culturals Mediambientals, 25d’agost del 2005.2-Mapa topogràfic 1:5.000, Generalitat deCatalunya.3-LLADONOSA-1990: LLADONOSA I PU-JOL, Josep. “Història d’Artesa de Segre i la SevaComarca”. Ed. Ajuntament d’Artesa de Segre(1990).4-RICARD-1993: RICARD I SERENA, Antoni.“Itineraris i Excursions”, Ed. Centre de Promo-ció i activitats de muntanya, Balaguer (1993).5-PEÑA-1983: PEÑA MONNÉ, José Luis. MapaGeomorfològic escala 1:50.000, de la fulla 328d’Artesa de Segre, del llibre “La conca de Trempy sierras prepirenaicas comprendidas entre losríos Segre y Noguera Ribagorçana”. Ed. IEI,Lleida (1983).6-CANYELLES-2005: CANYELLES, RamonI., www.artesadesegre.net.7-MADOZ-1849: MADOZ, Pascual.“Diccionario Geográfico-Estadístico-Históricode España y sus posesiones de Ultramar”, tomoXII, Madrid (1849).8-BURGUEÑO-2002: BURGUEÑO, Jesús;LASSO DE LA VEGA, Ferran. “Història delmapa municipal de Catalunya”. Direcció Gene-ral d’Administració Local, Servei de Demarca-cions Territorials de la Generalitat de Catalunya.1a edició, Barcelona, desembre del 2002.9-PLADEVALL-2001: PLADEVALL, Antoni.“Guies de la Catalunya romànica”, Vol XVII. Ed.Enciclopèdia Catalana, Barcelona (2001).10-CANYELLES-2003: CANYELLES, RamonI. “Artesa pas a pas. Esglésies amb campanad’obús , part I”. Revista La Palanca pgs 18-19,nº 257, agost del 2003.11-CAMPABADAL-1993: CAMPABADAL IFARRÉ, Jaume. “Els trulls de Vernet”. Ed. Ajun-tament d’Artesa, Lleida (1993)12ROUREDA-2000: Associació Cultural “LAROUREDA”, Fitxa TOM-11/3 “Les tombes deVernet”. Artesa de Segre, Agost del 2000.

17

la P

ala

nc

a

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

associació “Terres del Marque-sat” va sortir a descobrir l’inte-

ressant patrimoni d’Estopanyà, unapart força desconeguda de la Franjade Ponent. Un grup de 50 seguidors de l’asso-ciació, provinents d’arreu del Païsoscatalans (Lleida, Balaguer, Berga,Camarasa, Alòs de Balaguer, Vilanovade Meià, Agramunt, Sta. Linya,Vilanova de la Sal, Tarragona,Barcelona, Estopanyà...) van gaudir deles meravelles que ofereix aquest terri-tori, tant des del punt de vista històriccom geològic i paisatgístic. El Drs. en geologia, Josep MariaMata-Perelló, catedràtic de mineralo-gia de la UPC i Josep Maria Massic,encarregat de l’explotació de la cante-ra La soriana d’Estopanyà, ens van ex-plicar amb detall el funcionament il’origen d’aquesta immensa explotacióa cel obert d’ofites, roques ígnies quevan pujar de l’interior de la terra ara fauns 215 milions d’anys i que en l’actu-alitat són utilitzades per fornir de basede les travesses d’una part del TGVZaragoza-Barcelona. Com és habitual en l’associació, elstemes naturalístics es van complemen-tar amb la visió històrica i arqueològi-ca de la zona; en aquesta ocasió, el re-

Estopanyà zona de contrastos

L’

gidor de cultura de l’ajuntament, l’es-criptor teatral Agustí Larrégola, ens vafer de guia d’excepció i ens va mostrarl’antic castell d’Estopanyà i la seva in-teressant església gòtico-aragonesa, aixícom el paral·lelisme històric entre elsorígens del marquesat d’Estopanyà i elde Camarasa, ambdós conquerits per enRamon Berenguer, al s. XI, i els dosfeudataris del llegendari cavaller ArnauMir de Tost.

Després d’un dinar en el renovatHostal Rural, es va visitar una minaabandonada de pirolusita, mineral demanganès utilitzat tant en la indústriaquímica com en la fabricació d’acersespecials. A continuació, el complex la-custre més important del prepirineu, elsestanys d’Estanya, llacs d’origen càrs-tic, geològicament similars a l’estanyde Banyoles. Els membres de l’Associació realit-zaran el dissabte dotze de novembre unavisita sobre “L’Artesania del Marque-sat” (el forcaire d’Alentorn, el cistelleri la col·lecció de troncs d’arbred’Artesa), amb una sorpresa que servi-rà de cloenda de les variades activitatsculturals d’aquest any 2005.

Josep Roqué (AssociacióLes Terres del Marquesat)

19

la P

ala

nc

a

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Creu Roja Noguera activa

La Creu Roja La Noguera va tornar a activar els seus pro-jectes durant el mes de setembre. Entre d’altres, l’Esplai delNucli Antic, que necessita de voluntaris i voluntàries de mésde 16 anys, amb una disposició setmanal de només dueshores; les classes a immigrants, que també necessiten unapersona per a fer classes; la nova edició del curs de socorris-me bàsic, de 50 hores de durada, que s’està realit-zant durant els mesos d’octubre, novembre i desem-bre. D’altra banda, Creu Roja La Noguera continuaamb el projecte Avis Solidaris, realitzat amb resi-dències d’avis de la Noguera, amb l’objectiu de ven-dre productes artesans realitzats per persones grans.Els diners recaptats en la venda d’aquests productesserviran per cobrir les necessitats de la campanya de reisCap nen sense joguines. Com a novetat, Creu Roja ofereix ales escoles (pels nivells de P3, P4 i P5) la possibilitat de fertallers d’educació vial-prevenció d’accidents portats a ter-me per voluntaris/àries de l’entitat amb coneixements enl’àmbit de socors i preventius. Per a més informació, us po-deu posar en contacte amb l’entitat a través dels telèfons:973-44.57.95 o 973-45.12.65 o bé enviant un e-mail al cor-reu lanoguera@cruzroja.es

Jordi Pujol rep el Caragol d’Or“És una de les persones que més ha contribuït a fer quel’Aplec del Caragol de Lleida hagi estat declarat festa naci-onal d’interès tradicional de Catalunya”. Aquesta és la raóque ha fet a Jordi Pujol valedor del guardó Caragol d’Or2005, que li va ser lliurat el 15 d’octubre durant un sopar aBalaguer, de mans de la Societat Gastronòmica i Culturaldel Comtat d’Urgell. Entre d’altres, van assistir a l’acte Mi-quel Aguilà, alcalde de Balaguer, Isidre Gavín, president dela Diputació de Lleida, i Josep Roig, president del ConsellComarcal de la Noguera.

Firauto a BalaguerEl cap de setmana del 15 i 16 d’octubre es va celebrar aBalaguer una nova edició de Firauto, la fira del vehicle desegona mà. La fira va ser inaugurada per la directora delsServeis Territorials del Departament d’Indústria i Treball de

la Generalitat a Lleida, Pilar Nadal, acompanyada per l’al-calde de Balaguer, Miquel Aguilà, i la directora de la fira,Antonieta Martínez. El certamen va disposar d’una unitatd’ITV mòbil i d’un circuit d’escalèxtric. Com a novetatd’aquest any, es va celebrar la primera edició del Concursd’Habilitats al Volant.

Curs d’arqueologia medievalDurant el mes d’octubre, Algerri va acollir el 1r Curs Inter-nacional d’Arqueologia Medieval, organitzat pel Grup deRecerca Espai, Poder i Cultura de la Universitat de Lleida.Aquest curs ha estat pioner a Catalunya i ha combinat les clas-ses teòriques, impartides per especialistes en arqueologia me-dieval, amb la pràctica, desenvolupada al Castell d’Algerri.

Nova exposició al Museu de la NogueraAmb motiu del 900 aniversari de la conquesta de madînaBalagî (Balaguer) per part dels comtes d’Urgell, el Museude la Noguera ha produït una exposició amb el nom de Elssenyors de la guerra: Balaguer i la Marca Superior, ques’inaugura el proper 8 de novembre a les 20h i té com afinalitat explicar els fets que van portar a aquella guerra i lesconseqüències que se’n derivaren. L’exposició es podrà veure

del 9 de novembre de 2005 al 29 de gener de 2006amb els següents horaris de visita: de dimarts a dis-sabte, de 11h a 14h i de 17:30h a 19:30h; diumengesi festius, d’11h a 14h. Durant tot aquest any el Mu-seu de la Noguera ha estat realitzant diversos actesper commemorar aquest aniversari, que culminenamb l’exposició. A més de peces arqueològiques,

llibres i pergamins procedents de diversos indrets, també espresentaran, per primer cop al públic, els atuells procedentsde les darreres excavacions al Pla d’Almatà de Balaguer.Una altra peça inèdita que s’hi podrà veure és la tapa delsarcòfag del cavaller Arnau Mir de Tost, procedent de lacol·legiata de sant Pere d’Àger i recentment restaurada.Acompanyaran aquesta escultura el testament original delcavaller i la còpia dels escacs de cristall de roca egipcis quefiguren en aquell document. Finalment, l’exposició compta-rà també amb un audiovisual dedicat a l’evolució de la guer-ra al llarg de la història.

21

la P

ala

nc

a

Trobada de col·leccionisme a PontsA finals del mes de setembre va tenir lloc a Pontsuna trobada de Col·leccionistes de Xapes de Cava.Era la primera vegada que s’organitzava una troba-da d’aquestes característiques en l’esmentada loca-litat i hi van participar una cinquantena de col-leccionistes d’arreu de Catalunya i també de Ponts,entre els quals es van intercanviar tot tipus de xapes de dife-rents mides i models.

Taller Dones i salutL’Associació de Dones de la Vall d’Àger, conjuntament ambl’Institut Català de les Dones, va organitzar el dissabte 8d’octubre el taller Dones i salut: espais de participació. L’ob-jectiu principal consistia en subministrar a les dones einesd’autoconeixement, informació i participació en relació a laseva salut des d’una mirada integral i de gènere. Aquest ta-ller forma part d’un programa anomenat Eines de participa-ció, en el marc del V Pla d’acció i desenvolupament de lespolítiques de dones a Catalunya 2005-2007. Aquests tallersestan adreçats a totes les associacions de dones de Catalunya,que els poden sol·licitar.

Crisi perpètua a BarcelonaLa companyia teatral balaguerina Crisi Perpètua, va actuaramb l’obra Anem de Bolos a la III Marató d’arts escèniquesde petit format, celebrada el 8 d’octubre a Barcelona. Aquestaobra la van estrenar durant la Fira del Teatre de Tàrrega del’any 2003 i no ha deixat de funcionar.

5a Edició del Raid NogueraEl cap de setmana del 24 i 25 de setembre es va celebrar la5a Edició del Raid Noguera, que va tenir com a escenari elMontsec de Rúbies. Hi van participar 10 equips, que van

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

recórrer 105 quilòmetres de distància, amb 2.500metres de desnivell positiu i 2.500 de negatiu. Aquestés el segon any consecutiu que la serra del Montsecde Rúbies ha estat escollida, ja que reuneix una sè-rie de característiques úniques que permeten la com-binació de diferents disciplines d’esports d’aventu-ra en les quals es posa a prova la resistència i l’ha-

bilitat física, l’orientació i el coneixement de l’entorn natu-ral.

V Premi al Jove Emprenedor

Aquest any, el premi al Jove Emprenedor de la Noguera vaser atorgat a Francesc Alcázar Domingo, propietari del cen-tre veterinari Agrivet Montsec SL de Ponts. Li va ser lliurata la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera el 21d’octubre de mans del seu president, Josep Roig.

Anna Maria Vilanova

Diumenge 6MOUNTAIN BIKE BALAGUER-CASTELLÓ-BALAGUER(Infants i adults)Llicència D. 22 km.Marcel i Fina, tel. 973-45 07 06

Diumenge 13RUTES DEL SEGRECamí de Sant Jaume vorejant el riu Segre.Llicència A, 8 km, 4h, desnivell 100mJosep M. Farré, tel. 973-44 87 91

Divendres 18DIAPOSITIVES DEL MONTSECA càrrec de Vicente Fuentes.Lloc: Local Social. Hora: 22:30h

91.2 FM

Activitats del Centre Excursionista de BalaguerDiumenge 20VISITA ENOLÒGICA AL SOMONTANOCentre Excursionista BorgesInscripcions fins el 10 novembreJosep M. Farré, tel. 973-44 87 91

Divendres 25TAULA RODONAEXCURSIONISME, AUTOCONTROL O MASSIFICACIÓ?A càrrec Jaume Casals.Lloc: Local Social. Hora: 22:30h

Diumenge 27PIC GALLINERO 2.728 mDesnivell +700 m. Dificultat tècnica fàcil. Llicència CEugeni, tel. 609 05 29 40

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

22

la P

ala

nc

a

Tardor: temps de contrastosocs dies abans de la Festa Majord’Artesa, a finals de setembre,

arriba oficialment la tardor, tot i quedurant les últimes setmanes de l’es-tiu ja es comenci a notar la baixadade temperatures, sobretot nocturnes. Es tracta d’un temps de contrastos,especialment al principi, amb granoscil·lació entre les temperatures diür-nes i nocturnes, amb els diferents co-lors que agafen les fulles dels arbrescaducifolis i també amb la manerad’afrontar les primeres refrescades(mentre alguns encara aguanten ambmàniga curta, d’altres s’apressen a treu-re les jaquetes de l’armari). Acostumen a arribar les pluges quehan de permetre sembrar amb una bonasaó, comença l’època de caça i els bo-letaires s’escampen per aquests boscosde Déu a la recerca d’aquest petit “tre-sor” que representen els bolets. En-guany, però, les pluges han arribat méscap a la costa que a l’interior i les cap-çaleres del rius (donant-nos només unpetit respir pel que fa a la sequera), elscaçadors de ploma no les tenen totesdavant la possibilitat –potser remota–de caçar alguna bèstia empestada ambla grip aviària i els boletaires s’han deconformar dient que és un any millorque el passat, que va ser desastrós, peròde bolets tampoc no se n’ha fet massa. Aquesta tardor va començar amb unfet excepcional: l’eclipsi anular de soldel 3 d’octubre. El fenomen, però, no-més es va poder observar amb tota ple-

nitud en una fran-ja que travessavade forma esbiaixa-da la penínsulaIbèrica (passantpel País Valencià),de manera que aCatalunya es vaveure un eclipsiparcial. Quan aquestarevista veurà lallum, haurem dei-xat enrere l’octu-bre gràcies a l’in-exorable pas deltemps i, una vega-da canviada l’horaduran t l ’ú l t imcap de setmanad’aquest mes, enshaurem endinsaten aquestes nitscada vegada mésllargues que ensportaran altre copfins a Nadal, previpas per la “setmana dels tres dijous”(dimarts 6 de desembre, festa de laConstitució; dijous 8 de desembre, fes-ta de la Puríssima). Abans hem celebrat la festa de TotsSants, que enguany al coincidir ambdimarts ha donat lloc a un llarg cap desetmana per a molta gent que ha fetpont. Una festa també de contrastos, jaque mentre ens dediquem a honorar la

memòria dels nostres difunts, tambéaprofitem per celebrar la tradicionalcastanyada i atipar-nos de panellets. Icom cada any, els escoltes han muntatla parada de castanyes a la plaça delProgrés d’Artesa. Per altra banda, elfenomen de la globalització ens estiracada vegada més cap a la celebració dela festa del halloween, sobretot gràciesa l’impuls de discoteques i parcs

Les pluges del mes d’octubre ens han fet utilitzar els paraigües més del queúltimament estèvem acostumats

Els arbres es veuen despullats de les seves fulles, bé de forma natural (a l’esquerra), bé per la mà de l’home (a la dreta) que així s’estalvia recollir-les

P

23

la P

ala

nc

a

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

d’atraccions, entre d’altres. Sens dub-te, la polèmica està servida. El mes de novembre, que acostumaa portar les primeres glaçades, ja és aquíi poc a poc ens anirà acostant més al’hivern, tot i que aquest no començaoficialment fins a finals de desembre.Enrere quedarà la tardor, una època quea molta gent els encanta, però que re-sulta melangiosa i depressiva per a d’al-tres. Com hem dit al principi, temps decontrastos.

Text: Ramon GiribetFotos: J.M. Espinal, B. Jové, S. Valls,

Consorci del Montsec

L’esclipsi de sol del 3 d’octubre tal com es va veure des de Catalunya (a dalt) ial país Valencià (a baix), on va ser anular

Els escoltes, fidels a la tradició, van muntar laparadeta de venda de castanyes torrades

Per Tots Sants, els cementiris reben nombrosesvisites, que deixen flors als familiars difunts

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges de la Fes de la Fes de la Fes de la Fes de la Festa Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesatesatesatesatesa

24

la P

ala

nc

a

25

la P

ala

nc

a

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges de la Fes de la Fes de la Fes de la Fes de la Festa Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesatesatesatesatesa

27

la P

ala

nc

a

Els mercaders de la por

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

o calia pas estar llicenciat en eso-terismes, ni en futurologia, per

vaticinar, amb ferma seguretat i pertant sens cap possibilitat d’errar-la,que la “batalla de Madrid” –dit si-gui en sentit metafòric– seria àrdua ipunyent pels representants del Par-lament català, encarregats de l’hon-rosa, però complicada, tasca de de-fensar el projecte del nou Estatut Ca-talà a les Corts de l’Estat espanyol. Les escomeses dialèctiques materi-alitzades en el si de l’es-mentat Parlament catalàamb motiu de la redacciódel referit projecte forenuna petita tempesta en ungot d’aigua comparadesamb la prova de foc que va iniciar-seen el mateix moment en què el nou re-dactat va entrar a tràmit a les Corts dela capital de l’Estat espanyol. Com era d’esperar, el toc de rebato detotes les forces centralistes, ultradetanesi jacobines va estendre’s com una immen-sa taca d’oli per tots els àmbits de l’Es-panya profunda. El cavall del CidCampeador tornà a trotar de valent pelscamps de l’altiplà, alertant als naciona-listes espanyols de l’immens perill quecomportava aquell intent dels pèrfidscatalans de trencar la sacrosanta unitatde la pàtria espanyola. La referida falsia, una mentida tangrossa com una casa de pagès, ha estatel detonant que ha fet esclatar a la restade comunitats espanyoles, amb l’hon-rosa excepció d’Euskadi i Galícia, una

virulenta campanya contra la inqualifi-cable gosadia dels catalans al preten-dre definir l’antic Principat com a na-ció. Al seu conjur, els Rajoy, Acebes iels restants caps de la fila del PartitPopular, fent causa comuna amb algunsbarons socialistes, com els Ibarres,Guerres, Bonos i altres ocells del ma-teix plomatge, acomplint al peu de lalletra les directrius d’un tal José MaríaAznar, aquell que “habla el catalán enla intimidad” i que, des del seu retir

espiritual de Quintanilla de Onésimo,segueix ordint la trama d’un exacerbatcentralisme excloent i sectari. Comptant amb la benedicció de laConferència Episcopal espanyola –i laseva emissora COPE–, amb el beneplà-cit de la cúpula militar i fins i tot delsalts estaments del poder judicial i delmateix governador del Banc d’Espanya,la conjura contra el projecte d’un nouEstatut català ha assolit característiquesde vertadera creuada. En un vitupera-ble aiguabarreig de falsedats i de fal·-làcies, han procurat sembrar la por i latemença entre els ciutadans de la restade l’Estat, en un intent de crear un re-buig general a l’aprovació del reiteratEstatut. No cal pas posar en teler de judicique, per raons d’històriques afinitats,

són molts els ciutadans de casa nostra imolt especialment la nombrosa colòniade residents catalans que segueixen, filper randa, les fluctuacions d’aquestaqüestió palpitant. Són molts els que es-tan fermament convençuts, i nosaltrestambé, que l’enfrontament dialèctic quetindrà lloc en el moment de discutir-se,punt per punt, l’articulat del nou text,serà quelcom apocalíptic. Com en elsmillors temps de la dictadura franquis-ta, les tisores treballaran de valent, ta-

llant i retallant i buidant to-talment el primari contingutde la reiterada proposta es-tatutària. Voldríem errar-la de miga mig, però molt ens temem,

que els nostres veïns catalans per mésque maldin i pretenguin persuadir, noaconseguiran que la seva comunitat,malgrat posseir una llengua pròpia, unahistòria, un territori ben definit, una cul-tura, uns costums anàlegs i un sentitd’homogeneïtat social i l’interès mutu,sigui considerada com una nació dinsl’Estat Espanyol. Mentrestant, els mercaders de la pori la feredat continuen i segueixen este-nent el seu missatge catastròfic, argu-mentant que el vist-i-plau al nou pro-jecte d’Estatut, seria el primer pas peruna futura independència catalana.Com diu el Jaumot del Traginer, si lavaca lletera s’escapés, s’hauria acabatel munyir. Malgrat tot, la vida conti-nua...

Sícoris

Com en els millors temps de la dictadurafranquista, les tisores treballaran de valent,tallant i retallant...

N

www.lapalanca.org

28

la P

ala

nc

a

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

La ResidènciaFa molts anys que a Artesa de Segre esparla que s’hi ha de fer una residènciamolt gran i maca per a la Gent Gran,però això no arriba. Jo crec que el méscalent encara està a l’aigüera, perquèni els senyors de l’Ajuntament, ni elsde la Cooperativa d’Artesa de Segre,

ni tan sols la Seguretat Social no esbelluguen per a res. Ja diu la dita que“la gente de palacio va despacio”. I això que ja fa molt temps una bonasenyora va donar els terrenys, però ami em sembla que amb aquest pas nosé si la veurà feta ni ella ni nosaltres.

Millor que m’equivoqui i que, si Déuvol, la puguem veure feta del tot. Seriauna cosa maca i necessària pel pobled’Artesa de Segre. Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

La culturaFa temps en vaig parlar, però ara vol-dria reprendre el tema. Sabem que tot-hom té la seua opinió i l’hem de res-pectar. Jo ja sóc als 90 anys i crec que abansn’hi havia més que ara. La gent d’avuisaben llegir i fer anar aquestes màqui-nes modernes que amb no res es comu-niquen arreu del món. Ja han après cul-tura, però jo crec que la cultura és al-guna cosa més que això. Avui hi ha gent molt espavilada queentra en una botiga i molts no diuen res.Han de pensar que allí hi ha personesque s’han de respectar. Abans, quan

algú et cridava: “mana?”; i ara: “què?”.Tot s’ha perdut: bon dia, bona tarda,bona nit, gràcies, sisplau... Lo meu pare mai em va dir “dó-na’m!”, sempre “em vols donar?”. I aixího he fet sempre. Crec que la culturaha de començar a casa i acaba a l’esco-la. I no al revés, que és lo que pretenenlos pares. Ara us vull parlar d’aquestes ratllesque hi ha a la carretera per a passar lagent. Això també forma part de la cul-tura. Jo diria al Mossos que posessinalguna multa. S’ha de parar en aques-tes ratlles. Hi són per passar la gent i

també les bèsties. Si els pares passenpel mig, què es pensen que faran losseus fills? També em vull referir als xòfers, quede cultura no en demostren. Una per-sona està al pas zebra i ha d’esperar quepassin 20 cotxes per a què un la deixipassar. Així passa amb aquest senyal,no hi ha respecte. Així sembren perill i, s’hi se sembraperills, colliràs accidents. No falla!

Ton BonetLo Brimero

Seró va millorantAgraeixo a la Comissió de la FestaMajor de Seró la bonica Festa que vamtenir. Jo sóc de Terrassa, però de ben peti-ta Seró ha sigut la meva segona resi-dència, des de 1976. Aquest estiu ha sigut més especial,tant la Festa Major com la nova cam-pana que llueix l’església del poble i esdiu Montserrat. Tant el dia de la bene-dicció com el dia que la van col·locar al’església van ser molt emocionants imai ho oblidaré. Trobo que els últims anys el poblede Seró va millorant i dóna gust de pas-sejar-hi. Últimament està més cuidat iels carrers en general fan més goig.

Meritxell Ortiz i CosCan Gatnau

Col·locació de la campana Montserrat (23-08-2005)

www.lapalanca.org

29

la P

ala

nc

a

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Coses que passenl passat 19 de setembre, a con-seqüència d’un canvi de proce-

diment en la manera de planificar lesactuacions de les obres dictat perl’Alcaldia, vaig presentar la dimissiócom a responsable de l’Àrea dels Po-bles Agregats. Era del tot inacceptable aquest fetperquè alentiria encara més les obres,provocaria pèrdua de recursos i aug-mentarien les dificultats per la conse-cució dels objectius, sobretot en lesobres petites, les quals són habituals enels pobles. Donat això, l’Alcalde demana poderparlar del tema, a la qual cosa accedei-xo. En aquesta trobada es manifesta quees tornarà a la manera de procedir an-

terior, a més, millorant la col·laboracióque fins ara hi havia pel que fa a des-patxar temes, informació de la cartera,celeritat en l’execució dels assumptes imés llibertat d’opinió i acció. Aquestaentesa ha facilitat que hagi reconsideratla dimissió i per tant continuo com acap d’Àrea. La voluntat del nostre grupsempre ha estat col·laborar i continua-rem fent-ho, però hi ha coses que pas-sen que no es poden acceptar. D’altra banda, en el ple del passat 6d’octubre es va aprovar una modifica-ció del pressupost, la primera d’aquest2005. Entre d’altres, la partida “barre-res arquitectòniques” ha estat incre-mentada en 31.000 euros. Evidentmentque arriba tard i que moltes coses del

pressupost general no han estat execu-tades, però encara estem dins l’exerci-ci, s’han dotat força partides que esta-ven obertes testimonialment i per fis’aplica el superàvit comptable del2004. Concretament, l’import consig-nat puja a 455.928,35 euros (prop de76 milions de ptes.), la majoria delsquals, 353.340 euros, corresponen alromanent citat i la resta a majors in-gressos.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

www.artesadesegre.coml’ajuntament d’Artesa a Internet

31

la P

ala

nc

a

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Per què no li traiem l’ut i ens quedem amb un estat?questes últimes setmanes, els ciu-tadans i ciutadanes catalans es-

tem sentint i aguantant infinitat debajanades, que ens van caient da-munt nostre procedents de la“Brunete” mediàtica de l’Estat espa-nyol, davant la proposta d’un NOUESTATUT per Catalunya. Es tracta d’un Estatut aprovatpel 90% dels diputats del Parla-ment de Catalunya el passat 30de setembre i que s’ha presentata Madrid com un text potent iamb la força de la raó que dónatenir la majoria de les forces polítiquesde Catalunya al darrera d’aquesta pro-posta, consensuada i aprovada per unaimmensa majoria dels nostres represen-tants, complint tots i cadascun dels pre-ceptius passos reglamentaris que mar-ca la llei per a poder-la presentar a lesCorts espanyoles. Aquest text representa la UNITAT detotes les forces polítiques de tradiciódemocràtica i nacional catalana. En unprincipi, fins i tot el PP català participàen el seu redactat en la ponència, finsque li ordenaren la seva retirada des dela seu central de Madrid al carrerGènova. Ara, però, hem d’escoltar el senyorAznar parlant de “balcanització” i alsenyors Zaplana i Acebes dient que estracta d’un text que va en contra de l’ac-tual Constitució (ni que fos la Bíblia ol’Alcorà!), o l’alcalde socialista d’ACoruña expressant que el preàmbul delprojecte del nou estatut li produeix ur-ticària, o que es demani als ciutadansde l’Estat espanyol que boicotegin pro-ductes catalans, o que es denunciï La

Caixa des de la cadena COPE (la dels“bisbes i capellans”) perquè l’OPA deGas Natural a Endesa deixaria a lesmans dels catalans els rebuts de la llumque consumeixen els espanyols i aixísegrestar l’Estat espanyol, etc., etc. Per no citar-ne de molt més gruixu-

des en contra del nostre President, Sr.Maragall, o els nostres dirigents i par-tits polítics, principalment Carod-Ro-vira i ERC, per part dels grans baronssocialistes senyors Ibarra (quina barraque té!) o Chaves. Sembla ser i és evident que els femnosa per tot i per a tot. Això sí, menysper pagar i per claudicar sempre davantles seves envestides i insults contra ciu-tadanes i ciutadans normals (empresa-ris o treballadors, parlant en l’idiomaque parlem...), però catalans. Tant se’lsen fot. Tot val contra Catalunya i tot-hom s’hi atreveix. És per això que potser no cal que ensexpliquem més els ciutadans i ciutada-nes de Catalunya davant d’Espanya. Laveritat és que es fa pesat parlar sempredel mateix i als de sempre sobre el quesom i el que ens agradaria ser. Ara, si ningú no ho impedeix (po-sem que parlo de l’altra Brunete), des-prés que els nostres representants (Sr.Mas de CiU, Sra. De Madre del PSC iSr. Carod d’ERC), en nom del Parla-ment de Catalunya, hagin defensat el

text del nou estatut, aquest seguirà elseu camí. El PP ja ha demostrat que, siper ells fos, ja no hauria passat la pre-sentació i diuen que el boicotejaran tantde temps com puguin portant-lo al Tri-bunal Constitucional. És a dir, demo-cràcia al més pur estil falangista.

Crec sincerament que, si ensurt aprovat un bon text senseque les possibles esmenes afec-tin al que en diem “el moll del’os de l’Estatut”, estaríem da-vant d’un gran avenç respecte del’actual marc estatutari.

El nou Estatut ens obre noves possi-bilitats de vertebrar un autèntic poderpolític i econòmic català, que ens per-meti assegurar el benestar de tothomque viu a Catalunya i el progrés econò-mic i cultural del país, fent evident quemés sobirania i més control sobre elsnostres recursos implica més benestari més progrés. És la formula que un diaens permetrà convèncer una majoriasocial sobre la necessitat de ser com-pletament sobirans. L’exercici del dret a l’autodetermi-nació és el proper pas que marcarà lahistòria del nostre país. Aleshores, si lamajoria de ciutadanes i ciutadans cata-lans s’hi expressen afirmativament, tin-drem un ESTAT i ens sobrarà l’UT.

Francesc Cases-MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre (Segre Mitjà)

Més sobirania i més control sobreels nostres recursos implica mésbenestar i més progrés

AA

32

la P

ala

nc

a

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó a la Vall Foscals dies 29 i 30 d’octubre l’OrfeóArtesenc va anar a la Vall Fos-

ca, on va realitzar un concert a Cab-della i un altre a la Pobleta de Bellveí. A mitjans de setembre, l’àrea de cul-tura de l’Ajuntament de la Torre deCabdella, mitjançant Rosa Guerola, vaposar-se en contacte amb l’OrfeóArtesenc, oferint la possibilitat de rea-litzar dos concerts a la Vall Fosca du-rant el pont de Tot Sants. La proposta,molt temptadora, va engrescar tots elscantaires a acceptar l’oferta i a realit-zar una sortida de tot un cap de setma-na per primera vegada en tota la histò-ria d’aquesta entitat. Així doncs, des-prés d’un setembre ple de sortides i con-certs (Sant Boi de Llobregat, Refet endues ocasions i la Festa Majord’Artesa), va ser l’hora de preparar unconcert d’una hora. La primera part vacomptar amb música d’arreu, cançonsconegudes com El meu avi, de nostrescom La Raimundeta, i d’arreu com elWimoweh. La segona part, va ser unmonogràfic de l’obra coral d’en JosepLluís Guzman, amb el qual vàrem com-partir cap de setmana i concert, una ex-periència que va ser molt gratificant ienriquidora per a tots. El primer dels concerts es va realit-zar a l’església de la Central de Cabde-lla (inaugurada el 1952) el dissabte 29a les 8 del vespre. Com a curiositat, elsveïns van comentar que aquest concertera el primer que s’hi realitzava d’ençàde la seua construcció, i va reunir unabona colla dels veïns del poble. El quemés va sorprendre va ser la bona sono-ritat que ens va oferir l’església, tantals cantaires com al públic. En acabar el concert, vam tornar al’alberg on ens havíem instal·lat, a laTorre de Cabdella. Un bon sopar i... lafesta va continuar a les habitacions finsben entrada la matinada. Va haver-hitambé qui va aprofitar l’alba per anar abuscar bolets. La veritat és que les vis-tes que ofereix aquesta vall en aquestaèpoca de l’any són senzillament fantàs-tiques. Un cop a la Pobleta de Bellveí, vaser hora de realitzar el segon concerten una església romànica, que si bé no

tenia tant bona sonoritat com l’altra,oferia un caliu molt entranyable, enveure l’església plena per escoltar elscants de l’Orfeó. El concert va tornar a

Durant el concert a l’Església de la Central de Capdella el dissabte 29 d’octubre inaugurada l’any 1952i que per primera vegada acollia un concert de música coral.

anar molt bé i vam gaudir dels comen-taris d’en Josep Lluís Guzman, que ensacompanyà en la segona part amb laflauta travessera en alguna de les can-

E

33

la P

ala

nc

a

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Per primera vegada amb 33 anys, els cantaires del’Orfeó Artesenc van realitzar una sortida d’un capde setmana.

El mateix compositor, Josep Lluís Guzman, va par-ticipar dels concert acompanyant l’Orfeó amb laflauta travessera, els seus cants i els seus comenta-ris

El diumenge 30 d’octubre el concert es va realitzar a l’església romànica de laPobleta de Bellveí

çons. Cal dir també, que comptaremamb la col·laboració del seu fillFrancesc, que ens acompanyà en unacançó amb el violí. S’ha d’afegir queel proper Nadal tindrem el goig d’es-trenar una harmonització seua d’unabonica cançó de bressol de Montclar,que ha arranjat aquesta tardorespecialment per a nosaltres amb no-més 14 anys d’edat. Finalment, amb la satisfacció de lafeina ben feta, un bon dinar abans d’em-prendre el camí de tornada, amb ganesde repetir l’experiència més endavant.

Text: Sergi VallsFotografies: Ester Roswww.orfeoartesenc.org

www.vallfosca.org

In Memoriam

Els cantaires de l’Orfeó Artesenc volem expressar el nos-tre més sincer condol a la família Albareda Freixes per lamalaurada pèrdua de la Maria a la tendra edat de 8 anys.

34

la P

ala

nc

a

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Què bonica es Vilanova!Què bonica és Vilanova,Vilanova de Meià,quan des de dalt vas baixantfins arribar al fons de la vall.

T’adones que sobrevolencom aligots dins l’espaiquatre ales de pendentque semblen no aterrar mai.

A dalt de tot, prop del cel,una ermita n’és guardiana,Verge del Puig de Meià,d’aquestes valls, sobirana.

Quan t’apropis, tres colorset feriran la retina,blau de cel, gris de Montseci verd d’arbres en boirina.

A la part que és vila vellahi ha algun carrer tort i estret.amb cases que s’esglaonena les faldes del Montsec.

Què bonica és Vilanova,per visitants i estadants,per gent de cap de setmanapels mateixos vilatans.

Un clima tot l’any benigne,aigües fresques, regalades,paisatges inigualablesi unes nits ben estelades.

Escrits en el fons de l’ànimasón records que us emporteu,tornareu a casa vostraperò mai no oblidareu...

Què bonica és Vilanova,Vilanova de Meià,quan enrere vas deixantel poble al fons de la vall.

Bartomeu Jové i Serra

www.lapalanca.org On hi trobareu la vostra revista, a tot color!

35

la P

ala

nc

a

FirFirFirFirFira de la Pa de la Pa de la Pa de la Pa de la Perererererdiudiudiudiudiu

Programa d’actes de la Fira de la Perdiu 2005dissabte 12 de novembre

Programa d’activitats per la mostra gastronòmica. Classesde cuina (preu 36 •), amb la participació màxima de 80 per-sones.

Cuiners que donaran les classes:- Paul Cunningham, restaurant “The Paul” a Copenhagen1* Michelin www.thepaul.dk- Sergi de Meià, restaurant l’Excellence, Andorra,www.excellence.ad- Mads Roesgaard, restaurant l’Excellence, Andorra- Escola d’Hosteleria de Lleida- Oriol Rovira, restaurant Els casals de Segàs- Cata d’oli Vea de Lleida- Classes d’espècies amb la col·laboració de Francesc Coll.

Les classes tindran una durada màxima de 30 minuts, on espresentarà un plat per cuiner, després parlarem de la tòfonade Vilanova, classes de tòfones, i sobre la perdiu roja.

Parlarem i farem cata sobre el vi de Costers del Segre, parti-cipació dels sommeliers, Jean Louis le Guil & Bertrand Fer-re, de l’Excellence. Bodegues:- Vins de Baldomar- Cooperativa d’Artesa de Segre- Bodega convidada: Domaine de l’Edre, LanguedocRoussillon

Horari de les classes de cuina: Començaran a les 17 hores,un temps estimat de 3 hores i 30 minuts.

Telèfon del Sergi de Meià 00-37-6860818 i mòbil 00-37-6362882.

Si vostè està interessat en participar-hi ens hauria de dir enquin títol l’hem de presentar. Inscripcions telèfon i fax Ajun-tament 973415005.A/e: ajuntament@vilanovameia.ddl.net

17:00 - Sergi de Meià, cuina de la perdiu i la tòfona deVilanova de Meià17:30 - Paul Cunningham, tendències europees d’alta gas-tronomia18:00 - Tast i xerrada dels vins “Costers del Segre”18:30 - Mads Roesgaard, pastisseria d’alta restauració19:00 - Oriol Rovira, cuina de les tòfones

Després es servirà, un tast dels plats explicats durant les clas-ses.

diumenge 13 de novembre

9:00 Obertura de la Fira.

Actuació musical al recinte firal amb musica tradicional ambel grup “La Cremallera”.

10:00 Un jurat presidit pel President de la Federació Pro-vincial de Caça, Sr. Ramon Mayench, valorarà les perdiusexposades a la Fira per concedir els premis corresponents.

10:30 Al pati de les escoles, inici de la mostra caninaDESFILCAN/2005.

11:00 Al costat del recinte firal, exhibició de tir amb arcorganitzat pel “CLUB D’ARQUERS MONTSEC”, d’Artesade Segre.

11:00 Arribada de les Autoritats a l’Ajuntament, signaturadel llibre d’honor i seguidament visitaran la Vila i el recintefiral.

13:30 Al recinte firal, lliurament de trofeus de l’exposicióde perdius i de la mostra canina DESFILCAN/2005.

ajuntament@vilanovademeia.ddl.net

37

la P

ala

nc

a

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

Què llegeixes?Com que t’agrada llegir, és fàcil que t’agradi escriure, i segur que t’agrada compartir el que llegeixes amb els teusamics. Ara pots fer-ho si entres al joc i escrius sobre el llibre que t’enduus. Vés a www.quellegeixes.net, t’hi esperen totsels llibres i molts, molts premis.

Biblioteca MunicipalJoan Maluquer i Viladot

La Saray i el Bep es van“casar” el passat 31 d’oc-tubre a Cal Petit d’Argen-tera. La ceremònia va seroficiada pel “bisbe” d’AlòsLluís I i va comptar amb lapresència de desenesd’amics i amigues bromis-tes. Moltes felicitats!

BBC* són les sigles de la secció Bodes,Batejos i altres Celebracions. Feu-nosarribar una foto i un text ben graciosos ius ho publicarem. Només cal ser subs-criptor de la Palanca

38

la P

ala

nc

a

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de setembreSESSIÓ DE PLE

Ple ordinari: 01-09-05

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior del dia 4-08-2005.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del Departa-ment d’Interior per a la concessió desubvencions adreçades a ens locals pera dotacions i inversions eninfraestructures destinades a parcs debombers voluntaris.

S’aprova, per unanimitat, lamemòria tècnica d’inversió eninfraestructures al parc de bombersd’Artesa de Segre que té un pressupostd’execució per contracta de 3.964,15euros.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta d’assignació de 6508,27 euros alConsell Conmarcal de la Noguera delfons de prestació supramunicipal deserveis.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de resolució d’ingressos indeguts.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta d’exempció de l’impost sobrevehicles de tracció mecànica atesa laseva condició d’ús agrícola particular.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car la concurrència de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre a la convocatòria delPrograma Leader Plus per a la realitza-ció de l’obra Casal Cultural.

S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació núm. 1, per import de14.525,97 euros, corresponent a l’obra“Construcció de mur de contenció ixarxa per a desguàs d’aigües pluvials”a Montargull.

Ple extraordinari: 13-09-05

S’aprova, per unanimitat, cediral Consell Comarcal de la Noguera, per

un període de 50 anys prorrogables, eldomini de la part fraccionada de laparcel·la 109 del Polígon Industrial “ElPla” d’Artesa de Segre, per a destinar-la, en el termini màxim de 5 anys, aDeixalleria Municipal.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(del dia 1, 8, 15 i 22 de setembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Joan Carles Jovell Clua, per arre-bossar la paret interior del magatzemsituat al c/ Girona, 7.- A Ramon Tarré Riart, per canviar teu-les, llates i canals, i repassar l’interiorde l’habitatge situat al c/ Santa Maria,s/n d’Anya.- A Pere Estany Espuga, per repassar lateulada i les canals del magatzem situ-at a Collfred.- A Josep Galceran Armengol, per arran-jar i arrebossar la paret perimetral de lafinca situada al c/ la Font de Baldomar.- A Joan Borràs Xavier, per pintar lafaçana de l’edifici situat al c/ de Baix,15 de Baldomar.- A la Comunitat de Propietaris del c/M.D. del Pla, 4, l’autorització d’entra-da de vehicles a través de la vorera.- A Endesa Distribución Eléctrica, SLU,per a la instal·lació d’una línia soterra-da de baixa tensió per a un nou submi-nistrament elèctric a la Ctra.d’Agramunt, 8.- A Ricard García Martínez, per pintarla façana de l’edifici situat a la Ctra. de

Ponts, 37.- A Teresa Riart Camats, per arrebossaruna cabana, situada al polígon 9,parcel·la 146, d’Artesa de Segre.- A Asetlab, SL, per fer una rasa per apas del tub de llum, als edificis del c/Jesús Santacreu, 1-13.- A Àngela Farré Oliva, per pintar lafaçana de l’edifici situat a la Ctra. deTremp, 11.- A Miquel Cuartero López, per sane-jament, neteja i aïllament de l’habitat-ge, sense afecció estructural de l’edifi-ci situat a la plaça Major, 13.- A Josep Garí Canes, per netejar el patide l’edifici situat al c/ Castell, 19-21de Tudela de Segre.- A Josep Calvet Solé i Anna M. BaellaGuiu, SCP, per a la construcció d’unedifici per usos industrials al c/ Onzede Setembre, 4 del Polígon Industrialel Pla.- A Armengol Puigpinós i Sala, per a lasegregació del solar de la finca urbana,situada al c/ Maria Anzizu 31-33 - C/Sants Cosme i Damià 12-14.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El dia 12 de setembre hi va ha-ver una reunió amb les entitats per pre-sentar els plànols del Casal Cultural.

Els Serveis Tècnics del DARPhan inspeccionat els danys ocasionatspels aiguats als camins de Vall-llebrerai Montargull.

El dia 18 de setembre hi haurà aArtesa de Segre, Ctra. de Montsonís, s/n, una trobada de Bombers d’arreu deCatalunya per a celebrar la “VPulaskinada”, amb motiu de la celebra-ció de la finalització oficial de la cam-panya forestal 2005.

Degut a la pluja, es va suspen-dre la jornada de portes obertes a lesexcavacions arqueològiques d’Antona.S’ha passat al dissabte dia 24 de setem-bre a la mateixa hora.

S’ha creat un Club de lectura per

39

la P

ala

nc

aLes RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

fomentar la lectura de llibres i comen-tar-los, un cop al mes, a la BibliotecaMunicipal a proposta de la senyora Jo-sefina París i amb el vistiplau de la re-gidoria de cultura.

PROPOSTA CONCESSIÓ SUB-VENCIONS REHABILITACIÓ FA-ÇANES

De conformitat amb les Bases,s’acorda unànimement proposar la con-cessió de les següents subvencions pera la rehabilitació de façanes:- A Jaume Estrada Puigpinós, 115,71euros, Pl. Major, 16.

- A Jaume Estrada Puigpinós, 189,00euros C/ Prat de la Riba, 15.- A Antonio Feixes Castellana, 236,88euros, Ctra. d’Agramunt, 80.- A Llúcia Vilalta Armengol, 126,00

euros, Ctra. de Ponts, 60.- A Josep Minoves Besolí, 601,01 euros,C/ Marcel·lí Farré, 1.- A Delfina Fàbrega Baella, 601,01euros, C/ Balmes, 19.- A Josep Betriu Ariasol, 601,01 euros,Ctra. d’Agramunt, 33.- A Andreu Bertran París, 420,00 euros,Pl. Migdia, 5 de Baldomar.- A Montserrat Solanes Porta, 483,00euros, C/ Noguera, 5 de Baldomar.- A Sílvia Córdoba Mur, 352,80 euros,C/ Prat de la Riba, 1.- A Josep M. Sinca Espinal, 601,01euros, C/ Corredors, s/n de Colldelrat.

Carme Barril i Brescó

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Conveni per finançar l’Aula Municipal de MúsicaAquest mes d’octubre, després de dife-rents contactes amb el Departamentd’Educació ja mantinguts des de l’ini-ci d’aquesta legislatura, el Departamentd’Educació de la Generalitat deCatalunya i l’Ajuntament d’Artesa deSegre han signat un Conveni per al fi-nançament de l’Aula Municipal deMúsica del nostre municipi, per a lesdespeses de funcionament i de perso-nal derivades d’aquesta Aula. Aquest Conveni, signat per un perí-ode comprès entre el setembre de 2004i l’agost de 2007, comprèn tres cursosescolars. La participació del Departamentd’Educació en el finançament de lesdespeses derivades de l’Aula Munici-pal de Música serà d’un terç del totalde les despeses justificades, seguint així

el mateix procediment que té l’Admi-nistració catalana per a participar en lesdespeses de la Llar d’Infants.Per tant, a partir del curs 2004/2005, osigui, a posteriori i amb efectes retro-actius, perquè aquest curs ja s’ha aca-bat, el finançament de l’Aula Munici-pal de Música d’Artesa de Segre aniràrepartit en tres parts: un terç, el financial’Ajuntament; un terç, el Departamentd’Educació i un terç, les famílies delsalumnes de l’Aula. De cara a les famílies, no comporta-rà cap variació, perquè fins al diad’avui, només s’han fet càrrec d’un terçde la despesa total, donat que l’Ajunta-ment es feia càrrec de les altres duesparts.Si fins ara no s’havia rebut aquest ajutpel finançament, ha estat perquè en el

moment de la creació de l’Aula Muni-cipal de Música, tan sols es signà unconveni de creació però mai, un con-veni de sosteniment entre l’Ajuntamenti el Departament d’Educació. Des de l’Ajuntament en general i desde la Regidoria d’Ensenyament i Cul-tura en particular, estem molt satisfetsper la signatura d’aquest Conveni, jaque sempre hem cregut que l’AulaMunicipal de Música, com a escoladepenent del Departament d’Educacióde la Generalitat de Catalunya, ha d’es-tar finançada, en part, per l’administra-ció catalana i que, per tant, l’Ajunta-ment no ha de suportar dues terceresparts del finançament de l’Aula comhavia estat fins ara.

Regidoria d’Ensenyament i Cultura

40

la P

ala

nc

a

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Vents de tardores fulles dels arbres canvien elseu color verd frondós pel groc i

el marró i... poc a poc van caient aterra; la pluja fa acte de presència;els bolets són a l’ordre del dia; els co-lors de les vacances s’han esfumat...sembla que l’estiu ja queda lluny,hem canviat d’estació, hem entrat jade ple a la tardor! Els experts diuen queaquesta és l’època de l’anymés propícia per patir episo-dis depressius. Sempre, lespersones més febles i les queno compten amb la vacuna del’educació emocional seran les que mésen patiran el seu efecte. Sembla ser quel’angoixa, el sentiment de nostàlgia imelangia estan més a flor de pell du-rant aquesta època de l’any. Segura-ment, la meteorologia hi té molt a veu-re... canviem el sol radiant de l’estiupels núvols grisos de les habituals dia-des de novembre... però no tot recau enel temps. Són molts altres els factorsque s’acumulen a la tardor, que fan queaquesta sigui una època difícil per amoltes persones: canvi d’hàbits, torna-

da a la rutina i a la monotonia... nouritme de treball, nous projectes... És cert que la tardor és una època decanvis, però per què això ha de com-portar implícit el pessimisme i l’angoi-xa? Per què sempre acostumem a pen-sar que els canvis són negatius? Forçasovint, els canvis a les nostres vides sónpositius. És bo comptar amb nous pro-

jectes i il·lusions. Sempre que s’acabauna temporada en comença una denova... carregada igualment d’esperan-ça i noves idees! En aquest cas, deixemenrere l’època estiuenca per començar-ne una altra de diferent: els nens tor-nen a l’escola, els polítics comencen elseu nou curs, les empreses augmentenla seva oferta laboral... I és que estàcomprovat que la demanda laboral creixnotablement a la tardor, allargant-se finsa les festes nadalenques. Per tant, sembla ser que aquesta és

una època ideal per portar a bon port larecerca de feina, canviar possibles hà-bits que queden desfasats, pensar ennous projectes, nous propòsits, etc. Perquè no intentem fer d’aquesta època unasituació de traspàs, canviant aquellescoses que ja no ens agraden per unesde noves? Per què, enlloc de deprimir-nos, no busquem nous hobbies, nous

ideals i per què no, novesamistats? Per què no deixemque el vent de la tardor s’en-dugui tot allò que no ens agra-da de nosaltres mateixos, plan-tem cara a l’angoixa i donem

la benvinguda a l’optimisme? Només dependrà de nosaltres supe-rar aquest estat melangiós, i veure elcostat positiu de la vida és la millormanera de fer-ho. Comencem la tem-porada amb ganes, amb energia i so-bretot amb somriures! Deixem-nos im-pregnar pels colors de la tardor i fem-ne de cadascun d’ells un gran recurs,per a viure la vida amb intensitat.

Noemí Farré Cortadelles

Sembla ser que l’angoixa, el sentimentde nostàlgia i melangia estan més a florde pell durant aquesta època de l’any

L

www.lapalanca.org On hi trobareu la vostra revista, a tot color!

41

la P

ala

nc

a

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Qui és aquesta senyora?

Problema d’escacsper Ramon Monfà

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins RodamilansSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Advocadessa.- 2. Gaita. atiuF.- 3. llA. Remenar.- 4. Olleria. arI.- 5. Mà. Sex. MG.C.- 6. E. arcaS. Ona.- 7. Ra. Ram. ageN.- 8. Allí. Sumari.- 9. Clots. Ra. Os.- 10. iaT. Ouera. T.- 11.Observadora.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficLa notària (La, nota, ria).Problema d’escacs1- ..., Td3; 2-Dxd3 (si Axd3, Df3+; 3-Tg2, Dxg2++ i si 2-Df6, Dxh2+; 3-Rxh2, Th3++), Cxd3; 3-Axd3,Df3+ amb clar avantage

Coco

Inicialment, abans de les grans expedi-cions marítimes d’espanyols i portu-guesos, el coco era simplement, aPortugal i Espanya, un personatge ima-ginari destinat a fer por als nens. L’equi-valent català era el papus. El navegantVasco de Gama, durant l’expedició queva voltar Àfrica i va arribar a l’Índia,va conèixer el fruit de l’arbre que des-prés es diria cocoter. El va anomenarcoco en adonar-se que tenia un aspectefosc, pelut, amb dos ulls i una boca, talcom s’imaginaven que deuria ser el capdel coco, terror de la infància.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana II, 794 (Joan

Coromines)Enciclopèdia SalvatUniversal VII, 3169

Horitzontals1. Dona que exerceix l’advocacia.- 2. Cosa inoportuna, molesta. Alrevés, forat per on s’escapa alguna cosa.- 3. Al revés, vegetal usat coma condiment. Si ho fa amb les cireres, vol dir que mana.- 4. Conjuntd’olles. Al revés, pecat capital.- 5. Part de l’extremitat superior. Prefixque vol dir sis. Símbol del magnesi. Deu desenes.- 6. Lletra que indicael lloc per on surt el Sol. Al revés, sagrada. Singular, forma en què estransmet el so.- 7. Símbol del radi. Conjunt de flors. Al revés, diu no.-8. Lloc oposat a aquí. Resum breu o compendi, llevat del cas que esti-gui relacionat amb la justícia.- 9. Plural, allò que es trobava a les carre-teres. Deïtat egípcia. Suport de la carn.- 10. Al revés, llengua anomena-da siamès. Lloc on es posen els ous. Consonant dental.- 11. Personaque mira amb atenció.Verticals1. Acció de reunir o aplegar massa gent.- 2. Serveix per segar l’alfals.Al revés, es mou seguint el ritme de la música.- 3. Camí ample amb

arbres al costat. Vocal oberta. Plurals, conjunts d’un tot.- 4. El nom d’un bruixot. Document amb lletres. Lletra que potrepresentar dos fonemes vocàlics.- 5. Singular, en fan els toreros, els metges i els professionals. Títol que es pot donar a unareligiosa.- 6. Vocal oberta. Plural, conjunts d’abelles. Sigla d’ultraviolat.- 7. Senyora. Símbol del sofre. Primer producteorgànic que es va sintetitzar.- 8. Etilè. La tretzena lletra de l’abecedari. Al revés, composició teatral entra la tragèdia i lacomèdia.- 9. Lloc de pregària dels jueus. Vocals.- 10. Transpirar. Emperador romà que va atribuir l’incendi de Roma alscristians. Consonant vibrant.- 11. Persona que defensa els interessos dels africans.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

NOTA

MI

Arosa

42

la P

ala

nc

a

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

stem davant de la foto més anti-ga que hem trobat d’aquest em-

blemàtic casalot artesenc. Encaraque la imatge, avui centenària, cor-respon a principis del segle passat,podria assemblar-se molt a l’aspectedels últims anys del segle XIX. La grandària, les dimensions colos-sals de l’edifici donaven per a tot. Laseva funcionalitat estava perfectamentestructurada. Era la típica masia cata-lana, que estava situada al costat de lafinca pairal i als afores del poble. A més de cereals i fruits del camp,s’autoproveïa. Sembla que tenia corrala l’esquerra i potser un hort a la dreta, iuna planta soterrània on hi ha unes vol-tes de canó construïdes amb pedra queconformen el celler, on se suposa quees feien el vi de l’any. Ho menaven elsmasovers o encarregats d’ocupar-se dela masia tot l’any. Al celobert centrals’hi deixaven els carruatges i els estrisdel camp, que també es guardaven alfons, on hi havia les quadres dels ani-mals. Amb cal Don Juanito, eren les duescases fortes del poble i estaven situadesfora vila, a tocar, però un poc apartades. Generalment el amos vivien aBarcelona. Als estius, de vegades totala temporada de segar i batre –que erallarguíssima– i el temps de sembrar,collir ametlles i olives, es quedaven llar-gues temporades al poble, coincidintamb els mesos de clima més benigne. No hi havia cotxes, per la qual cosael desplaçament de Barcelona a Artesaes feia amb tartana, amb animals de tir.Quan els amos arribaven amb la cana-lla i tota la família, s’organitzava ungran rebombori. La notícia corria pertot el poble, ja que en aquells temps lagent planera tenia un gran respecte pelsamos de les finques i de les cases pai-rals. Els pagesos no treballaven a hores,sinó a jornal, que de vegades era de sola sol. El temps i la pressa no tenia elsentit d’avui dia, ni pel viatger ni per lagent sedentària del poble. Així és queel trajecte des de Barcelona podia du-rar alguns dies. Tota activitat tenia unritme més calmós.

Els masovers –generalment una fa-mília– eren la gent de confiança del’amo i els que feien la feina. Des depreparar la casa per l’arribada delsamos, tenir cura dels horts i corrals, ali-mentar i ocupar-se dels animals de tre-ball, fins a cuinar, matar els animals...En fi, portaven la veu cantant pel quefa a la feina normal de la masia i de lesfinques. A més, gaudien d’un tracte dedeferència i remunerat per part de lamestressa; en aquest cas, la senyoraMaria Anzizu. Mentre que la família dels mitgersvivien a la planta baixa, els amos vivi-en a les amples dependències de la plan-ta noble. Tant la mestressa com la seva famí-lia eren molt devots de la Mare de Déude Salgar i asseguren que des de l’en-trada s’albirava el santuari. El carrer Maria Anzizu, la plaça del’Ajuntament, la zona del Camp de Fut-bol i tot el turó fins al carrer JesúsSantacreu era tot un camp d’oliverestancat i no hi havia cap edifici. A la foto, s’hi veu algunes gallines,uns nens i un senyor amb “canotier”,que era el distintiu de la gent benes-

tant. Mentre que els pagesos acostuma-ven al calçar tot temps polaines. L’edifici era impactant comparat ambels altres d’Artesa de l’època. Pel seuaspecte compacte i l’amplària delsmurs, era una casa fortificada. Com aelement característic de la masia, caldestacar el pati central cap on s’orien-taven les dependències. Aquesta tipo-logia constructiva s’emprava en les edi-ficacions romanes. Tot estava pensat enun sentit de funcionalitat, l’ampladadels murs donava una protecció tèrmi-ca, tant a l’hivern com a l’estiu. A la façana, construïda amb maço-neria de pedra treballada, hi destaca elritme de finestres amb arcuació a laplanta sotacoberta, així com tot el rà-fec de coberta construït amb filades detotxo massís. Damunt la portalada prin-cipal, s’hi trobava la finestra-miradorde l’estança noble de la masia. La imatge recull l’esplendor d’untemps passat, la serenor i bellesa d’unantic casal artesenc, avui bastant mal-mès.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Domingo Aldavó

La Granja. 1900-1910

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Interessant perspectiva de l’església de l’Assumpció d’Artesa, captada durant la celebració litúrgica de comiat de Mn.Pere Balagué el passat mes de setembre. (Foto: Ramon I. Canyelles)