Campanya Xarxa Musical Escolar.CAT

Dossier curs 2007-2008

Col·labora:

Amb el suport de:

Setembre de 2007

accat 1

Í N D E X PRESENTACIÓ .................................................... 2 LA NOVA CANÇÓ ................................................ 4

• Retrats ................................................................................ 5

• La Nova Cançó? ................................................................ 6

• Tot té un nom ..................................................................... 7

• Història de La Nova Cançó ............................................... 8

• Les sorprenents conseqüències de La Nova Cançó .......... 10

• Decrescendo ...................................................................... 12

• In crescendo ...................................................................... 15

• Repertori de cançons ......................................................... 17

• Dibuixa, escriu, reflexiona ................................................ 37

• Audició .............................................................................. 38

• Llistat de recursos .............................................................. 39 ANNEX .................................................................... 41

• Nadales .............................................................................. 42

• Sant Jordi ........................................................................... 48

• Cançons de muntanya ........................................................ 50

• Varis ................................................................................... 54

• Adreça ACCAT ................................................................. 59

accat 2

Campanya Xarxa Musical Escolar.CAT

PRESENTACIÓ

La Campanya Xarxa Musical Escolar.CAT, creada per l’Associació Conèixer CATalunya - ACCAT, iniciada el curs 2006-07 i encaminada a fomentar el cant i el cant Coral en els Centres Escolars de l’etapa d’ESO, resta ben vigent. I gosaríem dir que més vigent, encara, per la bona acollida rebuda durant el primer any. QUÈ OFERIM?

• Un segon dossier

a) La primera part dedicada a LA NOVA CANÇÓ, amb una breu història d’aquest fet musical cabdal en la dècada dels seixanta per mantenir, a través del cant i del text, una actitud reivindicativa, i alhora poètica i il·lusionada, per contribuir a retornar la identitat cultural.

Afortunadament, i després d’haver decidit el tema, els components de La Nova Cançó han rebut un homenatge que ha permès fer memòria d’una època que no podem oblidar. Aquesta sortosa casualitat ha fet possible que, dins la brevetat del dossier, hàgim inclòs els comentaris d’aquest homenatge. També el comiat d’en Lluís Llach hi queda ben palès, així com d’altres fets destacables.

b) La segona part la formen un compendi de cançons pròpies de festivitats

assenyalades i de populars per cantar-les plegats a l’aula i també algunes cançons amb més dificultat que es poden ensenyar en un crèdit de música o bé al Cor de l’Escola.

• Un objectiu ben emblemàtic de la Campanya és el desig de potenciar els CORS DE QUALITAT. Comptem amb la col·laboració del director del Cor Vivaldi, Òscar Boada, que ja va oferir un taller als participants de la trobada de professors de música del curs passat amb molt bona rebuda. Per al curs 2007-08 oferirem una nova proposta. Rebreu la informació en el moment oportú.

• També us oferim la possibilitat que els Centres Escolars participin al concurs

“Sons i cançons” per alumnes d’Educació Infantil, Primària i Secundària que du a terme Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana dins la seva campanya “El país a l’escola”. Per a més informació dirigiu-vos al telèfon 93 318 54 24 – a/e: info@accioescolar.org – www.accioescolar.org

• Si algun professor interessat no disposa del primer dossier, pot sol·licitar-lo a

l’ACCAT al telèfon 93 412 57 33 (matins) - a/e: accat@accat.cat

• Podeu fotocopiar el material del dossier segons els vostres interessos de treball.

accat 3

Advertim i comprovem que els professors de música mostren una actitud ben receptiva, interessats en conèixer noves propostes i que van sorgint iniciatives ben destacables en molts Centres Escolars. Tant de bo que puguem anar sumant esforços tots plegats per elevar el nivell musical dels nostres alumnes. Per part nostra desitgem entroncar amb la llarga tradició coral perquè sorgeixin noves veus que ajudin a conservar i a fruir del patrimoni vocal d’ahir i d’avui. Per a qualsevol informació o suggeriment ens teniu a la vostra disposició com sempre! Coordinació Xarxa Musical Escolar.CAT: Montserrat Figuera Coordinació d’Activitats de l’ACCAT: Eulàlia Bofill

Xarxa Musical Escolar.CAT agraeix la col·laboració i assessorament de: Òscar Boada (Cor Vivaldi), Víctor Cucurull (FUSIC), Jordi Maluquer (crític musical), Josep Porter (crític musical), Manuel Cabero (exdirector Cor Madrigal), Núria Trias (Institut Llongueras), Ramon Beltran (Corals inf. i juv. de l’Orfeó de Sants), Àngel Soler (director Estudi de Música A. Soler), Lluís Virgili (exdirector Orfeó Lleidatà), Pere-Albert Balcells (especialista en l’obra de Mozart), Josep Espar (promotor cultural i Secretari Gral. de l’ACCAT) i d’AECCC - campanya“el país a l’escola” I en especial per aquest dossier a: Josep Porter, Lluís Serrahima, Utopia Global, Els Pets, Discmedi S.A., Josep Thió, Maria Salicrú-Maltas, Josep Vila i Jover, David Gómez Comino, i Pep Farré. Copista: Pep Farré. A/e: pepfg.bcn@gmail.com Transcripcions: David Gómez. A/e: davidgomezcomino@gmail.com

accat 4

LA NOVA CANÇÓ

(...) Fer un poema és dir callant les paraules que arreu nien. El poble sap escollir les veus que els somnis perfilen. Lluís Serrahima

1

8

1

2 Omple els buits posant què o qui són

41

3 6

1

51

71

10 1

9 1

13

11 1

12

accat 5

accat 6

La Nova Cançó?

Segurament t’atraurà el títol. Ets un/a alumne/a de l’etapa d’ESO o de batxillerat i el gust per la novetat forma part del teu esperit juvenil.

I aquesta il·lusió teva per la “novetat” és un sentiment general que també tingueren els teus pares, els teus avis... Ells, en el camp de la cançó, recorden melodies que, en el seu temps, eren novetats i si, juntament amb la novetat s’hi manifestava una qualitat musical i una bona inspiració, les “noves cançons” formaven part del seu repertori i no han deixat de cantar-les o taral·lejar-les com un record molt preuat. En el temps actual s’ofereixen noves “novetats” en el món de la cançó. I tu coneixes les cançons de la teva època, els grups que les canten o les bandes sonores que les acompanyen. I et sembla que la teva música és més interessant que la d’èpoques anteriors perquè és la que ha nascut al mateix temps que neix el teu interès per la vida. I, fins i tot, pots usar termes de menyspreu quan sents cançons de temps enrere, que no pertanyen a la teva època. D’aquí a uns anys estaràs en la situació del que ara et sembla passat de moda. El repertori de cançons que t’agraden serà substituït per les cançons de les noves generacions. CAL FER UNA CONSIDERACIÓ. No es perdrà del tot el teu bagatge musical perquè hi hauran cançons belles que sobreviuran gràcies a que tu mateix voldràs que perdurin. I les seguiràs cantant, malgrat el pas del temps. Aquest preàmbul et vol ajudar a que t’interessis per aquest títol:

La Nova Cançó Té molta història... I si vols viure bé el teu present, mai et podràs deslligar del passat perquè som, en part, el que hem estat com a poble.

accat 7

Tot té un nom Retrats

T’hem presentat uns retrats de cantants i d’afeccionats al cant. Segurament desconeixies la majoria de les cares. És ben natural. El professor t’ha hagut d’ajudar i ni indicant el nom et deuen sonar, llevat d’alguns que encara ocupen un lloc en el panorama musical.

Quins heu encertat?…..…………………….………………..............………………...

La Nova cançó?

En l’apartat anterior t’hem parlat de La Nova Cançó? perquè entenguessis que qualsevol cançó antiga o propera, sigui quin sigui el seu estil, en un moment o altre va ser o és “nova cançó”

La Nova Cançó

Parlar de cançó seria un tema de tots els temps, de totes les èpoques.

Parlar de La Nova Cançó, dintre del panaroma de la cançó catalana, té una connotació molt especial. Té una història, té un sentit...

Fou un moviment dels anys 60 d’una gran transcendència i d’una importància cabdal.

Degut a aquest interès et presentem una petita ressenya de la història de La Nova Cançó i les seves Conseqüències.

Som-hi?

accat 8

Història de La Nova Cançó

ORIGEN La Gran Enciclopèdia Catalana ens diu que en el nostre país –de fet a tots els Països Catalans-, a la segona meitat de la dècada 1951-60, sorgí un moviment restaurador d’una de les expressions populars catalanes, la cançó, que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. Es diferenciava, clarament, del cuplet, de la cançó popular o tradicional de la cançó lleugera de la cançó de muntanya, de l’incipient rock del cant coral, El moviment s’articulà entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caire democràtic. Recordeu que en aquesta època la situació política era de plena dictadura i l’ús públic del català estava prohibit. Els cantants d’aquest moviment, mitjançant les cançons, feien una crònica a la vegada tendra i irònica de la realitat social d’aquella època. A l’inici no tenien cap nom per identificar-se, no obstant, aviat foren coneguts com a Setze Jutges a partir del popular embull de paraules “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat...” En Miquel Porter, un dels fundadors, afegia: “Ara ens diem el Setze Jutges... i, quan siguem molts, molts i molts més ens direm A Can Seixanta”. Aquest moviment, doncs, va obrir pas a dos aspectes ben importants:

- normalitzar l’ús de la llengua catalana - reivindicar les llibertats

PRIMERS COMPONENTS DE LA NOVA CANÇÓ Els primers components foren: Lluís Serrahima, escriptor; Miquel Porter, professor universitari d’Història de l’Art; Joan Armengol que acompanyava Porter a la guitarra, i Remei Margarit. Escrivien i componien cançons, que interpretaven arreu de Catalunya. Aviat s’hi va sumar l’escriptor Josep Maria Espinàs. ELS SETZE JUTGES I RAIMON

a) Naixement del grup. Fou l’any 1961. Aquests joves artistes i intel·lectuals s’havien proposat impulsar el moviment creat i a contribuir a normalitzar l’ús de la llengua. Tot i la tasca d’infraestructura i dels innombrables recitals i sessions privades, es

accat 9

dóna la data del 19 de desembre de 1961, la de la primera actuació pública com la del naixement del grup. El fet de presentar-se davant del públic era un bon i arriscat pas per sortir de la clandestinitat.

b) “Fer cançons d’ara”. Es tractava de fer cançons “actuals”, seguint un corrent

internacional que donava prou signes de “novetats” i que, a casa nostra, eren acceptades tant per la innovació com per albirar un futur en què s’assolirien les reivindicacions esmentades.

c) La figura del cantautor. Un aspecte destacat d’Els Setze Jutges fou que una part

dels seus components eren “cantautors”, és a dir que el propi cantant escrivia i composava les cançons que interpretava.

d) Imitadors. Arran del moviment renovador català es va popularitzar la paraula

“cantautor” i tingueren molts “imitadors” tant en els territoris de parla catalana com arreu, i gràcies a l’esperit de La Nova Cançó nasqueren moviments semblants com la nova cançó basca i en euskara, la gallega, la castellana, l’andalusa i l’aragonesa.

e) Components d’Els Setze Jutges. Mencionem Els Setze Jutges per ordre cronològic.

1.- Miquel Porter. 2.- Remei Margarit. 3.- Josep Maria Espinàs. 4.- Delfí Abella. 5.- Francesc Pi de la Serra. 6.- Enric Barbat. 7.- Xavier Elies. 8.- Guillermina Motta. 9.- Maria del Carme Girau. 10.- Martí Llauradó. 11.- Joan Ramon Bonet. 12.- Maria Amèlia Pedrerol. 13.- Joan Manuel Serrat. 14.- Maria del Mar Bonet. 15.- Rafael Subirachs. 16.- Lluís Llach.

f) Professionalitat. No tots els components d’Els Setze Jutges es dedicaren a ser

músics professionals. Cal remarcar, afortunadament, que alguns prosseguiren l’activitat musical i han assolit grans èxits i un important renom, i encara són cantants emblemàtics.

La mallorquina Maria del Mar Bonet i l’empordanès Lluís Llach, són, amb Raimon, els cantautors catalans amb més carrera i més actius, amb el mèrit afegit de cantar sempre en català.

Com a dada curiosa, val a dir que la cançó de Lluís Llach L’estaca va ser convertida pel sindicat polonès Solidarnosc com el seu himne. El mateix Llach ha expressat que quan va compondre aquesta cançó li sonava tant que es pensava que la copiava.

Encara més internacional que qualsevol dels esmentats cal citar a Joan Manuel Serrat.

ELS FESTIVALS

En el Vè Festival de la Cançó Meditarrània de l’any 1963, va guanyar la cançó Se’n va anar cantada per Salomé i Raimon. Aquest triomf féu que el moviment prengués molta més volada malgrat les contínues censures i impediments per part dels governants de l`època.

El terme La Nova Cançó va anar essent substituït per l’expressió Cançó Catalana, i el Festival de les Sis hores de Canet, que tingué lloc per primera vegada el setembre de 1971, va ser un gran èxit de convocatòria l’any 1976, arribant a aplegar 60.000 persones.

accat 10

Les sorprenents conseqüències de

La Nova Cançó

Dècada dels 60 Lluny de desistir, el moviment progressà i s’expandí ràpidament. Des

del primer moment els cantants comptaren amb els segells discogràfics –EdigsaConcèntric– per tal de difondre les seves cançons.

Aparegueren més i més cantautors, cantants i grups instrumentals i vocals, així com poetes i lletristes i compositors reconeguts a fer créixer el fenomen.

Paral·lelament es fundaren grups de Folk –actualment representats per Tradicionàrius– més dedicats a la recuperació i adaptació de la cançó tradicional i, també, adaptadors de cançons folklòriques forasteres, traduïdes al català, de grans noms de l’època com ara Pete Seeger, Joan Baez i Bob Dylan.

1970 Fruit de la primavera de La Nova Cançó es van anar multiplicant les

veus que florien, arreu, donant pas a la Cançó Catalana. Alhora que es consolidaven creadors i intèrprets, augmentaven les versions musicades i interpretades pels cantautors de poemes com els de Joan Salvat Papasseit, Josep Vicenç Foix, Marta Pessarodona, Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Salvador Espriu, Marià Manent, entre d’altres.

Cap dels camps de la cançó no fou ignorat. En aquesta època cal remarcar, especialment, la cançó de protesta o, si de cas, de rebel·lia. Havia nascut a la dècada anterior amb el desig de ser la veu del poble oprimit per a qualsevol tipus d’injustícia: social, cultural, política. Autors de La Nova Cançó com Lluís Llach, Raimon, foren, alguns dels representants. La rebel·lia i la denúncia, tan pròpies de la cançó de protesta, es presentava amb un missatge poètic que fascinava els oients fins a implicar-se a lluitar per les llibertats democràtiques.

Les mateixes denúncies i disconformitats s’expressaren també mitjantçant versos satírics. Cal destacar el grup de La Trinca. Els textos de les seves cançons eren irònics, plens de gràcia i van obtenir una popularitat extraordinària.

1980 Cap a finals de la dècada dels vuitanta esclatà el fenomen del Rock

Català. La força abassegadora del rock, amb una participació multitudinària de joves, que en els concerts es movien i alhora entonaven les peces dels seus ídols amb vertadera passió, acabà imposant-se en aquesta dècada gràcies a conjunts com la Companyia Elèctrica Dharma, primer, Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Gossos, després.

La dels grups de rock va ser una expansió massiva i corejada pels seus seguidors que cantaven els seus temes en català. Fou, és, el del Rock Català, un nou i extraordinari fenomen de la Cançó; com els dels cantautors, propi de la seva època.

2007 Des de l’inici de La Nova Cançó fins ara s’ha consolidat gran varietat de gèneres, de cantautors, d’intèrprets i de grups. Uns han desaparegut, d’altres es mantenen i n’apareixen de nous. La Cançó es renova. Fan carrera en solitari, amb les seves cançons, cantants i líders de conjunts dissolts. En aquests últims temps emergeix una, encara, nova cançó de tota mena i particularment de protesta, que incorpora els elements propis d’aquest estil per esdevenir portaveu dels interessos socials, polítics i sentimentals del nostre poble. En el camp del rock es donen a conèixer grups com Lax’n Busto, Obrint Pas...

accat 11

accat 12

“Decrescendo”

En música la paraula decrescendo és un terme que indica una disminució gradual del so.

En aquests moments podríem aplicar aquest títol a la història dels Setze Jutges que

has llegit en aquest tema de La Nova Cançó. Com tota història, té un final i tu, que no vas ser testimoni del seu naixement, pots observar alguns indicadors d’aquest final. De mica en mica hi ha una disminució gradual del so d’aquests músics emblemàtics i irrepetibles. En tenim uns senyals:

ES RETIREN: Lluís Llach, un dels components del Setze Jutges, s’ha retirat. Després d’una vida d’intents treball, va celebrar dos concerts de comiat a Verges, el seu poble natal, els dies 23 i 24 de Març de l’any 2007.

Amb tota l’emoció que representa un comiat, va posar fi a 40 anys d’actuacions,

d’èxits, de creativitat, partint de la seva pròpia cultura, dels poetes, de la llengua. En aquest comiat va anar oferint les seves cançons més representatives de tota la

seva llarga trajectòria, i, entre cançó i cançó, va desgranar uns comentaris ben significatius. N’esmentem alguns. Parlant dels poetes va dir que són essencials “per salvar-nos les pararules, per dir-nos qui érem”. També va comentar que li agradaria que quan preguntéssim als nens o joves què volen ser de grans, responguessin “ser una bona persona”. En relació amb els drets dels pobles va manifestar “els ciutadans del nostre país no tenim més remei que defensar perennement el nostre dret a existir”, “nosaltres som perquè volem ser”.

En el seu comiat va quedar ben patent el seu talent, com a cantautor, i el seu

pensament que tant ha ajudat a mantenir la memòria i la consciència del que som.

ARA SERIA BEN IMPORTANT LA TEVA PARTICIPACIÓ. Del petit comentari que has llegit, indica:

Aspectes que desconeixia de Lluís Llach Aspectes que coneixia ........................................................... ........................................................... ........................................................... ........................................................... ........................................................... ..........................................................

Et convidem que cerquis a Internet més informació sobre Lluís Llach, i anota els aspectes que més t’han interessat:

.......................................................................................................................................... ..........................................................................................................................................

FAN ANYS: Un exemple el tenim amb Josep M. Espinàs. Ha complert vuitanta anys. És el número tres dels Setze Jutges. Creiem que si ara us fes una xerrada, ni notaríeu la diferència d’edat perquè quan hi ha un esperit creatiu, il·lusionat, conseqüent amb les idees, es crea un ambient intemporal que uneix el grup al convergir aspectes profunds de la persona humana.

En Josep M. Espinàs va cantar en els inicis de La Nova Cançó, però no va fer del

cant la seva professió. Llegeix les paraules que li va dedicar el periodista Alfred Bosch el dia 12 de Març

al diari AVUI i et serà fàcil contestar les preguntes que et fem:

Raonablement humà Seny(or)

Què tens, Josep M. Espinàs, que has collit tantes adhesions i tan pocs errors? (Per cert, permet que et feliciti amb vuitada: amb vuitanta anys i llibres a l'esquena, això no deu puntuar gaire ni per al més puntual dels catalans). Quin és el teu secret, doncs? Entesos, has escrit novel·la, crònica de viatges, assaig i una pila d'articles; has fet televisió; vas cantar amb els Setze Jutges; vas fer incursions en llistes electorals i el que vulguis. Però l'home prolífic no s'assegura la correcció, jo diria que més aviat sol passar a l'inrevés. I per descomptat, no s'assegura l'aclamació, sinó que se'n sol privar. El teu cas és prodigiós, perquè has fet tot el que has fet, i a més has estat capaç de sobreviure a la crucifixió de la Creu de Sant Jordi, i no t'han pogut jubilar ni amb el Premi d'Honor. Potser és la teva flegma, més anglo que saxona, o la teva pipa que tot ho crema i ho paeix sense pressa. O aquella enormitat cívica, raonablement humana, que et faria lamentablement normal, com assegures tu mateix. Tal vegada sigui la quadrícula de l'Esquerra de l'Eixample, que t'ha format des de jove (com a mi), i que sabem prou que tanca la rauxa en mançanes de concòrdia aparent. El seny. Potser. Però com lliga això amb els folls que bramen la teva lletra, la més internacional de totes, en estadis de mig món? Si la teva clau és el seny, es tracta d'un seny daurat. Acumula anys de passió, continguda però passional. Seny d'or. Senyor.

El Sr. Espinàs és ................................................................................................................. Quines altres activitats ha dut a terme................................................................................. ............................................................................................................................................. Quins premis o distincions ha rebut.................................................................................... ............................................................................................................................................. El Sr. Espinàs és un home de seny, un dels tòpics que identifica els catalans. A què es refereix l’article quan diu: “El seny. Potser. Però com lliga això amb els folls que bramen la teva lletra, la més internacional de totes, en estadis de mig món?” ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. Analitza el títol. Seny(or).................................................................................................... ............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................

accat 13

ENS DEIXEN: L’any 2004 va morir un dels fundadors d’Els Setze Jutges: Miquel Porter i Moix. A principis de l’any 2007 ens ha deixat el que tenia el número quatre: Delfí Abella. Ja són dos els components que ja no viuen. Llegeix aquest article publicat al diari EL PERIÓDICO que li va dedicar el seu company de ruta Josep M. Espinàs i fes un comentari dels aspectes que t’indiquem.

Una veu en temps d’entusiasme La mort de Delfí Abella em porta a 45 anys enrere. Quan apareixien els Setze Jutges –cantants per afició, defensors del català i dels drets socials i polítics negats pel franquisme- i amb ells naixia la nova cançó. No es pot demanar que els joves d’avui sàpiguen qui era Delfí Abella ni que coneguin les característiques i la influència que va tenir aquella iniciativa. Els que vam posar-la en marxa esperàvem que s’hi afegís gent més jove que nosaltres –que ja teníem els nostres oficis– i amb vocació de professionalitzar-se com a cantants. Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra, Serrat, Llach són les afortunades conseqüències d’aquell modest però tossut impuls inicial. Paral·lelament, Raimon naixia al País Valencià. Es pot comprendre l’entusiasme de Miquel Porter, de Remei Margarit, dels qui havíem posat una petita primera pedra quan vèiem com es construïa el futur de la cançó en català. Delfí Abella, que havia format part d’un conjunt universitari de jazz, va assistir a un dels primers recitals pràcticament clandestins i s’hi va apuntar de seguida. Era un home –jove, aleshores– que sempre estava de bon humor, i ara penso que aquell tercet o quartet del principi ignorava l’enveja, l’afany de protagonisme, potser perquè ningú aspirava a ser artista, sinó a compartir una experiència absolutament nova, apassionant, carregada d’esperança. Gairebé sempre, quan vam començar, ens pagàvem la benzina d’un sis-cents per anar al poble que ens cridaven, i un entrepà per sopar, encara que alguns benemèrits organitzadors ens convidaven a pastes seques i vi dolç. Jo he vist, anys després, com alguns cantants de pop ja invertien molts diners d’entrada en magnífics equips de so. Així pot començar una carrera. Però un moviment –això va ser la nova cançó– potser només pot arrancar amb modèstia; en aquest cas, si un està disposat a cantar de franc amb el micròfon que cedeix el mossèn d’una parròquia. Delfí Abella era psiquiatre. Penso que alguns parents o col·legues no devien trobar gaire “convenient” que un psiquiatre sortís a cantar amb una guitarra als braços. Jo, al contrari, crec que amb aquelles cançons, aquella naturalitat, sense cap vedetisme i amb humor, el professional de la psiquiatria demostrava la seva salut mental i la seva qualitat humana. Va ser un excel·lent company d’entusiasmes en temps difícils. Descansa, amic, en la pau de la música.

El Sr. Espinàs ens diu que no es pot demanar que els joves d’avui sàpiguen qui era Delfí Abella. No obstant ara vosaltres teniu oportunitat de saber-ne alguna cosa. Mostreu-ho: Inicis musicals de Delfí Abella ............................................................................................ Caràcter................................................................................................................................. El moviment de La Nova Cançó va sorgir de la generositat. Explica algun fet que ho demostri ............................................................................................................................... .............................................................................................................................................. Aquest moviment va arrencar des de la modèstia per tant estaven disposats a cantar ........ .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. Quina fou la professió de Delfí Abella ................................................................................ Quina frase de l’article t’ha semblat més interessant .......................................................... .............................................................................................................................................. Dedica tu una frase a Delfí Abella i a La Nova Cançó ...................................................... ..............................................................................................................................................

accat 14

accat 15

“In crescendo”

En l’apartat anterior t’hem indicat el significat de la paraula decrescendo i el sentit que tenia per a nosaltres. Com t’hem explicat, els Setze Jutges van apagant les seves actuacions perquè: es retiren, van fent molts anys, ens deixen. Les seves creacions i actuacions van en decrescendo.

Ara bé, hem encapçalat aquesta pàgina amb l’expressió in crescendo que vol dir

“en augment” i si s’escriu en una partitura musical equival a indicar que augmenta el so gradualment. Per què aquest terme? Perquè, malgrat que tota la gent de La Nova Cançó ens van deixant, per una causa o altra, sorprenentment podem anar en augment.

AMB QUÈ COMPTEM? Amb la seva obra, amb les seves partitures, amb les

seves gravacions, amb els seus ideals manifestats a través de concerts, entrevistes, comentaris...

AMB QUI COMPTEM? Comptem amb vosaltres, alumnes d’ESO i de Batxillerat,

i amb tots els qui coneguin aquest Moviment de La Nova Cançó, per mantenir les seves cançons i el seu esperit. Hem de fer perdurable el que ha unit un poble reclamant llibertat tot expressant-ho mitjançant el cant i en català.

I estem convençuts que us unireu a aquest clam juvenil per mantenir els ideals que

ajuden a fer avançar els pobles en harmonia amb el seu tarannà i la seva idiosincràsia. Com que sabem AMB QUÈ COMPTEM i AMB QUI COMPTEM, posem

l’esperança en vosaltres i anirem in crescendo per conservar el patrimoni cultural, i per inclusió la música, d’ara i d’abans.

En aquest “In crescendo” cal fer dos apunts més, i ben importants: 1. El dia 13 d’abril de 2007 es va retre un homenatge d’agraïment als components

d’“Els setze Jutges” i a Lluís Serrahima, impulsor del grup. Van rebre, tots els membres d’aquest col·lectiu, la Medalla d’Honor en la categoria d’or, que és la màxima distinció que atorga el Parlament de Catalunya.

Els comentaris generals, arran d’aquest homenatge, convergiren en un aspecte:

havia arribat amb retard aquest reconeixement. Malgrat tot, malgrat tot -massa sovint hem de repetir aquesta frase- ha arribat el

moment de l’agraïment i el record dels qui s’han lliurat a causes nobles amb una arma pacífica, però que també guanya batalles: la cançó.

J.J. Navarro Arisa en un article periodístic escrivia “Alguns poden haver pensat

que l’homenatge arriba massa tard, però el país sempre serà a temps de retre homenatge als qui van demostrar que la insubmissió contra la dictadura i la recuperació de la llengua i les llibertats eren opcions possibles, fins i tot enmig de les circumstàncies més desfavorables. Els Setze Jutges mereixen ser honorats per haver obert i explorat els camins de la llibertat”

accat 16

2. Segon apunt.

En aquest capítol hem dit que comptàvem amb vosaltres per anar in crescendo

Després d’aquest homenatge institucional, de tot el que s’ha escrit sobre aquest moviment, sobre aquesta època que es recorda amb tanta emoció i que als qui hi van participar com oients i com a part d’un poble se’ls hi posa la pell de gallina veient les imatges i els vídeos, encara tenim més motius per mantenir l’esperança. El filòleg Joan Solà ens marca unes fites que cal que considerem. Les transcrivim perquè se’ns encomani el seu esperit i per anar fent gran i imparable aquest in crescendo. “La millor manera d’homenatjar-los és continuant la multifacètica operació; fent sorgir altres grups, altres moviments que connectin de nou amb el nostre poble, que el deixondeixin, el sotraguegin, l’emocionin, amb noves paraules d’amor, amb noves estaques sempre que convinguin. Es tracta de creure’ns col·lectivament tot això, de no tornar a fer el boicot durant vint, quaranta anys, a moviments d’aquesta mena; de crear la infraestructura necessària perquè tot això sigui “natural” i no pas excepcional”

in crescendo in crescendo

in crescendo in crescendo

in crescendo in crescendo

in crescendo in crescendo in crescendo in crescendo in crescendo in crescendo

accat 17

REPERTORI DE CANÇONS

• Partitures de La Nova Cançó • Partitures conseqüència de La Nova Cançó

& b c

Andante q»•¢

Fa

Œœ œ œ œ

Si_em dius a - déu,

sol m

œ Œ Œ œ œ

vull que_el

la m

œ œ œ œ œ œ œ

di - a si -gui net i clar,

Si b

œŒ Ó

Fa

Œœ œ œ œ

que cap o- cell

& b

sol m6

œ Œ Œ œ œ

tren -qui

la m

œ œ œ œ œ œ

l'har -mo - ni - a del seu

Si b

.œ ‰ Ó

cant.

Fa

Œ œ œ œ

que tin - guis

sol m

.œ

‰ Œ

œ œ

sort i que

& b

Si b11

œ œ œ œ œ œœ

tro - bis el que t'ha man - cat

Do

œ Œ Œ œ

en

Fa 6

˙Ó

mi.Œ

œ œ œ∑

œ œœ œ œ

œ

œœ

Œœ œ œ œ

Si_em dius "et vull",œ

& b

sol m16

œ Œ Œ œ œ

que_el sol

la m%œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ

fa -ma -

ci_elnis

di -un

aca -

moltmí

méspla -

llarg,ner,

Si b

œœŒ Ó

Fa

Œ œœœœ œœ

œœ

i_ai -ni_es -

xí,tels

ro -d'ar -

bargent,

sol m

œœ Œ Œ œœœœ

tempsni_un

alde -

& b

la mSi b21

œœ œœ œœ œœ œœ œœœœ

tempsmà

d'unple

re -de

llot -pro -

ge_a -me -

tu -ses,

rat.sols

œœ Œ Ó

Fa

Œ œœ œœ œœ

Queun

tin -poc

guemde

sol m

..œœ

‰ Œœœœœ

sort,sort,

quei_que

tro -la

& b

Si b25

œœœœ œœ œœ œœ œœ

œœ

bemvi -

totda_ens

eldo -

que_ensni

vaun

man -ca -

carmí

Do

œœ Œ Œ œœ

a -ben

Fa

˙̇ Ó

hir.llarg.

Ójœ œ Jœ

I_ai - xí pren

Si b˙Jœ œ

Jœ

i_ai - xí pren

& b

Do 730

œ œ œ œ

Fa La 7

œ œ œ œ œ œ œ œ

tot el fruit que_et pu - gui do - nar

re m

œŒ œ œ

el ca -

sol m

œ œ œ œ œ œ œ

mí que_a poc a poc, es - crius

& b

Do34

˙ œ œ œ

per de - mà.

Fa

.œ ‰ Ó Ójœ œ J

œœ

Que de - mà

Si b˙̇

J

œœ œœ

J

œœ

que de - mà

Do 7œœœœ œœ œœ

& b

Fa La 739

œœ œ œœ œœ œœ# œœ œœ

œ

œ

man - ca - rà_el fruit de ca - da pas;

re m

œ

œŒ œœ

œœ

per ai -

sol m

œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ

xò, mal - grat la boi - ra, cal

& b

Do42

˙̇ œœœœ

ca - mi -

FiFa

ww

nar.

Si b

œœœœ œœ œœ œœ

Do 7

.

.˙˙ œœ

re m

ww

Si b

œœ

œœ œœ œœ œœ

& b

Do 748

.

.˙˙ œœ

Fa

œœ

œœœœ œœ

œœ

Si véns amb mi,

De a la Fi , perdent-se.%œœ Œ Œ œœ

œœ

no de

Que tinguem sortLluís Llach

& 812 ..

qk»∞ºLarghetto

Do

Ó . Œ jœ œ

jœ

I_a - vui que_et

Sol La m

œ

jœœ jœ

jœ

‰ jœ œ#

jœ

puc fer_u - na can - çó re - cor - do

&

Re 7 Sol3

œ#jœ œ

jœ œ‰ Œ ‰

quan vas ar - ri - bar

Sol 7 Do

Œ jœ œ

jœ œ Jœ œJœ

amb el mis - te - ri dels sen -

Re m. 7 Sol 7jœ‰Jœ œJœ œ

Jœ œ œ œ

zills, els ulls in - quiets, el cos al -

&

Mi6

œ‰ Œ ‰ Œ j

œ œjœ

tiu; i_amb la ri -

La m Re m.

œ jœœ jœ

jœ‰ jœ œ

jœ

a - lla dels teus dits va - res om -

Sol Do

œ jœœ jœ

jœ‰ jœ œ

jœ

plir els meus a - cords amb ca - da

&

Fa Sol 79

œjœ ‰ œ œ .œ

Œ jœ

no - ta del teu nom, Lau -

Do

œ

‰ Œ ‰ Œ jœ œ

jœ

ra. M'és tan di -

Sol La m

œ

jœœ jœ œ

‰œ œ# œ

fí - cil re - cor - dar quants es - ce -

&

Re 7 Sol Sol 712

œ#jœ œ

jœ œ‰ Œ ‰

na - ris han sen - tit

Do Re m. 7

Œ jœ œ

jœ œ J

œ œJœ

la nos - tra_an - goi - xa per l'a -

Sol 7jœ‰Jœ œJœ œ

Jœ ‰ œ œ

vui, la nos - tra jo - ia pel de -

&

Mi15

œ‰ Œ ‰ Œ j

œ œjœ

mà.... A ca - sa,_en -

La m Re m.

œ jœœ jœ

jœ‰‰œ œ œ

mig de tants com-panys, o_a_un trist e -

Sol Do

œ jœœ jœ

jœ‰ ‰

œ œ œ

xi-li, mar en- llà, mai no_ha man-

&..

Fa Sol 718

œjœ ‰ œ œ

jœ‰ ‰ Œ j

œ

cat el teu a - lè, Lau -

Do1

jœ œ

Œ ‰ Œ jœ œ

jœ

ra. I si l'at

Do2

jœ œ

Œ ‰ Ó .

LauraLluís Llach

I si l'atzar et porta lluny,que els déus et guardin el camí,que t'acompanyin els ocells,que t'acaronim els estels;i en un racó d'aquesta veu,mentre la pugui fer sentir,hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

& 43

q»¡¢¢

La m

Allegro

jœjœ œ œ

L'A - vi Si -

Mi

œ œ œ

set em par -

La m

.˙

la -

.˙

va

JœJœ œ œ

de bon ma -

œ œ œ

tí al por -

Mi

.˙

tal

&

8

∑

Re mjœjœ œ œ

men - tre el

Mi

œ .œJœ

sol es - pe -

La m

.˙

rà -

.˙

vem

Fa

œ œ œ

i_els car - ros

Mi

œ# .œ#

jœ

vè - iem pas -

&

La m15

.˙

sar.

∑jœjœ œ œ

Si - set que

Mi

JœJœ œ œ

no veus l'es -

La m

.˙

ta -

.˙

ca

.œJœ œ

on es -

&

22

œ .œjœ

tem tots lli -

Mi

.˙

gats?

∑

Re mjœjœ œ œ

si no po -

Mi

˙ œ

dem des -

La m

.˙

fer -

.˙

nos_en

Fa

œ œ œ

mai no po -

&

rit.Mi30

œ# œ# œ

drem ca - mi -

La m

.˙

nar!

Rem 6 Re m

œUœU

œ

U

Si_es - ti rem

a tempoMi%

˙ œ#

tots, e -

˙ œ#

lla cau -

La m

.˙

rà

œ œ œ

i molt de

Mi

˙ œ#

temps no

~~~~~~~~Glissando

&

38

˙ œ#

pot du -

La m

˙ Œ

rar,

jœ .œ œ

se - gur que

Rem 6˙ œ

tom - ba,

Œ œ œ

tom - ba,

La m˙ œ

tom - ba,

Œ œ œ

ben cor -

Mi

˙ œ#

ca - da

&

46

˙ œ#

deu ser

La m

˙ Œ

ja.

œ œ œ

Si jo l'es -

Mi

˙ œ#

ti - ro

˙ œ#

fort per_a -

La m

.˙

quí

œ œ œ

i tu l'es -

Mi

˙ œ#

ti - res

&

54

˙ œ#

fort per_a -

La m

˙ Œ

llà,

jœ .œ œ

se - gur que

Rem 6˙ œ

tom - ba,

Œ œ œ

tom - ba,

La m˙ œ

tom - ba

Œ œ œ

i_ens po -

&..

Mi61

˙ œ#

drem a -

La m

˙ œ#

lli - be -

.˙

rar.Œ

œ œ .œ .œj

œ

‰œ œ

1

.œ .œ

&.. .. ..

La m67

.˙

rar.

2

∑

La m

.˙

rar.

Al i 4ª vegada.

3

%œ œ œ

Si_es - ti rem

La m4

œ Œ Œ

rar.

Lluís Llach

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,i quan la força se me'n vaella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podridaperò és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida.Torna'm a dir el teu cant:

L'Estaca

L'avi Siset ja no diu res,mal vent que se l'emportà,ell qui sap cap a quin indreti jo a sota el portal

I mentre passen els nous vailetsestiro el coll per cantarel darrer cant d’en Sisetel darrer que em va ensenyar.

& bbb c ..

Mi b 6 Fa

Lento

∑

Si b Mi b 6

∑

Mi b

œ œ Œ ‰jœ

3

œ œ œ

E -E -

llalla

em va_es -qui

ti -sap

maron

Do m

œ Œ Ó

tant....és

& bbb

Si b 75

‰ jœ œ œ

jœ .œ

Joe -

mella

l'es -qui

ti -sap

mo_en -on

Mi b

œ œ Œ Ó

ca -pa -

ra.ra.

jœ .œ

3

œ œ œ

Ple -La

gatsvaig

vamper -

tra -dre_i

ves -mai

Do m

œ Œ Ó

sarmés

& bbb

Fa m 7 Si b 79

Œœ œ

3

œ œ œ

u -he

nator -

por -nat

taa

tan -tro -

Mi b

œ œ Œ Ó

ca -bar -

da.la.

Mi b 7/9 Mi b 7/9 m

œ œ Œ3

‰ œ œ

3

œ œ œ

E -Pe -

llarò

comso -

usvint

hoen

po -fer -

drése

La b 6 Si b 7

œ Œ Ó

dirfosc

& bbb

Do m 9/13 Do m13

œ œ ‰jœ

3

œ œ œ

e -de

ralluny

totm'a -

elrri -

meuba_u -

món,na

La b Si b 7

œ œŒ Ó

lla -can -

vorsçó.

Mi b

Œ

3

œ œ œ .œjœ

quanVelles

enno-

lates

llarvells

cre -a -

Si b 7

jœ œ

jœ

3

œ œ œ

mà -cords

vem no - mésvelles

pa -pa -

rau -rau -

œ Œ

& bbb

Mi b 17

œ œ œ ˙

lesles

d'a -d'a -

mor.mor.

Si b 7

Ó ‰ .rœ

3

œ œ œ

Pa - rau - les d'a -

Mi b Si b 7

œ ‰Jœ

3

œ œ œ

mor sen - zi - lles i

Mi b

jœ .œ œ œ

3

œ œ œ

ten - dres. No_en sa - bí - em

& bbb

La b 21œ‰ Jœ

3œ œ œ

més, te - ní - em quin -

Mi b

œ ‰Jœ

3œ œ œ

ze_anys. No_ha - víem tin - gut

Si b 7

.œ œ ˙

3

œ œ œ

mas - sa temps per a

& bbb 4

2 c

Mi b 24

œ œ œ œ œ

3

œ œ œ

pren - dre'n tot just des - per -

Si b 7

jœ œ

jœ

3

œ œ œ

tà - vem del son dels in -

Mi b

.œ œ

3

œ œ œ

fants. En te - ní - em

& bbb c

Mi b Si b 727

œ ‰Jœ

3

œ œ œ

prou amb tres fra - ses

Mi b

jœ .œ .œ œ

3

œ œ œ

fe - tes que_ha-ví - em a -

La b

œ‰ Jœ

3œ œ œ

près d'an - tics co-me -

Mi b

œ ‰Jœ

3

œ œ œn

diants. D'his - tò - ries d'a -

& bbb ..

Si b 7/9 Si b 731

œA ‰jœ

3

œ œ œ

mor, som-nis de po -

Mi b

jœ .œ œ œ œ œ

e - tes, no_en sa - bí - em

Si b 7

œ‰ jœ .œ

jœ

més, te - níem quin -

Mi b

.˙Œ

ze_anys....

Paraules d'amorJoan Manuel Serrat

& bbc 4

2

œ

Al

.˙3

œ- œ- œ-

vent, la ca - ra_al

.˙3œ- œ- œ-

vent, el cor al

œ œ ˙ œ^

vent, les

& bb42 c

5

œ^œ^

mans al

.˙3

œ- œ- œ-

vent, els ulls al

˙jœ jœœ œ

vent, al vent del

3

œ œ œ ˙œ

món. I

& bb

42 c

9.˙

3

œ- œ- œ

-

tots, tots plens de

.˙3œ- œ- œ-

nit, bus - cant la

œ œ ˙ œ^

llum, bus -

œ^œ^

cant la

& bbc

13.˙

3

œ- œ- œ-

pau, bus - cant a

˙jœ jœœ œ

Déu, al vent del

3

œ œ œ ˙ ‰jœ

món. La

œ# œ ˙

3

œ œœ

vi - da ens dó - na

& bb

42 c

17

œ œ ˙jœ Jœ

pe - nes, ja_el

œ ˙ œ

néi - xer, és

œ œ

un gran

.˙Jœ-

Jœ

plor. La

& bb

45 c

21 3

Jœ# œ ˙

3

œ-œ- œ-

vi - da pot sê_a-quest

.˙3

œ- œ- œ-

3œ œ œ

plor. Pe - rò no - sal - tres al

.˙3

œ- œ- œ-

vent, la ca - ra_al

.˙3œ- œ- œ-

vent, el cor al

& bb

42 c

25

œ œ ˙ œ^

vent, les

œ^œ^

mans al

.˙3

œ- œ- œ-

vent, els ulls al

˙jœ jœœ œ

vent, al vent del

& bb

42

29 3

œ œ œ ˙œ

món. I

.˙3

œ- œ- œ

-

tots, tots plens de

.˙3

œ- œ- œ-

nit, bus - cant la

œ œ ˙ œ^

llum, bus -

& bb42 c 2

333

œ^œ^

cant la

.˙3

œ- œ- œ-

pau, bus - cant a

˙jœ jœœ œ

Déu, al vent del

3

œ œ œ ˙

3

œ- œ- œ-

món, bus - cant a

& bb23 c

37

.˙œ- œ- œ

-

Déu. Al vent del

w

món!

w w

Al vent!Raimon

� � � � �

�� ���� �I� �� ��� �� � � �

���

� ��

�

�� ���� �I�� � �� ����

��

� �

���

�� ���� � �� �� �

��

�� ���

�b

�� ���� �I� �� ����� ����� � � � � �

��� �

��� �� ��� �� ����

����

��

� ��� � ���

��

�� ����

��

� � �

���

� �� �� ��� � �� ����

��

�� !� �� ����

��

��

� �

���

��

" �� ��� � ���� ���

�

��� �� !���� ��

��

�� ��#

��

� � � � �

���b

� �� ��� ��� ����� �� ��� � � ��� � ����

�

� � �

��

��

$�� ��I�� ��� ��

$�� ��I�� ��� �� ����

����

"b

���� �� ��� ���I�

�� ��� ���I�

�b

�� �� %���

�� �� %���

�� � � �

� � � �

���� �������������

���������

��

��

� ��� ���I� !�

� ��� ���I� !� ���I�

"b

���I� � �� ����

� �� ����

�b

� � �

� � � �

���

�� ���� ��� ��� � ���

��

� ���

�b

�� ���� � &� ��� ����

�

� � � � �

���

œ œ œ œ œ œ œ

�����

�������'������

œ ˙ œ œ

�

˙ œ œ œœ ˙ œ œ œ œ

��

w

��

œ œ œ œ œ œ œ

�

œJœ œ œ œ

�

˙ œ œbJœ

��

wœ œ œ œ œ œ œ

�

.œ œ œ œ œ

�

��

w

��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œjœ

�b

œb œ œ œ œ œ œ œ œœ

Jœ

œœ

�

œ .œJœ œ œ

��

��

(�I�� �� )��� ��

(�I�� �� )��� �� !�

˙����

"b

!� ��� �I�� ���

��� �I�� ���

�b

� ��� ����

� ��� ����

�� � �

� � �

��

�� �� �� �� ��

�� �� �� �� ���

"b

��� �� � ����

�� � ����

�b

� �

� �

��

��

$�� ��I�� ��� ��

$�� ��I�� ��� �� ����

"b

���� �� ��� ���I�

�� ��� ���I�

�b

�� �� %��

�� �� %���

�� � � �

� � � �

�

��

� ��� ���I� !�

� ��� ���I� !� ���I�

"b

���I� � �� ����

� �� ����

�b

� � �

� � �

��

�� ����

����

�I� �� ��� �

��

� ��

�b

�� ����� � � � � �

�

�I��� � �� ����

�

�� ����

����

� �� �� �� � �

����

�� ����

�b

�� ���� � &� ��� ����

�����

� �

*��'��������+

"��������'��������������������������������������������������%��

�����������,������,�����������������!���������������, �����������,�

��-��������!���

����������������������������������������������������������������.������������/� ���0��)

� � � � �� � � �

��

��� � �� � � �

���� �

�� ���

�

� � � �� � ��

�

�� ��� � � � � �

����

��� ��� �� ��� ��� �

�

��� �� �� �� ����

�

� � � � �

���

��� �� �� ��� � ���

�

��� ���

�

� �� ��� �� ��� �

�

�� ����� � �

����

��� �� ���I� �� ��� ���

�

���� � ��I�� �� �����

�

� � � �

���

��� ��� �� � ���

���� �

�I� ��

�

�� �� �� ��� ��� ��

��

��! ��� � � � �

���

��� � �� ��� ��� �� ��� �

�

�� �� ��� ��� �� �� ��� ���� � � � � � �

��

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

����

œœ œ ˙

�

� ����

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���

œœ

œ œœ

œ

�

�� �#� � ��$�� � � �

���� �� ����� ��� �

��

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

��� ��� �� ���

�

�� �� ��� ��� � ���� ���� � � �

��

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

œœ œ ˙

�

� ����

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���

œœ

œ œ

œ

�

�� �#� � ��$�� � � �

��

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

�� ��� � ��

�

��� �� �� ��� �I� ���� � ��

�

� � � � � �

��� � � �� � � �

���

%�� ��� ��� � ���� ����

���� �

�� ����

�

��� �� ��� �� � ��I��

�

��� ���� � � � � � �

���

��� �� ���� �I�� ��� ��

�

��� � �� �����

� �

%�� ��� ��� �� �� ��� � � � �

�

��� � � ��I��

�

&� ��� �� ���

�

�� ��

��

��� ��� �� �� �� ��� � � � � � � �

���

� � � �� #�

� �

'� �#� �� ��� ��� ����

����

�

�# ���� � �

���

�� �� ��� ��� ��� ��I���

��

��� ����

�

��� � �� ��� ��� �� ��� �� � � � � � �

���

�� �� ��� ��� �� �� ��� ���

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

����

œœ œ ˙

�

� ����� � � � �

�

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���

œœ

œ œœ

œ

�

�� �#� � ��$�

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

��� ��� �� ���� � � � �

��

�� �� ��� ��� � ���� ���

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

œœ œ ˙

�

� ����� � �

��

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���

œœ

œ œ

œ

�

�� �#� � ��$�

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

�� ��� � ��� � � � �

���

��� �� �� ��� �I� ���� � ��

�

Œ œ œ œ œ œ� �

����

����(��()������

œ œ œ œ œ œ

��

�

� � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ œ

�

œ œ œ œ œ œ

�

œ œ œ œ œ

��

œ œ œ œ œ œ œ

�

œ œ œrœ# œ œn œ

� �

�

���

œœ œ œ œ œ

�

'� �#� �� ��� ��� ����

œ

����

�

�# ��� �� �� ���

�

��� ��� ��I���� � �

����

��� ����

�

��� � �� ��� ��� �� ��� �

�

�� �� ��� ��� ��� � � � � �

���

�� ��� ���

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

����

œœ œ ˙

�

� ����

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���� � � � � �

��

œœ

œ œœ

œ

�

�� �#� � ��$�

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

��� ��� �� ���

�

�� �� ��� ���� � � � �

���

� ���� ���

œœ

œœ

�

"� �#� �� ��

œœ œ ˙

�

� ����

œœ

œœ

�

��� ���I�� �� ���� � � �

���

œœ

œ œ

œ

�

�� �#� � ��$�

œ

œœ

œœ

��

��� ���� � ���

˙

�

�� ��� � ��

�

��� �� �� ���� � � � � �

��

�I� ���� � ��

�����

� �

œœ œ

œ

œ

�

* ���� � ��� � � � �

���

œ

� � �

œœ œ

œ

œ

�

* ���� � ��

œ

�

� �

��� � �

* ���� � ��

�����

� �

��(����)�(���(������!(�(��(�������(�(��(���������#(��(��(�� #(

��������(�(+"�(�#�(��(��(����+�(��(�(���(���(���������(��(����(+������

�(�������+(,�(������-�(����(���(� �(�����������(.*/*�*0*(��(���(%���

((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((1������(���(�� ��(�#��2(�����

������(�� #(���)���3

���(%��(�("�(�#�(��(��(����

*���3(/��$�(�� ���&

�� #(������(��(����3(4����(0���(�.(567�89

%��(�������(��(��������('�*�

œ œ œœ œ œ

� � ��

������������

œ œ œ œ œ œœ œ

� � ��

œ œ œœ œ œ œ

� � ��

œjœ œ œ œ œ œ œ œ

� � ��

�����

�������

�

œ

jœ

œ

j

œœ œ œ œ œ œ

� � ��

œ

jœ

œ

j

œ œ œ œ œ

� � ��

œ

jœ

œ

j

œœ œ œ œ œ œ

� � ��

œ

jœ

œ

j

œ ˙

� � ��

�

œ œ ˙

� � ��

œ œ ˙

� � ��

œ œ ˙

� � ��

�

œ œ ˙

� � �� ����

�

��� � ��

��� �I� �I��� ���

� � ��

���� ��� �� � � ��I� �� � ��

� � ��

� � � �� ��� � ���� � � � � � � � � �

��� � ��

�I��� � �� ��� �� �� ��� ��

� � ��

��� �� �� �� ��� �����

� � ��

�� ��� !� � �� �� ���� � ��� � � � � � � � �

��

œ

� � ��

�� � � !� ��� � �� ��� �

œ œ œ œ œ ˙

� � ��

��� �� ��� �� �� ����

�

"I� �� �� �# �� � � � � � � � � �

��

œn œ œ œ œ œ

$

�� !�� �� �� � �

œ œ œ œ œ œ

�

���� �� � ��� ��� !�

��

��# �� ���� � � � �

�������� � � ��

�� %� ��I� ��! &��'

� � ��

��� %�� �� �� ��' (� )�� � � �

�������������������� � ���� ��

��� � ��

�� �� �� *�� � ��� �� ����

� � ��

��I�� ����� � � ����� +

� � ��

�� � �� �� ���

����

� � � � � �

��� � ��

�� � �� �� �� �� ���� �

œ

� � ��

�, �� � � �� ��� � ��� �

œ œ œ œ œ œ ˙

� � ��

�� �� �� �� -) � ��#�� � � � � � � � �

���

"I� �� �� �# �

œn œ œ œ œ œ

$

�� !�� �� �� �

œ œ œ œ œ œ

�

���� �� � ��� ��� !�� � � � � � �

���

��# �� ���

œœ

œ œ

������

������������

œ œ œjœ œ

œœ œ œ

� � ��

œ œ œ œ œ œœ œ

‰

œ œ

� � ��

�

��

œ œ œ œ œ œ œœœ œ œ œ

� � ��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

� � ��

œœ œ œ

œ œ

œœ œ

œœ œ

œœ œ œ

œœ œ

� � ��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ‰

œ œ

� � ��

��

œ œ œ œ œœ œ œ œ œ

� � ��

œ œ œ œ œ œ ˙

� � ��

œ œ ˙

� � ��

����� ������� �

œ œ ˙

�

��� � ��

��� �I� �I��� ���

���� � � ��

���� ��� �� � � ��I� �� � ��

� � ��

� � � �� ��� � ����� � � � � � � � � � �

��� � ��

�I��� � �� ��� �� �� ��� +

� � ��

�� � �� �� ���

� � ��

�� �� !� *�� � !� ���� � � � � � � �

��

œ

� � ��

�, �� � � �� ��� � ���� �

œ œ œ œ œ œ œ ˙

� � ��

�� �� �� �� -) � ��#�

�

�I� �� �� �# �

���

� � � � � � � � � �

��

œn œ œ œ œ œ

$

�� !�� �� �� � �

œ œ œ œ œ œ

�

���� �� � ��� ��� !�

����

œ

��

��# �� ���

�����

�������

� � � � �

��

œ œ

jœ

œ œ œ

� � ������

œ œ œ œ œ œœ œ

� � ��

œ œ œœ œ œ œ

� � ��

œ œ œ œ œ œ œ œ

� � ��

��

œ œœ

œœ œ œ œ œ œ

� � ��

œ œœ

œ œ œ œ œ

� � ��

œ œœ

œœ œ œ œ œ œ

� � ��

œ œœ

œ ˙

� � ������

��� ��������

��������� ���������������������������������������������������������

���������������������������������������������������������������������

������� ���������������������!� ���"��

����������������������������������������������������������������#������������$�����%���&

�

��

�

��� ��� ��

��� ��� ��� ���

� �

�� � � ��� �� ��� � ������ � � � �

��

��� � � � �� ���� ��� �� ���

����I�� ��� � ��� �� ��� ��

�

��� � � ��� ��� � �� �� ���� � � � � � � �

��

�I� ��� �� �� ��� �� ��

�

�� � �� ��� ��� ��I�� �� ���

�� � � � ��� �� ��� �� ���� � � � � � � �

���

���� ���� � ��I��� � �I� ��� �

�

����� ����� !�I�� ��� � ���� � ���

� �"� �� � � � ��� � � � � �

���

���� �� � �� ��� ���I�� �� � �I��

�

�� �� �� �� �

œ œ œ œ œ œ œ

� �

���� ��� �� ��I��� ���� #� $

����

� � � � � � � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ ˙

�

��� ��I�� �� �� �� ��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ� �

� �

��� �� � �I�� ��� � �� �� �� �� �� �� %��

œ

�

� �� � �I�� � � � � � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ

� �

���� ��� � � �� ��� ��I�� ���

œ œ œ œ œ

�

�� � � ��� ��� � �I ��

� �

��� ��� �� �� �� � � �� ��� ��I ��� � � � � � � �

���

��

œœœœ

œœœœ

œœ œœ œœ œœ

�

��

�

��� ��� ��

��� ��� ��� ���

�

� � �

������ � ��������

��

& ��� � 'I��� � � ��� �� ����

���� �

� � ����� �� �� �� ��� ����

�� ��� % �� �� ���� ����� � � � � � � �

���

� �I�� ( � �� �#I�� � � �� ���% ���(�

œ œ œ œ œ œ œ œ

�

����� � � �I� ��� ��� �� ��

œ œ œ œ

�

�� �'I� � ) � �� �#I� ����� � � � � � � �

��

œ

*� �#I � ���� �� �� �� �����

�

� � �� �� ��I�� ��� ���

�

����� � � � ���% � �� ��I��� ������ � � � � �

��

#� �� ��� �� � �I� ��

�

%��� �� � �� ��� ���I�� �� � �I��

�

�� �� �� �� �� � � � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ

� �

���� ��� �� ��I��� ���� #� $

����

œ œ œ œ œ œ œ ˙

�

��� ��I�� �� �� �� ��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ� �

� �

��� �� � �I�� ��� � �� �� �� �� �� �� %��� � � � � � � � � � �

��

œ

�

� �� � �I�

œ œ œ œ œ œ œ

� �

���� ��� � � �� ��� ��I�� ���

œ œ œ œ œ

�

�� � � ��� ��� � �I �� � �

��

�

� �

��� ��� �� �� �� � � �� ��� ��I ��

�

�� ��

��� ��� ��

����

�� � � � �

��

��� ��� ��

��� ��� ��� ��� ��� � �

��

��� ��� ��

��� ��� ��

��� ��� ��� ���� � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ

+

���� ��� �� ��I��� ���� #� $

����

œ œ œ œ œ œ œ ˙

,# �

��� ��I�� �� �� �� ��� � � � � � �

�

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

�

�

+

��� �� � �I�� ��� � �� �� �� �� �� �� %��

œ

�

� �� � �I�

œ œ œ œ œ œ œ

+

���� ��� � � �� ��� ��I�� ���� � � � � �

��

œ œ œ œ œ

,# �

�� � � ��� ��� � �I �

�

+

��� ��� �� �� �� � � �� ��� ��I ��

�

��� � � � � �

��

œ œ œ œ œ œ œ

+

���� ��� �� ��I��� ���� #� $

œ œ œ œ œ œ œ ˙

,# �

��� ��I�� �� �� �� ��

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

�

�

+

��� �� � �I�� ��� � �� �� �� �� �� �� %��� � � � � � � � � � �

��

œ

�

� �� � �I�

œ œ œ œ œ œ œ

+

���� ��� � � �� ��� ��I�� ���

œ œ œ œ œ

,# �

�� � � ��� ��� � �I �� � �

��

+

��� ��� �� �� �� � � �� ��� ��I ��

�

�� ��

����

� � � � �

�+

��� ��� ��

,# �

��� ��� ��

+

��� ��� ��� ���

�

��� � � �

�-�� ���%�-� �-�������-�-��-������ ��-�-��-�����������"-��-��-����"-

���������-�-(��������(�-���-�-��-� ��-� �������-��-����-(��������(-��-

������. ����

----------------------------------------------------------------/��������-���-�����-�"�0-

1������-������-��%����-����-���-#�-������

& b c..

Fa %

∑

Fa

Œ œ

3

œ œ œ

1.En

2.Quan

laComno_hiEm

ter -etsi -

que -

ra_hu -pucguisda -

Si b

.œJœœŒ

mi -es -al

ré_a -

da_es -ti -

ma -tra -

cric:martí,pat

& b

Fa4

Ó

3

œ œ œ

ne -sillà -e -

na_es -degri -bri

ticmi_es -mesd'a -

œ

les

Si b

.œJœœŒ

boigtàses

ques -

pertanper -ta

tu.lluny.dranllum.

sol m

Œ ‰Jœ

3

œ œ œ

EmSer -

Ser -

pas -vilen -vil

soi_a -trei_a -

elsca -laca -

Si b

jœ .œ œ œ œ

di -bat,plu -bat,

es

ja

es -boigqueboig

pe -percauper

& b..

Mi b Si b8 1

˙ ˙

rantrà

laa -

Do 7

˙

nitvui.

Fa2

w

tu.tu.

∑

Do

Œ œ œ œ œ œ œ

Sé molt bé que des d'a -

& b

re m11jœœJœ œ œ œ

quest bar jo no

Si bœ œ œ œ

Jœ œ

Jœ

puc ar - ri - bar_on ets tu,

Fa

œ Œ Ó

Do

Œ œ œ œ œ œ œ

prô dins la me - va co -

& b

re m15jœœJœ œ œ œ

pa veig re - fle -

Si bœ œ œ œ

Jœ œ

Jœ

xa - da la te - va llum.

Fa mi m

œ ‰ jœ

jœœ jœ

Me la beu - ré.

re m

∑

& b

sol m19

Œ ‰jœJœ œ

jœ

Ser - vil i_a - ca -

Si b

œ œŒ Œ

œ œ

bat, boig per

Fa

w

tu.

a la

i segueix∑

& b

sol m24

%

Œ ‰jœJœ œ

jœ

Ser - vil i_a - ca -

Fa Si b

œ œŒ Œ

œ œ

bat, boig per

Fa

w

tu.

Boig per tuMúsica: Pep SalaLletra: Carles Sabater Pep Sala Joan Capdevila

accat 37

Dibuixa.... Escriu... Reflexiona... Dibuixa o enganxa una fotografia o una caràtula del teu cantant o grup preferit que cantin en català. Copia la lletra, o un fragment, d’una de les cançons actuals cantades en català. Els cantants o grups actuals, creus que també aporten uns ideals com els de La Nova Cançó? o només composen com a font d’entreteniment i amb fins lucratius?

accat 38

Audició George Gershwin (Nova York 1898-Los Angeles 1937)

Durant el segle XX es van produir grans canvis en el panorama musical per l’entrada de diversos estils, provinents de molts llocs i cultures. També en la línea més clàssica hi va haver un canvi ben destacat. Recomanem escoltar Gershwin perquè, encara que no sigui contemporani del moviment de La Nova Cançó, va ser un compositor molt creatiu i transgressor. És un precursor. Es va inspirar en la música popular nord-americana, el blues, el jazz, elements que van influir en la música posterior. Destacà com a compositor, director i pianista. És, especialment, un autodidacta, bo i tenir una formació donada pel seu mestre Charles Hambitzar que li feu conèixer els compositors de piano des de Listz fins a Debussy. Quan va viatjar a Europa volia rebre classes de Ravel, però el propi Ravel considerà que no calia per no malmetre el seu instint musical. La música de Gershwin forma part de l’estil jazz simfònic. Destacà en diferents gèneres musicals: OBRES VOCALS: Va compondre prop de trenta cançons, entre elles la coneguda “Amèrica” ÒPERA: En la composició d’òperes destacà per la seva originalitat. Féu una síntesi entre:

- l’òpera lírica europea - les cançons que tenien el seu origen en les comèdies musicals nord-americanes

Un exemple ben original és l’òpera Porgy and Bees. Intenta reflectir la vida de les ciutats dels EE.UU. amb tota la problemàtica social a través d’una història d’amor i desamor. Es basa, en gran part, en ritmes de jazz. És una obra de gran creació. Algunes cançons, com Summertime, esdevingueren molt populars. Aquesta òpera és freqüent en els repertoris internacionals. Fou estrenada a Barcelona l’any 1955. MUSICALS: Aquest gènere és una fórmula de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i als EE.UU. També Gershwin destacà en aquest gènere. Una de les seves composicions més conegudes és Lady be good inspirada en la música de jazz. MÚSICA INSTRUMENTAL: Cal destacar diverses obres: Rhapsody in blue per piano i conjunt de jazz en que fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics. El mateix Gershwin la va estrenar com a solista. La suite orquestral An american in Paris composta després d’un viatge a Europa, i Concert per a piano i orquestra. MÚSICA PER A CINEMA: La popularitat de Gershwin va ajudar a fer-se un lloc a Hollywood. Fou també un bon compositor de bandes sonores.

accat 39

Llistat de recursos

LA NOVA CANÇÓ FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Garcia-Soler, Jordi (1976) La Nova Cançó. Barcelona: Edicions 62 Garcia-Soler, Jordi (1996) Crònica apassionada de la Nova Cançó. Barcelona: Flor del Vent Edicions Mestre, Bartomeu (1987) Crònica de la Nova Cançó. Palma: Universitat de les Illes Balears Planas, Xevi (2001) “La Cançó” a Història de la música catalana, valenciana i balear. Vol VII. Barcelona: Ed.62. pp 19-48 Porter-Moix, Josep (1987) Una història de la Cançó. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pujadó, Miquel (2000) Diccionari de la Cançó. De Els Setze Jutges al Rock Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Soldevila i Balart, Llorenç (1993) La Nova Cançó (1958-1987). Balanç d’una acció cultural. Argentona: L’Aixernador Edicions Stegmann, Tilbert Dídac (1979) Diguem no-Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien. Berlín: Rotbuch Verlag Torrent, Vicent (1990) La música popular. València: Edicions Alfons el Magnànim Vázquez-Montalbán, Manuel (1968) Antología de la Nova Cançó catalana. Cronologia i discografia a cura de Josep Porter-Moix. Barcelona: Ediciones de Cultura Popular Vilarnau, Joaquim (2006) Trencant el silenci. Els recitals de la transició. Barcelona: Mina FONTS AUDIOVISUALS Canet Rock (Francesc Bellmunt, 1975) La Nova Cançó (Francesc Bellmunt, 1976) 25 anys de la Cançó (TV3, 1986) Canet Rock Capítol 6 de la sèrie “Dies de Transició” (TV3, 2004) Totes aquelles cançons (TV3, 2004) El Woodstock català, 30 anys després (Enderrock, Febrer 2004) Rock&Cat. Més enllà de les cançons. Una pel·lícula de Jordi Roigé. Edita Utopia Global La Nova Cançó. Programa del Canal 33 “Mil·lenium”. Emès el 14 d’abril de 2007

accat 40

FONTS VISUALS ONLINE http://www.youtube.com (Nova Cançó, Els Setze Jutges, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Jaume Sisa, La Trinca…) CD Considerem prou coneguda la discografia dels cantants de La Nova Cançó. Llença´t de Lax’n Busto. Plou i fa sol de Sopa de Cabra (Cançó “Camins”) Directe a l’Espai, dintre del dvd MALACARA de Els Pets (Cançó “Jo sóc el teu amic”) Bondia de Els Pets (Cançó “Jo sóc el teu amic”) El senyor de les pedres de Sangtraït (Cançó “El vol de l’home ocell”) Gershwin, Rhapsody in Blue, An American in Paris, Concerto in F for Piano and Orchestra. Masters Classic. Us recomanem com a repertori per tenir en compte, encara que no sigui propi del tema d’enguany, les gravacions del COR VIVALDI i les d’AMICS DE LA UNIÓ, per la seva alta qualitat musical en el món coral juvenil. Cor Vivaldi: http://www.minorisa.es/corvivaldi Amics de la Unió: http://www.amicsdelaunio.org/amicsunio RETRATS Resposta de l’exercici de la pàgina 5:

1. Entrada 6 hores de Canet 2. 16 hores de Canet – 1a edició 3. Josep Maria Espinàs 4. Raimon 5. Raimon 6. Maria del Mar Bonet 7. Maria del Mar Bonet 8. Lluís Llach 9. Lluís Llach 10. Lluís Llach 11. Joan Manuel Serrat 12. Joan Manuel Serrat 13. Joan Manuel Serrat

accat 41

ANNEX

NADALES Obrim les portes a les nadales que arreu del món ressonen en aquestes festes!

És un fet ben internacional cantar-les i, alhora, ajuda a créixer en la fraternitat i en el

desig de pau que sentim en aquest temps tan entranyable.

Sabem prou que en les nostres Escoles i Instituts ens arriben alumnes de diverses

confessionalitats. Fer sentir la nostra veu ajuda a conèixer una realitat que també a

nosaltres ens agradaria descobrir-la si anéssim als seus països d’origen.

Deixar de cantar nadales empobriria el bagatge musical dels alumnes. És tan ric i

ampli el repertori de cançons de Nadal! Si ho deixem en mans dels “mass-media”

acabaríem reduint i repetint sempre el mateix tipus de cançons i desconeixeríem el tresor

musical que cada cultura guarda i que té al seu abast. Cal, a més a més, no caure en el

parany que cantant sempre les coses foranes som més universals, sinó que un fet tan

universal com és cantar, especialment en les festes assenyalades, cada cultura ho

expressa des de la seva peculiar manera de ser.

accat 42

&

ã

ã

ã

42

42

42

42

43

43

43

43

42

42

42

42

Veu

Idiòfonsmetall

Idiòfonsfusta

Membrana

q»§ªModerat sol7

.œ œ

El de -

Œ

Œ

Œ

Do Fa

œœœ œ

sem - bre con - ge -

œ œ

∑

∑

Do la re

œ

,

œ œœ œ

lat con - fús es re -

œ Œ Œ

Œ œ œ œ œ

∑

sol7 Do sol7

œ œ

,

.œ œ

ti - ra. A - bril

Œ Œ Œ

œ œ Œ

∑

&

ã

ã

ã

42

42

42

42

43

43

43

43

42

42

42

42

Do Fa5

œœœ œ

de flors co - ro -

œ œ

∑

∑

Do la re

œ

,

œ œœ œ

nat, tot el món ad -

œ Œ Œ

Œ œ œ œ œ

∑

sol7 Do la

œ œ

,œ œ

mi - ra. Quan en

Œ Œ œ œœ œ œ œŒ Œ œ œ

mi Fa

œ œ œ œ

un jar - dí d'a -

œ œ œ œœ œ œ œœ œ œ œ

Do la

œ

,

œ œ

mor neix u -

œ œ œ œ œœ œ œ œœ œ œ œ

&

ã

ã

ã

mi Fa10

œ œ œ œ

na di - vi - na

œ œ œ œ

∑

∑

Do Fa

jœ

,

œ œ œœ

flor d'u - na ro ro

Jœ ‰ Œ

‰ œ œ œ œ

∑

Do Fa

jœ

,

œ œ œœ

ro, d'u - na sa sa

∑

Jœ ‰ Œ

‰ œ œ œ œ

Do Do

jœ

,

œ œ œ œ œ

sa, du - na ro, d'u - na

∑

‰ œ œJœ ‰

Jœ ‰ ‰ œ œ

&

ã

ã

ã

43

43

43

43

42

42

42

42

Do Do14jœ

,

œ œ œ œ

sa, d'u - na ro - sa

‰ œ œ œ œ‰ œ œ œ œœ œ œ œ œ

Fa sol7

œ ˙

,U

be - lla,

œ ˙œ ˙œ ˙

tremolo

la re

œ œœ œ

fe - cun - da_i pon -

œ œœ œ

@̇

sol7 Do

œ œ

ce - lla.

œ œœ œ

@̇

D.C.

D.C.

œ

U

œœœ@

El desembre congelatPop. Catalana

&

ã

ã

&

43

43

43

43

Flauta

Idiòfonsmetall

Idiòfonsfusta

Veu

Do

.œ

jœ œ

mi fa sol

.˙Œ Œ œ

.œ

jœ œ

QuèTam

Què lilipa -

da -da -tan -

Do

.œ

jœ œ

sol la si

.˙Œ Œ œ

.œ

jœ œ

rem,remtam

anal

que

elFi -les

Fa

.œ

Jœ œ

do si la

.˙Œ Œ œ

.œ

Jœ œ

Noilletfi -

dede

gues

laMa -són

Fa Do

˙ œ

la sol

œ œ œœ œ œ œ œ

˙ œ

Mar -ri -

ver -

re?a?

des,

Do

.œ

jœ œ

mi fa sol

.˙Œ Œ œ

.œ

jœ œ

QuèQuètam

lilipa -

da -da -tan -

&

ã

ã

&

Fl.

Do6

.œ

jœ œ

sol la si

.˙Œ Œ œ

.œ

jœ œ

remtam

rem, queal

que

lixa -ja

Fa

.œ

Jœ œ

do si la

˙ œŒ Œ œ

.œ

Jœ œ

sà -mósma -

pi -In -du -

gafan -ra -

Do

.˙

sol

.˙œ œ œ œ œ

.˙

bo?tó?ran.

Do

.œ

jœ œ

mi fa sol

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œ

jœ œ

Pan -LiSi

sesda -no

iremma -

.œJœ œ

Do

.œjœ œ

sol fa mi

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œjœ œ

fi -pan -du -

guessesren

iambel

.œ

Jœ œ

Sol7

.œjœ œ

re do re

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œjœ œ

nousu -di -

inesa

o -ba -de

.œ

Jœ œ

&

ã

ã

&

Fl.

Do12

˙ œ

mi do

˙ œœ œ œ œ œ

˙ œ

li -lan -Pas -

ves,ces,qua,

˙ œ

Do

.œ

jœ œ

mi fa sol

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œ

jœ œ

pan -li

ma -

sesda -su -

iremra -

.œJœ œ

Do

.œjœ œ

sol fa mi

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œjœ œ

fi -fi -

ran

guesguesen

iambel

.œ

Jœ œ

Sol7

.œ

jœ œ

re mi re

.œJœ œ

Œ Œ œ

.œ

jœ œ

melundi -

ipa -a

ma -ne -del

.œ

Jœ œ

Do

.˙

do

.˙œ œ œ œ œ

.˙

tó.ró.

Ram.

.˙

El Noi de la MarePop. Catalana

& b 44

1

‰

œ œ œ

Ja ve Na -

œŒ ‰œ œ œ

dal! Ja ve Na -

œ Œ ‰ œ œ œ

dal! Ja ve Na -

œ Œ ‰ œ œ œ

dal! Ja ve Na -

2

œ

U

Œ Ó

dal!

& b

5

œ œ œ œ œœ

En - mig del fred a -

œ œ œ œ Œ

ques - ta nit,

‰œ

jœ œœ

ha nas - cut un

3

œ œ œ œ

U

Œ

nen pe - tit.

& b

9

œ œ œ œ œ œ

Els es - tels bri - llen

œ œ œ œœ

a - llà dalt i

œ œ œ œ

œ œ œ

di - uen ja_és a - quí el Na -

œ

U

Œ

dal!

& bb86

JoiósSol m

jœjœ

JoHeSi

sócpor -por -

œjœ œJœ

eltattés

pe -lajo

titcar -més

vai -ma -re -

Sol mjœ œ

jœJœJœ

letnyo -cap-

late,

can-to -

tam-

sa -tabé

Sol m

œJœ œ

Jœ

detple-se -

denari -

moltdea

ca -vi

per

Sol m.œJœ,

JœJœ

mí.blanc,Vós.

Vinca -

Heus

ambmet -

a -

& bb

Sol m5

œJœ œ œ

Jœ

ellles,quí_el

meumelga -

ga -i

iat

ia -for -que

Do m

œJœ œ

Jœ

tetmat -por -

geto,

perper

que_és

veu -Je -del

Sol m Re 7

œjœ œ

jœ#

resúsci -

Je -elre -

súsdi -rer

di -ví_In -d'ar -

Sol m

.œjœ

,

jœjœ

ví.fant.boç.

Xer - ram -

JœJœ

& bb

Sol m9jœjœjœjœ

jœ

jœ

pim, xer - ram - pim, xer - ram -

Jœ

Jœ

JœJœ

Jœ

Jœ

Sol m

jœ œ

jœjœ

jœ

pi - a, xer - ram -Jœ œJœJœ Jœ

Sol mjœjœjœjœ

jœjœ

pim xer - ram - pim xer - ram -

JœJœJœJœ

JœJœ

Sol m

.œjœ

,

jœ

jœ

pó, xer - ram -

.œJœ

JœJœ

& bb

Sol m13 j

œjœjœjœjœjœ

pim que Jo - sep i Ma -

Jœ

Jœ

JœJœ

Jœ

Jœ

Do m

œjœ œ

jœ

ri - a te - nen

œJœ œ

Jœ

Sol m Re 7

œjœ œ

jœ#

un pe - tit mi -

œJœ œ

Jœ

Sol m

.œjœ

nyó.

.œJœ

Ja ve Nadal!Jan Holdstock

Adapt: Maria Martorell

El petit vailetPop. Catalana

*

* Es poden fer palmes a les pauses.

& 42

F ( unísson )

.œ œ œ œ

En el cel ful -

œjœ

‰

gu - ra

.œ œ œœ

un es - tel de

œjœ

‰

pla - ta

.œ œ œ œ

que la nit em -

œjœ

‰

ple - na

&

7

.œ œ œœ

amb la se - va

f

œ

Œ

llum.

œ œ œ

A - vui és

œ œ

nat el

œ œ œ

Rei Sal - va -

P

˙#

dor

œ œn œ

ve a por -

&

F

F

F

14

œ œ œ

tar - nos pau

œ œ œ œ

i_a dar - nos a -œ

‰jœ

>

mor ding

œ

>‰jœ

>

dong, ding

œ

>‰jœ

>

dong, ding

œ

>‰jœ

>

dong, ding

œ

>Œ

dong.

&

&

&

..

..

..

CÀNON ( opcional )21

œœœ

>

So - nen ja,

.œ

jœ

Oh, quin

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

so - nen ja,

.œ

jœ

goig que

œ

>

œ

>

ding dong,

œ œ œœ

so - nen les cam -

œ œ

sent el

œ

>

œ>

ding, dong,

œ œjœ

‰

pa - nes

œ œjœ‰

nos - tre cor!

œ>

Œ

dang,

œœœ

>

a nun - ciant

.œ

jœ

Per - què

œ

>

œ

>

ding dong,

&

&

&

26

œœœ

>

a - nun - ciant

.œ

jœ

ja Je -

œ

>

œ

>

ding dong,

œ œ œœ

que Je - sús és

œœ

sús és

œ

>

œ>

ding, dong,

œ

Œ

nat.

œŒ

nat.

œ>Œ

dang,

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

So - nen ja,

.œ

jœ

Oh, quin

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

so - nen ja,

.œ

jœ

goig que

œ

>

œ>

ding, dong,

œ œ œœ

so - nen les cam -

œ œ

sent el

Ha nascut el SalvadorJordi Domingo Mombiela

&

&

&

32

œ>Œ

dang,

œ œjœ

‰

pa - nes

œ œjœ‰

nos - tre cor!

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

a nun - ciant

.œ

jœ

Per - què

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

a - nun - ciant

.œ

jœ

ja Je -

œ

>

œ>

ding, dong,

œ œ œœ

que Je - sús és

œœ

sús és

œ>Œ

dang,

œ

Œ

nat.

œŒ

nat.

.œ

jœ

Oh, quin

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

So - nen ja,

&

&

&

..

..

..

38

.œ

jœ

goig que

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

so-nen ja,

œ œ

sent el

œ

>

œ>

ding, dong,

œ œ œœ

so-nen les cam -

œ œjœ‰

nos-tre cor!

œ>Œ

dang,

œ œjœ

‰

pa - nes

.œ

jœ

Per - què

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

a nun-ciant

.œ

jœ

ja Je -

œ

>

œ

>

ding dong,

œœœ

>

a-nun-ciant

œœ

sús és

œ

>

œ>

ding, dong,

œ œ œœ

que Je-sús és

œŒ

nat.

œ>Œ

dang,

œ

Œ

nat.

&

f ( unísson )45

œ œ

Les cam -

œ œ

pa - nes

œ œ œ

to - quen jo -

œ œ

,

io - ses,

œ œ œ

per què_ha nas -

œ œ

cut el

œ œ

Sal - va -

&

ding,52

œ,

œ

dor,

dong.

ding,

˙>

Œ œ

dong.ding,

˙

>˙

Œœ

dong.

˙

>

˙̇œ Œœœ

2

SANT JORDI

Diada de Sant Jordi. Una festa significativa que ha arrelat plenament. També en els

Instituts i Escoles.

Els professors de música sempre disposats a destacar les festivitats importants,

podem posar el nostre granet de sorra, a través d’una poesia d’en Josep M. de Sagarra.

L’hem ritmada. És una manera de treballar un dels aspectes bàsics de la música i, alhora,

conèixer i verbalitzar una poesia. (També podrien fer una altra versió els alumnes o el

professor)

Podríem presentar-la com un tema amb variacions, un cop après el ritme.

1. Llegir la poesia (un alumne/a que declami bé)

3. Llegir-la tots plegats

4. Ritmar la poesia a través dels dos cors indicats

5. Tocar-la amb instruments i si no en tenim a l’abast amb instruments corporals:

picar de mans i cops a les cames

6. Ritmar una altra vegada la poesia, però tres vegades seguides:

la primera vegada p

la segona mf

la tercera f per acabar el final de la tercera vegada ff

accat 48

42

Cor 1 Œ ‰ ¿ ¿

A la

¿ ¿ ‰ ‰ ¿ ¿

fi - ra de les

¿ ¿ ‰ Œ

ro - ses

¿ ¿ ¿ ¿

ro - ses, ro - ses

¿ Œ

42

Cor 2 Œ ‰ ¿ ¿

Ai! les

¿ ¿ ‰ ‰ ¿ ¿

ro - ses de Sant

¿ ¿ ‰ Œ

Jor -di

¿ ¿ ¿ ¿

Jor - di, Jor - di

¿ Œ

Cor 1

Cor 2

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

s'o - fe - guen so - ta_el cel

∑

˙

blau

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

s'o - fe - guen so - ta_el cel

˙

blau

˙

blau

( picar de mans......

( picar de mans......

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

Cor 2

picar de mans )

¿ ‰ ¿ ¿

Ai! les

¿ ¿ ‰ ‰ ¿ ¿

ro - ses de Sant

¿ ¿ ‰ Œ

Jor -di

¿ ¿ ¿ ¿

Jor - di, Jor - di

¿ Œ

Cor 1

Cor 2

Œ ‰ ¿ ¿

quin de -

∑

j¿ ‰ ‰ ¿ ¿

sig quin de -

‰ ¿ ¿j¿ ‰

quin de - sig

j¿ ‰ Œ

sig

‰ ¿ ¿j¿ ‰

quin de - sig

Œ ≈ ¿ ¿ ¿

de lli - ber -

Œ ≈ ¿ ¿ ¿

de lli - ber -

˙

tat.

˙

tat.

Poesia ritmadaLletra: Josep M. de Sagarra

A la fira de les rosesAi! les roses de Sant Jordis'ofeguen sota el cel blau.Ai! les roses de Sant Jordiquin desig de llibertat.

CANÇONS DE MUNTANYA

Les vetllades arran del foc de les nits d’excursió són propícies per fer ressonar les

veus enmig de les muntanyes o del pla.

Els temps canvien, tots ho sabem. Les cançons també. Arriben nous ritmes, noves

melodies, noves paraules… Segurament la natura deu parar les orelles per habituar-se a

les novetats que canten els excursionistes.

Oferim un parell de cançons per no oblidar el que han cantat i canten tants i tants

joves que, a més de la motxilla i les xiruques, carreguen el cançoner per entonar cançons

d’arreu i donar continuïtat a la tradició popular.

Vetllades arran del foc per sentir l’escalfor de les brases, i sentir, ensems, l’escalfor

dels cants que no es cremen ni amb el pas dels anys.

accat 50

&

#

42

Mov. de marxa

Sol

jœ

jœjœjœ

Jœ JœJœJœ

Quan sor - ti - rà_el

˙

,

˙

sol,

Sol

jœ

jœjœjœ

Jœ JœJœJœ

tot mar - cant el

˙

,

˙

pas,

Soljœjœjœ

jœ

JœJœJœJœ

cap a la mun -

&

#

Sol 76 j

œ jœjœjœ

JœnJœJœJœ

ta - nya a - ni -

Do Sol

œ œœ œ

rem ple -

Re

˙

,

˙a

gats.

Sol

jœ

jœjœjœ

Jœ JœJœJœ

Quan sor - ti - rà_el

˙

,

˙

sol,

Sol

jœ

jœjœjœ

Jœ JœJœJœ

tot mar - cant el

&

#12

˙

,

˙

pas,

Soljœjœjœ

jœ

J

œœJ

œœJ

œœJ

œœ

cap a la mun -

Sol 7jœ jœjœjœ

J

œœn

J

œœn

J

œœJ

œœ

ta - nya a - ni -

Do Re 7

œ œœœœœa

rem ple -

Sol

˙

˙

gats.

Dia d'excursióPop. Catalana

Lletra: D. Puga

Pujarem rientper camins estrets;si ens punxem les camesno direm pas res.

Sols enmig del bosc,tots esgarrinxats,quatre sargantanesens saludaran.

Alçarem la veuper cantar ben fort;quan serà migdiatrobarem la font.

Junts al seu entornsaciant la set,buides les motxillesel dinar farem.

Quan haurem dinat,caminant de nou,reprendrem la rutames enllà del bosc.

I altre cop cantantamb la pau al cor,tornarem a casaon tindrem repòs.

Des de dalt dels pinsens diran adéuesquirols alegresi eixerits ocells.

& b C..

Ritmat

Fa

œ œ œ œ

Vis - ca la cla -

Si b

œ œ œŒ

ror del foc,

La

œ œ œ œ

vis - ca la cla -

Re m

.˙Œ

ror.

& b

Re m5

˙ ˙

Foc, foc,

˙˙

Sol La

œ œ œŒ

foc jo - liu,

œn œ œ# Œ

La

œ œ œ œ

cre - ma, cre - ma_amb

œ# œ œ œ

Si b

œ œ œŒ

gran de - lit;

œ œ œ Œ

& b

Re m9

˙ ˙

foc, foc,

˙˙

Sol La

œ œ œŒ

foc jo - liu

œn œ œ# Œ

La

œ œ œ œ

a - le - gra'ns la

œ# œ œ œ

Re m

.˙Œ

nit.

.˙ Œ

Visca el focPop. francesa

Visca l'escalfor del foc,visca l'escalfor. (bis)Foc, foc .....

Visquin les brases del foc,visquin els tions. (bis)

El foc és un do de Déu,un do del bon Déu. (bis)

&

#c

Tornada%.Jœrœ

So - bre_els

Mi m

.˙ .jœ#

rœ

cims, im - po -

Si 7

.˙.Jœ

Rœ

nents, res no_es

La m

.˙ .JœRœ

sent si - nó_el

&

#Mi m5

.˙ .Jœrœ

vent, res no_es

Mi 7

.˙

.Jœ

Rœ

veu si - nó_el

La m

.˙ .JœRœ

cel, res no

Mi m La m

œ œ œ œ

tor - ba_el cor fi -

&

#Si9

˙ Œ .Jœrœ

del amb l'es -

Mi m Mi 7

.˙

.Jœ

Rœ

prit a - ma -

La m

˙ œ .JœRœ

tent, ens en

Mi m Si 7

œ œ œ œ

'nem a cer - câ_el

&

#Mi m ( Fi )13

˙

vent.

‰jœjœjœ

1.La2.El

ru -pic

ta_éss'ai -

œ œ ‰jœjœjœ

du -xe -

raca

finslluny

lade

ca -la

La m

œ œ ‰jœJœJœ

re -ter -

nara

per -i_ens

rò_ela -

co -cos -

&

#Mi m La m17

œ œ œ œ

rat -tem

ge_a -vers

muntla

enscla -

Si 7

˙Jœjœjœjœ

me -ror;

na, dinsneu,

l'hu -ai -

ra -re_i

Mi m Mi 7

. .œRœ. .œ

Rœ

càsol,

nos -ci -

tresmes

can -a -

&

#La m20

œ œ ‰jœJœJœ

ta -ma -

des,des,

des -en

lliu -l'es -

ra -plen -

Mi m Si 7

œ œ œ œ

randor

dede

totl'hu -

tur -ra -

Mi m

˙ ‰jœjœjœ

ment,cà;

dinsvos -

l'hu -tre

ra -re -

&

#Mi 723

. .œRœ. .œ

Rœ

càcord,

nos -ci -

tresmes

can -a -

La mœ œ ‰

jœJœJœ

ta -ma -

desdes,

s'om -en

plinnos -

detre

Mi m La m Si 7

œ œ œ œ

jo -cor

iasem -

ipre

deviu -

AlMi m %

˙Œ

vent.rà.

Sobre els cimsPopular polonesa

Adap. Artur Martorell

VARIS

accat 54

&

#c ..

œFent

mi.m

œ œ œœ

ca -dran

mídi -

peres

lad'an -

RE

œ .œjœ œ œ#

vi -goi -

daxa

em to -vin -

ca -dran

mi.m

.œjœ œ

œ

ràdi -

men -es

jard'il -

lalu -

SI7

.˙

œpols,sió,

fi -com

&

#mi.m5

œ œ œœ

car-la

me_alter -

migra_és

delin -

SOL

.œJœ œ œ

fangcer-

comta_ai-

hanxí

fetsóc

RE

w

molts,jo,

w

DO

œ œ œ œ

com-dub -

par-ta -

tir_elré

pocdel

SOL

œ œ œ .œjœ

a -com-

li -pro-

mentmís

quei_a

la.m

œ œ œ œ

por-vol -

to_altes

meudi -

sar-ré

&

#..

mi.m12

.˙œ

ró,no,

tanto_em

œ œ œœ

siman -

m'om -ca -

plerà

laquan

RE

œ ˙ œ œ#

jo -cal -

iagui,

comde -

si_emci

DO SI71

.œjœ œ# œ

bui - da la tris -

mi.m LA

w

tor.

DO mi.m

.˙œ

Vin

&

&

#

#

mi.m182

w

sió.

2

∑

.˙œ

Prô

∑

.œ

jœ œ œ

lluny a l'ho - rit -

∑

SOL.˙ œ

zó, ja

œJœ œ

Jœ œ

Amb la llum res-plen -

RE

œ œ œœ

lliu - re de l'en -

œJœ œ

Jœ œ

dent la for-ça del

mi.m.˙

œgany, veu-

œ

jœ œ

jœ œ

vent m'em-peny en- da -

&

&

#

#

24

œ œ œœ

ré mi - lers com

w

vant.

SOL.˙ œ

jo que

œJœ œ

Jœ œ

Són els ho - mes que

RE

œ œ œœ

van ven - cent la

œ œ œœ

van ven - cent la

mi.m.˙ œ

por. A -

w

por.

˙3

œ œ œ

lleu - ge - ri - ré_el

∑

&

&

#

#

SOL29

.˙ œ

pas du -

œJœ œ

Jœ œ

és la joia i l'espe -

RE

œ œ œœ

ent amb mi_el sar -

œJœ œ

Jœ œ

rit la for- ça i_el

mi.m

.˙ œ

ró i_a -

œ

jœ œ

jœ œ

crit que'm gui-a_en-da -

.œ

Jœ œ œ

vi - va - ré_amb el

w

vant.

SOL

.˙ œ

cant el

œJœ œ

Jœ œ

Tan lleu-ger com el

&

&

#

#

RE34

œ œ œ œ

pas dels meus com -

œ œ œ œ

pas dels meus com -

mi.m

w

panys.

w

panys.

.˙ Œ

.˙ Œ

LA DO

˙# ˙n

En - da -

˙ ˙

En - da -

Mi.Mww

vant!

w#

vant!

Fent camí EsquirolsLletra: Joan VilamalaMúsica: Joan Crosas

&

&

b

b

42

42

1

cànon

œ œ

Dins el

Œ

2

(3a veu ad libitum)

œ œ œ œ

mar la ve - la

œ œ

Dins el

œ œ œ œ

blan - ca i_en la

œ œ

mar la

œ œ œ œ œ

ter - ra_un bri de

œ œ

ve - la

&

&

b

b

5

œœ œ

pau: dins el

œ œ

blan - ca

œ œ œ œ

cor l'au - ra més

œ œ

i_en la

œ œ œ œ

lli - sa i_en els

œ œ

ter - ra_un

.œ œ œ œ

ulls el nos - tre

œ œ œ

bri de

œ œ œ

cant. Dins el

˙

pau:

&

&

b

b

10

œ œ œ œ

mar la ve - la

œ œ

dins el

œ œ œ œ

blan - ca i_en la

œ œ

cor l'au -

œ œ œ œ œ

ter - ra_un bri de

œ œ

ra més

œœ œ

pau: dins el

œ œ

lli - sa

œ œ œ œ

cor l'au - ra més

œ œ

i_en els

&

&

b

b

15

œ œ œ œ

lli - sa i_en els

.œjœ

ulls el

.œ œ œ œ

ulls el nos - tre

œ œ

nos - tre

œ

U

œ œ

cant. Dins el

˙

cant.

œ

U

mar.

œ

U

Dins el marMusica: Santi Riera

Lletra: Joaquim Maideu

&

&

&

#

#

#

83

83

83

Veu 1

Veu 2

Veu 3

Allegro

f

f

f

JœRœRœRœRœ

Tinc u - na bar - ra -

JœRœRœRœRœ

Tinc u - na bar - ra -

JœRœRœRœRœ

Tinc u - na bar - ra -

Jœ

Jœjœ

que - ta que

Jœ

Jœjœ

que - ta que

Jœ

Jœjœ

que - ta que

jœjœjœ

no té tres -

jœjœjœ

no té tres -

jœjœjœ

no té tres -

.Jœ

,

RœJœ

pol, que no

.jœ#

,rœ

jœ

pol, que no

.jœ

,rœjœ#

pol, que no

JœJœJœ

té tres -

jœ

jœjœ

té tres -

jœ

jœjœ#

té tres -

&

&

&

#

#

#

6

.JœRœJœ

pol que no

.jœ

rœJœ

pol que no

.jœ

rœ

jœ

pol que no

JœJœjœ

té tres -

JœJœjœ

té tres -

jœjœjœ

té tres -

.œ

pol,

.œ

pol,

jœrœrœrœrœ

pol, que no té tres -

JœRœRœRœRœ

per la ma - ti - na -

JœRœRœRœRœ

per la ma - ti - na -

RœRœrœrœrœrœ

pol, per la ma - ti - na -

Jœ

Jœjœ

de - ta ja

Jœ

Jœjœ

de - ta ja

jœ

jœ jœ#

de - ta ja

&

&

&

#

#

#

c

c

c

11jœjœjœ

li pe - ga_el

jœjœjœ

li pe - ga_el

jœ jœ

jœ

li pe - ga_el

.Jœ,

RœJœ

sol, ja li

.jœ#

,rœ

jœ

sol, ja li

.jœ

,

rœjœ#

sol, ja li

JœJœJœ

pe - ga_el

jœ

jœjœ

pe - ga_el

jœ

jœjœ#

pe - ga_el

.JœRœJœ

sol, ja li

.jœ

rœJœ

sol, ja li

.jœ

rœ

jœ

sol, ja li

JœJœjœ

pe - ga_el

JœJœjœ

pe - ga_el

jœjœjœ

pe - ga_el

.œ

sol.

.œ

sol.

.œsol.

La BarraquetaTradicional Valenciana

Harm: Jorge Pérez Reverte

&

&

&

#

#

#

c

c

c

F

F

(meno)

F

17

.œJœ .œ

Jœ

Tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

Tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

Tra - la - rà, que

crescendo

.œJœ .œ

Jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œJœ .œ

Jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

f

f

f

.œJœ ˙

tra - la - rà;

.œjœ ˙

tra - la - rà;

.œjœ ˙

tra - la - rà;

&

&

&

#

#

#

p

p

p

21

.œJœ .œ

Jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œJœ .œ

Jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œJœ .œ

Jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

.œjœ .œ

jœ

tra - la - rà, que

π

π

π

D.C.

.œjœ ˙

tra - la - rà.

.œjœ ˙

tra - la - rà.

.œ

jœ˙

tra - la - rà.

2

*

1. Tinc una barraqueta que no té trespolper la matinadeta ja li pega el sol.

2. I era dels meus pares i és p'als meus xiquetsi com és tan velleta no pague lloguer.

3. I jo tinc un armari molt ben arreglatté tres quiqueres* velles i un plat foradat.

* "quiqueres": en l'actualitat es canta "culleres".* "tralarà": "trullarà" en altres versions.

Associació Conèixer CATalunya ACCAT Rbla. de Catalunya, 15, pral. 08007 Barcelona Tel. 93 412 57 33 Fax 93 317 05 85 a/e: accat@accat.cat web: www.accat.cat

accat 59