Magdalena 2014, CastellColla El Magre

La msica fa la festa

Benvinguts Sergi i Balma!

Si em pose a cantar canons,

ten cantar ms de mil,

que les duc en la butxaca

lligaetes amb un fil.

POPULAR

Magdalena 2014, CastellColla El Magre

La msica fa la festa

Edita: Colla El Magre

Imprimeix: 4Colors, coop. v.

Dipsit legal: CS-

Aquest llibret sha presentat a la convocatria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci

Edici patrocinada per la Fundaci Dvalos-Flecher

Salutaci .............................................. 9

La msica i la festa un binomi

indestriable .......................................... 12

De tudells i bordons ............................. 19

La dolaina i la festa ........................... 30

Lescola municipal de dolaina i

tabal de Castell.................................. 35

El poble, la festa i la msica: un

homenatge a les bandes ...................... 40

El rotllo i canya; la banda sonora

duna festa ........................................... 45

Les rondalles: lalegria dels bons

rondallers ............................................ 49

Els bureos una tradici ben nostra .. 56

El cant destil valenci: Pep Gimeno

Botifarra .............................................. 64

Comptar amb la msica de xaranga

s fer festa ............................................ 71

Msiques del mn ............................... 76

Ben cmoda, clar que s! ..................... 80

La msica en valenci ms viva

que mai ............................................... 85

Msica en valenci: lhora dels

drets pel b com ................................ 95

Sempre anirem Obrint Pas .................. 98

Sentiments ........................................... 103

Novell en ritmes Magdaleners ............ 105

El futur de lantigor ............................. 108

ndex

Comenar noms cal co-

menar, des de tots els fronts,

des de tots els racons. Comen-

ar aqu i ara... Aix diu la

tornada duna de les canons

dels Obrint Pas Sota el cel

del seu mn- i aix s en mol-

tes ocasions de les nostres vi-

des... Comenar, noms cal

comenar, que alg dispare

el tret de sortida, prengue la

iniciativa i tire del carro per

a qu tot un mecanisme ple

dengranatges butlletins ofi-

cials, convocatries, subven-

cions, temtiques, articles,

distribuci, promoci de ls

del valenci, publicitats, im-

premta, faltes dortografia,

pgines, lmits i un llarg et-

ctera- comence a funcionar.

El tret de sortida tot ho

accelera, el temps deixa de

condir, el projecte va fent-se

cada vegada ms ambici-

s, amb les seues pujades i

baixades tant emocionals

com fsiques, fins que arriba

un dia en que tot es det. El

treball veu el seu fruit i de

nou tot torna accelerar-se:

planxar mocadors, emmido-

nar sinages, traure alguna

vora, emblanquinar alguna

cosa... Tot sha damanir i el

temps corre en la nostra con-

tra, per com tots els anys ac

estem a punt i hora, i molts

anys ms esperem arribar

puntuals a la cita que tenim

amb el nostre poble, les seues

tradicions i la seua festa. I s

que ja ha arribat el moment

de cridar de nou, junts, ben

fort: MAGDALENA VITOL!

Salutaci

9

| m

sica

i fes

ta

11

| m

sica

i fes

ta

10

| c

olla e

l Mag

re

No ho haveu dit i algun dia

ho direu, per llavors ser

tard, massa tard.

Vicent Andrs Estells

Manual de Conformitats

Sn dies de fred, un fred no massa intens per les dates que es veuen reflectides al calendari. Ge-

ner sempre ens porta la res-

saca de Nadal, s moment

de marcar-se objectius, fites

i metes per aquest 2014 tot i

que sabem des dun princi-

pi que moltes quedaran en

laire sospeses... de moment

noms puc ben assegurar

que aquest any ens ha vin-

gut i vindr ben carregat i

ple de canvis.

A la colla El Magre

per Magdalena serem dos

membres ms a la colla,

Sergi i Balma... benvinguts

sigueu a aquest mn que

ens ha tocat viure i que hau-

rem de deixar empremta en

la seua histria. Aquest fet

ens omple de felicitat per

no podem oblidar que entre

nosaltres, que sense voler,

massa jove ens vas deixar.

Vindran dies de festa i xe-

rinola, de gaudir de bons

moments de recordar la his-

tria viscuda i la que cons-

trum dia rere dia...

Vivim la incertesa dun

temps que vola, dun pre-

sent que passa i es trans-

forma en futur; un temps

de crisi econmica i social.

Una crisi de valors que dia

rere dia afecta ms les per-

sones i viu presonera del

capital. A casa nostra, tam-

b s innegable detectar la

crisi cultural que pateix el

nostre Pas Valenci.

A hores dara ens apa-

gat la veu de Rdio Tele-

visi Valenciana, ens han

amenaat en treure lnies

en valenci pel curs vinent,

ens han negat la llibertat

de premsa barrant-nos la

rdio i la televisi daltres

terres amb qui compar-

tim parla i arrels. Dia rere

dia, la nostra llengua i la

nostra cultura reben ms

atacs... quin ser el proper?

Fer-nos tancar la drogueria

catalana? No deixar-nos

assaborir una crema cata-

lana o menjar una bona

sobrassada mallorquina?

Per sort encara ens queda

un mitj per expressar-nos

lliurement tot i que clar,

no suficientment recolzat-,

la msica i la can sn

trets identitaris de cada po-

ble i el nostre cas no s una

excepci. Com ens expli-

ca lamic i cantautor Feliu

Ventura, ens queda la can-

per fer-nos lliures.

Com que als valencians

sens identifica com un po-

ble alegre i combatiu no

podem negar que la msica

La msica i la festa un binomi indestriable

Laura Alegre

13

| m

sica

i fes

ta

12

| c

olla e

l Mag

re

i la festa generalment van

lligades. Un binomi que du-

rant les festes de la Magda-

lena es pot observar des del

primer minut de celebra-

ci. Qu serien les nostres

festes sense el so agut de

les dolaines i el repic dels

tabalets? Qu farem sense

escoltar el Rotllo i Canya

el dia de la Romeria? Qu

serien les festes nocturnes

sense les orquestres que

omplin places i carrers?

Qu passaria si al Preg no

isqueren rondalles acom-

panyant els balladors i les

balladores? Doncs, la res-

posta s ben senzilla... no

seria Magdalena, les festes

fundacionals del nostre po-

ble no tindrien la mateixa

essncia ni el mateix caire.

Aquest any hem esco-

llit pel nostre monogrfic

un tema molt nostre, pot-

ser molt tractat i estudiat,

per s que parlar de m-

sica i de festa s per nosal-

tres parlar de lessncia, de

sentiments... Msica i festa

sempre s un binomi inse-

parable, indestriable i ms

si ens centrem en les festes

de la Magadalena.

Segons la definici troba-

da a la Viquipdia de la pa-

raula msica podem veure

que prov directament del

terme llat musica que el pren

del grec/mousik (de

les muses), adjectiu que dna

com a implcit el substantiu

/techne (art o tcnica),

de manera que el conjunt

seria lart o la tcnica de les

muses, figura de la mitologia

grega i romana.

La definici del Dicciona-

ri de la Llengua Catalana

trobem la definici segent

art que sexpressa mitjan-

ant la combinaci de sons,

dacord amb les lleis de la me-

lodia, lharmonia i el ritme.

De vegades quan parlem

de msica ens vnen al cap

melodies per una part im-

portant daquestes melodies

molts cops tamb s la lletra

que lacompanya. Msica i

lletra tamb s un altre bi-

nomi interessant del que

podem traure moltssima

informaci, com per exem-

ple, en el cas de Castell i les

canons tpiques que escol-

tem pel carrer els dies de les

festes fundacionals, ja siga

en veu de grans i menuts o

de conjunts instrumentals,

de seguida ens faran saber

que estem, que som un po-

ble darrels llauradores.

Les lletres, sovint, popu-

lars han estat herncia del

futur i ens ajuden a enten-

dre moltes coses. Si agafes

msiques i canons rela-

cionades amb les festes de

la Magdalena podem com-

provar que ens expliquen

des de la cita que tenim tots

els castellonencs a lermi-

ta de la Magdalena com s

el cas del rotllo i canyai

fins arribar a histries de

llauradors, com s el cas

del fams Pasqualet si vas

a lhort... aquest s tpic a

tot el Pas Valenci; prpi-

ament de Castell. Trobem

moltes canons com per

exemple, Castell jota de

Castell, marineries, Rot-

llo i Canya i lletres dels

Llauradors...

De la definici de msica

que hem trobat al diccio-

nari sn moltes, pense que

molts dels que llegiu este

monogrfic per dentre to-

tes les trobades el que ms

crida latenci s que gene-

ralment quan hi ha festa hi

ha msica.

Ara que ja hem parlat de

la msica passarem a par-

lar de la festa. La segona,

per no menys important,

protagonista del nostre lli-

bret. La definici que tro-

bem al Diccionari Normatiu

de lAcadmia Valenciana

15

| m

sica

i fes

ta

14

| c

olla e

l Mag

re

de la llengua diu que festa

1. f. Conjunt dactes amb

qu es commemora un fet

important del passat o se

subratlla la transcendncia

dun fet actual. 2.f. Reuni

de persones que sorganit-

za per a divertir-se o per a

commemorar alguna cosa.

3.f. Diversi i podrem se-

guir amb totes les accepci-

ons que presenta per crec

que ens queda ben clar el

seu significat.

Per tant, msica i fes-

ta... seran, o com a mnim

hem intentat que ho siga,

la parella del ball, vam

pensar molts possibles t-

tols per lescollit s La

msica fa festa. I s segu-

rament aix... la msica

aquest mn mgic que ens

desperta el que ms a dins

portem, emocions, senti-

ments...tamb ens recorda

la histria, els orgens. Qu

som, qu vam ser i cap a on

anem-

Com ja he esmentat an-

teriorment, en aquesta edi-

ci de la Colla El Magre

el fil conductor ser la m-

sica, la msica del nostre

poble i de la nostra festa.

La msica en valenci des

de la vessant ms popular o

tradicional fins a la ms ac-

tual. Passant per la msica

de banda, de dolaina i ta-

bal, xarangues, rondalles,

msica dautor... fins a in-

tentar mostrar una visi del

panorama actual de la m-

sica en la nostra llengua.

El monogrfic que teniu

a les mans ressegueix la

msica de festa comenant

per linstrument tradicio-

nal, tpic i representant va-

lenci com s la dolaina

i, evidentment, el tabal.

En aquest primer apartat,

podeu llegir una mique-

ta dhistria, saber quines

sn les colles de dolainers

a Castell, informar-vos

sobre la histria, fundaci

i funcionament aix com

llegir la collaboraci de

Quique Prez, membre de

La Colla de Dolainers i Ta-

baleters de Castell a qui

agram molt haver partici-

pat en el nostre llibret.

Un altre apartat que tro-

bareu s el que hem dedi-

cat a les bandes de msi-

ca, un fenomen tpicament

valenci.

Podreu trobar tamb,

un poc dinformaci sobre

les rondalles, aix com dels

bureos, amb un article del

nostre amic Xavi Ripolls,

ballador, professor de dan-

sa tradicional valenciana

i indumentarista i amb

aquesta lnia tamb, un ar-

ticle sobre La veu de la me-

mria i els cants valencians,

on parlem de Pep Gimeno,

El Botifarra.

Una altra manifestaci

musical que trobem durant

les festes de Magdalena i

que no podem passar per

alt, sn les xarangues, que

tanta festa fant ambientant

carrers i places.

Tampoc no hem volgut

oblidar les msiques dar-

reu del mn que any rere

any ens visiten a les festes

de la Magdalena partici-

pant al Festival Internacio-

nal de Msica de Festa.

I com que tamb som

aus nocturnes, no hem

pogut deixar de banda les

orquestres i musiquetes de

festa nocturna que cada

ens podem trobar a places

i carrers de la nostra ciutat.

A ms, per tancar el lli-

bre, hem volgut fer una re-

passada al panorama actu-

al de la msica en valenci

resseguint grups i artistes

actuals que fan msica en

la nostra llengua.

Finalment, podeu tro-

bar algun que altre article

dopini com per exemple

17

| m

sica

i fes

ta

16

| c

olla e

l Mag

re

la collaboraci del nostre

benvolgut amic Feliu Ven-

tura, cantautor de Xtiva,

explicant-nos qu s i com

va nixer el collectiu de

msics en valenci Ovidi

Montllor, i tamb les opi-

nions que tenen alguns

membres de la colla sobre

les mostres musicals que

podem trobar durant la set-

mana de festes.

I per acabar, larticle in-

dit que sha presentat al

Concurs Festes de Castell

per a Colles convocat per

la Junta del Festes de Cas-

tell i al qual venim par-

ticipant des de lany 1999

i que enguany parla de la

tradici i levoluci dels col-

lectius festers a les festes de

la Magdalena.

Com sempre, quan el lli-

bret veu la llum pensem que

es podria fer daltra mane-

ra, que es podria haver mi-

rat denfocar el tema duna

altra perspectiva, que si tal

hauria pogut collaborar,

que si lany vinent ser mi-

llor i diferent per b, a la fi

el qu ms importa s que

sempre ens han de quedar

les ganes de seguir, de mi-

llorar, de caminar cap al

futur de la festa del nostre

Castell i fer-lo ms digne i

ms acollidor per a totes les

persones que ens el sentim

nostre.

Per a enguany, de mo-

ment, ja est b la cosa, ja

que la msica i festa shan

unit per fer el nostre millor

preg.

A dia davui no sen-tendrien les festes de la Magdalena sense escoltar, per algun

rac de la ciutat, el so de la

dolaina i el tabalet, instru-

ments per excellncia del

nostre poble valenci. Tra-

dici i cultura popular sen-

tremesclen entre les notes

i el redobles daquests ar-

tefactes per omplir els car-

rers de les nostres ciutats de

pasdobles, dianes, marxes,

jotes i un gran ventall de

melodies.

Aquests instruments,

sempre vinculats a la m-

sica tradicional, des de fa

anys van donar el vot a al-

tres tipus de msiques, so-

bre tot la dolaina, formant

part dagrupacions musi-

cals ms joves i no tant, que

la fusionen amb guitarres

elctriques, guitarres, ba-

De tudells i bordonsTomas Alegre | http://www.colladolcainerscs.com | http://elcudol.blogspot.com.es

Ernest Llorca Avila | http://www.dolaina.es

19

| m

sica

i fes

ta

18

| c

olla e

l Mag

re

teries, teclats, etc., portant

a nivell mundial aquesta

xicoteta pesa de fusta, tan

arrelada al nostre pas.

Des destes lnies farem

un xicotet recorregut per

lorigen i la histria des-

tos instruments aix com us

presentarem una descripci

per tal que els conegueu si

s el cas.

Histria de la dolaina.

Difcil tasca esta descriu-

re sobre lorigen de la dol-

aina. Desprs de la recerca

dinformaci sobre aquest

instrument tan nostre, he

observat que hi ha diferents

criteris sobre el naixement

de la dolaina. Per regla ge-

neral la majoria dexperts i

musiclegs, estudiosos del

tema, ubiquen els orgens

de la dolaina en la Me-

sopotmia, ( Juste i Marti,

Ramon Andrs, Josep Crivi-

ll o Ernest Llorca) mentre

que altres, com Francesc

Rius, situa el primer ante-

cedent de la dolaina en la

xeremia.

Tamb hi ha divergn-

cies en les definicions i els

emparentaments dinstru-

ments antics, ja que de-

penent de la quantitat de

llengetes, una o dos, sas-

sociaven a una famlia o

altra (aulos). En all que

tots coincideixen s en qu

la dolaina pertany a la fa-

mlia dels obos.

Tampoc queda clar com

o per qui va ser introdu-

da la dolaina al pas, uns

diuen que ve del mn isl-

mic i pel nord dfrica en-

tra a la pennsula als anys

711 amb les tropes islmi-

ques, altres que arriba a

travs de la cultura greco-

romana i daltres que di-

uen que la procedncia de

la dolaina ve de la cultura

centreeuropea.

Segons Ernest Llorca,

lavantpassat ms directe

de la dolaina s el zolami,

instrument conegut a la pe-

nnsula durant la invasi

islmica.

s a partir del segle XIII,

amb la conquesta cristi-

ana quan es comencen a

trobar referncies a les dol-

aines amb aquesta defini-

ci, tamb nomenades per

aquells temps com xirimi-

tes o xirimies.

La primera referncia

escrita sobre aquest instru-

ment la trobem en el segle

XIII, en un Cdex que per-

tany a les Cantigas en loor

de Nuestra Seora del rei

21

| m

sica

i fes

ta

20

| c

olla e

l Mag

re

Alfons X. Apareix classifi-

cat dins lapartat dels ins-

truments de vent de bufa-

da directa.

Ramon Muntaner (1265-

1336) ens descriu que du-

rant la coronaci dAlfons

el Benigne a Saragossa hi

menam trompadors e ta-

baleter e nafil e dolsaina.

I posteriorment ens fa re-

ferencia al gran brugit de

trompes e de tabals e de

dolaines. Tamb Joanot

Martorell a la seva obra Ti-

rant lo Blanc fa referncia

al nostre instrument quan

descriu la boda de Tirant

amb Carmesina: trompe-

tes, anafils, clarons, xara-

mites e musetes, e tabals...

A partir de 1442 els Ju-

rats de Valncia costegen

un dolainer amb sou anu-

al per tal que actue als actes

que siguen necessaris, arri-

bant-nos fins a nosaltres

noms com els dels dolai-

ners Gaspar Savall (1565) i

Jeroni Orts (1586).

s a partir daquestes

dates quan el dolainer

comena el cam individu-

alment, sent llogat per a

les festes patronals, cons-

tituint-se en ofici, passant

de pares a fills per tradici

i convertint-se en dinasties

de dolainers, con el cas de

la famlia Cardona dOli-

va amb mes de 300 anys

dofici.

Arribats al segle XIX hi

ha una explosi de grans

dolainers al Pas Valenci

com Josep Pastrana de Ll-

ria, Honorato Gil dAlfarp,

Carmelo el del Carme, Jo-

sep Sanfeliu (mestre de

Joan Blasco), Llus Hernan-

dez dAlcsser o el Pilotero,

que durant molts anys va

ser cap de colla en la po-

pular dans dels Nanos del

Corpus de Valncia.

A tindre en compte s la

saga familiar dels dolai-

ners de Tales fundada per

Salvador Montoliu, tenint

en el seu fill Vicent la m-

xima expressi de la saga,

portant la dolaina a altes

cotes de popularitat, aple-

gant a actuar al Palau Re-

ial de Madrid.

El segle XX comena amb

la continutat dalguns dels

dolainers esmentats i van

eixint de nous com Joa-

quin Juan de Tavernes de

la Valldigna, Mar de Beni-

calap, Sime de Pedreguer

o Baptista Basset de Beni-

fair de la Valldigna, per

aleshores, tamb comena

un procs de degradaci,

la faena de dolainer dei-

xa de ser ofici i el seu s

s cada vegada menys ex-

tens. Ser cap a la meitat

del segle quan comena a

ressorgir, amb la publica-

ci del primer mtode de

dolaina per part de Joan

Blasco, creador de lEsco-

la Municipal de Dolaina

de Valncia, don eixiran

grans dolainers com Paco

Blasco, Ernest Llorca, Josep

Leto, Marcial de Xiva, Llo-

rens de Benimaclet, Xavier

Ahuir, Xavier Richard entre

molts altres.

Descripci de la dolaina.

Dins del repertori dels

instruments exists una

classificaci organolgica

i fsica, i segons Eric von

Hornbostel i Curt Sachs la

dolaina es pot classificar

com un instrument:

Aerfon: El so es genera

mitjanant la pertorbaci

de laire.

23

| m

sica

i fes

ta

22

| c

olla e

l Mag

re

De columna: Laire en

vibraci est contingut dins

de linstrument.

De llengeta doble: El

so es produeix per lacci

de dues llengetes simtri-

ques, fixades a un tudell in-

serit a lextrem superior del

tub, que en ser travessades

pel buf de linstrumentista

vibren luna contra laltra

entre els seus llavis.

De tub cnic: El tub t

forma cnica.

En quant a les parts de la

dolaina.

La llengeta: Part que

produeix lexcitaci, se tra-

uen de les canyes.

El tudell: Pea de metall

que serveix de pont duni

entre la llengeta i el cos.

El cos: Duna sola pea

de fusta amb un tub cnic

pronunciat i 7 forats ms

el forat per al dit polze de

la m esquerra; es pot divi-

dir en 3 parts (gobelet, cos

i campana). Avui en dia

tamb es fabriquen en resi-

nes plstiques.

Historia del tabal

(tabalet).

El tabal o tabalet s un

instrument que per natura-

lesa va lligat a la dolaina.

Bsicament es tracta dun

tambor ms alt del normal

entre 15 i 22 cm., i dun

dimetre entre 20 i 36 cm.

aproximadament que va

tensat per cordes les quals

es tensen per mitj dunes

peces de cuiro a manera de

trapezi. Sol anar adornat

dun bord que fas les vega-

des de cinta transportadora

per a portar-ho a manera de

motxilla. Ja ning imagina

el so duna dolaina sen-

se lacompanyament dun

tabal, sense el seu so, sen-

se el seu redoblar. Este ins-

trument agafa el seu nom

de lrab hispnic attabl

i este de lrab clssic tabl

pel que sintueix que lins-

trument s dorigen rab.

Hi ha referncies histriques

en qu ja se citava a lins-

trument amb la seua deno-

minaci acompanyant a les

dolaines, aix ho transme-

tia Ramon Muntaner (1265-

1336) en la seua crnica

297 al narrar la coronaci

del Rei Alfons III el Benigne,

E aix, ab la grcia de Deu,

e ab gran brogit de trompes,

e ab tabals, e ab dolaines,

e de cembes e daltres estru-

ments, e de cavallers salvat-

ges qui cridaven tots Ara-

g, Arag....

Tamb Joanot Martorell

en la seua gran obra Tirant

lo Blanc a ms de citar els

instruments de vent en la

boda de Tirant i Carmesi-

na, no oblida citar el tabal:

trompetes, anafils, cla-

rons, xaramites e musetes,

e tabals...

La paraula atabl ha

arribat com a tal fins als

nostres dies i amb ella es

denomina a les timbales o

als tambors xicotets. Des-

ta paraula es deriva lac-

tual tabal. A travs de la

seua etimologia tamb es

pot descriure linstrument

ja que en ella es mescles

les timbales i els tambors.

El tabal no s una timba-

la ja que el so que produx

mai arriba a ser tan greu,

per si es podria dir que

sassembla a ells ja que es

desmarca del so agut de les

caixes redoblants. El mode

de tocar tabal s semblant

25

| m

sica

i fes

ta

24

| c

olla e

l Mag

re

a la de tocar el tambor o la

caixa. Bsicament es mar-

ca i es redobla mantenint

els mateixos ritmes de les

caixes per als pasdobles,

dianes, cercaviles o msica

de process.

Descripci del tabal.

Segons Eric von Hornbos-

tel i Curt Sachs el tabal es

classifica:

Membranfon: pro-

dueix el so mitjanant

la vibraci duna o ms

membranes tenses, nor-

malment collocades sobre

un ressonador.

Tubular: tambor ciln-

dric de doble membrana.

Afinaci: indeterminada.

En quant a les parts del

tabal.

El cos: pesa de fusta tu-

bular on assenten les mem-

branes. Segons el gruix de

la fusta i el dimetre del

cas, aix ser el so.

Mides de tabalets.

De 8 polzades (20,32 cm.

de ): en dess pel seu so

massa agut.

De 10 polzades (25,4 cm.

de ): lalada del cos t

entre 18 i 22 cm

De 12 polzades (30,48

cm. de ): alada de

cos de entre 18 i 22 cm.

Aquest es el ms utilitzat.

De 14 polzades (35,56

cm. de ): amb una al-

ada del cos aproxima-

da de 15 cm. El seu so s

ms greu que els anteri-

ors. Tamb sanomena

tabalet de la Marina o

tabal morell.

Par xes -Membranes :

membrana tensada sobre

un extrem obert del tabal,

generador del to. Abans

confeccionada amb cuir de

bov, porc, cabra ,etc. per

difcil de mantenir-lo i pro-

pens als canvis en el so per

la climatologia. Des dels

anys 50 del segle passat es

va a comenar a utilitzar

el plstic o polister. A dia

de avui el tabal utilitza les

membranes que utilitza

qualsevol instrument de

percussi, es a dir membra-

nes de tereftalat de polietil.

Parxe Batedor o de ba-

tre: es la membrana que es

munta en la part superior,

la que rep els colps de les

baquetes.

Parxe Bordoner o resso-

nador: es la membrana que

es munta en la part inferior

del instrument, sobre el que

discorren els bordons. Una

de les funcions del parxe

bordoner s ressonar, per

la ms important s deixar

que el gruix de lona sonora

ho travessi i impacti amb

els bordons, els fils del qual

ho mantindran vibrant do-

nada la seva immediata

proximitat.

Baquetes: Sn els ele-

ments que fem servir per

percudir el parxe batedor

o de batre, es diferencien

per la seva llargria (entre

33 i 36 cm.), el gruix (entre

11 i 18 mm., depenen de la

part de la baqueta), la fusta

(palissandre, pal rosa, car-

rasca, pal violeta, etc.) i la

forma de la punta (oliva).

Lactualitat

A les nostres terres son els

dolainers de Tales els que

amenitzaven les diverses

manifestacions culturals de

les nostres festes, afegint-se

poc a poc mes dolainers i

creant-se colles de dolai-

ners i tabaleters. A recordar

la parella de grauers forma-

da per Manuel Bacas Xam-

berga i Jose Maria Illescas.

27

| m

sica

i fes

ta

26

| c

olla e

l Mag

re

CARNISSERIA - XARCUTERIA

C/ Alcalde Trrega, 30Tel. 964 225 734

12004 CASTELL

A finals de 70 i principi dels

80, naix a Castell la Colla

de Dolainers i tabaleters

de Castell, premonici de

lo que savenia damunt, co-

mencen a muntar-se colles

de dolainers i tabaleters,

se comena a impartir clas-

ses en locals, en escoles, la

cosa va a mes, la gent te ga-

nes daprendre, i es al any

1994, quant per part de la

recent creada, el any ante-

rior, Federaci de Colles de

Castell, se decids posar en

marxa la Escola Municipal

de Dolaina i Tabal.

Cal destacar la llavor re-

alitzada per grups de msi-

ca folklrica i popular que,

escapant de lortodxia fol-

klrica, han realitzat una

important llavor de recupe-

raci i difusi de melodies

i lletres populars, aix com

la utilitzaci dinstruments

populars, entre els quals

es troba la dolaina. Clars

eixamples trobem en els

grups com Al Tall, Tres Fan

Ball, La inestable, Urblia

Rurana o Obrint Pas.

En data de hui, poder dir

que la salut del mn de la

dolaina i tabal s excel-

lent a les nostres comar-

ques i en quant a la nostra

ciutat hi ha quantitat de

agrupacions i colles que

de segur, fan i faran el que

faa falta per a que aquests

instruments perduren en el

temps.

No vaig a anomenar-les

totes, per que de segur que

en deixar alguna, per

entre totes elles podrien

anomenar la Colla de Dol-

ainers i tabaleters de Cas-

tell, la Colla El Soroll,

Agrupaci dolaina i tabal

D. I T., el Grup de dolai-

na i tabal el Gnjol, Dol-

ainers del Grau, la Colla

dolainers i tabaleters El

Fadr, la Colla dolainers

i tabaleters Xaloc, Agru-

paci dolaina i tabal Xa-

ranaina, la Colla dolai-

nes i tabals Castlia......

i tants altres que dia a dia

lluiten perqu la dolaina i

el tabal ocupen el lloc que

es mereixen.

29

| m

sica

i fes

ta

28

| c

olla e

l Mag

re

La dolaina i la festa

La dolaina s sense dubte linstrument ms tpic de la Comu-nitat Valenciana, encara

que ens va vindre daltres

parts del mn. Sestima que

la seua introducci en ter-

res valencianes i en moltes

altres regions de lEstat, es

deu als rabs, els quals la

van portar a la Comuni-

tat Valenciana durant el

temps que van ocupar la

pennsula, i on va arrelar

duna manera molt clara,

convertint-se en el que s

avui, linstrument nacional

i obligatori a totes les festes

de la nostra Comunitat. T

un company inseparable,

que s el tabalet, i tots dos

sn presents sempre en tot

all que sona a dansa i a

festa.

De boca de Camilo Ron-

zano (dolainer de Sorita)

sabem que lactivitat de

lantic dolainer, se cen-

trava principalment a les

festes de Sant Antoni, i a

lestiu, que eren festes a

molts pobles de les nostres

comarques, que el dolai-

ner anava de poble en po-

ble caminant i que la seva

msica sadaptava a tota

classe dactes festius entre

els que podem destacar les

albades, les despertades, les

processons, els balls tpics

del poble, de vesprada ani-

mava els bous i de nit feia

pasdobles i msiques vari-

ades a les revetlles etc. Deia

que la vida del dolainer

era molt dura, ja que ha-

via de dedicar-se a un altre

treball, i desprs quan eren

festes, anava a peu recor-

rent els pobles de la seua

comarca amb la dolaina

sota el bra, fent les delcies

de xiquets i majors.

Jos Ma Illescas i Vicent

Bacas Xamberga, perso-

nes en les quals molts dels

que avui en dia toquem

aquests instruments, ens

van inspirar a les acaballes

Quique Prez | Colla de Dolainers i Tabaleters de Castell

31

| m

sica

i fes

ta

30

| c

olla e

l Mag

re

dels anys setanta i prin-

cipis del vuitanta, ja que

ells, sentint-se protagonis-

tes de la festa, van ser una

guia, un estil i un exemple

a seguir.

Els dolainers amb les se-

ues melodies, acompleixen

la funci danunciar mo-

ments determinats, sempre

vinculats a la festa, tot i que

tamb han estat presents

en homenatges a persones

rellevants de la nostra vida

social i cultural tristament

desaparegudes. La dolaina

i per extensi els dolainers

i tabaleters, han anat adap-

tant-se a les evolucions de

la societat i han sabut estar

sempre en contacte amb les

danses tradicionals de cada

poble i amb les festes tradi-

cionals dels nostres carrers

i les nostres comarques.

Tenim com a mostra la de

alguns carrers de Castell,

com ara el C/ Sant Vicent,

el C/ Verge del Lled, C/

Sant Francesc, Sant Roc de

Vora Squia, Sant Roc del

Canyaret-Cassola, Sant Roc

del Pany de Santo Domin-

go, Sant Flix, Sant Blai, i

tants i tants altres.

Quan arriba la Magdale-

na, es produeix un esclat de

dolainers, que ixen per to-

tes parts, alguns dells sn

noms Dolainers de Mag-

dalena, s a dir, noms to-

quen eixa setmana amb la

seua colla o grup damics

per tal de fer festa, i desprs

guarden la dolaina fins

lany vinent. Durant aques-

ta setmana s quan tado-

nes que hi ha molts dolai-

ners. Aix dons cal pensar

que amb la quantitat de

gent que es dedica ara a to-

car i a aprendre la dolaina

i el tabalet, tinguem garan-

tida la seua continutat per

a molts anys.

A Castell hi ha moltes

manifestacions de carc-

ter religis i cultural, en les

quals la msica de dolai-

na i tabal tenen un paper

molt rellevant, per exemple

a les danses del Corpus, on

acompanyen Els Cavallets,

Els Nanos i Els Arets a ban-

da daltres tocates i festes de

carrer, amb eixe so tan nos-

tre que ens identifica com a

poble singular i fester. Jo no

puc imaginar com serien

aquestes tres danses sense

dolaina i tabal. Sense obli-

dar que avui dia unes festes

com les de Magdalena, sen-

se dolaina i tabalet, potser

no serien les mateixes, ja

que cada vegada hi ha ms

grups de ball que necessiten

de la participaci de la dol-

aina i el tabal per a fer les

danses.

Avui dia seria impensa-

ble assistir a qualsevol acte

vinculat amb les festes de

Castell i tantes i tantes

33

| m

sica

i fes

ta

32

| c

olla e

l Mag

re

festes daltres pobles, sense

sentir eixe so inconfusible

de la dolaina i el tabal.

Fins i tot, i aix puc dir-

ho per experincia prpia,

hem assistit amb dolaina i

tabal a comunions, bateigs

de xiquets i no tant sols de

xiquets sin tamb de ge-

gants i cabuts, casaments,

noces dargent, inaugura-

cions de places i carrers, i

malauradament fins i tot, a

algun enterrament.

La Colla de Dolainers i

Tabaleters de Castell, (as-

sociaci cultural que t com

a preocupaci principal, la

recuperaci i difusi de m-

sica i partitures de dolaina

i de tot all que envolta la

dolaina i el tabalet) s una

de les colles que estan en

contacte amb els dos ins-

truments durant tot lany.

Afortunadament sn mol-

tes les colles de dolainers

que hui en dia sapleguen

moltes vegades per a retre

homenatge a aquests dos

instruments i que lluiten

per defensar-los i per a arri-

bar a aconseguir que cada

dia ocupen un lloc ms im-

portant i de ms conside-

raci en la nostra societat,

volent aconseguir que sim-

plante el seu ensenyament

en els conservatoris de la

Comunitat. Sentir la dolai-

na s bonic, per sentir la

dolaina i el tabalet signifi-

ca festa i alegria.

Ara ja per acabar i fent

nostra una frase del preg

de Bernat Artola, voldrem

que la dolaina i el tabalet

siguen a Castell, el nostre

millor Preg. Vitol !!!.

Lescola municipal de dolaina i tabal de Castell

Xaro Alegre

Grcies a lesfor de molta gent, avui en dia podem ben b dir que a Castell, pe-

gues una patada, i aparei-

xen quatre dolainers, ja

que han sigut moltes ms

de cinc-centes- les persones

que des de la seua creaci

all pel ms de novembre

de 1994, han passat per

aquesta escola per conixer

el mn de la dolaina i el

tabal.

Com tot, aquesta esco-

la i els seus ensenyaments,

han patit les seues pujades

i baixades, tenint, els pri-

mers anys de creaci fins i

tot, llistes despera dalum-

35

| m

sica

i fes

ta

34

| c

olla e

l Mag

re

nat que volia aprendre a to-

car els instruments tpics del

Pas Valenci. Actualment,

per modes, per la crisi o per

la llarga trajectria de qua-

si vint anys de lescola, la

cosa sembla haver-se frenat

un poc i les places ofertades

per al curs 2013/14 han es-

tat 55: 40 de dolaina i 15

de tabal.

Amb aquests vint anys de

funcionament, lEscola ha

servit tant per donar a co-

nixer el mn de la dolai-

na i el tabal als vens de la

ciutat de Castell i voltants,

com per intentar dignificar

la seua prctica, sent volun-

tat del seu professorat donar

a conixer tamb unes noci-

ons bsiques de llenguatge

musical necessries per a la

prctica de qualsevol instru-

ment musical. Amb aquest

objectiu, el professorat de la

casa va elaborar i ha anat

millorat curs rere curs, un

conjunt de materials de gran

utilitat per aquelles persones

que aspiren a tabaleteres i

dolaineres, tot i que darre-

rament el mtode utilitzat

s Estudiant la dolaina,

del mestre Xavier Richart,

per ser aquest un mtode

de gran qualitat usat en to-

tes les escoles de dolaina i

tabal del Pas Valenci que

formen part de la Federaci

Valenciana de Dolainers i

Tabaleters.

Evidents van ser els can-

vis que la seua creaci -per

part de la Federaci de Co-

lles i el Negociat de Cultura

de lAjuntament de Caste-

ll- va produir en la societat

castellonenca i si b s cert

que durant una poca va

haver molt de dolainer

atrevit, tamb s ben cert

que es va impulsar la prcti-

ca i el coneixement daquest

instrument, dotant-lo duna

base slida un coneixe-

ment reglat sen diu daix

en paraules tcniques-, molt

diferent a lexistent fins al

moment, ja que fins que es

va crear lEscola Municipal

sols algunes associacions

venals, com Els Mestrets, i

quatre o cinc colles de dol-

ainers Colla de Dolainers

i Tabaleters de Castell, Co-

lla El Soroll, Colla El Fadr

i Colla Els Gngols- eren els

encarregats densenyar a to-

car aquests dos instruments

tradicionals, la majoria de

vegades doit, sense una

base de llenguatge musical.

Per tant, popularitzaci i co-

neixement podem dir que

han sigut les dues mximes

aconseguides per aquesta es-

cola municipal.

s de destacar tamb, la

tasca de promoci que des de

la prpia Escola sempre sha

dut a terme, ja que les seues

ensenyances musicals mai

han quedat tancades dins de

les escoles on shan impar-

tit les seues classes (Sanchis

Yago i Serrano Suer) sin

que sempre han eixit al car-

37

| m

sica

i fes

ta

36

| c

olla e

l Mag

re

rer b participant en cerca-

viles com les cavalcades del

Preg i del Preg infantil,

la festivitat de Sant Antoni

o la de Sant Joan, el Prego-

net de les Festes de la Mare

de Du del Lled, els actes

de cloenda de la prpia Es-

cola, i molts altres esdeveni-

ments que es fan tant a Cas-

tell com a altres localitats;

per a ms, tamb participa

en altres combois de majors

aspiracions com aplecs, el

Concurs per a Intrprets No-

vells i la Trobada Venal o

lHomenatge a la Dolaina i

el Tabal, que ja fa anys que

des de lEscola Municipal de

Saluda els vens en les festes de la Magdalena

Dolaina juntament amb la

Federaci de Colles de Caste-

ll venen organitzant-se.

Molta gent tant de pro-

fessorat com dalumnat- sha

quedat pel cam per diferents

circumstncies, per la feina

sembla haver estat aparent-

ment ben feta, almenys de

portes cap a fora, ja que la

tradici del so de la dolaina

i el tabal es troba totalment

recuperada a la capital de

La Plana i, a hores dara,

qui vulgue ja t loportunitat

dacudir a una escola de ti-

tularitat municipal per acos-

tar-se a la prctica daquests

dos instruments que sempre

que sonen a festa i alegren

els nostres carrers.

Un reconeixement del tre-

ball fet ja va arribar lany

2007, quan lEscola Muni-

cipal de Dolaina i Tabal de

Castell va ser Clavria de

Santa Ceclia patrona dels

msics i posteriorment, lany

2009, va tornar a rebre un al-

tre reconeixement: el premi

Onda Cero a la Msica. Per

sens dubte el millor premi de

tots lhem de trobar en la qua-

litat dels nostres msics, que

avui per sort interpreten mu-

sica popular amb una forta i

slida base, aix s sense obli-

dar mai que dolaina paga-

da, roin so; a pare dolai-

ner, fill tabaleter; anar ms

borratxo que un dolainer;

anar de festa en festa, com

el dolainer; a casa del dol-

ainer tots sn balladors;

anar pel poble amb tabal i

dolaina; donar-ne en ta-

bal i dolaina; parixer un

dolainer; portar un pet

com un dolainer; dolai-

ner i torero, no pots ser-ho;

sser ms vell que un dolai-

ner ; per sobretot, sobretot

no oblidar-se mai de fer la

del dolainer, aix de segur

anirem b!

39

| m

sica

i fes

ta

38

| c

olla e

l Mag

re

El poble, la festa i la msica: un homenatge a les bandes

Alberto i Luis Cabedo Mas

s la msica de banda, sens dubte, un dels elements ms arrelats als nostres pobles i de les

nostres festes. En un llibre

com aquest volem, com no

podia ser duna altra mane-

ra, dedicar unes paraules a

aquest tret tan caracterstic

com sn la msica i els m-

sics que formen part de les

nostres bandes.La banda de msica s

una de les agrupacions ms caracterstiques a la terra valenciana. El Pas Valenci sha convertit en un referent per la qualitat de les seues bandes, que enherben la vida social de prcticament tots els pobles de les nostres

comarques. La banda de msica es composa per un grup de msics instrumen-

tistes de vent i percussi fo-namentalment, encara que incorporen alguns instru-ments de corda, com ara vi-oloncels, contrabaixos, arpa o piano, en moltes de les se-ues composicions. Clarinets, obos, flautes, fagots, sax-fons, trompes, trompetes, trombons i tubes, amb tota classe dinstruments de per-cussi, es conjunten per fer una sonada, textura de la qual es converteix en signe didentitat dels nostres po-bles i de la nostra cultura. A diferncia de les orquestres simfniques i filharmni-ques, les bandes no adhe-reixen alguns instruments, com ara violins i violes, a les seues files, i els seus espais de concert van des dels au-

ditoris i teatres fins les pro-cessons per carrers i places a les ciutats.

Per, als nostres pobles, la banda de msica s molt ms que una agrupaci mu-sical. Algunes de les bandes simfniques de pobles de les comarques valencianes te-nen histria i tradici que es remunta a ms de cent anys. Les famlies han es-tat vinculades a la vida de la banda des de prctica-

ment el naixement dels seus membres. Daquesta mane-ra, la banda es converteix en un espai desbarjo, per tamb daprenentatge, de socialitzaci, destructura-ci de loci, i de creaci de vincles personals que safer-men a travs de la prctica musical conjunta.

Les bandes de msica han sigut el principal vehi-cle per donar accs a ledu-caci musical de valencians

41

| m

sica

i fes

ta

40

| c

olla e

l Mag

re

i valencianes. Les societats musicals, presents en el 90% dels municipis dAla-cant, Castell i Valncia de ms de 200 habitants, shan conformat com un projecte social i educatiu nic en el mn i sn el principal agent cultural del Pas Valenci. A travs duna estructura descoles de msica, en la major part dels casos as-sociades a les bandes de cada poble, sha provet de coneixements, aprenentat-ges i experincies musicals a una societat que, avui en dia, s una de les que t un percentatge de msics ms alt dEuropa. Una gran quantitat de prestigiosos va-lencians engreixen les files entre els msics ms reco-

neguts de les orquestres ms rellevants.

Per tal de configurar una estructura de bandes i esco-les de msica comunes, es va crear, ara fa ms de 45 anys, la Federaci de Socie-tats Musicals de la Comuni-tat Valenciana (FSMCV). En lactualitat, la FSMCV agru-pa a 541 societats musicals i les seues escoles de msica amb 40.000 msics, 60.000 alumnes i ms de 200.000 socis. Aquestes xifres fan que el Pas Valenci tinga aproximadament el 50% de totes les bandes i escoles de msica de lestat espanyol. A travs della es promou i difon el gust i la prctica de la msica en estructu-res educatives que superen

els lmits de laprenentatge musical formal, i donen res-posta a la demanda dacce-dir a la vida musical a pro-fessionals i amateurs.

La FSMCV naix en lany 1968. Des de la seua funda-ci ha estat presidida per fi-gures rellevants en el pano-rama musical valenci com Antonio Andrs Juan (1968-1973); Vicente Ruiz Mon-rabal (1973-1976); Enrique Carpi Alio (1976-83); An-gel Asuncin Rubio (1983-

1998), Vicente Escrig Peris (1998-2002), Santiago Al-gado Finestrat (2002-2006) i Josep Francesc Almeria Ser-rano, actual president. Al llarg de la seua trajectria, la Federaci ha rebut nom-brosos premis i distincions per la seua labor cultural i social.

A Castell, la presncia de les bandes i de les soci-etats musical ha sigut una constant al llarg dels anys com a bon exemple de po-ble del Pas Valenci, i el seu paper dins de lmbit cultu-ral castellonenc s de gran rellevncia. Bandes com la Schola Cantorum de la Vall dUix, la La Uni Instructivo Musical La Esmeralda dAl-massora, la Uni Musical de

Vilafranca, o tantes altres, tenen una llarga tradici de prctica i dexcellncia musical, guanyant grans quantitats de premis en cer-tmens, tant a nivell pro-vincial, regional, nacional i internacional.

Algunes bandes simf-niques a les principals ciu-tats del Pas Valenci, shan consolidat com a agrupaci-ons musicals professionals, establint-se com a esten-dard de les senyes musicals dels pobles. Aquest s el cas de la Banda Municipal de Castell.

Amb una llarga trajec-tria de ms de 80 anys, la Banda Municipal de Cas-tell s avui en dia un dels referents indiscutibles de les

bandes de tota la geografia espanyola i internacional. La banda naix al voltant de 1925 de la m del director Pascual Asensio Hernndez i, comptant amb ms de 50 msics professionals i de reconegut prestigi, realitza des daleshores una tasca de difusi de la nostra m-sica i la nostra cultura. En aquest article volem, tam-b, retre homenatge al que ha sigut el seu director els ltims anys, i que ha dut a la Banda Municipal al seu mxim esplendor: el mestre Francisco Signes. Baix la di-recci de la seua batuta, la Banda Municipal de Cas-tell ha pogut incrementar considerablement el seu repertori amb nombroses

43

| m

sica

i fes

ta

42

| c

olla e

l Mag

re

composicions que han esde-vingut himnes de les nostres festes. Cal tamb destacar el fet qu en els ltims anys la banda municipal ha po-gut gaudir dacompanyar a grans solistes i intrprets.

s, per tant, la nostra Banda Municipal un tret caracterstic de la Ciutat de Castell, i s el seu un tre-ball continu daproximar la msica a la gent de Caste-ll. Aix, a ms dels ja cone-guts concerts que ofereixen amb freqncia a lAudi-tori i Palau de Congressos i dels entranyables matins al Parc Ribalta, sn tamb dignes de menci les seues participacions en els princi-pals actes festius del poble de Castell. Festivitats com

la Magdalena, la Setmana Santa, els Nadals, les Festes de la nostra patrona Mare de Du del Lled, o les sem-pre presents Festes de Car-rer, solen comptar amb la musical presncia de la Banda Municipal; tant s aix, que costa imaginar-se actes tan propis de la nostra tradici com el Preg sense que siga ella qui tanque la comitiva.

I, per suposat, no podem obviar el gran paper que la Banda Municipal de Caste-ll realitza com a valedora representant i ambaixa-dora de la nostra ciutat, la nostra msica i les nostres tradicions.

Per tot aix, des de la Colla del Magre, hem vol-

gut en-salsar la tasca de les bandes de msica i, en par-ticular, de la Banda Munici-pal de Castell, com a signe didentitat musical i tamb de la festa de tots els pobles valencians i, entre ells, del nostre poble de Castell.

El rotllo i canya ; la banda sonora duna festa

Joan Miravete Sebasti

Totes les festes tenen una msica o m-siques que les iden-tifiquen en el cas de les

principals festes del Pas

Valenci tenim, el Fallero a

les falles, lhimne de Les fo-

gueres a Alacant, les mar-

xes de Moros i Cristians i

un llarg etc... A Castell no

podem ser diferents i aix

en el nostre cas tenim el

Rotllo i Canya com a msi-

ca oficial de les Festes de la

Magdalena.

La histria del Rotllo i

Canya s molt particular i

ara breument tractar dex-

plicar-vos-la per damunt

damunt.

El context histric on va

nixer el nostre pasdoble no

podia ser ms depriment,en

plena postguerra civil, per

retrocedim una mica ms

encara; durant el segle XIX

a Castell a part de la Ro-

meria de la Magdalena do-

cumentada des del segle-

XIV i molt reforada des de

45

| m

sica

i fes

ta

44

| c

olla e

l Mag

re

1852, any del VI centenari

del trasllat i any tamb on

safegeix un smbol avui

dia irrenunciable com es la

canya a la romeria i algu-

nes coses ms, com diem

es feien altres festes com

les del mes de Juliol com-

memorant la victria de

la ciutat sobre el setge que

el general carl Cabrera va

dur a terme els dies 7,8, i 9

de juliol de 1837 i en com-

memoraci daquells fets es

va construir lobelisc al pas-

seig de Ribalta.

Dons b, acabada la

guerra els Carlins que vivi-

en al nostre Raval es van

encarregar de fer saltar pels

aires lObelisc i tot el que

aix representava en lima-

ginari collectiu,el mite del

Castell liberal que derrota

als absolutistes. Per tant,

aquesta festa va ser esbor-

rada del mapa en el nou r-

gim dictatorial i en quedava

un altra que era la que calia

rellanar La Romeria de la

Magdalena.

Des de 1939 al 1944

tot va seguir igual, ms o

menys, per lany 1945 es

va refundar la Romeria i va

passar a ser les Festes de la

Magdalena amb una dura-

da duna setmana, gaiates

monumentals (amb intents

de cremar-les al finalitzar la

setmana festiva), corregu-

des de bous ,cavalcada del

Preg,creaci de 12 sectors

gaiaters i un llarg etctera

que amb moltes modifica-

cions ha perdurat fins avui

en dia. Aix les coses lany

segent el 1946 es va con-

vocar un certamen musical

a la plaa de bous per tri-

ar el pas -doble identifica-

tiu de les nostres festes per

votaci popular. La Banda

Municipal sota la batuta

del mestre Felip va anar in-

terpretant les distintes peces

entre les quals no estava tan

sols la guanyadora sin al-

tres de ben conegudes com

Castalia dels germans Te-

rol o Gaiates i traques de

Sanchs, incorporades tam-

b a la msica castellonen-

ca de festa. En acabar totes

les interpretacions i per una

majoria aclaparadora el

pblic assistent va triar com

a guanyadora la pea del

Mestre Pepito Garca Rot-

llo i canya, la lletra de la

qual va ser escrita per ngel

Sanchez Gozalbo i cantada

per primera vegada al Tea-

tre Principal el dia 22 de fe-

brer segent.

A ligual que la msica

que s una barreja de tona-

des populars la lletra tamb

recull textos populars, i un

breu relat de la Romeria se-

guim tots a la process o

amb la canya pel cam tots

anirem; aix com la lletra

de melodies populars valen-

cianes com Les penes sn,

Mon pare no t nas

47

| m

sica

i fes

ta

46

| c

olla e

l Mag

re

El tio Pep sen va a lhor-

ta i finalment posa el al

pum substituint el final de

lhimne del mestre Serrano

qu no va tindre molt bona

acollida.

Tamb hi trobem frag-

ments netament castello-

nencs com sn el ball dels

Nanos del dia del Corpus qu

s el tpic Xocorroxoc bres-

quillera i albercoc, una in-

vocaci a Tombatossals en el

menjarem confits i dol tor-

r i a lermita pujarem, tam-

b trobem el crit de guerra del

C.E. Castell, el Pam, pam

,orellut posterioment substi-

tut pelsom de Castell

En fi jo crec que podem

dir qu en aquesta msica

est continguda tota lessn-

cia musical del nostre poble

i s per aix qu quan un

fill de Castell sent aques-

ta msica se li posa la carn

de gallina i sobretot si s un

diumenge de Magdalena.

VITOL

Bibliografia: Magdalena his-

toria y leyenda de un pueblo

de J.Sanchez Adell i Alvar

Monferrer.

Les rondalles: lalegria dels bons rondallers

Snia Alegre

Molts pobles han de buscar

les rondalles forasteres,

al meu poble no li cal

hi ha prou dnes rondalleres.

Jota de Llucena

La jota daquest po-ble de la comarca de lAlcalatn, ens expli-ca, amb aquest doble sentit

tant propi valenci, que s

un orgull per als pobles de

les nostres comarques tindre

una rondalla per tamb,

tindre dnes a qui rondar,

tasca principal daquestes

agrupacions musicals i de la

qual procedeix el seu nom.

El rondar a les xiques s

tota una tradici de la nos-

tra terra, i tot i que en altres

llocs tamb sestila o ses-

tilave, no deixa de ser ben

cert, que en els afers de ron-

dar cada poble tenie el seu

estil i els seus costums, per

49

| m

sica

i fes

ta

48

| c

olla e

l Mag

re

el que mai podia faltar era

lacompanyament musical.

A la capital de la Plana,

afortunadament, la majo-

ria de gent tenim en ment

la imatge duna agrupaci

musical rondallera grcies a

la rondalla dEls Llauradors

i grcies tamb, a les nom-

broses agrupacions que,

any rere any, ens visiten a

la Cavalcada del Preg del

tercer diumenge de Quares-

ma, procedents dels pobles

de les nostres comarques

per celebrar amb nosaltres

que el Dia Gran de les Fes-

tes de la Magdalena est a

punt darribar i, al mateix

temps, mostrar-nos i delec-

tar-nos amb el folklore pro-

pi de cadascuna daquestes

localitats.

Avui en dia, la majoria

dels pobles que ens envolten

ja han tornat a recuperar la

tradici de la rondalla tot i

que el seu paper social ha

passat a ser un poc diferent

daquell que aquestes agru-

pacions tenien en origen. En

aquest moment, aquestes

agrupacions musicals shan

convertit en grups descena-

ri, que quasi podem afirmar

que toquen ms per mostrar

que per celebrar i tenen en-

comanada la tasca de vet-

llar per la conservaci de

canons i melodies que, com

ens diuen F. Pardo i Jos n-

gel Jess-Maria al seu llibre

La msica popular en la

tradici valenciana, han

passat a ser peces de museu

del nostre patrimoni cultu-

ral, perqu la societat a la

qual pertangueren ha can-

viat notablement en un es-

pai de temps relativament

curt. I s que, les transfor-

macions econmiques i soci-

als de principis fins mitjans

del segle passat, van arribar

a provocar la desaparici de

molt del nostre folklore i de

moltes de les nostres tradici-

ons i la rondalla no en va

ser una excepci.

Entre els anys cinquanta

i setanta del segle passat,

leconomia i en conseqn-

cia, la societat de les nostres

terres va canviar drstica-

ment. Aquests canvis van

fer que les comarques lito-

rals, on comenava a pro-

liferar la industrialitzaci,

veren augmentar conside-

rablement la seua poblaci,

al mateix temps que les po-

blacions dinterior sanaven

quedant despoblades.

Aquest despoblament va

fer que molt del nostre patri-

moni cultural sanara per-

dent ja que el propi despo-Rondalla de Vistabella del Maestrat (Foto: Nria Garcia Vicente)

Bureo pels masos: Bureo al Mas

de la Venta (02-01-2013) Vistabe-

lla del Maestrat

51

| m

sica

i fes

ta

50

| c

olla e

l Mag

re

blament impedia organit-

zar al personal necessari per

a la celebraci de diferents

tradicions. Per, per contra,

laugment rpid de la po-

blaci en les zones costane-

res i industrialitzades, tam-

poc va ajudar a conservar

aquest patrimoni, ja que en

molts casos hi havia dificul-

tats dacomodaci a les no-

ves formes culturals alienes

a la poblaci nouvinguda.

A ms, als fenmens del

despoblament interior i la

superpoblaci litoral/indus-

trialitzada es va afegir un

altre factor molt important:

levoluci de la moda i de

les seues formes de diversi,

molt diferents a les tradici-

onals i que van anar origi-

nant el seu arraconament.

No oblidem que ens trobem

en aquest moment, en un

moment on a la nostra soci-

etat regnen la innovaci i el

progrs, termes aquests que

van renyits amb la conser-

vaci de les tradicions.

Tots aquests factors van

produir la prdua total o

parcial de moltes tradicions

i de gran quantitat dele-

ments festius per, afortu-

nadament, el despertar als

anys setanta del sentiment

nacionalista i autonomis-

ta, rpidament va iniciar

la tasca de recuperaci i

restauraci dalgunes de les

tradicions perdudes o a punt

dextingir-se. Per sort, enca-

ra no ho havem perdut tot!

I s que el despertar del

nacionalisme va provocar

linters per la recerca, pel

redescobriment dels signes

i arrels didentitat del nos-

tre poble com a bloc, i dels

nostres pobles com a unitats

locals. I all, que feia anys

shavia abandonat per ca-

duc, vell i tradicional, ara

tornava a ser de moltssima

importncia, ja que forma-

va part, eren, els trets que

ens definien, que en diferen-

ciaven la nostra societat de

la resta de les societats del

mn.

Primer van ser les ciutats

on, especialment, la burge-

sia intellectual va comen-

ar la recerca delements

culturals tradicionals per

tot seguit, els pobles tamb

van iniciar-se amb aquesta

tasca de recuperaci i res-

tauraci de les tradicions i

el patrimoni perdut.

Va ser en aquest mo-

ment quan es van crear

molts dels museus etnol-

gics dels nostres pobles i

tamb quan es van anar

restaurant festivitats o ele-

ments festius, donant-los

una nova vida, un nou

sentit o significat diferent

al que van tindre en temps

passats, diferent al que tin-

gueren a la societat tradi-

cional, per passar a consi-

derar-se, a partir daquests

moments, com smbols

didentitat nacional, co-

marcal o local, com peces

dinters cultural o com

productes de consum.

53

| m

sica

i fes

ta

52

| c

olla e

l Mag

re

La rondalla ara, ja no

ronda per rondar a la xica

fadrina per desig del seu es-

timat, la rondalla ara ronda

per ensenyar al poble les se-

ues canons i la seua dedi-

caci, potser sota el pretext

de rondar a alguna xica

fadrina, per no ens enga-

nyem, la finalitat ja no s la

mateixa, de la mateixa ma-

nera que tampoc ho s la

societat que ens envolta, ni

tenen les mateixes convicci-

ons el xic i la xica estimada.

Per, el que importa o com

a mnim a molta gent ens

importa- s que amb la fi-

nalitat que siga, la rondalla

torna a rondar i grcies al

treball de molta gent a ttol

individual, de les Seccions

Femenines, dels grups de

danses i de gent que sempre

ha estimat el seu poble, es

poden escoltar pels nostres

carrers melodies tradicio-

nals que ens sn prpies.

Les rondalles han tornat.

Tornen a ser agrupacions

de msics que toquen ins-

truments de cordam de per-

cussi i fins, i tot de vent,

sense oblidar-nos de les po-

tents veus dels cantaors i les

cantaores. Les guitarres i el

seu so tornen a ser la base

alternant colps i raspits i

postures especials; els gui-

tarrons ja siguen mascles

o femelles- no han perdut el

seu sabor; les bandrries

com diu una de les canons

dels Obrint Pas- continuen

pessigant les emocions.

Tot duna manera molt par-

ticular, especial, imitant la

manera de fer antiga, que

portava a filar prim, dife-

renciant la forma de tocar

de la rondalla del poble de

la del poble ve.

Els instruments de melo-

dia, tocats potser amb el que

sembla poca precisi i mes-

tria, continuen donant a les

canons el carcter gracis i

espontani que es mereix la

rondalla popular.

I, pel que fa a la xicote-

ta percussi, tornen a redo-

blar panderos i panderes,

cnters, ferrets, canyetes,

culleres i castanyetes, bote-

lles llaurades, canyes bada-

des i morters, i molts altres

atifells de procedncia ben

casolana com ara els antics

garbellets de cuina.

Sn el saber fer dun po-

ble, la seua manera dex-

pressar-se i de celebrar, de

comboiar els dies de festa,

i guarden a les seues lletres

molts coneixements popu-

lars. Aix s, per tamb

hem de saber, que tradici i

innovaci no tenen perqu

estar renyides i poden anar

ben agafades de la m i aix

una jota tradicional com la

de Xtiva -de la m del can-

tautor Feliu Ventura- ben b

pot canviar la seua lletra

per denunciar situacions ac-

tuals i explicar-nos que dos

alcaldes es barallen per un

hortet que tinc jo / per a fer

xalets de luxe / i plantar-me

un camp de golf, o b fo-

mentar-ne ls de les noves

tecnologies: la de la panxa

pel / ja no lo vorem ms /

sha fet nvio a Mallorca/ i

parlen per internet.

Molt sha fet en el camp

musical i molt queda per fer,

per les nostres rondalles sn

una mostra ben viva, cada

vegada amb ms incorpo-

racions juvenils, de lestima

que sentim pel nostre poble

i les nostres tradicions i qui

sap algun dia el paper de la

rondalla torne a ser ms sem-

blant a aquell que un dia va

tindre i torne a passar el que

diu la granana de Monta-

verner, que sempre que alg

cante, hi haja qui vullga

ballar-la. Esperem que aix

siga! Llarga vida a les ronda-

lles i per suposat, als ronda-

llers i les rondalleres!

55

| m

sica

i fes

ta

54

| c

olla e

l Mag

re

Els bureos una tradici ben nostra

Xavier Ripolls Prades | Professor de dansa i estudis de la Cultura Tradicional Valenciana

La msica i la dan-sa darrel tradicional constitueixen una part important del patrimo-

ni cultural immaterial dels

valencians i valencianes, un

patrimoni que en no tenir la

visibilitat fsica que puga te-

nir el patrimoni material ha

sofert un deteriorament que

ha passat socialment ms

desapercebut, propiciant

que en molts casos les me-

sures de protecci hagen ar-

ribat irremeiablement tard.

La societat valenciana

deixa dinterpretar els balls

tradicionals com una natu-

ral forma de diversi a fi-

nals del segle XIX i principis

del segle XX. Aquestes me-

lodies i danses, que neixen

per a loci de la col.lectivi-

tat local o comarcal en una

poca determinada, acaba-

rien cedint terreny a altres

msiques i balls que fruit

de les modes de cada mo-

ment es generalitzarien per

tot lestat arribant aix a les

nostres terres. Existeix per

una gran diferncia entre

les unes i les altres, les pri-

meres sn de producci pr-

pia, creades pels valencians

amb instruments autctons

configurats amb elements

que produeix la mateixa

terra. En canvi, les noves

msiques i danses, perden

aquesta mediterrnia sin-

gularitat, iniciant-se aix

una progressiva globalitza-

ci tamb en aquest camp,

un fenomen inevitable per

que va arraconar progres-

sivament, els instruments,

els usos, hbits, els costums,

melodies i danses de produc-

ci prpiament valenciana

El mateix ocorre amb les

celebracions dels Bureos i

implcitament amb els balls

que en lesmentada festa

sinterpretaven. Els Bureos

sn una manifestaci po-

pular de les nostres terres

que tamb desapareixen de

forma majoritria, per que

en alguns casos han arribat

fins als nostres dies. Actu-

alment estan prenent fora

de nou, si b han hagut de

reinventar-se creant nous

espais i usos adients per a la

societat contempornia.

Per endinsar-nos en el vell

mon dels bureos, cal traslla-

dar-se en el temps fins a una

societat bsicament rural,

on la gent vivia quasi ex-

clusivament del camp, del

ramat o de la mar, una po-

ca on la poblaci es disper-

sava pels termes dels pobles

i la vida a lespai rural dels

masos tenia un protagonis-

me rellevant en la societat

daleshores.

La festa que sempre ha

constitut la vessant ldi-

ca del quefer quotidi dels

ciutadans, tenia amb els

bureos un dels seus majors

exponents, especialment si

tenim en compte que eren

lhabitual forma de diver-

tir-se i relacionar-se, i per

tant una excusa perfecta

per reafirmar o ampliar no-

57

| m

sica

i fes

ta

56

| c

olla e

l Mag

re

ves amistats dins la col.lecti-

vitat venal, local o fins i tot

comarcal.

Fer sonar algun instru-

ment o ballar es constitua

quasi com una necessitat

per a no quedar-se al marge

en les nits de diversi en la

societat d aleshores, de ma-

nera que el que no ballava

era perqu feia sonar algun

instrument de corda o de

percussi, i en molts casos

sera al mateix temps tant

msic com ballador

En general, els bureos

eren expressions festives

de carcter intimista, on la

msica i el ball tradicional

constituen una part essen-

cial de la festa. Per tamb

la gastronomia, el festeig o

els jocs tenien cabuda per

configurar un tot al qual se

lanomenava fer bureo.

Per tan, bureo no era

tant sols ballar i fer sonar

la msica popular, era una

festa ms amplia que es

convocava, generalment

entre masovers duna ma-

teixa zona, a fi de cele-

brar esdeveniments com la

matana del porc, el final

duna collita, o de la sega.

Els balls i la msica per

tenien un protagonisme es-

pecial en la realitzaci dun

Bureo, de forma que no es

concebia un bureo sense

ballar les melodies tpiques

de la comarca.

Els bureos se celebraven

majoritriament als masos

del terme, sent aix un ma-

sover o conjunt de masovers

els que convocaven els ve-

ns i venes a una festa que

podia durar tot el dia, la

nit o ben b tot un cap de

setmana..

Generalment lespai ha-

bilitat per al ball de bureo

era lera, la regularitat del

terreny daquesta permetia

major estabilitat als balla-

dors, si b en poques en

qu la climatologia no ho

permetia, lespai ms ampli

duna casa o duna taverna,

es convertien en el lloc adi-

ent per a desenvolupar-lo.

Caldria remarcar el ca-

rcter intimista dels bure-

os, de forma que en poques

ocasions sorganitzaven

en el mateix poble i molt

menys en espais pblics.

Eixe protagonisme el pre-

nien les danses, que al con-

trari que els balls de diver-

si sinterpretaven de for-

ma pblica, i en molts ca-

sos amb una indumentria

especifica a fi de remarcar

algun esdeveniment relle-

vant de la cultura local o

comarcal, com per exem-

ple podia ser el cas del Ball

Rodat a Vistabella, ball del

dolainer a Benafigos, Ball

del Corro a Palanques, Ball

Perdut a Castell o Els Dan-

sants de Forcall.

Hi havia bureos que fins

i tot tenien un carcter in-

tercomarcal, com s el cas

de la festa de la Verge de

lEstrella, on s ajuntaven

rondalles i balladors dels

pobles del voltant i de lrea

dinfluncia on hi havia es-

pecial devoci cap a aquest

santuari, el mateix ocorria

al santuari de Sant Miquel

de les Torrocelles on sajun-

taven i encara hui en dia

sajunten per fer bureo els

habitants de poblacions i

massos dels termes de Llu-

cena, Atzeneta o les Useres,

entre altres.

Els bureos es podien pro-

gramar amb major o menor

antelaci, de manera que

en moltes ocasions simpro-

visaven amb poc de temps i

fins i tot alguns eren coinci-

dents. En molts casos es so-

lien organitzar per partides

de forma que, generalment,

59

| m

sica

i fes

ta

58

| c

olla e

l Mag

re

cada partida organitzava el

seu bureo.

Les persones encarrega-

des dorganitzar un bureo

solien ser persones joves,a

les que sels coneixia amb

el nom de corders, perqu

tenien com a comproms el

de pagar i proveir de cordes

els instruments dels msics,

aix com del menjar o begu-

da que sanara a consumir

durant la festa.

Els bureos eren oberts, si

b bviament la gent que hi

accedia era gent ben avin-

guda amb les persones que

lorganitzaven o amb els

propietaris del domicili on

sanara a celebrar.

La msica i els balls de

Bureo

La msica sinterpretava

per una rondalla de corda

que es configurava amb

gent de diversa procedn-

cia i diversitat generacio-

nal, bandrries, guitarres,

guitarrons, llats, citres, oc-

tavilles, entre altres instru-

ments, sajuntaven amb els

de percussi com les casta-

nyoles o postisses, els pitos,

els cnters, panderos, fer-

rets, cascavells, entre altres.

La rondalla tradicional

anava profusament acom-

panyada de percussi, un

costum que sha perdut en

gran mesura en les actu-

als rondalles dels grups de

dansa; aix, la gent acom-

panyava les melodies amb

elements que trobava al

seu abast, com podia ser un

cnter que colpejava amb

una espardenya, una bo-

tella rapejada amb algun

metall com podia ser una

cullera, dues culleres que

es colpejaven entre elles, o

simplement amb lacompa-

nyament de palmes.

Els tipus de balls que sin-

terpretaven generalment so-

lien ser la seguidilla,la jota

i el fandango, amb les se-

ues variants coreogrfiques

de quatre, de sis, de tres, de

huit, de nou, de carraspera

o carrasquilla, de can o ca-

nut (segons la comarca) i en

rogle o en filera. Al transcurs

dels anys,els bureos tamb

incorporen els balls que ar-

riben fruit de les noves mo-

des; aix quan apareixen les

polques, les masurques o els

passos dobles, entre altres,

arriben a barrejar-se amb

les melodies i balls locals en

una simbiosi de pervivncia

i adaptaci als usos, cos-

tums i els instruments que

es fan servir a la mateixa

festa.

El ball siniciava amb

la seguidilla que per la

seua senzillesa solia ser de

participaci majoritria,

continuava amb la jota, i

sanava accelerant amb el

fandango, aquesta circums-

tncia afegida a la dificultat

en la interpretaci dels mo-

viments que comportava el

fandango obligaven a molts

balladors a abandonar el

ball davant la complexitat

o lesgotament que els pro-

dua el ball, de manera que

sos el finalitzaven les pare-

lles ms balladores.

A les nostres comarques

la dona era la que majori-

triament dominava en el

ball, s ella la que inicia els

passos que shan dimprovi-

sar a cada moment, lhome

per tant havia de seguir-la i

mantenir-se davant la com-

plexitat de les passades. No

devia abandonar el ball

fins que no fora la ballado-

ra la que li ho demanara.

Aquesta circumstncia s

comuna a totes les nostres

comarques, per hi ha ex-

cepcions com el cas de Culla

on s lhome el que exerceix

aquest domini.

Al cantador en canvi li

estava atorgat el poder de

decisi dinici del ball, de

les mudances, la crtica o

les lloances, la indicaci de

canvi de parella o allargar el

ball, de manera que msics

i cantadors podien fer durar

un fandango tant i com els

61

| m

sica

i fes

ta

60

| c

olla e

l Mag

re

vinguera de gust. Moltes ve-

gades balladors i msics en-

traven en una mena de joc

en el qual es posava a prova

el limit de resistncia dels

balladors. Altres en canvi si

sera amic del ballador, es

cantava el final del ball a fi

de no deixar entreveure la

derrota del ballador front a

la insistncia o creixen com-

plexitat de les passades que

interpretava la dona.

Pel que fa a lestructura

del ball cal dir que els pas-

sos que sinterpretaven no

estaven preestablerts, i els

balladors rivalitzaven per

arribar a conixer aquells

que major complexitat te-

nien, o fins i tot crear-ne de

nous i que per tant tothom

desconeixia. Cada parella

interpretava un pas dife-

rent, i era molt com anar

canviant de parella cada

cop que el cantador inici-

ava una cobla, de manera

que el pas a interpretar era

aquell que tenia a b iniciar

la parella que en aquell mo-

ment et tocava en sort.

Si b la manera ms ha-

bitual de ballar era en rogle,

en molts casos els balladors

sajustaven a lespai que te-

nien disponible, de manera

que es podia ballar tamb

en filera si calia. En altres

casos era el tipus de ball el

que aix ho requeria com

era el cas del ball del canut.

Els xiquets anaven ad-

quirint la seua formaci de

manera progressiva, i ho

feien mimetitzant els movi-

ments que pares, familiars

o amics realitzaven, aix si,

lespai destinat als mateixos

no era el de la gent adulta,

de manera que ballaven al

mig del rogle creant el seu

propi cercle, o ho feien en

espai a banda. Per entrar a

formar part del rogle ja es

devia tenir una certa edat i

destresa a lhora dexecutar

els balls.

SUMINISTRES HOSTELERS

Hopibar s.l.

Pol. Estadi, Nau 51Tel. 964 212 203 / 064 203 222 Fax 964 241 822

12004 CASTELL

MUNTATGES COMPLEMENTS PER A:BARS - RESTAURANTS

COLLEGIS - COLLECTIVITATS

DISTRIBUDOR

Ctra. N-340, km 1050,312500 VINARSTel. 964 401 912 Fax 964 401 7554colors@4colors.eswww.4colors.es

63

| m

sica

i fes

ta

62

| c

olla e

l Mag

re

El cant destil valenci: Pep Gimeno Botifarra

Laia Alegre

Crec que s la primera vegada que em pose a escriure un article i em fa tant de respecte. Si

contarem totes les paraules

que he escrit i he esborrat me

pareix que ompliria jo a so-

les tot el llibret. Per b, no

es pot esperar una altra cosa

quan ests escrivint sobre un

dels grans cantaors de la m-

sica valenciana. Fins i tot pot

resultar profits tindre eixe

cuquet a la panxa en anar

escrivint les lnies -encara

que aix est per veure.

Mirant unes cosetes dac i

altres dall no podia deixar

de sorprendrem cada volta

ms en trobar ancdotes i

vivncies de Pep que em re-

corden a la meua infante-

sa i a les meues arrels. Ara

vos posar un exemple que

em va deixar bocabadada.

Pep Gimeno s conegut per

tots com a Pep Botifarra.

Per vaja la meua sorpresa

al llegir que el malnom de

Botifarra el va heretar de

lagelo de sagelo- que es

diu prompte-, qui anava tots

els dies a la font de Norasco

i demanava per esmorzar pa

amb botifarra. Una histria

que no em sona gens desco-

neguda, ja que el meu besa-

vi Vicent va rebre el malnom

de Magre per demanar

aix cada volta que anava

a esmorzar. I grcies qu era

un sangonereta, avui aquesta

colla es diu Colla el Magre.

I s que Pep Gimeno s,

com se sol dir, un home de

poble. Va nixer a Xtiva

el 1960 en una famlia que,

com la majoria, vivia del que

tenia. Ni molt ni poc, sim-

plement el justet per a viu-

re. Dun barri prcticament

agrcola era desperar que

Pep continuara treballant la

terra o cuidant els animals.

Per a hores dara assegura

que una de les seues majors

frustracions ha estat no ser

llaurador ni ramader.

Sent ben menut, Boti-

farra es va quedar a viu-

re amb sagela Otilia, qui

sense dubte va ser qui el va

dirigir pel cam de la msi-

ca tradicional valenciana.

Durant la seua infantesa es

va empapar de les tradicions

populars que Otilia li anava

ensenyant. De la mateixa

manera que ella, han estat

moltes les persones majors

que han abocat els seus co-

neixements sobre la tradici

i la cultura dels seus pobles

en Pep, qui ha sabut integrar

tot a al llarg de la seua tra-

jectria musical.

Daquesta manera, Pep

va comenar a introduir-se

tmidament en el mn de la

msica amb les albaes que es

cantaven al seu poble en el

65

| m

sica

i fes

ta

64

| c

olla e

l Mag

re

recorregut de les Fires. Per

no va ser fins lany 1982,

amb 22 anyets i encara cara

de xiquet, quan va entrar a

formar part del grup Sarau.

En poc de temps, es va fer

un dels cantaors principals,

juntament amb Lola, la de la

Torre, i en a penes tres anys

Sarau va encetar el seu disc,

Balls i canons de la Costera,

que s alhora el primer disc

de Pep Botifarra.

s en aquest disc on podem

trobar canons com la Ma-

laguenya de Barxeta, la qual

amb els anys ha guanyat un

ress grandssim. Encara puc

tancar els ulls i veure a un

bon grapat de persones da-

vant lescenari del Feslloch

cridant Barxeta! Barxeta!

com si la vida sels anara

en aix. Incls nhi ha ha-

gut versions daquesta can

per altres grups com Obrint

Pas, qui integren els nous rit-

mes i la tradici en les seues

canons.

Cinc anys desprs de lar-

ribada de Pep al grup Sarau,

aquest es va acabar diluint.

Acabava aix aquesta etapa

en la vida de Pep, en la qual

va aprendre moltes llions,

no tan sols de msica, que

sense dubte han marcat la

seua manera de fer.

En aquell moment, ha-

guera estat molt fcil deixar

la msica com a un bonic

record de la seua joventut i

dedicar el seu temps a altres

menesters ms seriosos. Per,

no s prou seris ser un ele-

ment actiu en la recuperaci

i manteniment de la nostra

tradici? no s prou seris

fer ms fortes les arrels que

ens identifiquen com a po-

ble? no s prou seris trans-

metre aquesta estima pels

nostres costums a travs de

la msica? Doncs pareix que

encara hi ha prou gent en

el Pas Valenci que pensem

que s ho s i, per sort, entre

ells est Pep Gimeno. I s per

aix que una veu tan nica

com es la seua no es va per-

dre en loblit, sin que, des-

prs de la dissoluci del grup

Sarau, Pep es va incorporar a

lEscola de Danses de Xtiva.

En aquesta agrupaci va

romandre quasi 20 anys, que

no s poca cosa. Lany 2000

van publicar el seu disc ano-

menat Cants i balls de La Cos-

tera, el qual es pot considerar

el segon disc de Pep, ja que

pren part de la majoria de

les canons. Des daleshores i

de forma progressiva, Pep es

va anar distanciant de lEs-

cola fins que lany 2006 va

presentar el seu primer disc

en solitari, Si em pose a cantar

canons.

El canvi va ser brutal, es

passava de cantar albaes

als carrers i les places dels

pobles, a cantar en el Gran

Teatre de Xtiva, ple de gom

a gom despectadors impa-

cients per veure un especta-

cle com Du mana. I s que

acompanyant al gran artis-

ta, estava Lola, la de la Tor-

re, aix com la seua rondalla

habitual i una escenografia

que et furtava lal. Perqu

abans daquest disc, Pep

shavia dedicat a la msica

tradicional, a la seua recupe-

raci i a tractar de mantenir

aquesta senya nostra diden-

titat. Amb Si em pose a cantar

canons, per, Pep entra en

una nova forma de fer m-

sica, en el que es coneix com

a nova msica. No pensem

que a va suposar un punt i

final a la msica tradicional

en la seua vida, sin tot el

67

| m

sica

i fes

ta

66

| c

olla e

l Mag

re

contrari. Amb aquesta nova

perspectiva, Pep va acon-

seguir integrar aquests dos

mons, ja que aquesta nova

msica ha guanyat molt de

coneixement popular i expe-

rincia amb la incorporaci

de Botifarra.

Aquest nou disc, va fer

que el nom de Pep Botifarra

comenara a rodar per tot

arreu. Rdio, premsa, en-

trevistes, periodistes, teatre,

televisi... qui li haguera dit

a aquest home de poble fa

30 anys el que lin venia da-

munt! Lestudi de gravaci

no s pot comparar al car-

rer i el contacte amb la gent,

per ni tan sols a va po-

der destorbar la espontane-

tat amb la que Pep canta la

desena de canons que com-

ponen el disc. Resultaria

realment difcil escollir-ne

una. Per crec que pot resul-

tar fins i tot ms difcil tro-

bar un dia de la Magdalena

en qu a la Colla El Magre

no sone lU dAielo. s per

aix que aquesta can t

una tonadeta especial per a

nosaltres que, sense dubte,

ens recorda a aquells dies

de lany on els carrers de La

Plana fan olor a plvora i

sabor a cacau.

I aix, descenari en esce-

nari, van passar tres anys i

sense quasi adonar-nos, Pep

tornava a estar damunt les-

cenari del Gran Teatre de

Xtiva per presentar el seu

segon disc en solitari, Ten

cantar ms de mil. Deu mil

persones van tenir la gran

sort descoltar canons com

ara el Roman de les jugado-

res del burro, El vetlatori o La