M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

La Música Popular Urbana

Actualment la música forma part de la nostra existència fins al punt que és un decorat més a les botigues, als transports públics i privats, damunt nostre...

a música que escoltem ens fa sentir diferents perquè ens identifiquem amb ella i forma part de la nostra ideologia i de com ens mostrem als altres com per exemple a través del cos, els piercing, els pentinats o la roba.L

La música popular és un producte i com a tal es ven i es compra i s'ha de publicitar, la indústria discogràfica s'encarrega de crear-nos la necessitat de tenir una música amb la qual identificar-nos. Gràcies als mitjans de comunicació de masses com la televisió, la ràdio o internet la música es difon al llarg del planeta ràpidament, de la mateixa forma que es passa de moda. I és que des del principi, la música popular ha estat lligada a les noves tecnologies: des dels discs de vinil, fins al mp3 passant pel walkman i en la recerca de nous sons amb sintetitzadors, samplers i ara que ja quasi bé tot està inventat tornant a buscar instruments folclòrics o exòtics per a fusionar-los amb els electrònics.

La música ballable dels nostres dies és el resultat de l'evolució de les diferents comunitats que conviuen als EUA i per això parlarem primer del jazz.

1

4

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

EL JAZZEl jazz neix a principis del segle XX al sud dels Estats Units d'Amèrica del Nord.

En un principi era una música de ball que es ballava en els bars dels barris baixos de Nova Orleans (Loussiana).Es caracteritza per un gran vitalisme i pel seu sentit del ritme.

L'origen del jazz el trobem a la costa occidental d'Àfrica, l'anomenada Costa d'Or, l'actual Nigèria, on al segle XVII molts africans van ser obligats a anar a Amèrica a treballar com esclaus, es calcula que van ser transportades cinc milions de persones en total. Una vegada allí eren separats perquè no pogueren organitzar-se i se'ls prohibia qualsevol manifestació de la seua cultura. Però a pesar d'aquestes traves van mantenir algunes manifestacions lligades a la música i a la religió.

L'origen africà és molt important per la funció social que té allí la música, que no és per a escoltar com en occident sinó que està lligada a un fet social com un acte religiós, el treball, casaments, èpoques de l'any... és a dir no és un art, no és una cosa artificial, és part de la vida quotidiana. A més a més, en la música africana, la veu és molt important, la música màquina, per exemple, no tindria cabuda dins d'aquesta cultura.

En contacte amb la cultura occidental, els africans sofreixen una aculturació, ja que per una part se'ls prohibeix la seua pròpia cultura que al transmetre's de forma oral es va perdent i per altra banda no tenen accés a la cultura occidental, normalment escrita, fora del seu abast.

LA MÚSICA VOCAL AFROAMERICANA Les primeres manifestacions musicals que coneixem son les work songs o cants de treball que els esclaus cantaven en les plantacions, solien usar-se per a entretenir-se en el dur treball però també per mantenir un ritme constant quan es feien tasques en comú. Aquestes cançons solen tenir una estructura de pregunta-resposta que en la cultura occidental anomenem responsorial, comú a moltes altres músiques populars i que són assimilables a la cançó amb tornada.

Però com hem dit abans la cultura africana incloïa la música en els actes socials de la comunitat i els esclaus per la seua condició, una de les poques coses que tenien permeses era la religió i els actes religiosos del diumenge. Pensem que se'ls havia desproveït de tots els seus drets individuals i col·lectius com el dret de mantenir la seua cultura i religió o simplement reunir-se.

Així les coses, la missa del diumenge era un moment d'estar en comunitat i de poder expressar-se, és com naix l'spiritual song o espiritual, una cançó religiosa amb unes característiques que després passaran al gospel.

El gospel és un mot que ve de la contracció de God spell, la paraula de Deu, l'evangeli, és a dir és la música religiosa de la comunitat afroamericana. Es caracteritza per:

➔ ús de la síncopa

➔ melodia amb un àmbit reduït basat en la escala pentàfona.

➔ ús d'intervals microtonals

➔ interpretació responsorial

➔ text sil·làbic

➔ improvisació

➔ temes de l'Antic Testament on es parla de l'esperança i l'alliberament, així com a referència a mitjans de transports que els duen a una vida millor. Poden tenir una doble lectura.

Entre les cantants més famoses de gospel trobem Mahalia Jackson.

2

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

La majoria de les característiques de les cançons de treball i de les religioses les trobem a l'estil anomenat blues.

En 1865 s'aboleix l'esclavatge en els EUA, després de la Guerra de Secessió que havia enfrontat els estats del nord i del sud. Molts antics esclaus, ara alliberats emigren del camp a les ciutats on la vida que els espera no és gaire millor.

El blues és un tipus de cançó trista, doncs be blue en argot significa estar trist, que reflexa la realitat dura tant al camp com a la ciutat que la comunitat afroamericana sofreix.

Es basa en un patró de 12 compassos en 4/4 sobre el que s'improvisa, és el que s'anomena roda d'acords. Cada compàs té un acord amb una funció determinada.

I tònica I tònica I tònica I tònica

IV subdominant IV subdominant I tònica I tònica

V dominant V/IV I tònica V /I

LA MÚSICA INSTRUMENTAL AFROAMERICANALa música afroamericana instrumental naix a les primeries del segle XX i és un fenomen relativament nou, doncs en la tradició africana la música és vocal, acompanyada o no d'instruments i/o dansa. Les primeres músiques instrumentals eren tocades al piano i s'anomenaven ragtime, aquestes peces es popularitzaren i es fabricaven rotllos per a pianola per a poder escoltar-les sense tenir un pianista. Un dels principals intèrprets i compositors de rags fou Scott Joplin.

Les primeres agrupacions que es coneixen són les anomenades jug bands, que estaven formades per instrumentistes afeccionats que tocaven amb instruments casolans fabricats per ells mateixos. Després de la Guerra de Secessió als EUA, es crea un mercat d'instruments de segona mà provinent de les bandes militars, és per això que els primers instruments emprats al jazz són aeròfons de metall com la corneta o la tuba i membranòfons i idiòfons com els timbals o els plats.

Amb aquests instruments naixen les primeres bandes d'estil Nova Orleans o Dixi, aquesta música es caracteritza pel seu caràcter desenfadat i alegre on ja hi ha dues seccions: melòdica i rítmica que divideix en els instruments segons la seua funció. En aquest estil destaca la banda de Jelly Roll Morton.

Molts músics emigren a diferents ciutats dels EUA com Kansas, Sant Louis però sobretot Xicago i Nova Yorc. Allí aquestes bandes van creixent fins que tenen més d'un instrument de cada i aleshores s'anomenen Big Bands, a aquest estil també se l'anomena swing o xicago. Algunes de les Big Bands més famoses foren les de Count Basie o Duke Ellington.

Però també hi ha xicotets grups de jazz, el que en música clàssica diríem música de cambra, però que en jazz s'anomena combo, perquè són una combinació d'instruments, un duet, un trio, un quartet. El combo més usat fou el que instaurà Nat King Cole, un trio format per piano, contrabaix i bateria que pot acompanyar a un/a cantant.

En la música afroamericana els instruments se separen segons la funció que tenen en dues seccions:

➔ Secció Melòdica, per als instruments més aguts i que tradicionalment feien una melodia: corneta o trompeta, clarinet o saxòfon, trombó i el piano.

➔ Secció Rítmica, per als instruments que servien per a acompanyar als anteriors: guitarra o banjo, tuba o baix, bateria i també el piano, que pot fer les dues funcions per la seua versatilitat.

3

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Aquesta divisió té sentit sobretot en les bandes tipus Nova Orleans o també en les Big Bands, però hui en dia en diferents combos podem trobar que qualsevol instrument pot realitzar les dues funcions depenent del moment, de la peça a interpretar o del grup en concret.

LA MÚSICA DE DANSA Encara que hui en dia quan pensem en jazz, ens ve a la ment una música per a escoltar, perquè des de la nostra perspectiva occidental això és normal, hem de tenir en compte que en la tradició africana, que és molt important com hem vist en el jazz, és bàsicament funcional. És a dir, tot música té una funció, aquesta funció quan no era treballar o celebrar, era ballar.

La majoria de música de jazz es feia per a ballar com la música de discoteca o dance actual. Entre els estils més importants de la música ballable estaven el cakewalk, el charleston, el lindy hop o jive, o el tap dancing.

EVOLUCIÓ I DIFERENTS ESTILS El jazz, però va anar derivant en diferents estils com el cool, el hot, el be bop...

I també sorgirien nous tipus de música popular urbana com el soul, el funky, el rap, l'ska... tots derivats de la música afroamericana.

PRINCIPALS INTÈRPRETS DE JAZZ➔ Cantants: Ella Fitzgerald, Billie Holliday, Mahalia Jackson, Blind Lemon Jefferson, Bessie Smith, Sister Rosetta

Tharpe, Sarah Vaughan➔ Trompetistes: Louis Armstrong, Miles Davis, Dizzy Gillespie, Winton Marsalls➔ Saxofonistes: John Coltrane, Ornette Coleman, Coleman Hawkins, Charlie Parker➔ Pianistes: Ray Charles, Duke Ellington, Keith Jarrett, Scott Joplin, Thelonius Monk, Cecil Taylor Oscar Peterson➔ Arpistes: Park Stikney➔ Violinistes: Stefan Grapelli➔ Guitarristes Charlie Christian, B. B. King, Pat Metheny, Joe Pass, Django Reinhart

○ Antigament en el jazz, s'usava el banjo, fou Charlie Christian, el primer en introduir la guitarra elèctrica.➔ Contrabaixistes: Paul Chambers, Charlie Haden, Charlie Mingus

○ En el jazz, el contrabaix o simplement baix, no es toca amb arc, es toca pizzicato, pessigant amb els dits. Conta la llegenda que en 1911, a un membre de la banda de King Oliver, Bill Johnson, se li trencà l'arc del contrabaix i hagué d'espavilar-se i tocar amb els dits.

➔ Bateries: Art Blakey, Elvin Jones, Max Roach○ La bateria és un conjunt d'instruments que Dee Dee Chandler organitzà per a que un sol músic poguera tocar

tots els instruments membranòfons i idiòfons.

EL ROCKLa revolució del rock s'originà als Estats Units d'Amèrica del Nord cap al 1950 com una música de ball.

El rock and roll naix de la fusió de dos estils de música, el rhythm and blues, que era una música de la comunitat afroamericana, i el country and western que era la música de la comunitat d'origen europeu.

Una de les explicacions de perquè naix en aquest moment és que durant de la Segona Guerra Mundial, els nord-americans de diferent origen es relacionen per primera volta en igualtat de condicions. En els EUA s'havia abolit l'esclavitud el 1865 però les dues comunitats vivien separades per un estricte sistema de segregació racial que no permetia relacionar-se amb normalitat. Però durant aquesta guerra compartiren entre altres coses la música.

La comunitat afroamericana aportà una tradició de cants spirituals, blues i jazz i la comunitat europea, la música popular o folclòrica dels diversos països. Poc a poc, alguns cantants d'origen europeu comencen a fer versions de música de tradició afroamericana adaptades als seus gustos i als del seu públic.

4

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Es pot dir que el rock and roll naix en 1954 amb disc de Bill Haley anomenat Rock around the clock, poc després el disc jockey Alan Freed li posà el nom de rock and roll.

Aquest nou estil musical es popularitzà gràcies a Elvis Presley, llençat a l'estrellat per la seua companyia discogràfica, la Radio Corporation of America , la RCA. Altres músics que triomfaren foren, Chuck Berry, Little Richard, Jerry Lee Lewis, Carl Perkins i Buddy Holly.

Des d'un primer moment el rock, fou un signe de rebel·lia, música d'origen afroamericà, amb un ball provocatiu, i una estètica nova. Als EUA hi hagué molts detractors des de sectors religiosos fonamentalistes que fins i tot organitzaven cremades de discs.

Però aquesta música es difongué ràpidament gràcies a què en aquesta època s'inventà el disc de vinil, i que això era un negoci fabulós per a les companyies discogràfiques que ara amb quatre músics treien el mateix benefici que abans amb una gran orquestra.

El 1959 el rock ja estava assumit per la societat, la rebel·lia havia anat diluint-se, els seus músics més salvatges desapareguen: Buddy Holly morí en un accident d'avió, Chuck Berry fou empresonat, Little Richard deixà el rock, Elvis Presley estava fent el servei militar... Fou domesticat amb nous succedanis de rebel·lia com el twist o el rock surfer.

Serà aleshores, en la dècada de 1960 que sorgirà un nou estil, el folk rock, un estil més acústic amb uns ideals de pau, amb la voluntat de fer un mon millor. Ací podem destacar a Bob Dylan i Joan Baez.

En el Regne Unit eixiran The Beatles.

FOLK ROCKEn aquesta època, els Estat Units entraren en la guerra del Vietnam, el que provocà un moviment pacifista arreu del món com a reacció. Van nàixer els folk singers, cantants de tradició popular que cantaven a favor de la pau, eren cantants protesta. Això va entrar en contacte amb el rock i Bob Dylan va ser el precursor d'aquest estil barrejant elements de la música folk i del rock: havia nascut el folk rock.

En el barri novaiorqués de Greenwich Village visqueren els precursors d'aquest estil com Woody Guthrie i Pete Seeger, barri d'artistes bohemis ple de petits locals on tocaren músics com Bob Dylan.

Seguint els seus passos sorgiran altres grups com Crosby, Still, Nash and Young, i Simon and Garfunkel.

Unit a tot això nasqué el moviment hippy que propugnava un món basat en la pau, la col·lectivitat i l'amor lliure amb un transfons no tan agradable lligat amb les drogues.

Folklore és una paraula anglesa, que ve de la unió de dues paraules: folk i lore. Folk significa poble i lore significa ciència. El folklore abarca tot el que té a vore amb la cultura popular: música, llegendes, roba, menjar, danses....

POP En els anys '60, la música americana arribava a Regne Unit a través de Londres i Liverpool, a la capital arribaven els grans èxits del rock i a Liverpool, un gran port industrial, arribaven la música menys comercial basada en el rhythm'n blues, precisament en Liverpool va nàixer un grup que canviaria la manera d'entendre la música i el món.

En 1962, els Beatles van publicar el seu primer disc i van beneficiar-se del desenvolupament dels mitjans de comunicació. En 1964 feren una gira pels EUA on coparen les primeres posicions de les llistes de vendes ràpidament. Poc després isqué un altre grup mític els Rolling Stones, rivals dels Beatles i amb un estil més agressiu i irreverent que els donà el malnom de “els enemics públics núm 1”. Altres grups importants successius foren The Who, The Animals, Cream o the Bee Gees. En els Estats Units es crea el grup The Doors.

5

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

En l'Estat Espanyol el rock and roll estava marginat per la cultura oficial i sols algun grup com el Dúo Dinámico van triomfar amb un rock edulcorat i domesticat. Poc després alguns grups començaren a fer versions en castellà dels grans èxits com els Brincos, els Bravos, els Mustang, els Sirex o els Salvajes.

La cultura popular, pop, sols incluia la música sinó altres manifestacions com les arts plàstiques, la literatura, la forma de vestir i pensar que desembocaria en el Maig del '68, amb un lema “la imaginació al poder”.

En 1967 els Beatles tragueren al mercat el primer àlbum de la història: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, abans els grups de música treien un single amb una o dues cançons, si tenien èxit anaven treient-ne més i al final recopilaven el seu treball en un àlbum o long play, però amb aquest disc els Beatles no van treure cançons soltes sinó que ja tenien la idea d'un treball més ampli. En aquesta línia The Who va compondre una òpera rock, Tommy, i poc a poc altres artistes van seguir aquest camí.

PSICODÈLIA La música hippy dóna lloc a la psicodèlia, l'artista més conegut fou Franz Zappa.

La filosofia hippy fou acceptada poc a poc per la societat com es veu en l'òpera rock Hair i donarà pas al rock simfònic de Pink Floyd, Gènesis o Yes.

ROCK DUR En 1968 es formà Led Zeppelin, que tingué gran èxit per la forma que tocava el seu guitarrista Jimmy Page i que canvià la forma de presentar-se en directe del rock, en grans estadis, amb un espectacle basat en efectes de so i llums que podia duran fins a quatre hores, és el que hui entenem com un concert de rock.

Amb el temps derivarà en el heavy metal.

Els festivals de rock més importants foren Monterrey en 1967, Woodstock en Nova York en 1969, Altamont en Califòrnia, illa de Wight en Anglaterra en 1969.

De les barreges entre estils isqueren músiques molt interessants, de la mescla entre jazz i rock destaca el grup Chicago Transit Authority, del rock amb ritmes llatins, Santana.

GLAM ROCKAnomenat així per la importància de l'estètica d'aquests grups aparegué en Anglaterra en els anys '70, destaca David Bowie.

LA MÚSICA DISCOConeguda també com a disco sound, fou popularitzada a partir de la pel·lícula Saturday night fever (1978), on és veia la forma de divertir-se dels joves de l'època, joves anònims i amb treballs rutinaris tota la setmana que es transformaven el dissabte a la nit en els reis de la pista de ball.

HEAVY METALFront a la música disco més comercial, va sorgir un rock més agressiu, rebel i radical, hereu del rock dur.

NEW WAVELiteralment la nova ona, influida per les noves tecnologies. Molts tècnics de so experimentaren amb els nous instruments com els sintetitzadors i crearen músiques belles i sofisticades, però una mica fredes que derivà en la cool wave, el màxim exponent de la qual és OMD, Orchestral Manoeuvres in the Dark.

Anys després evolucionarà cap a la new age. Una variant més comercial serà el tecno-pop.

NOUS ROMÀNTICSBarreja de música amb noves tecnologies amb un component estètic important, amb grups com Spandau Ballet o Duran, Duran.

6

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

AORSigles de adult oriented rock, rock orientat a adults, en els anys '80 els gustos d'adults i joves s'unificaren al voltant de grups tan diversos com Dire Straits, Police, Elton John, Bruce Springsteen o Stevie Wonder. Després arribarien Michael Jackson i Madonna.

En Espanya és faran famosos sobretot Mecano.

En aquest moment tornen a posar-se de moda els festivals que reuneixen diversos artistes a favor d'una causa social o humanitària, com el Live Aid de 1985 en Londres i Filadèlfia per a recollir fons contra la fam en Àfrica.

ACTIVITATS1. Com es diu en anglés argot?

2. Què vol dir Secessió?

3. Escriu una escala pentàfona:

4. Escriu una roda de blues en Do Major, Fa Major i Sol Major.

5. Quina diferència hi ha entre l'estil Nova Orleans i el Dixiland?

6. Busca un dibuix o fotografia d'una bateria i senyala els diferents instruments que la componen, tot dividint-los en membranòfons i idiòfons.

7. Què significa rock and roll? I beat? I glamour?

BIBLIOGRAFIAPAPA, Mario, IANTORNO, Giuliano (1979): Famous British & American Songs. Longman Group Limited. Harlow.SIERRA I FABRA, Jordi (1990): El Rock, la música de nuestro tiempo. Ediciones SM, Madrid.TREPAT, Cristòfol A. (1994): Jazz,, una música clàssica del segle XX. Editorial Laertes, Barcelona.RODRÍGUEZ BLANCO, Alicia i altres (2008): Música 4º ESO. Editorial Editex, Pozuelo de Alarcón, Madrid.www.bigmamamontse.com

7

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

8

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

9

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

FITXES D'AUDICIÓ

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 1

Intèrpret/s: Compositora:

És una peça...(encercla les opcions correctes)

Vocal ReligiosaProfanaa capella Solista Masculí

FemeníCor Masculí

FemeníMixt

amb acompanyament instrumentalInstrumental(completa amb els instruments que escoltem)

Aeròfons Bisell Llengüeta Broquet

Cordòfons Pinçats FregatsPercudits

IdiòfonsMembranòfonsElectròfons

Estructura formal de la peça Quin tipus de formació instrumental és? A quin estil pertany la peça? Altres característiques de la peça: Lord I love my man, tell the world I doI love my man, tell the world I doBut when he mistreats meMakes me feel so blue

My man wouldn't give me no breakfastWouldn't give me no dinnerFought about my supper and put me outdoorsHad the dark clay make black spots on my clothesI didn't have so manyBut I had a long, long way to go Some men like me talkin' happySome calls it snappySome call me honeyOthers think I got moneySome tell me baby you're built for speedNow if you put that all togetherMakes me everthing a good man needs

Senyor, jo estime el meu home, conta al món el que faigJo estime el meu home, conta al món el que faigPerò quan ell Em fa sentir així de trista

El meu home no em donaria cap desdejuniNo em donaria cap soparsobre la meua sopa i em tirà de casafosc fang fa negres taques a la meua robaJo no tinc així moltsPerò tinc un llarg, un llarg camí per fer

Algun home com jo parlant feliçAlgun crida amb rudesaAlguns em diu honeyAltres pensen que jo tinc dinersAlgun em diu, nena, tu estàs feta per a la velocitatAra si tu això tots plegatsEm converteix en tot allò que un bon home necessita

10

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 2

Intèrpret/s: Compositora:

És una peça...(encercla les opcions correctes)

Vocal ReligiosaProfanaa capella Solista Masculí

FemeníCor Masculí

FemeníMixt

amb acompanyament instrumentalInstrumental(completa amb els instruments que escoltem)

Aeròfons Bisell Llengüeta Broquet

Cordòfons Pinçats FregatsPercudits

IdiòfonsMembranòfonsElectròfons

Quin tipus de formació instrumental és?

Ordena els instruments que has escoltat segons pertanyen a les diferents seccions:

Secció Melòdica ....................................................................................................................................................................

Secció Rítmica .......................................................................................................................................................................

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

Algunes dades de l'intèrpret d'aquesta peça:

Kid Ory fou un gran trombonista nord-americà nascut a Nova Orleans.

La seua primera banda la formà tan sols amb onze anys amb altres xiquets del seu barri i tocaven amb instruments casolans construïts per ells mateixos.

Tocà amb molts dels grans músics del jazz per a després formar la seua pròpia banda.

11

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 3

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Estructura formal de la peça Quin tipus de formació instrumental és? A quin estil pertany la peça? Altres característiques de la peça:

□--------------------------------------------------------

We lived our little dramaWe kissed in a field of white And stars fell on AlabamaLast night

□--------------------------------------------------------

I can't forget the glamourYour eyes held a tender lightAnd stars fell on Alabama Last night□I never planned in my imagination A situation - so heavenlyA fairy land where no one else could enterAnd in the center - just you and me

□My heart beat like a hammerMy Arms wound around you tightAnd stars fell on AlabamaLast night

□--------------------------------------------------------

I never planned in my imaginationA situation - so heavenlyA fairy land where no one else could enterAnd in the center - just you and me

□------------------------------------------------------------

My heart beat like a hammerMy Arms wound around you tightAnd stars fell on AlabamaLast night

Nosaltres visquérem la nostra xicoteta històriaEns besàvem em en un camp de blanci els estels queien sobre AlabamaL'última nit

No puc oblidar el glamourEls teus ulls desprenien una llum tendraI els estels queien sobre AlabamaL'última nit

Mai no vaig planejar en la meua imaginacióA situació, així de divinaUn país de fades on ningú no podia entrarI en el centre, sols tu i jo

El meu cor bategava com un martellEls meus braços ferien al teu voltant estretsI els estels queien sobre AlabamaL'última nit

Mai no vaig planejar en la meua imaginacióA situació, així de divinaUn país de fades on ningú no podia entrarI en el centre, sols tu i jo

El meu cor bategava com un martellEls meus braços ferien al teu voltant estretsI els estels queien sobre AlabamaL'última nit

12

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 4

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Quin tipus de formació instrumental és?

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

Lord I love my man, tell the world I doI love my man, tell the world I doBut when he mistreats meMakes me feel so blue

My man wouldn't give me no breakfastWouldn't give me no dinnerFought about my supper and put me outdoorsHad the dark clay make black spots on my clothesI didn't have so manyBut I had a long, long way to go Some men like me talkin' happySome calls it snappySome call me honeyOthers think I got moneySome tell me baby you're built for speedNow if you put that all togetherMakes me everthing a good man needs

Senyor, jo estime el meu home, conta al món el que faigJo estime el meu home, conta al món el que faigPerò quan ell em maltractaEm fa sentir així de trista

El meu home no em donaria cap desdejuniNo em donaria cap soparEncara que lluitara pel meu sopar i me n'anara de casaTindria que el fosc fang fa negres taques a la meua robaJo no tinc així resPerò tinc un llarg, un llarg camí per fer

Alguns homes els agrada que parle alegrementAlgun em parla amb rudesaAlguns em diu honeyAltres pensen que tinc dinersAlguns em diuen, nena, tu estàs feta per a la velocitatAra si tu poses tot això plegatEm converteix en tot allò que un bon home necessita

Algunes dades de la intèrpret i compositora d'aquesta peça:

Billie Holiday escrigué que quan s'és pobra, es creix de pressa

El 1915 naix Eleonora Holiday a Baltimore, Maryland quan sa mare era una adolescent que tingué que treballar a l'hospital per a pagar les despeses del seu part; el seu pare, Clarence Holiday, tocava la guitarra i el banjo en la banda de Fletcher Henderson. Tingué una vida molt dura, fins i tot 'exercí la prostitució. Sofrí el racisme de la seua època i tot això l'abocà a prendre drogues.

En els anys vint, es traslladà a Nova Iorc on començà a cantar en clubs nocturns. Cantà amb algunes de les orquestres més prestigioses com la de Count Basie o Artie Shaw, i enregistrà amb músics com el saxofonista Lester Young i el pianista Teddy Wilson.

Morí en 1959 en Nova Iorc.

La seua autobiografia, Lady Sings the Blues (1956), inspirà en 1972 una pel·lícula interpretada per Diana Ross.

13

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 5

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Quin tipus de formació instrumental és?

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

□ ...................................... .......................................

One, two, three o'clock, four o'clock, rock, Five, six, seven o'clock, eight o'clock, rock, Nine, ten, eleven o'clock, twelve o'clock, rock, We're gonna rock around the clock tonight.

□ Put your glad rags on and join me, hon, We'll have some fun when the clock strikes one, We're gonna rock around the clock tonight, We're gonna rock, rock, rock, 'til broad daylight. We're gonna rock, gonna rock, around the clock tonight.

□ When the clock strikes two, three and four, If the band slows down we'll yell for more, We're gonna rock around the clock tonight, We're gonna rock, rock, rock, 'til broad daylight. We're gonna rock, gonna rock, around the clock tonight.

.......................................... ............................................

□ When the chimes ring five, six and seven, We'll be right in seventh heaven. We're gonna rock around the clock tonight, We're gonna rock, rock, rock, 'til broad daylight. We're gonna rock, gonna rock, around the clock tonight.

□ When it's eight, nine, ten, eleven too, I'll be goin' strong and so will you. We're gonna rock around the clock tonight, We're gonna rock, rock, rock, 'til broad daylight. We're gonna rock, gonna rock, around the clock tonight.

....................................................... ...................................................

□ When the clock strikes twelve, we'll cool off then, Start a rockin' round the clock again. We're gonna rock around the clock tonight, We're gonna rock, rock, rock, 'til broad daylight. We're gonna rock, gonna rock, around the clock tonight.

.......................................................... .................................................

14

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 6

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Classifica els instruments que escoltes

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

................................................................How many roads must a man walk down Before you can call him a man?Yes, 'n' how many seas must a white dove sail Before he sleeps in the sand?Yes. 'n' how many times must the cannon balls fIy Before they're forever banned?

The answer, my friend, is blowing in the wind, The answer is blowing in the wind.................................................................Yes, 'n' how many years can a mountain exist Before it is washed to the sea?Yes, 'n' how many years can some people exist Before they're allowed to be free?Yes, ' n ' how many times can a man turn his head And pretend that he just doesn't see?The answer, my friend, is blowing in the wind, The answer is blowing in the wind.................................................................Yes, ' n' how many times must a man look up Before he can see the sky?Yes, 'n' how many ears must one man have Before he can hear people cry?Yes, 'n ' how many deaths will it take till he knows That too many people have died?The answer, my friend, is blowing in the wind, The answer is blowing in the wind. ................................................................

Per quants carrers l'home haurà de passar abans que se'l vulgui escoltar?Diguem quants mars li caldrà travessar abans de poder descansar?Fins quan les bombes hauran d'esclatarabans que no en quedi cap?

Això amic meu tan sols ho sap el vent.Escolta la resposta dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir abans que se l'endugui el mar?Quan temps un poble haurà de patir per manca de llibertat?Fins quan segurirà l¡home girant el cap per tal de no veure-hi clar?

Això amic meu tan sols ho sap el vent.Escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt per tant de poder veure el cel?Quantes orelles haurà de tenir abans de sentir plorar el món?Quantes morts veurà al seu entorn per saber que mor massa gent?

Això amic meu tan sols ho sap el vent.Escolta la resposta dins del vent.

A principi de la dècada dels '60 hi hagué un gran canvi en el mode de vida anglés i estatunidense, aquest canvi és degut a la Revolució Pop que tira a baix les barreres socials entre el jovent. Aquest fet és especialment important a Gran Bretanya on els tòpics sempre havien pres els britànics amb la reputació de reservats i freds. El jovent trencà aquesta tradicional reserva i començà a mostrar els seus sentiments i pensaments. The Beatles i els anomenats folk-singuers, cantautors de folk com Pete Seeger, Joan Baez i Bob Dylan ajudaren al jovent a trencar les tradicionals barreres.Pete Seeger fou el primer a tenir fama als anys '40 cantant sobre la gent treballadora, la guerra i els problemes socials i influí fortament a Joan Baez qui ha esta elogiada per la simplicitat del seu estil vocal. Ella, també, com Dylan, va veure els canvis de la societat, odiant la guerra i l'explotació de la gent d'origen africà en els Estats Units d'Amèrica del Nord i cantà sobre aquests temes.Fins a Dylan no era habitual que els músics feren comentaris sobre política en les seues cançons. Però ell ho canvià cantant contra la guerra del Vietnam i els prejudicis racials, i el jovent de l'època expressà els seus sentiments a través de les cançons de Dylan.La lletra de les seues cançons ataquen la guerra, la discriminació, l'explotació, la violència i la tensió entre els dos blocs resultants de la Segona Guerra Mundial. Blowin' in the wind conté un ideari social i polític d'una manera simple i directa apel·lant fortament a la gent jove de tot el mon. En els '60 molts estaduinidensenses i sobretot joves comencen a no estar d'acord amb el paper dels EUA al Vietnam i volien fer del món un lloc millor on viure. Així Dylan esdevindrà un símbol de protesta.Aquesta cançó representa una forta demanda per la justícia social i probablement és la cançó més coneguda de Dylan, en 1964 tingué gran èxit a tot el mon.

15

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 7

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Classifica els instruments que escoltes

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

Now in Vienna there's ten pretty womenThere's a shoulder where Death comes to cryThere's a lobby with nine hundred windowsThere's a tree where the doves go to dieThere's a piece that was torn from the morningAnd it hangs in the Gallery of FrostAy, Ay, Ay, AyTake this waltz, take this waltzTake this waltz with the clamp on its jaws

Oh I want you, I want you, I want youOn a chair with a dead magazineIn the cave at the tip of the lilyIn some hallways where love's never beenOn a bed where the moon has been sweatingIn a cry filled with footsteps and sandAy, Ay, Ay, AyTake this waltz, take this waltzTake its broken waist in your hand

This waltz, this waltz, this waltz, this waltzWith its very own breath of brandy and DeathDragging its tail in the sea

There's a concert hall in ViennaWhere your mouth had a thousand reviewsThere's a bar where the boys have stopped talkingThey've been sentenced to death by the bluesAh, but who is it climbs to your pictureWith a garland of freshly cut tears?Ay, Ay, Ay, AyTake this waltz, take this waltzTake this waltz it's been dying for years

There's an attic where children are playingWhere I've got to lie down with you soonIn a dream of Hungarian lanternsIn the mist of some sweet afternoonAnd I'll see what you've chained to your sorrowAll your sheep and your lilies of snowAy, Ay, Ay, AyTake this waltz, take this waltzWith its "I'll never forget you, you know!"

This waltz, this waltz, this waltz, this waltz ...With its very own breath of brandy and DeathDragging its tail in the sea

And I'll dance with you in ViennaI'll be wearing a river's disguiseThe hyacinth wild on my shoulder,My mouth on the dew of your thighsAnd I'll bury my soul in a scrapbook,With the photographs there, and the mossAnd I'll yield to the flood of your beautyMy cheap violin and my crossAnd you'll carry me down on your dancingTo the pools that you lift on your wristOh my love, Oh my love

Take this waltz, take this waltzIt's yours now. It's all that there is

Federico García Lorca: Pequeño Vals Vienés

En Viena hay diez muchachas,un hombro donde solloza la muertey un bosque de palomas disecadas.Hay un fragmento de la mañanaen el museo de la escarcha.Hay un salón con mil ventanas.

¡Ay, ay, ay, ay!Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals, este vals,de sí, de muerte y de coñacque moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,con la butaca y el libro muerto,por el melancólico pasillo,en el oscuro desván del lirio,en nuestra cama de la lunay en la danza que sueña la tortuga.

¡Ay, ay, ay, ay!Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejosdonde juegan tu boca y los ecos.Hay una muerte para pianoque pinta de azul a los muchachos.Hay mendigos por los tejados,hay frescas guirnaldas de llanto.

¡Ay, ay, ay, ay!Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,en el desván donde juegan los niños,soñando viejas luces de Hungríapor los rumores de la tarde tibia,viendo ovejas y lirios de nievepor el silencio oscuro de tu frente.

¡Ay, ay, ay, ay!Toma este vals, este vals del "Te quiero siempre".

En Viena bailaré contigocon un disfraz que tengacabeza de río.¡Mira qué orillas tengo de jacintos!Dejaré mi boca entre tus piernas,mi alma en fotografías y azucenas,y en las ondas oscuras de tu andarquiero, amor mío, amor mío, dejar,violín y sepulcro, las cintas del vals.

16

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 8

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Classifica els instruments que escoltes

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

...........................................................................

Febrer m'ha duit la carta tan precisavol que els lilàs s'obrin pel ditsi en el cor m'hi creixi una palmeraque exigent que ve la Primavera!

Que exigent que ve la Primaverai el meu cor tan malaltístinc por que es cremi dins de la foguera(no puc desfer-me del seu encís)

No puc desfer-me del seu encís,obrir les branques, ballar amb ella,pentinar-me al seu vent la cabellera,cantar la lluna de les seves nits

Cantar les llunes de les seves nitscantar vermells de la tardorcantar el silenci de la nova neucantar si torna el dolorós amor

Cantar si torna el dolorós amori creure un poc més en l'intenti créixer un poc més cada entretempsvolar amb el vent i les noves llavors

Volar amb el vent i les noves llavorsqui sap on el vent ens portarà?al dins del cor d'una terra antigao creixeré en el fons de la mar..............................................................................Febrer m'ha duit la carta tan precisavol que els lilàs s'obrin pel ditsi en el cor m'hi creixi una palmeraque exigent que ve la Primavera!

Que exigent que ve la Primaverai el meu cor tan malaltístinc por que es cremi dins de la foguera(no puc desfer-me del seu encís)

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 9

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...Classifica els instruments que escoltes:

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:....................................................We all came out to Montreux On the Lake Geneva shoreline To make records with a mobile We didn't have much time Frank Zappa and the Mothers Were at the best place around But some stupid with a flare gun Burned the place to the ground Smoke on the water, fire in the sky

.............................................................They burned down the gambling house It died with an awful sound Funky Claude was running in and out Pulling kids out the ground When it all was over We had to find another place But Swiss time was running out It seemed that we would lose the race Smoke on the water, fire in the sky ..............................................................

We ended up at the Grand Hotel It was empty cold and bare But with the Rolling truck Stones thing just outside Making our music there With a few red lights and a few old beds We make a place to sweat No matter what we get out of this I know we'll never forget Smoke on the water, fire in the sky ..............................................................

17

M Ú S I C A 4 T D ’ E S O © A R A I A G A L I A N A I M O N T O L I U

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 10

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Classifica els instruments que escoltes

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

...........................................................

Quem mostra' bo Ess caminho longe?Quem mostra' boEss caminho longe?Ess caminhoPa São Tomé (bis)

Sodade sodade sodadeDess nha terra São Nicolau (bis)

Quem mostra' boEss caminho longe?Quem mostra' boEss caminho longe?Ess caminhoPa São Tomé (bis)

Sodade sodade sodadeDess nha terra Sao Nicolau (bis)

Si bô 'screvê' me'M ta 'screvê beSi bô 'squecê me'M ta 'squecê beAté diaQui bô voltà (bis)

Sodade sodade sodadeDess nha terra Sao Nicolau ..............................................................

Sodade sodade sodadeDess nha terra Sao Nicolau (bis)

Qui et mostràAquest camí llunyà?Cap a São Tomé

Si tu m'escriusJo t'escriuréSi tu m'oblidesJo t'oblidaréFins el dia que tornes

http://cesaria-evora.yrics-songs.com

www. celtiberia.net

Títol de la peça: AUDICIÓ núm 11

Intèrpret/s: Compositor/a:

És una peça...

Classifica els instruments que escoltes

A quin estil pertany la peça?

Estructura Formal:

...........................................................................................Si este mundo anda perdíoY no encuentras la razónÉchate una buena rumba y baila! Baila! Baila!No pa olvidar, sino pa llevarlo mejor escucha!!!La mochila que llevamosva cargaita de piedrasdel abismo ya nos vieneesta mala condiciónsólo nos queda la rumbay una buena buleríaun bailecito por tangosy el cante del Camarón

a belembembé a belembembátímbero suena la rumbatímbero suénala ya!!!Tímbero!!!Tímbero!!!

...........................................................................................La mochila que llevamosVa cargaita de piedrasDel abismo ya nos vieneEsta mala condiciónSólo nos queda la rumbaY una buena buleríaUn bailecito por tangosY el cante del Camarón

A belembembé a belembembáTímbero suena la rumbaTímbero suénala ya!!!Tímbero!!!Tímbero!!!...........................................................................................

18