L

¡Il

1

LA MEVA UNIVERSITAT I LA DICTADURA

1. Esdevinc universitario - A la tardor de 1939 jo trucava a la portade la Universitat de Barcelona. Hi trucava pIe d'iHusió i de respecte. En miconflulen dos grans factors, successius i antitetics. El primer: la meva vida i lameva formació, transcorregudes en un medi de cultura, dvisme i catalanitat.Aquests condicionaments i la meva disposició a estudiar lletres, m'orientaven,a les acaballes del batxillerat, vers la Universitat Autonoma dels anys trenta, dela qual sabíem bé els plantejaments i els exits. A l'Escola Blanquema n'havíemsentit. a parlar molt, de boca d'ex-alumnes amics que ja feien estudis superiors isobretot del nostre professor Joan Petit, que era ensems professor a la Univer-sitat. Nosaltres ens ho escoltavem, embadalits i amb ganes de participar d'a-quella experiencia universitaria. Aixo, cap a 1936. El segon factor era la durarealitat que se'ns imposa el 1939, a l'acabament de la guerra civil. La novasituació s'havia estrenat uns mesos abans a Barcelona, i tots en sabíem elsmobils i les maneres. Ningú no ignorava que els ingredients generáls de la dic-tadura s'incrementaven, a casa nostra, amb un sumand més: el refús violentde la llengua i la cultura catalanes. Un refús que, dia rere dia, es plasmavacruelment en accions sobre les persones i sobre les institucions. Justament lallengua i la cultura catalanes, que havien estat essencials en la meva realitzacióhumana fins aleshores i que jo volía fer objecte de la meva professió!. Quinsalt, després de la dura experiencia de la guerra civil! EIs nous condicionamentsm'orientaven, doncs, vers la Universitat de la Falange i del SEU. l era a la portad'aquesta Universitat -no n'hi havia d'altra- que jo trucava a la tardorde 1939. .

Vaig fer la carrera amb llacunes i imperfeccions. En gran part com un auto-didacte. A la Facultat de Filosofia i Lletres -i en especial a Filologia Roma-nica- sofríem enormement de la lDiUlcade professors. Aquests, en gran partconfinats, separats o exiliats, havien estat substituits per llicenciats de fresc oper professors adventicis. l, malgrat tot, en aquells primers anys, l'empremtade la Universitat Autonoma es feia sentir, tant damunt els qui l'enyoraven comdamunt els qui l'abominaven. Fins i tot en l'organització dels estudis, que en-cara no hi havia hagut temps de substituir. D'altra banda, a la Facultat vaigcoincidir amb diversos companys que -aleshores estudiants com jo- haviende jugar un dia un paper important en el desenvolupament del nostre país. En-tre d'altres, Joan Ainaud, Joan Bastardas, Jaume Bofill, M.a Aurelía Capmany,Miquel Dol~, Pere de Palol, August Panyella, Josep Roca-Pons, Josep Romeui Figueras, Miquel Siguan, Miquel Tarradell, Pau Verrié, Antoni Vilanova. Men-

.-j,.,..::.,~.-~.,~~. ' , " : ~.~; "..~,:<~.,,,.,..i...: ".,. .:_.;,._;., ..;.", .= u ~ _ .__"_.

j ./,/. . >l: ~'~.:"">: , .~ . ;~.

14 ANTONI M. BADIA I MARGARIT

tre estudiavem, uns quants constituírem un cor d'amateurs de música cl~ssicai popular: feiem concerts entre amics~organitzAvem passejades i excursions, ea-menmvem incidencies de l'actualitat universitaria o política. En formava partMaría Cardús, que compartia amb mi ds estudis de filologia romanica, i que pocsanys després esdevindria la meva muller.

El juny de 1943 vaig obtenir el gtatI de llicenciat. Acabades les vacancesd'estiu, el Dega de la Facultat em proposa de quedar-m'hi com Ajudant declasses practiques. Vaig acceptar. Passat mig any, era Auxiliar (categoria com-

o parablea la deis adjunts finsal 1983 i a]a deis actuals titulars, pero senseésserfuncionari). «Arribar i moldre.» Abro sí que era acabar la carrera i comen~ar-sense solució de continuitat- una IIatga ttajectoria de servei a la Universitatde Barcelona que encara ara, quaranta<inc anys després, no ha arribat a la fi.Déu sap quan quedara consumat el cide.. El juny de 1945 llegia la tesi doctorala la Universitat de Madrid. El maig de 1948 guanyava, per oposició, la catedrade «Gramatica histOrica castellana». Vaíg tenir-ne el títol administtatiu prop detrenta anys: el 1977 vaig pass~, per amcurs de ttasllat, a la catedra paraHe1a,de nova creaCió, de «Gramatica histOrlca catalana». Jubilat el 1986, la Univer-sitat em feia Professor Emerit el 1987~ lloc des del qual encara sembla que lipuc prestar certs serveis. "

D'altra banda, no cal que dom massa"detalls:la meva vida ha estat comla de molts altres professors universitaris. Una vida marcada, aixo sí, per la situa-ció política dominant. Heus aá la I3Ó d'una esquivesa que em feia manteniral marge de la vida social de la Univet:sitat, per a concentrar la meva atencióentoro dels estudiants, entranyables estudi~nts, i, aviat, dels deixebles i coHa-boradors, no menys enttanyables. Potser per raó de la meva dedicació a la cate-dra, més d'un cop algú se m'havia amstat per a sondejar-me, davant la possibi-litat d'esdevenir ciega de la Facultat de Ftlosofia i Lletres. Indefectiblement johi responia: «No serveixo, no ho vuH.i tampoc no ho voldrien» (a Madrid, jas'entén) -quan aquest era un cartee de nomenament ministerial-o Tanmateix,aixo no vol dir que em desinteressés de Ja Universitat. Ben al conttari: tota lavida m'ha preocupat la seva sort, i be intervingut en múltiples tasques sobre elsseus problemes, les seves crisis i les seves possibilitats. Per aixo quan, ja en latransició política, s'aplegaren uns qwmts universitaris per a analitzar la durasituació de la Universitat a partir" de 1975, vaig afegir-m'hi activament. Peraixo quan, després d'una llarga espera" fou convocat el Claustre l'any 1977, hivaig acudir i en vaig ésser un dels participants més assidus. Ben car que hohavia de pagar.

2. La Universitat ideologica..-No assajaré de fer ni tan soIs el resumd'una epoca que ha suscitat una rica bibliografia i que continua essent objectede l'atenció de sociolegs, polítics i edm:adors. Només intentaré de dibuixar-neuna pinzellada, des d'un angle molt petSOl1al,per a anar situant els condicio-naments humans i esttucturals de la. Universitat que jo havia de trobar el ge-ner de 1978, en assumir-hi el clrree de Rector. El 1939 la Universitat de Bar-

.;::.~ ;.:.:~; ~ ~..:..:.- .);.(.:..:; ~._ '. ~.¿;..:~:.~ -¡. .:~-_. :":-. L ~..~::.:~ :..:.:;. __ .~~..;.:=.:.,,;,.:~-:; ~.~:.;.~._ ..:¡~~~--:~~j~L2...: ;.. ":':,~~'.2~~..: :L.:;:.:'::";:=S:::.~: S.~;..'.: ~=~,::::::::~...'::: 'U:i"'":.>_'¿:~-::;.:':.:':"::'_i~I.2;J.L~'9

.l,

¡. .<.

; . LLAVOR DE FUTUR 15;.

cdona esdevingué -com qualsevol altra institució dd país- una apologia ddnou regim instaurat. I, per tant, un esborrament de tot allo que Franco haviaabatut i que encara hi cuejava. Desaparegueren l'esperit de convivencia i d res-pecte d'altri. Els rastres de l'obra dd Patronat foren diminats. Quant al catala,us sorpreníeu de sentir parlar en castella persones amb qui privadament nomésus valíeu dd catala. Ja ho deien d retols per totes les parets: «Hablad la lenguadd Imperio», i «El buen ciudadano s610 habla español». Alguns preníem elsapunts de cIasse en catala, i més d'un cop hi hagué qui se'ns tira a sobre. Ésciar, ja no es tractava de «no hablarla» (la «lengua del Imperio»): mo era«no escribirla», que devia ésser pitjor. Calia obeir. Fa vergonya de l1egirdocu-ments emanats de la Universitat en aquella epoca. No m'hi entretindré.

En un clima enrarit i entre arengues polítiques transcorregueren els meusanys d'estudiant, ~ és nns al 1943. I bé, el mateix any 1943 és el de la «Leyde Ordenación Universitaria», per la qual s'havia de regir la nostra instituciófins a la «Ley General de Educación» (1970), coneguda correntment pd nomdel ministre Villar PalaSí. Prop de trenta anys de tancament, per més que enla segona meitat del període ja es fessin sentir ferments aguts de renovació

Vaig viure una epoca d'aillament: jo era a la Universitat, només viviaper ella (per la docencia i per la recerca), pero me'n sentia al marge. Un símboldoqüent eren ds actes inaugurals de curso Vaig assistir-hi, a l'octubre de 1943,per a reeollir d diploma del premi extraordinari de llicenciatura. La mesa eratot un panorama: ultra un alt carrec del Ministeri i el Rector, hi seien d CapiuGeneral, d Govemador Civil, el Bisbe, l'Alcalde, el President de la Diputació,militars dels tres exercits, carrees de Falange i del SEU... Havia calgut modi-ficar el cadiram de la presidencia per a donar-hi cabuda a tants capitostos.Quant al contingut de l'acte, abans d'escoltar l'oració academica que feia uncatedratic, em vaig haver d'empassar un discurs demagogic, insultant i com-batiu que amolla, amb ínfules provocatives, d ddegat dd SEU. Em vaig ferd propOsit de no tomar-hi, i passaren anys abans que se m'hi tomés a veure.

Foren anys que vaig dedicar a la investigació: cpneixer a fons la bibliografiaespecializada; millorar la meva preparació per als cursos; redactar articIes, lli-bres, comunicacions a congressos i coHaboracions a misceHames d'homenatge,emplenaren els meus dies núvols, tot esperant que d temps s'aclarís. La Uni-versitat s'havia convertit en un fre -en una mordassa- de les inquietuds dela societat, que en circumstancies normals són reeollides per ella. I els prof~sors inquiets ens hi trobavem ,amordassats. Jo tenia molts contactes amb pocsprofessors de confian~a. Érem pocs, per tal com la llei de 1943 havia asseguratels controls polítics, i només alguns els havíem pogut for~, cadascú per unaraó conjuntural concreta. Ens sentírem un xic alleugerits amb la «primavera»dd ministeri de Joaquín Rniz-Jiménez (1951-1956). El Ministre nomena Rectorde Barcdona Francisco Buscarons, catedratic de Química, d qual, dins la situa-ció imperant, que no s'hi prestava massa, exercí el carrec amb dignitat. Rniz-Jiménez venia sovint a Barcdona i aviat ens conegué, i ens animava. En aquesta'tímida obertura se celebra una Assemblea d'Universitats (Madrid, 1953), a la

- -,..- _.,-"",-,,.-",-~

"),

.

16 ANTONI M. BADIA 1 MARGARIT

qual vaig assistir. En resulta un assuaujament en la formació dels tribunalsd'oposició a cltedra, ara més automatica (i aviat se'n tocaren les conseqüencies).Que 11unyno ens trobavem, tanmateix, de la normalitat que anhelavem! Tam-bé, a partir del curs 1953-1954 comen~aren d'introduir-se estUdíants progressis-tes en les esttuctures universitaries, com a representants de curs, i de rangs su-periors i tot. A proposit d'uns incidents esdevinguts a Madrid a comen~os defebrer de 1956, Ruiz-Jiménez fou destituit, i moltes esperances s'esvairen.

Nogensmenys, les petites conquestes eren fermes. A Europa, l'ambient vio-lent de l'epoca de Hitler havia fet l10c a una postguerra dura, pero que miravaendavant en la difícil marxa cap a la democracia. Des de l'estat espanyol, elsviatges a resttanger de professors i estUdiants eren cada cop més freqüents.1, sobretot, estaven arribant a la Universitat generacions de joves que no ha-vien viscut conscientment la guerra civil de 1936-1939 ni les seves conseqüen-cies més immediates. Els prohoms del franquisme havien d'admetre que l'actituddeIs nouvinguts davant la realitat política se sentia lliure d'uns condicionamentsque. fins aleshores endogalaven la gent gran. Per a reblar eLclau, a poc a poc

. -pero a un ritme creixent-, s'incorporavena les Universitats professorsdementalitat oberta i, per tant, antifranquistes.

El petit nucli de catedratics que, davant el monolitisme ideologic de laUniversitat, de moment ens reduíem a desentendre'ns de tot a110que no fosl'activitat academica en el seu sentit més estricte i a mantenir-nos en contactede cara a eventuals actUacions ulteriors, anarem estrenyent el cercle. Ens reu-níem, per rotació, a les cases d'alguns de nosaltres. D'una manera for~a estable,hi érem -ultra alguns visitants ocasionals- Jaume Bofill i Bofill (filosof),Lluís Solé Sabarís (geoleg), Jaume Vicens i Vives (historiador), «el grup deDret» (entre d'altres, Angel Latorre, Octavio Pérez-Vitoria, Josep Lluís Su-da) i jo matea:. 1 de fet, alguns papers, algunes visites i algunes actituds d'unsquants catedritics sortiren de les nostres reunions. Un día acompanyavem JordiRubió en una sessió d'arnbit reduit sobre reforma universitaria. Un altre diaAngel Latorre i jo visitavem clandestinament Antoni Gutiérrez i Diaz (queens rebia en un pis de l' eixample sota un nom postís...). Etcetera. Aquest com-portament, tan modest, aviat ens retrata. Fins aleshores potser no era difícild'imaginar quina podia ésser la nostra posició. Pero calia imaginar-la. Ara janosaltres mateixos la declaravem per mitja de diverses manifestacions.

3. Les clivelles. - Ja es despren de les consideracions que acabo defer: al dessota de les estructures del regim polític, hi havia, latent pero vigoro-sa, una efervescencia de descontento La societat barcelonina, que havia conegutla commoció de la vaga d'usuaris de tramvies de 1951, presencia un segonintent de boicot, sens dubte menys reeixit, el gener de 1957. Menys reeixit, cer-tament, pero que afecta més espedficament la vida universitaria, car uns grupsd'estudiants hi protagonitzaren escenes que els enfrontaren durament amb lapolicia. Tant, que Buscarons dimití del seu carrec de Rector. Hi havia, encara,el record d'un acte massiu de protesta, que havia tingut l10cun any abans a la

..

LLAVOR DE FUTUR 17

Universitat de Madrid, i aixa esperonava els estudiants. Aquests anaren decan-tant llur animadversió vers les autoritats academiques, les quals havien pres(o havien hagut de prendre) una serie de mesures contra la normalitat de la vidauniversitaria. Dimitit el Rector, la Universitat quedava a mans, des d'aquestangle, del tandem Francisco García-Valdecasas, Vice-rector, i Enrique Linés,Secretari General. L'ambient descrit explica l'assemblea reunida el 21 de febrerde 19.57 al Paranimf de la Universitat, on es concentraren centenars d'estu-diants. No en sortiren fins a mitja tarda, desallotjats per la policia. Tot just erael comen~ament, i tots plegats havíem de passar per experiencies molt més du-res, pero reconec que aquell incident m'impressiona qui-sap-Io. Amb altres doscatedratics de la meya Facultat (Uuís Pericot i Joan Vernet), no em vaig mourede la Universitat fins ben entrada la tarda. L'endema, el Director General d'Uni-versitats, que havia vingut a Barcelona pels incidents, cridi els professors alRectorat: férem cua i anarem passant d'un a un pel despatx, on ell ens cons-trenyí a delatar-li estudiants... En sortir-ne, vaig poder dir al qui venia darrerameu (no recordo qui era): «Et demanara noms!». No cal dir que, ultra algunsestudiants detinguts, plogueren sancions a dojo. Jo no ho podía aguantar.

No cinc inconvenient a dir que aleshores em comen~a de venir la decía d'e-migrar. Era més un sentiment primari que una decisió raonada, pero la veritatés que fins i tot vaig temptejar algunes possibilitats. Afortunadament, dinsmeu sempre pesa més tot allo que .em lligava a Barcelona i a la seva Univer-sitat (símbols d'un món concret i d'una visió general del món) i no vaig durmai a terme aquella quimera. Nogensmenys, i sense anar tan lluny, en les reu-nions periodiques amb professors amics (a les quals aHudia suara), no era rarque entre nosaltres sorgís aquest tema: ens sendem tan incomodes, que la temp-tació era forta. Durant una llarga temporada, es difongué amb insistencia labrama que hom projectava de crear una altra Universitat a Barcelona. Seria unaUniversitat privada, emparada en l'Església, l'única possibilitat aleshores se-gons la legislació en vigor. Sempre acabavem recapacitant de la mateixa ma-nera: «Sovint hem criticat alguns deIs nostres inteHectuals més conspicus d'ha-ver-se inhibit, renunciant a entrar a la Universitat, on tant de servei haurienpogut fer a la cultura i al país. Només faltaria que ara nosaltres que -no senserenúncies- hem aconseguit de ficar-nos-hi (i que una cosa o altra de bo hi de-vem fer), l'abandonéssim!». Tots hi restarem. Ho torno a dir: per fortuna.

&xa no vol dir que jo no visqués en una tensió constant. Malgrat quemés d'un cop he dit que només em dedicava a l'ensenyament i a la recerca, erainevitable de participar d'una manera o altra en la vida de la institució. Aixaem duia a dissimular, cosa que encara em produia un malestar més pregono1, almenys de moment, no sempre era facil de parlar de la problematica univer-sitaria amb estudiants, els quals, en principi, feien la candida equació «pro-fessor» = «addicte al regím». No ho podré oblidar mai: un dia, al pati de lle-tres, apinyats i barrejats tots per alguna malifeta de la policía, una noia estu-diant (alumna meya), mig girant-se, féu un comentari violent (pensant que hodeia a un company o una companya); quan, del tot girada, veié que m'ho havía

18 ANTONI M. BADIA 1 MARGARIT

dit a mi, es queda glac;ada: «jo era un professor!». No cal dir que vaig procurarde tranquiHitzar-Ia. Pero aixo era dur, per a mi. Després, les coses canviaren, ivaig passar males estones peI meu compromís antifranquista. Pero era preferi-ble així. Nogensmenys, haig de dir que algunes estades a l'estranger (Munic,1959 i 1960; Washington, 1961-1962 i 1963, i Madison, Wisconsin, 1967-1968)em permeteren de retrobar un equilibri professional i psicologic que em feiamolta falta.

Ja ho he dit: l'assemblea del Paranimf (febrer de 1957) encetava una llargaepoca de violenda a la Universitat, que encara durava a com~nc;osdeis anyssetanta. Vagues, protestes, irrupcions i carregues de la polida, detencions, sus-pensions de cIasses i tancaments periOdiC5 de les facultats (en ocasions moltperllongats), etc., feien una cadena que no s'acabava, ans creixia sens parar. Noen donaré detalls. Ara ens sorpren de constatar que, malgrat tot, encara podíemsalvar les essendes deis cursos. Un ban dia nombrosos estudiants, de filiacionsvaries, comenc;aren d'introduir-se en els quadres del SEU (ja abans de 1960).Aixo feia que se'n desvirtués la ideologia d'una manera incompatible amb lafidelitat al regim de Franco. En el cu!s 1964-1965, el moviment estudiantilinfiltrat havent anat prenent cos, trenca de! tot amb el SEU, conservant-ne l'es-tructura pel que feia a organitzadó i representadó. Així s'hi inida un veritableprocés constituent que culminaría, en e! curs següent, en l'assemblea deIs Ca-putxins de Sarría (de la qual parla a continuadó).

La resposta a aquesta ruptura amb el SEU no es féu esperar. Essent Minis-tre d'Educadó Manuel Lora Tamayo, foren creades les APE per decret (abril de1965). Com a nota curiosa -i que cinc per poc coneguda- diré que JoanMaluquer de Motes, Dega de Filosofia i Lletres, havia fornit al Ministre in-formadó (que aquest li havia demanat) sobre les «Associadons Professionalsd'Estudiants» de la Universitat Autonoma de Barcelona (1934), que fundo-naven bé. Heus ací que al Ministeri, artes d'idees dares i sabent que l'expe-rienda d'aquella Universitat exceH.ent havia estat positiva, es llanc;aren aimitar-les, sense calcular que hi havia entremig trenta anys d'historia, una.guerra civil i poderosos ferments d'oposició. Per acabar-ho d'adobar, el con-junt de les APE integrava eI SEU! No és estrany que les APE fossin rebutja-des d'entrada pels grups estudiantils. .

El juliol del mateix any 1965 Francisco García-Valdecasas fou nomenat Rec.tor de la Universitat. Home combatiu al servei d'una ideologia, fou tot seguitbeHigerant en l'afer de les APE (com ja havia estat l'home de forc;a mentreforen rectors Antonio Torroja i Santiago Alcobé). Amb el proposit d'adarir lasituació, Valdecasas convoca una reunió del Claustre de catedratics e! 7 de de-sembre de 1965 (avui aixo de «claustre» sembla un abús de llenguatge: noméshi érem els catedratics i, és ciar, a l'Aula Magna quedaren molts seients buits).Si l'objectiu del Claustre era d'obtenir una adhesió deis catedratics a la políticarectoral, cal dir que la reunió no reeixÍ. Un grupet de daustrals -entre e!squals hi havia persones que dotze anys després jugarien un paper important enel nou Claustre de 1977- prepararem bé la reunió i ens distribuírem els temes

.

LLAVOR DE FUTUR 19

per a les nostres intervencions. Recordo que jo hi vaig plantejar una preocu-pació: el perill d'induir els estudiants a creure que els delictes políties (c;oés:contingents) es confonien amb delictes de dret natural, si els castigavem igual-ment (o més durament) que aquests. Un veritable sermó, moralista en el con-tingut, paterna!ista en la forma. El Rector no sortí amb la seva, i les coses que-daren com abans.

El punt algid de l'epoca fou la constitució del «Sindicat Democratic~(SDEUB), i la subsegüent aprovació deIs seus estatuts. Tingué 110cal conventdels Caputxins de Sarria, i d'ací que sigui habitualment conegut i esmentatcom la «caputxinada». Fou el 9 de mare;de 1966. Jo aque11sdies era a Madrid,pero estava al corrent de les informacions, que em donava la meya mu11erpertelefon. EIs meus fills estudiaven al Lieeu Frances (que confinava ambel con-vent per mitja d'una paret partionera) i tornaven a casa excítats pels esde-veniments. Com és sabut, el setge policíac del convent i la negativa deIs quihi eren a abandonar-lo convertí l'acte en una proesa que es per110ngatres dies ique fouobjecte d'una repressió duradora i sense precedents. Tampoc no hi en-traré. Em remeto als records personals dels protagonistes i als llibres, artielesi conferencies publicats sobre el tema.

La vida universitaria reprengué el seu rÍtme. Ritme que continuava com-portant, com abans, vagues, protestes, actuacions contundents de la policía, etc.Ara s'hi havien afegit joves professors, que feien causa comuna amb els estu-diants. Aquests -entre els quals es comptaven els qui tenien els millors expe-dients academics- acabaren els estÚdis i en bona part s'incorporaren a les Fa-cultats i Escoles. EIs «professors no numeraris» (PNN) eren en molts casos anticsestudiants militants del SDEUB. Com die, la vida universitaria es desenvolupavaamb les düicultats de sempre. Un petit episodi personal m'ho confirma. En elcurs 1971-1972, jo fda un curs de gramatica historiea. El feia en una aula es-paiosa, a la planta baixa (que havia estat de la facultat de Dret). El fda de12 a 13, una hora cobejable (per l'afluencia i per l'efervescencia). Un bon diavingueren a veure'm uns estudiants: em demanaven que jo autoritzés que, al'aula i a l'hora dites, i presidint jo (que al capdava11era el responsable delcurs que hi explicava), poguessin fer una mena d'assemblea sobre la guerradel Vietnam. Naturalment, vaig dir que sí. El dia previst -era a mitjan abril-,una multitud atapeida de cap a tres-centes persones emplenava l'aula. Vaig en-trar-hi, vaig saludar i vaig dir als meus alumnes de filologia que tinguessin labondat de renunciar a la meya explicació habitual. 1 vaig deixar fer. Jo era,pero, l'úniea persona que seia a la tarima. Com era de preveure, ben poc tempshavia passat i, d'una revolada, entra la policia a l'aula: uns deu guardies d'uni-forme (els famosos «grisos»), amb les porres a la ma i arpb cara de pocs amics,disposats a foragitar els qui eren a dins. Ara bé, el qui els comandava, a puntde donar -supo so -l'ordre de carregar, s'adona que jo, amb una actitud pro-fessoral, emparava la reunió. Rabiosament tanca la porta, després de fer sortirels guardies. La sessió fou represa i jo vaig aprendre unes quantes noves sobre elVietnam. Cap a les dues de la tarda s'acaba la sessió i vaig tornar a casa. A mit-

20 ANTONI M. BADIA 1 MARGARIT

ja tarda, missatge telefonic d'urgencia: el Rector de la Universitat m'ha';ia deveure immediatament. Vaig córrer al Rectorat. El Rector Arturo Caballero(que sempre es captenia amb un tracte educat que feia honor al seu nom), m'es-bronca de mala manera. Jo no vaig dir gran cosa, segur com estava que la sevaira no era propia d'ell, sinó que venia del govern civil o de la prefectura depolicia. Feia pena. Abans de separar-nos, empero, ell es produí com a amic icoHega: que, malgrat tot, jo obrés en consciencia, que ell no s'hi podia ficar.Recordant aquesta escena i d'altres (més diluides i menys personals), el dia quevaig entrar en aquell despatx com a Rector (a mitjan gener de 1978), vaigcontar-ho a les secretaries: m'asseia en una estanc;a que, durant tata la mevallarga vida d'universitari, jo sempre havia tingut per reducte del regim de Fran-co. Semblavaun somni.Pero era la realitat. .

4. Els mals s'amunteguen. - Tanmateix, el petit esdeveniment ambque doia el punt anterior, vist amb la perspectiva que hi aporten més de quinzeanys de distancia, té tot l'aspecte de les escorrialles d'una epoca. Després de larepressió del «Sindicat Democrat:IO>.encara- havíem de viure esdevenimentsforts, com l'assalt al Rectorat (generde 1969), justament quan el Rector ManuelAlbaladejo assajava una política d'obertura. Pero la protesta es feia menys espe-cmcament universitaria perque s'estenia a d'altres nivells de la societat i tambéperque els estudiants se sentien atrets per la problematica i les reivindicacionsobreres. Recordem que pel gener de 1969 fou declarat l'estat d'excepció. 1 heusací que, en un clima que no hi ajudava pas gaire, el 1970 fou promulgada la«LIei General d'Educació» (LGE). del Ministre José.Luis Villar Palasí, que en-cara era vigent el 1978, quan jo vaig accedir al Rectorat i que, pel fra-cas de la LAU , ha fon fins a la «LIei de Reforma Universitaria»(LRU) de 1983 .. . La LGE no era improvisada.Coronavauna pre-paració minuciosa, havia partit d'estudis i propostes d'ambit internacional i ha-via estat precedida pel «Llibre Blanc» de l'educació. En molts aspectes era unallei oberta a novetats i a un futur no pas segur i implicava una planificació allarg termini i un valent supon financer. Nogensmenys, la LGE venia abansd'hora. No encaixava en el món poIític del qual havia sorgit. Rebuda amb reti-cencies en els cercles del regim, fou tot seguit combatuda a fans des dels renglesde l'oposició. A la ti del curs 1971-1972, ViJIar resta aillat en el seu mateixMinisteri, i hagué d'acceptar unes disposicions del Consell de Ministres quealgú interpreta com un veritable «estat d'excepció a la Universitat». Les pro-

. testes s'hi revifaren i tornarem a veure Facultats clausurades. Eren les extre-mituds:-

A poc a poc anaren fent aparició caires nous en la problematica universi-taria. La lluita política no fou abandonada, pero aviat -i també a poc a poc-la violencia repressiva comenc;ade declinar-hi. Diríeu que els temes tecnics iprofessionals passaven al davant. En primer lloc, la massificació. Aquesta, jainiciada abans de 1960, aviat adquirí tals proporcions que en menys de deuanys el nombre d'estudiants universitaris es duplica. Cinc anys després (60s

~" ~ Ú"'-"'_""'~_","' ,_:.; ~.

.

LLAVOR DE FUTUR 21

I

III

lII

i.¡

a 1973) la xifra s'havia triplicat i el cens de l'ensenyament a Catalunya donavamés de 50.000 estudiants universitaris. La qüestió s'enllac;ava amb la selec-tividad i el «numerus clausus», que eren un reptament als responsables de l'e-ducació (i que em propinaren hores delicades essent al Rectorat.El 1973 fou nomenat Ministre Julio Rodríguez, responsable de l'establiment delgrotesc «calendario juliano» (segons el qual els cursos academics correspon-drien a anys naturals), i tan fervorosament defensat per Jordi Carreras, Rectorde Barcelona. Bromes a part, i anant a aspectes més seriosos, voldria recordarque el nou Ministeri dona normes importants sobre professorat i estatuí launificació deIs plans d'estudis. Aquesta -a carrec de Luis Suárez, Director Ge-neral d'Universitats- (per aixo coneguda amb el nom de «pla Suárez») provocal'esfondrament del «pla Maluquer», de! qual tan cofois ens sentíem a la Facul-tat de Filosofia i Lletres.

Als problemes tecnics, que només insinuo, cal afegir els problemes profes-sionals. Així, en aquells anys s'iniciaren les vagues del Personal No Docent(PND)i dels Professors No Numeraris (PNN). Hi havia malestar per qüestionsde retribució, d'organització, de promoció, d'accés a places. A mesura que laUniversitat veia com les tensions polítiques tendien a aquietar-se (o si més noa plantejar-se d'una manera menys incivilitzada), s'hi deixondien velles dificul-tats que hi havien quedat somortes durant anys. 1 encara n'hi havia d'altres.Una llista breu indouria l'estructura, l'organització, e! funcionament, la repre-sentació, etc. L'accés als llocs docents i no docents era un malson. També hoeren la manca de mitjans, l'estancament de la recerca; en suma: l'estretor tantper allo que es refería a les persones com a la institució. 1 tot, completat perun desgavell considerable. No era difícil d'imaginar que la llista s'acreixeriaamb punts encara no suscitats. Molts temíem el moment que tot hauria d'ata-car-se, potser amb presses i sense estudis previs.

La situació evolucionava amb rapidesa. Durant els cursos 1974-1975 i 1975-1976 s'anaren aguditzant problemes i plantejaments. La paraula que e!suni-versitaris més responsables tenien sempre a flor de llavi era «degradació». Sí,degradada, molt degradada es trobava la Universitat. Aquesta aviat fou objectede consideració en diversos grups. El meu temps aleshores qu~dava molt limi-tat perque jo hi dividia la tasca universitaria entre Barcelona i París. Pero noper aixo vaig perdre el contacte amb els cercles que més es preocupaven de lamalaltia que sofría la Universitat. Malaltia que tots veiem greu, pero no in-curable. .

-~---

..