LA INFÀNCIA COM ARGUMENT PROHIBICIONISTA.

 

David Pere Martínez Oró

Unitat de Polítiques de Drogues. Universitat Autònoma de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona prepara l’ordenança per regular els clubs de cànnabis a la ciutat.

Fins el moment semblava una bona notícia perquè permetria vetar les males pràctiques, que

transgredeixen la jurisprudència espanyola en aquests afers. Tal fet generà certa esperança,

entre els diferents col·lectius, també entre els antiprohibicionistes, que veiem la qüestió del

cànnabis com el primer punt en l’ordre del dia, per a la reformulació global de les polítiques de

drogues. Però, la realitat és tossuda, i ens mostra com el prohibicionisme es manté ferm.

Impassible. Intransigent. I, també, traïdor.

Ahir es féu públic el contingut de l’ordenança, entre els diferents aspectes que proposa, el més

asfixiant el representa la impossibilitat de mantenir obert un club, a menys de 150 metres de

«d'equipaments o espais públics o privats on sigui freqüent la presència de menors»1, és a dir,

a la pràctica això suposa l’eradicació dels clubs a Barcelona. És inquietant la referència a

espais privats perquè com senyalar la notícia de El País, fins i tot, la distància també seria

aplicable respecte les botigues de llaminadures, i per aquesta lògica, també s’hauria de

mantenir la distància amb els quioscs, les llibreries i qualsevol espai on tafanegi la mainada.

L’argument polític per incorporar aquesta condició és «la protecció de la infància». L’argument

de la infància és inapel·lable cívicament. Tothom, mínimament decent, està a favor de manera

clamorosa en la defensa de la infància. Als infants se’ls ha de protegir. I, tot el què no vagi en

aquesta direcció és titllat de sospitós. Per tant, si l’Ajuntament vol protegir a la infància de

l’amenaça, que segons considera, representen els clubs de cànnabis, totes les mesures que

posi en acció seran aplaudides per la immensa majoria de l’opinió pública. L’argument de la

infància, per truncar les llibertats individuals i col·lectives respecte el consum cànnabis,

constitueix una de les accions més patètiques per reproduir l’orde moral prohibicionista. Els

primers interessants en mantenir allunyats als infants dels Clubs, és el propi moviment

                                                                                                               

1 Trias quiere cerrar el 80% de los clubes de cannabis de Barcelona, El País, 5 de maig de 2015.

cannàbic, perquè abans que fumar cànnabis anteposen el respecte comunitari, i també, com

no, el benestar de la infància.

Els infants no tenen res a veure en això. S’ha de tenir molt ull per detectar, el què és o no és,

un club de cànnabis degut al seu aspecte exterior. A més, la nova ordenança prohibirà

qualsevol tipus de cartell o insígnia, que reconegui el què s’amaga darrera la porta. Per tant,

poden passar milers de nens per davant d’un club, que en cap moment sabran que ho estant

fent. I, que no es digui que els infants ho poden ensumar, perquè en els darrers mesos els

sistemes d’extracció han estat inspeccionats, i no hi ha cap club que tregui el fum al carrer.

I si la qüestió és 150 metres, els infants, quan siguin adolescents podran caminar els 150

metres, o fins tot 15 kilòmetres, per anar a comprar cànnabis. Però el què està clar que no

podran comprar-ne, sota cap concepte, a un club, perquè tal com dicta la jurisprudència, i amb

la voluntat total de protegir als menors, mai, en cap moment, cap club vendrà a menor. Qui ho

fes rebria tal estigmatització en el món cannàbic, que no podria participar de cap activitat, i

inevitablement hauria de tancar. Insistim, no hi ha ningú més interessat en protegir els menors

que els clubs cannàbics.

Si mantenir una distància entre clubs i equipaments, persegueix l’objectiu d’amagar el cànnabis

als ulls dels infants, no hi ha més estratègia més contra preventiva que aquesta, perquè l’únic

que s’alimenta la imatge de substància vàlida per experimentar en els límits. Associant-la amb

l’ocult, la transgressió i altres fenòmens “proscrits”, permet que els alguns adolescents si

aproximin compulsivament. La criminalitzadora genera alarma. La mirada normalitzadora

genera convivència. I, sí, la qüestió és amagar «la Droga» als infants, ara només faltaria que

volguessin tapar totes les botelles d’alcohol dels bars. Sí, aquelles que els infants observen

mentre van camí de l’escola.

¿A cas es pensa l’Ajuntament que no veiem que l’única finalitat d’aquesta mesura és reproduir

un ordre moral? Som conscients que els fumadors cànnabis no agraden a certes persones,

però utilitzar l’argument de la infància és deplorable. La finalitat és perseguir els clubs i els

fumadors de cànnabis. Reconeguin-ho: no els hi agrada tot allò relacionat amb el cànnabis. No

passa res, però no posin als infants pel mig.