La II República i la Guerra Civil, Història d'Espanya, Segle XX
-
Upload
hanszimmermann -
Category
Education
-
view
71 -
download
1
Transcript of La II República i la Guerra Civil, Història d'Espanya, Segle XX
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
13 La Segona República
PARA COMENZAR
PRESENTACIÓN
RECURSOS
INTERNET
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Per a començar
Seguir
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Per a començar
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
1.- La proclamació de la república i periode constituent
2.- La Constitució de 1931
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Índex
4.- El bienni de centre-dreta (1933-1935)
5.- El trionf del Front Popular
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La caiguda de la monarquia i el govern provisional La caiguda de la monarquia i el govern provisional
1.- La proclamació de la república i les primeres reformes
El 12 d’abril de 1931 es van realitzar eleccions municipals amb victoria republicana en les principals ciutats que va provocar la dimisió del rei Alfons XIII que va marxar a l’exili:
•El 14 d’abril es va proclamar la república•Es crea un govern provisional
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Resultat de les eleccions municipals del 12 de abril de 1931
DOC. 1DOC. 1
DOC. 2DOC. 2
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Text: La proclamació de la república
A les tres de la vesprada del dia 14 es va hissar a Madrid la primera bandera republicana, que va arborar sobre el Palau de Comunicacions. Esta bandera va produir un moviment general de curiositat que es va convertir en un esclat d'entusiasme al conéixer-se que representava realment el que simbolitzava, o siga, la presa del poder per part del Govern provisional.En quant açò es va fer públic, Madrid va córrer a destruir i a amagar els símbols monàrquics. Els comerciants proveïdors de la Reial Casa, les botigues amb l'escut reial, les fondes, teatres i restaurants amb algun nom relacionat amb la monarquia, van fer desaparéixer ràpidament els noms comprometedors i dinàstics. Les estàtues que el poble va aconseguir derrocar van caure de forma implacable. Un bust de bronze de Primo de Rivera va ser penjat en el balcó de Governació.Les banderes republicanes es van fer més i més espesses. […] El poble de Madrid, que sol posseir una finor crítica indubtable, va adornar l'espectacle amb la seua causticitat proverbial. El Rei i la Reina no van ser tractats per la massa amb complits, però tampoc amb una crueltat exagerada.
J. PLA, «El 14 d'abril a Madrid», article publicatEn La Veu de Catalunya, 1993
A les tres de la vesprada del dia 14 es va hissar a Madrid la primera bandera republicana, que va arborar sobre el Palau de Comunicacions. Esta bandera va produir un moviment general de curiositat que es va convertir en un esclat d'entusiasme al conéixer-se que representava realment el que simbolitzava, o siga, la presa del poder per part del Govern provisional.En quant açò es va fer públic, Madrid va córrer a destruir i a amagar els símbols monàrquics. Els comerciants proveïdors de la Reial Casa, les botigues amb l'escut reial, les fondes, teatres i restaurants amb algun nom relacionat amb la monarquia, van fer desaparéixer ràpidament els noms comprometedors i dinàstics. Les estàtues que el poble va aconseguir derrocar van caure de forma implacable. Un bust de bronze de Primo de Rivera va ser penjat en el balcó de Governació.Les banderes republicanes es van fer més i més espesses. […] El poble de Madrid, que sol posseir una finor crítica indubtable, va adornar l'espectacle amb la seua causticitat proverbial. El Rei i la Reina no van ser tractats per la massa amb complits, però tampoc amb una crueltat exagerada.
J. PLA, «El 14 d'abril a Madrid», article publicatEn La Veu de Catalunya, 1993
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les reformes immediates del govern provisional Les reformes immediates del govern provisional
Es convoquen unes Corts Constituents i es posen en marxa reformes urgents
El debat territorial. Organització autonòmica del territori
Per a pal·liar la misèria en el camp: el decret de treball forçós i el decret de termes municipals (les terres sense conrear s’havien de treballar obligatoriament)
La reforma educativa. Alfabetitzación coeducació i laicisme
La reforma de l’Exèrcit. Modernització i primacia del poder civil
La qüestió de l'orde públic. Es crea la Guàrdia d'Assalt
L'oposició dels sectors conservadors i de l'Església a estes reformes (cardenal Segura) va provocar incidents anticlericals (crema de convents a Madrid)
L'oposició dels sectors conservadors i de l'Església a estes reformes (cardenal Segura) va provocar incidents anticlericals (crema de convents a Madrid)
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Resultats de les eleccions a Corts Constituents, juny de 1931
DOC. 4DOC. 4
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les Corts Constituents Les Corts Constituents
Es van crear amb sufragi universal masculí i els resultats van donar una majoria de republicans i socialistes.
2.- La Constitució de 1931
La Constitució de 1931
Va ser el resultat d'un compromís entre els socialistes i els republicans d'esquerres
-Una república democràtica i laicaPer establir
Contenia una amplia declaració de drets i llibertats
• Dret de vot a les dones•Matrimoni civil i el divorci•Educació obligatòria i gratuïta
Contenia una radical divisió dels poders i una Direcció de l'Estat amb amplis poders
Els grans debats
Les dificultats per al consens es van centrar en dos qüestions
• L'organització territorial de l'Estat. La qüestió autonòmica
• La separació Estat-Església. És va declarar la llibertat de cultes i és va eliminar el finançament estatal de l'Església DOC. 5
DOC. 37
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA ESPAÑOLA (1931)“España, en uso de su soberanía, y representada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta constitución:Art. 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.Art. 3. El Estado no tiene religión oficial.Art. 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyen en régimen de autonomía.Art. 10. Si una o varias provincias limítrofes con características históricas culturales y económicas comunes acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político-administrativo dentro del Estado español, presentarán su Estatuto (…) Art. 26. (…) El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero. Quedan disueltas aquellas órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado.Art. 51. La potestad legislativa reside en el pueblo, que la ejerce por medio de las Cortes o el Congreso de los Diputados.Art. 52. El Congreso de los Diputados se compone de los representantes elegidos por sufragio universal, igual, directo y secreto.Art. 86. El Presidente del Consejo y los Ministros constituyen el Gobierno.Art. 94. La Justicia se administra en nombre del Estado.( … ) Los jueces son independientes en su función. Sólo están sometidos a la ley.Palacio de las Cortes Constituyentes a nueve de Diciembre de mil novecientos treinta y uno. -El Presidente de las Cortes. Julián Besteiro”
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Els principals partits republicans durant la Segona República
DOC. 9DOC. 9Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
El govern d’Azaña El govern d’Azaña
Després de les eleccions (28 de juny), Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la república (Dreta Liberal Republicana) i van encarregar govern a Azaña (Acció Republicana) que va governar amb una coalició republicana d’esquerres amb els socialistes. Objectius del nou govern: Objectius del nou govern: modificar la realitat del pais, continuant amb l’activitat modificar la realitat del pais, continuant amb l’activitat reformadora del govern provisional.reformadora del govern provisional.
3.- El bienni reformista (1931-1933)
La cojuntura: la crisi econòmica mundial La cojuntura: la crisi econòmica mundial
La República va coincidir amb la crisi mundial de 1929-1933 que va afectar especialment a l'agricultura d'exportació i a la mineria la qual cosa va empitjorar la situació tradicional d'endarreriment econòmic.
Conseqüències:•Contracció del comerç exterior especialment del sector agrícola (vins, oli, cítrics,..)•Suspensió de les inversions industrials extrangeres (minva de capitals i por a la situació política).•Retorn del emigrants espanyols que van fer augmentar l’atur.La situació de crisis va afectar les reformes (augmentaren més les despeses que els ingressos) i va intensificar la conflictivitat social.
DOC. 6
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les reformes Les reformes
3.- El bienni reformista (1931-1933)
La politica religiosa
La politica religiosa, amb l’objectiu de secularitzar la societat, el govern va establir
•La separació Església-Estat•La reducció de la influència de l'Església sobre la societat espanyola
•Es va establir la Llei del Divorci de 1932 i la Llei de Confessions i Congregacione Religioses de 1933•L’ Estat deixava de mantindre el cult (no s’incloia en els pressupostos de l’estat el destinat al mantenimnet de l’Església)•Prohibició a les ordes religioses exercir l’ensenyança (van tancar els centres docents religiosos: Universitat de Comillas i Universitat de Deusto)
Reforma educativa i politica cultural
L'educació gratuïta i laica com a dret universal: Augmentaren els recursos (escoles i mestres) i la innovació pedagògica
Extensió de la cultura popular - Amb les Missions Pedagògiques (extenen la cultura a zones rurals)
- Es va multiplicar la xarxa de biblioteques en les escoles primaries
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les reformes Les reformes
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Reformes laborals
La politica social i laboral es va concretar amb varies lleis aprovades per les Corts
•La Llei de Contractes de Treball Regulava els convenis colectius
• La Llei de Jurats MixtosÒrgans d’obrers i patronos amb funcions de conciliació i arbitratge
•La Llei d’Associacions Obreres Regulava els sindicats
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les reformes Les reformes
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Estatuts d’autonomia
Pais Basc: més difícil va ser el procés autonòmic basc a causa de l'hegemonia del PNV, el rebuig de Navarra i la victòria electoral de la CEDA i els radicals (1933)
Es va aprovar en 1936 en plena guerra civil
En Galicia la guerra civil va impedir que la proposta del Partit Galleguista i de Alonso Rodríguez Castelao arribara a les Corts
A Andalusia, València, Aragó i Balears no es va passar de la fase de preparació
La constitució contemplava el dret de les regions a constituir-se en règimen d’autonomia
Catalunya va ser la primera en obtindre un Estatut (es va aprovar en plebiscit (99%) en 1932)
L’Estatut de Núria: Les Corts espanyoles van debatre, retallaren i aprovarrn l’EstatutL'aprovació va ser possible gràcies a:
•La defensa de l’autonomia per part d’Azaña•L'intent de colp d'Estat de Sanjurjo (1932): Sanjurjada
DOC. 10
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Les reformes Les reformes
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Reforma agrària
La reforma agrària va ser l'obra de major envergadura del govern d'esquerres
El problema agrari mostrava una doble vessant
L'agricultura espanyola presentava trets arcaics
Endarreriment tècnic, poca productivitat
Mà d'obra abundant i barata
Inadequada estructura de la propietat
- En el nord, predomini de la xicoteta propietat- En el centre-sud, predomini dels latifundis EL problema social es va accentuar
amb la crisi econòmica internacional
La desocupació va intensificar
L'aspiració dels jornalers al repartiment de terres
La Llei de Reforma Agrària (1932)
DOC. 12
DOC. 14 - Modernització de l'agricultura, reduir el latifundisme amb l'expropiació i el repartiment de
terres entre els llauradors
Amb este objectiu es va crear el
Institut de Reforma Agrària (IRA)
La lentitud en la seua aplicació, la desocupació i la desesperació va provocar insurreccions anarquistes i una forta repressió
DOC. 15
Però…
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Oposició i conflictivitat social Oposició i conflictivitat social
Els anarquistes i el problema de l’orde públic
La CNT i la FAI eren organitzacions que pretenien establir l’anarquisme libertari
L'acció directa (subversió i terrorisme), la vaga general i la insurrecció
A través de Escorcoll d'una casa en el poble de Escorcoll d'una casa en el poble de Casas ViejasCasas Viejas
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Va provocar L'aprovació de la Llei de Defensa de la República
Va donar lloc a Episodis de repressió
- En Castilblanco, Arnedo (1931)- Alto Llobregat (1932)- Casas Viejas (1933)
DOC. 17
Provocant el descrèdit del govern d’esquerres
Reorganizació i reacció de la dreta
La dreta va adoptar dues postures
- La dreta monàrquica, pel camí de la conspiració (Sanjurjo,1932)
Comunión Tradicionalista (Carlistas)
Renovación Española (Alfonsinos)
- La dreta catòlica, pel camí electoral La CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas, amb José María Gil Robles)
DOC. 20
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Casas Viejas (Cadis). 1933Casas Viejas (Cadis). 1933
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Juí sumaríssim després de la sublevació Juí sumaríssim després de la sublevació llauradora de Villa de Don Fadrique. 1932.llauradora de Villa de Don Fadrique. 1932.
La revolució llauradora va començar a forjar-se (agreujada per la crisi econòmica mundial de 1929) en 1931 i va agarrar en tota Espanya en 1932. Els llauradors i arrendataris ocupaven les terres que ells treballaven i s'amotinaven contra els patrons recolzats pel Partit Comunista. En este poble de Toledo, es va produir un motí en què, entre altres, va perdre la vida un terratinent. El castic no es va fer esperar. La precarietat del juí i la desolació dels encausats parlen per si mateixos.
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Sublevació de Sanjurjo. Agost 1932Sublevació de Sanjurjo. Agost 1932
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
El govern d'Azaña va patir l'assetjament d'organitzacions d'empresaris i patrons
La crisi de la coalició republicana-socialista La crisi de la coalició republicana-socialista
- Les reformes laborals i la reforma agràriaA causa de
3.- El bienni reformista (1931-1933)
Foren diversos els motius de la crisi
La postura d'assetjament i derrocament del Partit Radical (Lerroux)
L'oposició d'Alcalá Zamora davant de la legislació en matèria religiosa
L'abandó per part del Partit Socialista de la col·laboració amb el govern d'Azaña - A causa de la repressió de Casas
Viejas i de la radicalització de Largo Caballero
Davant del deteriorament del govern, Alcalá Zamora convoca noves eleccions per a novembre de 1933
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La campanya electoral es va desenrotllar en un ambient de forta confrontació
El trionf electoral de les dretes El trionf electoral de les dretes
A les eleccions de novembre de 1933 van concórrer diverses circumstàncies
4.- El bienni de centre-dreta: Bienni negre (1933-1935)
Es va fer efectiu el dret al vot de les dones
Els anarquistes de la CNT i la FAI van demanar l'abstenció
La victòria va ser per a la dreta, la CEDA i el Parit Radical
Divisió de les esquerres i la coalició de les dretesA causa de laDOC. 2
1
Els governs del Partit Radical Els governs del Partit Radical
Principals Contrareformes en el Bienni Negre:•Política religiosa: No es va aplicar la Llei de Confessions i Congregacions Religioses, els col·legis religiosos van continuar funcionant i l'Estat va continuar sufragant part del sou al clero.
•Legislació laboral i reforma agrària: Es va modificar la Llei de Jurats per a donar-li més poder als patrons i les terres van ser tornades als latifundistes.
•Llei d'Amnistia: Tornada al servici dels generals colpistes de 1932 (sanjurjada)
Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical. Va governar amb la CEDA durant el Bienni Negre (1933-35)
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La revolució d’octubre de 1934 La revolució d’octubre de 1934
El 4 d'octubre es va formar un nou govern amb la incorporació de tres ministres de la CEDA
Un moviment revolucionari dels socialistes a través d'un comité revolucionari dirigit per Largo Caballero
L'esquerra va respondre amb
4.- El bienni de centre-dreta: Bienni negre (1933-1935)
La revolució va començar el 5 d’octubre
convocant
Una vaga general en les principals ciutats (va fracassar)
Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar el «Estat Català dins d'un Estat Federal espanyol». No va ser secundat pels sindicats d'esquerra i va tindre escàs suport
Només a Astúries es va produir una autèntica revolució social amb mesures de socialització i repressió
Una forta repressió amb la intervenció de la Guàrdia Civil i l'exèrcit d'Àfrica (Franco) va acabar amb la revolució
“La semana roja” de Oviedo
DOC. 25
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
REVOLUCIÓ D’ASTÚRIESREVOLUCIÓ D’ASTÚRIES5 d’octubre de 1934 es va proclamar: la República Socialista Asturiana
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Govern de la Generalitat de Catalunya en la presó Model. 1934 Govern de la Generalitat de Catalunya en la presó Model. 1934
El 6 d'octubre del 34, el president de la Generalitat, Lluís Companys, tement que la inestabilitat de la II República poguera posar en perill la seua autonomia, va decidir proclamar l'Estat català. El govern central va frenar les ànsies independentistes enviant a l'Exèrcit i suspenent l'autonomia. L'executiu va ser empresonat fins a febrer del 1936.
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
El nou govern accelera la rectificació de les reformes del bienni azañista:El nou govern accelera la rectificació de les reformes del bienni azañista:
• Política social i laboral: es desmunta tota l'obra reformista del bienni azañista. Per exemple, es liquida la Llei de Reforma Agrària i el Jurat Mixt
• Política militar: Gil Robles, líder de la CEDA i ministre de la Guerra, nomena mandos militars molt dubtosament lleials a la República (Franco, Mola, Fanjul, …). En altres paraules, va ser creant les condicions per a preparar un colp militar.
• Constitució i política religiosa: Un dels grans projectes de la CEDA i del seu líder, Gil Robles, era la reforma constitucional i revisar a fons la política religiosa en sentit favorable al poder de l'Església Catòlica.
4.- El bienni de centre-dreta: bienni negre (1933-1935)
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
El final del bienni dretàEl final del bienni dretà
Es va produir una forta repressió dels moviments d'esquerres
Escàndols de corrupció en el Partit Escàndols de corrupció en el Partit RadicalRadical
4.- El bienni de centre-dreta: bienni negre (1933-1935)
Un escándal de corrupción va desestabilitzar el govern radical cedista
El Partit Radical es veure embolicat en dos casos de corrupció
L'assumpte Nombela
Estraperlo
Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per al 16 de febrer de 1936
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La victoria electoral de l’esquerra La victoria electoral de l’esquerra
L'esquerra es va presentar a les eleccions en una gran coalició de republicans, socialistes i comunistes en el Front Popular
5.- El Front Popular
La dreta es presentava molt desunida
La victoria del Front Popular
Va provocar
DOC. 28-29
La tornada d'Azaña al govern
El govern d'Azaña es va formar per republicans d'esquerra, amb l'absència dels socialistes
•Es va concedir amnistia general als presos de la revolució de 1934•Es va restablir la Generalitat de Catalunya•Es va reprendre el procés reformista agrari religiós, social i militar
Es van intensificar els conflictes socials
•Massiva ocupació de terres dels latifundis, legalitzades per l'IRA (Institut de Reforma agrària)•Confrontació entre l'Església i la república
DOC. 30
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La Crisi de la república La Crisi de la república
Alcalá Zamora va ser destituït com a president de la república i substituït per Azaña
5.- El Front Popular
-El govern de Santiago Casares Quiroga
Va crear
Enfrontat A una crisi econòmica
Violència social i política
Després de les eleccions es va desencadenar la radicalització política
Per l’esquerra, amb l’UGT (Largo Caballero) i els anarquistes amb posicions revolucionaries
Per la dreta, amb la crisi de la CEDA i el reforçament de la Falange i del Bloc Nacional (Calvo Sotelo) Amb un discurs de
subversió i de conspiració
La violència del carrer i els crims polítics van anar augmentant
DOC. 31José Antonio Primo de
Rivera
La conspiració militar
La conspiració militar va partir de l'extrema dreta i de la UME (Unió Militar Espanyola) i destacats generals (Mola «el director») amb el suport de monàrquics alfonsins, carlins i de les milícies falangistes i carlins
DOC. 33
L'assassinat de Calvo Sotelo va accelerar el procés. El 17 de juliol va començar la sublevació
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Internet
Seguir
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa Segunda República
La Segunda República
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa Segunda República
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa Segunda República (1931-1936)
Vídeos (política, economía, sociedad…)
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBTextos
El Frente Popular IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Internet
Vídeos y animaciones
La conflictividad social (Artehistoria)
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBDiscurso de Azaña
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEB
La Segunda República española
Cuestionario interactivo
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBLa Segunda
República
Sindicatos obreros y campesinos en 1933(Artehistoria)
Las elecciones de febrero de 1936(Artehistoria)
IR A ESTA WEBIR A ESTA WEBExámenes
La proclamación de la república
La revolución de Asturias, 1934
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La posición de la Iglesia
DOC. 5DOC. 5
Los principios y preceptos constitucionales en materia confesional no solo no responden al mínimum de respeto a la libertad religiosa y de reconocimiento de los derechos esenciales de la Iglesia que hacían esperar el propio interés y dignidad del Estado, sino que, inspirado por un criterio sectario, representan una verdadera oposición agresiva, aun a aquellas mínimas exigencias. […]Más radicalmente todavía se ha cometido el grande y funesto error de excluir a la Iglesia de la vida pública y activa de la nación, de las leyes, de la educación de la juventud, de la misma sociedad doméstica, con grave menosprecio de sus derechos sagrados y de la conciencia cristiana del país, así como en daño manifiesto de la elevación espiritual de las costumbres y de las instituciones públicas. De semejante separación violenta e injusta, de tan absoluto laicismo del Estado, la Iglesia no puede dejar de lamentarse y protestar, convencida como está de que las sociedades humanas no pueden conducirse sin lesión de deberes fundamentales, como si Dios no existiera, o desatender a la Religión, como si esta fuere un cuerpo extraño a ellas o cosa inútil y nociva. […]
Boletín Eclesiástico de Tarragona, 31 de diciembre de 1931
Los principios y preceptos constitucionales en materia confesional no solo no responden al mínimum de respeto a la libertad religiosa y de reconocimiento de los derechos esenciales de la Iglesia que hacían esperar el propio interés y dignidad del Estado, sino que, inspirado por un criterio sectario, representan una verdadera oposición agresiva, aun a aquellas mínimas exigencias. […]Más radicalmente todavía se ha cometido el grande y funesto error de excluir a la Iglesia de la vida pública y activa de la nación, de las leyes, de la educación de la juventud, de la misma sociedad doméstica, con grave menosprecio de sus derechos sagrados y de la conciencia cristiana del país, así como en daño manifiesto de la elevación espiritual de las costumbres y de las instituciones públicas. De semejante separación violenta e injusta, de tan absoluto laicismo del Estado, la Iglesia no puede dejar de lamentarse y protestar, convencida como está de que las sociedades humanas no pueden conducirse sin lesión de deberes fundamentales, como si Dios no existiera, o desatender a la Religión, como si esta fuere un cuerpo extraño a ellas o cosa inútil y nociva. […]
Boletín Eclesiástico de Tarragona, 31 de diciembre de 1931
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Economía española, 1929-1935
DOC. 6DOC. 6 DOC. 7DOC. 7 DOC. 8DOC. 8
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: Azaña defiende la autonomía de Cataluña
DOC. 10DOC. 10
El hecho que nosotros celebramos hoy aquí no es solo un hecho catalán, sino un hecho español; y más diré: un hecho de la historia universal, porque estando planteadas en el seno de otros Estados europeos cuestiones que guardan íntima semejanza con lo que representa Cataluña en relación con el resto de España, es probable que sean España y la república española, con las soluciones autonomistas para este género de problemas, las que se adelantan y dan la muestra de los caminos que hayan de seguir otros pueblos europeos, colocados en situación más o menos semejante a la nuestra.
MANUEL AZAÑA, Obras completas
El hecho que nosotros celebramos hoy aquí no es solo un hecho catalán, sino un hecho español; y más diré: un hecho de la historia universal, porque estando planteadas en el seno de otros Estados europeos cuestiones que guardan íntima semejanza con lo que representa Cataluña en relación con el resto de España, es probable que sean España y la república española, con las soluciones autonomistas para este género de problemas, las que se adelantan y dan la muestra de los caminos que hayan de seguir otros pueblos europeos, colocados en situación más o menos semejante a la nuestra.
MANUEL AZAÑA, Obras completas
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Distribución de la superficie de las fincas agrícolas y evolución del paro agrario.
DOC. 12DOC. 12
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: Los objetivos de la reforma agraria Resultados de la reforma agraria
Todos los proyectos persiguen en primer término la resolución del paro obrero. […] ¿Cómo lo intenta este proyecto? Con asentamientos. […]La segunda finalidad es la redistribución de la tierra. Ha de redistribuirse de nuevo para que cumpla la función que ahora no realiza; la expropiación de la tierra ha de hacerse por razón de su origen y por razón de su empleo. Así pues, la redistribución de la tierra se hará a base de las tierras de señorío y de los bienes comunales.Si el proyecto tiene una tendencia, podría ser ésta: la de intervenir el Estado en todos los órdenes de la economía agraria para disciplinarla en todos sus aspectos y para racionalizar la producción. El cuidar que la tierra cumpla la función social que le corresponde. Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que levantar tempestades sobre los hombres que lo impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen.
Discurso de Marcelino Domingo sobre la reforma agraria en las Cortes, 15 de junio de 1932
Todos los proyectos persiguen en primer término la resolución del paro obrero. […] ¿Cómo lo intenta este proyecto? Con asentamientos. […]La segunda finalidad es la redistribución de la tierra. Ha de redistribuirse de nuevo para que cumpla la función que ahora no realiza; la expropiación de la tierra ha de hacerse por razón de su origen y por razón de su empleo. Así pues, la redistribución de la tierra se hará a base de las tierras de señorío y de los bienes comunales.Si el proyecto tiene una tendencia, podría ser ésta: la de intervenir el Estado en todos los órdenes de la economía agraria para disciplinarla en todos sus aspectos y para racionalizar la producción. El cuidar que la tierra cumpla la función social que le corresponde. Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que levantar tempestades sobre los hombres que lo impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen.
Discurso de Marcelino Domingo sobre la reforma agraria en las Cortes, 15 de junio de 1932
DOC. 14DOC. 14
DOC. 15DOC. 15
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Implantación geográfica de los sindicados UGT y CNT, y conflictividad laboral
DOC. 17DOC. 17 DOC. 18DOC. 18
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Carteles de propaganda electoral
DOC. 19DOC. 19 DOC. 27DOC. 27
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: El programa de la CEDA
DOC. 20DOC. 20
Electores de Madrid: Los candidatos designados por las organizaciones políticas y fuerzas sociales representadas en la coalición antimarxista utilizan un derecho y, a la vez, cumplen un deber al dirigirse al cuerpo electoral para solicitar de él su voto y apoyo. […]Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogación por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes, en realidad encaminados a destruir así el inmenso patrimonio moral como la ya exhausta riqueza material de la sociedad española; trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de las personas, de las Asociaciones y de las creencias religiosas. Y finalmente solicitarán, como prenda de paz, la concesión de una amplia y generosa amnistía.
Publicado en ABC, octubre de 1933
Electores de Madrid: Los candidatos designados por las organizaciones políticas y fuerzas sociales representadas en la coalición antimarxista utilizan un derecho y, a la vez, cumplen un deber al dirigirse al cuerpo electoral para solicitar de él su voto y apoyo. […]Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogación por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes, en realidad encaminados a destruir así el inmenso patrimonio moral como la ya exhausta riqueza material de la sociedad española; trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de las personas, de las Asociaciones y de las creencias religiosas. Y finalmente solicitarán, como prenda de paz, la concesión de una amplia y generosa amnistía.
Publicado en ABC, octubre de 1933
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Resultados electorales de 1933
DOC. 21DOC. 21 DOC. 22DOC. 22
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
La revolución de octubre de 1934
DOC. 25DOC. 25
El alzamiento de 1934 es imperdonable. La decisión presidencial de llamar al poder a la CEDA era inatacable, inevitable y hasta debida hacía ya tiempo. El argumento de que Gil Robles intentaba destruir la Constitución para instaurar el fascismo era a la vez hipócrita y falso. Hipócrita porque todo el mundo sabía que los socialistas de Largo Caballero estaban arrastrando a los demás a una rebelión contra la Constitución de 1931 […]; el presidente Companys y la Generalitat entera violaron también la Constitución. ¿Con qué fe vamos a aceptar como heroicos defensores de la República de 1931 contra sus enemigos más o menos ilusorios de la derecha a aquellos mismos que para defenderla la destruían? Pero el argumento era, además, falso, porque si Gil Robles hubiera tenido la menor intención de destruir la Constitución del 31 por la violencia, ¿qué ocasión mejor que la que le proporcionaron sus adversarios alzándose contra la misma Constitución en octubre de 1934, precisamente cuando él, desde el poder, pudo como reacción haberse declarado en dictadura? Lejos de haber demostrado en los hechos apego al fascismo y desapego al parlamentarismo, Gil Robles salió de esta crisis convicto y confeso parlamentario.
SALVADOR DE MADARIAGA, España, 1978
El alzamiento de 1934 es imperdonable. La decisión presidencial de llamar al poder a la CEDA era inatacable, inevitable y hasta debida hacía ya tiempo. El argumento de que Gil Robles intentaba destruir la Constitución para instaurar el fascismo era a la vez hipócrita y falso. Hipócrita porque todo el mundo sabía que los socialistas de Largo Caballero estaban arrastrando a los demás a una rebelión contra la Constitución de 1931 […]; el presidente Companys y la Generalitat entera violaron también la Constitución. ¿Con qué fe vamos a aceptar como heroicos defensores de la República de 1931 contra sus enemigos más o menos ilusorios de la derecha a aquellos mismos que para defenderla la destruían? Pero el argumento era, además, falso, porque si Gil Robles hubiera tenido la menor intención de destruir la Constitución del 31 por la violencia, ¿qué ocasión mejor que la que le proporcionaron sus adversarios alzándose contra la misma Constitución en octubre de 1934, precisamente cuando él, desde el poder, pudo como reacción haberse declarado en dictadura? Lejos de haber demostrado en los hechos apego al fascismo y desapego al parlamentarismo, Gil Robles salió de esta crisis convicto y confeso parlamentario.
SALVADOR DE MADARIAGA, España, 1978
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Resultados y mapa electoral de 1936
DOC. 28DOC. 28
DOC. 29DOC. 29
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La coalición del Frente Popular
DOC. 30DOC. 30
Los partidos republicanos Izquierda Republicana, y el Partido Socialista en representación del mismo y de la Unión General de Trabajadores, Federación General de Juventudes Socialistas, el Partido Obrero de Unificación Marxista, el Partido Comunista, el Partido Sindicalista, sin perjuicio de dejar a salvo los postulados de sus doctrinas, han llegado a comprometer un plan político común que sirva de fundamento y cartel a la coalición de sus respectivas fuerzas en la inmediata contienda electoral y de norma de gobierno que habrán de desarrollar los partidos republicanos de izquierda con el apoyo de la fuerzas obreras en caso de victoria. Declaran ante la opinión pública sus bases y los límites de coincidencia política y además la ofrecen a la consideración de las restantes organizaciones republicanas y obreras por si estiman conveniente a los intereses nacionales de la república venir a integrar el bloque de izquierdas que debe luchar frente a la reacción en las elecciones generales a diputados a Cortes.
Publicado en El Socialista, 16 de enero de 1936
Los partidos republicanos Izquierda Republicana, y el Partido Socialista en representación del mismo y de la Unión General de Trabajadores, Federación General de Juventudes Socialistas, el Partido Obrero de Unificación Marxista, el Partido Comunista, el Partido Sindicalista, sin perjuicio de dejar a salvo los postulados de sus doctrinas, han llegado a comprometer un plan político común que sirva de fundamento y cartel a la coalición de sus respectivas fuerzas en la inmediata contienda electoral y de norma de gobierno que habrán de desarrollar los partidos republicanos de izquierda con el apoyo de la fuerzas obreras en caso de victoria. Declaran ante la opinión pública sus bases y los límites de coincidencia política y además la ofrecen a la consideración de las restantes organizaciones republicanas y obreras por si estiman conveniente a los intereses nacionales de la república venir a integrar el bloque de izquierdas que debe luchar frente a la reacción en las elecciones generales a diputados a Cortes.
Publicado en El Socialista, 16 de enero de 1936
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Violencia política durante 1936
DOC. 31DOC. 31
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: El golpe de Estado militar de julio de 1936
DOC. 33DOC. 33
Una vez más el Ejército unido a las demás fuerzas de la Nación se ve obligado a recoger el anhelo de la gran mayoría de los españoles. Se trata de restablecer el imperio del orden, no solamente en sus apariencias externas, sino también en su misma esencia; para ello precisa obrar con justicia, que no repare en clases ni categorías sociales, a las que ni se halaga ni se persigue, cesando de estar dividido el país en dos bandos: el de los que disfrutan del poder y el de los que son atropellados en sus derechos. La conducta de cada uno guiará la de la autoridad, otro elemento desaparecido de nuestra Nación y que es indispensable en toda colectividad humana. El restablecimiento del principio de autoridad exige inexcusablemente que los castigos sean ejemplares […].ORDENO Y MANDO:Artículo 1.° Queda declarado el estado de guerra en todo el territorio de la provincia de Navarra y como primera providencia militarizadas todas las fuerzas, sea cualquiera la autoridad de quien dependían anteriormente, con los deberes y atribuciones que competen a las del Ejército y sujetas igualmente al Código de Justicia Militar.
Pamplona, a 19 de julio de 1936.- El general, EMILIO MOLABando de declaración del estado de guerra, 19 de julio de 1936
Una vez más el Ejército unido a las demás fuerzas de la Nación se ve obligado a recoger el anhelo de la gran mayoría de los españoles. Se trata de restablecer el imperio del orden, no solamente en sus apariencias externas, sino también en su misma esencia; para ello precisa obrar con justicia, que no repare en clases ni categorías sociales, a las que ni se halaga ni se persigue, cesando de estar dividido el país en dos bandos: el de los que disfrutan del poder y el de los que son atropellados en sus derechos. La conducta de cada uno guiará la de la autoridad, otro elemento desaparecido de nuestra Nación y que es indispensable en toda colectividad humana. El restablecimiento del principio de autoridad exige inexcusablemente que los castigos sean ejemplares […].ORDENO Y MANDO:Artículo 1.° Queda declarado el estado de guerra en todo el territorio de la provincia de Navarra y como primera providencia militarizadas todas las fuerzas, sea cualquiera la autoridad de quien dependían anteriormente, con los deberes y atribuciones que competen a las del Ejército y sujetas igualmente al Código de Justicia Militar.
Pamplona, a 19 de julio de 1936.- El general, EMILIO MOLABando de declaración del estado de guerra, 19 de julio de 1936
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La reforma agraria
DOC. 33DOC. 33
Base 5.a Serán susceptibles de expropiación las tierras incluidas en los siguientes apartados:1.° Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños […].4.° Las fincas rústicas de corporaciones, fundaciones y establecimientos públicos que las exploten en régimen de arrendamiento, aparcería o cualquier otra forma que no sea explotación directa […]. 5.° Las que por las circunstancias de su adquisición, por no ser explotadas directamente por los adquirentes […], deba presumirse que fueron compradas con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta.6.° Las que constituyeron señoríos jurisdiccionales […]. 7.° Las incultas o manifiestamente mal cultivadas […]
Ley de Bases de la Reforma Agraria, 1932
Base 5.a Serán susceptibles de expropiación las tierras incluidas en los siguientes apartados:1.° Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños […].4.° Las fincas rústicas de corporaciones, fundaciones y establecimientos públicos que las exploten en régimen de arrendamiento, aparcería o cualquier otra forma que no sea explotación directa […]. 5.° Las que por las circunstancias de su adquisición, por no ser explotadas directamente por los adquirentes […], deba presumirse que fueron compradas con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta.6.° Las que constituyeron señoríos jurisdiccionales […]. 7.° Las incultas o manifiestamente mal cultivadas […]
Ley de Bases de la Reforma Agraria, 1932
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: El Estatuto de autonomía de Cataluña
DOC. 34DOC. 34
Art. 1.° Cataluña se constituye en región autónoma dentro del Estado español de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto. Su organismo representativo es la Generalidad […].Art. 2.° El idioma catalán es, como el castellano, lengua oficial en Cataluña […]. Dentro del territorio catalán, los ciudadanos, cualquiera que sea su lengua materna, tendrán derecho a elegir el idioma oficial que prefieran en sus relaciones con los tribunales, autoridades y funcionarios de toda clase, tanto de la Generalidad como de la República […].Art. 11.° Corresponde a la Generalidad la legislación exclusiva en materia civil, salvo lo dispuesto en el artículo 15, número 1, de la Constitución, y la administrativa que le esté plenamente atribuida por este Estatuto.
La Gaceta, Madrid, 21 de septiembre de 1932
Art. 1.° Cataluña se constituye en región autónoma dentro del Estado español de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto. Su organismo representativo es la Generalidad […].Art. 2.° El idioma catalán es, como el castellano, lengua oficial en Cataluña […]. Dentro del territorio catalán, los ciudadanos, cualquiera que sea su lengua materna, tendrán derecho a elegir el idioma oficial que prefieran en sus relaciones con los tribunales, autoridades y funcionarios de toda clase, tanto de la Generalidad como de la República […].Art. 11.° Corresponde a la Generalidad la legislación exclusiva en materia civil, salvo lo dispuesto en el artículo 15, número 1, de la Constitución, y la administrativa que le esté plenamente atribuida por este Estatuto.
La Gaceta, Madrid, 21 de septiembre de 1932
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La oposición de derechas en las elecciones de 1932
DOC. 35DOC. 35
Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente la necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes […]; trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de las personas, de las asociaciones y de las creencias religiosas […].A impedir que la política anticatólica, antieconómica y antinacional, representada por el socialismo y sus subalternos auxiliares, más o menos descubiertos o subrepticios, prevalezca o siquiera influya predominantemente, como hasta ahora, en la gobernación del Estado, irán vigorosa y enérgicamente encaminados todos nuestros esfuerzos.
Manifiesto electoral de la candidatura antimarxista por Madrid, octubre de 1932
Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente la necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes […]; trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de las personas, de las asociaciones y de las creencias religiosas […].A impedir que la política anticatólica, antieconómica y antinacional, representada por el socialismo y sus subalternos auxiliares, más o menos descubiertos o subrepticios, prevalezca o siquiera influya predominantemente, como hasta ahora, en la gobernación del Estado, irán vigorosa y enérgicamente encaminados todos nuestros esfuerzos.
Manifiesto electoral de la candidatura antimarxista por Madrid, octubre de 1932
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La Constitución de 1931
DOC. 36DOC. 36
Art. 1.° España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.Art. 2.° Todos los españoles son iguales ante la ley.Art. 3.° El Estado español no tiene religión oficial.Art. 4.° El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y el derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones […]Art. 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. El Estado no reconoce distinciones y títulos nobiliarios […]Art. 67. El Presidente de la República es el Jefe del Estado y personifica a la Nación […]
Constitución española de 1931
Art. 1.° España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.Art. 2.° Todos los españoles son iguales ante la ley.Art. 3.° El Estado español no tiene religión oficial.Art. 4.° El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y el derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones […]Art. 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. El Estado no reconoce distinciones y títulos nobiliarios […]Art. 67. El Presidente de la República es el Jefe del Estado y personifica a la Nación […]
Constitución española de 1931
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Texto: La cuestión religiosa. Discurso de Azaña.
DOC. 37DOC. 37
España ha dejado de ser católica. El problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica del pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame problema religioso. El problema religioso no puede exceder los límites de la conciencia personal […].Durante muchos siglos, la actividad especulativa del pensamiento europeo se hizo dentro del cristianismo, el cual tomó para sí el pensamiento del mundo antiguo y lo adaptó con más o menos fidelidad y congruencia a la fe cristiana; pero también desde hace siglos el pensamiento y la actividad especulativa de Europa han dejado, por lo menos, de ser católicos. […] Que haya en España millones de creyentes, yo no os lo discuto; pero lo que da el ser religioso de un país, de un pueblo, de una sociedad no es la suma numérica de creencias o de creyentes, sino el esfuerzo creador de su mente, el rumbo que sigue su cultura.
Manuel Azaña, 13 de octubre de 1931
España ha dejado de ser católica. El problema político consiguiente es organizar el Estado en forma tal que quede adecuado a esta fase nueva e histórica del pueblo español. Yo no puedo admitir, señores diputados, que a esto se le llame problema religioso. El problema religioso no puede exceder los límites de la conciencia personal […].Durante muchos siglos, la actividad especulativa del pensamiento europeo se hizo dentro del cristianismo, el cual tomó para sí el pensamiento del mundo antiguo y lo adaptó con más o menos fidelidad y congruencia a la fe cristiana; pero también desde hace siglos el pensamiento y la actividad especulativa de Europa han dejado, por lo menos, de ser católicos. […] Que haya en España millones de creyentes, yo no os lo discuto; pero lo que da el ser religioso de un país, de un pueblo, de una sociedad no es la suma numérica de creencias o de creyentes, sino el esfuerzo creador de su mente, el rumbo que sigue su cultura.
Manuel Azaña, 13 de octubre de 1931
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Elecciones a Cortes españolas de 19 de noviembre de 1933 en Cataluña
DOC. 38DOC. 38
HISTORIA DE ESPAÑATEMA 13
RECURSOS INTERNETPRESENTACIÓN
Santillana
INICIO
SALIRSALIRANTERIORANTERIOR
Durant el bienni de la II República és van fer intents dónes del govern de la va nàixer i dónes dels ajuntaments, per a pal·liar el problema de la desocupació. Un dels mes importants va ser la posada en marxa d'una reforma agrària.
És va dictar una Llei de Bases i és van crear diverses normes que buscaven la redistribució de la riquesa, la racionalització dels cultius i, en definitiva, mitigar la fam i la misèria que patia la classe social més nombrosa al mateix temps que més desprotegida: els jornalers.Algunes d'estes mesures, elaborades i publicades amb caràcter d'urgència, van ser:•El Decret de Termes municipals, que obligava els propietaris a emprar els bracers locals amb preferència sobre els forasters. •El Decret sobre Treball Forçós (Laboreo Forzoso), que regulava l'obligatorietat de realitzar determinats treballs, necessaris per al bon manteniment dels cultius, amb la qual cosa augmentaria la producció agrària i la contractació de mà d'obra.• Es va implantar en el medi agrari el segur d'accidents de treball, inexistent fins llavors.•I es va establir la jornada laboral de huit hores per als jornalers.
A l'agost de 1931 van crear l'Associació Nacional de Propietaris de Finques rústiques. I, utilitzant els vells ressorts caciquils, i inclús el concurs de les forces policials els terratinents van boicotejar l'aplicació dels decrets agraris, i van defendre el dret de la propietat com una cosa intocable, i el manteniment dels salaris de misèria que pagaven als seus treballadors.