TREBALL DE RECERCA

LA IDENTITAT A L’ADOLESCÈNCIA

Anna Esteve Vila

Tutor: Ricard Mirabete BATXILLERAT 2.5 IES MONTSERRAT

5 DE NOVEMBRE 2014

1

Índex

1. Introducció…………………………………………………...….………Pàg. 3

2. Objectius………………………………………………………………...Pàg. 5

3. Psicologia………………………………………………………………..Pàg. 7

3.1. La identitat………………………………………………… Pàg. 7

3.2. Psicosexual……………………………………………..…Pàg. 17

3.3. La imatge corporal……………………………..………….Pàg. 25

4. Publicitat…………………………………………...……………………Pàg. 40

4.1. Els mitjans de comunicació………………………………Pàg. 40

4.2. Relació de causa i efecte en la identitat……………..…Pàg. 44

5. Pràctica………………………………………………………………...Pàg. 49

5.1. Enquesta de l’autoestima………………………………..Pàg. 49

5.2. Enquesta de l’efecte publicitari en la vida de les

Adolescents…………………………………………….….Pàg.50

5.3. Ànalisi dels resultat de les enquestes………………….Pàg.53

6. Conclusions…………...………………………………………………..Pàg. 58

7. Annex………………………………………………………………..…..Pàg. 61

8. Bibliografia………………………………………………………………Pàg. 62

2

1. Introducció

Tenint en compte la importància que els joves donen a la seva identitat, sobretot des

d’aquests darrers anys, he cregut convenient dirigir el meu treball a aquest àmbit. Per

tant, tractar d’ aquest aspecte actualment és molt adequat, ja que és un factor que

afecta a molts adolescents. Avui dia la societat és molt superficial i jutja a primera vista

basant-se únicament en l’aparença de les persones.

Realitzo aquest treball amb la finalitat d’anar més enllà de la simple aparença de

cadascú, m’endinso en el significat d’aquest concepte i tot el que comporta, és a dir,

els criteris i, per tant, els factors que determinen la identitat de la joventut actualment,

tant psicològicament com exteriorment. Aquest darrer àmbit, és el que fa referència al

món publicitari i tot el que aquest comporta en la vida dels adolescents.

No m’he centrat en un únic factor, tal i com es pot percebre, però tampoc he fet

esment de tots els factors que realment determinen aquest concepte, ja que en són

una gran quantitat. He dedicat atenció especial a dos grans factors en concret, dins

dels quals hi he volgut situar altres trets que tenen un fil conductor entre sí, com ja he

dit abans, aquests dos factors són el psicològic i el publicitari. El meu treball no pretén

ser una guia de les característiques de la identitat, sinó un projecte el qual podria

definir com a estudi dels factors que determinen la identitat dels joves d’avui dia.

Per poder realitzar tot aquest treball he hagut de recórrer a diferents fonts. En un

principi em documento individualment, per saber quins recursos tinc i quines serien les

meves possibilitats de documentar-me adequadament sobre el temari, i amb quins

límits em podria trobar. Aquest procés inicial significarà un primer punt de partida del

treball gràcies a eines com ara Internet i alguns documentals que tinc a l’abast.

Arribats a aquest punt, tindré una idea ja més clara del que acabarà sent el meu

treball. Tot i així, he anat perfilant la informació a mesura que transcorre el treball,

cada vegada he necessitat més informació i dades més explícites per poder avançar

en la recerca i així aprofundir-la més.

En el bloc psicològic he tingut en compte, en primer terme, la imatge corporal, és a dir,

el cos bell, el pes, els trastorns alimentaris, l’ exercici físic i també he dedicat molta

atenció a l’ autoestima, ja que és un factor de gran importància en el moment de

determinar els aspectes que caracteritzen la identitat. Per altra banda, en el bloc

publicitari no m’he basat tant en uns certs trets, sinó que he realitzat enquestes i m’he

informat d’ aquest sector relacionat amb el meu tema mitjançant documentals, revistes

o webs.

3

En un principi temia que la recerca del bloc publicitari em suposés un problema, per

ser un món massa imprecís o general en el meu projecte. Crec que això podia suposar

un gran problema, ja que l’ objectiu principal del meu treball es veuria afectat en

tractar-se d’un estudi on la informació bàsica no és fiable del tot. Espero poder trobar

quelcom que em faciliti una informació molt més acurada a la identitat. Això em va fer

adonar que no hi ha res millor com unes bones fonts (organismes estatals, projectes

del mateix àmbit realitzats per experts i altres com documentals i llibres), per què si no

quin sentit tindria fer un treball basat amb informació errònia si aquesta recerca està

equivocada des de bon principi?

Per poder continuar amb el treball serà imprescindible lligar tots dos blocs. Per fer

aquest lligam donaré prioritat als trets més importants de cada bloc.

Finalment, faré un estudi d’aquest lligam, per tant, una extensa conclusió que inclourà

el resultat del treball i de l’ esforç dut a terme al llarg del projecte, que des del

començament era l’objecte principal d’estudi.

4

2. Objectius

1ª Part

a) Perquè es dóna tanta importància a la identitat?

b) Plantejament de totes aquelles preguntes derivades de la identitat:

● La identitat pot arribar a provocar limitacions en una persona?

● L’aparença ho és tot?

● Vestim d’una manera determinada per tal de no ser rebutjats per la societat?

● Com pot arribar a influir l’aparença en la vida d’una persona?

● Quins factors caracteritzen la identitat de cada jove?

● Qui i/o què determina la moda?

● Existeix l’ aparença perfecta?

Què és la identitat?

-Com bé indica el diccionari, per identitat s’entén:

● Fet d’ésser una persona o una cosa la mateixa que se suposa o se

cerca.

● Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia

personalitat.

● Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat

sigui ella mateixa.

● Transformació que aplica tot element a ell mateix.

Per altra banda, la població d’avui dia entén per aquest concepte el següent:

● El que ens caracteritza tan interiorment com exteriorment, interiorment

faria referència a la teva manera de pensar, valors i la forma d’enfrontar-

te a la vida. Exteriorment seria la part física que ens distingeix els uns

dels altres. (Dona de 70 anys)

● L’ existència d’un mateix. (Home de 52 anys)

● Conjunt de característiques que defineix a un mateix. (Dona de 35 anys)

● És el que caracteritza a una persona o cosa. (Noi de 22 anys)

5

● Conjunt de dades importants i necessàries per saber sobre una persona

o cosa. (Noia de 16 anys)

● És el teu nom, els teus anys...És el que caracteritza a una persona, és

la informació d’una persona. (Nena de 12 anys)

● Una cosa d’ una persona. (Nen de 7 anys)

Amb aquesta petita mostra de la població podem afirmar que el concepte d’ identitat no

és del tot entenedor, ja que la gent té una idea de la paraula però a l’ hora de definir-la

o explicar el que realment és o significa no saben exactament com expressar-se ni

quines paraules utilitzar per aquest terme.

2ª Part

a) La meva hipòtesi. Utilitat i finalitat de la meva recerca:

El que pretenc en realitzar aquest treball és que al finalitzar-lo hagi pogut analitzar la

societat en els joves d’avui dia envers a l’aparença i veure la repercussió que hi té, que

correspondria a una gran conclusió final de la pregunta principal del treball, tenint en

compte els diferents factors els quals he volgut enfocar el meu treball de recerca.

També pretenc resoldre, si més no aclarir una mica, moltes de les preguntes que se’m

passen pel cap en el moment que penso en el concepte d’ aparença, i per descomptat

aconseguir fer una anàlisi clara i entenedora de tot allò que condiciona i comporta la

identitat, mitjançant la recerca d’ informació tant psicològicament com publicitària,

enquestes al jovent i certs documentals que m’ajudaran, també a arribar a la meva

conclusió final.

Espero que, a partir d’aquestes fonts, pugui assolir els meus objectius i arribar a una

conclusió que em permeti respondre totes aquelles preguntes sorgides a l’inici de la

meva recerca.

Aquesta recerca, al cap i a la fi, em servirà per aprendre una mica més en els sectors

d’àmbit publicitari i psicològic.

3. Psicologia

6

3.1 La identitat

Una de les característiques més distintives de l’ adolescència és que és una

època per pensar qui és un, cap a on va la seva vida, en què creu i en quin és el seu

lloc al món; totes aquestes preguntes són temes de la identitat.

Tant l’adolescència com l’edat adulta emergent són períodes crucials per al

desenvolupament de la identitat, per això els teòrics i investigadors han dedicat molta

atenció al tema. Una de les teories més representatives és l’ anomenada Teoria

d’Erikson, que es basa en l’ estudi realitzat per Erik Erikson (1902-1994), un mestre,

psicoanalista, etnògraf i terapeuta del segle XX.

Com bé explica Erikson en el seu llibre

clàssic anomenat Chilhood and Society (“Infància i

Societat”), cada etapa de la vida té un problema

central, i pel que fa a l’ etapa de l’ adolescència el

problema central és la identitat envers la confusió

de la identitat. Aquest problema ve a dir que la

confusió de la identitat és la incapacitat de formar

una identitat estable i segura de sí mateix, ja que la

formació de la identitat exigeix reflexionar en

quines són les característiques, habilitats i interessos de

l’ adolescent, examinar amb precaució les opcions de vida disponibles

en la seva cultura, provar diverses possibilitats i al final

comprometre’s. Els aspectes principals en els que es forma la identitat

són l’ amor (relacions personals), el treball (ocupació) i la ideologia

(idees i valors).

Erik Erikson

(1902-1994)

7

Per tant, com bé argumenta Erikson, la incapacitat de comprometre’s en aquests

àmbits al final de l’ adolescència reflecteix una confusió de la identitat.

Erik Erikson afirma que els problemes de la identitat apareixen aviat a la vida, tant

aviat com quan sorgeix aquell moment en què els adolescents s’ adonen que tenen

una existència separada dels altres i que aquests problemes continuen molt després

de l’ adolescència, és a dir, el sentit de la identitat mai s’ aconsegueix ni es manté

d’una vegada i per sempre, ja que constantment es perd i es recupera.

En un altre llibre d’ Erikson, anomenat Young Man Luther (“El jove home

Luther”), s’ explica que només quan estem malalts és quan un s’ adona de la

complexitat del cos; i només en una crisi, individual o històrica, es torna evident que la

personalitat humana és una combinació delicada de factors relacionats: una

combinació de capacitats creades en el passat llunyà i d’ oportunitats descobertes en

el present; una combinació de precondicions totalment inconscients desenvolupades

en el creixement de l’ individu i de condicions socials creades i recreades en la

interacció precària de les generacions.

Esquema dels factors de la identitat segons Erik Erikson.

8

La Teoria d’ Erikson mostra la importància que té pel desenvolupament de la

identitat que la persona miri en el seu interior i avaluï les seves capacitats i inclinacions

individuals per després buscar a l’ exterior les possibilitats disponibles en l’ ambient

social i cultural. El desenvolupament encertat de la identitat rau en reconciliar les

capacitat i desitjos de l’ individu amb les possibilitats i oportunitats que ofereix l’

ambient.

Els adolescents creen una identitat en part en agafar com a models als seus

pares, amics i altres persones que van estimar durant la infantesa, no per mitjà de la

simple imitació, sinó que integrant parts de la conducta i les actituds dels seus éssers

estimats a la seva pròpia personalitat. L’ altre procés clau que contribueix a la formació

de la identitat, segons Erikson, és l’ exploració de diverses opcions possibles de vida.

Teoria d’ Erik Erikson de les fases de la identitat.

9

Erikson va explicar que l’ adolescència inclou sovint una moratòria psicosocial, la qual

és un període en què es proposen les responsabilitats adultes mentre els joves proven

diversos “jo” possibles.

“Provar” ajuda als adolescents a aclarir les seves posicions i com desitgen

viure. En opinió d’ Erikson, la moratòria psicosocial no és característica de totes les

societats, sinó només d’ aquelles que tenen valors individualistes, en les quals es

recolza l’ elecció individual.

Per tant, podem concloure gràcies a Erikson que els joves troben que és difícil

ordenar les possibilitats que els hi presenta la vida i romanen en un estat de confusió

de la identitat durant molt temps. Per tots els adolescents, aquesta confusió pot ser

resultat d’ una incapacitat per revisar totes les seves opcions i decidir. D’ acord amb

Erikson, en l’ extrem aquests adolescents poden adquirir una identitat negativa, la qual

es basaria en adoptar deliberadament el que la seva societat considera inacceptable,

estrany, menyspreable i ofensiu.

Erik Erikson va ser sobretot un escriptor teòric i un terapeuta més que un

investigador, però les seves idees han inspirat moltes investigacions

en els últims trenta anys. Un dels intèrprets més prestigiats d’ Erikson

és James Marcia, qui va elaborar una prova anomenada Entrevista

sobre el Estatus de Identidad que classifica als adolescents en quatre

categories d’ identitat; difusió, moratòria, exclusió o assoliment.

Aquest sistema de quatre categories es coneix com a Model de

nivells d’ identitat.

Per una banda Erikson va utilitzar el terme “crisi de la identitat” per descriure el

procés mitjançant el qual els joves construeixen la seva identitat, però per altra banda

Marcia i altres especialistes actuals prefereixen utilitzar el terme “exploració”, ja que

crisi suposa que el procés és inherentment d’ angoixa i lluita, mentre que exploració

dóna a entendre una investigació més positiva de les possibilitats.

James Marcia

10

Les quatre categories de la identitat segons James Marcia:

- Difusió de la identitat: és una categoria que combina la falta d’ exploració

amb l’ absència de compromís. Els adolescents en un estat de difusió de la identitat no

han fet compromisos entre les opcions de què disposen. A més, no té lloc l’ exploració;

en aquesta etapa l’ adolescent no fa intents seriosos de revisar les opcions potencials i

de fer compromisos duradors.

- Moratòria: aquesta categoria implica exploració però no compromís. És una

etapa en la que es prova activament diferents opcions personals, ocupacionals i

ideològiques. Per tal que els adolescents determinin quina de les possibilitats

disponibles és la que més els convé, proven diverses i les examinen amb precaució

per descartar alguna i seleccionar altres.

- Exclusió: els adolescents que es situen en aquesta classificació no han

experimentat una gamma de possibilitats, però tot i això s’ han compromès amb certes

opcions, per tant, hi ha compromís però no exploració. Això resulta ser resultat de la

forta influència dels seus pares.

Marcia i la majoria dels especialistes acostumen considerar que l’ exploració és

necessària per a la formació d’ una identitat saludable, perquè consideren que l’

exclusió és poc saludable.

- Assoliment: és la categoria que combina exploració i compromís, per tant, és

aquella que correspon als adolescents que han realitzat eleccions personals,

11

ocupacionals e ideològiques ferms. Per definició, l’ assoliment de la identitat es

precedit per un període de moratòria en el que succeeix l’ exploració. Si es realitza un

compromís sense exploració, es considera que exclusió més que assoliment de la

identitat.

En els nombrosos estudis realitzats segons el model de nivells de la identitat,

destaquen dos resultats. Un és que el nivell d’ identitat dels adolescents està relacionat

amb altres aspectes del desenvolupament. Les categories d’ assoliment i moratòria es

relacionen notablement amb diversos aspectes favorables del desenvolupament.

L’ ambient universitari és un lloc on es qüestionen les idees dels joves sobre sí

mateixos i se’ls encoratja a qüestionar les seves idees prèvies. Però, la majoria no han

assolit la identitat a l’edat de 21 anys.

Erik Erikson va observar que els joves cada cop més, necessitaven més temps

per formar la seva identitat. Aquesta necessitat de temps per a la formació de la

identitat s’anomena la “prolongada adolescència”, la qual s’ està tornant cada vegada

més comú en societat industrials. Per tant, és una etapa de prolongació de la identitat,

durant la qual el jove pot trobar, per mitjà de la lliure experimentació de papers, un

nínxol en alguna secció de la seva societat.

El temps entre els 18 i els 25 anys s’ha convertit per molts joves en un temps

de “lliure experimentació de papers”.

Els darrers anys, el model del Nivell d’Identitat ha rebut nombroses crítiques

d’ especialistes que el consideren un model estret i antiquat de la formació de la

identitat (Coté al 2000, Schacter al 2005, Schwartz al 2005 també , Van Hoof al 1999 i

juntament amb aquest últim, Raaijmakers al 2003). Segons aquests especialistes, la

identitat no és tant estable ni tant unitària com la descriu aquest model del Nivell

d’ Identitat, i el desenvolupament de la identitat no avança per etapes previsibles que

culminen en l ‘assoliment de la identitat a l’ adolescència. Per contra, segons aquesta

visió, la forma més comuna d’ identitat avui dia és la identitat postmoderna, la qual

12

està composta per diversos elements que no sempre formen un “jo” unificat i

congruent.

La identitat postmoderna canvia segons el context, per això la gent pot mostrar

una identitat diferent als amics, la família, els companys de treball i altres persones.

També canvia de manera contínua, no només a l’adolescència, sinó al llarg de tota la

vida, mentre les persones agreguen nous elements a la seva identitat i descarten

altres. Els teòrics de la globalització van plantejar un tema semblant, en argumentar

que els joves de tot el món adquireixen cada vegada més una identitat complexa que

combina elements de la seva cultura i dels medis de la cultura global i que aquesta

identitat canvia amb les cultures. El model del Nivell d’ Identitat priva encara la

investigació sobre el desenvolupament de la identitat a l’adolescència, però la crítica

postmoderna pot conduir a nous mètodes que augmentin la nostra comprensió dels

temes d’ identitat.

Pel que fa el gènere en la formació de la identitat, té efecte, ja que hi ha diferència

de gènere en l’exploració ocupacional de la identitat. Moltes dones experimenten

problemes d’ intimitat junt als problemes de la identitat. Estudis més recents han

detectat una disminució en les diferències de gènere en la formació de la identitat. En

la teoria d’ Erikson això significa que les dones donen més importància a la intimitat

que no pas a la identitat, mentre que pels homes la identitat té prioritat sobre la

intimitat. Segons Erikson el problema principal de l’ adolescència és el de la intimitat

enfront a l’ aïllament.

13

L’ adolescència

És un continu de l'existència del jove, on es realitza la transició entre l' infant o

xiquet d'edat escolar i l'adult. Aquesta transició de cos i ment, prové no solament de si

mateix, sinó que es conjuga amb el seu entorn, que és transcendental perquè els

grans canvis fisiològics que es produeix en l'individu ho facin en arribar a l'edat adulta.

L'adolescència és un fenomen biològic, cultural i

social, per tant els seus límits no s'associen

solament a característiques físiques.

D’ acord amb Carol Gilligan, feminista,

filòsofa i psicòloga, l’ adolescència és un moment

decisiu en el desenvolupament dels joves, en el qual

les noies acostumen a perdre la “veu” a causa de la

seva inseguretat i indecisió sobre les seves

habilitats, i el més probable és que facin callar les

seves veus per tal d’ aconseguir l’ acceptació social. Per tant, les adolescents quan

arriben a l’ adolescència pateixen el risc de perdre la confiança en sí mateixes. Com bé

diu Gilligan, en l’ extrem, l’ emmudiment de la veu femenina es reflecteix en una

intensificació de problemes com ara la depressió i els trastorns alimentaris quan les

noies arriben a l’adolescència. Les característiques de l’ adolescència són un conjunt

de diferents símptomes:

1) Recerca de sí mateix i de la identitat.

2) Tendència grupal.

3) Necessitat d’ intel·lectualitzar i fantasiejar.

4) Crisis religioses que poden anar des de l’ ateisme més intransigent fins al

misticisme més fervorós.

5) Desubicació temporal, on el pensament adquireix les característiques del

pensament primari.

Carol Gilligan 1936

14

6) Evolució sexual manifesta que va des de l’ autoerotisme fins a

l’heterosexualitat genital adulta.

7) Actitud social reivindicativa amb tendències anti o asocials de diversa

intensitat.

8) Contradiccions successives en totes les manifestacions de la conducta,

dominada per l’ acció, que constitueix la forma d’ expressió conceptual més típica

d’aquest període de la vida.

9) Separació progressiva dels pares.

10) Constants fluctuacions de l’ humor i de l’ estat d’ ànim.

La identitat és una característica de cada etapa evolutiva, tot i que a l’adolescència té

major importància ja que és quan més canvis pateix.

Pel que fa la tendència grupal a l’ adolescència, és quan la recerca de la

identitat adolescent, l’ individu, en aquesta etapa de la vida, recorre com comportament

defensiu a la recerca d’ uniformitat, que pot brindar seguretat i estima personal. Allà

sorgeix l’ esperit de grup al que tant afecte es mostra l’ adolescent. Hi ha un procés de

sobreidentificació massiva, on tots s’ identifiquen amb cadascun. A vegades el procés

es tant intens que la separació del grup sembla quasi impossible i l’ individu pertany

més al grup d’ amistats que no pas al grup familiar.

L ‘adolescent s’ inclina als dictats del grup, pel que fa a modes, vestimenta,

costums, preferències de diferent tipus… En el grup l’ individu adolescent troba un

reforçament molt necessari pels aspectes canviants del “jo” que es produeixen en

aquest període de la vida. D’ aquesta manera, el fenomen grupal adquireix una

importància transcendental.

Després de passar per l’ experiència grupal, l’ adolescent podrà començar a

assumir la seva identitat adulta, per tant, el jove patirà un fracàs de personificació, com

a producte de la necessitat de deixar ràpidament els atributs infantils i assumir una

quantitat d’ obligacions i responsabilitats per les quals encara no està preparat, recorre

al grup com un reforç per la seva identitat.

15

En el fenomen grupal l ‘adolescent busca un líder al qual sotmetre’s, o si no,

s’erigeix ell mateix com a líder per exercir el poder del pare o de la mare.

Una característica important en l’ adolescència és la personalitat de l’ adolescent,

la qual pot patir trastorns en l’ última etapa de l’ adolescència o al principi de l’ adultesa

de l’ individu. Els trastorns de personalitat són relativament estranys en els joves, però

permeten que puguin ser diagnosticats en aquests grups d’ edat quan aquests trets no

adaptatius estan presents durant com a mínim un any.

Diferència de gèneres

La identitat adolescent és la que es caracteritza pel canvi de relació de

l’individu, bàsicament amb els seus pares. La identificació amb els pares és un procés

en que un nen i una nena adopten i internalitzen els valors d’ aquests. És durant

l’adolescència que els éssers humans volem desesperadament ser nosaltres mateixos,

és a dir, lluitar per assolir la maduresa no és el mateix que ser madur.

La presència externa, concreta, dels pares comença a fer-se innecessària, fet

que provoca que la separació entre adolescent i pares sigui necessària i no només

possible. Les figures paternals estan internalitzades, incorporades a la personalitat del

subjecte i aquest pot iniciar el seu procés d’ individuació.

Les noies adolescents presenten un increment lineal, amb l’edat, en l’ ús de les

estratègies d’ aproximació, d’ evitació i de les respostes de tipus conducta. Això revela

un major compromís de les adolescents en l’ enfrontament dels seus problemes. Per

altra banda, els nois adolescents, en canvi, amb l’ edat, s’ observa un lleuger

decrement de l’ ús de l’ estratègia d’ evitació i un decrement de la recerca de

gratificació alternativa.

Per tant, les noies posseeixen major risc d’ inadaptació social al llarg del procés

evolutiu.

16

3.2 Psicosexual

L’ autoconcepte

Entenem per autoconcepte la percepció cognitiva conscient i l’avaluació que els

individus realitzen sobre si mateixos. Erikson s’hi refereix com “la identitat del jo”.

El primer moment en el desenvolupament de l’autoconcepte és quan una

persona reconeix que ell o ella és diferent, un individu separat. Aquest coneixement

comença en la infantesa. L’autoconcepte també implica desenvolupar la consciència

sobre qui és un mateix i a on pertany. Descriu el que els individus veuen quan es miren

a si mateixos en terme de les seves característiques físiques auto percebudes, de la

seva personalitat, habilitats, trets i el seu estatus social.

La seva identitat personal, suposa la suma total de les seves autodefinicions i

autoimatges. Sovint es descriu l’autoconcepte com una entitat global: com pensa la

gent de si mateixa en general.

La majoria d’adolescents recullen dades que els ajuden avaluar a sí mateixos.

Soc competent? Resulto atractiu per al sexe oposat? Sóc intel·ligent? Des de

l’evidència, es fan hipòtesis sobre ells mateixos i examinen els seus sentiments i

opinions a través de les seves experiències i relacions. Es comparen a si mateixos

amb els seus propis ideals i els dels altres.

Totes les persones tenen sis aspectes del jo diferents: el que realment són, el

que pensen que són, el que pensen altres que són, el que creuen que pensen els

demés d’ells, el que volen arribar a ser i les expectatives que creuen que altres tenen

sobre ells. Els autoconceptes poden tenir o no enfocaments propers a la realitat i estan

sempre en procés de canvi, particularment durant la infància.

17

Gordon Allport (1950) en la seva

obra anomenada Becoming Basic

Considerations for a Psychology of

Personality (Vindria a ser:

consideracions bàsiques per a una

psicologia de la personalitat) va

ressaltar que la personalitat no és tant

un producte acabat com un procés

transitori. Té alguns trets estables, però

al mateix temps està en canvi continu. Allport va definir la paraula proprium, que ell

mateix explicà com “tots els aspectes de la personalitat que conformen una unitat

interna”. Això és el sí mateix o el jo que té un cos central d’identitat personal, que, a la

vegada, s’està desenvolupant.

Strang (1957) va esbossar quatre dimensions bàsiques del “jo”. Primer està

l’autoconcepte bàsic que és la visió de l’adolescent sobre la seva personalitat i “les

percepcions sobre les seves habilitats, estatus i funcions en el món exterior”.

A continuació estan els autoconceptes temporals, són idees que es fa

l’individu de si mateix i que estan influïdes per l’estat d’ànim del moment o per una

experiència recent o continuada. Per exemple una puntuació baixa en un examen pot

fer que la persona es senti temporalment estúpida.

En tercer lloc està el jo social, l’opinió que creuen que altres tenen sobre ells,

que a la vegada influeix sobre ells mateixos. Si tenen la impressió que altres pensen

que són estúpids o socialment inacceptables, pensaran sobre si mateixos de forma

negativa. Les percepcions sobre els pensaments dels demés impregnen les visions

sobre si mateixos. La identitat prové, en part, de la implicació del jo amb els altres, la

intimitat, la participació en grup, la cooperació i la competició. Es desenvolupa

Gordon Allport (1897- 1967)

18

per mitjà de les interaccions socials, abraçant la comunitat del “jo” com la

identificació amb alguna cosa més allà del “jo”.

Part de l’autoconcepte és el sentit de l’estatus social, la posició en la que els

individus s’ubiquen a si mateixos dins del sistema social en el present o en el futur.

Finalment, la quarta dimensió és el jo ideal, seria a quin tipus de persones els

agradaria ser als adolescents. Les seves aspiracions poden ser realistes, massa

baixes o massa altes. Els jo ideals massa baixos impedeixen la realització; els que són

molt alts poden portar a la frustració i al menyspreu. Els conceptes del jo realistes

porten a l’autoacceptació, a la salut mental i a al consecució de metes realistes.

L’ autoestima

El concepte d’autoestima té diverses definicions però totes inclouen que és

determinant la vivència que cada persona té de la seva pròpia identitat. Per exemple,

Burns (1976) la va definir com <<el que sentim sobre nosaltres mateixos>>.

En el món occidental actual, està incorporat en el vocabulari habitual. El verb

<<estimar>> procedeix del llatí aestimare, que té un significat doble; determinar el

valor i tenir un opinió sobre alguna cosa. La mirada-judici sobre un mateix és vital per

un bon equilibri psicològic. Quan és positiva, permet actuar amb eficàcia, sentir-se a

gust amb si mateix i afrontar les dificultats de l’existència. Però quan és negativa

genera patiments i molèsties que pertorben la vida quotidiana.

Amb freqüència es considera l’autoestima com un índex de benestar psicològic.

Del que es tracta únicament és dels eventuals afectes psicològics del

desenvolupament puberal sobre l’autoestima.

Havent construït conceptes sobre si mateixos, els adolescents han d’enfrontar-

se a l’estima que consideren que tenen de si mateixos.

Perquè les persones es tinguin autoestima, ha d’haver-hi una correspondència

entre els conceptes de si mateix i els del jo ideals.

19

Amb l’arribada de la pubertat, la majoria de joves comença a realitzar

avaluacions sobre si mateixos, comparant en les habilitats socials amb els seus iguals

i amb els dels seus ideals o herois. Aquesta autoavaluació crítica s’acompanya d’un

sentiment de vergonya que fa a l’adolescent vulnerable al ridícul.

En l’adolescència més tardana, pot ser que l’adolescent hagi aconseguit

organitzar el seu “jo”, determinant el que poden ser amb més efectivitat les seves

metes en els seus jo ideals.

Carl Rogers va ser un dels teòrics contemporanis més

importants en el desenvolupament d’una estructura del jo ideal

teòrica i pràctica.

Va concebre el punt final del desenvolupament de la

personalitat com una congruència bàsica entre el camp

fenomenològic i la experiència i l’estructura del jo conceptual.

La situació condueix a l’absència de conflicte intern i

d’ansietat quan els individus descobreixen qui són, i el que

perceben que són i el que volen ser comença a convergir; llavors són capaços

d’acceptar-se a si mateixos, sense conflicte. Les seves autopercepcions i les relacions

amb altres porten a l’autoacceptació i a l’autoestima. Pel contrari, el desajust psicològic

passa quan hi ha una divergència entre el jo real i el jo en relació amb altres, amb

respecte al jo que li agradaria ser.

És important tenir un autoconcepte i una autoestima adequats, l’autoestima és

l’ ingredient que proporciona dignitat a l’existència humana:

-Salut mental: Els individus les identitats del quals són dèbils o l’autoestima no

s’ha desenvolupat prou manifesten un número de símptomes de falta de salut

emocional, poden mostrar símptomes d’ansietat. La baixa autoestima també s’ha

valorat com un factor d’influència en l’abús de drogues i en l’embaràs no desitjat.

També s’ha associat la baixa autoestima amb els trastorns de l’alimentació com

l’anorèxia nerviosa i la bulímia, o bé amb la depressió i ansietat.

Carl Rogers (1902- 1987)

20

En ocasions els adolescents amb una identitat dèbil i una baixa autoestima

intenta desenvolupar una imatge falsa, una façana amb la que enfrontar-se al món.

Com a resultat es senten maldestres en les situacions socials i eviten el ridícul sempre

que poden.

-Competència interpersonal i ajust social: Aquells que tenen autoconceptes

pobres són freqüentment rebutjats per altres persones. Acceptar als altres i ser

acceptat per ells, especialment pels millors amics, està relacionat amb les valoracions

en autoestima. L’acceptació d’un mateix està correlacionada de forma positiva i

significativament amb acceptar i ser acceptats pels altres. Per tant hi ha una estreta

relació entre l’autoconcepció i l’ajust social. Un dels signes de possible pertorbació

durant l’adolescència és la incapacitat per formar amistats o per conèixer gent nova.

Un ajust social pobre, que es relaciona amb un baix autoconcepte i una baixa

autoestima, es manifesta de diverses maneres. Els adolescents amb una baixa

autoestima tendeixen a estar pendents de la seva pròpia invisibilitat social, aquests

adolescents desenvolupen sentiments d’aïllament i de soledat.

Les persones tímides, com que volen agradar, són més fàcils d’influir i conduir, i

generalment deixen als altres prendre decisions a causa de la seva falta de confiança

en si mateixes.

-Rendiment escolar: Els estudiants amb èxit tenen un major sentit de vàlua

personal i es senten millor amb ells mateixos. Però la relació és recíproca, aquells que

han tingut una autoestima alta tendeixen a tenir major rendiment acadèmic, i els que

realitzen el seu potencial acadèmic tenen una autoestima més alta.

21

En general, a millors notes, més probabilitat tenen els estudiants a tenir una

autoestima d’un nivell alt, en canvi aquells que tenen actituds cap a ells mateixos

imposen limitacions sobre el seu propi assoliment. Senten que “sigui el que sigui, no

seran capaços”, o que “no són prou intel·ligents”.

Gràfic de l’assoliment del concepte de si mateix per un adolescent

22

Perfeccionisme

Generalment, el desig de sobresortir és un atribut admirable. Els

perfeccionistes normals obtenen un vertader plaer del seus èxits, però es senten lliures

per ser menys precisos si la situació ho requereix.

Els perfeccionistes neuròtics persegueixen l’excel·lència en un extrem malaltís.

Sostenen la creença irracional que han de ser perfectes per ser acceptats. Els seus

ideals estan més enllà de la raó: s’inclinen cap a metes impossibles que mai seran

possibles. Plens d’autocrítica, es tornen defensius i molestos quan s’enfronten a una

possible crítica, una conducta que frustra i aliena a altres, a més causa la

desaprovació que precisament temen. Al llarg del temps, estan plens de por i angoixa

emocional, experimenten més dolor que recompenses. També eviten relacions íntimes

ja que temen que finalment se’ls rebutgi. Finalment tot això el porta a la soledat, i fins i

tot l’èxit acadèmic, que gairebé tots aconsegueixen, no els ajuda a millorar

l’autoconfiança.

El concepte del “jo”

Els principis del jo succeeixen a través de quatre canals d’informació: senyals

auditives, sensacions físiques, pistes de la imatge corporal i memòries personals,

aquests quatre canals de la informació proporcionen el medi emocional que permet al

jo desenvolupar-se. L’autoconsciència es desenvolupa quan els nens petits

comencen a reconèixer la distinció entre ells i els altres, entre els seus cossos i la

resta del entorn visible. Quan s’amplia l’experiència personal i millora el funcionament

intel·lectual, el jo es diferencia a mesura que el nen guanya una major capacitat per

comprendre el món exterior més detalladament i per observar com un objecte en el

món exterior. El “jo” com objecte implica atributs que són físics (l’aparença externa),

socials (com em relaciono), emocionals (com em sento) i intel·lectuals (com penso).

Aquests atributs interactuen amb aquest aspecte del jo que arriba a conèixer per mitjà

de les seves funcions de percepció, actuació, pensament i record.

23

El component del jo, que és el coneixedor, constitueix el “jo” o l’ “agent de

l’experiència”, i aquesta dimensió del jo conegut constitueix el “mi” o el “contingut de

l’experiència”.

La combinació interactiva d’aquests atributs i les seves funcions porta al

desenvolupament de dos ingredients bàsics en el “jo”: l’autoconcepte i l’autoestima.

L’autoconcepte pot diferenciar-se de manera més específica en el jo percebut (la

manera en què es veu un mateix) i el jo “real” i el jo “ideal”. Sobre tots ells, emergeix la

personalitat que depenent de qui la descrigui pot ser, o bé la suma total de les pròpies

autopercepcions internes, o les percepcions externes d’una altra persona sobre un

mateix.

3.3 La imatge corporal

24

Construïdes al llarg del temps, les imatges del propi cos s’elaboren en el

context de les relacions quotidianes amb els altres. L’entorn social és, doncs,

indispensable: l’experiència de ser en si un i ell mateix, però no pot realitzar-se sense

que a la vegada el subjecte existeixi i tingui un sentit per als seus interlocutors, ja

siguin reals, virtuals o imaginaris. No hem d’oblidar que el propi cos és al mateix temps

seu de la consciència de si mateix. La imatge del propi cos és sempre

multidimensional i inclou nombroses facetes que van més enllà de la morfologia. Un

dels principals components de la imatge corporal sens dubte seria l’autoestima. Un

altre component seria el fet de “tancar-se” en si mateix ja sigui per vergonya o per por.

L’edat dels subjecte es tradueix sempre a un nivell de sabers adquirits, d’experiències

personals i d’aprenentatge social, que intervenen des de la infància en l’elaboració de

la imatge del propi cos. L’autoimatge del cos, per tant, sempre serà valorativa i sempre

estarà impregnada de plaer o de disgust. Per altra part, la relació entre la maduració

puberal i la representació del propi cos varia segons el sexe de l’dolescent .

En la majoria dels homes, un avanç en el desenvolupament tendeix a estimular

l’elaboració d’una imatge positiva de si mateix, marcada pel sentiment de ser un noi

atractiu, d’estar en bona forma físicament parlant, de sentir-se bé en el seu cos i amb

ell mateix. Les respostes que donen las noies són molt més variables d’un subjecte a

l’altre. Només es distingeixen en veritat les imatges de si mateix relatives al sentiment

de ser físicament atractives, imatges que incloguin naturalment les idees de bellesa i

seducció.

Per tant, veiem que la majoria d’adolescents tenen una preocupació per la imatge

corporal: l’atractiu físic, constitució física, el pes i el ritme del propi desenvolupament

en relació amb al normatiu.

El cos bell

1. Atractiu físic:

25

L’ atractiu físic i la imatge corporal tenen una relació important amb

l’autoavaluació positiva de l’ adolescent, amb la seva popularitat i l’ acceptació per part

dels seus. L’ atractiu físic inclou sobre el desenvolupament de la personalitat, les

relacions socials i la conducta social. En general, es pensa dels adolescents atractius

en termes positius: càlids, amigables, persones d’èxit i intel·ligents. Per tan els

adolescents atractius semblen tenir una autoestima més alta i atributs de personalitat

més saludables, estan millor adaptats socialment i posseeixen una àmplia varietat

d’habilitats interpersonals.

2. Constitució física:

Tres tipus de cos han estat identificats: ectomorf, endomorf i mesomèric.

- Els ectomorfes: són aquelles persones altes, primes i estretes, amb

constitucions fines i ossudes. Podríem posar com exemple els jugadors de

bàsquet.

- Els endomorfes: són l’ altre extrem, serien aquelles amb un tronc i unes

extremitats arrodonides, grosses i pesades, com per exemple la constitució

dels lluitadors.

- Els mesomèrics: es situen entre aquests dos tipus, tenen cossos angulosos,

forts, musculosos, amb extremitats de longitud mitjana i unes espatlles àmplies.

Per exemple la constitució d’un atleta.

Les proporcions corporals de cada tipus canvien a mida que els individus

creixen. Els adolescents tendeixen a créixer abans que engreixar, per això molts

26

poden ser alts i prims abans d’engreixar-se. Les seves mans,els seus peus i les seves

extremitats creixen més ràpid que el tronc.

Les parts de la cara, com el nas o la barbeta, poden sobresortir de les seves

cares relativament, fins que la pell de la cara s’omple i el cap es torna més rodó.

Gradualment, el tronc s’allarga, la cintura es fa més baixa, les espatlles s’engrandeixen

i els malucs de les noies s’eixamplen. Quan el desenvolupament està complert, el cos

torna al seu equilibri.

3. Concepte sobre l’ ideal:

Els adolescents estan influïts profundament per les imatges del cos ideal que

mostra la seva cultura. La majoria d’adolescents tendeix a voler un cos de tipus

mesomèric, ja siguin nois com noies.

Els nois alts i prims alts i prims, i les noies, generalment no estan contents amb

elles mateixos perquè són o bé altes o bé gordes. La dona endomorf és

desafortunada, ja que la cultura occidental ressalta la figura femenina prima, elegant i

ben proporcionada. El pes i la seva distribució, en el cos de la dona exerceix un

poderós efecte sobre la avaluació de les dones sobre el seu cos. El desig de ser una

dona prima ha arribat a ser quasi una obsessió de la cultura en les dones. En part,

degut aquesta obsessió, l’anorèxia i la bulímia han arribat a ser un problema comú

entre les noies adolescents.

Si una noia no té una figura prima, tindrà més tendència a ser ignorada per els

nois i menys probabilitat de tenir cites, per tan és dur viure amb aquest rebuig social.

L’autoestima i la satisfacció amb un mateix estan molt estretament relacionades

amb l’acceptació i satisfacció amb un jo físic. També torbem una associació entre una

imatge corporal negativa i la depressió en noies adolescents, a més l’ansietat per

l’aparença en les dones està relacionada amb experiències socials negatives en la

infància i adolescència primerenca. En canvi trobem que en els nois proporcionen més

evidència sobre la importància social de l’atractiu físic i de posseir un físic mitjà. Els

27

homes alts amb bona constitució són considerats com més atractius que els homes

baixos. Els homes amb cossos musculats, mesomèrics, estan més acceptats

socialment que els que tenen constitucions diferents.

4. Característiques corporals individuals:

A mesura que els adolescents maduren, bolquen la seva atenció sobre uns

determinats aspectes com ara els malucs, els músculs, el cul, el nas els ulls i les

dents. Un estudi, ja fet, mostra que tant homes com dones creuen que l’aparença

física general, la cara, la constitució física i les dents són importants per l’atractiu físic.

Les dones destaquen els ulls la forma de les cames, els malucs i el pectoral. El homes

en canvi no es preocupen tan per aquests aspectes i posen més èmfasi sobre el perfil,

l’alçada, el coll i l’amplitud de les espatlles.

La imatge corporal masculina ideal consisteix en ser alt, tenir cabell fosc,

espatlles amples, una cintura prima, braços i cames ben proporcionats.

El noi que tingui una aparença dèbil pot passar-se hores intentant millorar la seva

constitució. L’adolescent gruix que no és capaç de dur a terme una dieta amb èxit

evitarà el contacte social normal amb les noies i mostrarà marcats símptomes de

desajust emocional. Tant èmfasi es posa en tenir una constitució atlètica, que

l’adolescent incapaç d’aconseguir-la se sent extremadament aïllat i avergonyit.

El pes

La imatge corporal d’un adolescent està relacionada amb el seu pes, actualment

molts adolescents tenen una preocupació pel sobrepes. Moltes noies adolescents es

preocupen pel pes i la dieta, i aquesta preocupació la mostren des de l’edat d’educació

primària. Moltes nenes, concretament, un vint-i-cinc per cent, a l’edat dels dotze anys

ja intenten posar-se en una dieta. Unes altres experimenten sentiments de depressió

després d’haver menjat molt i estant radicalment a dieta com una forma de controlar el

seu pes.

28

Les causes de l’ obesitat no són una qüestió simple i per això estan dividides en

dues categories fonamentals: factors fisiològics i factors psicològics.

a) Factors fisiològics de l’ obesitat: Aquests poden estar dividits ens tres categories:

a.1. Variables externes: Aquestes poden ser regulades fins a un cert punt per

la persona. Aquestes inclouen el tipus i la varietat de menjar i el nivell

d’activitat. Els adolescents obesos no mengen necessàriament més menjar si

no que en conjunt prefereixen aliments amb més contingut calòric i molt

apetitosos. Després de menjar, menjars alts en carbohidrats o sucres,

incrementen els nivells d’insulina, el que augmenta la gana i el consum de

menjar. De fet, només olorant i veient aliments pot elevar el niell d’insulina en

persones obeses.

El nivell d’activitat és una altra variable externa relacionada amb l’excés

d’acumulació de grassa. Si el exercici és moderat, la gana es redueix un tant,

augmenta el metabolisme i l’acumulació de grassa disminueix. Si el nivell

d’activitat és baix, la grassa s’acumula degut a que el nivell de metabolisme

baixa. Finalment si l’exercici és massa energètic, la gana augment i el cos

compensa els nivells d’activitat.

a.2. Variables internes: Estan controlades genèticament i no poden ser

canviades per la persona (excepte per mitjà d’intervenció quirúrgica)

Les persones endomòrfiques, que són aquelles de constitució corporal

baixa i grassa, tendeixen a tenir intestins més grans que les persones

ectomòrfiques (persones de constitució corporal alta i prima), i per tant

necessiten més menjar per satisfer, és a dir, permet l’absorció de més calories.

Per tant, si escurcem l’intestí quirúrgicament podem fomentar la pèrdua de pes.

a.3. Variables mediadores: Són aquelles sobre les que l’individu por tenir una

certa regulació però no control complet. Una d’aquestes variables és el nombre

de cèl·lules grasses en el cos. Tothom té cèl·lules grasses, però les persones

amb sobrepès tenen cèl·lules grans o en major quantitat. El tipus de menjar, la

29

varietat, el nivell d’activitat i les variables genètiques afecten totes en el

desenvolupament de les cèl·lules grasses, però les cèl·lules tendeixen a

augmentar el seu número si s’obté un pes excessiu abans dels dotze anys. Les

persones amb un elevat nombre de cèl·lules grasses poden estar limitades en

la quantitat de grassa que poden perdre permanentment.

b) Factors psicològics de l’obesitat: Menjar és un reforçador positiu major pels obesos

ja que suposa una activitat més agradable que per les persones de pes normal. Per

unes altres, menjar és un esforç negatiu d’emocions pertorbadores, és a dir, pot

eliminar l’ansietat, la depressió i el malestar. L’activitat oral es converteix en un mitjà

per trobar seguretat i descarregar tensió. Fins i tot, per altres persones, menjar es pot

arribar a convertir en un càstig, ja que tenen una pobre autoestima o s’odien a si

mateixes. Perdre pes es converteix en una forma de reforçar les seves pròpies

autoconcepcions negatives i demostrar a sí mateixes que tenen raons per sentir-se

així.

- L’ excés de pes com a causa de possibles alteracions i trastorns psicològics en

l’adolescència:

L’ obesitat no es troba present en les classificacions psiquiàtriques, però

l’augment de la seva freqüència i la gravetat dels problemes que comporta associats,

inclouen de forma rellevant aspectes psicològics i socials. Per tant, hem de qüestionar-

nos si realment l’obesitat durant la infància i durant l’adolescència és un factor de risc

per els desenvolupament de trastorns psicològics.

Un adolescent obès es podrà veure més o menys afectat per els comentaris

crítics segons si presenta una pobre o alta autoestima i una confiança en les seves

capacitats i qualitats. La por a ser rebutjats els portarà a manifestar conductes de

menyspreu i evitació amb tendència al aïllament social.

La pressió mediàtica, és a dir tot allò relatiu als mitjans de comunicació, i social,

per tenir un cos dins dels cànons estètics de l’època, la discriminació i el rebuig que

30

reben les persones obeses, poden fer que l’adolescent desenvolupi una sèrie de trets

psicològics que el predisposin a patir trastorns psicològics de diferent tipus.

Per tant arribem a la conclusió que l’ obesitat s’inclou dins la classificació

internacional de malalties, com una malaltia crònica que comporta importants

repercussions físiques, psicològiques, socials i econòmiques.

Trastorns alimentaris

En ocasions el desig d’estar prim es porta fins a tal extrem que apareixen

trastorns en l’alimentació. Les causes dels trastorns de conducta alimentària estan en

un conjunt de factors estretament relacionats entre si. Es poden distingir tres etapes en

el curs de la malaltia que abracen diversos factors de risc:

1) Entre els factors de risc de la primera etapa, estaria:

La predisposició genètica i familiar, ja que els estudis clínics han

detectat la presència de trastorns psiquiàtrics en familiars propers.

S’ha de considerar també els aspectes relacionats amb la personalitat

de base, com són la baixa autoestima i l’excessiu perfeccionisme.

La obesitat o sobrepès previ pot ser un motiu del començament d’una

dieta. Fins un 20 % de les anorèxiques pateixen sobrepès abans de la

malaltia, així com el 40% de les bulímiques. Entre els factors socials i

culturals podem mencionar la pressió de la societat occidental fins la

valoració dels cossos prims en la dona, que origina una creixent

insatisfacció amb el propi cos en persones vulnerables, com són les

adolescents en busca de la seva identitat.

2) La segona etapa del desenvolupament de la malaltia aniria des de l’ inici de

la dieta fins que la malaltia es manifesta. L’estrès associat als canvis corporals propis

de l’edat, juntament al manteniment de la dieta, els possible comentaris sobre la figura

i les idees distorsionades sobre el fet d’aprimar-se i l’èxit social, semblen confluir en la

consolidació de l’anorèxia i la bulímia.

31

3) Finalment en la seva tercera etapa, es considera que la sobrevaloració del

pes i la figura impedeixen la millora de la malaltia a no ser que es modifiquin en una

teràpia específicament encaminada a això.

Per últim en el cas de l’anorèxia, l’estat de desnutrició, per sí mateix, dificulta la

millora, ja que la intolerància a quantitats normals d’aliment està incrementada.

TRANSTORN ALIMENTARI

32

PRESSIÓ SOCIOCULTURAL A LA ESVELTESA/ ESTIGMATITZACIÓ DE L’ OBESITAT

En aquest apartat tractarem dels dos trastorns alimentaris més importants: l’

anorèxia nerviosa i la bulímia.

- Anorèxia nerviosa:

És un trastorn emocional que amenaça la vida, caracteritzat per una obsessió

per l’alimentació i el pes. Els símptomes fonamentals són una constant preocupació

per l’alimentació i per la dieta, pertorbacions de la imatge corporal, excessiva pèrdua

de pes (el 15 per cent o més del pes corporal), amenorrea (cessament del període

menstrual), hiperactivitat (excessiu exercici), inestabilitat emocional, aïllament,

inseguretat, depressió i sentiment de soledat.

L’anorèxia també s’ha associat amb nombrosos problemes mèdics: lenta

freqüència cardíaca, parades cardíaques, baixa pressió sanguínia, deshidratació,

hipotèrmia, anormalitats electrolítiques, canvis metabòlics, restrenyiment i dolor

abdominal.

Un vegada que la malaltia ha avançat, els anorèxics adquireixen una aparença

prima. Senten fred, fins i tot en climes càlids. El cos desenvolupa una capa fina de pèl

suau per conservar el calor corporal. Una deficiència de potassi pot provocar un mal

funcionament dels ronyons.

33

També s’han trobat anormalitats en el cervell amb un funcionament mental

danyat i una velocitat de reacció i de percepció més lenta per una mala nutrició. Entre

el 5 i el 10 per cent dels anorèxics moren degut a problemes mèdics associats amb la

mal nutrició.

Habitualment es nega la gana i la fatiga i qualsevol intent d’interferir amb el

règim serà respòs amb ira. Per tant arribem a la conclusió que les persones

anorèxiques són molt difícils de tractar.

L’anorèxia és una malaltia poc freqüent entre els homes. El 95 per cent de

persones anorèxiques són dones, generalment entre les edats de 12 a 18 anys. El

problema ha arribat a ser més comú i ara afecta prop del 1 per cent de les

adolescents.

El fet de que l’anorèxia nerviosa apareix durant la pubertat desprès del

desenvolupament de les característiques sexuals, suggereix que el conflicte sexual és

una qüestió central en la malaltia. Aparentment, es produeix ansietat amb els canvis

fisiològics en la dona. El cos en el desenvolupament de la dona demana

simbòlicament acceptar la seva identificació sexual femenina. Té la tasca d’integrar la

seva nova imatge corporal amb el concepte que té sobre les funcions sexuals

femenines. Si no pot acceptar la seva identitat sexual femenina, buscarà la manera de

reprimir el seu desenvolupament físic cap una etapa de desenrotllament prepuberal.

Es pot arribar a una aparença de primor severa, eliminant tots els signes

externs de les seves característiques sexuals secundàries. A més, la menstruació

s’ interromp. Aquests esforços representen el desesperat intent de la jove per aturar el

seu desenvolupament sexual, enlloc de progressar cap a davant en l’adolescència, ella

segueix una desviació patològica i retorna a una etapa prepuberal del

desenvolupament.

Els anorèxics tenen una persistent consciència de la seva imatge corporal

inadequada i distorsionada, el que , amb freqüència, les porta a la depressió. Tenen

34

una baixa autoestima i una alta ansietat, reflectint actituds negatives respecte al seu

atractiu físic.

Els anorèxics el que intenten és separar els seus cossos de la seva persona,

aquesta divisió de ment - cos és tant completa que literalment no saben quin és la

seva aparença real.

Rarament, es miren a sí mateixos en el mirall, i quan se’ls força, poques

vegades perceben la seva imatge corporal convenient.

Les diferents maneres de tractament de l’anorèxia nerviosa és mitjançant un

tractament mèdic que controla l’estat físic de l’ anorèxica i intenta dur el seu pes a un

nivell segur. La modificació de conducta utilitza recompenses de forma contingent a la

conducta de menjar i a guanyar pes. Això pot tenir resultats a l’hora d’ aconseguir pes,

però no abasteix de forma afectiva als problemes psicològics més rigorosos.

També es duen a terme teràpies familiars que intenten resoldre els problemes

d’interacció familiars que tempten millorar les relacions amb l’anorèxica, ja que moltes

vegades la família sol felicitar a la nena per aprimar, ja que havia guanyat pes, per tant

inconscientment la família potencia les conductes de la nena.

Las aproximacions psicodinàmiques individuals intenten ajudar a l’individu a

resoldre els seus conflictes emocionals. Probablement el tractament més efectiu serà

aquell que combini els enfocaments mèdics i psicològics. La meta serà per tant,

eliminar els símptomes anorèxics i permetre al pacient sentir-se i actuar com una

persona independent que s’agrada a si mateixa i que té confiança en les seves pròpies

capacitats i que controla la seva vida. Aconseguir aquesta meta pot requerir una

teràpia de llarga duració.

D’acord amb Muss (1985), existeixen cinc teories que expliquen les possibles

causes de l’anorèxia:

1.- Teoria social: La cultura ha netejat el cervell de l’anorèxia ressaltant la idea

d’estar prim; per això aquesta obsessiona amb el menjar i les dietes.

35

2.- Teoria psicosexual: L’anorèxia no desitja acceptar el seu paper com a dona

ni la seva sexualitat femenina. Pateix la intimitat sexual; per això utilitza els trastorn

com una forma de retardar o retrocedir el seu desenvolupament psicosexual.

3.- Teoria dels sistemes familiars: L’anorèxia prové d’una família bona en

aparença que és sobre-protectora i rígida, i que els seus membres eviten el conflicte.

Això interfereix amb la formació d’una identitat en l’adolescent.

4.- Teoria biològica: Una alteració en l’ hipotàlem activa la conducta anorèxica.

5.- Hipòtesis de la regressió psico-biològica: Una vegada que el cos ha assolit

una pèrdua de pes crítica a causa d’ una dieta inadequada, les funcions

neuroendocrines han estat danyades, la qual cosa inverteix els canvis evolutius de la

pubertat. La noia torna a l’etapa del desenvolupament prepuberal.

Dins de l’anorèxia nerviosa distingim dos subtipus:

a) Tipus restrictiu: els qui ho pateixen redueixen el pes a costa de disminuir la

seva alimentació i un activitat física exagerada.

b) Tipus compulsiu/purgatiu: es recorre a afartaments i purgues ( per exemple,

inducció del vòmit, abús de laxants…)

- Bulímia:

La bulímia és el síndrome de menjar desmesuradament i després de vomitar.

El nom prové del grec bous limos, que significa “gana de bou”, està caracteritzada per

un consum compulsiu i ràpid de grans quantitats d’aliments alts en calories en un curt

període de temps. Entre els pacients bulímics d’una consulta, un estudi ha revelat

una mitjana de 13,7 hores transcorregudes menjant compulsivament cada setmana,

amb un període de temps que oscil·la entre els 15 minuts i 8 hores per cada episodi.

Molts pacients diuen haver perdut la capacitat de sentir que estan plens. Els

episodis, generalment, tenen lloc de manera secreta, amb freqüència durant la tarda i

36

la nit. Alguns bulímics utilitzen laxants, diürètics, ènemes, amfetamines i exercici

compulsiu o el dejuni per compensar la gran quantitat d’aliments que han pres.

La majoria de bulímics no estan contents amb l’aparença dels seus cossos i

anhelen aconseguir la figura prima desitjada per la societat. Però, no tenen un control

sobre la seva conducta alimentària.

La persona bulímica es sent impulsada a consumir aliments i, a causa d’una

preocupació per la seva talla, després vomita. Menjar desmesuradament, generalment,

va acompanyat de moments d’estrès i d’ansietat i humor deprimit. La mitjana d’edat

dels bulímics està al voltant dels 20 anys, encara que el patró s’està fent comú entre

les noies de secundària.

Aquestes persones desitjarien ser perfectes encara que tenen una imatge

pobre de si mateixes, tenen una autoestima negativa, són tímides.

Sovint estan preocupades mostrant por i rebuig per a les relacions sexuals i de

no ser suficientment atractives. També es tenen conceptes tradicionals i exagerats

sobre la feminitat, que descriuen la dona ideal com complaent, passiva i dependent.

Degut a estàndards no realistes i al impuls de perfecció, la pressió augmenta, i

es veu alleujada per mitjà de lapsus de control durant els episodis en els que mengen

de manera desmesurada. Això li segueixen sentiments de vergonya i culpa, el que

contribueix a un sentit d’autoestima baix i a la depressió. Els bulímics tenen, amb

freqüència, un tractament difícil, ja que es resisteixen a buscar ajuda o sabotejar el

tractament.

Les situacions familiars dels bulímics són similars a la dels anorèxics. Moltes

de les famílies demostren les característiques d’interdependència, sobreprotecció,

perfeccionisme i rigidesa. Posen un gran èmfasi sobre l’atractiu, la forma física,

l’assoliment i l’èxit.

Alguns dels programes de tractament més prometedors inclouen enfocaments

cognitiu- conductuals que ajuden als clients a identificar idees i suposicions no

37

realistes i autodestructives. Corregir aquestes creences irracionals és un pas essencial

fins el canvi de la conducta bulímica.

Per tant fent una conclusió general direm que els dos trastorns comparteixen el

terror fòbic a engreixar i la valoració de la primesa per damunt de la supervivència i

que són malalties que s’inicien en l’adolescència i que cada vegada es manifesten més

precoçment.

Són una de les patologies psiquiàtriques més freqüents i preocupants a

l’adolescència pel seu alt índex de mortalitat (aproximadament un 10 %). Les morts

poden ser causades per desnutrició o suïcidi.

Per tan des de un punt de vista social, la nostra societat contribueix de manera

despreocupada i irresponsable a l’existència d’aquesta malaltia, ja que no tolera els

freqüents missatges mediàtics que transmeten un model físic ideal inabastable.

Això cal sumar l’oportunisme de la indústria del aprimament en oferir tot tipus

de productes on la seva finalitat és crear necessitats on aquestes no existeixen.

- L’exercici físic:

Els adolescents, igual que els adults, estan en mig d’una bogeria que afecta a

tota la nació del país per estar en forma. Conservar la figura ha arribat a ser

immensament popular. Les últimes tendències en roba estan preparades per aquesta

activitat. Avui en dia, qualsevol comunitat té un centre de “fitness”.

Beneficis: La gent està descobrint que l’exercici físic és agradable i beneficiós

en diversos sentits. Un dels beneficis més obvis és aconseguir una bona forma física.

L’exercici físic també promou la salut psicològica i mental, posseir una forma

física que satisfaci els ideals culturals de primesa i bellesa poden afavorir la imatge

corporal i l’autoestima. L’exercici pot millorar l’autoestima promovent sentiments de

competència i domini d’habilitats.

Les persones que estan en bona forma física es senten de forma significativa

millor que els que estan en pitjor forma física.

38

4. Publicitat

4.1 Els mitjans de comunicació

L’ aparició e implantació de l’ Internet i de la telefonia mòbil constitueixen un

gran salt en l’ evolució dels sistemes de comunicació. Aquests dos mitjans de

comunicació han transformat la nostra vida quotidiana. Les persones experimenten

canvis en la seva forma de consumir, d’ accedir a la informació, de treballar, de

comunicar… L’ ús de l’ Internet pot afectar negativament a les relacions socials. Tot i

que Internet s’ utilitza majoritàriament per a la comunicació, un ús excessiu d’ aquest,

39

pot estar associat a una reducció de la comunicació dels adolescents amb la seva

família, a la disminució de l’ entorn social i a l’ increment de la soledat i la depressió.

En conseqüència, un ús inapropiat de les noves tecnologies de la comunicació pot

alterar el comportament i interferir en l’ activitat social o acadèmica dels adolescents.

En altres paraules, pot originar un transtorn.

En la nostra època la pregunta sobre l’ efecte dels mitjans de comunicació ha

estat una font de debat i preocupació, que s’ enfoca de manera particular en la vida

dels adolescents. Avui en dia és difícil establir una relació de causa-efecte simple entre

els mitjans que freqüenten els adolescents i el seu comportament posterior. Una raó

per considerar la relació dels mitjans amb el desenvolupament dels joves és la gran

preocupació pels efectes que els mitjans poden tenir en ells. En general es considera

que aquests efectes són negatius, ja que per exemple es culpa a les revistes de

promoure una figura femenina ideal que és tan prima que moltes adolescents es

consumeixen en l’ intent per imitar-la. Tot i això, també és important considerar la

possibilitat que els mitjans de comunicació tinguin efectes positius.

Es parla de dues teories sobre la influència dels mitjans de comunicació, les

quals han exercit un paper destacat a l’ orientar el pensament dels experts a l’ hora d’

entendre la influència dels mitjans de comunicació en els adolescents.

La Teoria del cultiu afirma que veure la televisió dóna forma o “cultiva”

gradualment la visió del món d’ una persona, de manera que amb el pas del temps

arriba a ser similar a la imatge que difon la televisió.

40

La segona teoria important sobre la influència dels mitjans és l’ anomenada

Teoria de l’ aprenentatge social. Segons aquesta teoria, és més probable que la gent

imiti les conductes que vénen exemplificades pels models que treuen una recompensa

o que si més no són castigats. Es considera que els adolescents prenen com a models

els personatges de la televisió pel que fa el comportament.

41

Tant la Teoria del cultiu com la Teoria de l’ aprenentatge social fan en els efectes dels

mitjans de comunicació, a la vegada que descriuen al receptor d’ aquests mitjans com

un individu més bé passiu i fàcil de manipular.

Se suposa que els medis de comunicació tenen efectes i el consumidor és un

receptor passiu d’ aquests efectes. Tot i això, s’ ha proposat un enfocament alternatiu

que reconeix que el paper que representa els mitjans en la vida dels adolescents i

altres és més complexa que una simple relació causal. Aquesta aproximació es coneix

com l’ enfocament d’ usos i ratificacions i recalca la noció dels espectadors com

consumidors actius dels mitjans. L’ enfocament d’ usos i ratificacions es basa en dos

principis fonamentals; el primer és que les persones són diferents i per això escullen

de manera diferent quins mitjans freqüenten, i el segon principi és que les persones

que consumeixen el mateix producte dels mitjans responen de diferents maneres, d’

acord amb les seves característiques. Per exemple, algunes adolescents llegeixen

revistes i contesten sentint-se extremadament insegures del seu aspecte en

comparació amb les models de les revistes, mentre que altres noies llegeixen la

mateixa revista sense que els afecti.

42

L’ anomenat Model de pràctica dels mitjans és un model que mostra com

funciona la teoria dels usos i ratificacions en la vida dels adolescents. Aquest model

proposa que els adolescents utilitzen els mitjans de comunicació de forma activa, tot i

que no tots els adolescents mostren preferència pels mateixos mitjans. Més bé, la

identitat de cada adolescent motiva la selecció dels productes dels mitjans. Posar

atenció a certs productes dels mitjans porta a interactuar amb aquells productes, el

que significa que els productes són avaluats i interpretats. Després els adolescents es

dediquen a l’aplicació del contingut del mitjà de comunicació que han triat. Així,

incorporen el contingut a la seva identitat, com per exemple les noies que contesten a

les models primes tracten d’ aprimar-se, o resisteixen, com per exemple les joves que

rebutgen a les models primes com un ideal fals. La seva identitat en desenvolupament

motiva després noves seleccions dels mitjans, i així successivament.

És important assenyalar que hi ha cinc usos que els adolescents fan dels

mitjans de comunicació: entreteniment, formació de la identitat, recerca de sensacions,

afrontament i identificació amb la cultura juvenil. Això no significa que siguin els únics

usos dels mitjans que utilitzen els joves, sinó que representen els usos més comuns.

43

Tots els usos esmentats, excepte el d’ entreteniment, estan relacionats amb el

desenvolupament en el sentit de ser més probable que s’ observin en adolescents que

en els nens o els adults.

Un dels reptes més importants de l’ adolescència és la formació d’ una identitat,

el desenvolupament d’ una noció dels valors, habilitats i desitjos individuals pel futur.

En les cultures que tenen mitjans de comunicació, proporcionen materials que els

joves utilitzen per construir la seva identitat. Part de la formació de la identitat

consisteix en pensar en la persona que a un li agradaria ser, i en els mitjans els

adolescents troben els “jos” ideals i “jos” tímids als quals imitar i evitar respectivament.

Els mitjans de comunicació també ofereixen als adolescents informació que d’una altra

manera no estaria al seu abast i que pot ser utilitzada per construir la seva identitat.

Un aspecte important de la formació de la identitat, i per el qual els adolescents

utilitzen en especial els mitjans, és la identitat del rol de gènere. Els adolescents

prenen els ideals del que significa ser home o dona en part dels mitjans, en els que es

presenten ideals d’ aspecte i de comportament. Tant pels nois com per a les noies,

gènere, sexualitat i relacions són fonamentals per l’ exploració i formació de la identitat

pels que els adolescents utilitzen els mitjans. Per exemple, les revistes són un mitjà en

el que els rols de gènere són un tema especialment comú, en particular les que es

dirigeixen a les adolescents.

4.2 Relació de causa i efecte en la identitat

Hi ha una relació de causa i efecte entre el món publicitari i el món psicològic

pel que fa la formació de la identitat en els adolescents. Aquesta relació es basa en

fonamentar un món amb l’ altre, ja que des del punt de vista psicològic els adolescents

d’ avui en dia s’ influeixen molt a l’ hora de crear la seva identitat per la publicitat que

els hi proporciona els mitjans de comunicació. Alhora, el món publicitari s’ influeix per

les tendències dels adolescents, les quals són creades pels propis adolescents segons

44

el seu sistema psicològic, per tant, tant el món publicitari com el món psicològic dels

adolescents s’ autoalimenten un a l’ altre ja que un és el fonament de l’ altre sempre.

Per tant, es pot concloure que el món publicitari no tindria cap sentit la seva

existència si no hi hagués un efecte tant important com té en els adolescents. Per altra

banda, la identitat de cada individu no seria tant personal i característica si no existís

aquesta influència publicitària psicològicament.

Per demostrar l’ existència d’ aquesta relació de causa i efecte analitzem

alguns casos per tal d’ exemplificar el que s’ ha esmentat sobre la relació d’ identitat

entre els dos mons:

1) Anàlisi de la campanya publicitària de l’ empresa Nolita:

El drama de l'anorèxia va arribar l’any 2007 amb tota la seva cruesa a les

tanques publicitàries dels carrers italians i des d'allà a l'opinió pública a través de la

foto d'una jove nua i d'una primesa extrema, elegida com "model" per a la campanya

de una marca de moda, que va voler així sensibilitzar sobre aquest problema tractat

anteriorment en l’apartat: dels transtorns alimentaris, on hem vist com realment el món

de la publicitat pot arribar a influir en les vides de les persones. La idea va ser del

fotògraf italià Oliviero Toscani, conegut per les seves provocatives i polèmiques

campanyes publicitàries. Les fotografies, que van aparèixer en gegantins cartells

publicitaris als carrers de les principals ciutats italianes mostren a la jove

completament nua, d'esquena o de front, i amb les paraules "No- Anorèxia". La jove

explica a la revista la raó per la qual va decidir posar i va dir el següent: "perquè la

gent sàpiga i vegi el que realment és l'anorèxia" i explica els problemes familiars que la

van empènyer a deixar de menjar i ha quedar-se a 31 quilos, amb conseqüències

físiques com la hipertricosi lanuginosa (taques negres a la pell). Per tant, com a

conclusió podem veure com el món publicitari pot impactar en la vida de les persones.

45

2) Anàlisi de la campanya publicitària de l’ empresa Dove:

La campanya per la Bellesa Real de l’empresa Dove va ser llançada l’any 2004

i va iniciar una conversa sobre la necessitat de comptar amb una definició més àmplia

sobre la bellesa, després que l'estudi demostrés que les hipòtesis sobre la definició de

bellesa eren limitades i inabastables. Entre les seves conclusions figura que només un

2% de les dones arreu del món es descriu com maca.

La campanya Dove per la Bellesa Real va ser creada per provocar discussió i debat.

Com que moltes noies i joves desenvolupen una baixa autoestima a partir

d'obsessions sobre el seu aspecte, i conseqüentment no arriben a una vida totalment

plena, Dove va crear la Fundació per l’ Autoestima, que pretén actuar com agent de

canvi per inspirar i educar les dones en una definició més àmplia de la bellesa.

46

Analitzant la imatge, veiem clarament que Dove ha trencat d'arrel amb el

concepte prototípic de dones

amb cossos perfectes per

dirigir-se a dones normals

donant la benvinguda a les

arrugues, cartutxeres i pell de

taronja, ja que observem que

les models no segueixen el

perfil el qual la societat està

acostumada a veure. Un gran

fita per al canvi en el branding

de Dove que s'ha inspirat en

The real truth about beauty: a global report, un estudi realitzat per

investigadors de Harvard a 3.000 dones en deu països i que va concloure que només

el 2% de les dones al món es descriuen a si mateixes com belles.

Podem associar aquesta campanya amb l’apartat del psicosexual, on parlàvem de la

creació d’un concepte de si mateix a partir del jo ideal.

3) Anàlisi imatge real – imatge publicitària:

Gràfic del grau d’ autoestima arreu del món

47

Quan veiem una espectacular o fullegem una revista, solem veure persones

amb cares i cossos perfectes, als quals idealitzem i prenem com a exemples a seguir.

No obstant això, aquestes models en realitat no són així.

Sabem que poques fotografies comercials es salven de ser retocades amb el

conegut programa “Photoshop” on la imatge pot arribar a canviar molt i ho podem

comprovar en la fotografia que tenim més amunt. La model ha estat modificada a partir

d’aquest programa, i ens adonem de la quantitat de retocs els quals ha estat

sotmeses.

Si analitzem la imatge veiem mostrada una dona comuna i sense maquillatge,

ajaguda cap per avall, després ve l'ajust d' il·luminació que immediatament estilitza la

seva figura, després és maquillada, se li posa una perruca de rínxols rossos, i la

fotografia és corregida digitalment. A base de clics, el seu rostre és blanquejat i se li

dóna brillantor, els seus ulls són ampliats, els seus llavis s'omplen i el seu nas

s'aprima; també altres parts del seu cos són modificades d'acord amb els cànons

actuals de bellesa.

48

5. Pràctica

5.1 Enquesta de l’autoestima

Enquesta de l'autoestima Valoració general de l’autoestima dels adolescents d’avui dia Què entens per autoestima? *

Com consideres que és la teva autoestima? *

Alta

Baixa

T'agradaria canviar el teu grau d'autoestima? *

Sí

No

Creus que és important el concepte d'autoestima en un adolescent? *

Sí

No

De quina manera penses que afecta aquest terme als adolescents? *

Positivament

Negativament

Positiva i negativament

49

5.2 Enquesta de l’efecte publicitari en la vida de les adolescents

Enquesta de l'efecte publicitari en la vida de les adolescents

Basada en el cas concret d’un conjunt de roba interior femení d’Intimissimi.

Què en penses del que veus en aquesta imatge? *

Veus aquest conjunt de roba interior com a un possible èxit de mercat? *

Sí

No

T'agrada aquest conjunt de roba interior? *

Molt

Normal

Poc

Te'l compraries? *

sí

no

Creus que t'afavoriria? *

50

Sí

No ho se

No

Creus que és un conjunt de roba interior sensual? *

Sí

No

Enquesta de l'efecte publicitari en la vida de les adolescents

Basada en el cas concret d’un conjunt de roba interior femení d’Intimissimi mostrat per la model Irina Shayk.

Què en penses del que veus en aquesta imatge? *

51

Veus aquest conjunt de roba interior com a un possible èxit de mercat? *

Sí

No

T'agrada aquest conjunt de roba interior? *

Molt

Normal

Poc

Te'l compraries? *

sí

no

Creus que t'afavoriria? *

Sí

No ho se

No

Creus que és un conjunt de roba interior sensual? *

Sí

No

5.3 Anàlisi dels resultats de les enquestes

52

1) Enquesta de l’ autoestima:

Realitzant aquesta enquesta me n’he pogut adonar que realment els

adolescents d’ avui en dia no saben amb precisió el concepte de l’ autoestima i

el que representa.

La minoria (28%) dels entrevistats consideren que l’ autoestima és

important per l’ adolescent, la qual cal que sigui alta i bona. Aquesta minoria ha

respòs que ells es consideren persones amb una autoestima alta tot i que una

bona part d’ aquests han destacat que no creuen que l’ autoestima sigui un

terme molt destacable, ja que n’ hi ha de més essencials.

Pel que fa la majoria (72%), correspon a adolescents que consideren

que l’ autoestima és molt important, i creuen que és un terme fonamental a l’

hora del desenvolupament de la identitat de l’ adolescent. La majoria

entrevistada ha contestat que es consideren joves amb l’ autoestima baixa,

molt baixa, i no hi veuen una possible sortida d’ aquesta, ja que són

adolescents molt pessimistes. Aquesta majoria estava generalment constituïda

per noies, les qual s’ autovaloren negativament. Les causes d’ aquesta

valoració negativa són diverses i diferents depèn de cada cas.

Per tant, podem concloure que els joves amb autoestima alta són

aquells adolescents segurs de sí mateixos i de les seves idees, els quals no

van amb por per la vida i no tenen por a allò que els hi espera, mentre que per

altra banda els joves que tenen una autoestima baixa representen els

adolescents insegurs, amb incertesa i por de tot allò que els rodeja, són

persones negatives i defraudades amb sí mateixes en algun aspecte.

Gràfics

53

2) Enquesta de l’ efecte publicitari en la vida de les adolescents:

28%

72%

Com consideres que és la teva autoestima?

Alta Baixa

Sí 78%

No 22%

T'agradaria canviar el teu grau

d'autoestima?

86%

14%

Creus que és important el

concepte d'autoestima en …

Sí No

12%

45%

43%

De quina manera penses que afecta aquest terme als

adolescents?

Positivament

Negativament

Positivament i negativament

54

Pel que fa l’ enquesta de l’ efecte publicitari en la vida de les

adolescents l’ he dividit en dues parts per tal de donar èmfasi a la tesi del meu

treball en tant que el món publicitari influeix en la imatge de les adolescents,

alterant, en la majoria dels casos, el desenvolupament de la seva pròpia

identitat.

Per demostrar aquesta tesi he escollit un conjunt de roba interior de la

marca Intimissimi, que va ser popularitzat per la model Irina Shayk. He aprofitat

aquesta model amb aquest conjunt per tal de fer dues entrevistes exactament

iguals canviant únicament la fotografia que mostrava a les adolescents

entrevistades. Primer vaig realitzar l’ enquesta en la qual ensenyava la

fotografia del conjunt de roba interior sol, i al cap d’ uns dies vaig fer la mateixa

enquesta però ensenyant la fotografia que es visualitza el conjunt de roba

interior posat en la model.

En haver fet aquestes dues enquestes únicament canviant la fotografia,

ara puc afirmar que la publicitat afecta psicològicament a les adolescents, ja

que com veia en realitzar aquestes enquestes, a la primera enquesta totes les

respostes obtingudes han estat negatives mentre que a la segona eren

positives. Per tant, el fet que la model Irina Shayk porti el conjunt de roba

interior afecta a l’ opinió de les adolescents, ja que ho veuen amb uns altres ulls

perquè no es fixen realment amb el conjunt, sinó en com li queda a la model.

En veure la model amb el conjunt posat, les adolescents es fan una altra idea

sobre el conjunt de roba interior, ja que s’ imaginen que a elles també els hi

quedarà igual quan realment molts cops la imatge publicitària té photoshop o

qualsevol altre programa que la modifica i la converteix en quelcom “ideal”.

Gràfics

55

Basada en el cas concret d’un conjunt de roba interior femení d’Intimissimi.

Basada en el cas concret d’un conjunt de roba interior femení d’Intimissimi mostrat per la model

Irina Shayk.

Sí 9%

No 91%

Veus aquest conjunt de roba interior com a un possible èxit

de mercat?

Sí 85%

No 15%

Veus aquest conjunt de roba interior com a un

possible èxit de mercat?

2% 10%

88%

T'agrada aquest conjunt de roba interior?

Molt Normal Poc

69%

25%

6%

T'agrada aquest conjunt de roba interior?

Molt Normal Poc

Sí 7%

No 93%

Te'l compraries?

Sí 79%

No 21%

Te'l compraries?

56

Sí; 0,01 No ho

se; 0,14

No ; 0,85

Creus que t'afavoriria?

Sí 62%

No ho se

15%

No 23%

Creus que t'afavoriria?

Sí 13%

No 87%

Creus que és un conjunt de roba interior sensual?

Sí 78%

No 22%

Creus que és un conjunt de roba interior sensual?

57

6. Conclusions

Al llarg del treball he assolit uns coneixements que m’ han permès ara, al final de tot

el treball realitzat , extreure un seguit de conclusions dels resultats de la descripció i

dels aspectes tractats, tant positives com negatives, que he conclòs a partir de les

meves intencions inicials. També cal apuntar alguns problemes que m’ han sorgit, però

que he sabut trobar la manera per poder solucionar-los.

Pel que fa l’apartat psicològic, puc extreure diverses conclusions, ja que ha

estat un apartat el qual he dedicat molt de temps i que m’ha portat molta dedicació a

l’hora de seleccionar i saber com estructurar l’apartat. En ell he pogut apreciar que

quan parlem d’ autoconcepte no és el mateix que quan parlem d’autoestima, ja que

com hem vist l’autoconcepte és la imatge que té cada persona de si mateixa, és a dir

la capacitat de conèixer-se a si mateix, en canvi l’autoestima com bé hem pogut veure

seria, resumint molt breument, la percepció d’avaluar-nos nosaltres mateixos. Cal

d’estacar la importància del sub-apartat de la imatge corporal ja que me n’he adonat

que inicialment pensava que sabia bastantes coses però alhora de realitzar-lo he vist

que molta informació era desconeguda per a mi i per tant he après diversos conceptes

com ara els diferents tipus de constitució física de les persones o alguns dels factors

que provoquen l’aparició d’un transtorn alimentari.

Pel que fa l’apartat publicitari, he vist que el món publicitari és capaç de trans-

metre un missatge concret a la societat d’avui en dia amb la capacitat de persuadir-

la fent possible la manifestació d’allò que creien impossible. M’he adonat que tot

aquest món pot arribar a causar un efecte molt negatiu sobre les persones, ja que

aquelles amb una autoestima baixa es poden arribar sentir molt diferents al món que

els envolta i és aquí quan poden aparèixer diferents tipus de malalties i a més moltes

adolescents es creen un model a seguir perfecte. Alhora d’analitzar diferents campa-

nyes publicitàries, he vist que algunes empreses com ara Dove ha volgut trencar amb

l’ideal que tenen totes les empreses del món de la moda de perfeccionisme i plasmar

58

la veritable realitat. Una informació que em va sobtar molt va ser que només un 2% de

les dones d’arreu del món es descriu com a maca i això en té responsabilitat la publici-

tat ja que és ella qui crea ideals o models que són impossibles i que per començar ni

existeixen.

Un suport que m’ ha ajudat també molt han estat les enquestes ja que gràcies a

elles he pogut extreure unes conclusions que m’ han servit per refermar tot el que ha-

via explicat. Les dues enquestes de la roba interior, són dues enquestes que vaig

creure adient fer-les per tal de demostrar com la publicitat realment pot arribar a canvi-

ar la nostra mentalitat. L’enquesta de l’autoestima, la vaig fer per tal de veure com els

adolescents realment es senten i es veuen ells mateixos.

Ara, al final del treball, em veig en la situació de mirar si he assolit o no aquells

objectius i preguntes proposades a l’ inici de la meva recerca. En un principi em vaig

proposar que al acabar hagués pogut analitzar la societat en els joves d’avui en dia

envers a la identitat i veure la repercussió que tenia, i ara al final he vist que aquests

objectius sí que els he pogut assolir ja que a partir de les enquestes realitzades, dels

documentals vistos i de tota la informació que he trobat em veig en la certesa d’afirmar

que la societat d’avui en dia es veu afectada per tot un seguit de factors que provo-

quen en ella un canvi en la seva mentalitat.

Pel que fa totes aquelles preguntes sorgides en el començament de la recerca,

gairebé totes elles les he pogut respondre al llarg del treball, com ara la pregunta que

tenia al inici de si la identitat pot arribar a provocar limitacions en una persona, puc dir

que efectivament si que pot arribar a provocar-ne a causa de tot el món que l’envolta ja

que aquest crea un ideal i fa que la persona creï certes limitacions i això pot arribar a

influir molt en la vida de la persona ja que, aquesta no es mostrarà tal i com és ella, i

tot això en serà responsable el gran fenomen de la publicitat.

59

En general, ha estat un treball el qual m’ ha ajudat a saber treballar millor, un

treball sobretot on he après moltes coses i com que tenia l’oportunitat d’escollir jo el

tema l’he sabut portar molt bé ja que era un tema que realment m’ agradava molt.

60

7. Annex

El llibre clàssic d’Erik Erikson (1950) “Young Man Luther” d’Erik Erikson

(1958)

“Becoming Basic Considerations Esquema dels diferents punt de vist de

for a Psychology of Personality” la identitat.

D’Allport (1954)

61

8. Bibliografia

● RICE, F. Philip. Adolescencia (desarrollo, relaciones y cultura). Universitat de

Múrcia: Carmen González Salinas, novena edició.

● ARNETT, Jeffrey Jensen. Adolescencia y adultez emergente, un enfoque

cultural. Universitat Nacional Autónoma de Mèxic: María Elena Ortiz Salinas,

tercera edició.

● PERINAT MACERES, Adolfo. Los adolescentes en el siglo XXI, un enfoque

psicosocial.

● ALLAER, Claire. La adolescencia. Barcelona: Editorial Herder, 1972.

● ABERASTURY, Arminda i KNOBEL, Mauricio. La adolescencia normal, un

enfoque psicoanalítico. Buenos Aires: Editorial Paidos, 1973.

● EDELMIRA DOMÈNECH-LLABERIA (Editorial). Actualizaciones en psicología y

psicopatología de la adolescencia. Bellaterra: Universitat Autònoma de

Barcelona, 2005.

Enllaços

● http://www.youtube.com/watch?v=N6FxyJ2H3pc (La superficialitat espanyola)

● http://www.youtube.com/watch?v=fDWLSE5oWNU (Les proporcions de bellesa)

● https://www.youtube.com/watch?v=q_bW2YesZbw (Campanya Dove)

● http://www.elespectador.com/noticias/actualidad/articulo-423100-video-sobre-

belleza-femenina-de-dove-causa-furor-internet (Article campanya “Dove Bocet

Belleza Real”)

● https://www.youtube.com/watch?v=1_EutNyqYus (Campanya “Dove Camera

Shy”)

● http://www.youtube.com/watch?v=hv--XUjj0bw (Canvi radical amb photoshop)

● http://www.youtube.com/watch?v=kl1HlwdgnZU (Canvi radical d’una agència

de publicitat fet per l’empresa Dove)

62