La hora de la verdad para el Corredor del Mediterráneo · Corredor del Mediterrani. El que sí que...

El anuncio de un acuerdo entre España yFrancia para apoyar el Corredor Central através de los Pirineos, conjuntamente con lafalta de claridad demostrada por elGobierno a la hora de apoyar un Corredordel Mediterráneo íntegro han creado ciertopesimismo en los territorios que lo defien-den. La economía de Tarragona saldría muybeneficiada porqué quedaría conectada contoda Europa a través de una red de trans-

porte de mercancías de gran capacidad.Además, el Port de Tarragona podría con-vertirse en una de las puertas de entrada aEuropa de las mercancías que vienen de Asiapor el Mediterráneo. El 19 de octubre, laUnión Europea decidirá que ejes ferrovia-rios futuros entran a formar parte de su redprincipal y, por tanto, cuales tendrán finan-ciación y cuales serán construídos en los pró-ximos años. Págs. 2-3

1a quinzena - Octubre 2011Núm. 133 Any 10 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

La hora de la verdad para elCorredor del Mediterráneo

Dos nuevos viveros deempresa en Tortosa, fruto de la iniciativa pública y privada

Pàg. 23

INFRAESTRUCTURAS

La Cartuja, empresa de sumi-nistros de hostelería de raíces reu-senses y con más de 125 años dehistoria, invirtió 3 millones deeuros en una nave en el Cim elCamp, que destaca por sus 1.000m2 de exposición. El siguientepaso es la showroom en Barce-lona y dejar la central aquí, asegu-ran sus propietarias, pero demomento, operan desde La Ca-nonja para toda España, Andorra,Londres, Berlín y Roma. Pàg. 14

Taked.es Tarragona pretende reactivar elcomercio mediante una red social

La red social Taked.es sepondrá en marcha a media-dos de octubre, una comuni-dad de consumidores creadapor dos empresas locales quepermitirá que los consumido-res ganen dinero y revitalizarasí el comercio. ¿La fórmula?la de siempre: comprar yrecomendar, pero con unaplataforma online de pormedio. Pàg. 8

La CartujaLa empresa, ubicada en el Cim elCamp, quiere expandirse a Barcelona

El sector químico de la provínciade Tarragona consolida su recupe-ración y vuelve a los volúmenes denegocio anteriores a la crisis.Según los datos de la AsociaciónEmpresarial Química deTarragona, las exportaciones son elfactor clave que explica estos bue-nos resultados. Durante el primersemestre de 2011, las ventas inter-nacionales del clúster crecieron enun 57 por ciento. Pàg. 09

Las exportacionestiran de la química

El sector químico de Tarragona recupera el pulso.

La ambigüedad delGobierno genera dudasentre los defensoresdel Corredor delMediterráneo

Encuentrosempresariales

Artur Mas, Mariano Rajoy y Josep A. Duran i Lleida,cartel de lujo de la X Jornada Gresol

El próximo 21 de octubre, en el Vendrell, ten-drá lugar la X Jornada Gresol, un espacio dereflexión y análisis plenamente consolidadoen nuestra província que vuelve a contar conla participación de destacadas figuras delmundo de la política, la empresa y el conoci-miento.Mas,Rajoy y Duran i Lleida encabezan

un programa en el que la organización estáintentando incorporar también a AlfredoPérez Rubalcaba. Dos mesas de trabajo yvarios coloquios servirán para analizar elmomento económico actual. El título de laJornada de este año es «L’empresari: instru-ment de la reactivació econòmica». Pàgs. 6-7

Indicador de Economía dedi-ca en este número cuatropáginas especiales alVendrell. El muncipio intentadiversificar su economía yformar a sus parados parasuperar la crisis. Págs. 16-19

El Vendrell inverte en formación y empresapara reducir el paro

X.J.

XAVI JURÍO

DANI REVENGA / REUS

Por el eje entre Cádiz y Gironacirculan casi el 60% de las mer-cancías que se mueven enEspaña. Este dato ilustra el prin-cipal argumento para que elEstado Español defienda la con-veniencia del Corredor delMediterráneo. En los últimostiempos, en España, se ha pues-to de relieve el error que suponela construcción de infraestructu-ras allá donde no hay dinamis-mo económico. Ésta es, pues, laestrategia de los territorios y losagentes económicos que defien-den el eje ferroviario mediterrá-neo, que está planteado desdeAlgeciras hasta los países escan-dinavos.

En las últimas semanas se hanmultiplicado las escenificacionesde unidad política y económicapara arropar la candidatura. Laúltima, la FerrmedTranseuropean ClusterConference, que se celebró enBruselas. En ella, los presidentesde las comunidades autónomasque saldrían beneficiadas por suconstrucción dejaron clara supostura unánime, a pesar de lasdiferencias que tradicionalmen-te han distanciado a Catalunya,Valencia y Murcia. La respuestala tendremos el 19 de octubre.La Comisión Europea presenta-rá su propuesta que deberáaprobar el Consejo de Ministroscomunitario. En ese caso, eldocumento entraría en la fasede tramitación parlamentaria,una etapa que podría durar unaño más y en la que no se pue-den descartar más cambios. Dehecho, el lobbie Ferrmed ya haanunciado que si la decisión norespalda el CorredorMediterráneo hasta Algecirascontinuaría con sus acciones depresión.

Las ventajas del proyecto

Según los estudios deFerrmed, la asociación empresa-rial europea que desde 2004defiende el Corredor delMediterráneo, esta opción es laque tiene un período de ejecu-ción más rápido y la que permi-te ahorrar más energía. El costetotal del proyecto dentro de

España rondaría los 30.000millones de euros. Una vez enfuncionamiento, tendría unimpacto de un 1% positivo sobreel PIB español, y una rentabili-dad interna de un 11%. Un estu-dio de la Univerdad de Amberesdel año 2008, el Multi-portGateway Regions, refleja que laregión portuaria Barcelona -Tarragona - Valencia ha pasadode ser la sexta más importantede Europa a la cuarta posición.El mismo estudio apunta que,con mejores conexiones, podríadesbancar a alguna de las tresgrandes (Holanda - Bélgica,Hamburgo - Bremen yLondres).

El Mediterráneo en juego

Más allá de mejorar las comu-nicaciones y los flujos comercia-les entre los territorios por losque pasaría esta infraestructuraferroviaria, la gran oportunidadque supondría su construcciónestá en el Mediterráneo, que seha consolidado como un maremergente en los últimos años.Lo demuestran las cifras de tráfi-co de contenedores marítimos:actualmente, por elMediterráneo, transitan 20millones de TEUs al año, cuatroveces más que en el Atlántico.

La existencia de una líneaferroviaria paralela a la costaconectada con el centro deEuropa provocaría un enormemagnetismo sobre las mercancí-as que, provenientes de Asia, cir-culan por el Mediterráneo.Actualmente, los barcos que vie-nen de China y otros países acce-den al Mediterráneo a través delcanal de Suez y se ven obligadosa rodear la Península Ibéricahasta llegar al norte de Europapara descargar en puertos comoRótterdam o Hamburgo, quetienen unas buenas infraestruc-turas para distribuir los produc-tos por todo el continente. Esterodeo, no obstante, supone unainversión de tiempo suplemen-taria de tres días.

Con el Corredor delMediterráneo, puertos como elde Tarragona, el de Barcelona oel de Valencia serían las puertasde entrada a Europa idealespara las mercancías asiáticas. Untráfico que dejaría grandesbeneficios en estas zonas, ya quepor él circularían los flujoscomerciales entre el centro deEuropa y tres de las macro regio-nes más pobladas del mundo:China, Japón y países del sur-esteasiático (2.000 millones de per-sonas), el subcontinente indio(1.700 millones de personas) y elnorte de África (800 millones depersonas).

1a quinzena - Octubre 02 2011

INFORME

Infraestructures

Recta final para el Corredor del MediterráneoLa UE definirá este mes el Core Network, la red prioritaria de lineas ferroviarias de mercancías

El 19 de octubre, la UniónEuropea decidirá cuales son lasinfraestructuras ferroviarias queserán uuna prioridad en los próxi-mos años. Es el momento de laverdad para el Corredor delMediterráneo, uuna línea conside-rada básica para el desarrolloeconómico y la competitivadad deestas regiones.

Una cumbre en París entre el ministro deFomento, José Blanco, y su homólogo francés,Thierry Mariani, disparó todas las alarmas enlos sectores que defienden el Corredor delMediterráneo. El comunicado oficial que sur-gió de este encuentro manifestaba el apoyo delos dos gobiernos a la inclusión de la TravesíaCentral de los Pirineos, es decir, la alternativaal Corredor Mediterráneo que transcurre porel centro de la península, en el documento deredes transeuropeas prioritarias. El mismocomunicado ignoraba por completo elCorredor del Mediterráneo.

Este posicionamiento sentó como un jarrode agua fría sobre todos los sectores quedefienden la opción mediterránea. A fecha delcierre de esta edición del Indicador de

Economía no se había producido un desmen-tido oficial del ministro José Blanco sobre unasupuesta preferencia del Corredor Centralsobre el Mediterráneo. Diversos voces, no obs-tante, como el conseller de Territori iSostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder,o la de su predecesor, el socialista JoaquimNadal, aclararon que el apoyo a ambos corre-dores es compatible.

La opinión de los estados es fundamentaltanto para la toma de decisiones de la UniónEuropea como para la financiación de los pro-yectos, puesto que la UE aportará entre un 10y un 30 por ciento del dinero necesario para sumaterialización. El resto, deberán afrontarlolos estados por los que transcurran las líneasferroviarias.

El Gobierno enciende las alarmas pactandocon Francia el apoyo al Corredor Central

En las últimas semanas han proliferado los actos en defensa del Corredor del Mediterráneo. CEDIDA

Un eje dinámico La franja que recorreel Corredor del Mediterráneoes la que concentra más actividadeconómica de Euuropa. Parte deEstocolmo hasta Coblenza,donde se subdvide en dosramales. El Oeste, quetranscurrre a través delos valles del Rin y elRódano hasta Marsellay desde ahí por el arcomediterráneeo hasta Algeciras.El ramal Este llega a Basel yBerna y cruza los AlpesSuizos hasta Milán,Turrín y Génova.

- A poques setmanes vista, comestan les opcions del Corredordel Mediterrani?

Sóc optimista, però relativa-ment. El govern espanyol no hafet els deures. Encara no haenviat cap documentació oficialgarantint que farà les inversionsdel sector sud del Corredor. Finsal País Valencià, no crec que hihagi problema. Però més avall,ja en parlarem… El tram fins aAlgesires està més complicat.- Són possibles opcions mixtes otraçats diferents al que plantejaFerrmed?

Hi ha la possibilitat de desviarla línia des d'Almeria fins aGranada i Antequera. Seria unalínia que faria més volta i tindriarampes molt pronunciades.També hi ha una problemàticaal sud del País Valencià, la con-nexió d'Almansa per arribar aMúrcia, que provocaria unavolta de 150 quilòmetres. Enresum, fins a Cartagena semblaque està assegurat perquè és unport important, i després s'arri-baria a Algesires fent aquestavolta per l'interior. Aquestaalternativa no l'acceptem. Anantper la costa hi ha un continud'activitat econòmica i el camí ésmés curt. Des d'Algesires fins aFrankfurt hi ha 400 quilòmetresmenys anant per la costa que pelcentre de la Península. - Això descarta les altres alterna-tives: el Corredor Central il'Atlàntic?

No. El Corredor Central il'Atlàntic entraran. Ni Portugalni Madrid es poden quedar des-penjats d'Europa. Aquestesopcions són compatibles amb elCorredor del Mediterrani. Elque sí que és descartable és latravessia central dels Pirineus,perquè no és justificable econò-micament. La connexió entre

Madrid i Saragossa hauria decontinuar cap a Tarragona i d'a-quí a la frontera francesa. - A què atribueix l'ambigüitat delGovern Central?

La sensació és que elCorredor del Mediterrani fapor, perquè suposa un atac al'estructura radial de l'Estat.Sembla que li posin entrebancs.És la cançó de sempre.- A la Unió Europea manen elsEstats, però la pressió dels mer-cats en favor del Corredor delMediterrani pot fer-hi algunacosa?

A nosaltres ja se'ns va dir cla-rament que com a lobby éremmolt potents, però que havíemde convèncer el Govern deMadrid. Però no hi hagut mane-ra. Això només passa a l'Estatespanyol. Els altres ho tenenclar. A França defensen l'eixFerrmed, i això que no passa perParís.- Sí que han aconseguit, no obs-tant això, un important frontcomú a la zona del Mediterrani,tant en l’àmbit empresarial compolític, amb la unió de comuni-tats autònomes poc predisposa-des a col·laborar com Catalunya,València, Múrcia i Balears com amàxim exponent?

És molt positiu. Ens ha fallatAndalusia, que no va enviar elseu president a l'últim acte deBrussel·les, sinó el directorgeneral de Ports i Transports.- Governa el mateix partit que aMadrid…

Evidentment s'ha de llegir en

clau política. La Juntad'Andalusia aposta pel CorredorCentral, que és el que volien desde Madrid. Així es trenca la uni-tat al Mediterrani. El Portd'Algesires formava part deFerrmed i, de mica en mica, hanfet que en surti per pressionspolítiques. Màlaga havia de serreconegut com a nòdul, perquèla seva aglomeració urbana témés d'un milió d'habitants, peròl'INE va enviar a la UnióEuropea que només en tenia700.000, d’habitants. Com queMàlaga no té un milió d'habi-tants, no cal fer la línia per la

costa. L'alcalde de Málaga ho vadenunciar i va fer una cartadenunciant-ho a la UE, peròtenen un dilema perquè quimana és l'Estat. Tot plegat, ésmolt greu; de vergonya. - Què es perdria si, tal com apun-ta, el Corredor del Mediterraninomés arriba fins a Cartagena?

Els fluxos comercials amb elnord d'Àfrica, que en els pro-pers anys seran molt importantsperquè molta indústria europeas'hi traslladarà. Llavors, passa-rien pel centre. En tot cas, sifinalment és així, continuaremlluitant durant tot l'any quedurarà la tramitació alParlament Europeu.- Sí que es podrien atreure, però,les mercaderies asiàtiques quepassen per la Mediterrània endirecció al centre d'Europa…

És evident que els ports cata-lans i el de València són els mésadequats per ser la porta d'en-trada a Europa d'aquestes mer-caderies. Però també cal teniren compte que el 96% de lesmercaderies a Espanya van percarretera, incomplint els estàn-dards europeus que demanenun 50 - 50 entre carretera i ferro-carril. El 58,8% del tràfic aEspanya es troba en l'eix Cadis -Girona. És obvi que, si no hi hauna alternativa ferroviària enaquesta franja, no s'aconseguiràarribar al que marca la UnióEuropea.

Octubre - 1a quinzena 032011

INFORME

Infraestructures

CEDIDAAmorós veu difícil que el Corredor del Mediterrani s’aprovi sencer.

Ferrmed es va constituir coma un lobby multisectorial formatper més de 150 associacionsempresarials el 5 d’agost de2004, a Brussel·les. El seuobjectiu fundacional va seraconseguir la creació d’un eixferroviari que unís els païsosescandinaus amb el portd’Algesires per l’eix Mediterrani,connectant els ports i aeroportsi les principals àrees d’activitateconòmica que hi ha en aques-ta franja per millorar la sevacompetitivitat i afavorir el seucreixement econòmic.

Ferrmed, 7 anysdefensant el

Corredordel Mediterrani

‘El Corredor del Mediterrani fa porperquè amenaça l’Espanya radial’

Joan AmorósSecretari General de Ferrmed

DANI REVENGA / BARCELONA

Joan Amorós continua la sevaguerra contrarellotge i, segura-ment, contra les dinàmiques,fins i toot, contra les més difícilsd’alterar: les que fan que lesdecisions de la Unió Europeaestiguin deteerminades pelsdesignis dels Estats membres,per exemple. O les que conce-ben que l’Estat espanyol hha decontinuar tenint una estructuraradial quant a infraestructures ifluxos econòmics.

‘El Govern Centralencara no s’ha posicionat a favordel corredor fins aAlgessires’

1a quinzena - Octubre04 2011

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGACoordinació: RAQUEL PALOMARESRedacció: ANNA POLO, XAVIER SOLÉ, NOEMÍ POLLS, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: MÒNICA LÓPEZ

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i [email protected]@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:[email protected]. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX:INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

El comunicado del Ministerio de Fomento dondese certifica el acuerdo entre España y Francia paraimpulsar el apoyo de los dos estados a la TravesíaCentral de los Pirineos, obviando el Corredor delMediterráneo, no puede ser el reflejo de una inten-ción oculta del Gobierno. Es, seguro, un error de unfuncionario. O de una política de comunicación(alguna hay) que no calcula bien las sensibilidadesque se pueden herir ante determinados anuncios.Es imposible que se esté cociendo una nueva apues-ta (poco) estratégica del centralismo. Con los tiem-pos que corren, un gobierno no puede tener la mio-pía de no invertir el dinero público destinado ainfraestructuras allá donde la relación coste-benefi-cio es más favorable. No puede ser, son fantasmasdel pasado.

El primer tren de alta velocidad de pasajeros quese construyó en España fue el Madrid - Sevilla,obviando que el gran flujo de actividad económicaentre ciudades dentro de nuestras fronteras era elque se producía entre Madrid y Barcelona. El errorse corrigió con los años (no pocos, por cierto). Lasapuestas por infraestructuras que unen zonas dondeno hay nada con otros a donde no va nadie se hanrepetido en los últimos años. Algunas de estas pési-mas interpretaciones del "café para todos, versióninfraestructuras" han aflorado recientemente condatos escandalosos, como el AVE de Badajoz quecontaba con siete pasajeros al día. Pero todo eso, yaforma parte del pasado, aunque sea reciente. Lavisión radial de España está más que superada, y enel actual contexto en que el diner público escasea,

todo el mundo tiene claro, que los pocos fondosdiponibles deben ir donde tengan más posibilidadesde generar riqueza. Esto lo saben, más que nadie, losestadistas, porque de ello depende el futuro del esta-do que administran. Las locomotoras deben tenervías para tirar de todo el convoy. Y lo saben losgobernantes, especialmente los que predican unaEspaña plural, que ha dejado atrás viejos jacobinis-mos. Todo eso no puede estar pasando ahora, sonfantasmas del pasado.

El Corredor del Mediterráneo constituye unaoportunidad. Para las áreas litorales que atravesaría,evidentemente, pero también para la recuperacióneconómica de un Estado con pocas alternativas ymuchas dudas. Además, es la opción que quieren losmercados. Y no son tiempos como para dudar de sus

apreciaciones. El presiden-te de la Generalitat hablóde «suicidio» del Estadoespañol si la apuesta enfavor del Corredor delMediterráneo no era

firme, como la que han hecho Catalunya, Valencia yMurcia, comunidades tradicionalmente divididaspor cuestiones políticas (entre otras). El Gobiernoha mantenido una postura, como mínimo, ambigua.El reciente posicionamiento en favor de la más caray menos rentable travesía transpirenaica no ayuda aser optimistas. No son incompatibles, pero se hacedifícil pensar que Europa pueda priorizar en los pró-ximos años dos grandes ejes tan cercanos.

En los años 60, Franco pidió dinero al BancoMundial para construir autopistas en España. Y se lodieron, pero sólo con la condición de que fuese unaautopista paralela al Mediterráneo que uniese zonaseconómicamente dinámicas. Tenemos la AP-7 por-que era una cuestión de rentabilidad. Como ahora.Pero eso, son fantasmas del pasado.

El Corredor del Mediterráneo constituye una oportunidad. Paralas áreas litorales que atravesaría, pero también para larecuperación económica de un Estado con pocas alternativas.

Fantasmas Un tren que no podem perdre

58,8 %És l’activitat el percentatge del transport de mercaderiesdins l’Estat espanyol que circula per la franja Cadis -Girona, que és per on passaria el Corredor delMediterrani. Un percentatge que s’ha convertir en argu-ment per demanar-ne la seva priorització.

La dada

Abans, els carrilets de viaestreta s'aturaven a totes lesestacions. Els trens moderns,no. No sols circulen a mésvelocitat, sinó que estan inte-grats en un sistema més ampliformat per les estacions i elshubs logístics. Per això, ésmolt important que aquest, elCorredor del Mediterrani, nopassi de llarg i que connectiamb el Port de Tarragona,deixant-lo sense un futur pro-metedor. Seria un error quemalbarataria la pretensió deconvertir-lo en un corredorde mercaderies europeu.

Si volem articular una xarxalogística integral hem d'assu-mir que la pedra angular estàsituada a Tarragona. Els siste-mes de mercaderies són mul-timodals: els operadors trans-porten les mercaderies en unacombinació de mitjans forma-da per la carretera, el tren, elvaixell o l'avió que els perme-ten optimitzar la ràtio entre elcost i el temps. Quan destinencàrregues poc pesades en quèel temps és una variable críti-ca, es decanten força pel mitjàaeri, mentre que, quan eltemps no assoleix una dimen-

sió tan crítica, tenen una varie-tat de mitjans per escollir. Enaquest context, les economiesde gamma que generen elspunts que gaudeixen d'unavarietat de mitjans i de conne-xions tenen un avantatge. Iaquí és on radica el punt fortde Tarragona, ja que concen-tra, en un espai reduït, tots elsmitjans -solament cal integrar-los en xarxa -, i és el nus equi-distant de les plataformeslogístiques de la Mediterrània:la de Saragossa, la del Port deValència i la de Barcelona.

Tal vegada, Tarragona noserà el major hub logístic delsud d'Europa. Però, si es pre-tén construir un gran eixintermodal que ens connectiamb Europa, és imprescindi-ble tenir present la localitzacióestratègica d'aquesta zona.Seria una llàstima no apren-dre de la història, si volemconstruir el futur.

´

Catedràtic d’Economia Aplicada URV

052011

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

Aquest reconegut celler delVendrell elabora set vins dife-rents segons la seva varietat,Chardonnay, Cabernet Sauvig-non, Cabernet Franc, Xarel·lo,Merlot-Syrah, Cabernet Sauvig-non Rosé i, l'estrella, el Trajanus.Té tres vinagres, el ForvmCabernet Sauvignon, el ForvmChardonnay i el Flàvivs. Aradoncs, sembla que la família crei-xerà. Durant el mes d'octubre,Avgvstvs Forvm avaluarà l’accep-tació del nou Forvm Merlot en elmercat suís «perquè es tractad'un mercat aïllat, d'un públicmolt exigent i amb el qual tenimnegoci des de ja fa anys», explicaAlbert Roca. «Si la primeracomanda funciona i les reac-cions són bones, el tirarem enda-vant», remarca. Una altra de lesseves novetats de cara als propersmesos és que el celler està inves-tigant poder dur a terme unareducció de vinagre, perquè ja fatemps que hi ha demanda, peròcal valorar-ho bé, ja que «els cos-tos de producció són elevats enfer-ho de manera artesanal»,explica Roca. La reducció estariadirigida al consum domèstic jaque els cuiners professionals sela fan al seu gust i, en canvi, elconsumidor final desconeix comfer-la o compra la reduccióindustrial, que conté molts addi-tius», destaca.

Avgvstvs Forvm és un cellertotalment familiar, l'Albert Rocan'és el gerent i director comer-cial; el seu germà bessó, l'OriolRoca, es dedica a l'agricultura, iel seu cosí, l'Enric Roca, és l'enò-leg. Set persones es dediquen alcultiu de la vinya, i a l’elaboraciói comercialització tant de vinscom de vinagre.

Inicialment, el seu mercat vaser Catalunya i la resta

d'Espanya; després va passar aexportar-ne el 50 per cent i, enl'actualitat i des de fa uns vuitanys, exporta el 70 per cent delsseus productes tant de vins comde vinagres. Uns vinagres quemai no estaven dins del pla del'empresa, sinó que vancomençar a fer-ne per al consumpropi.

La producció anual d'AvgvstvsForvm és d'entre 100.000 i120.000 ampolles en vins i200.000 en vinagre. «Cada anycreixem, però a poc a poc, demanera sostinguda», destacaAlbert Roca. El celler exporta apaïsos de tot el món, però desta-quen Austràlia i Nova Zelanda,

Anglaterra, Bèlgica, Holanda,Suïssa, Luxemburg, els païsosescandinaus i els Estats Units.Del producte que no s'exporta,un 85 per cent es queda aCatalunya.

Tot i que ara els coneixen mésper vendre vinagre que no pascom vi, Roca reconeix que «alprincipi, resultava xocant comun celler podia vendre vinagre».I és que abans, parlar d'un pro-ducte gourmet també era dife-rent d'ara, «a dia d'avui el con-cepte ha canviat: fem un raïm dequalitat, elaborem un vi de qua-litat i amb una part d'aquest vi dequalitat en fem un vinagre,també de qualitat», remarca.S'elabora amb un sistema desoleres, un procés en el qualintervenen les barriques i es faun acetificació natural del vi queel converteix en vinagre al capdels anys. Per arribar a ser vina-gre, el Forvm Chardonnay neces-sita un mínim de tres anys; el

vinagre blanc CabernetSauvignon, vuit; i el Flavivs, 16.

La introducció inicial del vina-gre al mercat va costar molt,però, de sobte, «vam començar arebre crítiques molt positives decuiners i es van començar apublicar receptes en revistesnacionals de gran abast que par-laven del vinagre Forvm». Així,l'han anomenat alguna vegada,Carme Ruscalleda, Ferran Adriào Sergi Arola.

La darrera línia de negocid'Avgvstvs Forvm que s’estàpotenciant molt en els darrers

anys és l'enoturisme perquè, perAlbert Roca, «és important per alfutur formar bé la gent. Commés sàpiga la gent sobre vins ivinagres més s'acostaran a aques-ta cultura». El celler disposad’una àmplia sala, que pot alber-gar 120 persones, té vistes al mari quasi toca a les vinyes. L'anypassat hi van passar 3.200 perso-nes. Roca té clar que «l'objectiués donar formació o realitzarqualsevol acte relacionat amb elvi i que la gent s'ho passi bé».Així, s'hi han fet tasts i visites pera parelles, presentacions d'em-presa acompanyades d’un tast devins i vinagres o una visita alceller.

De cara als propers mesos,Avgvstvs Forvm s’aboca de ple ales xarxes socials i realitza unaimportant inversió en una novapàgina web.

Avgvstvs Forvmincrementarà laseva gamma ambel vinagre MerlotEl celler, ubicat al Vendrell, tambéestà estudiant fer una reducció de vinagre per al consumidor final

Albert Roca és un joveemprenedor que, amb 32 anys,dirigeix l'empresa familiarAvgvstvs Forvm. Diplomat enCiències Empresarials, es vadedicar a tasques comercials anivell nacional i, des de fa vuitanys, es dedica a l'exportaciódes de l'empresa familiar. Desde petit ha viscut el camp i lavinya i reconeix que, en ser unaempresa d'estructura reduïda, sino es troba dalt d'un avió elveurem treballant a la vinya.Recomana unes anxoves ambun bon oli d'oliva i unes gotesde Forvm Cabernet.

PERFIL PROPI

Avgvstvs Forvm va començar la seva història el 1983 quan,en les 10 hectàrees de la finca del Vendreell, hi van començara elaborar vins. Com explica Albert Roca, director gerent delceller, l'aventuraa del vinagre va venir quasi com un accident:van començar a fer vinagre per al seu propi ús i per alls seusamics cuiners i, en veure que gaudia de tan bona accepta-ció, van decidir de comercialitzar--lo. Ara el vinagre ja és con-siderat el producte estrella del celler, ha estat utilitzat en lescuiines més prestigioses del nostre país i ha format part deplats i postres de l'àpat de la cerimònia ddels Premis Nobeldurant 12 anys.

ANNA POLO / EL VENDRELL

Any de fundació: 1983Treballadors: 7Seu: El VendrellProducció:

100.000 ampolles de vi i

200.000 ampolles de vinagre anualsActivitat: ViticultoraFacturació: 1 milió d’eurosInversió: 400.000 euros

FITXA TÈCNICA

‘Els nostres vinagresmai emmascaren elsabor propi del plat’

El secret de l’èxit

Consolidació del nouvinagre Merlot com aproducte ‘gourmet’

El repte

‘Cultivar un bon raïm,i elaborar uns bonsvins ens ha permèsarribar a fer un bon

vinagre’

El salt

Octubre - 1a quinzena

El president de la Generalitatde Catalunya, el MoltHonorable Artur Mas, el candi-dat del Partit Popular a les pro-peres Eleccions Generals,Mariano Rajoy, i el deConvergència i Unió, JosepAntoni Duran i Lleida, seranels principals reclams de la XJornada Gresol, que se cele-brarà al Vendrell el properdivendres 21 d'octubre, sota eltítol «L'empresari: instrumentde la reactivació econòmica».A data de tancament d’aquestnúmero de l’Indicador deEconomia, l’organització treba-llava encara amb la possibilitatque el candidat del PSOE,Alfredo Pérez Rubalcaba, oCarme Chacón participessintambé en la trobada, amb l’ob-

jectiu d’enriquir més el diàlegentre els empresaris assistents ila classe política.

La X Jornada Gresol es vapresentar en una roda depremsa celebrada al'Ajuntament del Vendrell,amb la participació de BenetJané, alcalde del Vendrell;Martí Carnicer, primer tinent

d'alcalde del Vendrell; i JordiJust, patró de la FundacióGresol i responsable de l'orga-nització de la Jornada. Tindràdos escenaris: l’Auditori PauCasals al matí i el Pavelló SantaMaria del Mar de Coma-ruga apartir de l’hora de dinar.L’organització ha previst unservei d’autobús des deTarragona i Reus per poder-hiassistir.

La Jornada Gresol arriba aaquesta desena edició plena-ment consolidada. En elsúltims 10 anys ha esdevingut unpunt de trobada anual entre elsempresaris de la demarcació deTarragona i destacades figuresdel teixit productiu, la política iel coneixement per analitzar lasituació econòmica.

Mas, Rajoy i Duran i Lleida, principalsreclams de la X Jornada Gresol

El Vendrell n’acollirà l’edició 2011, que podria comptar també amb la participació de Rubalcaba

XAVI JURÍOBenet Jané, Martí Carnicer i Jordi Just durant la presentació de la X Jornada Gresol.

Amb un cartell de luxe, la JornadaGresol tornarà a ser el properdivendres 21 d’octubre un refe-reent a l’hora d’analitzar elmoment econòmic actual. El pro-grama preveu dues taules de tre-ball: laa primera, sobre els factorsde competitivitat de l’empresa,amb la participació de destacatsdirectiius, i la segona sobre elsdrets i deures laborals en temps

de crisi, amb diàleg obert entrepatronalls i sindicats i la interme-diació de la Generalitat. El títol dela X Jornada Gresol és tota unadeeclaració d’intencions. El lema«L’empresari: instrument de lareactivació econòmica» pretén cri-darr l’atenció sobre el paper fona-mental que els empresaris hande jugar per reactivar el bon fun-cioonament econòmic.

La Jornada 2011reivindicarà el rolclau de l’empresarien la recuperació del dinamisme econòmic


ACTUALITAT

Trobades empresarials

REDACCIÓ /EL VENDRELL

El Comitè Organitzador va pre-sentar la X Jornada Gresoldavant dels representants delteixit empresarial del Vendrell.L’Eina Empresarial, l’ens quevetlla pel desenvolupamenteconòmic del municipi, va assu-mir l’organització de l’esdeveni-ment. Una vintena d’empresarisvan participar en aquesta pre-sentació que va palesar l’interèsque la Jornada està suscitant almunicipi. Tant l’Ajuntament delVendrell com els empresarislocals confien que la JornadaGresol aportarà el seu gra desorra en la dinamització de lessinergies empresarials a la zona.

Implicació delsempresaris locals


ACTUALITAT

Trobades empresarials

Mena reivindica la figura de l'empresari en un col·loqui de laFundació Gresol. Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa iOcupació de la Generalitat, va fer una crida a posar en valor lafigura de l'empresari com a element clau per aconseguir la recu-peració econòmica. Mena va ser el convidat d'un sopar-col·loquiorganitzat per la Fundació Gresol a Tarragona. El conseller vaexplicar el seu ideari polític per aquesta legislatura, que té com aeixos principals la millora de la competitivitat de les empresescatalanes, la formació dels treballadors, la potenciació de la inno-vació i les exportacions i la simplificació dels tràmits administra-tius que han d’afrontar les empreses. Després de la seva xerrada,el conseller va mantenir un diàleg obert amb els assistents a aques-ta activitat de la Fundació Gresol. DANI REVENGA / TARRAGONA


ACTUALITAT

Comerç

ANNA POLO / TARRAGONA

Es tracta d'una enginyosa isolidària comunitat de consumi-dors online, anomenadataket.es, «la comunitat dels con-sumidors que guanya diners». Iés que, per als que són usuarisde les xarxes socials, podríemdir que aquesta seria un mixentre el Facebook i elFoursquare, amb l'alicient, ésclar, que s'hi poden guanyardiners.

Així, d’una banda, taket.es téun directori de comerços i esta-bliments, que actualment jacompta amb prop de 70 establi-ments només a Tarragona,cadascun dels quals té el seuperfil, amb el seu logotip o foto-grafia i les seves característiques.També hi poden tenir els seusvídeos, les darreres notícies onovetats i les seves promocions.

D’altra banda, la resta delsmembres, els consumidors, for-men una altra xarxa en quèpoden seguir els botiguers, fercomentaris a les seves pàgines itenir amics a qui recomanar laxarxa. A més, dia a dia podranveure els premis econòmics quevan guanyant.

La idea va sorgir per buscaruna solució senzilla, però potenta la crisi econòmica actual,«tenint en compte que els estu-dis dels hàbits de compra ensdeien que el 72% de les com-pres es realitzen perquè algú lesha recomanat», explica PedroGómez, de taket.es.

Només cal entrar a la pàginade taket.es i enregistrar-se gra-

tuïtament, «i ja es pot començara recomanar o invitar els amics ala comunitat. Quan els amicscomprin als comerços de laxarxa, hi ha un premi econòmicdirecte que cobreix fins a cinccercles d'amics», destaca XavierGonzález, de taket.es. Per talque el comerciant sàpiga quipertany a aquesta comunitat,tots els membres tindran una

targeta que els identificarà. A lavegada, els establiments adheritsa la xarxa tindran un distintiu iun display informatiu.

Sense quotes

Taket.es no cobra cap quotafixa mensual als comerciants,però sí que rep del comerciantuna comissió pactada per lescompres que facin els membresde la comunitat al seu negoci.Després, entre el 60% i 70% d'a-questa comissió, es retorna alsconsumidors, en forma de pre-mis econòmics. «Estem con-vençuts de l'èxit de taket.es per-què justament, en aquestes èpo-ques de crisi, els cupons des-compte, sortejos o regals estan

molt bé, però avui dia, el que volla gent són diners». D’altrabanda -continua González- «elscomerciants estan satisfets per-què taket.es els ajudarà a aug-mentar les seves vendes i fidelit-zar clients, sense «rebentar»preus ni haver d'invertir dinersen publicitat».

Una altra de les virtuts d'a-quest sistema és que s’autoali-menta sol, ja que «de la quanti-tat que rebrà el membre al capdel mes, la meitat se li abonaràdirectament al seu comptecorrent, i l'altra meitat s'ingres-sarà al seu «compte taket.es»,que li servirà per pagar alscomerços de la xarxa», explicaGonzález.

Noves adhesions a la xarxa

Aquest «nou model decomerç 3.0» ja compta en la sevacreixent xarxa amb establimentscom Chivite, Òptica Fullana, elsrestaurants Entrecopes oPassadís, Puerimueble, Vanivero Busquets. A més, ja s'estanrebent sol·licituds de comerçosubicats a Reus i a Cambrils.

Les previsions de taket.es sónque, a finals del 2012, la xarxasocial tindrà prop de 350.000membres a Catalunya. I és queper als creadors d'aquestacomunitat, més que una tendèn-cia, aquesta xarxa «serà tot unmoviment, perquè nosaltresredistribuïm la majoria dels nos-tres ingressos als membres de lanostra comunitat directamentamb diners».

De moment, tot i que encarano s'ha fet la seva presentacióoficial, altres municipis catalanscom Terrassa i Barcelona aixícom també de la restad'Espanya, ja han mostrat el seuinterès per promoure taket.es ales seves ciutats.

Taket.es, una nova xarxa social per reactivar el comerç

Una comunitat en què els consumidors guanyen diners per les compres dels seus amics

WEBLa nova xarxa taket.es es presentarà a mitjans d’octubre a Tarragona.

A mitjan aquest mes d'octubre esposarà en marxa a Tarragona i ro-dalies taket.es, una comunitat deeconsumidors amb format de xarxasocial, creada per dues empreseslocals amb l'objectiu de fer guanyyardiners als consumidors i revitalitzarel comerç a les ciutats. Els promo-tors de la idea expliqquen que«només cal fer allò que s'ha fetsempre: comprar i recomanar». Acanvi d'aquesta senzilla reecomana-ció als amics, familiars o com-panys, el membre de la comunitatobté premis econòmics cada mes.

‘Només cal fer allò que s'ha fetsempre: comprar irecomanar’

Del 8 al 16 d'octubre se cele-bra a les instal·lacions deFiraReus al Tecnoparc una no-va edició, la 41a, d'Expro/Reus,sota el lema «Fira Catalana delConsumidor», la primera que secelebra al nou edifici. Es tractad’una de les fires multisectorialsmés importants i més consolida-des de tot Catalunya, amb unasuperfície de més de 35.000metres quadrats i més de 200expositors. Com cada any, s'hipoden trobar tot tipus de pro-ductes: des de vehicles fins amobiliari per a la llar, moda, ocio alimentació, entre d'altres.

I això és el que l’organitzaciópretén potenciar, aquesta «Fira

de Fires», ja que engloba petitesfires de diferents sectors econò-mics i comercials: la Fira de l’Ali-mentació, la Fira de la Llar, lafira de l’Automoció, la Fira delsInfants, la Fira de la Moda i laFira de l’Oci.

La inauguració oficial estaràpresidida pel Conseller d’Em-presa i Ocupació, Francesc Xa-vier Mena, i es durà a terme eldissabte 8 d’octubre a les 12 h, alFoyer Marià Fortuny, ubicat a laprimera planta de l’edifici.

La Fira Expro/Reus comptaràamb tot un seguit d’activitatscomplementàries com ara l’ex-posició Dinòpolis de Terol (undels principals atractius de laFira de l’Oci); el circuit de 4x4 iespai de prova de vehicles;

degustació, venda i tallers d’ali-mentació, etc. Com sempre, la fi-ra comptarà amb un extens pro-grama de presentacions i con-ferències tècniques de temàti-ques diverses organitzades pelsmateixos expositors que es rea-litzaran a les Sales deCongressos.

Però, en aquesta edició, elspetits seran més que protagonis-tes. A la Fira dels Infants hi tro-baran activitats per a tots els gus-tos, espectacles d’entreteniment,tallers i xerrades. També hihaurà un conjunt d'activitatsadreçades als alumnes d'educa-ció infantil i primària.

L’horari serà d’11 a 21 h i elpreu de 2 euros (dies labora-bles) i de 4 euros (dies festius).

Expro/Reus, del 8 al 16 d’octubre,amb més activitats complementàries

R.P. / REUS

El próximo domingo 2 deoctubre Basf abre las puertas desu centro de producción enTarragona para colaboradores,acompañantes y autoridades. Laquímica espera recibir más de1.000 personas durante una jor-nada en la que se podrán hacervisitas guiadas, talleres...

Entre todas las actividades pre-vistas, destaca la iniciativa «KidsLab», que pretende descubrir elmundo de la química a unos 200niños entre 6 y 12 años. Al even-to asistirá el máximo responsablede Basf en Tarragona, ErwinRauhe, y Joan Maria Girona,director del centro de produc-ción de Basf en Tarragona.

Por otro lado, buenas noticiaspara la química, ya que, a media-dos de septiembre, el grupo in-versor internacional Carbon Dis-closure Project (CPD) volvió aincluir a Basf en el Carbon Dis-closure Leadership Index(CDLI) y en el Carbon Perfor-mance Leadership Index (CP-LI). Según CPD, Basf está entrelas empresas que encabezan lacategoría de cambio climático anivel mundial. El CDLI incluye a52 empresas que divulgan susdatos de una manera particular-mente transparente y exhaustiva.Lo que atañe al CPLI, presenta a29 empresas tomando comoreferencia su desempeño ejem-plar en relación con el cambioclimático.

Más de 1.000 personasvisitarán BASF

REDACCIÓN / LA CANONJA

REDACCIÓN / TARRAGONA

Valero explica que el 2010 fueun año «muy bueno» para el sec-tor pero, pese a los buenos resul-tados, vuelve a haber un pequeñoestancamiento durante la segun-da mitad del 2011 a causa de lainestabilidad y la fluctuación delos mercados. El volumen denegocio del sector está en torno alos 53.000 millones de euros.

Valero, que en la presentacióndel informe estuvo acompañadopor autoridades y representantesde las diferentes empresas queforman la AEQT, señaló la impor-tancia de apostar por la interna-cionalización de las empresas y,de acuerdo con las entidades y

administraciones, defendió lasinfraestructuras como elCorredor del Mediterrani y la A-27. El presidente de la AEQTtambién insistió en la necesidadde potenciar el entorno del Portde Tarragona para ubicarlo como«eje clave» dentro de la economíadel territorio. Como ejemplo,Valero aseguró que estará en el

primer nivel de las comunicacio-nes cuando, en un espacio de 8horas, un producto pueda salir deTarragona y llegar a Frankfurt.

La industria química tienecerca de 5.240 trabajadores pro-pios y la crisis les ha hecho perderun 9% de los puestos de trabajo.Entre los países que más recibenproductos del Estado son

Alemania, Italia y Francia. Así mismo, durante el balance

de los datos presentados, se handestacado otras de las accioneshechas por las cerca de 28 empre-sas que forman la AEQT, comopuede ser el incremento de laconciencia de lo que es la quími-ca y qué aporta a la sociedadactual.

Otras de las iniciativas que resal-tó la AEQT fueron las de fomen-tar el interés de la industria quí-mica entre los jóvenes, así comogenerar una base sólida para undesarrollo más creativo de mate-riales sostenibles, fuentes de ali-mentación y energía, además delos avances en materia de medici-na molecular.

Año de la química y 2012

Valero recordó que este 2011,el Año Internacional de laQuímica, es una celebración anivel mundial de los logros de laquímica y su contribución al bie-nestar de la humanidad. Bajo ellema «Química, la nostra vida, elnostre futur» se impulsarán activi-dades interactivas y educativas dealcance universal, mediante opor-tunidades de participación públi-ca a nivel local, regional y nacio-nal.

De cara al futuro, el presidentede la AEQT confirmó que prontohabrá inversiones importantespor parte de las químicas y asegu-ró que, de manera conjunta o conel ACA, se está trabajando parareaprovechar el agua de las depu-radoras del Tarragonès, pero yaestaríamos hablando de media-dos de 2012.


ACTUALITAT

Balanç

La industria química aumenta laexportación en un 57%

El sector esquiva la crisis y se sitúa en cifras de 2006-2007

CEDIDAPresentación del Informe Anual de la AEQT a Tarragona.

El presidente de la AEQT, AntonValero, ha señalado que, pese alactual contexto económico, du-rantte el primer semestre de2010 la industria química au-mentó sus exportaciones en un57% situando al sector en cifrassimilares a las de 2006-2007.Esta afirmación se extrae de losresultados del Inforrme Anual dela AEQT que presentó la Aso-ciación Empresarial Química deTarragona (AEQT) el pasadolunes 26 de septiembre.

REDACCIÓ / REUS

L’alcalde de Reus, CarlesPellicer, i la primera tinentd’alcalde, Alícia Alegret, vanparticipar en el Ple ordinari dela Cambra de Reus el passatdilluns, 26 de setembre.

Aquesta ha estat la primeravegada que els dos màximsrepresentants institucionals dela ciutat visiten la Cambra deReus des que es va constituir elnou consistori resultant de lesúltimes eleccions municipals.

El ple va durar més de dues

hores i, en aquesta trobada, lesdues parts van tenir tempsd’intercanviar impressions so-bre la realitat de la ciutat deReus, sobretot fent èmfasi enl’apartat econòmic.

Els membres de la corpora-ció van traslladar als políticsreusencs les seves inquietudsenvers la dinamització econò-mica de la ciutat i l’activitatempresarial, i també van abor-dar el capítol de les infraes-tructures. Temes recurrents ide gran importància per alfutur de Reus.


ACTUALITAT

Agricultura

La Cambra de Reus, seguintamb la seva política de suport alteixit empresarial, ha posat enfuncionament un nou serveiespecífic de domiciliació d’em-preses, a la seva seu corporativa.Els avantatges són prou atractiusd’entrada: permet l’estalvi de lesdespeses de creació i adequaciód’un domicili social i fiscal parti-cular (com el lloguer, els submi-nistraments -electricitat, llum,aigua, telèfon-, el condiciona-ment de les instal·lacions, com-pra de mobiliari...); i representael 90/95% de la càrrega adminis-trativa.

Aquest servei, anomenat«Cambra Center», s’ha engegatper donar resposta a una necessi-tat que la corporació ha detectaten els últims anys; «cada vegada,

són més les empreses, els profes-sionals liberals i els autònoms quenecessiten una adreça social, fis-cal, comercial o personal perdesenvolupar la seva activitat, ivolem facilitar-los la feina, sobre-tot a l’hora de crear una empresa,ja que no poden fer grans inver-sions», explica Isaac Sanromà,president de la Cambra de Reus.

Això resulta doblement interes-sant quan Tarragona s’ha situatcom l’única demarcació catalanaen què s’ha reduït la creaciód’empreses durant el primersemestre de 2011, amb una cai-guda del 5,4%, segons dades del’Institut Nacional d’Estadística(INE). «El Baix Camp, a més amés, és una de les comarquesamb menys empreses, si ho com-parem amb la CatalunyaCentral», assegura Sanromà.

Cambra Center proposa tres

modalitats de domiciliació peradaptar-se a les diferents necessi-tats de les empreses: DomiciliacióBàsica Office, Business Plus iTotal Premium.

El servei arriba també en unmoment difícil per a les cambres,per l’impacte econòmic de la lleide quotes camerals, que ha fetcanviar les regles del joc. Tot ple-gat «representaria menys del 50-55% dels ingressos, si no féssimres ni acords amb les administra-cions», afirma el president de laCambra de Reus. Per això, lavoluntat de la Cambra és «assu-mir serveis per tal que siguin mésrendibles, sota criteris empresa-rials», afegeix Sanromà.

D’altra banda, la Cambra deReus també va donar a conèixerel nou gerent de la Cambra deReus, Xavier Llucià Sabarich,que substitueix Toni Regalón.

125 anys, nova etapa

Xavier Llucià, diplomat enEmpresarials i Màster en DireccióFinancera per l’Escola d’AltaDirecció i Administració d’Em-preses, arriba a la corporació reu-senca després d’un llarg recorre-gut a l’empresa privada, ocupantdes de fa més de 10 anys llocs deresponsabilitat. Llucià reconeixque comença una «etapa il·lusio-

nant» a la Cambra de Reus, unainstitució que «defensa els inte-ressos generals dels empresaris ique gaudeix d’un pes i un posi-cionament envejable», amb elvalor afegit del 125è aniversari dela corporació i el nou contexteconòmic. «Formar part d’aquestprojecte és tot un plaer i unorgull», explica, i «hi posaré totsels meus coneixements i entusias-me», afirma el nou gerent.

Cambra Center, un nou serveiespecífic de domiciliació

RAQUEL PALOMARES / REUS

XAVI SOLÉ / REUS

El modernista Mas Barrufetubicat a la Riera del Molinet, ala zona del Tecnoparc, serà laseu permanent de l’INC(Consell Internacional delsFruits Secs), que representa lesproduccions d’una gran varie-tat de productes arreu del món.Aquesta nova seu, en paraulesdel seu president, GilesHacking, «és un indicador de laglobalitat». La superfície totalocuparà 4.555,63 metres qua-drats. Aquesta superfície estaràdistribuïda en una zona enjardi-nada denominada Arbore-tum,que ocuparà 2.500 metres qua-drats i allotjarà 12 espècies d’ar-bres de fruits secs i que, en unfutur, es preveu que tambéalbergui un centre d’interpreta-ció dels Fruits Secs. L’edifici

ocuparà 470 metres quadratsdistribuïts en tres plantes desti-nades a oficines, sales de reu-nions i seminaris. Lluís i OlgaTarragó són els arquitectesencarregats de la rehabilitació

d’aquest espai modernista que,en paraules de Lluís Tarragó,«és un símbol del que era elterritori». Tal com assenyala elpresident d’honor de l’INC,Antoni Pont, «l’Ajuntament deReus ha cedit els terrenys per 50anys i, inicialment, al MasBarrufet hi treballaran unes 14persones». Aquesta «apostaestratègica», com l’ha definitCarles Pellicer, alcalde de Reus,suposarà una inversió per partde l’INC de 900.000 euros enles obres que està previst ques’allarguin fins a l’abril 2012.

El Consell Internacional delsFruits Secs s’instal·la a Reus

La inversió de la nova seu serà de 900.000 euros

X.J.Col·locació de la primera pedra de la nova seu permanent de l’INC.

El Consell Internacional delsFruits Secs (International Nutand Dried Fruit Council, INC) haescollit Reus per instal·lar laseva seu mundial permanent.Actualment l’INC té més de 525ssocis en 56 països amb pers-pectives d’arribar als 70, talcom ha assenyalat el seu vice-president,, Pino Calcagni, i repre-senta el 70% del negoci mun-dial. L’Ajuntament ha cedit elsterrenys a l’aassociació per unperíode de 50 anys.

L’edifici ocuparà470 m

2i estarà

ubicat a l’antic Mas Barrufet

XAVI JURÍOIsaac Sanromà i Xavier Llucià, el nou gerent de Cambra Reus.

CEDIDAEls membres de Cambra Reus amb l’alcalde i la tinent d’alcalde.

Pellicer i Alegretvisiten la Cambra

Intercanvi d’impressions al Ple ordinari

Corporació


PUBLICITAT


ACTUALITAT

Promoció econòmica

APRUEBA

INVERTIR 11,8MILLONES EN LA

MEJORA DE LA

EFICIENCIA

ENERGÉTICATransformadora de

Etileno (TDE) invertirá11,8 millones de euros en lamejora de su tecnología deeficiencia energética. Esteproyecto supone incorpo-rar a la instalación la mejortecnología de reacción dis-ponible por los socios,resultando en un incremen-to en la capacidad de laplanta superior al 15% yuna mejora en la calidad delos productos. Tambiéncomportará reduccionessignificativas de los consu-mos de energía eléctrica,vapor y emisiones de CO2,que van asociados al proce-so productivo. La inversión,que tendrá un presupuestode 11,8 millones de euros,de los cuales 1,5 provienendel Instituto para laDiversificación y Ahorro dela Energía (IDAE) gracias alasesoramiento del InstitutCatalà de l'Energia(ICAEN), se pondrá enmarcha durante el veranode 2012.

'LA RUTA DEL

PAISATGE DELS

GENIS', NUEVA

RUTA CULTURAL Y

ARTÍSTICA

Ya está activa una nuevapropuesta que permiteconocer mejor el territorioartístico y cultural deCatalunya a través de losespacios que han marcadoe inspirado la creatividad decuatro genios universales.Ésta es una iniciativa decarácter integrador con elobjetivo de ampliar la ofertaturística del Camp deTarragona y les Terres del'Ebre. Gracias a la colabo-ración de los diferentesmunicipios se podrá visitarReus y conocer la obra deGaudí, el Vendrell para vivirlas sensaciones de PauCasals, y pasear por Hortade Sant Joan y Mont-roigpara adentrar-se en la obrade Picasso y Miró. Con laadquisición de la tarjetagenial por el precio de 9euros, los visitantes puedenconocer los 4 centros y reci-bir un dosier que incluyemapa y sus biografías.

·BREVES·

REDACCIÓ / REUS

L'Ajuntament ha de facilitaral màxim possible l'assenta-ment de les empreses a la ciu-tat. Aquesta és la premissa queinspira totes les mesures con-cretes que estan en l'agendapolítica del consistori per alspropers anys. Segons la màxi-ma responsable de PromocióEconòmica, Alícia Alegret,«hem de reformular el tracta-ment als impulsors d'iniciativesempresarials. Hem d'estar alseu costat i no crear-los proble-mes. Facilitar els tràmits, escol-tar els seus neguits, orientar,cooperar en la recerca de sòl,oferir alternatives, etc. Acon-seguir inversions és generarfeina, que és el que necessitemara».

Aquestes facilitats es concre-taran en diverses noves einesque l'Ajuntament desenvolu-parà durant aquesta legislatura.Pepe Jofré, regidor d'Empresa iOcupació, explica que «crea-rem una finestreta única encomplicitat amb la Cambra deComerç que centralitzi la rela-ció de les empreses amb l'admi-nistració. Aquesta eina ha de

servir per facilitar-los els trà-mits, especialment a aquellesque vulguin instal·lar-se a lanostra ciutat». També es crearàun observatori econòmic que«tindrà tota la informació sobreels fluxos econòmics a la ciutatper posar-la a disposició delsempresaris. Així es podranorientar sobre les millors opor-tunitats a la ciutat, per zones iper sectors», apunta Jofré. Unaaltra novetat serà el defensorde l'empresari, que permetràoferir suport als empresaris entots els problemes que elspuguin sorgir.

Un altre àmbit en què es tre-ballarà per facilitar l'activitat deles empreses i l'arribada denoves és el tributari. SegonsAlegret, «s'han de suprimir iracionalitzar taxes i adequar

impostos per facilitar inver-sions». Jofré explica també que«cal donar suport a les empre-ses locals i, per això, es poten-ciarà la seva contractació des del'Ajuntament». Pel que fa alcomerç, el regidor d'Empresa iOcupació es mostra partidaride fer créixer el calendari d'ac-tivitats a la ciutat gràcies a lacol·laboració entre diverses

àrees i organismes: «Cal que ala ciutat hi passin coses cons-tantment, perquè això millorael flux de visitants i genera mésactivitat comercial».

Diversificació i promoció

Un dels reptes que es plante-ja l'àrea de Promoció Eco-nòmica per a aquesta legislatu-ra és el d'incrementar la diver-sificació econòmica a la ciutat.Jofré explica que «fins ara, enl'àmbit del Tecnoparc, s'haestat treballant, sobretot, enempreses tecnològiques del'àmbit de la salut. En aquestsmoments, hem d'obrir el ven-tall a altres opcions, fins i tot enl'àmbit internacional». Enaquest sentit, s'estan establintsinergies amb diversos territoriscom la regió brasilera de SantaCaterina, una de les més riquesdel país.

Els contactes continuaranamb trobades d'empresaris peravaluar possibles inversionsrecíproques, que es defineixentambé com a objectius marcatsmés pròxims. Alícia Alegretconsidera que «ha de projectarla imatge de Reus en aquellsàmbits geogràfics en què laconnectivitat de la ciutat ésbona, com la vall de l'Ebre i elcentre i el nord d'Espanya.S'han de fer missions empresa-rials en què l'Ajuntamentcol·laborarà amb els empresa-ris locals per atreure inversionssense complexos amb els nos-tres actius, que són el sol, lescomunicacions, el teixit univer-sitari o les complicitats institu-cionals».

Reus impulsa un canvi dràsticen la promoció econòmica

Captació d'inversions i més facilitats a les empreses són els cavalls de batalla

XAVI JURÍOLa recerca d’inversions internacionals és una de les apostes.

La promoció econòmica i la lluitacontra l'atur són dos dels pilarsdel pacte de govern entre CiU i PPa l'Ajuntament de Reus. Peraconseguir resultats en aquestscamps, des del consistori handissenyyat un nou pla d'accionsen aquest camp que planteja uncanvi de concepte de les rela-cions entre l''Ajuntament i lesempreses.

La finestreta únicapemetrà centralitzarels tràmits i l’orientació a lesempreses

El Grup de Treball del'Aeroport, organisme on sónrepresentats diversos agentsdel territori i que vetlla peldesenvolupament de l'Aero-port, treballa a la recerca d'al-ternatives des que Ryanair vaanunciar que tancaria la sevabase permanent de Reus. Peròla inexistència d'una compan-yia similar a l'aerolínia irlande-sa no posa les coses fàcils.

Segons Carles Pellicer, alcal-de de Reus, «no volem quesigui un aeroport estacional i

per això estem treballant amboperadors especialitzats en elsmercats europeus ja consoli-dats, però també en els emer-gents, com ara el rus, pelsbeneficis que ha deixat en elcomerç, així com també d’al-tres mercats d'Orient».

Des de la Cambra de Co-merç de Reus, Isaac Sanromàcoincideix que «els objectiussón el mercat anglès, el centre-europeu, i els països emer-gents».

Dins d'aquests, Sanromàapunta que «no hi ha cap ope-rador rus que operi a Reus, en

canvi sí que n’hi ha a Girona.Hem de treballar aquest con-tingent perquè l’impacte a lazona ha estat molt gran i ésimportant aconseguir que ate-rrin a la zona per aprofitar-losal màxim».

Comitè de rutes

Aquest mes d'octubre estàprevist que comenci a funcio-nar el nou Comitè de Rutes,un organisme que incremen-tarà la participació del territo-ri en les decisions que afectenl'aeroport. Segons Sanromà,«és una fórmula que ha fun-

cionat en altres aeroports comara Màlaga o Alacant».

Pellicer coincideix que elnou ens «pot ser positiu perdecidir quines rutes ens conve-nen més». Tots dos estan d’a-cord també que la competèn-cia de Barcelona i la pocadiferència de les taxes entretots dos aeroports són els prin-cipals problemes de futur.

A començaments d’octubreestà prevista una nova reuniódel Grup de Treball del’Aeroport per tal d’analitzarel futur immediat d’aquestainfraestructura.

L’Aeroport de Reus afronta un hivern incert mentre busca alternatives a Ryanair

DANI REVENGA / REUS


PUBLICITAT

LES NECESSITATS

FORMATIVES DEL

MIDIT A ESTUDI

El Gabinet CERES SL ha pre-sentat els resultats d’un estudiencarregat per la mancomunitatque aplega els municipis deVandellòs, l’Hospitalet de l’In-fant, Tivissa i Pratdip (MIDIT),subvencionat pel Servei d’Ocu-pació de Catalunya i el FonsSocial Europeu, que té com aobjectiu identificar les necessi-tats de formació dels directius ianalitzar les característiques quehan de tenir els cursos de forma-ció per adaptar-se a les necessi-tats de les empreses. D’aquestestudi, amb un total de 225enquestes i 10 entrevistes en pro-funditat, se’n desprèn que unaquarta part de les empreses dis-posen de treballadors més gransde 56 anys i, d’aquestes, un terçté clar que substituirà a aqueststreballadors/es. Els principalsllocs de treball a substituir són elsocupats per directius, que no res-ten aliens a les necessitats demillora. A més, la majoria de lesempreses troba a faltar formacióen els àmbits d’idiomes, conei-xements tècnics i pràctics i en lamillora de les competències per-sonals.

25 EMPRENEDORS

GRECS VISITEN LA

CAMBRA DE

TARRAGONA

La Cambra de Comerç deTarragona ha rebut la visita d’unadelegació de vint-i-cinc emprene-dors grecs membres de la Cambrade Comerç d’Arcàdia i de l’asso-ciació de comerciants d’ArcàdiaPeloponèsia. L’objectiu de la visitaés interessar-se pel model empre-sarial i de desenvolupament tarra-goní, així com també per conèi-xer quin paper juga la Cambra enla dinamització. Aquesta reunióestreny les relacions bilaterals dela Cambra amb mercats exteriors.

REPSOL I LA URVMANTENEN L’ACORD

PER LA CÀTEDRA EN

COMUNICACIÓ

Repsol i la Universitat Rovira iVirgili han renovat l’acord signatl’any 2007 a través del qual s’es-tableix la realització de laCàtedra Internacional URV/-Repsol d’Excel·lència en Comu-nicació dins de les activitatsimpulsades pel Departamentd’Estudis de Comunicació. LaCàtedra té com a missió millorarla qualitat ètica i estètica del món

de la informació i de la produc-ció i difusió de continguts, tenintpresent que la comunicació enl’actualitat comprèn tota l’activi-tat social, política, cultural ieconòmica. Per això, el contin-gut de la càtedra s’articula enactivitats de formació, recerca idivulgació de coneixement.

MAS CARANDELL

OBRE EL NOU CURS

La programació del MasCarandell de Reus prevista per alcurs 2011-12 preveu oferir unes254 opcions de formació en dife-rents formats en 16 àmbits pro-

fessionals i amb una metodolo-gia variada; tant presencial, comsemipresencial i també perInternet. Aquests cursos podenser seguits per més de 4.000alumnes fins al juliol de 2012 i es-tan reconeguts per entitats comel Departament d’Empresa iOcupació, el d’Educació, elMinisteri de Treball i Im-migració, l’Institut d’Estudis dela Salut, la Universitat Oberta deCatalunya i la Universitat Rovirai Virgili. L’oferta formativa delMas Carandell inclou els cursosdels tres organismes que l’inte-gren: la Fundació IMFE MasCarandell, l’Institut Municipalde Formació i Empresa i l’EscolaMarta Mata.

CREIX EN UN

155% A TARRAGONA

EL NOMBRE DE VENDA

D’HABITATGES

Entre abril i juliol d’enguanys’han venut a la província 1.968habitatges, cosa que representaun 33% més que el trimestreanterior en què se’n van vendre1.472, segons les xifres publicadespel Ministeri de Foment.Tarragona s’ha convertit en la ter-cera capital de província en quèmés han augmentat les transac-cions, passant de 103 a 259.

1a Quinzena - Octubre14 2011

TERRITORI

Dietari

RAQUEL PALOMARES / REUS

Satisfacció a Reus pel balançpositiu de la temporada d'estiu(juny, juliol i agost) amb un40% més de visitants al GaudíCentre respecte del mateixperíode de l'any passat (untotal de 31.557) i uns ingressosde 236.867 euros en conceptede venda d'entrades, cosa quepermet l'autofinançament del'equip. El rècord de visitantses va aconseguir durant l'agost,amb 11.210 persones. «Les dades corroboren el po-tencial d'atracció turística de laciutat, un destí obligat i com-plement imprescindible per alturisme de sol i platja», assegu-ra Alícia Alegret, regidora dePromoció Econòmica de l'A-juntament de Reus. El GaudíCentre, la Ruta Modernista i el«shopping» són els tres puntsforts de la capital del BaixCamp, que l'han convertit en«un referent turístic i culturalde la Costa Daurada; no no-més una capital comercial». Com era d'esperar, el turista

rus ha resultat el més nom-brós. De fet, durant la tempo-rada d'estiu, han passat pelGaudí Centre 18.749 russos, laqual cosa suposa un 53% mésque el 2010. S'ha convertit enel client més important. I ensreferim al rus com a client,perquè és un turista que gasta.Alícia Alegret explica ques'han de fet molts esforços perpotenciar-lo i s'ha millorat laseva atenció -no és estranyveure cartells escrits en rus alPallol o en diferents aparadors

de botigues de Reus, perexemple-. També hi ha un noupunt d'informació turística al'estació d'autobusos, perquèels visitants russos arriben a laciutat gràcies a aquest trans-port en un 88%, però de caraal futur «s'haurà de mimar en-cara més el turista rus», assegu-ra Alegret.El perfil dels visitants d'estiusón en un 85% estrangers -unturista que ha augmentat un47%-. Més de la meitat erenrussos (56%), però també en

van venir de francesos (15%),d'holandesos i de britànics, toti que en menor mesura. Elsvisitants espanyols han repre-sentat un 7% i els catalans, un4%.L'equipament ha aconseguituna nota mitjana d'un 9,1 so-bre 10, però el comerç i la res-tauració també han estat d'en-horabona. Les 1.455 enquestesrealitzades posen de manifestque el 60% dels turistes teneninterès per comprar (aquestavoluntat s'accentua fins al 80%en el turista rus). I així és: elsturistes es van gastar uns 69euros de despesa mitjana; encanvi, els russos, 135.

Recomanacions des del sector comercial

Leonor Bartolí, presidenta dela Unió de Botiguers, va ani-mar el consistori a buscar nousturistes a països emergentscom la Xina, i va destacar laimportància que ha tingut laimplantació del tax-free. Amés, va valorar l'esforç dels bo-tiguers per adaptar-se al clientrus. Per la seva banda, JacintPallejà, president del Tomb deReus, va recordar que «és mésdifícil mantenir que emocio-nar» i va recordar que l'atrac-tiu de Reus és de 12 mesos,idea en la qual cal incidir.

Augmenta un 40% el nombre de visitants i hi destaca el client rus

REDACCIÓ / TARRAGONA

El Consell de SeguretatNuclear (CSN) ha elaborat uninforme preliminar sobre l’estatde les centrals nuclears de laUnió Europea (UE) i la seva res-posta davant de casos de terratrè-mols, inundacions, pèrdua d’ali-mentació elèctrica, pèrduad’embornal final de calor i gestiód’accidents severs. Segons esconclou en l’informe, els plante-

jaments i mesures es considerenadequats. En cas de terratrèmol,la resposta prevista continua sentvàlida. Respecte a una possibleinundació, el cas més perillós ésVandellòs II, l’única situada a lacosta, però el CSN considera queels nivells d’inundació previstoscom a base de disseny sóncorrectes. Respecte a la inunda-ció per trencament de preses,s’ha comprovat que resisteixenterratrèmols superiors als

emprats com a base de nivell sís-mic.

Ascó, oberta 10 anys més

Aquest informe favorable delConsell de Seguretat Nuclear haprovocat que el Ministerid’Indústria hagi renovat l’auto-rització d’explotació de la cen-tral nuclear d’Ascó, que expira el2 d’octubre, per un període de10 anys. Així que la central conti-nuarà operativa fins al 2021.

Les centrals d’Ascó i Vandellòssuperen l’examen de la UE

El Gaudí Centre ha tingut un 28%més d'ingressos aquest estiu

X.J.Aquest estiu, els carrers de Reus s’han omplert de turistes russos.

XAVI JURÍOLa Central Nuclear d’Ascó continuarà operativa fins al 2021

El famtrip (viaje de familia-rización) de armadores decruceros americanos queorganiza la Oficina Españolade Turismo en Miami endiferentes destinos turísticosdel litoral mediterráneo havisitado Tarragona.

La visita ha contribuido aque las compañías navierasconozcan de primera manola oferta turística, cultural yde ocio que ofrece la ciudadde Tarragona y el conjuntode la Costa Daurada, asícomo también las instalacio-nes y las facilidades que elPort de Tarragona ofreceactualmente para la recep-ción de cruceros turísticos.

El famtrip, organizado porel Port de Tarragona, elPatronat de Turisme de laDiputació y el Patronat

Municipal de Turisme deTarragona, ha contado conla participación de las navie-ras Silversea, RoyalCaribbean, Crystall Cruises yNorwegian Cruise Line, asícomo una delegación de laOficina Española deTurismo en Miami.

Además de conocer lainfraestructura portuaria dela ciudad, los armadores hanpodido visitar los principalesatractivos turísticos de lacapital y del territorio, entreellos el Monestir de Poblet,la oferta enoturística de laConca de Barberà y compro-bar in situ la idoneidad de laCosta Daurada com destinode cruceros. El Port, laDiputació y el Ayuntamientode Tarragona han mostradosu línea conjunta de actua-ción para convertir Tarrago-na en un referente.


ACTUALITAT

Port de Tarragona



Jordi Jané asumió la urgenciade que el Port se conecte conEuropa a corto plazo: «Todosestamos de acuerdo i así lo apro-bamos en el Congreso de losDiputado. El Corredor delMediterráneo es necesario perolos calendarios son los que son,y Tarragona no puede esperar».Jané argumentó el agravio com-parativo que supone que «elPuerto de Barcelona ya estéconectado con Europa conancho de vía europeo y el deTarragona también tiene queestarlo». Por su parte, el presi-dente de la AutoridadPortuaria, Josep Andreu, ratifi-co que «hacemos una apuestaclara por el tercer raíl paraconectar con el ancho euro-peo». Andreu defendió la con-veniencia de «implantar el ter-cer raíl en la línea que actual-mente ya se está utilizando hastaSant Vicenç de Calders iCastellbisbal».

Desde este punto, las vías con-tinuarían hasta Francia aprove-chando la conexión de la que yadisfruta el Puerto de Barcelona

desde finales del año pasado. En materia de conexiones,

Jané destacó también que esurgente que «la autovía A-27 lle-gue hasta Montblanc comomínimo, para que desde allíenlace con la autopista ya exis-tente hacia el norte de laPenínsula». Jané se comprome-tió a defender la necesidad deimpulsar también este proyectoen Madrid.

Un proyecto asumible

La Autoridad Portuaria deTarragona ya ha completado un

estudio técnico sobre el tercerraíl. En este estudio se detallan losplazos y los costes de esta soluciónque, a pesar de ser provisionalmientras no llega el Corredor delMediterráneo, tendría un amplioperíodo de vigencia por los plazosque se manejan para la construc-ción de esta infraestructura, quese prevé que esté funcionando enel año 2030. La construcción deltercer raíl tendría un coste consi-derado bajo, de unos 150 millo-nes de euros. El plazo de ejecu-ción sería corto, ya que se aseguraque, en un año y medio, podría

estar disponible. El proyecto seríasencillo, porque sólo supondríacrear un raíl más al lado de unavía que ya existe. Esto evitaríaobras complicadas como las pla-nimetrías de terreno o los túneles.Además, se evitaría tener quepasar por una fase de expropia-ciones y la lentitud administrativapropia de estos casos. Actual-mente está ultimando uno de via-bilidad económica, conjuntamen-te con la Conselleria de Territori iSostenibilitat de la Generalitat deCatalunya. La gran apuesta eneste sentido podría ser la colabo-ración público-privada, especial-mente en el actual contexto rece-sivo por lo que se refiere a lasinversiones públicas. Desde elPort están convencidos de que larentabilidad del transporte demercancías puede provocar queempresas privadas se interesen enla construcción de esta infraes-tructura, ya que su gestión puededar beneficios.

Este tercer raíl incrementaríanotablemente la competitividaddel Port de Tarragona en los pró-ximos años. El flujo comercialcon el centro de Europa experi-mentaría un gran impulso.Además, se abrirían grandesoportunidades con las mercancí-as que provienen de Asia y quecirculan por el Mediterráneo, quepodrían ser distribuidas hacia elcentro de Europa desde el Portde Tarragona.

El Port continúa recibiendo apoyos para hacer realidad el tercer raíl ferroviario

El diputado Jordi Jané defenderá la conexión con Europa en el Congreso de los Diputados

CEDIDAEl tráfico de mercancías en el Port saldría muy beneficiado con una salida ferroviaria hacia Europa.

El Port de Tarragona continúa sucampaña para conseguir conven-cer al Ministerio de Fomento dela nnecesidad de construir un ter-cer raíl ferroviario que supongauna conexión comercial conEuropa. Laas dudas sobre elCorredor del Mediterráneo y susplazos hacen más necesaria estaalternativa.

Jordi Jané: ‘El Portde Tarragona nopuede esperar alCorredor delMediterráneo’

CEDIDALos armadores americanos durante su visita a Tarragona.

Tarragona interesa como destino de cruceros en EEUU


ESPECIAL EL VENDRELL

Entrevista

- Quines funcions desenvolupal'Eina?

Tenim dues branques. Un ésestrictament un servei d'ocupa-ció, de borsa de treball. Posemen contacte oferta i demanda iorganitzem cursos de formacióper a les persones en atur. Enaquesta lluita per reduir ladesocupació és molt importantmillorar la qualificació d'aques-tes persones. L'altra línea detreball és l'espai empresarialque incentiva l'activitat econò-mica. No serveix de res formartreballadors si no tenim un tei-xit empresarial dinàmic. - Com es concreta aquestsuport a les empreses?

Bàsicament fem formació pera empresaris, orientada tant alsempresaris que estancomençant com a les empresesmadures que busquen obrirnous mercats. Oferim formacióen un sentit ampli: des decomptabilitat, ofimàtica, gestióde recursos humans, marke-ting, finançament, gestió de lamorositat… Tot pensat perquèels coneixements adquirits espuguin aplicar a la seva activi-tat.- Les noves empreses mereixenuna atenció especial?

Si. Incidim molt en el suporta les persones que volen arren-car un nou projecte: els assesso-rem, els fem un pla d'empresa,de viabilitat, els busquem sub-vencions, ajudes, finança-ment… També els orientemsobre tots els tràmits adminis-tratius que comporta iniciaruna activitat empresarial.Estem treballant amb el con-cepte de finestreta única.L'emprenedor ha de veure unequip de persones que s'ocu-pen del seu cas en els seus ini-cis.- El suport pot ser també unespai físic gràcies al viver d'em-preses. Quines característiquesha de presentar un projecte per

beneficiar-se'n?Nosaltres estem oberts a totes

les iniciatives. Hi ha un comitède selecció que avalua la viabili-tat de cada projecte des d'unpunt de vista tècnic i on tambéparticipa l'Ajuntament. Quanuna empresa és escollida podràestar tres anys al viver. Desprésd'aquest periode, se suposa queha hagut de fer un camí prousòlid com per emancipar-se.Fins ara, pràcticament totes lesempreses que han començat alviver han continuat la seva acti-vitat fora. Per tant, la tasca delviver està fructificant. Tambétenim uns despatxos per domi-ciliar empreses que no tenenuna necessitat permanent d'unespai, però si el poden necessi-

tar puntualment.- La lluita contra l'atur alVendrell és particularment com-plicada per l'elevada quota detreballadors desocupats que tre-ballaven a la construcció finsl'esclat de la bombolla immobi-liària?

El Baix Penedès és, ambdiferència, la comarca catalanaamb una taxa d'atur més alta.Això té una explicació moltsenzilla: el sector de la cons-trucció estava molt sobredi-mensionat aquí. Quan va arri-bar la davallada, molts dels tre-balladors del sector van perdrela seva feina. Ara hem d'aprofi-tar la nostra ubicació per atreu-re altres activitats. A principisd'any que ve inaugurarem un

nou centre comercial deMercadona. Hi ha altresempreses que volen establir-seal nostre municipi perquè ésun lloc estratègic, tant a nivellde grans empreses com de peti-

tes i mitjanes. Nosaltres hemd'estimular que això passi i reci-clar aquestes persones que lacaiguda de la construcció vadeixar a l'atur. - Quins sectors són les sevesprioritats en aquesta recercad'inversions?

Estem oberts. Un dels inte-ressants és la logística. Estem enun lloc estratègic, a prop deBarcelona i Tarragona i de l'au-topista que va cap a Lleida,Saragossa i l'interior de lapenínsula. Està previst que mol-tes empreses del sector vinguina la nostra zona, un fet que ensdonarà molta vida. Una altraoportunitat pot ser el comerçde grans superfícies, que enspermetria reforçar la capitalitatcomercial en el nostre territori.També cal reforçar el turisme.Tenim unes platges fantàsti-

ques, amb un model basat enles segones residències. Hemde mantenir i potenciar aquestturisme familiar, de qualitat iestable. L'altra aposta turísticaés la vinculada al món del vi,d'una banda, i la cultura, del'altre. Tenim la figura interna-cional de Pau Casals que hem

d'explotar més des d'una pers-pectiva turística.- Quins són els actius delVendrell a l'hora d'atreure inver-sions?

Com he dit, el posicionamentgeogràfic és molt bo. Per aquípassen les autopistes, els trensd'alta velocitat… Un altre és elclima. També destaquem queno som una zona massificada,tot i que estem creixentdemogràficament, gràcies a laqualitat de vida. - Fa pocs mesos que es va cons-tituir un govern de coalició alVendrell. Les prioritats de l'e-quip de govern per aquestalegislatura són econòmiques?

Pràcticament podem dir quela única és la lluita contra l'atur.No serà una legislatura degrans inversions en equipa-ments. La inversió serà produc-tiva. Hem d'aprofitar el ques'ha fet en equipaments cultu-rals i de tot tipus. Podem atreu-re congressos, cicles de con-ferències… Hem de mantenirels serveis públics tot i les difi-cultats econòmiques delmoment i invertir els diners enformació i en buscar la manerad'atreure empreses. Una altraprioritat és la lluita contra elfracàs escolar. Tenim unimportant nombre d'alumnesque no tenen el títol d'ESO, iaquest és un requisit mínimque demanen totes les empre-ses. I si això no es compleix,difícilment es podrà trobarfeina per moltes empreses queaconseguim portar. Per aixòtenim un Pla de Barris queinclou accions específiques perreenganxar alumnes que vanabandonar l'escola i fomentarque tornin a les aules.

‘La principal inversió de la legislaturaha de ser la formació dels aturats’

Kenneth MartínezRegidor d’Ocupació i Educació de l’Ajuntament del Vendrell

DANI REVENGA / EL VENDRELL

Kenneth Martínez té el difícilrepte de reduir l’atur. És cons-cient dels pecats comesos enel passat, com l’excessivadependència de la construccióque va disparar la desocupa-ció. Des de l’Eina Emmpresarialporta a terme la seva lluitaamb la formació i el suport ales empreses com a gransargumeents.

‘Hem d’aprofitar laubicació i les connexions delVendrell per atreureinversions’

Per tal que l’Ajuntament aconse-gueixi un creixement econòmic isocial més sostenible al Vendrellcal, segons Kenneth Martínez, feruna aposta decidida per la forma-ció: reglada, contínua i ocupacio-nal. Martínez apunta que «caldonar el màxim suport als centreseducatius de secundària, d'ESO,batxillerat, batxillerat artístic icicles formatius, potenciar l'EscolaUniversitària de la URV a Coma-ruga, ampliant la seva oferta for-mativa actual d'infermeria i educa-ció infantil, i continuar treballanten la formació ocupacional per

millorar l'ocupabilitat de la pobla-ció en edat laboral».

El model que es planteja és eld’una formació àmplia i transver-sal, que inclou també l'EOI delVendrell i l'Escola Municipal deMúsica Pau Casals. SegonsMartínez, «la inversió en capitalhumà ha de ser el valor afegitnecessari per atreure grans inicia-tives, proporcionar els professio-nals adequats i estimular tambél'emprenedoria per construir unaxarxa densa de petites i mitjanesempreses, creatives, innovadoresi competitives».

L’educació i la formació, les claus

‘És important quel’emprenedor vegiun equip d’expertsque li dona suporten els seus inicis’

XAVI JURÍOSignatura del conveni de participació.

REDACCIÓ / EL VENDRELL

El Vendrell és un municipigeogràficament privilegiat.Equidistant entre els dos prin-cipals pols d'activitat econòmi-ca a Catalunya, Barcelona iTarragona, està ubicat al migde la principal via de comuni-cació nord-sud. Això fa quepel seu terme municipal pas-sin les principals carreteres iautopistes del país i que esti-gui enmig d’un nus ferroviariIgualment, es troba molt aprop de la intersecció ambl'AP-2, que uneix el litoralcatalà amb l'interior de lapenínsula.Tot plegat, és un dels princi-pals atractius que s'intentaaprofitar per atreure novesinversions al municipi. SegonsKenneth Martínez, regidord'Educació i Ocupació delVendrell, «és lògic que a lanostra zona estigui planificadala creació d'un CIM com elLogis Penedès, que ha degenerar moltes sinèrgies perafavorir la ubicació de gransempreses».

Creixement demogràficUn factor que també vol apro-fitar el Vendrell per la sevadinamització econòmica és elseu creixement demogràfic.Des de l'any 2000, el nombred'habitants s'ha incrementaten un 64% arribant als 37.000que hi ha actualment. Elsactius que, malgrat la crisi,continuen provocant aquestcreixement són l'esmentadaubicació i les bones comunica-cions, el diferencial dels preusdels habitatges amb Barcelonai la corona metropolitana, i unentorn que combina les plat-ges de Sant Salvador, Coma-

ruga i el Francàs amb un inte-rior rural dedicat a la vinya.Tot plegat, segons Martínez,«fa del Vendrell un municipion es pot gaudir d'una elevadaqualitat de vida, però quetambé explica el boom immo-biliari que vam viure fa unsanys, que va sobredimensionarel sector de la construcció ique ens ha deixat una altataxa d'atur a tota la comarca».Martínez considera que aratoca «aprofitar les possibilitats

de la vila per impulsar unanova fase de creixementeconòmic, aquest cop més sos-tenible». Un impuls que ha depotenciar el rol del Vendrell«com un pol de referència enel litoral català».

Turisme, comerç i projeccióUn dels sectors que des del'Ajuntament consideren claupel dinamisme econòmic delVendrell en els propers anysés el turisme. El consistori vol

ampliar un model basat en elturisme familiar i de qualitatal voltant de les seves platges.Per aquest objectiu, és fona-mental la figura de Pau Casals.En aquest sentit, cada estiu secelebra un cicle internacionalde música a Sant Salvador queserveix de reclam per atreuremés visitants. Un altre àmbitturístic és el turisme de salut,al voltant de les instal·lacionstermals que aprofiten lessurgències terapèutiques d'ai-gües de Coma-ruga. Un altre àmbit que es volreforçar per complementar elproducte turiístic local és lagastronomia i l'enoturisme,promocionant plats com elxató i els vins i caves de la D.O.Penedès que dóna el xarel·lo.L'activitat cultural també potser un atractiu turístic, amb

les diades castelleres i les cer-caviles de foc com a màximsexponents. A més, lesinstal·lacions hoteleres i elsequipaments culturals ambque compta el municipi tambésón, segons KennethMartínez, «una oportunitatper organitzar activitats queens permetin promocionar elmunicipi i els seus atractius,com és el cas de la X JornadaGresol que acollirem el pro-per 21 d'octubre». La projec-ció exterior seria un estímulpel comerç. El model de futuren què es treballa vol combi-nar l'oferta de botigues espe-cialitzades, franquícies i esta-bliments d'hostaleria del nucliantic amb grans superfícies ala zona d'influència dels eixosde comunicació que travessenel terme municipal.



Política econòmica

El Vendrell aposta per ladiversificació econòmica

El sector logístic, en el punt de mira de l’Ajuntament

L'esclat de la bombolla immobi-liària va fer molt mal al teixiteconòmic de tot el Baix Penedès.Arra, el Vendrell està en plenaconstrucció d'un nou model eco-nòmic, més diversificat, donantsuport a sectors diversos com lalogística, el turisme o el comerç.

La ubicació delVendrell el fa unemplaçament idealper a empreses delsector logístic

REDACCIÓ / REUS

La Xarxa Emprenedora ésun projecte de l'Ajuntament delVendrell que actualment té 171empreses adherides i que esbeneficien de les activitats quela Xarxa desenvolupa. És im-portant, i més en els momentsen què estem, la cooperacióentre els empresaris: "la unió fala força" i si tots van a una, acon-seguiran estalviar costos, ferpromocions conjuntes i, sobre-tot, tenir suport dels seus iguals.

Hi ha diferents àmbits en quèla Xarxa de L'Eina actua. Undels més importants és compar-tir el bagatge i els coneixementsempresarials adquirits amb elsnous emprenedors. En aquest

sentit, la Xarxa Emprenedoraacompanya els nous emprene-dors en la fase d'anàlisi i posadaen funcionament de les novesempreses, mitjançant el moni-toratge.

La formació també és un delspuntals de la seva filosofia. I ensreferim a l'educació en els ter-mes més amplis: educar en acti-tuds emprenedores la societat, iespecialment els joves, per talque la població afavoreixi a-questes activitats. Això s'aconse-gueix amb una gran tasca desensibilització envers l'esperitemprenedor. Però no nomésposen èmfasi en les noves em-

preses, també es preocupen delteixit empresarial ja consolidat,promovent la formació com aeina per al desenvolupamentfutur i la millora de les empre-ses. I ho fa mitjançant cursos i

tallers adreçats a empresaris iemprenedors, en àmbits especí-fics que responen a les sevesnecessitats.

A més, la Xarxa Empre-nedora serveix de punt d'infor-mació actiu, ja que difon els re-cursos institucionals de suport ala creació d'empreses, especial-ment des de L'Eina EspaiEmpresarial. També s'encarre-ga de l'efecte de fomentar elconeixement i la difusió de lesempreses de la Xarxa, a travésdels mitjans de comunicació i laplataforma d'informació icomunicació. En aquesta línia,la Xarxa Emprenedora estrena

nova pàgina web (www.xarxa-emprenedora.org), en la qualtotes les empreses adherides esveuen representades, així comtambé hi ha una sensibilitatespecial per l'entorn de les xar-xes socials, ja que es troben aFacebook, Twitter i Youtube, iformen les seves empreses perser-hi. Ens trobem a "l'era de lesrelacions" i els empresaris hand'involucrar-se i treballar enxarxa.

Activitats en marxa

A la Xarxa Emprenedora esdinamitzen tot un seguit d'acti-vitats de relació per tal de mate-rialitzar els seus objectius. Esfan presentacions inicials, adre-çades a persones interessades aconèixer els serveis i activitatsde la xarxa; o els matins de net-working, que se celebren aL'Eina cada primer dilluns demes. El web esdevé una plata-forma d'informació i comunica-ció per potenciar la difusió de laXarxa i les empreses adherides;i es porten a terme els cursos demonitoratge, abans comentats,per tal de capacitar els mentors.Ara, es troben preparant la sevaassistència, del 13 al 16 d'octu-bre, a la Fira multisectorial deSta. Teresa del Vendrell.

Per formar part de la Xarxa,l'empresa o emprenedor noméscal que s'adreci a L'Eina, i allàli donaran informació i podranconèixer de prop tot el que esfa i, un cop adherides, gaudirde les activitats i relacions ques'hi estableixen.

Per tal d'agilitzar els temes iestablir una millor planificació dela Xarxa Emprenedora de L'Eina ,que ja compta amb 171 empre-ses, va esdevenir la necessitat decrear una Unitat de Gestió. Es trac-ta d'un grup format per 6 membresd'empreses de diferents sectorsadherides a la xarxa i, d'entreaquests, es nomena un portaveugeneral. Dues persones per cadaàmbit: el compartim, el comuni-quem i el de cooperació i coneixe-ment.

La Unitat de Gestió és l'encarre-gada de planificar el Pla d'accióanual de la Xarxa Emprenedora,posant èmfasi especial a la millorai la innovació de les seves activi-tats. A més a més, participa en lesreunions i debat els temes a trac-

tar en relació als diferents àmbitsde treball.

Però, sobretot, actua com arepresentant de la Xarxa, especial-ment de manera interna entre lesempreses adherides, animant-lesa participar activament, recollint

propostes i suggeriments, i tambéés la cara visible de la XarxaEmprenedora en l'àmbit públic, peratendre els mitjans de comunica-ció, etc.

D'altra banda, la Xarxa tambés'encarrega de la captació de nous

membres i del seguiment a lesnoves empreses durant el seu pro-cés d'integració a la xarxa. Entreles seves tasques, hi ha la de ferles presentacions inicials durantles reunions, etc.

I, finalment, la Unitat de Gestióavalua l'impacte del nivell decol·laboració i cooperació assolidaentre les empreses; identificaexperiències i les documenta pertenir-ne un control.

Composició de la Unitat

El període de vigència de la com-posició de la Unitat de gestió és de12 mesos, que corresponen a unany natural. Els mesos de desem-bre de cada any, i per tant, d'aquía dos mesos, es convocarà el sis-tema de renovació per a una novacomposició de la unitat.

Només tres del sis membres dela Unitat de Gestió podran formarpart de la unitat posterior i si aixòpassa, se seleccionaran els mem-bres que obtinguin més vots.



Emprenedoria

171 empreses adherides a laXarxa Emprenedora de L'EinaParticiparan a la Fira de Sta. Teresa que se celebra del 13 al 16 d'octubre

CEDIDALa Xarxa Emprenedora es reuneix el primer dilluns de cada mes a L’Eina per celebrar els matins de networking.

La Xarxa Emprenedora de L'EinaEspai Empresarial porta dos anystreballant activament i s'ha conver--tit en un punt de trobada per a lesempreses i persones emprenedo-res que entren per primera vegaddaal món empresarial exercint laseva activitat i els ofereix comuni-cació, coneixement i cooperaciió iintercanvi. La xarxa, com el seupropi nom augura, és un instru-ment mitjançant el qual es potaaccedir a programes de suport iesdevé un espai de relació entrel'empresariat i els emprenedors.Fa uns dies, va posar en marxa unnou web 2.0 i la seva propera para-da és la Fira de Sta. Teresa; tann-mateix, la Xarxa mai no s'atura.

El nou web s’haposat en marxa,posant especialatenció a les xarxes socials

CEDIDAUna de les reunions de la Unitat de Gestió de la Xarxa Emprenedora.

La Xarxa Emprenedora deL'Eina va néixer fa dos anys perservir d'instrument amb un tripleobjectiu. El primer d'ells estàrelacionat a difondre la culturaemprenedora entre la societatactual, ja que no hi ha una tradi-ció ni ha calat l'esperit emprene-dor al nostre país i, més aviat,es té una opinió negativa delsempresaris com a «caps».

El segon objectiu fa referènciaa facilitar l'emprenedoria delVendrell, més concretament, através de la transmissió deconeixement i consell per partd'emprenedors experimentatsals nous emprenedors, una es-pècie de monitoratge que bene-ficia ambdues parts.

I finalment, cal millorar el co-neixement empresarial local,fomentant la difusió d'empresesi facilitant entorns de relació inetworking per a aquestes em-preses, el primer pas per poderestablir sinergies i col·labo-racions que puguin beneficiar elsempresaris, així com reforçar lacomunicació entre iguals, ferforça comuna, etc.

Tripleobjectiu

6 persones composen la

Unitat de Gestió



Formació


Totes aquestes accions forma-tives estan dirigides principal-ment a persones emprenedoresque volen engegar un nou ne-goci i a l’empresariat que ja té laseva empresa en funcionamenti vol introduir processos demillora. La temàtica dels cursosi tallers que s’han plantejat peral segon semestre de 2011 res-ponen a les necessitats i interes-

sos de l’empresariat en l’actua-litat, i són totalment subvencio-nats. La idea és que serveixincom a «eina», mai millor dit,per afrontar les situacions difí-cils i alhora pretén esdevenir un

punt de trobada del teixitempresarial i emprenedor de lacomarca, que es troben ambproblemes i realitats comunes,sigui quin sigui el seu sector,així com formar els empresarisen habilitats molt concretes ireciclar-los per potenciar el seudesenvolupament per dirigirmillor la seva empresa.

Temes tan importants com lagestió empresarial, per la quals’han proposat cursos de fran-quícies, gestió dels RH -unapartat que pateix retalladesimportants en moments decrisi-, habilitats emprenedores idirectives, investigació als mer-cats, estratègies de venda, aten-ció al client, finançament imonitoratge, perquè els millorsconsellers són els que han tin-gut una trajectòria reconegudai poden ensenyar des de l’expe-riència.

I com no podia ser d’altramanera, en l’era de les novestecnologies, es proposen cursosd’e-business, molt centrats en lacomunicació a internet, l’e-commerce, el web 2.0 i les xar-xes socials, però enfocats aaconseguir un millor posiciona-ment i un retorn al nostrenegoci. També es donarannocions d’ofimàtica bàsiquesde programes com Word, Exceli Powerpoint.

L’Eina engega nova ediciódel Cicle Fem Empresa

22 cursos i tallers de gestió empresarial, TIC i ofimàtica

CEDIDASignatura del conveni de participació.

Seguint amb la voluntat de suportals empresaris i persones empre-nedores i conscients de la im-poortància de la formació, L’EinaEspai Empresarial llança per alsegon semestre de 2011 el CicleFem EEmpresa. En aquesta novaedició L’Eina ha volgut diversifi-car la seva oferta formativa,seleccionannt un ampli ventalld’accions formatives que in-clouen cursos i tallers sobre ges-tió empresarial, noves tecnolo-gies (TIC)/ e-business i ofimàtica.

La captació i el reciclatge d’emprenedors éscabdal per al seudesenvolupament

L’Eina s’uneix aAra_Coop

S’adhereixen al projecte ‘Innovació Cooperativa’


L’Eina Espai Empresarial hasignat un document de partici-pació amb Ara_Coop per adhe-rir-se al projecte ‘InnovacióCooperativa’. Aquest projecteestà subvencionat pel Depar-tament d’Empresa i Ocupació iel Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC) a través delprograma de projectes innova-dors cofinançat pel Fons SocialEuropeu.

Ara_Coop té per missióimpulsar la creació d’empresescooperatives a Catalunya i ésfruit del compromís de tres ins-titucions: el Departamentd’Empresa i Ocupació de laGeneralitat de Catalunya, laConfederació de Cooperativesde Catalunya i la Federació deCooperatives de Treball.

L’actuació en què participal’Eina, ‘Suport a nova activitatempresarial’, consisteix en unacompanyament integral anous projectes empresarialsamb la finalitat de donarsuport a la nova activitat em-presarial de l’economia coope-rativa i els seus dos objectiusprincipals són fomentar la crea-ció d’empreses innovadores ide qualitat, amb l’atenció inte-gral a projectes empresarialscol·lectius que puguin esdeve-nir empresa d’economia coo-perativa i, d’altra banda, cons-truir i dinamitzar el treball enxarxa entre territoris i agentsper potenciar l’economia coo-perativa.

Les seves accions es concre-ten en l’acompanyament espe-cialitzat a persones emprene-dores en el procés de creacióde l’empresa cooperativa i en

accions de formació i jornadesde sensibilització sobre econo-mia cooperativa.

Aquestes dues accions esdesenvolupen a partir de qua-tre àmbits d’intervenció:

a) La motivació a futures per-sones emprenedores, a partird’accions adreçades a l’alum-nat i als equips docents de cen-tres de secundària i universita-ris, per generar reflexió a l’en-torn de l’emprenedoria col·lec-tiva i impulsar la cultura em-prenedora cooperativa.

b) L’acompanyament inte-gral a nous projectes empresa-rials innovadors amb claravoluntat de constituir-se en rea-litat empresarial, i en col·labo-ració amb els agents del territo-ri interessats a promoure l’em-prenedoria col·lectiva.

c) L’impuls de l’emprenedo-ria des d’empreses consolida-des i a partir de metodologiescol·laboratives per afavorir lamentalitat emprenedora, lacreativitat i la intercooperació atots els nivells d’organització.

d) La capacitació per a lainnovació i l’orientació al canvid’empreses consolidades per aldesenvolupament d’oportuni-tats de negoci davant dels nousescenaris que ofereixen elsdiferents mercats.

Aquest projecte està subvencionatpel Departamentd’Empresa iOcupació i el SOC


EMPRESES

Menatge

Cimalsa ha signat un acordde col·laboració amb la funda-ció privada Logística Justa, queli permetrà incorporar-se com amembre en qualitat de patróde la Fundació i membre delseu Consell Assessor.

La Fundació, que va ser crea-da sense ànim de lucre per ungrup d’empresaris professio-nals de la logística, té entre elsseus principals objectius la fina-litat d’integrar i professionalit-zar els processos logístics neces-

saris per tal de fer arribar demanera òptima els productesde comerç just, així com l’en-viament d’excedents a païsosdesafavorits i, en general, lacooperació internacional mit-jançant el desenvolupament i elfoment del comerç just i l’eco-nomia social amb altres entitatspúbliques o privades.

Amb la signatura d’aquestacord de col·laboració, Cimalsai Logística Justa cooperaranconjuntament en la promociói la realització d’activitats dinsdel marc dels objectius esta-

blerts per Logística Justa en elseu conveni fundacional i elsseus estatuts, per tal d’enfortirels serveis de recolzament alsprocessos industrials i logístics,donant continuïtat al desenvo-lupament de l’estratègia deResponsabilitat SocialCorporativa engegada perCimalsa. Prèviament a l’acte designatura, una delegació deCimalsa ha efectuat una visita ales instal·lacions de la FundacióCares, que és una entitat de laqual forma part Logística Justacom a participada.

Cimalsa i Logística Justa signen unacord per promoure el comerç just

REDACCIÓ / LA CANONJA

RAQUEL PALOMARES / LA CANONJA

Les germanes Mercadé, alfront del negoci, expliquenque estoc és igual a servei;«hem de tenir molt de gènereen estoc i poder donar servei a24 i 48 hores», perquè els seusclients -empreses de serveis-necessiten d'aquesta immedia-tesa. «No li podem dir mai aun client que el plat li arribaràen 15 dies perquè això no liinteressa», expliquen.

La nova nau, que porta enfuncionament des del mes demarç d'aquest 2011 i en la qualvan invertir uns 3 milions d'eu-ros, els ajuda a donar méscomoditat als seus clients, jaque està a un pas de la sortidade l’AP-7 per la variant de lacarretera T-11. «Estem en unlloc privilegiat, la nau està moltben ubicada. No et cal entrar a

Reus i és perfecte per als quivénen de Barcelona oValència» comenten les pro-pietàries de La Cartuja. A més,«aquí tenim un pàrquingampli, vénen, miren, compreni s'ho emporten, o bé dema-nen que els ho portem, i l'en-demà, ja ho tenen», afirmen. Itot això sota el lema «preu -qualitat - servei», «si falla algu-na d'aquestes característiques,la fórmula no tindria sentit»,afegeixen.

La Cartuja sempre ha estatconeguda per oferir les millorsmarques de porcellana, vidre,bateries de cuina i, en definiti-va, utensilis procedents dequalsevol part del món, enespecial Europa, i avui en dia«el 60% dels productes es com-pren a la Xina, Turquia, l’Ín-

dia, com tothom», expliquenles germanes Mercadé.

És cert que tothom associaLa Cartuja a la botiga de laRaval de Santa Anna de Reus,però, tot i que allà vacomençar tot, amb la venda aldetall i una incipient línia denegoci que donava servei almón de l'hostaleria, «amb eltemps vam anar ampliantaquesta part del negoci i la,

botiga se'ns va quedar petita»,expliquen Montse,Misericòrdia i M. Teresa Mer-cadé, i va ser en aquell mo-ment que van traslladar-se auna nau a la carreterad'Alcolea. D'això ja en fa unstrenta anys i les propietàries deLa Cartuja asseguren que«també estava molt ben ubica-da per als clients de Barcelona,València, Alacant i de la restad'Espanya», un punt estratègicja que el seu radi d'acciócomercial és Espanya (inclosesles Canàries), Andorra,Londres, Berlín i Roma.

La botiga de venda al detallque subministrava utensilis vatancar ara fa uns 6 anys, i a par-tir d’aquell moment, es vandedicar en exclusiva al sectorde l’hostaleria (hotels, càte-

rings, comunitats...). Ara, desdel Cim el Camp, assegurenestar vivint una reactivació delsector, en especial gràcies alsbons resultats de la campanyaturística que han fet que laCosta Daurada tingués unaocupació del 90 per cent. «Icom que cada vegada, la tem-porada d’estiu s’allarga més,això ens beneficia», expliquenles propietàries de La Cartuja.

Servei personalitzat

La Cartuja compta amb unaplantilla de 16 persones demitjana -en temporada altauna mica més-, que «ofereixenun assessorament tècnic idonen resposta a les necessi-tats dels professionals de l’hos-taleria, personalitzant el serveii fent un seguiment de lescomandes», asseguren les ger-manes Mercadé.

De cara al futur, l’empresavol expandir-se cap a la CiutatComtal, Barcelona. «La idea éstenir aquí la central i la show-room allà, però s’ha de mirarbé, perquè és una inversió im-portant. Ara acabem de feruna inversió important enaquesta nau i hem d’acabard’organitzar-ne tot l’espai»,afirmen les propietàries de LaCartuja.

A la nau ubicada al Cim elCamp compten amb més de1.000 m2 d’exposició, que laconverteixen en «un dels apa-radors més grans i més actualsdel sector, i dels més macos,pel que diuen els nostres pro-veïdors», destaquen lesMercadé.

La Cartuja ven subministresd'hostaleria des del Cim el CampL'empresa té unes 3.000 referències i preveu una expansió cap a Barcelona

XAVI JURÍOMisericòrdia, M. Teresa i Montse Mercadé Mata, propietàries de La Cartuja, a la nau del Cim el Camp.

La Cartuja, una empresa familiarreusenca que té més de 125 anysd'història, obre una nova etapa alCim el Camp de la mà de la quar-ta generació: Misericòrdia, M. Te-resa i Montse Mercadé Mata. Desdel polígon industrial de La Canon-ja venen a l’engròs per al sectorde l’hostaleria (hotels, restau--rants, càterings, comunitats, etc.)les seves més de 3.000 referèn-cies de producte de parament deecuina, servei de taula, cuina imobiliari d'hostaleria, en una nauamb més de 1.000 m2 d'exposiciói 3.500 de magatzem. El seusecret? Treballar amb estocs perdonar un servei immediat, perrò,sobretot, «preu, qualitat i servei»,asseguren.

‘Treballem ambstocks per tal dedonar un servei immediat als nostres clients’

‘La idea és tenir aReus la central i la‘showroom’ aBarcelona’

CEDIDAImatge de la signatura de l’acord.

A. P. / VALLS

Reiter, creada en 1974 por elbarcelonés Juan Sitjar, se inicióen el negocio de la mampara fijay años más tarde fue empresapionera en España con la mam-para móvil a través de una tecno-logía importada de los EEUU,Hufcor, líder mundial de lamampara móvil. A partir de estaprimera innovación en el sector,no tardaron en aparecer losmuros móviles y, años después,Reiter empezó a diseñar sus pro-pios modelos. Actualmente,Reiter cuenta entre sus produc-tos con el tabique móvil, el muromóvil, el Reiter glasswall, elReiter home y, el Reiter Skyfold,la última novedad, de tecnologíacanadiense.

El Skyfold es un muro móvilacústico de recogida vertical quese guarda en el techo de modoque no ocasiona molestias deningún tipo. Como explica eldirector general de Reiter, ErikSörensen, «simplemente pulsan-do un botón, el muro móvil des-ciende del techo y, en pocossegundos, crea una pared acústi-ca ofreciendo un alto aislamientode hasta 57 decibelios».

Por el contrario, otros produc-tos como los muros móviles decristal no buscan una buena acús-tica, «sino su funcionalidad; sir-ven para separar zonas y, otros,con acabados de total privacidad,en madera por ejemplo, paraciertas estancias en empresas uoficinas», destaca. La duraciónde un muro móvil es de entre 15y 18 años, realizando algunospequeños trabajos de manteni-miento.

En 1992 llegó la segunda gene-ración a esta empresa familiar,pero no es hasta 2005 que la

dirección de la compañía se pro-fesionaliza dando a lugar a cam-bios estructurales como la nuevanave en Valls. Esta planta de pro-ducción, cuyo director industriales Juan Garre, se inauguró en2006 y dispone de 6500m² exclu-sivamente dedicados a la fabrica-ción de tabiquería móvil. Des dehace años, Reiter es pionera en elmuro móvil dadas sus caracterís-ticas, ya que se trata de «la únicacompañía de su sector que seencarga ella misma de todas lasfases del muro móvil: desde susinvestigadores de producto, ase-sores, técnicos y comerciales pro-pios, personal de mantenimientoy servicio de postventa propio»,remarca Erik Sörensen.

Múltiples clientes

Sus clientes son variados, peroprincipalmente lo son las cade-nas hoteleras que confían enellos para disponer bien de sussalones; palacios de congresos,auditorios o palacios feriales…como firaReus o el Centro deConvenciones de Port Aventura.Otro cliente son los centros edu-cativos, escuelas de baile o uni-versidades… Un cliente indirec-to es el propio arquitecto que lesrecomienda para sus proyectos y,finalmente, un cliente que se estáincrementando en los últimostiempos, «es la constructora queno es tan exigente como el clien-te final, pero mira mucho la com-petitividad en tiempo y en pre-cio», destaca Sörensen.

Reiter tiene un ámbito deactuación también fuera deEspaña, exporta sus productos aPortugal, Andorra, RepúblicaCheca e Italia. Y ahora mismoestán investigando nuevos merca-dos como Jamaica, Argelia,Guinea, Angola o Irlanda.


EMPRESES

Càrnic

ANNA POLO / TARRAGONA

Luis Colet S.A.U. es va consti-tuir el 1986, però els seus orí-gens es remunten a principisdel segle XX, quan el besavi del'actual propietari, Lluís Colet,es dedicava a vendre i a com-prar bestiar oví i boví. Des d'a-quells temps i com tot, l'activi-tat ha canviat molt, però la qua-litat de la carn que Coletcomercialitza continua essentla mateixa.

Durant els seus primers anys,l'empresa subministrava lescarns a carnisseries, supermer-cats i hipermercats, però el1995, Colet va decidir apostarper un altre tipus de client: elcanal Horeca.

Ara, la seva carn es pot trobaren prop de 500 establimentshotelers i de restauració de lanostra demarcació. En aquestsentit, Lluís Colet pare, propie-tari de l'empresa i ja jubilat,explica que atenen aquestsclients «en formats idonis per al'hostaleria, a mida, per satisferles seves necessitats». Així,Colet treballa amb un sistemade filetejat estandarditzat,segons els seus històrics de con-sum.

Una altra de les apostes del'empresa familiar va ser el1997 la creació d'una botigaoberta al públic ubicada a lamateixa nau del polígon. Aquís'hi pot trobar l'oferta mésvariada de carn fresca, produc-tes delicatessen i carn congela-da. Tal com explica Lluís Coletfill, administrador de l'empre-sa, es tracta d'una botiga que

«ven els productes directamentdel productor d'origen al con-sumidor final». A causa del seubon funcionament, a mig ter-mini, Colet obrirà més botiguesa altres indrets de la província.

En els darrers anys, l'empresaha dedicat molts esforços aincrementar la seva capacitatd'emmagatzematge per tal queels seus clients tinguin una esta-bilitat en els preus i demanin

les partides quan les necessitin.Colet disposa d'un espai d'em-magatzematge en fresc de3200m3, disposa de tres conge-ladors amb capacitat per a 500palets de productes i un túnelde congelació ràpid a menys dequaranta graus que garanteixla qualitat del congelat.

El fet de treballar pel canalHoreca i ser socis d'una granempresa d'importació i expor-tació de carns, ubicada a Mer-cabarna, els ha permès tambéposar a disposició del granpúblic alguns tipus de carn dedifícil accés, com black angusde Nebraska (USA), Wagyu(tipus Kobe), i d'altres tipus decarn exòtica a uns preus mésatractius.

A causa del boom gastronò-mic que viu el nostre país en elsdarrers anys, la família Colet vacrear, fa cinc anys, una em-presa dedicada exclusivament aproductes selectes, OriginalGourmet que comercialitzafoie gras, llamàntol congelatdel Canadà, carn de vieira con-gelada, salmons i altres produc-tes fumats... tots d'alta gastro-nomia.

I és que, per a Lluís Coletpare, «actualment els congelatsestan incrementant la sevademanda, sempre parlant d'uncongelat d'alta qualitat, pro-ductes que es congelen acabatsde pescar o tot just acabats d'e-laborar». En aquest sentit, cadavegada hi ha una varietat deproductes més àmplia, «iaquest tipus de producte elsol·licita cada vegada més elgremi de l'hostaleria, ja que,quant a qualitat i preu, ofereixmolts avantatges», remarca.

Colet té previst invertiren noves botigues

Comercialitza els seus productes càrnics al canal Horeca

X.J.Lluís Colet i els seus fills, Lluís i Xavier, que estan al capdavant del negoci.

Vedella, porc, xai, aus, caça... itambé productes elaborats comara salsitxes, botifarres, hambur-ggueses, mandonguilles, broque-tes, pinxos i adobats. Tot aquestsproductes els podem trobar a lanauu de 4.500 metres quadratsque té Colet al polígon industrialFrancolí, de Tarragona. Allí rebenla ccarn de les diferents procedèn-cies, la transformen, si cal, o lacomercialitzen directament.

La seva carn es pot trobar en uns 500 establiments hotelers i de restauració

X.J.Erik Sörensen, director general, y Juan Garre, director industrial de Reiter.

Reiter, el líder enmuros móviles

Su planta de producción está en Valls

Els productes de Colet pas-sen tot els controls que els exi-geix la llei quant a seguretat,higiene i salut, a través del se-guiment del sistema de controlAPPCC. En manipular el 50%dels seus productes, «es realit-zen controls sanitaris diaris i uninspector oficial de l'Agència deProtecció de la Salut ens visitadiversos cops a la setmana».Colet «manté una transparènciatotal en el seu etiquetatge, laqual cosa permet identificarràpidament l'origen de la carn ila seva qualitat», explica XavierColet, responsable comercial ide compres de l'empresa.

Cercant contínuament la qua-litat, Colet és de les úniquesempreses de la província que téuna flota de camions amb bi-temperatura, és a dir, amb unespai dedicat al congelat, i l'al-tre al producte refrigerat, per talde mantenir cada producte a laseva temperatura i no trencar lacadena de fred.

Camions ambbitemperatura

Industrial


EMPRESES

Sostenibilitat

NOEMÍ POLLS / ROQUETES

L'empresa, especialitzada eneducació i comunicació am-biental, disposa d'un servei deguies i educadors ambientalsque, des de l'àmbit turístic,divulgatiu i educatiu, realitzenactivitats a la natura per donar aconèixer els valors patrimonialsdel Parc Natural dels Ports, delriu Ebre i el seu Delta, i delsnuclis urbans i rurals de lesTerres de l'Ebre, així com lahistòria de la seva gent.

Des de l'àmbit tècnic, l'em-presa ha elaborat contingutsper a exposicions museogràfi-ques i ha realitzat estudis de sos-tenibilitat i plans de gestió enespais naturals. Així mateix,també han estat tasques habi-tuals de l’empresa l’execució deles campanyes de sensibilitzacióde les Agendes 21 locals i tre-

balls de millora i restauraciód'espais fluvials, vers l'assoli-ment dels nivells òptims de lesmasses d'aigua per al 2015,segons les directrius de laDirectiva Marc de l' Aigua.

Però, a causa de l'actual con-textualització econòmica, elstreballs forestals han disminuïtde la mateixa manera que laplantilla, que va arribar a vuitpersones i, actualment, noméscompta amb dues. Segons elgerent, Joaquin Domato, estracta d'una situació circums-tancial, però esperen poderreemprendre totes les feinesque durant aquests anteriorsanys oferien.

Gubiana està inscrita en elcens general d'entitats d'educa-ció ambiental de Catalunya,

des del 10 de maig de 2002 i enla secció d'Altres Activitats iServeis d'Interès Turístic, desdel 2 de novembre de 2005. Ésmembre del Consell Assessorde la Casa de l'Aigua, seu de laFundació de la Nova Culturade l'Aigua a Tortosa des de laseva fundació i membre de laXarxa de Custòdia delTerritori, des de gener de2008.

Per la seva tasca a favor delturisme a les Terres de l' Ebre,Gubiana va rebre el 2009 laMedalla de Turisme de Cata-lunya. La candidatura es vaproposar des dels Serveis Ter-ritorials del Departament d'In-novació, Universitats i Em-preses de les Terres de l'Ebre, ili donaren suport vuit institu-cions territorials.

Deu anys dedicats a l’educacióambiental a les Terres de l’EbreGubiana dels Ports promociona els valors turístics de la zona i té 3.000 clients

CEDIDAExcursió a les Gúbies de la Vall Figuera, organitzada per Gubiana

Gubiana dels Ports és una empre-sa de Serveis per a la Soste-nibilitat Ambiental, nascuda a lesTeerres de l'Ebre a finals de 2001.Enguany celebra el seu desè ani-versari. L’entitat col·labora en ll'à-rea d'educació ambiental, guiatgei monitors del Parc Natural delsPorts des del gener de 2002.Estracta d'una societat limitada quedurant l'any arriba a atendre unes3.000 persones interesades enl'entorn de la zona.

Especialitzadaen activitats a la natura, promou elpatrimoni del Parc Natural delsPorts, del riu Ebre idel seu Delta

Aquest any, Gubiana delsPorts compleix 10 anys, i enmotiu d'aquesta celebració,l'empresa presenta tot unseguit d'activitats renovades iamb un preu més baix del nor-mal, en l'entorn del ParcNatural dels Ports, però tambéa d'altres espais naturals comés, per exemple, el ParcNatural del Delta de l'Ebre.

Un dia als Ports dins d'unajornada escolar és també unade les propostes de l'empresaper als escolars amb un preude 5 euros per alumne. Tallersa les aules, als albergs, a lanatura, visites guiades aGeoports i taller de fòssils,activitats de sostenibilitatambiental, adreçades a laconscienciació de les novesgeneracions, activitats a la ViaVerda o iniciació al mostreigdels macroinvertebrats ifoment del voluntariat ambien-tal, són algunes de les activi-tats que ofereix aquestaempresa turística que prioritzal'educació mediambiental.

Activitats10è

aniversari

FUNDACIÓ:

2001PLANTILLA:

2 treballadors

NOMBRE DE CLIENTS:

3.000 clients anuals

Les xifres

Dedicada principalment a o-bres hidràuliques, Hidrocanal ésuna empresa dedicada al 100%al sector públic i que porta 15anys en el sector. El creixementen el volum de facturació ha es-tat sempre positiu, però, per al2011, l'empresa preveu facturarmenys del 50% del que va factu-rar el 2010. Actualment comptaamb 100 persones en plantilla i200 treballadors subcontractats.

Després d'una trajectòria en elsi d'una empresa familiar dedica-da a la realització de treballs ensistemes de reg i al muntatge decanonades, Hidrocanal va serconstituïda l'any 1996 amb l'ob-jectiu de consolidar-se com unaempresa de referència dins de

l'obra hidràulica i amb el sectorpúblic en el seu punt de mira.

Actualment, Hidrocanal ésuna empresa dedicada a l'execu-ció de tot tipus d'obres civils ihidràuliques: xarxes de saneja-ment i abastament, endega-ments, canals i regadius, esta-cions de tractament d'aigües(potabilització i depuració),urbanitzacions i carrers, camins,etc. Des de la seva constitució,s'ha anat produint un canvi pro-gressiu, passant de ser l'empresasubcontractista d'altres construc-tores a consolidar en aquestsmoments tota la cartera d'obresdirectament en el sector públic.

Aquesta evolució ha suposatuna important diversificació enel camp d'actuació, així com unincrement del volum i de la com-

plexitat de les obres i de les sevesrepercussions polítiques i socials.Això ha portat implícit un com-promís de l'organització de maxi-mitzar la qualitat de les obresmantenint un alt grau de segu-retat en les condicions de treball,i sempre amb l'adequada gestiómediambiental als fonaments dela activitat de l'empresa.

Segons Pasqual Franch iTomàs, gerent d'Hidrocanal, «lapolítica de qualitat ha d'anar cla-rament encaminada a la milloracontinuada i la satisfacció delclient, entenent com a client nonomés els diferents organismesdel sector públic per als quals tre-ballem, sinó també l'usuari finalde les obres que executem».

La seu d'Amposta es troba a lapartida dels Comunets i disposa

d'un taller que gestiona l'assigna-ció de maquinària pesada i auxi-liar a les obres, així com la sevarevisió i manteniment. Tambés'encarrega de la coordinació ifabricació de tota la caldereria ipeces necessàries per a les dife-rents obres.

15 milions d’euros

L'empresa ha anat veient comla seva facturació creixia any rereany des de la seva creació. El

2002 Hidrocanal facturava uns 4milions d'euros. El 2006 ja haviatriplicat la seva facturació i teniaun volum de 12 milions d'euros.La facturació va anar augmen-tant fins al 2010, que va arribar aun volum màxim de facturacióde 37 milions.

Però, enguany, les previsionsapunten a un volum de negocide menys de la meitat i l'empresaespera facturar uns 15 milionsd'euros.

Hidrocanal reduirà la seva facturació a més de la meitat

NOEMÍ POLLS / AMPOSTA

CEDIDAHidrocanal es dedica a l’execució d’obres civils i hidràuliques.

L’empresa va rebreel 2009 la Medallade Turisme deCatalunya


EMPRESES

Emprenedors

Confederació Empresarial de la Província de Tarragona

En una associació empresa-rial, és vital que els membres que en formen part puguin mantenir el contacte entre ells. Per aquest motiu, Cepta ofereix un nou servei de co-municació directa entre els associats, que permetrà que tothom pugui rebre i oferir productes i serveis d’una ma-nera totalment lliure.

Avui dia gran part de la co-municació empresarial i les millors ofertes es transme-ten per Internet. En temps difícils com els actuals, cal que les empreses i organit-zacions empresarials tinguin al seu abast tots els sistemes possibles per comunicar-se sense intermediaris per ofe-rir i sol·licitar els seus pro-ductes i serveis de la manera més fàcil a través de la xarxa. Conscient d’aquesta realitat, Cepta convida tots els associ-ats a participar del nou servei d’ofertes i demandes de la confederació, que es troba disponible a la pàgina web de Cepta (www.cepta.cat).

Com funcionarà el nou por-tal on s’exposaran totes les d’ofertes i demandes? Tots els associats que desitgin in-corporar les seves ofertes o sol·licitar qualsevol producte o servei hauran de dirigir-se a l’apartat de serveis al soci o al banner de la pàgina cen-tral de la web. Tothom que vulgui incloure la seva alerta haurà d’omplir un formu-lari amb les seves dades i el producte o servei que es demana o necessita. Fins al

mes de desembre, el servei serà totalment gratuït per als associats de Cepta. Restem al seu servei per in-formar-lo de tots els detalls del funcionament d’aquest sistema. Si està interessat a contractar aquest servei que li permetrà accedir a ofertes exclusives de manera total-ment gratuïta posi’s en con-tacte amb nosaltres a través de l’adreça de correu elec-trònic [email protected] o al telèfon 977 242 313.

Què busques? Cepta t’ho posa fàcil Arriba un nou servei d’ofertes i demandes gratuït per als associats

El disseny del lloc de treball és un dels factors que incideixen direc-tament en la seguretat a l’hora de desenvolupar la tasca professional. Amb l’objectiu d’aportar la mà-xima informació sobre el procés d’identificació de condicions er-gonòmiques desfavorables, reco-manacions per un espai de treball segur i disseny de prototips, Cepta ha organitzat una jornada centra-da en aquestes àrees de treball. El seminari es durà a terme a terme el 5 d’octubre a la seu de Cepta de l’avinguda Roma 7, (5a. planta) i està especialment dirigit a personal

tècnic relacionat amb el disseny de llocs de treball. Durant el matí l’enginyer tècnic industrial José Antonio Tomás Royo tractarà di-verses qüestions relacionades amb aquest temes, com són la Identifi-cació de factors de riscos d’origen ergonòmic, els criteris i valors de referència, les Normes UNE EN 1005 i l’estudi de casos pràctics. La jornada és gratuïta per als asso-ciats de Cepta i té un preu de 20 euros per als no socis. Per a més informació sobre el curs consultin la pàgina web de Cepta (www.cep-ta.cat).

Ergonomia aplicada al disseny de llocs de treball

Jornada Avalis a Reus i TortosaEl fi nançament empresarial de qualitat i segur és un dels grans objectius que cal assolir per ga-rantir un teixit empresarial capaç d’afrontar la crisi econòmica. Per tal d’oferir noves opcions a les empreses associades i donar a co-nèixer el conveni de col·laboració que uneix Cepta i Avalis SGR, el proper 20 d’octubre, els respon-sables d’Avalis i Cepta duran a ter-me dues jornades informatives a

les delegacions de Cepta de Reus (c/ Alcalde Joan Bertran, 30) i el Vendrell. L’objectiu és que tots els associats i empreses inte-ressades puguin informar-se de les opcions de fi nançament que planteja Avalis SGR, una entitat fi -nancera sense afany de lucre i re-gulada pel Banc d’Espanya, que es dedica exclusivament a avalar el fi nançament d’autònoms i pi-mes amb seu social a Catalunya .

NOEMÍ POLLS / TORTOSA

Merino és un dels responsablesde l'empresa Visual Web, queestà impulsant aquesta idea. «Hofem perquè ens és molt difícil tro-bar professionals d'aquesta àrea ivolem crear una plataforma queserveixi de llançament de nousprojectes empresarials».

El nou viver, que es preveu queestigui en funcionament final-ment aquest mes, «serà el primer

centre de les comarques deTarragona d'aquestes característi-ques», diu Merino, tot puntualit-zant que «de fet, la fibra òptica jahi estarà disponible». El centre,que ja compta amb dos empre-nedors interessats a ubicar el seunegoci en el viver, s'ubicarà a les

instal·lacions que Visual Web téactualment a Tortosa, a Ferreries.

El centre, anomenat The Box,funcionarà com qualsevol altreviver: posarà a disposició delsemprenedors espais per poderfer-hi reunions o cursos forma-

tius, a més de les infraestructuresi equipaments necessaris perpoder llançar el seu negoci.

«Cada projecte serà avaluatindividualment per decidir la ses-sió de recursos gratuïts per al seudesenvolupament». El centreinclou sala de reunions per acada persona dins o fora delrecinte; a més d’un total de 7 des-patxos d'ús individual, quepoden arribar fins a 10-12 si es fauna petita reforma de separa-cions.

El projecte compta amb elsuport de la UAB i Universia, iactualment s'estan gestionantacords que li donaran valor afe-git.

Tot i així, els impulsors del nouviver lamenten la manca d'in-terès de l'ajuntament tortosí.«Ens veiem obligats a resituar elnostre centre de treball perquèaquí no hi ha el suficient suport

institucional vers les noves tecno-logies i és per això que hem deci-dit destinar l'actual edifici aaquesta funció», comentaMerino.

Viver Municipal

Per la seva part, l'Ajuntamentde Tortosa ha engegat també unnou viver d'empreses. El nouequipament s'ha construït a Fer-reries, a les antigues depen-dències de les indústries Fabra, ipodrà allotjar més de vint novesempreses. La parcel·la ocupa11.313 m2 i el projecte ha con-templat la rehabilitació de l'edifi-ci existent, que s'ha destinat a

oficines, i s'hi ha construït unaedificació de nova planta per atallers. A la planta baixa de l'edi-fici rehabilitat hi trobem les àreescomunes, mentre que la 1a plan-ta s'ha destinat a 13 oficines.Resta una planta superior per afutures ampliacions. A la nauadjacent hi ha espai per a 8tallers.

El cost ha estat de 1,5 milionsd'euros, que han estat finançatspels fons europeus Feder, l’Ajun-tament de Tortosa, la Diputacióde Tarragona, el Fondo Estatalpara el Empleo y la Sos-tenibilidad i PUOSC. La superfí-cie d'actuació és de 2.623 m2.

Ferreries allotja dosnous vivers d'empresesIniciativa privada i pública donen suport als emprenedors

CEDIDAEl viver municipal construït a Ferreries ocupa 11.313 m2.

«Afavorir la creació d'empresesvinculades a la nova economia i aaquells àmbits d'activitat que perr-meten la diversificació i modernit-zació del teixit econòmic de lesTerres de l'Ebre». Així definneixAitor Merino els grans objectius dela Incubadora Digital, un nou viverper a empreses vinculadees a lesnoves tecnologies de la informa-ció (TIC).

Els impulsors delnou viver ‘The Box’lamenten la mancade suport municipal

REDACCIÓ / TARRAGONA

La CX Fundació Topromi(Taller Ocupacional Promocióde Minusvàlids) ha presentatuna col·lecció de llibretesil·lustrades per persones reco-negudes de les comarques deTarragona i elaborades pels

treballadors amb discapacitatintel·lectual del CentreEspecial de Treball Topromi.

La col·lecció està formadaper cinc llibretes diferents sig-nades pels seus autors a la con-traportada i acompanyades defrases que complementen lesil·lustracions. El comunicador ihumorista Andreu Buenafuen-

te, l’actor i humorista OriolGrau, l’escriptora OlgaXirinacs, el pintor JosepCebrián, i la historiadora de laUniversitat Rovira i VirgiliMaria Antònia Ferrer són elsautors —que han col·laboratde manera desinteressada— deles portades de les llibretes d’a-questa col·lecció. Les llibreteses vendran al preu de 9,95euros en papereries, llibreries icentres comercials deTarragona, Reus i Cambrils itambé a la seu de CX FundacióTopromi, a la Canonja. Lacol·lecció completa de cinc lli-bretes té un preu especial de29,95 euros.

Amb aquest projecte la CXFundació Topromi, fundadal’any 1982, vol integar les per-sones discapacitades en el con-junt de la societat.

El celler Don Ferranti éspropietat de David GwynJones i està ubicat al Pinellde Brai a l'edifici de laCooperativa Agrícola, dis-senyat per l'arquitecte CèsarMartinell i conegut amb elnom de "La Catedral del Vi"per les seves dimensions iestil.

En l’elaboració dels seusvins, el celler respecta lescaracterístiques d’elaboraciótradicionals de la zona, lesseves varietats, les vinyesantigues i, aprofitant elsrecursos de la naturalesa,ens ofereix un producte dequalitat.

Les vinyes s’estenen alllarg dels municipis de Bot,Gandesa i el Pinell de Braien harmonia amb el medique les envolta, amb cura ifent un seguiment al llarg del’any amb una verema deforma manual i una vinifica-ció suau, amb intervencionsmínimes per tal d’obtenirun producte tradicional amb

el segell de qualitat TerraAlta.

Els seus vins són el DonFerranti Roure 2009, blanc inegre, els Don Ferranti2009, blanc i negre i els DonFerranti 2010, blanc, negre irosat.

China Wine Awards 2011

El passat mes de setembres’ha celebrat a la Xina elChina Wine Awards (CWA), elconcurs de vins més importantque se celebra a la RepúblicaPopular de la Xina.

El CWA és l’única gran com-petició internacional de vinsjutjats específicament per almercat de la Xina i se centra enles preferències dels consumi-dors xinesos. El tast va comptaramb més de 1.000 mostres de700 cellers procedents de 25països.

El mercat de vi xinès vaimportar durant el 2010 més de260 milions de litres de vi, ambun creixement del 58% anual.

El celler Don Ferranti va serun dels triomfadors d’aquestaedició amb 6 guardons per alsseus vins.

El Don Ferranti blanc 2010va guanyar el Plata China WineAward 2011, el Don Ferrantiblanc 2009 va ser distingit ambel Bronze China Wine Award2011 i el CommendedDecanter 2011 i el DonFerranti negre 2009 van obte-nir els guardons Dobre OrChina Wine Awards 2011,Millor vi espanyol China WineAward 2011 i Medalla deBronze Decanter 2011.


ESTIL DE VIDA

Responsabilitat Social

Vitivinícola

Varietats: elaborat ambGarnatxa negra, Samsó iSyrah.

Vinificació: maceraciópeculiar en dipòsits d’acerinoxidable durant 12-20 dies.Fermentació de les varietatsper separat a 22-25ºC de tem-peratures amb llevats autòc-tons. Clarificació i filtraciólleugeres, pot presentar dipò-sits de tartats en l’ampolla.

-Aspecte visual: color por-pre intens, capa alta.

-Aspecte olfactiu: aromesde fruites madures, roses, neti fresc.

-Aspecte gustatiu: entradasuau, acidesa refrescant ineta, molt equilibrat: taninslleugers i tons frutals intensosen boca. En el pas de bocapresenta balsàmics i fruitesfresques, llarg, amb matissostànics molt madurs.

Descripció: és un vi robusti complexe, prou intens comper manidar-ho amb carnsmagres, formatges i amani-des.

TAST: Don Ferratinegre 2009

Don Ferranti, el celler de Pinell de BraiUn dels guanyadors de la darrera edició dels China Wine Awards 2011

CatalunyaCaixa presentauna nova inicativa solidàriaUna col·lecció de llibretes produïda per la CX Fundació Topromi

CEDIDAUn dels treballadors elaborant les llibretes il·lustrades.

Andreu Buenafuente, Oriol Grau,Olga Xirinacs, Josep Cebrián iMaria Antònia Ferrer han col·labo-raat desinteressadament en a-questa col·lecció de llibretesil·lustrades elaborades pels treba-lladorrs amb discapacitat in-tel·lectual del Centre Especial deTreball de Topromi promogudaper la CX Funndació Topromi deCatalunyaCaixa. Les llibretes esvendran en papereries, llibreries icentres comerccials de Tarragona,Reus i Cambrils.

‘Les llibretes esvenen a 9,95 euros.La col·lecció de cincllibretes té un preuespecial de 29,95euros’

CEDIDALa gama de vins Don Ferranti.

FÈLIX LLOVELL /SALOU

Va obrir les portes l'any delcanvi de segle i de moneda i laseva proposta va marcar una fitaculinària en la turística localitatde Salou. De la mà d'un equipjove i entusiasta, liderat per la xefMaribel Guardiola i pel maîtreAlbert Baldrich, Arena va trencaramb la imatge del típic restau-rant de platja gràcies a una cuinade màxima qualitat, basada enreceptes 100% mediterrànies iamanides amb brillants dosis d'a-vantguarda creativa en les elabo-racions i presentacions, així comtambé un servei impecable i unespai privilegiat amb vistes al martant des de la terrassa com des del'interior de la sala. En definitiva,una filosofia basada enl'excel·lència que avui l’ha con-vertit en uns dels màxims refe-rents gastronòmics de la CostaDaurada. Per celebrar els seusdeu anys de marxa i èxit cons-tant, el restaurant recupera aradeu dels plats de més èxit de laseva carta inaugural, molts d'ellspresents en la seva oferta, a tra-vés d'una minicarta d’aniversarien la qual, com en 2001, con-viuen pessetes i euros marcantels preus amb què van obrir fadeu anys. La carta d’aniversaricompleta l'oferta gastronòmicad’alçada d'un restaurant de qua-litat i nou format que, des delsseus inicis, ha demostrat queSalou és molt més que sol i plat-ja. Sota la batuta de la jove xefMaribel Guardiola, ArenaRestaurant ofereix una cartaequilibrada, dinàmica i amb per-sonalitat pròpia que ha anat

adaptant-se en tot moment a lesexigències del públic sense per-dre un àpex de la seva essènciamediterrània. Productes locals,com ara verdures de la zona,peix i marisc del Mediterrani,arròs del Delta de l'Ebre, patatesde Prada de Conflent o carxofesdel Prat, i receptes catalanes,com ara escalivada, suquet depeix o fideuà, conformen unacuina de proximitat en la qualtradició, avantguarda i atrevi-ment es donen la mà en una per-fecta harmonia, la qual cosadóna com a resultat una autèn-tica explosió de sabors. A la sala,Albert Baldrich lidera un equipjove, expert i proper que aconse-gueix fer de l'acte gastronòmicuna experiència inoblidablesense que el client no tingui lasensació de menjar fora de casa.De tot això, se’n pot gaudir ara ala seva terrassa d'estiu, amb capa-citat per a 75 comensals i situadaen ple passeig marítim, que ofe-reix una espectacular panoràmi-ca de la platja de Llevant i delMediterrani i, per a les famíliesamb nens, un exclusiu servei decangur durant els sopars perquèels pares gaudeixin tranquil·la-ment de la sobretaula.

REDACCIÓ / PRIORAT

L'Hostal Sport té clar que pertenir èxit ha d'exercir d'opera-dor turístic del Priorat. No n'hiha prou a disposar d'unes ins-tal·lacions confortables i unagran oferta gastronòmica. Estàubicat al centre de Falset i sónconscients que els seus clientsvolen gaudir de tot el que ofe-reix aquesta comarca. Per aixòfan un pas al davant i serveixenel Priorat en safata als seus hos-tes. Marta Domènech, responsa-ble de l'establiment, asseguraque «el món ha canviat, la gentque viatja busca experiències, lespersones que se senten atretespel món del vi, volen tota menade vivències en aquest camp.Nosaltres no les podem oferirtotes directament, però sí quepodem aprofitar els nostresconeixements per organitzar-losun programa d'activitats com-plet». Aquest és el tret diferen-cial de l'Hostal Sport. El seu visi-tant tindrà la possibilitat de gau-dir de tastos, maridatges, visites avinyes o, fins i tot, participardirectament en la verema, talcom aquest mes de setembrehan fet diversos grups de turistesalemanys, suïssos, belgues inoruecs.Marta Domènech està con-vençuda que el seu model declaus en mà agrada als seusclients: «La idea és que espuguin despreocupar de tot ique s'emportin cap a casa algu-na cosa més que una conforta-ble estada en un hotel. Volemque visquin una experiènciacompleta del producte quepodem oferir, que és el món delvi».Un dels eixos de la seva filosofiaés el contrast entre la qualitatque acrediten les quatre estrellesi la mentalitat d'hostal. SegonsDomènech, «aquest és un aspec-te diferencial molt important, lagent està cansada d'anar d'hotelen hotel i que tots s’assemblin».Marta afegeix que «el personaldels hotels acostuma a estartallat pel mateix patró. Nosaltres

tenim un tracte amb el clientmolt familiar i personalitzat. Elsnostres professionals no tenenuna feina, tenen un ofici, i unavocació de servei».Gastronòmicament, aposten perla cuina mediterrània i de mer-cat, sempre amb productes detemporada. Els plats estrella sónels guisats, entre els quals desta-quen els peus de porc, les man-donguilles amb carxofes o alber-gínies, la cua de bou amb ceba iel fricandó de vedella ambbolets del bosc. En vins, tenenmés de 100 referències, bàsica-ment del Montsant i el Priorat,tot i que també tenen una bonamostra d’altres vins deCatalunya, Espanya i de tot elmón.

Trobades de negocisUn tipus de client que cada copés més important a l'HostalSport són les empreses.L'establiment disposa de salespreparades per acollir sessionsde treball, que es poden com-plementar amb el paquet d'acti-vitats enoturístiques. «És uncomplement ideal per a aquesttipus de client, perquè el móndel vi els resulta molt atractiu.Els empresaris, els directius, sónconsumidors dels nostres vins iper això els interessa tot el queels podem oferir», explicaMarta.


ESTIL DE VIDA

Hostaleria

L’Hostal Sport dinamitzal’enoturisme al Priorat

El proper 15 d’octubre l’hotel acull el primer tast bíblic del Priorat

CEDIDAL’Hostal Sport, allotjament i activitats enoturístiques al Priorat.

El Priorat és la Toscana deCatalunya. Aquest és l'axioma delqual parteix l'Hostal Sport percaptarr els seus clients. La bellesadel paisatge d'aquesta comarca ila gran varietat d'experiències alvooltant del món del vi són elsseus grans arguments per oferiruna estada completa que combi-na allottjament de qualitat amb unampli ventall d'activitats.

Receptes 100%mediterrànies

L’Arena celebra el seu desè aniversari

HOTEL-HOSTAL SPORTC/Miquel Barceló, 4-6

43730 FalsetTel. 977 830 078

www.hotel-hostalsport.com

HOTEL

La terrassa de l’Arena té una capacitat per a 75 comensals. CEDIDA

ARENAPasseig Jaume I s/n

43840 Salou Tel. 977 38 40 00

Horari: de 13.30 a 16 h ide 21 a 23.30 h

www.arenarestaurant.com

RESTAURANT

Restauració

El dissabte 15 d’octubrel’Hotel-Hostal Sport acollirà elprimer tast bíblic de vins kos-her del Priorat, en què partici-paran els cellers de Capçanesi Elvi Wines amb un repertoride 7 vins de 4 denominacionsd’origen diferents. Es tractadel tercer tast d’aquestescaracterístiques que s’organit-za a Espanya enguany, des-prés dels realitzats a Girona elpassat mes de febrer i del deCòrdova al juny. El repertoridel tast està format per Florde Primavera 2008, Flor dePrimavera 2009 i Clos Meso-rah 2009 de la DO Montsant,el 26 2006 de la DOQ Priorat,Herenza criança 2008 de laDOC Rioja i l’Adar 2007 i NessBlanc 2009 de la DO Riberadel Júcar (La Manxa).

TastBíblic

El capital industrial, emergent alsegle XIX, va donar lloc al naixe-ment de grans corporacionsindustrials, tècniques de gestió,com la comptabilitat financera,basades en actius físics i a la recer-ca del benefici a curt termini.L’actiu més important era el capi-tal —diners— que s’invertia en

l’adquisició dels factors clàssics deproducció amb què fabricar bénsi serveis. El treball no constituïaun recurs insubstituïble ni inimi-table ni rar. De fet, no reunia elsrequeriments per proporcionaravantatges competitius.Avui el model econòmic ha can-viat substancialment; ara parlem

d’economia de serveis i d’un noumodel de negoci fonamentat enel coneixement. Un model quesap que la creació de valor a llargtermini depèn de l’òptima com-binació de recursos tangibles iintangibles.Davant d’aquest canvi, les empre-ses comencen a considerar serio-

sament la gestió del coneixe-ment, en veure que els actius tan-gibles tenen cada cop menys pesen la determinació del valor demercat. Hi ha preguntes que faninevitable adoptar aquest gir,com poden ser les següents: comés que hi ha empreses en què elvalor de mercat supera en molt elvalor dels seus actius? i, per què hiha accions que valen a Borsa moltmés que el valor que proporcio-na la comptabilitat en dividir elpatrimoni net entre el nombred’accions en circulació?El repte que la nova economiarepresenta per a la informaciófinancera recau en el fet que hade contemplar els intangiblesdins dels seus estats comptables.Només així, la informació que lesempreses proporcionen als inver-sors tindrà utilitat. El que no potser és que el 1995 un 25% de lesdecisions dels inversors s’adoptes-sin d’acord amb els informesfinancers de les empreses i que

10 anys després, aquest percen-tatge només arribi al 3%.Això ens porta a concloure que elmodel comptable actual, fona-mentat en els costos històrics i ainformar sobre les transaccions,provoca cada vegada més inexac-tituds al mapa actual de creacióde valor, ja que només ofereix alsòrgans de direcció una visió sintè-tica de la realitat econòmica.L’èmfasi posat en els aspectesquantificables i monetaris deixade costat la base qualitativa iintangible sobre la qual se susten-ten moltes de les organitzacionsempresarials actuals. Amb aixòno estic dient que la informaciócomptable no tingui utilitat, elque apunto és que si volem queserveixi per als seus propòsits,s’ha de complementar amb nousestats que donin informació com-plementària sobre les estratègies iels models de les empreses: queafegeixin un informe sobre elCapital Intel·lectual.


TRIBUNA

Reptes de la nova economiaper a la informació financera

Ricard Monclús Guitart diagnostica que aravivim en una economia de serveis i el model denegoci ha canviat, un model que es fonamenta en

el coneixement. Les empreses, en conseqüència,comencen a valorar-ne la gestió i contemplen elsintangibles dins dels seus estats comptables.

ECONOMIA

En la actual situación de crisis,se hace necesario tener unconocimiento lo más amplioposible acerca de la propia com-pañía y del entorno económicoen el que se mueve ésta, asícomo tener el máximo controlde gestión, con especial aten-ción al corto plazo. Esto es vitalpara obtener la flexibilidad ade-cuada a los constantes cambiosdel entorno y del mercado, queobligan a las empresas a unaconstante toma de decisiones,cada vez en plazos más cortos.Asimismo, si la informaciónsobre el funcionamiento de lacompañía y los elementos delentorno que puedan condicio-narla era un elemento impor-tantísimo para la adecuada ges-tión de las empresas, hoy en día,en la actual situación económi-ca, se hace imprescindible parala supervivencia de las empresas,ya que para tomar adecuada-mente decisiones a corto plazo,tienen que disponer de la infor-mación más completa posible,tanto interna como externa.Para poder llevar a cabo unacorrecta gestión empresarial sehace imprescindible, la implan-tación de un control de gestión,dotado de las herramientasnecesarias para obtener los indi-cadores adecuados para detec-tar riesgos y oportunidades que

nos ofrecen tanto el mercadocomo la organización interna.De esta manera con toda lainformación sobre la mesa, nospermitirá realizar los cambiosde rumbo necesarios para adap-tar la compañía a los nuevosacontecimientos.En este escenario el papel de la

Dirección es básico, establecien-do los objetivos a corto, medio ylargo plazo y dotando a la com-pañía de los elementos necesa-rios para realizar el control ade-cuado de la evolución de lacompañía y del entorno.Para ello es vital la figura delController, que establezca lossistemas de control de gestiónpara proporcionar la informa-ción necesaria, fiable y relevantea la Dirección de la compañíapara la correcta toma de deci-siones.El primer paso en la implanta-

ción de un sistema de control degestión es entender los objetivos

que busca la compañía en elcorto, medio y largo plazo; com-prender la cultura organizativa,la estructura de la empresa, yevaluar los riesgos en los queestá inmersa la compañía, tantointernos como externos.Del análisis de estos datos, nace-rán unas actividades de control,centradas en aquellos aspectosrelevantes en función del riesgodetectado y se estableceránunos puntos clave de control.Estos puntos clave no son másque aquellos elementos básicospara el análisis de la evolucióndel negocio. Para controlarestos puntos clave y el funciona-miento de la sociedad se deberádotar a la compañía de unosprocesos internos que cumplanlos siguientes requisitos: segre-gación de funciones, procesosescritos, autorizaciones de tran-sacciones, conciliaciones de sal-dos, controles físicos de activos,análisis de resultados y repor-ting de información a la geren-cia de la compañía.Para tener un control adecuadode la situación, previamente hayque planificar a corto, medio ylargo plazo. Con la actual situa-ción y el entorno tan cambiantese hace básica la planificación acorto y medio plazo. La herra-mienta adecuada para esta pla-nificación son los presupuestos

económicos y financieros. Con los presupuestos, en pri-mer lugar se realiza un análisisde los errores o disfuncionesque tiene la empresa, así comode las oportunidades y ello nosdeterminará las políticas aseguir en las diferentes partidasde pérdidas y ganancias y delbalance, permitiendo analizar laevolución de nuestras expectati-vas frente a los resultados que sevan aconteciendo. Del análisisde sus desviaciones, se derivarántomas de decisiones constantespara restablecer el rumbo de lacompañía. De ahí la importan-cia de un control constante delos presupuestos. Si la estructura de la compañíaasí lo demanda, este presupues-to se puede dividir por centrosde coste, afinando aún más elcontrol sobre los diferentes cen-tros de la compañía, pudiendodetectar qué es lo que va mal enla compañía y actuar sobre loque está siendo deficitario.Además con el presupuestopodemos realizar una previsiónde flujos de caja, detectandoperiodos en los que probable-mente tengamos tensiones de

tesorería y de esta manerapodremos actuar de formainmediata, tomando las decisio-nes que creamos más oportu-nas, ya sea reduciendo costes,buscando financiación, etc.Asimismo, es muy importante lacreación de unos indicadoresbásicos para la evolución delnegocio que recojan tanto datosinternos como del entorno.Estos indicadores se tienen que

centrar en aquellos puntos clavepara la compañía, aunque pue-den establecerse otros que, sinser claves, pueden ser necesariospara la dirección de la compa-ñía.Estos indicadores pueden sereconómicos, que midan rentabi-lidades, niveles de endeuda-miento, periodos medios de

pago y cobro, etc.; comerciales:cuota de mercado, quejas declientes, altas y bajas de clientes,satisfacción del cliente, etc.; pro-ductivos: piezas fabricadas porhora, mermas, plazo entregaproveedores y clientes, etc.; deRecursos Humanos: nivel deabsentismo laboral, horas extrapor empleado, etc.Debido a todo lo que hemosexplicado en este artículo, cadavez es más frecuente en lasempresas el establecimiento deunos cuadros de mando, quefacilitan la información de ges-tión a Dirección con un soloclick y permiten hacer un segui-miento casi al día de los diferen-tes indicadores clave de la com-pañía.Con todo esto, se debe recalcarque, en un entorno cambiante,la compañía tiene que ser capazde adaptarse rápidamente almercado, detectando riesgos yamenazas para convertirlos enoportunidades. Hoy en día noqueda otra, o tienes informa-ción de la evolución de la com-pañía, y esto implica saber anali-zar los datos confeccionados yentender las necesidades decambios, o estás a la deriva alantojo del mercado.

Miguel Ruiz Pérez considera necesario tener el máximocontrol de gestión para obtener la flexibilidad adecuadaa los cambios del entorno y mercado, prestando espe-cial atención al corto plazo. Ruiz hace hincapié en la

importancia de tener la información más completa posi-ble sobre el funcionamiento de la compañía, y en esteescenario la dirección debe tomar decisiones y estable-cer unas actividades de control.

Control de Gestión

GESTIÓN

En un entorno

cambiante, la compañía

debe ser capaz de

adaptarse rápidamente

al mercado

El primer paso en la

implantación de un

sistema de control de

gestión es entender

los objetivos

La herramienta

adecuada para la

planificación son

los presupuestos

económicos

Entre las turbulencias de lahora actual, entre el dilemade si se suben o no a los másricos sus impuestos, nos llegatambién este relato que notiene desperdicio, de ser cier-tos los extremos que relacio-na:«Éramos cuatro en mi familia:matrimonio y dos hijos, enedad de ir al instituto.Vivíamos en una ciudad y sola-mente tenía trabajo uno denosotros. En nuestra casa sola-mente entraban al mes 1.100euros.Entonces nos hablaron delPER y, pensando en ello, deci-dimos vender el piso e irnos anuestro pueblo, en Andalucía,cuyo Alcalde era amigo de mis

tiempos juveniles. Hablé conmi amigo, vendimos el piso dela ciudad (que tenía tres dor-mitorios) por 245.000 euros.En el pueblo compramos untrozo de finca de unas doshectáreas de regadío y unacasa de cuatro dormitorios,por 205.000 euros todo ello.Con la ayuda de mi amigo, elAlcalde, realizamos todos lospapeles oportunos y mi esposay yo nos apuntamos al PER.Con tal motivo, comenzamosa recibir cada uno 600 euros,

esto es, 1.200 euros cada mes.Sin trabajar. O sea, más de loque, trabajando, ganaba en laciudad. Al tener todo el tiem-po libre, nos dedicamos a lafinca, en la que pudimos teneranimales domésticos.Con estos cuidados empeza-mos a sacar dos cosechasanuales que nos daban aproxi-madamente unos 4.500 eurosen cada cosecha. No necesitá-bamos ayuda exterior y, claroestá, no teníamos que pagar ala Seguridad Social ni tenía-mos impuesto alguno, ya queéramos oficialmente unospobres obreros parados, aco-gidos al PER. Al final del año el ingreso dela familia aumentó. La crisis,para los demás. Como somosoficialmente pobres, nos handado becas para los dos chicosy ahora los tenemos en la ciu-dad con los abuelos, estudian-do.Cuando terminen esos estu-dios, serán ya mayores deedad y, si no se colocan ense-guida, nos los traemos al pue-blo y los apuntaremos al PERhasta que se coloquen: seránotros 1.200 euros al mes.Cuando se nos acabe el PER,nos haremos con las veintejornadas que necesitamos yvolvemos otra vez al PER.Cuando llegue la jubilación,tanto mi esposa como yo, latenemos asegurada.Y ahora vamos ahorrando enuna cuentita lo que podemos,por si a alguien se le ocurrevotar mal y se nos acaba esto. Cuando lleguen elecciones,¿saben a quién votaremos?Pues sí, a ése. ¿A quién si no?»País, añado yo.

En septiembre, la renta varia-ble no ha conseguido reha-cerse de las fuertes caídasregistradas en los meses deverano. Los bolsistas inclusohan visto como los mercadoshan marcado nuevos míni-mos anuales, situándose enlos mismos niveles que el año1997. Curiosamente, lasempresas han doblado losbeneficios desde tal fecha, loque indica la irracionalidadactual del mercado.Ante la generalizada debili-dad de los datos macroeconó-micos publicados reciente-mente en Europa y EEUU, lacomunidad financiera centrasu debate entre los que pien-san que estamos delante deuna nueva recesión frentequienes abogan un escenariode desaceleración. Cierta-mente, los mercados bursáti-les están cotizando actual-mente en el escenario pesi-mista, afectados por unadepresión colectiva del senti-miento inversor. Por el con-trario, el sentimiento empre-sarial no se encuentra tandañado tras los excelentesresultados de las empresasatribuibles al segundo trimes-tre de ejercicio, especialmen-te las empresas estadouniden-ses. La buena noticia para lasBolsas es que es más fácilrecuperar el sentimientoinversor que el empresarial.La crisis de deuda en Europa,centrada de nuevo en Grecia,no ayuda para nada a mejorarel ánimo de los inversores.Las dudas son muchas (viabi-lidad del país heleno, efectocontagio a España e Italia, lacontinuidad del euro, crisispolítica, etc.) y el mercado nole gusta la incertidumbre,

siempre penalizándolo nega-tivamente. Las caídas enBolsa han sido generalizadasy ningún sector en Europa haconseguido escapar de losnúmeros rojos. Como vienesiendo habitual, los títulos dematerias primas (ligados alciclo económico) y el finan-ciero (bancario y asegurador)han sido quienes han registra-do un peor comportamientorelativo.

Las dudas sobre el crecimien-to económico pueden versereflejadas en la evolución delprecio del petróleo. Desdesus máximos de abril, la coti-zación se ha desplomado un30%, ante la expectativa deque un menor crecimientoeconómico represente unamenor demanda, especial-mente de los países emergen-tes. Lo realmente nuevo enestas últimas semanas es elcomportamiento del precio

del oro, activo refugio porexcelencia, ya que su cotiza-ción ha caído un 20% desdelos máximos de principios desetiembre. En el mercado dedivisas, la autoridad moneta-ria suiza salió al rescate de sumoneda (también considera-do activo refugio) para noperjudicar más la competitivi-dad de sus productos en elmercado internacional.Entonces si el franco suizo yel oro han dejado de ser refu-gio y las Bolsas caen, la refle-xión es: ¿a dónde va el dine-ro? La respuesta es que demomento se dirige al activorefugio que queda, la rentafija. Y es que la aversión alriesgo de los inversores es talque prefieren pagarés delSantander al 3% que la renta-bilidad por dividendo de susacciones superior al 10%.¿Cuánto tiempo durará estaincongruencia?Finalmente, durante el mesde setiembre, también hemosconocido las nuevas previsio-nes de crecimiento por partedel FMI, las cuales han sidomás bajas que las filtradashace un mes. Para el mundo,esperan ahora que crezca un4% en 2011 y 2012 (frente el+4,3% y 4,5% previsto ante-riormente); en la eurozonaun +1,6% y 1,1% respectiva-mente y en EEUU un 1,5% y1,8% (frente el 2,5% y 2,7%).Aunque los descensos son sig-nificativos, no trabajan con elescenario de una nueva rece-sión económica, ya que uncrecimiento mundial del 4%no es precisamente un esce-nario de recesión… Veremoscuanto tardan las Bolsas arevertir esta situación dedesánimo.


TRIBUNA

Xavier Cebrián Menchón reflexiona sobre la situaciónactual, llena de incongruencias e incertidumbre. Losmercados bursátiles cotizan en un escenario pes-imista y el sentimiento empresarial se recupera tras los

resultados del segundo semestre. Las caídas en bolsason generalizadas, el precio del petróleo cae y lossectores refugio como el oro y el franco suizo handejado de serlo. ¿Cuánto durará?

¿Recesión o desaceleración?

BOLSA

Desde sus máximos de

abril, la cotización del

precio del petróleo se

ha desplomado un 30%

Ángel Camacho explica la historia de una familia imaginaria (o no) queante las dificultades para subsistir en la ciudad por la precariedad labo-ral decide vender su vivienda, emigrar al campo, cobrar el PER y dedi-carse a la producción agrícola sumergida.

Una historia imaginaria,pero real

como la vida misma

LABORAL

Si el franco suizo y el

oro han dejado de ser

refugio y las bolsas

caen... ¿a dónde va

el dinero?

Esta es la historia de

una familia que no

ganaba lo suficiente y

por eso dejó de trabajar

-Quines característiques ha de tenir ellíder empresarial en aquest nou paradig-ma?

El líder ha de ser global, emprenedori socialment responsable. A més, ha detenir un tarannà personal que inspiriconfiança en tota l'estructura. S'ha aca-bat aquell vell concepte de la jerarquiabasat a ordenar i obeir.-Anem a pams amb aquestes virtuts:quan diu ‘global’ no es refereix només afer viatges de negocis i saber idiomes, oi?

És un concepte més ampli que impli-ca un coneixement de l'escenari geopo-lític. Cal saber què passa al món i perquè per tal de detectar-hi les oportuni-tats globals que pot aprofitar un empre-sari. D'altra banda, també cal que l'em-presari sigui una persona amb sensibili-tat multicultural. A l'hora de tancaracords amb persones d'altres cultures,cal tenir capacitat per a la comprensiómútua que permeti treballar des deparàmetres molt diferents als propis. -Quina és la predisposició de l'empresa-riat català en aquest camp?

Catalunya, precisament, ha estat, desde fa molts anys, un exemple d'un llocon els empresaris anaven per tot el món.Tenim una mentalitat oberta i predispo-sada a interactuar amb altres cultures ino només en els joves. L'empresa fami-liar catalana ja té força tradició en aquestcamp. En aquest sentit, som líders al'Estat espanyol.

-L'assignatura pendent són les econo-mies emergents?

És cert, tot i que hi ha molta empresaque ja treballa a països com ara la Xinao el Brasil. Jo espero que aquesta assig-natura s'anirà aprovant en poc temps.Però cal tenir en compte que exportara aquests països llunyans és car i que, enaquests moments, les empreses estanadministrant molt els seus recursos.Però és el camí que s'ha de seguir, entred'altres coses, perquè és allà on hi ha lesoportunitats.-Per tant, els dèficitsen aquest camp sónuna qüestió més demoment econòmicque de barreres cul-turals?

Sí, però també n'hi ha, de barreres cul-turals, com ara l'idioma. Així com tambéla seguretat jurídica. Aquí és importantel paper que poden jugar-hi les adminis-tracions a l'hora de tutelar aquests pro-cessos de les empreses. -Pel que fa al caràcter emprenedor, quinstrets diferencials ha de tenir l'emprene-doria en aquest nou paradigma?

L'emprenedor és el somiador queactua. Avui en dia fan falta més que mailes persones que veuen les oportunitats.Són els perfils que salten els obstacles is'arrisquen per portar a la pràctica lesseves idees, que busquen noves vies,solucions diferents…

-Pel que fa a la responsabilitat social,vostè defensa que millorar en aquestcamp no posa límits a la recerca delsbeneficis...

No, i fins i tot, pot aportar valor afegit.El concepte de benefici és multidimen-sional. Normalment l'associem alsdiners, però també hi ha els beneficissocials i d'impacte a l'entorn. Les empre-ses han de guanyar diners; això és indis-cutible. Però també cal vetllar perquè laseva activitat no tingui un impacte en el

medi ambient, que es busqui un bonclima entre els treballadors afavorint elseu desenvolupament, i així poder pen-sar de quina manera l'empresa pot aju-dar a resoldre els problemes de la socie-tat. És una filosofia que ha de regir totesles relacions de l'empresa amb el seuentorn.-Per tant, les línies vermelles de l'ètica noles ha de marcar només la legislació.

No. Cada empresa, com cada perso-na, sap on són les seves línies vermelles.S'han de marcar i s’ha d’adoptar elcompromís amb tots els membres del'organització de no traspassar-les. Ésun tema molt complicat, però en el que

algunes empreses estan avançant molt,tot i les dificultats del dia a dia. -La crisi i tot el que ha destapat ha con-tribuït a posar de moda l'ètica empresa-rial?

La crisi ha sigut un revulsiu, perquèens ha obligat a tots a reflexionar. Els pri-mers que hem hagut de fer-ho som lesescoles de negoci. Si quan la deixemenrere quedarà alguna cosa, encara s'hade veure. Però el tema és sobre de lataula. És un dels temes que actualmentes vinculen a l'excel·lència empresarial.Era un procés que ja venia desenvolu-pant-se en els últims anys, però que lacrisi ha accelerat. Tant de bo no es quedinomés com una moda passatgera, sinóque la reflexió ens serveixi.-Quan explica aquest nou model d'empre-sari, un té la sensació que està parlant demillorar la formació humanística delsdirectius, quan precisament els sistemeseducatius tendeixen al contrari, a una for-mació cada cop més tècnica. S'hauran derevisar alguns plans d'estudi? S'ha debuscar formació complementària?

Aquest és el debat actual en les esco-les de negocis. No es tracta que elsempresaris cursin estudis humanístics.El que hem de fer és que aquestes qües-tions siguin dins de totes les matèriesper formar directius socialment respon-sables. Quan s'estudia màrqueting,s'han de contemplar els aspectes ètics.L'ètica ha d'estar present a l'aula de lesbusiness schools. I moltes d'elles s'hoestan plantejant, no només nosaltres.Volem que tot el que ensenyem traspuïaquesta visió humanística del món del'empresa.

� � � � � � � � �

��

� � � � � � � � ��

‘Hem de formar directiussocialment responsables’

La crisi ha creat un nou paradigma per a l’activi-tat empresarial. En aquest escenari, EugèniaBieto defensa que cal un nou perfil de líder perdirigir els moviments de les empreses. El debat

està obert en escoles de negocis com araESADE. Les tendències actuals apunten a un girhumanístic en el perfil d’aquests nous directiusper assolir l’excel·lència en la seva gestió.

Text: Dani Revenga / TarragonaFoto: XavI Jurío

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43206 Reus · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

http://www.esade.edu/faculty/eugenia.bieto

Calen directius globals. Però aquestaidea va una mica més enllà de l’afany perinstaurar una empresa en un país estran-ger. Per tal d’aprofitar les millors oportuni-tats, el nou directiu ha de fer un seguimentacurat dels escenaris internacionals. Unacondició prèvia que exigirà, a l’hora de con-cretar accions, una altra virtut: sensibilitatmulticultural per generar sinergies enentorns amb valors i costums diferents alspropis. Aquesta característica és una de lesque la directora general d’ESADE, EugèniaBieto, va defensar en una conferència a laCambra de Comerç de Tarragona, dins delcicle «Bon dia, Tarragona».

Bieto forma part també del ConsellAssessor per a la Reactivació Econòmicade la Generalitat, i està convençuda que larecuperació de la nostra economia passa,en molt bona mesura, per la implantaciód’una generació de directius que sumin totun seguit de nous actius al seu tret essen-cial: l’emprenedoria. Una actitud vital queha explorat a fons des de l’àmbit acadèmicdirigint el Centre d’Iniciativa Empresariald’ESADE entre 1997 i 2008 i que, ara mésque mai, juga un paper fonamental. «Calgent que trobi solucions noves per detectarles oportunitats que hi ha enmig de lacrisi», assegura Bieto, que té en l’èticaempresarial l’altre gran pilar del seu dis-curs.

Geopolítica i multiculturalitat

Eugènia Bieto, directora general d’ESADE

‘L’exercici de l’ètica empresarial no límita els

beneficis i, fins i tot, pot aportar valor afegit’

La hora de la verdad para el Corredor del Mediterráneo · Corredor del Mediterrani. El que sí que...

Documents

Transcript of La hora de la verdad para el Corredor del Mediterráneo · Corredor del Mediterrani. El que sí que...