LA GESTIÓ FORESTAL

PRIVADA A L’ALT

BERGUEDÀ

QUIM AVELLÀ I BONET ENGINYER DE FOREST, CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

JUAN LUÍS ABIAN

RESPONSABLE DE GESTIÓ FORESTAL DEL CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL

46

1. OBJECTIU DE LA JORNADAAvaluar la sostenibilitat econòmica de les tallades

amb clar caràcter de millora sobre les masses forestals a la comarca del Berguedà, planificades dins d’un PTGMF.

2. INTRODUCCIÓLa jornada se centra en la visita de dues finques. La

Finca L’Òliba (Gombrèn, La Pobla de Lillet) i la finca Tubau (Sant Jaume de Frontanyà). Aquestes finques es troben dins de la Regió Forestal IV, definida pel Pla de Política Forestal 1994 – 2004. Les dades mitjanes per al pi roig (Pinus sylvestris), obtingudes de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (CREAF, 2000), en aquesta regió es troben recollides en la Taula 1. La Regió Forestal IV inclou les comarques de l’Anoia, El Solsonès, El Bages i El Berguedà.

En els termes municipals de La Pobla de Lillet hi ha un percentatge de superfície forestal privada amb PTGMF d’un 28,3 %, mentre que aquest percentatge arriba al 100 % a Sant Jaume de Frontanyà, una vegada s’aprovi el PTGMF de la finca Santa Eugínia, que es troba enmig del tràmit d’aprovació. El pi roig es presenta de manera dominant amb una qualitat d’estació destacable, possi-blement superior a la mitjana de la Regió Forestal IV. Les dades característiques de les forests d’aquestes zones queden reflectides en la Taula 2, mentre que la superfí-cie ordenada amb PTGMF està definida en la Figura 1.

Taula 1. Dades mitjanes per al pi roig en la Regió Forestal IV (CREAF, 2000)

Densitat de peus/ha 1088

Densitat de peus/ha amb diàmetre superior a 20 cm 257

Àrea basimètrica 23 m2/ha

Edat 51 anys

Producció 3,2 m3/ha·any

De les dades de la Taula 1, cal destacar la producció mitjana. Considerant un període de pas entre tallades d’uns quinze anys, suposa un creixement de la massa de 48 m3/ha. Aquest fet, suposaria que per permetre

un desenvolupament sostingut, sense un decreixement brusc de les existències, es podria realitzar cada quinze anys un aprofitament forestal de fins a 48 m3/ha (més de 40 t/ha). De totes maneres, també cal destacar l’escassetat de peus/ha d’arbres de diàmetre superior a 20 cm, que suposa una manca important d’existències fustaneres en els boscos d’aquesta regió.

Figura 1. Superfície forestal ordenada amb PTGMF en els termes municipals de Sant Jaume de Frontanyà i La Pobla de Lillet

La gestió dels boscos de la zona de l’alt Berguedà ha anat tradicionalment a l’obtenció de rendes mitjan-çant l’aprofitament de la forest amb criteris tecnològics (obtenció de pals i fusta per a serra). En alguns casos, on aquest tipus de gestió s’ha repetit continuadament, aquest fet comporta el decaïment dels creixements de la massa, l’empobriment de les característiques dels individus i la conseqüent disminució dels rendiments fustaners de la finca, a més d’una progressiva descapita-lització de la massa.

Taula 2. Característiques de la superfície forestal de la zona de la jornada (Font: CREAF i CPF).

Terme Municipal Sup. Terme Sup. de bosc Sup. PTGMF Mitjana de AB mitjana (ha) dens (ha) aprovat (ha) peus/ha (m2/ha)

La Pobla de Lillet 5132 3766 781 967 27,1

Sant Jaume de Frontanyà 2115 1717,4 1793 930 20,4

S’ha definit com a bosc dens la superfície arbrada de cobertura superior al 20 %. Actualment s’està tramitant l’aprovació del PTGMF de la finca de Santa Eugínia de 225 ha en el terme de Sant Jaume de Frontanyà i 237 ha en el municipi de La Pobla de Lillet.

LA GESTIÓ FORESTAL PRIVADA A L’ALT BERGUEDÀ

47

XX

II JO

RN

AD

ES T

ÈCN

IQU

ES S

ILV

ÍCO

LES

3. FINCA L’ÒLIBA (GOMBRÈN, LA POBLA DE LILLET)

PTGMF: 814Propietari: Pere Girbau i Bover

3.1. ANTECEDENTS

La finca va suportar un incendi en gairebé tota la seva superfície el gener de 1981. Amb posterioritat es va tallar tota la fusta cremada. S’estima que va ser un 20 % del total de la finca que representen uns 4500 m3 de fusta.

Segons explica la propietat, la finca no havia estat sobreexplotada realitzant-se tallades amb criteris tecno-lògics deixant la finca amb planta jove suficient per a la següent tallada. El resultat d’aquesta gestió i de l’incendi ocorregut va ser una pineda semirregular amb forta tendència a la regularitat.

La tallada es va realitzar al llarg de l’any 2003, no havent-se tallat des de l’any 1982 en que es va retirar la fusta cremada. La Figura 2 mostra el plànol de gestió de la finca.

3.2. PLANTEJAMENT PTGMF

El pla de gestió preveia la realització d’aclarides en massa regular en la major part de les 89,2 ha on s’ha actuat. Aquest plantejament incloïa l’entrada en regene-ració de la unitat d’actuació 4. Únicament en les unitats d’actuació 7 i 8 s’havia de realitzar tallades de millora.

Les unitats d’actuació 9A i 9B, al voltant del Quintà de l’Òliba, es preveien adevesar. Aquesta actuació com-portava deixar una densitat de 500 peus/ha per facilitar la pastura del ramat. Es tracta de la part de la finca amb més clara vocació pastoral. És per aquest motiu que, aprofitant la intervenció en gran part de la finca, es va realitzar l’estassada en les antigues feixes dels quintans i l’eliminació de les restes de tallada en les zones amb clara aptitud pastoral. La finca és pasturada, uns 6 mesos l’any, per un ramat de 50 caps de bestiar boví.

La xarxa viària de la finca es va dissenyar per tal que el desembosc de la fusta es pogués fer de manera íntegra amb tractor agrícola. Es va preveure una densitat aproximada de 63 m/ha de camins.

Els criteris de tallada descrits en el pla de gestió són els de tallar els peus malformats, dominats i malalts; i, deixar peus de futur ajustant la densitat de la massa, segons l’alçada dominant dels arbres, fins una densitat a final de torn de 400 peus/ha.

3.3. TALLADA REALITZADA L’ANY 2003

Els criteris de talla-da s’han cenyit, estric-tament, al previst en el PTGMF, si bé no s’ha pogut complir el model de gestió previst per a les unitats d’actuació 4 i 9. La tallada ha estat bastant homogènia a la finca, no podent-se dife-renciar entre les unitats d’actuació. El pes de la tallada ha estat de 28,1 t/ha. Aquest fet suposa un 26% més del que preveia el pla de gestió.

La major part de la finca es va explotar amb dues mules, rematant la feina amb uns quants jornals de tractor agrí-cola. Els costos d’explo-tació de tallar i arrosse-gar a la finca van ser de 18,3 €/t.

Figura 2. Plànol de gestió de la finca L’Òliba

48

El destí de la fusta aprofitada va ser la Serradora Boix (Puig Reig), en la seva majoria per a palet, i la planta de Tradema (Solsona) per a la fusta de trituració. Els pro-ductes obtinguts en la tallada es poden consultar en la Taula 3. S’ha aplicat una densitat per a la fusta de 900 kg/m3. Els costos mitjans de transport fins a destí van ser de 7,8 €/t.

Taula 3. Resum de productes obtinguts en la tallada de la finca, segons el destí de la fusta (Font: Joan Girbau).

Destí de la fusta m3 t Percentatge del total

Trituració 395,27 355,74 14,22 %

Serra per a palet 2384,8 2146,32 85,78 %

La propietat ha percebut uns ingressos nets de 10 €/t per la fusta per a palet i 3 €/t per a la fusta de trituració. Aquest fet suposa una reducció al voltant del 50 % dels beneficis que podria haver obtingut amb la realització d’una tallada del tipus tradicional (selecció dels individus per criteris tecnològics). Aquesta pèrdua de benefici per part de la propietat es va poder reduir, parcialment, mitjançant la subvenció atorgada a la gestió forestal sos-tenible, pels treballs de millora realitzats a la massa.

La densitat de peus després de la tallada és de 562 peus/ha amb una àrea basimètrica de 26 m2/ha. La Figura 3 reflecteix una estimació de la distribució, en peus/ha, de les existències de la superfície tallada.

Figura 3. Distribució actual de la massa arbrada tallada el 2003.

4. FINCA TUBAU (SANT JAUME DE FRONTANYÀ)

PTGMF: 2108Propietari: Camil Font Rocadenbosch

4.1. ANTECEDENTS

La finca va ser afectada en gran part per l’incendi forestal de gener de 1981. La massa forestal de la finca descriu els aprofitaments que s’hi ha realitzat al llarg del temps. Aquests han estat intensos, on el percentatge d’arbres malformats i dominats és bastant elevat. Els arbres de major diàmetre són aquells que registren un percentatge de malformats més elevat. Aquest fet, junta-ment amb l’excés de classes diametrals inferiors a 20 cm fa entreveure el tipus de gestió duta a terme; tallades de selecció diametral amb criteri tecnològic.

La zona de tallada presenta afloraments rocosos importants, essent la profunditat de sòl més aviat escas-sa. Aquest fet condiciona els creixements de la finca. La qualitat d’estació de la zona és inferior a la mitjana de la qualitat d’estació del Berguedà. La Figura 4 mostra el plànol de gestió de la finca.

Figura 4. Plànol de gestió de la finca

Tubau (Sant Jaume de Frontanyà)

LA GESTIÓ FORESTAL PRIVADA A L’ALT BERGUEDÀ

Distribució de peus/ha després de la tallada

peus

/ha

Classes diamètriques

49

XX

II JO

RN

AD

ES T

ÈCN

IQU

ES S

ILV

ÍCO

LES

4.2. PLANTEJAMENT PTGMF

El model de gestió previst al pla és el de massa irregular per tallades de selecció cada 14 anys per tal d’aconseguir una densitat òptima de 900 peus/ha amb una àrea basimètrica de 24 m2/ha i un diàmetre màxim de tallada de 35 cm. El pla de gestió preveu la tallada de les unitats d’actuació 6, 7, 8B i 9A els anys 2005 i 2006. El PTGMF preveu l’aprofitament majoritari d’ar-bres de classe diametral 10, 15 i 20 seguint els criteris de tallada que defineix el PTGMF. La planificació preveu eliminar de manera preferent peus morts o moribunds, eliminar peus malalts, danyats, o torts i d’altres espècies que dificultin l’evolució de la massa principal, tallar peus clarament dominats amb creixement escàs i adaptar-se al model de gestió escollit en el pla.

4.3. TALLADA REALITZADA L’ANY 2005

Els criteris de tallada seguits són els contemplats en la memòria del PTGMF. Cal destacar la pobresa de la massa de la superfície tallada, respecte a la qualitat d’estació de la zona. És possible que aquesta zona de la finca registri creixements i produccions inferiors a la mitjana de la Regió Forestal IV. El pes de la tallada ha estat de 18 t/ha.

La finca ha estat tallada per un equip de tres talladors, i un apilador que anava preparant la fusta per al camió. Per al desembosc s’ha fet servir dues mules, un cavall i el suport d’un tractor agrícola. El jornal d’un tallador se situa en uns 120 €, mentre que el jornal d’un arrosse-gador es troba al voltant dels 72 €. Els costos de tallar i arrossegar han estat de 27,5 €/t.

En la Taula 4 es detalla la quantitat de fusta extreta i el destí que ha tingut aquesta fusta. La densitat de la fusta que s’ha considerat és de 950 kg/ha. La fusta per a tritu-ració s’ha portat cap a Solsona a la planta de Tradema, mentre que la fusta aprofitable per palet s’ha transportat a la Serradora Boix de Puig Reig. Els costos de transport a les plantes de primera transformació ha estat de 11.42 €/t, fins a Solsona i 9.01 €/t fins a Puig Reig.

Taula 4. Resum de productes obtinguts en la tallada de la finca, segons el destí de la fusta (Font: Josep Tubau).

Destí de la fusta m3 t Percentatge del total

Trituració 424,2 403 62 %

Serra per a palet 212,6 202 31 %

Llenya - 46 7 %

En la Taula 5 s’han desglossat els costos unitaris de l’explotació realitzada. En aquest cas s’ha considerat la mitjana ponderada obtinguda segons el destí de la fusta. Dels resultats obtinguts es remarca que la major part

dels costos d’explotació han estat de tallar i arrossegar, un 64% del total, mentre que el transport ha suposat un 25% dels costos.

El preu pagat en destí per a la fusta de serra per a palet ha estat de 39.60 €/t, per a la fusta de trituració ha estat de 27.65 €/t i de 42.07 €/t per a la llenya.

Taula 5. Resum del balanç de l’explotació en preus uni-taris (Font: Josep Tubau).

Ingrés (€/t) Despesa (€/t)

Fusta 32,38 -

Treballs - 27,05

Transport - 10,50

Costos fixes - 4,81

Total 32,38 42,36

Com es desprèn del resum de l’explotació aques-ta ha registrat un balanç negatiu, d’uns 10 €/t, essent necessària la subvenció, per a la gestió forestal sosteni-ble, per tal d’eixugar els elevats costos d’explotació.

Després de la tallada s’ha obtingut una massa irregu-lar, pel que fa al global de la superfície tallada. De tota manera, la distribució per bosquets pren una forma amb forta tendència a la regularitat. La densitat final de la tallada és d’uns 971 peus/ha amb una àrea basimètrica de 22 m2/ha. La Figura 5 reflecteix una estimació de la distribució, en peus/ha, de les existències de la superfície tallada. Els resultants obtinguts s’apropen al model de gestió previst en el PTGMF.

Figura 5. Distribució actual de la massa arbrada tallada el 2005.

Distribució de peus/ha després de la tallada

peus

/ha

Classes diamètriques

50

5. DISCUSSIÓLa massa forestal resultant de les tallades de les fin-

ques visitades comporta fer un seguit de reflexions. La primera d’elles fa referència al plantejament de la gestió de la massa dins els PTGMF. La dificultat d’adaptar el model de gestió proposat a la complexa realitat de la finca. El model de gestió és una aproximació teòrica del que la massa ha de tendir, tenint en compte el seu estat actual, les característiques de cada espècie i les interven-cions a realitzar. Sembla evident que cal fer un esforç per tal de definir el model de gestió d’una massa forestal de la manera més ajustada possible, però aquest mai pot anar en contra el compliment dels criteris de tallada del PTGMF, que es podrien resumir en els punts següents: eliminar sempre els peus de pitjor qualitat (malalts, mal-

formats i dominats), respectar arbres de futur per a final de torn.

Els criteris de tallada descrits en el pla de gestió, de clar caràcter de millora de la massa, es veuen alterats per la gestió tradicional de les masses arbrades d’aques-tes zones. És necessari, també, un major nombre de treballadors qualificats per a dur a terme aquestes feines de millora.

El canvi d’actitud i del tipus de gestió de la massa forestal, presentat en aquesta jornada, ve influenciat per la capacitat d’adaptació del comprador i el venedor de la fusta a l’estat de la massa i a l’objectiu plantejat. És en aquest punt on cal valorar la possibilitat de rebre subvencions per a la gestió forestal sostenible, segons la feina a realitzar.

A destacar, també, la presència d’una indústria que aprofiti la fusta de pitjor qualitat retirada en aquest tipus

Finca L’Òliba. Unitat d’actuació 7, on s’ha dut a terme la tallada de millora.

Finca L’Òliba. Densitat de peus en la UA 5.

LA GESTIÓ FORESTAL PRIVADA A L’ALT BERGUEDÀ

51

XX

II JO

RN

AD

ES T

ÈCN

IQU

ES S

ILV

ÍCO

LES

d’actuacions. Tot i que el baix valor de la fusta posada en fàbrica de primera transformació és un problema a superar en aquestes intervencions.

Lligat al punt anterior i amb l’objectiu de la jornada, és probable que, en una nova intervenció, la massa pre-senti un augment de les existències fustaneres de la finca millorant la qualitat dels individus en peu.

Finca Tubau. Unitat d’actuació 9A, després de realitzar la tallada.

Finca Tubau. Importància dels animals en l’explo-tació forestal.

BIBLIOGRAFIA• CREAF, 2000. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Regió

Forestal IV. Centre de Recerques i Aplicacions Forestals. Universitat Autònoma de Barcelona. 108p.

Finca Tubau. Unitat d’actuació 8B, després de realitzar la tallada.