Melangia

Perfum de la vidaque olores de podrit.

M’exhaureix la teva insistènciade quieta ansietat.

M’estreny el teu colorde negre tenyit.

M’embruten les teves caríciesde mans sagnants.

M’amarguen els teus sospirsde dolçor caduca.

Em dolen els teus silencisde crits poblats.

MHM – 25.02.82

VA SER LA MÉS BELLA EDAT DEL COR

Un centelleig rosat grimpava la paret sedosa del corcaptivant la silueta de llunaen aromes i sensacions desvetllades.L'amor havia nascut allí,en l'edat de la nit seductora,en el violí d'un cor fetillat.

El somni dirigent acoquinava la por.

RM10/03/2011

Alguns dels poemes escrits per l’alumnat

Alguns dels poemes escrits per l’alumnat

PER A TU, MERCÈ

Dona de caràcter ésque sap molt bé el que vol,doncs és la nostra Mercèla que estima sense por.Bona mare i companya

fa molt bons els macarronsescolta, guaita i actua

i amb molt bones intencions.Seny i rauxa no li manquen

i és amiga dels amics,mil confidències li expliquen

l’estimem pobres i rics.De raó no la’n té tota

Però fàcilment se’n surtCompte si no l’escoltessis

L'equivocat fores tu.

AGZ

indesxifrable camí…

La meva ment no esgota desitjos, ni les ànsies per tornar a veure’t.

Marxo, amb records enganxats al cor i amb només un equipatge d'il • lusions,

sense el matí que deixo, sense l'ahir que em persegueixi

i sense l'avui a què renuncio, en aquest viatge d'anada.

Inevitablement he de seguir fins a donar amb les teves petjades.

Els meus peus avancen i la meva ànima es bressola plàcida

en aquest insòlit amor. No hi ha lloc per fer marxa enrere,

ni raó per no seguir els designis del cor. El que serà o no serà,

difícil és saber-ho i confús és pensar-ho. Vull experimentar aquesta pluja

fresca de sentiments que ofega i reviu. Només queda caminar

aquest indesxifrable camí que ara seguir, em toca.

12/09/2000mt/.