....

La moral kantiana

Immanuel Kant (1724-1804)

Els límits de la raó teòricaA la Crítica de la raó pura, la seva obra més

coneguda, el pensador alemany Immanuel Kant (1724-1804), es proposà respondre a la pregunta Què es pot saber?.

Kant havia deixat de considerar la filosofia com un coneixement; només la ciència és coneixement, la filosofia havia de ser una activitat crítica, és a dir, una activitat que examina la raó per veure com és possible el coneixement científic.

Els límits de la raó teòrica (transcendentalisme)La crítica kantiana descobreix que el coneixement humà tot

i que comença en l´experiència, no tot el coneixement és empíric; existeixen unes condicions no empíriques que la raó imposa a l´experiència (regles a priori). Temps, espai, substància-accident, causa-efecte ... són algunes d´aquestes condicions que unifiquen, ordenen i donen forma a les sensacions captades pels sentits (transcendentalisme o criticisme).

Aquestes regles a priori no tenen una existència externa, són realitats subjectives en virtut de les quals se´ns apareix la realitat, és possible l´experiència.

Els límits de la raó teòrica (1ª conseqüència)La primera conseqüència del plantejament crític

és l´anomenat gir copernicà: no és la nostra manera de conèixer la que s´adapta a la realitat, sinó la realitat la que s´adapta a la nostra manera de conèixer.

Si bé són condicions subjectives, el fet que tota raó humana està universalment constituïda per aquestes regles a priori garanteix l´objectivitat i la veritat de tot coneixement adquirit sota la direcció d´aquestes regles.

Els límits de la raó teòrica (2ª conseqüència)Però aquesta objectivitat i veritat només és

possible dins l´àmbit en què són vàlides aquestes condicions: l´experiència. Més enllà de l´experiència, l´ús d´aquestes condicions condueix a un seguit d´il.lusions metafísiques, coneixements falsos.

La segona conclusió és que el territori on la ciència és únicament vàlida és el de l´experiència.

Els límits de la raó teòrica (3ª conseqüència)El preu que es paga per assegurar la veritat i

objectivitat del coneixement científic és el desconeixement de la realitat en si; només coneixem científicament les coses tal com se´ns apareixen, és a dir, els fenòmens. La ciència, per tant, només té validesa com a saber de fenòmens, la realitat transfigurada pels filtres de les regles a priori.

La tercera conclusió de la crítica kantiana és que les coses en si, els noümens queden fora de l´abast de la ciència.

Criticisme kantià i moral

L´obra més important de Kant, la Crítica de la raó pura, va tenir dues conseqüències per a la moral:

1.delimitar el territori propi de la ciència al l´àmbit fenomènic i alhora

2.garantir un espai reservat a la moral, lliure de les amenaces del materialisme científic determinista.

Criticisme kantià i moral

El resultat d´aquesta delimitació de fronteres, el món fenomènic per a la raó teòrica i el món noümènic per a la raó pràctica, significà el retorn del dualisme metodològic que Hume havia intentat superar.

Criticisme kantià i moral

Si considerem l´acció humana com a efecte d´alguna causa coneguda, aleshores se l´examina des del punt de vista científic (antropologia, psicologia, sociologia...)

Si, en canvi, l´acció és l´efecte d´una voluntat lliure, l´examinem des d´un punt de vista moral.

Criticisme kantià i moral

Criticisme kantià i moral

La preocupació kantiana per separar la naturalesa i l´esperit respon a la seva obsessió de preservar de qualsevol contaminació material l´autonomia de la voluntat humana.

Segons Kant, només té valor moral una acció totalment lliure.

Criticisme kantià i moral

De les tres possibles accions només l´última compleix les seves rígides exigències ètiques: la realitzada per una voluntat completament lliure.

2 tipus de moral

Majoritàriament les propostes morals al llarg de la història s´han preocupat més de les conseqüències que de la correcció moral de les accions: una acció és virtuosa si i només si permet aconseguir la felicitat (eudemonisme) o el plaer (hedonisme) o ambdues coses.

2 tipus de moralMoral teleològica Moral deontològica

El valor d´una acció es valora per les seves conseqüències

El valor d´una acció es valora per la bondat de la intenció

Les morals teleològiques són desqualificades per Kant amb els adjectius següents:

1.Són morals materials: ens diuen el que hem de fer per assolir l´objectiu (la felicitat)2.Són morals heterònomes: no estan fonamentades en la raó (sentiments)

2 tipus de moral

La proposta kantiana pretén constituir una ètica

formal: no ens ha de dir què hem de fer, sinó com ho hem de fer

autònoma: està fonamentada en principis a priori (la raó)

Moral kantianaSimplificant molt, hom pot dir que les diferents propostes

ètiques han intentat respondre a dues qüestions: 1. què he de fer per ser feliç?2. què he de fer per actuar correctament?Kant opta per la segona opció del dilema.

La felicitat és subjectiva, individual, voluble, sotmesa a les arbitrarietats de l´atzar.

Segons Kant, si volem constituir una ètica universalista i necessària (una ètica fonamentada en la raó pura) hem de prescindir de la felicitat.

L´ètica no pot dependre d´una realitat que és més pròpia de l´àmbit fenomènic-material que de l´àmbit noümènic-espiritual.

El premi a l´acció bona no és la felicitat sinó la mateixa acció bona; una acció és bona si la intenció de la voluntat és bona.

Moral kantianaLa voluntat humana només és lliure quan obeeix la

seva raó pura. Això implica que la voluntat no pot deixar-se influenciar per cap factor extern (Déu, autoritats familiar, política, cultural..) ni per factors interns (egoisme, interessos particulars ...) sinó únicament per la mateixa raó.

Si és així és com si fos la mateixa raó la que s´autoordena, apareixent com a legisladora de si mateixa.

Llibertat per a Kant és obediència a la raó pura.La moral kantiana és una moral autònoma i

racionalista. 

L´imperatiu categòric

El principi sobre el qual s´ha de fonamentar l´edifici moral kantià ha de satisfer dues condicions:

1.Formalitat: no ens ha de dir què hem de fer

2.Autonomia: ha de ser el resultat d´una voluntat no determinada per res que no sigui ella mateixa (voluntat lliure)

L´imperatiu categòricL´imperatiu diu el següent: “Actua com si la màxima

de la teva voluntat pugui valer sempre al mateix temps com a principi d´una legislació universal”.

Una acció serà bona si es dedueix a aquesta llei. Tots els judicis moral i totes les lleis humanes que

pretenguin ser morals haurien de derivar-se d´aquest principi.

Els judicis morals han de ser universals: no només vàlids per a tothom, sinó també vàlids sota qualsevol circumstància sense excepcions.

L´imperatiu categòric

L´imperatiu categòric és:1. formal: no ens diu el que hem de fer en cada cas

particular sinó com hem d´actuar en tots els casos i sota qualsevol circumstància.

2. producte d´una voluntat autònoma: no depèn de cap facultat sensible, sinó d´una raó lliure de tot tipus de condicionaments externs (societat) i interns (egoisme). Estic obligat a comportar-me si el segueixo fins i tot contra els meus interessos personals.

L´imperatiu categòricQuan em pregunto com voldria ser

tractat o com creus que voldrien els altres ser tractats, la resposta seria: voldria ser tractat amb respecte i crec que els altres voldrien ser tractats amb respecte.

El tractament amb respecte és una màxima moral universalitzable i, per tant, deduïble de l´imperatiu categòric.

L´imperatiu categòricImplícitament l´imperatiu categòric

expressa amb altres paraules la màxima moral coneguda com a regla d´or, que va popularitzar el cristianisme: “fes als altres el que t´agradaria que et fessin a tu” o “no vulguis per als altres el que no vols per a tu”.

L´imperatiu categòricLa regla d´or s´expressa de dues

maneres:

L´imperatiu categòric

L´imperatiu categòricActivitats: • Quins d´aquests judicis podria derivar-se de l

´imperatiu categòric kantià? Quina versió, la positiva o la negativa, manifesten els judicis morals?

1. He de robar2. No he d´explotar els altres3. No he de dir la veritat4. He d´ajudar a qui ho necessita5. He de mostrar-me indiferent davant el patiment dels

altres

Resum moral kantiana

El bé és respecte als principis (deure), no tant les conseqüèn-cies de l´acció.

Objeccions a la moral kantianaDespreocupació per les conseqüències: la

intenció és el que compta.Incapacitat d´adaptar-se a les circumstàncies

particulars de cada cas.Impossibilitat de solucionar el conflicte entre

normes: ajudar a una persona i alhora dir la veritat (exemple).

No tot judici pràctic universalitzable es pot considerar un judici moral

Objeccions a la moral kantiana (exemple 1)Sóc un masoquista, m´agrada que em facin mal.Quan em pregunto com voldria ser tractar i com

creus que els altres voldrien ser tractats, la resposta seria: m´agradaria ser tractat amb crueltat i crec que els altres també voldrien ser maltractats.

El que vull per a mi, ho desitjo també per als altres (universalització del judici pràctic)

Objeccions a la moral kantiana (exemple 2)Existeix una ONG que intenta lluitar contra el

comerç d´esclaus a Àfrica i, per aconseguir-ho recull diners per tal de poder comprar els esclaus i alliberar-los després; i així estalviar a aquesta gent una vida horrible plena de patiments i vexacions. Tanmateix, la conseqüència immediata d´aquesta acció ha estat l´augment del comerç d´esclaus.

Prioritat de les intencions i despreocupació per les conseqüències.