OCTUBRE 2012 Núm. 359 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Artesa es vesteixde Festa Major

L’Escola de Futbold’Artesa emprèncamí en solitari

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Artesa es vesteix de Festa Major

Com és habitual en aquests temps que enstoca viure, el pressupost de la Festa Majord’Artesa s’ha vist sensiblement rebaixat.No obstant, els efectes no han estat gairenegatius i la gent ha participat força delsactes.

Fotos: J.M. Espinal i Marta Serret

24

la Palanca 3

7

1737

15

31

29

13

27

3819

44

46

2141

22

23

36

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEleccions a la vista

NOTICIARIL’Ajuntament d’Artesa treballa el 12 d’octubreLa nova biblioteca ja té mobiliari

MUNICIPISCubells participa a la ComarkaladaLa Diada a CubellsLa Torre de Fluvià celebra la Festa Major

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMAEl refredat i la grip

PARLEN LES ENTITATSCàritas rep la medalla d’honor del ParlamentPremien la conservació dels Trulls d’Anya

FILATÈLIALa Guerra Civil espanyola

LA DIADALa Diada, una festa reivindicativa

TEATRE“Terra Baixa”, d’Àngel Guimerà

TEMA DEL MESLes ganes de festa vencen les retallades

PARTIS POLÍTICSEleccions estel·lars i altres cabòriesAra és hora segadorsEl blog del PSC-PM

CARTES A LA REDACCIÓ

ESPORTSPresentació dels equips de futbol d’ArtesaPartits del CE Artesa1a cursa de muntanya Perseguint al perdiuTravessa Sant Llorenç de Montgai 2012Casal d’Estiu al Club Esportiu Altis

IN MEMORIAM

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERAEls gitanos

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

IMATGES D’AHIRLes fires als temps de 1920

11

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

SETEMBRE

SETEMBRE

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 13: Joan Castany i Sabaté (90 anys), naturald’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 7: Geraldine Terrero i Alies, filla d’Edgar i deGisseldia 19: Iulia Maria Mihesa, filla de Calin V. i deLucretiadia 22: Pau Gonzàlez i Camats, fill de Raúl E. i deJoanadia 23: Biel Fontana i Boliart, fill de Marc i de Montse

Defuncions:dia 6: Francisco Tarré i Marsà (88 anys), naturald’Anyadia 13: Neus Sellart i Serra (85 anys), natural d’Artesade Segredia 15: Antònia Capell i Garriga (88 anys), naturald’Anyadia 19: Ramon Duran i Badia (78 anys), naturald’Artesa de Segre

Matrimonis:dia 15: Corina Cenan (veïna d’Artesa) Josep Farré i Farràs (veí d’Artesa)

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 12: Ramon Pascuet i Castells (55 anys), naturalde Foradada

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 11: Antoni Pallarés i Vilaseca (91 anys), naturalde la Baronia de Rialbdia 18: Elisa Solé i Puig (90 anys), natural de Lluçarsdia 23: Guillem Hortoneda i Pujals (32 anys), natu-ral de Barcelona

11 de novembre:Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià(veure pàg. 33)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 20,5°Temperatura màxima: 36º (dia 9)Temperatura mínima: 7º (dia 27)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 56 mm (dia 29)Total precipitacions: 91 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 19,6°Temperatura màxima: 32,7° (dia 7)Temperatura mínima: 4,9º (dia 27)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 62,7 mm (dia 29)Total precipitacions: 96,7 mm

Municipi de Vilanova de Meià AGOST (pendent) SETEMBRE

Temperatura mitjana: 25,6° 18,9°Temperatura màxima: 40,2° (dia 11) 32,2° (dia 7)Temperatura mínima: 8,8º (dia 31) 7,1° (dia 27)Dies amb precipitacions: 5 5Precipitació màxima: 9,2 mm (dia 30) 71,4 mm (dia 21)Total precipitacions: 17,3 mm 144,4 mm

Municipi de ForadadaManquen dades.

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart,Ramon I. Canyelles, Antoni Español, JosepM. Espinal, Noemí Farré, David Fusté, JosepGalceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

8 de novembre

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Eleccions a la vistaTalment com passa amb les estacions de l’any, les eleccions tam-bé van seguint el seu cicle. Ara les municipals, ara les catalanes,ara les generals... No hi ha any que no estiguem cridats a acudira les urnes. A vegades dos cops, referèndums inclosos. I mésval que sigui així, perquè aquest fet significa la concreció de lademocràcia, que ara trobem tan normal i fins i tot ens permetemel luxe de criticar, però que tant havien desitjat aquells que jatenen una edat. Segur que el sistema és imperfecte, que estàuna mica pervertit i que es pot millorar. El que no podem fer ésrenegar de la democràcia en sí. El curiós és que les properes eleccions al Parlament deCatalunya del 25 de novembre no tocarien encara; és a dir, sónavançades. Ni més ni menys que dos anys! Això encara no hohavíem vist mai i evidencia que el nostre país està vivint mo-ments extraordinaris, probablement històrics, des de la manifes-tació multitudinària del passat 11 de setembre. També han estat avançades, per motius diferents, les elecci-ons que s’han produït aquest mes d’octubre a Galícia i al PaísBasc. Pel que fa als resultats, podríem dir que eren força previsi-bles. Majoria absoluta del PP a les gallegues i una nova victòriasense majoria absoluta del PNB a les basques. En el segon casdestaca la irrupció de HE Bildu, després que en les anteriorseleccions no hi hagués cap candidatura de l’esquerra abertzaleper les reiterades il·legalitzacions per part de l’Estat. El cas ésque dos terços dels escons del Parlament basc són nacionalis-tes. Què passarà a Catalunya? També és previsible: nova victòriade CiU. Fins i tot havien guanyat en els 7 anys que aquesta fede-ració política no va governar, però la llei electoral permet aques-ta situació si es pot sumar el nombre necessari de diputats. I aixòés el que va passar durant aquest període amb el govern ano-menat tripartit. Ara bé, CiU tindrà la majoria absoluta o no? Aquesta és laqüestió. Segons algunes enquestes hi estan molt a prop. N’hi haque opinen que això no seria bo, perquè sense dependre d’al-tres grups clarament independentistes... vés a saber què farien,ja que fins ara han parlat d’un nou estat, sí; però sembla que nogosen pronunciar la paraula independència. Però també n’hi haque creuen el contrari, que una majoria absoluta de CiU els per-metria actuar en la línia que creguin més convenient sense dei-xar-se condicionar per ningú. El que compta és si tenim clar allò que volem. Aleshores noimportarà tant a qui votem, sinó a qui no hem de votar. Ho ente-neu, no? I com diem sempre: el poble té la paraula.

la Palanca 7

NOTICIARI

L’Ajuntament d’Artesa treballa el 12 d’octubre

La nova biblioteca ja té mobiliaril setembre es va instal·lar el mobiliari de la novabiblioteca municipal, al Casal Cultural, que ésprevist estrenar a mitjans de desembre. L’es-

pera es deu al fet que s’hi ha de traslladar tot el fonsbibliogràfic, 22.000 llibres en total. Com que la seuactual de la biblioteca, al carrer Escoles, havia quedatpetita per acollir els nous llibres que hi anaven arri-bant, ara part del fons bibliogràfic és a Lleida, custodi-at per la Generalitat. De fet, aquests podrien ser elsprimers llibres que es col·loquin, mentre que els queara hi ha a Artesa es traslladarien a l’últim moment. Toti això, no es descarta haver de tancar uns dies el servei.La nova seu té dues plantes, i a la primera hi ha un espaiseparat amb vidrieres i habilitat per als més petits.

Ajuntament d’Artesa es vasumar a la proposta de nocelebrar la diada de la

Hispanitat, el 12 d’octubre, una ini-ciativa que van secundar nombro-sos municipis catalans. En el casd’Artesa, les dependències muni-cipals van obrir al públic de 9 a 13hores i hi va treballar un dels mem-bres de la plantilla. Així mateix, tam-bé hi van assistir l’alcalde i algunsregidors. Les persones que es vanacostar a les oficines, tot i que vanser poc més de mitja dotzena, vanpoder fer els tràmits i les consultes

habituals d’un dia laborable. Entreels ciutadans i ciutadanes que s’hivan acostar n’hi havia d’estrangers,autòctons i també veïns dels poblesagregats. Fonts de l’Ajuntament van infor-mar que el gest es feia per “convic-cions polítiques” i que el consistoriestudiarà reforçar-lo de cara a l’anyvinent amb la no celebració d’altresdates que consideri que no sónrepre-sentatives per Catalunya. Enaquest sentit, però, es descartaobrir el dia de la constitució, el 6 dedesembre. Igual que l’Ajuntament,

alguns comerços també van obrir eldia 12, tot i que cal tenir en compteque era una de les dates d’obertu-ra de comerços autoritzada per laGeneralitat.

L’

A

Una de les gestions que es van fer el dia 12

Els operaris instal·lant els mobles de l’espai infantil de la biblioteca

NOTICIARI

8 la Palanca

Una vintena de bars ja venen Cerveses Ponent

Montmagastre celebra la festa de Sant Miquel

esprés de guanyar al maigel primer Concurs de Des-envolupament d’Idees de

Negoci Innovadores IdeaUdL, dosenginyers agrònoms titulats per laUniversitat de Lleida han posat enmarxa la seva empresa, amb seu aSeró. Cerveses Ponent SCP elaborauna cervesa artesana de blat i jaes pot trobar en una vintena de barsi restaurants de la Noguera, l’Urgell,la Segarra i el Segrià. Els creadors d’aquesta cervesaartesana, Josep Sala i DavidRomero, han començat amb unaproducció de 3.000 ampolles almes. Un dels valors diferencials delproducte és que “la presència de lle-vat a l’ampolla, a més de permetreuna carbonatació 100% natural,contribueix a una aportació extra devitamines, proteïnes i minerals”,expliquen. També volen potenciar el maridat-

ge entre la cervesa i la cuinad’autor, més enllà del que ac-tualment pot gaudir-se en elsector de la restauració. L’interès dels dos empre-nedors “per implantar unacultura cervesera a Lleida” nos’atura aquí. Ja treballen enun nou producte, que veuràla llum en els propers dosmesos, que està pensat perconsumir durant l’hivern.Serà una nova cervesa mésfosca i amb més graduacióalcohòlica, que s’inspira en eltipus producció de les terresbritàniques. Els artesencs i ar-tesenques van poder conèi-xer aquests dos emprene-dors i la seva tasca a l’estandque van instal·lar a la Fira delMeló, on es podia degustar el seuproducte i conèixer de primera màles seves particularitats. Així mateix,

a hores d’ara ja es pot trobar el seuproducte en nombrosos bars i es-tabliments de la nostra població.

ontmagastre va celebrar la festa de Sant Miquel el 22 desetembre. Al matí es va fer una jornada de treball volun-tari en què una vintena de persones van reobrir un antic

camí a la muntanya, a la zona del poble vell. Segons va reconèi-xer l’associació d’Amics del Castell de Montmagastre, el tramrecuperat va ser fins i tot més llarg del que s’havien proposat. Lacrida als voluntaris era la novetat de la festa d’enguany, ja queen anteriors edicions es feien excursions o jornades de portesobertes. Es va fer en substitució dels camps de treball d’estiu.Després de la feina, els col·laboradors van participar al dinar degermanor i a la tarda va tenir lloc el concert del grup Riu, que vasorprendre molt positivament els assistents, tot i que només vareunir una trentena de persones.

D

M

Els voluntaris van netejar un tram de camins

la Palanca 9

NOTICIARI

Troben un porc senglar Apareix un obús

a brigada municipal va enretirar un por senglarque va ser trobat mort al casc urbà, prop de lal’horta. Tenia una ferida i es desconeix si hi

havia arribat pel seu propi peu o va ser vandalisme.

specialistes dels Mossos d’Esquadra van ha-ver d’acudir a aquest solar, situat al costat dela carretera de Montsonís, per enretirar un obús,

probablement de la Guerra Civil. La peça va ser des-coberta precisament quan la brigada netejava el ter-reny per preparar-lo per la festa major. I és que el so-lar és el mateix des d’on es fan els focs artificials.

LE

la Palanca 11

MUNICIPIS

Cubells participa a la Comarkaladal 6 d’octubre es va celebrarla Comarkalada de la Nogue-ra, que aplega anualment el

jovent dels diferents municipis perfomentar la companyonia i les activi-tats conjuntes. Aquest any es va feral Passeig de Ponts. Com no podiaser d’altra manera, el jovent de Cu-bells va portar-hi un estand seguintel lema de la Fira Jove, que era “Mi-tes, manies i llegendes del meu po-ble”. Els cubellesos van portar unasèrie de documents que relataven di-ferents llegendes del poble, com ladels aviadors alemanys suposada-

La Diada a Cubells11 de setembre, com amolts altres racons de la na-ció, a Cubells es va celebrar

la Diada amb una sèrie d’activitats.Es va concretar el punt de trobada aquarts de dotze del matí a la plaçadel Castell, on l’associació de donesMareselva va rebre els cubellesos icubelleses amb un bon esmorzar abase de coca, xocolata i sucs. Un copreunits, un grup de trabucaires i ta-balers va liderar l’expedició dels pre-sents en direcció al turó del repeti-dor. Un cop allà, i després d’un breudiscurs de l’alcalde, Josep Regué, ila lectura del poema Adéu Espanya,de Joan Maragall, els assistents vancantar Els segadors brillantment gui-ats per la coral Flor del cim, mentres’hissava la senyera al cel de Cu-bells. Després d’un fort aplaudiment

La Torre de Fluvià celebra la Festa Majorls dies 24, 25 i 26 d’agostvàrem celebrar la nostra fes-ta major. Es van organitzar

diversos actes lúdics: el sopar de ger-manor de divendres, amb el corres-ponent ball de nit fins molt entrada lamatinada, els jocs infantils de dissab-te a la tarda, el ball de tarda i nit i elball fi de festa del diumenge. Aquestany hi ha un acte que voldria desta-car, el vermut popular que vam fer

ment abatuts sobre Cubells durant laguerra i altres. També van exposarun seguit de fotografies amb diferentsmotius, com algunes de les celebra-cions que es fan a Cubells per cele-brar o recordar alguna de les llegen-des o mites. Per tal de diversificaruna mica, a l’estand es va poder de-gustar pa amb oli de Cubells i unamica de mistela. L’any vinent la tro-bada serà a Camarasa i des de l’as-sociació de joves de Cubells els de-sitgem molta sort.

Martí Regué i Roig

E

i enmig de crits de “Visca Catalunya”,es va marxar del repetidor. Els quevolien continuar celebrant la Diada esvan separar en dos grups, uns direc-ció a Barcelona per assistir a la ma-nifestació, ja que els actes estavenprogramats perquè qui en tingués ga-nes ho celebrés a Cubells i també a

L’

Barcelona, i els altres es van dirigir ala piscina municipal, on es va gaudird’un excel·lent dinar popular prepa-rat per la família Bustamante, que vacloure com mereixia els actes de laDiada. Visca Catalunya!

Martí Regué i Roig

després de la missa del diumenge almatí. Ens vam aplegar gairebé totsels veïns i veïnes de la Torre, en unagran taula llarga. Vull donar les gràcies a tota la gentque hi va participar, penso que totsvam passar una bona estona i vamfer poble!!! Fins l’any que ve. Us hiesperem a tots.

Sebastià Boixadera Brescó

E

Els joves de Cubells, a Ponts

La celebració es va fer al turó del repetidor

El vermut popular va ser un èxit

la Palanca 13

LA NOGUERA

Sant Llorenç vol ser EMDEls veïns de Sant Llorenç de Montgai han iniciat els tràmitsper constituir-se en una Entitat Municipal Descentralitzadade Camarasa, per aconseguir més cotes d’autogestió. S’hacreat una junta veïnal amb 14 veïns (el 7% de la població)per preparar tota la documentació necessària.

Moció de censura a PontsDesprés dels últims comicis municipals, CiU governava enminoria a l’Ajuntament de Ponts i l’alcaldessa era MariaAntònia Pubill. Per falta de comunicació i acord, segonsl’oposició, i per assumptes personals, segons l’alcaldessa,l’oposició es va unir per promoure una moció de censura, laprimera de la democràcia a la localitat. Finalment, el noualcalde és el Francesc García Cañadas, d’Independents PerPonts / Progrés Municipal.

Tiurana, poble de vianantsLa població de Tiurana prohibeix l’accés de vehicles al centreurbà durant els festius i caps de setmana per aconseguir unatractiu turístic més. L’Ajuntament ha habilitat un espai pública l’entrada del poble perquè els visitants puguin deixar-hi elvehicle. La iniciativa, que fa mesos que s’aplica, ha estatben rebuda per veïns i forans.

Mercat a VallfogonaA principis de setembre, Vallfogona de Balaguer ha reobertel mercat dels diumenges, després de sis anys d’inactivitat,i se situa a l’avinguda Gaspar de Portolà de l’Hostal Nou.

Atenció sociosanitàriaL’Associació AntiSida de Lleida ha presentat el nou serveid’Atenció Sociosanitària destinat a la població de la comarcade la Noguera i rodalies. Aquest servei promou tant laprevenció com la promoció de la salut en l’àmbit afectivo-sexual, com l’atenció personalitzada a les persones afectadespel VIH dins del territori lleidatà. Més informació a http://www.antisidalleida.org/RE_noguer.asp

Anna M. Vilanova

Fira Màgia de MontgaiEl cap de setmana del 5 al 7 d’octubre es va celebrar laquarta edició de Fira Màgia a Montgai. Aquest any s’haaconseguit incorporar a la màgia una sensibilitat especialpels col·lectius amb discapacitat. Per una banda, mitjadotzena d’espectacles comptaven amb dos intèrprets dellengua de signes. Per l’altra, el divendres al matí es varealitzar una sessió de màgia adreçada a persones ambdiscapacitat agrupades a l’Agrupació Lleidatana d’Entitatsd’Atenció a Persones amb Discapacitat (ALLEM). Uns 200joves i monitors van gaudir d’un taller de màgia a càrrec delMag Nani i de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida(AMIL). La fira va comptar amb una cinquantena de magsamateurs vinguts de diferents punts de l’Estat repartits en 18espais habilitats al casc urbà de la població. Es va organitzarel primer Concurs de Màgia Close-up, que es caracteritzaper la realització d’espectacles de màgia de proximitat i ambpúblic reduït, i el segon Concurs de Màgia General. Elcertamen es completà amb un mercat de productesartesanals i alimentaris d’una trentena d’expositors.

Fulletó allotjamentsL’Associació d’Allotjaments de Turisme Rural de la Nogueraha editat, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i delConsell Comarcal, un fulletó desplegable amb informaciósobre els 28 allotjaments dels associats, que també inclou 3rutes turístiques que es poden fer a la comarca. Per fer-homés visual, els allotjaments s’han classificat per colors segonsla ruta turística a la qual pertanyen. Aquest material està adisposició de qui el necessiti a les oficines de turisme, alConsell Comarcal de la Noguera i als diferents allotjamentsde turisme rural.

L’Orfeó Català a PontsEl 25 de novembre a les 7 de la tarda, La Sala de Pontsacollirà un concert de l’Orfeó Català, actuació que està inclosaen els actes de celebració del 37è aniversari de la CoralPontsicana. Els interessats en assistir-hi poden comprar lesentrades al Bar Alzina i l’Estanc Botiga Edelweiss de Ponts.

la Palanca 15

Novetats d’octubreNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

AdultsCada dia penso en tu. Maria Barbal. Ed. Columna.Els animals són éssers que sovint ens acompanyen en la nos-tra aventura vital o que, només veure’ns, fugen esperitats.Aquells que comparteixen casa amb nosaltres, no són tan solsespectadors del que ens passa, sinó que esdevenen perso-natges importants en les nostres històriesFes-te gran. Ben Brooks. Ed. Empúries Narrativa.Novel·la que explora amb humor les emocions i dificultats d’es-devenir adult en el món d’avui dia.I el món gira. Premi Prudenci Bertrana. David Cirici. Ed.Columna.Ricard Moja, president de la fundació d’una prestigiosa institu-ció cultural, desvia una quantitat important de diners per al seuús personal. Recomanat per ell, l’artista Res Benito està pre-parant un gran mural...Bon cop de falç! Un home marcat per la Guerra dels Sega-dors. Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. AndreuGonzàlez. Ed. ColumnaLa novel·la s’inicia amb l’exèrcit castellà sotmetent la masiade Joan Martí, veí del municipi de Santa Maria de Palautordera,a mitjans de 1640. Es narra també l’explosió de la revolta aBarcelona, el cruent setge de Cambrils o la batalla de Montjuïc,on l’exèrcit castellà va ser derrotat, provocant la retirada deles tropes de Felip IV a Tarragona.

Col·lecció localEls camins de l’alba: Montsec. 20 excursions per a totesles edats. Roger Pastor Lorente. Ed. Alpina.Aquesta guia inclou 20 caminades, accessibles a totes lesedats, sense dificultats tècniques ni d’orientació, passant sem-pre per camins ben fressats per tal de gaudir de la muntanya idels millors paisatges de la zona.L’últim pagès de la Baronia de la Vansa. Memòries d’unavida. Josep París i Roca. Ed. Clipmèdia Edicions.“Vaig néixer a Boada, petit poble del municipi de la Baronia dela Vansa, província de Lleida, el dia 10 d’abril de 1916, fill deMiquel París i Jou i Maria Roca i Massana, de ca l’Arió deBoada...”

Novel·la juvenilQuantic. La novel·la que resol l’equació de l’amor. SoniaFernández-Vidal. Ed. La Galera.Barreja l’amor amb la ciència i ens proposa resoldre l’equacióde l’amor.

InfantilLa festa d’Aniversari. Joan Carles Girbés i Sílvia Ortega.Ed. Animallibres.Facilita l’aprenentatge dels nombres de l’u al deu. En Marccelebra el seu segon aniversari i en aquest context és on ad-quireixen sentit les xifres.

HorariDe dilluns a divendres de 16:30 a 20:30 h.Dissabtes de 10 a 13 h.

Activitats bibliotecaReunió del Club de Lectura de la BibliotecaAquest mes llegirem la tercera part d’1Q84 d’HarukiMurakami. Si esteu interessats a participar, passeu per labiblioteca i us informarem.

Celebració dels 30 anys

Confiem i desitgem que tots els artesencs i artesenques nascuts l’any1982 a aquestes alçades ja n’esteu assabentats, però us recordemque el dia 18 de novembre farem un sopar per celebrar que entrem ala dècada dels 30. A mesura que s’acosta el gran dia anem confirmant detalls: ja tenimlloc, hora i menú. Així que només hi falteu vosaltres! El sopar serà a l’Hostal Muntanya a les 22.00 hores, però pels quivulgueu escalfar motors, farem una primera trobada a les 21.30 al

Pub Jack’s. El menú és un pica-pica i un segon a escollir entre grae-llada de carn, vedella amb bolets o cua de rap. Si voleu venir heu de fer un ingrés de 33 euros al número de comp-te que hem obert per l’ocasió al BBVA: 0182-0530-93-0201532243. Alconcepte heu d’especificar el vostre nom i cognom i el segon plat queescolliu (graella, vedella o rap). Teniu temps fins al 9 de novembre. Per qualsevol dubte, estem a la vostra disposició.Íngrid:635935548Carles: 660010763

la Palanca 17

EL CAP INFORMA

El refredat i la gripl refredat és una malaltia lleuamb els següents símpto-mes: mocs, nas tapat, mal

de coll i de cap, tos, ulls plorosos...Al cap de 6 o 7 dies es cura sensetractament. Es poden patir entre 2 i5 refredats per any. Els nens petitsen tenen més. La grip és una malaltia causadaper virus. Apareix com a epidèmiaa l’hivern, coincidint amb els me-sos de fred. Comença de cop, ambfebre alta (39º - 40º C), dolors mus-culars, mal de cap i de coll, males-tar general, nas tapat i tos seca. Potprovocar diarrees, nàusees i vòmits(sobretot en nens). Altres virus po-den produir les mateixes molèsti-es. Cal que tingueu paciència, noespereu trobar-vos bé de seguida.No podeu mantenir el ritme de vidahabitual. La febre que provoca lagrip dura 4 o 5 dies, i la tos i el can-sament poden durar 3 setmanes. La grip es contagia mitjançant lesmans i l’aire, i podem prevenir elcontagi si ens rentem sovint lesmans i fem servir mocadors d’un solús per mocar-nos i per tapar-nos laboca i el nas quan tossim o ester-nudem. També cal ventilar l’habita-ció on hi ha algú amb grip diversesvegades al dia. Finalment, és moltimportant vacunar-se. Cal tenir encompte que la vacuna prevé la grip,no el refredat, ja que no hi ha vacu-nes pel refredat. Si agafeu la grip, descanseu i tin-gueu cura de la vostra salut. Be-veu aigua, sucs, brous o infusions.Si no teniu gana, no cal que men-geu aliments sòlids. No hi ha capmedicament que curi la grip ni el

refredat, però n’hi ha alguns, comel paracetamol, que ajuden a millo-rar el mal de cap, la febre i les al-tres molèsties. Els antibiòtics no curen ni el re-fredat ni la grip. No és convenientfumar, i pot ser un bon moment perdeixar definitivament el tabac. Al-tres consells són prendre una dut-xa o un bany per estovar els mocs,posar-se sovint sèrum fisiològic oaigua amb sal al nas, per a la irrita-ció de la gola van bé els caramelssense sucre. Eviteu tossir i garga-mellejar si no és per treure mocs:quan tossiu us rasqueu la gola iaugmenteu la irritació. Per respirar millor a la nit i acon-seguir que no se us assequi tant elcoll i us provoqui tos, podeu posartrossos de ceba crua a la tauletade nit. En el cas de la grip, a més,us recomanem repòs. Si heu defaltar a la feina, poseu-vos en con-tacte amb el CAP per tramitar labaixa. Sobretot, no deixeu cap trac-tament que prengueu habitualment. Si teniu dubtes, podeu trucar alvostre centre i consultar el perso-nal d’infermeria o de medicina. Sical, podeu desplaçar-vos al centrede salut i a la farmàcia, encara quetingueu febre. La febre no és motiud’urgència. En el cas de la grip,només cal que consulteu el metgeo la metgessa de capçalera si nomilloreu a partir del quart o cinquèdia o teniu ofec. També, si sou unapersona gran o amb una malaltiacrònica. Sobre la vacuna de la grip, calsaber que els virus gripals canviencontínuament. La vacuna es pre-

para cada any amb els virus ade-quats, per aquesta raó cal vacunar-se cada any. Ens els últims anys,l’inici de la grip es retarda, així queel període ideal per vacunar-setambé comença més tard. Aquestany el període de vacunació és oc-tubre, novembre i desembre. La vacuna està elaborada a par-tir de virus morts, per la qual cosamai pot produir la malaltia. Potproduir molèsties locals lleus en el15 -20 % dels vacunats i raramentfebre i malestar. S’han de vacunar les personesde 60 anys o més, les que patei-xen malalties pulmonars i/o cardí-aques, les diabètiques, les que te-nen malalties renals i les personesobeses. També les que estanimmunodeprimides per una malal-tia o tractament (corticoides, quimi-oteràpia, radioteràpia), així com lesque viuen en institucions, residèn-cies,... Les embarassades són un altredels col·lectius, i també ho han defer les persones que treballen oconviuen amb persones malaltes iancians. Les persones que prestenun servei essencial a la comunitat(bombers, protecció civil, policia,mestres,..), tots els professionalssanitaris (metges, infermeres, per-sonal de residències i d’ambulàn-cies, farmacèutics,...) i, finalment,tothom que vulgui.

E

Al CAP d’Artesa de Segre es vacu-narà durant els mesos d’octubre,novembre i desembre. Cal dema-nar hora de visita i portar el carnetvacunal.

la Palanca 19

PARLEN LES ENTITATS

Càritas rep la medalla d’honor del Parlamentl dia 10 de setembre el Par-lament de Catalunya va lliu-rar la medalla d’honor de la

institució, en la categoria d’or, aCàritas Catalunya i a Òmnium Cul-tural, en el marc de les celebraci-ons de la Diada Nacional deCatalunya. L’acte fou presidit per lapresidenta del Parlament, Núria deGispert, i el president de la Gene-ralitat, Artur Mas. Càritas Diocesana d’Urgell s’hiféu present en la persona de l’Ar-quebisbe d’Urgell, Mons. Joan-En-ric Vives, el director de Càritas Di-ocesana d’Urgell, Josep Casanova,i el delegat episcopal, Mn. JaumeMayoral. Al juliol, la Mesa del Parlamentva acordar per unanimitat atorgarla medalla d’honor a CàritasCatalunya, “òrgan que, del 1992ençà, coordina l’actuació de totesles Càritas diocesanes catalanes, irecull i actualitza els impulsos dejustícia social que han caracteritzatCàritas des dels anys quaranta delsegle passat, sempre al peu delcarrer i lluitant contra la pobresa iper la reinserció social de perso-nes i col·lectius marginats”. Eugeni Gay glossà la trajectòriade l’entitat i en destacà el paper his-tòric al costat dels més desafavo-rits i en la lluita per situar les per-sones al centre de l’interès polític isocial. La medalla fou lliurada alCardenal Arquebisbe de Barcelona,

Lluís Martínez Sistach, bisbe encar-regat per la Conferència EpiscopalTarraconense dels àmbits de pas-toral social, i a la presidenta deCàritas, Carme Borbonès. Martínez Sistach afirmà que elguardó és el “reconeixement al tre-ball” de l’entitat i de totes les Càritasdiocesanes, que va explicar quesón “sinònim d’apropament i acolli-ment a les persones necessitadesperquè l’ajuda sigui innecessàriamés endavant”. A més, va recordar que Càritas“atén els més necessitats a peu decarrer”. Finalment, va raonar que lacrisi és el fruit “d’una política eco-nòmica de mercat allunyada delsprincipis ètics”. Per la seva banda,

Borbonès demanà “cercar un nouparadigma econòmic” perquè “lapersona sigui el centre i no ho se-gueixin essent els mercats”, i as-segurà que la medalla empenyl’entitat a continuar treballant per“una Catalunya més cohesionada imés solidària, on totes les perso-nes trobin sempre una mà amiga”. També demanà a les administra-cions i els ciutadans “de bona vo-luntat” que treballin per “tractar detrobar noves respostes a la greu si-tuació econòmica, laboral i social”. A l’acte hi van assistir nombro-sos representants dels àmbits po-lític, econòmic, social i cultural.

Càritas Artesa de Segre

Associació de puntaires d’Artesa de Segrees puntaires d’Artesa deSegre volem agrair l’Ajunta-ment, entitats, comerços i

col·laboradors en general l’ajudaque ens han donat per la XVTrobada de Puntaires del 26

d’agost amb motiu de la Fira deSant Bartomeu. Moltes gràcies atothom.

E

L

Fe d’erratesA l’article dels Amics de Vilves del número 358 de la Palanca, on hi diu “modern” hi ha de dir “modernisme”i on hi diu “esperar” hi ha de dir “esperonar”.

Els voluntaris de Càritas a Artesa de Segre

20 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Premien la conservació dels trulls d’Anyal poble d’Anya va voler recu-perar un impressionant con-junt arquitectònic que es tro-

ba al camí dels corrals, format pervuit trulls que estavenmolt deteriorats. El pro-jecte va ser premiat al12è Concurs per laconservació i manteni-ment de les cabanes,pletes i marges. Aquestprojecte es va iniciargràcies a la il·lusió i ala perseverança deJoan Bròvia, membrede la Junta Veïnal, queva aconseguir implicari engrescar tot el veïnatd’Anya i l’Ajuntamentd’Artesa i va recolzar iajudar el paleta, JosepMaria Canes. Encara que aques-ta ha estat una iniciativa municipal,quasi tots els trulls continuen sentde propietat privada, menys dos, delsquals se’n desconeixen els propieta-ris; això ens pot donar una idea delseu estat inicial d’abandonament. S’ha actuat amb un gran respec-te i dignitat a l’hora de recuperar elconjunt arquitectònic. El projecte i direcció va ser fet

per Josep Mora, arquitecte que vamorir el passat mes de juliol, gràci-es Josep per la teva aportació,Anya sempre et tindrà present.

L’obra que s’ha fet és important.S’han netejat, ja que alguns d’ellsestaven plens de brossa i runa,s’han reedificat murs, s’han repa-rat i reconstruït cobertes, s’han col·-locat fusteries... Tota l’obra encarano està finalitzada, encara ens que-da per fer la urbanització de tot l’es-pai que envolta les tines, refer unsmurs perimetrals de pedra que con-

formen l’antic camí d’accés al po-ble, recuperar les canelles per ones buidava el vi, que avui es tro-ben soterrades...

Els criteris en què esva basar el jurat, mem-bres de l’AssociacióAmics de l’Arquitectu-ra Popular, a l’horad’atorgar el primer pre-mi van ser la fidelitat al’obra tradicional d’ar-quitectura. Cal utilitzarsempre els materialsque s’empraven anti-gament, les mateixestextures o semblants,sempre que es puguis’ha d’evitar que esvegi l’ús del morter deciment i si cal posar-nes’ha de col·locar en lapart posterior i la pedra

al davant, per tal d’aconseguir aixíuna qualitat molt més propera al seuacabat original i, també, s’ha de fo-mentar l’ús de morters de calç comes feia tradicionalment. Us invitem a visitar aquesta obratan valuosa per al nostre poble, deben segur que us agradarà!

Junta Veïnal d’Anya

E

la Palanca 21

FILATÈLIA

La Guerra Civil espanyolana de les èpoques més du-res de la nostra història re-cent és sense cap dubte

l’anomenada Guerra Civil espanyo-la, en la qual es van arribar a en-frontar germans i pares i fills. En-cara avui dia hi ha persones jagrans que van viure aquests fets,que recorden com una època moltdura i per oblidar. Jo no he d’explicar cap anècdo-ta o historia personal d’aquest pe-ríode, ja que hi ha granquantitat de bibliografiaque documenta en granmesura quasi bé tots elsfets, però igual com vaafectar la vida diària de to-tes les persones, també vaafectar, i molt, el correu.Aquí si que tinc algunacosa per poder-vos expli-car. Els primers mesos del’alçament nacional, ja vancomençar a afectar l’envi-ament de correspondèn-cia, els esforços d’uns i al-tres es centraven en el tema bèl·lici aviat faltaren segells per enviarcartes, per part de la república te-nien a Madrid la Fábrica Nacionalde Moneda y Timbre, així que enpodien fer els que volien, però elsnacionals, com s’ho van fer? Els primers mesos era normalveure circular cartes en zona naci-onal amb segells republicans, erenels que hi havia, però aviat van co-mençar a aparèixer habilitacionssobre els segells republicans, se-gells emesos pels ajuntaments, tim-bres fiscals de factures o rebuts id’altres efectes que serviren pel fet. La guerra anava avançant i elsnacionals ocupaven cada cop mesterreny, l’evolució de la guerra vaalterar les rutes de correus, ampli-ant les nacionals i reduint les repu-blicanes. El primer segell emès perels nacionals va ser imprès a Gra-nada, només va tenir valor postalen aquesta província. Després vaarribar la sèrie de la Junta de De-

fensa Nacional, impresa aSaragossa, per continuar amb elsemesos a Burgos o Vitòria i fins itot a Vigo i Suïssa, fins conqueridaCatalunya, quan s’en va fer alguna Barcelona. Acabada la guerra,tornaren ja a la fàbrica de Madrid. Tot això parlant del correu oficialo autoritzat. En alguns casos desegells locals, amb la situació es-pecial que es vivia, la propagandava tenir un paper molt important i

van començar a aparèixer segellso vinyetes de caràcter propagandís-tic, tant d’un bàndol com del altre,encara que van ser molt mes nom-broses per part dels republicans. A la zona nacional van aparèixerels de Falange, amb imatges deJosé Antonio i el jou i les fletxes,entre altres, els carlistes pro-requetés, moltes localitats van eme-tre segells de caràcter local, els pro-paro, la creuada contra el fred, etc. A la zona republicana van sermolt més prolífics, a més dels lo-cals emesos per moltíssims pobles,van aparèixer els de caràcter polí-tic. C.N.T., F.A.I., U.G.T. i moltíssimspartits polítics més van emetre se-gells per recaptar fons, la pròpiaGeneralitat de Catalunya en vaemetre gran quantitat amb diversesfinalitats, pro ajut a Madrid, “foyeurde français antifasciste” (llar delfrancès antifeixista), amics de laU.R.S.S. i un llarg etcètera. Avui dia,encara apareix de tant en tant al-

guna peça no catalogada. Si a tot això hi afegim les dife-rents marques de censura, de lesunitats militars, brigades internaci-onals o franquícies, fa que el col·-leccionisme d’aquesta època siguiun dels més interessants i exten-sos, alhora que un dels mes difícilsd’abastar, però també un dels mésenriquidors. De qualsevol d’aquests puntsse’n podria parlar hores i hores, per

això avui ho deixem aquí,amb la possibilitat de, mésendavant, profunditzaruna mica més en alguntema en concret. Per acabar, com no po-dia ser de cap altra ma-nera, us presento unexemple de franqueigmixt, en un sobre enviatdes de Puertomarín(Lugo) a Burgos, el febrerdel 1937, circulat en zonanacional, franquejat en unlocal de la Corunya, dossegells republicans i dos

timbres “Especial mòbil”, fets perfactures o rebuts, ja portaven sismesos de guerra i posaven el quehi havia.

Bernardí Mota

U

Fe d’errates

La secció Filatèlia del mes passathavia d’anar acompanyadad’aquesta imatge. Demanem dis-culpes per la confusió i els proble-mes de comprensió que pot haverocasionat aquest error.

22 la Palanca

LA DIADA

La Diada, una festa reivindicativaquell dia a Barcelona es vanreunir, diuen, un milió i migde persones, però vista la

gentada, de ben segur érem més.Van baixar gent de tots els indretsde Catalunya, famílies senceres,amb trens, autocars, cotxes. Solsd’Artesa, per comentaris, érem mésde 150. Mai abans s’havia reunittanta gent. Es caminava a poc apoc, amb molta dificultat. La macromanifestació, des delcomençament del Passeig de Grà-cia, va baixar fins a la PlaçaCatalunya, va passar pel monumentde Rafel de Casanovas, on s’havia fetl’ofrena floral al matí, va seguir fins alParlament de Catalunya, al Parc de laCiutadella, i, en tornar, es va fer la clo-enda de l’acte davant l’Estació deFrança. Com que ja era fosc, hi havia unescenari amb focus i altaveus. Unanoia amb família i casa a Artesa deSegre va dir al micro: “Bona nitCatalunya! Jo sóc Berlinesa, fa sisanys que visc a Catalunya i m’esti-mo aquesta terra. Estic casada ambun català i tinc un fill català. ¡Visca

A

Manifest llegit a la Roca del Cudòsvui serà un dia històric. Totun país serà una sola veu,centenars de milers de ca-

talans anirem a Barcelona amb unaúnica consigna, amb un únic crit,que Catalunya sigui un Nou Estatd’Europa. Vivim el millor momentper aconseguir-ho. Demà, demàpassat, l’altre i l’altre tocarà treba-llar per assolir l’objectiu que ens

hem marcat com a país: la llibertat. Ho tenim clar i quan un país téclar cap on vol anar, què vol ser,totes les energies es direccionenper a que això sigui possible. Tenim un projecte engrescador,ple, tenim un únic camí. No hi re-nunciem. Segurament sorgiran en-trebancs, problemes fins i tot dis-putes que potser ens faran dubtar

A però no podem permetre que aixòho acabin els nostres fills, néts; hohem de fer nosaltres. Només, i per acabar, dues con-signes i dos desitjos per tirar enda-vant aquest projecte: Unitat i treball,salut i llibertat! Guanyarem! Visca Catalunya!

Francesc Puigpinos i PortaRegidor de Cultura i Joventut

Catalunya lliure!” I acte seguit vallegir en alemany un “discurs unita-ri”, text que van llegir també 20 per-sones de 20 països diferents, cadauna en el seu idioma. Suposem que algú de l’ambientmesetari podria comentar: “No sépor qué arman tanto ruido esoscatalanes. Mira que son raros, eh!¿Es que no saben que pidan lo quepidan les vamos a decir que no?Con la intocable Constitución y el

café para todos les diremos que noa todo. Ah, y que no se les ocurravenir a pedirnos dinero, que con lode Bankia, los sueldos, las obrasque tenemos en marcha y las quetenemos proyectadas en Madrid,andamos algo escasos de liquidez.”A lo que nosaltres contestem: “Cre-iem en la utopia. Creiem que els som-nis esdevenen realitat. Moltes reali-tats d’avui, van ser somnis ahir”.

Bartomeu Jové

Un dels trams de la manifestació

la Palanca 23

TEATRE

“Terra Baixa”, d’Àngel Guimeràl Grup de Teatre d’Artesaens va escenificar el tercercap de setmana de setem-

bre el drama Terra Baixa, d’ÀngelGuimerà. El que va quedar com amolt evident és que, com a grupescènic, actors, equip tècnic i direc-tors, cada vegada se superen a ellsmateixos. És una llàstima que tan-ta feina de laboratori en els assaigsi tanta creativitat personal limitinl’obra a un sol cap de setmana,quan podria tenir un recorregut mésampli. L’obra és molt coneguda per lagent i amb els anys ja forma partdel mític ideari teatral català. L’ac-ció s’inspira als voltants de 1920 enun ambient rural on hi ha un pas-tor, el Manelic, que viu el seu ambi-ent, les ovelles, els llops, amb in-tensitat i que mitifica la muntanya,“la terra alta”, com un lloc on la gentviu lliure, sense falsedat ni engany,on els sentiments són nets com l’ai-re, els arbres, l’aigua i les munta-nyes, on la gent, quan s’avesa aviure-hi, és feliç amb l’entorn natu-ral, on es respira més qualitat devida. Hi ha un cert paral·lelisme en elplantejament amb l’obra Solitud, deVíctor Català, en la manera d’en-tendre la natura entre el Manelic il’Ermità. Ambdós traspuen una cer-ta solitud i un fons de persona no-ble i sensible, els costa d’entendrel’engany, la traïdoria, en partir ellsmateixos de conceptes senzills. Pelprotagonista, “la terra baixa” és gentde sentiments baixos i la seva ter-ra alta, de gent de sentiments en-lairats. Porten el pes del drama la per-sona primària, alegre, sense malí-cia del Manelic, qui quan viu a “laterra baixa”, on el casen enganyat,diu un moment “que és terra decorrupció”, i també la Marta, qui viutota l’obra en solitud atorrentada,fins que al final troba la sortida enl’esperança de viure l’amor. Els dosactors treuen un excel·lent. Trans-meten una certa emoció que de

E

vegades s’encomana al públic. El tercer personatge és elSebastià, molt posat en el seu pa-per, qui recorda un “capo” de lamàfia, un senyoret d’aquell temps,amb guardaespatlles i tot. La Nuri, el Tomàs i el Mossèn,que era l’únic que sabia de lletra,perquè havia estudiat al seminari idesprés ho havia deixat, els tresmolt bons actors, també tenen unpes específic important a l’obra. Es-tan molt bé en el seu paper la restad’actors, el Xeica, la Pepa,l’Antònia, el Josep - amb el seuposat còmic -, el Nando i el Perru-ca. Fins i tot la nena que es posasota la taula ens parla d’un ambi-ent de poble petit, on entre tots hofan tot. Cal destacar que l’amo i el seusicari, el Mossèn, per la seva vesti-

menta, eren els únics que munta-ven a cavall (no hi havia cotxes),encara que de cavallers no en te-nien res. Ens va agradar el telómusical i el decorat elaborat i rús-tic que recordava l’ambient rural del’època. Sense deixar cap detall a l’atzar,tot estava perfectament controlat,el públic percep una bona tasca dela directora, la Ma Dolors Palet, ide tot l’equip tècnic que hi ha dar-rere, que plegats han emprés unaobra valenta que suposa una dificul-tat i de la qual s’han sortit molt bé. Felicitats a tots i us emplacem,ara sí, a la propera obra al Nou Te-atre Municipal, on l’ambient i l’acús-tica, amb vosaltres, seran extraor-dinaris.

Bartomeu Jové Serra

Dos moments de la representació

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Les ganes de festa vencen les retalladesLa reducció del pressupost es nota, però es manté el programa i els clàssics aguanten

rtesa ha tancat el calendaride festes majors de la zonaamb una nova edició mar-

cada, com ja va éssent habitual entots els esdeveniments rellevantsdels últims mesos, per la dràsticadavallada de pressupost. El progra-ma va acusar poc la retallada, coma mínim pel que fa a la quantitat depropostes, ja que cal reconèixerque es van mantenir la majoriad’activitats. No obstant, les característiquesde les propostes així com les opi-nions que es van derivar dels par-ticipants sí que, en algunes oca-sions, deixaven entreveure elsefectes de la manca de pressu-post. Tot i això, alguns serveis esvan abaratir, com ara el preu deles llotges, per tal de frenar ladavallada de la demanda ques’havia notat en edicions anteri-ors. Així mateix, cal lamentar la bai-xa participació en alguns actes

que mantenien el format tradicio-nal, com les havaneres, i que vaser conseqüència de circums-tàncies alienes a l’organització,bàsicament les baixes temperatures. La reducció pressupostària, de80.000 a 40.000 euros, es va con-centrar, segons va informar el ma-teix alcalde, Mingo Sabanés, enla contractació de grups musicals,espectacles i orquestres. Segonsl’alcalde, es va haver d’optar per“noms menys coneguts” amb unpreu més assequible per poderoferir el mateix nombre d’actuaci-ons amb menys diners. Un dels actes que va recollir opi-nions més dispars va ser el soparde germanor. Per una banda, des-taca la quantitat d’assistents, 400,una xifra molt similar a la d’anteri-ors edicions. Ara bé, pel que fa almenú, tot i que l’opinió general vaser satisfactòria, no van faltar algu-nes crítiques. Un altre dels clàssics que no per-

den poder de convocatòria és elconcurs de botifarra, que enguanyha arribat ja a la majoria d’edat. Hivan participar una quarantena deparelles, les mateixes que en ante-riors edicions, i se’l van adjudicarGerard Torrelles i Ivan. Per altra banda, una de les no-vetats va ser la trobada de cotxesclàssics, que es va celebrar diu-menge al matí a la plaça de l’Ajun-tament. Aquest acte era hereu delque fins l’any passat es feia per laFira del Meló i que aquest any esva haver de cancel·lar perquè elsorganitzadors no podien veniraquell cap de setmana d’agost. El foc tampoc va faltar a la citade divendres a la nit, primer ambels diables i després amb el castellde focs. En el primer cas centenarsde persones van gaudir del recor-regut pels carrers d’Artesa, amb unespectacle al gran nivell que elsFollets d’Artesa ens tenen acostu-mats.

AEls més petits sempre tenen un protagonisme destacat al programa de la Festa Major, per exemple, en la festa de l’escuma de dijous

la Palanca 25

TEMA DEL MES

L’itinerari es va modificar per passar pels “Silos”,tot i que va mantenir la durada i la intensitat d’al-tres edicions i, de fet, va incorporar un petit es-pectacle de focs artificials a la meitat del recorre-gut, precisament als “silos”, i va mantenir el grancastell de focs al final. La nit de dissabte va recuperar el format d’espec-tacle de varietats que s’havia fet anys enrere i que enles últimes edicios s’havia substituït per una obra deteatre. Tot i que el canvi es va fer per adaptar-se a ladisponibilitat de pressupost, no va incidir en la res-posta del públic i va tenir una notable assistència ibona valoració. Per altra banda, una de les novetats de l’any pas-sat, l’Alternativa, es va consolidant com a propostad’oci pel dissabte i va aconseguir un notable èxit de

participació, molt significatiu tenint en compte que, a latarda, les que s’emmarcaven en l’escamot de ferro erenactivitats plantejades a l’aire lliure que van haver de des-afiar la pluja. Finalment, tampoc van faltar cites ineludibles com elsespectacles infantils, a la plaça del Ball, que van fer lesdelícies dels més petits de la mà de grups conegutscom Xip Xap. Així mateix, els concerts de les orques-tres van satisfer els assistents i els més joves van po-der gaudir de marxa fins a la matinada els tres dies defesta, dijous, divendres i dissabte, tot i que l’últim diaalgunes veus demanaven que s’hagués allargat l’actu-ació del DJ. Una festa, doncs, que a pesar de tenir llumsi ombres, aprova.

Fotos: J.M. Espinal, Jordi Farré i Marta Serret

A dalt a la dreta, el sopar de germanor i, a l’esquerra, l’espectaclede foc a l’Ajuntament. Sobre aquestes línies un altre moment delcorrefoc i, a la dreta, un espectacle infantil i, a sota, el rom crematde les havaneres.

la Palanca 27

PARTITS POLÍTICS

Eleccions estel·lars i altres cabòriesquest any hem tingut un se-tembre estelat. Ja es va de-mostrar el dia 11 de setem-

bre amb la penjada d’una gegantestelada al Roc del Cudòs. Comsempre, aquest Ajuntament sempredisposat a trencar tradicions: ni pen-gem senyera ni donem coca ambxocolata. Aquest any, de menú, hihavia coca congelada que va sobrarde la Fira de Meló. Els membres del’equip de govern potser ja van que-dar prou tips amb la coca, perquèdesprés no se’ls va veure menjarconill al Cuniplec. Tot i que estem afavor de l’austeritat, no cal arribar aaquests límits, o és que el que ensvam estalviar amb la coca ho vamfer servir per pagar el gasoil dels au-tocars cap a Barcelona? Seguint amb temes d’austeritat, entenim un d’estrella: la Festa Majord’enguany. Encara sort que la vede-lla del sopar de germanor era bona,perquè ja vam estalviar els diners

amb els plats de l’entremès, que es-taven “recautxutats” de l’Aplec delCaragol de Lleida. El dissabte es vadespertar com les arques municipals,negre, negre, negre, i va acabar ambun temps d’espera d’una hora entreel ball de nit i el grup del jovent, ambel resultat que la gent va haver d’anara la zona VIP de la Dàlia Blanca, onja havia deixat de ploure i havia pujatla boira. Per cert, saben els socis de laDàlia que el seu president va cedir ellocal per una festa alternativa? Segur que a molta gent d’aquestpoble li ha passat la Festa Major tantde pressa com a nosaltres els últimsplens de l’Ajuntament. Que hi ha undesquadrament de més de 180.000euros? Cap problema, votem, apro-vem, cinc minuts i fora. La democrà-cia està ben aplicada, així? Al poble lisembla bé, tot plegat? I un altre cop tornem cap a les ur-nes, després d’una legislatura de dosanys, el president Artur, el “Más

breve”, convoca eleccions. Semblaque la patata calenta se li ha crematals dits. Si fóssim malpensats diríemque és una estratègia per aconseguirmajoria absoluta, però haurà de con-tinuar portant l’Alícia a dinar, al cine,a ballar i al final... acabar... pactant! Tots sabem que Catalunya és undels motors d’Espanya, i tenim la res-ponsabilitat (...) que en els momentsdifícils cal ficar colze amb colze i aju-dar a aixecar el país. Imagineu-vosque Messi en un Barça vs Madrid esnega a jugar perquè creu que ell sols’ho farà. Seria una actitud moltegoista que no li donaria profit ni a ellni a la resta de l’equip, i acabaríemperdent el match.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

Ara és hora segadors...ui ens ho havia de dir que hihauria un abans i un desprésde l’11 de setembre d’en-

guany. El poble català ha parlat sor-tint al carrer de forma massiva (unmilió i mig de persones) per recla-mar la independència. A veure quinpaís aconsegueix aplegar el 20% dela seva població? I que no ensvulguin fer creure una altra cosa, queva ser un fet històric sense prece-dents. Molts ja fa temps que reclamemla independència perquè és el quesentim. Altres han arribat a aquestsentiment per motius purament eco-nòmics, en comprovar que l’espoli fis-cal al qual ens sotmet l’Estat no téaturador. Fins i tot, alguns potser hihan arribat per la via purament raci-onal, en veure que la dependènciad’Espanya fuig de tota lògica, tal icom ens tracten. Sigui com sigui, el fet que un am-ple sector de la societat catalana cre-gui que la millor solució per als nos-tres mals és la independència ens

omple de goig a la gent d’ERC, Tantde temps defensant gairebé en soli-tari aquesta idea i ara és un fet trans-versal, recolzat per diversos grupspolitics i socials. Costa de creure, però, que elsesdeveniments s’hagin precipitat tanràpidament i caldrà esperar al resul-tat global de les properes eleccions.Veurem si el poble dóna una majoriaparlamentària a favor d’engegar elprocés cap a la consecució queCatalunya sigui un nou estatd’Europa. Perquè malgrat les porsque ens volen encomanar des dela Meseta més cavernària, volemser membres de la UE i ho serem,ja que el que preval és la democrà-cia. La gent d’ERC ens sentim orgu-llosos d’haver arribat fins aquí i es-perem poder veure ben aviat unaCatalunya independent. En el camíhem picat molta pedra i hi hem dei-xat lluitadors i lluitadores entranya-bles, tant a nivell nacional com local. Potser no us en recordeu, però la

bandera espanyola va deixar d’one-jar al nostre Ajuntament el 1991,quan ERC va assolir l’alcaldia perprimera vegada. Vam ser dels pri-mers ajuntaments, dins la campanya“Un país, una bandera”. Més recent-ment, hem tirat pel dret i hem comen-çat a mostrar l’estelada a la façanade la casa del poble. I entremig, què?Moltes mocions a favor del país, tam-bé per la independència; i moltesactuacions encaminades a fer poblei fer país. Com diu el nostre himne nacional,“ara és hora d’estar alerta”. O siguique no valen excuses, no val a ba-dar i no ens hem de deixar acovardirni entabanar més. Ha arribat el mo-ment!

Secció Local d’Artesa de Segre

Q

28 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMl 25 de setembre, una repre-sentació de diputats de lescomarques de Lleida, Enric

Colom, Joan Valldaura, JoanGómez i Pere Gatnau, van visitarjuntament amb els components del’agrupació del PSC d’Artesa lesinstal·lacions que té Protecció Civilal municipi i que van ser inaugura-des al mes de juny. En Joan Caubet, el seu respon-sable, ens va explicar el funciona-ment del servei i les diverses actu-acions que fan tant al nostre muni-cipi com als dels voltants (Alòs deBalaguer, Cubells, Foradada iVilanova de Meià). Felicitem totl’equip de Protecció Civil per la sevatasca i sobretot agraïm la seva moltbona predisposició a participar dequalsevol emergència i activitat quesucceeixi a la zona. Després de la visita, els diputatses van sumar amb els membres del’agrupació en una interessant reu-nió i un llarg debat sobre les pro-peres eleccions autonòmiques. Desde l’Agrupació els volem agrair laseva visita. Ens agradaria afegir tres apunts: Voldríem saber qui va comptabi-litzar els visitants de la Fira de SantBartomeu, si van ser els Mossos

d’Esquadra, algun servei municipal,algun regidor o potser es va dema-nar a algun col·lectiu o empresaespecialitzada, perquè a nosaltresno ens surten els 14.000 visitantsque van publicar els diaris. A no ser,és clar, que fossin tots al punt dedegustació el dissabte a la nit, onno hi cabia ni una agulla! Volem informar tots els usuarisde les piscines municipals que nohi cap ordenança que prohibeixiportar-se el berenar o una ampollad’aigua de casa i prendre-se-la dins

E

d’aquestes instal·lacions, malgrat hihagi servei de bar. Perquè el programa de la FestaMajor no inclou totes les activitatsque organitzen les diferents entitatsdel municipi? És una celebració pertothom, com pot ser que la gentjove s’exclogui?

Agrupació Local d’Artesa de Segre

El grup municipal va visitar Protecció Civil

CARTES A LA REDACCIÓ

la Palanca 29

Un any a l’Ajuntament de Cubells i la Torre deFluvià Ara fa un any vam rebre amb mol-ta il·lusió la vostra confiança per seral capdavant de l’Ajuntament durantaquesta legislatura i vam demanarla col·laboració i l’esforç de tots elsveïns i veïnes i de totes les associ-acions per trobar respostes a lesnecessitats del nostre municipi. Perpart nostra ens vam comprometrea donar transparència, informaciódels projectes i de l’estat de comp-tes i per aquest motiu volem fer unresum d’aquest primer any. Hemde dir en primer lloc, que hem re-but una molt bona col·laboració perpart de les associacions i per tantels hi volem agrair la seva predis-posició, voluntat i esforç pel fomentd’activitats per millorar el poble.També volem agrair a tots els ve-ïns i veïnes que amb la seva ajudai la seva presència han fet possiblel’èxit dels actes organitzats. Creiem que l’actuació més im-portant que hem aconseguit és queal març teníem liquidats els prove-ïdors de l’any 2011 i que, per tant,no ens ha fet falta acollir-nos al plad’ajust aprovat pel govern central(Pla Rajoy) de pagaments de pro-veïdors. En aquest punt hem dedonar el nostre reconeixement a labona tasca feta pels componentsde la candidatura anterior, dirigitsper Josep Roig. També hem de dirque s’han tancat els comptes del’Ajuntament de l’any 2011 amb unresultat positiu de 26.998,37 euros,malgrat que es va fer una anul·lacióde deutes prescrits i incobrablesd’anys anteriors. Per altra banda, des de ja fa untemps, l’acta dels plens municipalses penja al taulell d’anuncis del’Ajuntament perquè tots els ciuta-dans puguin saber els acords pre-sos. En el capítol derealitzacions, tenim, en primer lloc,l’arranjament de 20 quilòmetres dediversos camins, els que estavenmés malmesos. Per poder-ho fer,components de la nostra candida-

tura han recorregut 90 quilòmetresde camins i n’han fet una valoracióper trams. En segon lloc, s’ha arranjat l’an-tic camí de la muralla d’entrada alpoble, recuperant un espai per pas-sejar i on el 31 de març es va feruna plantada d’arbres per anar re-cuperant i millorant l’aspecte de lavessant nord, malmesa per les incle-mències del temps. A continuació esva fer un dinar popular a la plaça deSant Julià amb molta concurrència. En tercer lloc, cal destacar laplantada de la senyera dalt del Cal-vari. L’11 de setembre es va hissarper primera vegada la senyera ca-talana al pal instal·lat per aquestefecte a la placeta que hi ha al cos-tat del repetidor. Els components del’antiga coral van cantar Els sega-dors i a continuació es va menjarcoca i xocolata a l’arbreda del cos-tat del repetidor. En quart lloc, el 18 de febrer esva recuperar la tradició del carnes-toltes, i petits i grans disfressats vanrecórrer els carrers delpoble amb molt ambientpopular. Al local de SantMiquel hi va haver con-curs de disfresses i so-par per tothom que s’hiva apuntar. En cinquè lloc, desta-car que les actuacionsfetes pel desenvolupa-ment del turisme local,en col·laboració ambCastells de Lleida, hanportat els primers auto-cars per veure les nos-tres esglésies i els visi-tants han pogut gaudirde la bona cuina delsrestaurants del poble. En sisè lloc, tambés’ha arranjat la cobertade l’església de la Torrede Fluvià, i s’ha fet elrecalçament i la millorade les seves parets ex-

teriors. També s’ha fet l’arranjamentde la coberta del local del Castell iel repicat dels enguixats malmesosde les parets interiors. Finalment, fer-vos saber que tenimpreparada la nova web de Cubells,que ja es pot visitar a l’adreçawww.cubells.cat, encara en períodede proves i perfilant els continguts. Actualment estem treballant enaltres projectes dels quals anireminformant a mesura que els pu-guem desenvolupar dins de lesnostres possibilitats i estem confi-ats que amb l’ajuda de tots plegats,anirem millorant les condicions devida del nostre poble. Moltes gràcies a les associaci-ons i als veïns i veïnes, i no dubteuque per part nostra hi posarem totl’esforç, la dedicació i el coneixe-ment necessari per tirar endavantel poble.L’alcalde Josep Regué i l’equip degovern estem a la vostra disposició.

Josep Regué i Montserrat

30 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

La dieta de Fira Nosaltres tenim la Fira del Meló,en la qual podem menjar a tort i adret i ens podem atipar com a llops,això sí, amb el corresponent tiquet,i la varietat és el tot. Però què pas-sa si la fira no és de pollastres nide vedells, sinó d’empreses quemostren les seves excel·lències, icadascuna porta allò que se li acu-deix que és el millor per captivar elspossibles clients i col·laboradors? La primera nota que cal fer ésque el que es porta a la fira al finalacaba sent el dinar del personal.Vos imagineu una setmana dinantmortadel·la, parmesà i fuet, amb elcorresponent pico (palet de pa)? Lagana vos assaltaria i la rutina vosembafaria. Doncs mira, la gana pre-cisament fa que aquestes mengeses converteixin en delícies horesdesprés d’haver començat a “em-pegar” les parets de l’estómac.Després, un sopar desmesurat aju-darà a empènyer el desequilibri capa la fatalitat i sumirà els teus intes-tins en una confusió que ni la de laconstrucció de la muralla xinesa. Tota empresa italiana que esvulgui apreciar com a tal portarà lamortadel·la i altres embotits típics.Alguna, millorant la present, tindràtrossos de pizza. Si és client espodrà permetre beure alcohol i lioferiran, sobretot, o vi italià negreo proseco, que és una mena de viblanc sec. També tenen el frizzante,

que és com un lambrusco, però decolor groc i més bo (això m’han dit).Però les empreses espanyoles,sobretot fora de casa, porten em-botits ibèrics i vi negre, si pot serRioja. Poques novetats, per aquí. Vam estar en una turca -unaempresa turca, vull dir- que ens vaoferir rakia, que és com una anís, iuns cigrons rostits secs, i unsconguitos a l’inrevés, closca dura ixocolata dins. Galetes també entenien. Llàstima que no van portaraquelles postres fetes de mongetaseca dolça. A mi, la rakia no m’agra-da gens, em produeix repulsió, iquan hi afegeixen aigua és pitjor,agafa una tonalitat blanca i és im-bevible. Els la deixo tota per ells. Si hi haguessin xinesos, segura-ment oferirien licor de llangardaixo vi de flors, depenent de la gradu-ació que estiguessis disposat aempassar, i uns noodles ospaghetis sense gust o amb un gustben remelós. Si fossin algerians t’hauries deconformar amb suc de taronja delsque tenen gust de pols i cafè demitjó. Potser podries menjar unamica de pastissos o croissant sen-se llard de porc, que no estan ma-lament. I si fos al migdia, costellesde corder. Si fossin brasilians directamenttindrien una font d’aquestes de cer-vesa que no para de brollar, i ja

posats, espases de rodizio amb unamica de picanha travessada, elrellom de bou, que és boníssim. No creguis, els tunisians tambées destacarien de forma diferent, etposarien un plat de galets amb to-màquet, un tros de pebrot verd sal-tejat i una trista sardina. O si fos elplat tunisienne, patates fregidesamb un ou ferrat enfonsat i harissad’aquesta que pica un d’allò que noes pot dir. No sé què et posarienuns francesos, però el tema del viho tindrien fàcil (o difícil) per triar.Suposo que posarien formatge, qued’això en tenen i en saben un d‘allòque no es pot dir. Finalment, els peruans posarienceviche, segur, i pisco sour. Elceviche es faria amb algun peixfresc de veritat i el pisco sour ambpisco, aquest licor i gel, llimona, cla-ra d’ou i sucre. Segurament elsperuans es barallarien amb els xi-lens del costat, que s’han dedicata copiar-los el pisco des de tempsimmemorials. Si fos jo, hi ficaria vi de la coope-rativa de porró i agafaria un boncrostó de pa i el sucaria bé amb unall i tomata i oli, i amb una mica depernil, no gaire, i jo mateix ja me’lfotria per berenar que’m picarien losllavis que no me’ls sentiria. Tant de bo hi hagi salut per adisfrutar-ho!

Joan Giribet i Carlí

www.lapalanca.cat

la Palanca 31

Presentació dels equips de futbol d’ArtesaESPORTS

l CE Artesa i l’Escola de Futbol Artesa vanpresentar els respectius equips el 7 d’octu-bre. La principal novetat d’aquesta tempora-

da és, pel que fa als grans, el canvi de junta i, a l’esco-la, la separació de Ponts, amb la qual havia compartitequip i instal·lacions des de fa gairebé una dècada.Un dels responsables de l’escola, Pere Martí, vaexplicar que la divisió es deu bàsicament al fet queArtesa sol ja tenia prou infants com per tenir unaescola pròpia i també a la millora de les instal·lacionsal nostre municipi. A part, el fet de no haver decompartir espais amb Ponts estalvia desplaçamentsi les famílies guanyen en comoditat. L’escola haaconseguit fer un equip a cada categoria, des deBabys fins a Juvenils, és a dir, de tres a 19 anys,repartits en set grups.

E

A dalt, foto de família de tots els equips i a baix, dos moments de la presentació

32 la Palanca

ESPORTS

Partits del CE ArtesaTREMP 1 - ARTESA 1

ALINEACIÓ: Boben, Javi González, Jordi Macià, Rossi(Carbonell), Felix Chortó, Juanjo Alias, Pros, JoelBertran (Miguel Alias ), Codina, Nacho, Lamin (Joki). Primer punt de la temporada dels artesencs al sem-pre difícil camp del Tremp. La primera part va ser es-pessa per als 2 equips, però els locals van aprofitarun error defensiu de l’Artesa per avançar-se en elmarcador. Just abans del descans, els locals es vanquedar amb un home menys. A la represa, elsartesencs van tenir el domini de la pilota i diversesocasions, però no va ser fins a falta de 10 minuts quanMiguel Alias va aconseguir l’empat amb un gran copde cap gràcies a una centrada de Carbonell.

ARTESA 2 - JUNEDA 0

ALINEACIÓ: Boben, Javi González, Jordi Macià, FelixChortó (Janiu), Juanjo Alias, Samarra (Lamin), Pros,Joel Bertran, Codina, Nacho, Joki (Carbonell). Primera victòria de la temporada pels artesencs da-vant d’un Juneda que no va ficar les coses gens fàcils.A la primera part, els locals van dominar però no vanaconseguir tenir ocasions clares davant d’un equip moltben posicionat al camp que va donar, fins i tot, algunensurt, però es va arribar 0-0 al descans. A la segonameitat van començar a arribar les ocasions, i Lamin,que havia entrat al descans, va fer el primer gol apro-fitant un rebot a dins l’àrea. Pocs minuts després,Lamin va tenir el 2-0, però la pilota va topar amb eltravesser. Finalment, quan faltaven 5 minuts, Nachova fer el 2-0 final amb una gran jugada personal.

ARTESA 2 - ALCARRÀS 1

ALINEACIÓ: Boben, Javi González, Jordi Macià(Carbonell), Rossi, Felix Chortó, Juanjo Alias, Pros,Joel Bertran, Codina, Nacho, Lamin (Samarra). Segona victòria consecutiva dels artesencs davantd’un Alcarràs que es va mostrar molt dur durant tot elpartit. La primera part va ser molt bona, disfrutant debon joc i ocasions pels locals, que es van avançar als20 minuts gràcies a una gran jugada d’estratègia fina-litzada per Nacho. La duresa del rival es va reflectir enl’expulsió d’un dels seus jugadors, cosa que no els vadesmoralitzar, ja que van aconseguir empatar justabans del descans després d’un rebot a la frontal, fetque va posar l’1-1, resultat al descans. A la segona part, i a pesar que els locals es vanquedar amb un home menys per l’expulsió de Nacho,Joel Bertran va aconseguir fer el 2-1 definitiu amb ungol de fora l’àrea precedit d’una gran jugada de con-traatac conduïda per Lamin.

ARTESA 1 - BORGES 2

ALINEACIÓ: Boben (Tito), Javi González, Jordi Macià,Felix Chortó (Rossi), Juanjo Alias, Pros, Joel Bertran,Bota, Codina (Joki), Miguel Alias(Kevin), Lamin. Primera derrota de la temporada pels artesencs enun partit en què el resultat més just hagués sigut l’em-pat. L’encontre va començar amb molta intensitat, fetque va esdevenir múltiples oportunitats dels 2 equipsperò el marcador no es movia. Quan faltaven 3 minuts pel descans, un error de-fensiu local el va aprofitar el Borges per avançar-seen el marcador. Sense que els locals es poguessinrefer, el Borges va marcar el segon després d’un rà-pid contraatac. S’arribava 0-2 al descans. A la segona part, els locals ho van seguir intentantperò sense sort, ja que només van poder reduir dis-tancies gràcies a un gol de penal transformat perJuanjo Alias.

ARTESA 2 - LINYOLA 2

ALINEACIÓ: Tito, Javi González, Felix Chortó, Rossi(Purre), Juanjo Alias, Pros, Joel Bertran, Bota (Samar-ra), Codina (Carbonell), Miguel Alias (Joki), Lamin. Partit amb poca fluïdesa de joc pels artesencs, elsquals no es van trobar còmodes en cap moment delpartit. Va començar bé, ja que als 5 minuts Joel Bertranva fer el primer gol després d’aprofitar un rebot dinsl’àrea.El Linyola va reaccionar ràpid i 10 minuts després vafer l’empat de còrner. Abans del descans, una decisiórigorosa de l’àrbitre va perjudicar els artesencs, peròno van abaixar els braços i van aconseguir el 2-1 mit-jançant un gol de falta de Juanjo Alias. Només començar la segona part, el Linyola va tor-nar a marcar de còrner després d’una sèrie de rebotsque va significar el 2-2 final. A partir d’aquí, partit tra-vat, on els 2 equips van tenir alguna opció de poderaconseguir la victòria però no va ser així.

la Palanca 33

ESPORTS

1a cursa de muntanya Perseguint la perdiul dissabte 8 de setembre esva celebrar a Vilanova deMeià, en dates de festa ma-

jor, la primera cursa i caminada demuntanya Perseguint la perdiu. Lacursa: 9 quilòmetres amb 400 me-tres de desnivell positiu i 800 d’acu-mulat, un 20% d’asfalt, un 40% decamí i un 40% de pista. La camina-da: 6 quilòmetres amb el mateixdesnivell, un 15% d’asfalt i un 85%camí. L’organització va anar a càrrecde Meià Runners, cinc joves espor-tistes-corredors de Vilanova (JosepMaria i Jonathan Cunyer, JoanCebrian, Sergi Porta i IvanBalagueró). La idea va sorgir a prin-cipis d’any en l’equip i va tenir moltbona acollida. Tots ens hi volíemimplicar i fer-la realitat. Però degutals estudis es feia molt difícil reu-nir-nos i poder-hi treballar. Per aixòva ser una feina molt dura arribaraconseguir que allò que només erauna petita idea es convertís en unfet. A l’estiu, però, ens vam poderreunir tots plegats i dedicar el tempsnecessari perquè la cursa estèspreparada per la festa major. Tot ique en un principi hauríem volgutfer-la a l’agost. Així, cada dia quepassava de l’estiu, l’organització dela cursa estava més enllestida i co-mençava a semblar un fet real. Nova ser fins al mateix dia de la cursaque ens vam adonar que allò erareal, que ho havíem aconseguit. Estàvem nerviosos. Em semblaque ni a les curses tinc els nervisque tenia llavors. Però hi havia mol-ta feina a fer i no hi havia tempsper pensar en nervis. Per això, elsmembres de Meià Runners ensvam reunir a les 15.30, 3 horesabans de l’inici de la competició. Laresta d’ajudants, que cal dir quesense ells el desenvolupament dela cursa no hagués estat possible,van anar arribant entre les 4 i les4.30. Tots, sense excepció, afirma-ven estar nerviosos però, a la ve-gada, contents i orgullosos d’ajudar

en un acte com aquest, no tan solsesportiu, sinó un esdeveniment im-portant per al poble de Vilanova. Tot i la feina, tot anava força bé!Però els problemes van arribarquan va començar a venir gent queno s’havia inscrit ni pre-inscrit. No-saltres ja contàvem en que potserse’n apuntarien 5 o 10 més, peròno contàvem pas que se’n presen-taria 20 més. Per això tornem ademanar disculpes a la gent que esva quedar sensedorsal ni samar-reta, encara queja saben que elshi enviarem la sa-marreta quan tin-guem l’altra ton-gada. Sincerament,no esperàvemtanta participació:155 persones(110 corredors i45 caminadors).El total de samar-retes que dispo-sàvem eren 145,però 13 eren pelsajudants i elsmembres de l’or-ganització, ambla qual cosa que-daven 132 sa-marretes, tantescom dorsals. Tot i els proble-mes, la cursa es-tava ben prepa-

rada i la gent es-tava molt motiva-da i contenta. 10minuts abans dedonar el tret desortida vaig feruna mica d’expli-cació de la cursa,tant del recorregutcom de l’organit-zació (avitualla-ments, trofeus,cotxes, fotò-grafs...). Passada

l’explicació, es va donar el tret desortida, amb els corredors sortintdavant dels caminadors per evitaraglomeracions als primers metres. Pels comentaris que vam podersentir tant dels corredors del poblecom dels visitants, ens havia que-dat una cursa molt “xula”, amb al-gunes coses a millorar (tema sa-marretes i dorsals) per la segonaedició, que de ben segur es farà,els mateixos organitzadors no ho

E

ESPORTS

34 la Palanca

dubtem, esperem poder evitar qual-sevol entrebanc. El temps era molt bo. No feiamolt sol i la temperatura era forçaadequada per córrer (20-23ºC). Alcap de 21 minuts ens van avisarque havia passat el primer corre-dor, Menchón Velasco, pel primercontrol (cim del Cogulló – 1004 m),perquè el cotxe de la cursa, encar-regat d’anar davant dels atletes,estès atent i apunt. Això significava que els primerscorredors farien un temps d’entre40 i 45 minuts, i així va ser.Menchón Velasco va ser el primera trepitjar la línia de meta amb untemps de 42 minuts i 44 segons. Elsegon i tercer (membres delCUDOS) van arribar molt empegatsi no es van decidir posicions fins 10metres abans de l’arribada, on NicBoliart, amb un temps de 45:13, vafer un esprint que va deixar dos se-gons enrere el jove Romà Colom(16 anys). Cal mencionar que, tot iser molt jove, aquest noi prometmolt en les curses de muntanya.Juntament amb el Romà, també caldestacar el bon paper del jovenetcorredor Isak Martin, de Vilanovade Meià, que amb tan sols 14 anysva fer un gran temps de 48:56. Pel que fa a les noies, la classifi-cació va anar de la següent mane-

ra: Laura Mota(55:21), que vatreure més de 3minuts a la se-gona classifica-da, VanessaG ó m e z(58:28), i mésde 10 a la ter-cera, PatriciaPrat (1:05:43). Com he dit,el temps vaacompanya rmolt la cursa,però fins a un cert punt, ja que alvoltant de les 8 es va posar a plou-re. Tot i que de primer no era moltmolesta, al cap de pocs minuts es-tava caient un bon xàfec! Per tant,vam haver de plegar trastos i anar-nos-en al bar de la piscina, on vamfer, com vam poder, l’entrega de tro-feus “refugiats” de la pluja. A mésde donar trofeus als tres primersclassificats/des de la general, tam-bé vam donar medalles al 1er clas-sificat de cada categoria i vam sor-tejar una aspiradora (gentilesa deCal Rellotger), tres paravents (gen-tilesa d’Esports Querol) i diversosmarcs de fotos (gentilesa d’ExpertMateu). I posats a parlar dels col·-laboradors, també anomenarCondis Supermercats, Asseguran-

ces Gardela, Esports Montsec, BarPiscines Parc Recreatiu i, sobretot,l’ajuntament de Vilanova de Meià,que sense el seu suport tampochauria estat possible. Va ser unamagnífica i molt interessant expe-riència que esperem que l’any quevé es pugui tornar a dur a terme i,a poder ser, amb millores respecteaquest any. Moltes gràcies a tota la gent queparticipant o col·laborant va fer pos-sible que el projecte de cinc joveses fes realitat.

Text: Ivan Balagueró MasanésFotos: Carles Porta, Begoña

Aguiaguirrezabal, Andrea Soterasi Mel Martín

la Palanca 35

ESPORTS

Travessa Sant Llorenç de Montgai 2012l diumenge 9 de setembre es va celebrar la IIITravessia al Pantà de Sant Llorenç amb ungran èxit de participació, organitzada pel Club

Esportiu Natació Balaguer, l’única travessia que esrealitza a les terres de Lleida. Amb més de 200 ins-crits, nedadors i nedadores de diversos clubs deCatalunya (Tàrraco, Terrassa, Sabadell, Calella,Catalunya, Vic Mediterrani i Vallirana, entre d’altres) igran nombre de participants de clubs de les terres deLleida (CEN Balaguer, CN Cervera, CN Lleida, EKKE,CN Tàrrega, CN Almenar, etc.) es van aplegar alpantà, amb un dia esplèndid, per la disputa de lestres proves establertes, 250, 1.100 i 3.200 metres.El pantà estava en perfectes condicions. Les nostres artesenques atrevides Teresa Sellart iPilar Cirera no van dubtar a tirar-se a l’aigua per fer latravessa de 1.100 metres, en què van aconseguir lasegona i tercera posició de la categoria, respectiva-ment, amb un temps de 23:30, la Teresa i 27:52, laPilar. Perquè us feu una idea, això és el mateix que ne-dar 44 piscines de 25 metres... Seguides sense pa-rar! Moltes felicitats noies, sou genials! Us espero l’any que ve!

Noemí Torras Cortina

Casal d’estiu al Club Esportiu Altis

l dia 10 d’ aquest setem-bre vam cloure el Casald’estiu del Club Esportiu

Altis Artesa de Segre, iniciat el dia25 de juny. Ha estat un casal moltintens i formatiu, on els nens i ne-nes han treballat activitats molt di-

E

E verses, com les acrobàcies, gim-nàstica esportiva, música i danses,aeròbic, patinatge, manualitats, ta-llers de cuina, representacions te-atrals, moltes i moltes sortides, jocstradicionals i nous, ioga, ex-pressió corporal i moltes més...

Però on, damunt de tot, han aprèsmoltes coses i han gaudit mol-tíssim. Amb el lema “NON STOP” hemaconseguit no parar en tot l’estiu.

Club Esportiu Altis Artesa de Segre

Les artesenques Pilar Cirera i Teresa Sellart, al podi

Les activitats del casal han estat d’allò més variades

36 la Palanca

IN MEMORIAM

Pere Capell EspinalDedicat al nostre estimat pare, padrí i espòs. El passat dia 19 d’agost ens vas deixar un buit molt gran a les nostres vides, però sempreestaràs amb nosaltres. Vas ésser una persona treballadora i amb molt bon cor. Prova d’això ésla gent que s’apropava a tu, la rebies amb amabilitat, estimació i has sigut el mestre de molts,entre ells nosaltres, per les teves ensenyances i consells, fent-ho amb il·lusió, carinyo i perseve-rança. T’agradava molt fer broma sana, i això transmetia alegria i benestar a les altres personesdel teu entorn. Vas nàixer i morir amb humilitat, i sempre havies mirat de tirar endavant, recol-zant-nos quan calia. Només puc dir: “Gràcies” per haver-te conegut, i m’enorgulleixo d’haver pogut compartir tants

i tants moments de felicitat amb tu, en la meva vida. L’endemà de l’enterrament i al tornar a la feina, a un client li vantrucar al mòbil, i ell va respondre: Sóc a “Cal Peret del Flores”. Això em va donar forces per continuar. Tota la família agraïm a les persones que ens han acompanyat en aquests moments difícils per a nosaltres, amb elcondol i afecte, tot recordant anècdotes agradables i curioses, de la seva vida. Un petó, padrí, de tota la família.

Raül i Rosa Ros Capell – Família Capell

La família de Ramona Sabartés Oliva agraeix sincerament les mostres de condol i estimaque hem rebut per la pèrdua de la nostra mare, àvia i besàvia.

Moltes gràcies a tothom.

Agraïment

la Palanca 37

uan era petita mos feien te-nir por dels gitanos. Tot so-vint em deien:

- Si no fas bondat et portarem a firai et canviarem per una gitaneta.Jo no havia vist mai cap gitano,però es veu que la meva imagina-ció ja n’havia fabricat algun. Un dia, lo meu germà gran arre-glava la bicicleta i li vaig preguntaron anava. Ell va contestar que a lafira. Era el moment:- Doncs, si vas a la fira, porta’m unagitaneta amb morro i banyes quela faré tossar a la Lluïsa quan ensbarallarem. Quantes coses fa dir la ignoràn-cia! Però el temor als gitanos emva durar bastant temps. Ara ho veu-reu.Al meu poble, Baldomar, teníem unmestre i una mestra, i les classesestaven en llocs diferents. Durantla República van ordenar la coedu-cació i l’escola catalana. Lo mestre feia classe a les cria-tures més grans, uns trenta, i lamestra a les més petites. vint o vint-i-cinc. No hi havia pati, així que l’es-barjo el fèiem al carrer. Jo ja anava a la classe delsgrans. Un dia, lo mestre va haverde marxar. Mos va posar força deu-

res i va deixar encarregats de l’or-dre los dos nois que va creure mésresponsables. Al voltant de les deu, lo més granes va apropar a la finestra i mosdigué:- Mireu: Per la carretera venen unsgitanos amb una rècula de mules icavalls. Tots mos vam abocar a les fines-tres cridant:- Hola, hola, gitanos! Un d’ells alçà lo cap i preguntà:- Que no teniu mestre?- No, avui no hi és. El gitano, fent broma:- Així ja pujarem natres. Una nena diu:- I si pugen? Serà millor que mostanquem amb clau. I dit i fet, tanquem la porta ambclau. De seguida es van sentir unscops molt forts a la porta i això vaproduir un pànic col·lectiu, ambmolta por que s’anava encomanantdels uns als altres. Tots abocats ales finestres cridant:- Ajudeu-mos! Mos volen matar ! De tots los carrers del poble ve-nien pares, mares, veïns.- Sobretot no salteu, que ara venim! Per la part de fora de la porta

Els gitanos

Q cada cop augmentaven los cops,fins i tot va entrar un pal d’escom-bra per la gatera. En un moment,la porta es va obrir i tots natres perterra, esparverats, plorant i cridant:- Los gitanos! Los gitanos! La gent que havia acudit al nos-tre auxili mos miraven sense enten-dre res. Al darrera de tots, un homealt i prim, amb grans bigotis i moltmorè, un gitano. Tota la canalla al-hora assenyalant lo pobre homeque deia:- Jo he vingut a ajudar !- No, no, ha estat ell, ha estat logitano. Al carrer, los pares tenien feinaa retornar les criatures i no faltavani l’aigua del Carme. No cal dir queel que picava a era un nen que ha-via anat a la comuna i en no poderentrar va començar a colpejar laporta, fet que va ser el detonant delpànic. La mare tornava de Lleida i, a lacarretera, es va trobar la corrua quemarxaven força esverats:- Mestressa, no hi aneu a aquellpoble. Tots estan bojos, molt bo-jos.

Pilar Porta Gou

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

FA 25 ANYS

Octubre de 1987

38 la Palanca

es pàgines de la revistad’aquest mes (recordeu quenomés eren 24) passen rà-

pid i la trobem minvada de contin-guts. Després de fullejar-la ambatenció, hi podem descobrir duespàgines més de publicitat que decostum. Tal com passa avui dia, lapublicitat ajuda a poder mantenir larevista i a vegades cal sacrificarespai. PORTADA. La imatge ens recor-da que fa 25 anys van reparar lateulada de la Casa Consistorial,però també ens permet constatarl’evolució de la vegetació de la pla-ça fins als nostres dies. EDITORIAL. Aquesta seccióporta per títol El fet de la premsacomarcal. L’exposició “La premsaComarcal a Catalunya”, realitza-da durant la darrera Festa Major,és l’excusa a partir de la qual esparla dels diferents fets culturalsque han contribuït a mantenir laidentitat catalana. L’editorial aca-ba amb una referència a la pròpiarevista: “Podem dir que aquestacontinuïtat que hem ofert fins avuidia és la nostra manera de serviri fer país”. FIRA DE LA PERDIU. Una tradi-ció immemorial és el títol queFerran Sánchez Agustí ha posat alseu article sobre la Fira de la Per-diu, que ve acompanyat de vàriesimatges. El Ferran ens explica elsinteressants orígens d’aquesta sin-gular fira: “...el costum era agafarous dels nius dels sembrats i fer-los covar a les lloques de les galli-nes...” DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez tam-bé escriu Torres de guaita al SegreMitjà (II), la segona part d’un arti-cle publicat dos mesos abans. Ensparla de la Torre del Cargol, a laserra del Tossal, i dels possiblesorígens d’aquest topònim, apuntantcom a més probable la conversióde “querol” (relatiu a una gran pe-dra) en “cargol”. COMARCA. Una troballa excep-

cional ens explicaque Gerard Terré,veí de Vilanova, vatrobar un bolet de9,75 quilos en unafinca seua. La breunotícia es comple-menta amb un pa-rell de fotos. Un altre breuens informa de lessubvencions que laDiputació de Lleidaconcedeix a les re-vistes locals comLa Palanca. Unes pàginesmés endavant, tro-bem a l t re copaquesta secc ióamb not íc iesbreus de Baldo-mar, apor tadesper Vicent Galce-ran Sellart. REFLEXIONS.Apa, tornem a co-mençar, que araens hem oblidat del civisme i l’edu-cació és un text d’opinió de JesúsMartí en què expressa els seus sen-timents sobre la lluita incompresacontra els mals hàbits relacionatsamb el respecte. Acaba dient:“Penseu que enmig de la foscortots podeu encara encendre unapetita llumeta i si unim aquestesllumetes, farem una gran flamaque ho il·luminarà tot”. CAMP. El contingut de la seccióconsta de tres parts. La primeratracta sobre la creació d’una Agru-pació de Defensa Forestal, promo-guda per la Cooperativa d’Artesa.La segona ens parla dels principalsavantatges de la sembra directasobre rostoll. I l’última es fa ressòde la futura nova llei de cooperati-ves, que preveu l’anul·lació de lesseccions de crèdit d’aquestes enti-tats, amb el conseqüent rebuigsd’aquestes. ENTREVISTA. A les pàgines cen-trals i amb el títol Un punt de vista

d’un ofici artesà, T. Serentill ensofereix l’entrevista realitzada a laperruquera Dolors Portillo. Entrealtres coses, es reflexiona sobre laperruqueria com un art: “Quan (...)intentes plasmar la teva inspiracióen aquell cabell, llavors és art”, diula Dolors. L’article ens permet sa-ber que la nostra protagonista vaguanyar el Campionat de Perru-queria de Catalunya en lliure ins-piració l’any 1986, com podeuveure a la fotografia que repro-duïm. INFORMACIÓ MUNICIPAL. S’hiexposa diversos acords i informa-cions relacionats amb l’activitatmunicipal del mes de setembre. Undels punts fa referència al projectede reparació de la teulada del’Ajuntament, de 2,8 milions deptes., actuació que ocupa la porta-da de la revista. Un acord polèmicd’aquell mes va ser declarar coma festa local per al 1988 el dimartsde Carnaval (16 de febrer, aquell

L

la Palanca 39

FA 25 ANYS

any). Un dels temes més impor-tants, però, és l’estudi del projectede les Normes Subsidiàries de Pla-nejament Urbanístic, que en aque-lla època estava en procés de re-dacció. AGENDA CIUTADANA. S’hi pu-bliquen els darrers naixements,matrimonis i defuncions d’Artesa. CARTES A LA REDACCIÓ. Da-vant la decisió de l’Ajuntamentd’Artesa de canviar la festa local deSant Sebastià (20 de gener) perla de dimarts de Carnaval, PepitaPons i Bernaus exposa els motiuspels quals creu que Sant Sebastiàha de continuar sent festa local. MÚSICA. Els Beatles en el re-cord (I) és un article sense signarque fa referència al 25è aniversaride la gravació del primer discd’aquest mític grup musical. El plaer de cantar havaneres, deJ. Armengol, és una entrevista ambun dels components del grup Mar

Endins, creat el1980, que vaactuar per laFesta Majord’Artesa. Es veuque l’entrevis-tat, Isidre Parés,era assidu visi-tant de Forada-da. DE LA VE-LLA ARTESA.Si el mes passatcomentava queen la secció delBrunet d’Artesa es va repetir un textde feia dos mesos, ara en trobemun altre cas. Ja se sap, sempres’ensopega amb la mateixa pedra.Pel que fa a la resta de l’article, n’hiha una bona part dedicada a la gentd’Alòs, de la qual ens diu: “Així ereni són els xicots i xicotes d’un delspobles que més he estimat”. HUMOR. Tres nous acudits de

Quimet i Cosme, amb diferents te-màtiques, tanquen el contingut dela revista. Un d’ells tracta sobre ur-banisme, un tema que seguramentdonarà per a molt d’ara en enda-vant, fins a l’aprovació definitiva deles normes urbanístiques.

Ramon Giribet i Boneta

la Palanca 41

SESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (2 de juliol) i extraordi-nari (30 de juliol)Absències:Francesc Puigpinós, ERC (2 de juliol)Francesc Puigpinós i Elisabet Camats,ERC (30 de juliol)

S’aproven, per unanimitat, les següentscertificacions d’obra:- Certificació núm. 2, per 12.476,95euros, corresponent a l’obra “Pavimen-tació, xarxa de clavegueram i xarxad’aigua potable al carrer Baix de Tudelade Segre”, realitzada per l’empresaObra Civil Nadal. Pendent d’executar0,00 euros.- Certificació núm. 1, per 16.046,70euros, corresponent a l’obra “Modificatd’urbanització perimetral del Casal Cul-tural d’Artesa de Segre”, realitzada perl’empresa Construccions Montsec,SCCL. Pendent d’executar 33.810,30euros.- Certificació núm. 1, per 56.923,20euros, corresponent al “Subministra-ment, col·locació i muntatge de l’equi-pament i mobiliari de la Biblioteca, SalaPolivalent i dependències municipalsannexes del Casal Cultural d’Artesa deSegre, lot 2: butaques”, realitzat perl’empresa Ascender, SL. Pendentd’executar 56.923,20 euros.- Certificació núm. 4, per 13.515,05euros corresponent a l’obra “Xarxa desanejament i adequació dels entornsde la carretera d’Alentorn, fase II”, re-alitzada per l’empresa PromalosOlsina, SL. Pendent d’executar83.434,22 euros. S’aprova, per unanimitat, declarar in-admissible per extemporaneïtat el re-curs de reposició presentat en data 22de maig de 2012 per Correus i Telè-grafs, SA contra les liquidacions per lataxa de recollida d’escombraries i perla taxa del servei de clavegueram, exer-cici 2012. S’acorda, per unanimitat, l’adhesióde l’Ajuntament d’Artesa de Segre alPla per a la igualtat d’oportunitats en-tre dones i homes a la comarca de laNoguera i presentar sol·licitud de sub-venció per a finançar les despeses del’elaboració, implementació o desenvo-lupament de plans o polítiques trans-versals de dones a l’Institut Català deles dones del Departament de Benes-tar Social i Família.

S’acorda, per unanimitat, aprovarl’acta de les operacions de delimitaci-ons entre els termes municipalsd’Artesa de Segre i Gavet de la Con-ca, de data 20 d’octubre de 2009, lliu-rada pels tècnics de la Direcció Gene-ral d’Administració Local i l’Institut Car-togràfic de Catalunya i signada pels re-presentants dels ajuntaments. S’aprova, per unanimitat, la mociósobre la unitat lingüística de la llenguacatalana. S’aprova adjudicar a l’empresa Eter-nal Music, SL, el contracte per a laprestació del servei d’Escola Municipalde Música d’Artesa de Segre, per pro-cediment negociat sense publicitat, perun import, IVA inclòs, de 672 euros/alumnes/curs escolar.A favor : 5 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CiU) S’aprova, inicialment, la modificacióde l’ordenança fiscal número 23 regu-ladora de la taxa per la prestació delservei de la Llar d’Infants.A favor : 5 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU) S’acorda, per unanimitat, aprovar lamoció de la Diputació de Lleida perl’acord en contra de la supressió delspartits judicials de Balaguer i Cervera.

APROVACIONS DEL MES DE JULI-OL

S’aprova la relació de factures, ma-jors de 120,20 euros, pendents d’apro-vació, corresponents a l’exercici comp-table 2012, que ascendeixen a la quan-titat de 60.397,17 euros. S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per la dotació de caixa d’ascensor iinstal·lació de l’ascensor, en l’immoblesituat al carrer Barcelona, 17, d’Artesade Segre.- Per la reconstrucció de la coberta enedifici d’habitatgeunifamiliar situat alcarrer Major,14d’Anya.- Per la instal·laciód’un elevador hi-dràulic en l’immoblesituat al carrer deles Monges, 30d’Artesa de Segre.- Per l’extracció deteules velles per laposterior col·-

locació de teules noves i canviar elscanals de recollida d’aigües pluvials, al’habitatge situat al carrer Sant Miquel,23 de Seró.- Per canviar rajoles del terra de la cui-na i porta de la terrassa del davant, del’habitatge situat al carrer del Pont, 5d’Alentorn.- Per la col·locació d’un pal de fusta dela xarxa de telefonia al camí de l’Hor-ta, 6 d’Artesa de Segre.- Per la ubicació d’un pal de fusta de laxarxa de telefonia situat al carrer SantSebastià, cantonada carrer Mare deDéu de Salgar, d’Artesa de Segre.- Per canviar banyera per plat de dut-xa de l’habitatge situat en la carreterad’Agramunt, 97, 2n 2a d’Artesa deSegre.- Per les obres d’ampliació de la capa-citat productiva de l’explotació rama-dera de porcí d’engreix, amb MO 072,fins una capacitat de 3.200 porcs, situ-ada al polígon 25, parcel·la 161, aColldelrat. S’aprova la sol·licitud de llicència deprimera ocupació per l’habitatgeunifamiliar aïllat situat al carrer JesúsSantacreu, 18 d’Artesa de Segre. S’aproven les següents autoritzaci-ons d’entrada i sortida de vehicles através de la vorera:- A l’edifici situat al C/ Monges, 12d’Artesa: 3,80 metres lineals.- A l’edifici situat a la Pl. Major, s/nd’Anya: 4,00 metres lineals. S’acorda concedir els següentsajuts:- A Sant Marc de Batlliu, per a la realit-zació de la Festa de St. Marc: 348,00euros.- A l’associació Amics de Collfred, pera la realització de la Festa Major:348,00 euros.- Al CE Artesa de Segre, per la placade l’homenatge a Jaume Campabadali Monfà: 100,00 euros.

Mes de juliolINFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

SESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (12 de setembre) i ex-traordinari (24 de setembre)Absències:Maria Jovell (ERC) i Domènec París(CiU) (12 de setembre)

S’aprova el reconeixement de crè-dit núm. 1 de 2012 per un import de187.631,67 euros.A favor : 6 vots (ERC)Abstencions: 3 vots (CiU) S’aprova, per unanimitat, la certifi-cació d’obra, única, per 10.738,59euros, corresponent a l’obra “Arranja-ment de les instal·lacions de bar de lapiscina segons la normativa higiènico-sanitària”, realitzada per l’empresaPromalos-Olsina, SL. Import pendentd’executar 0,00 euros. S’acorda, per unanimitat, aprovar eldocument-memòria EMD Baldomar,elaborat l’any 2009, amb les addendesde la relació identificativa de patrimonii la relació d’elements personals ques’atorguen a l’entitat municipal descen-tralitzada de Baldomar, addendes apro-vades en sessió plenària de data 05/05/2011, així com delegar a favor del’EMD de Baldomar les competènciesrelacionades en el punt 10.1.1 Com-petències a transferir del document-memòria EMD Baldomar que perme-ten un exercici descentralitzat. S’aprova, inicialment, la modificacióde l’ordenança fiscal número 10 regu-ladora de la taxa per la distribució d’ai-gua potable al municipi.A favor : 6 vots (ERC)En contra: 3 vots (CIU) S’acorda, per unanimitat, declararfestes locals d’Artesa de Segre perl’any 2013 els dies: 12 de febrer, Car-naval i 27 de setembre, dia de la FestaMajor. S’aprova el Compte General delPressupost Municipal i de l’EmissoraMunicipal de Ràdio, exercici 2011.A favor : 7 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)

APROVACIONS DEL MES DE SE-TEMBRE

S’aprova la relació de factures, ma-jors de 120,20 euros, pendents d’apro-vació, corresponents a l’exercici comp-table 2012, que ascendeixen a la quan-titat de 200.229,83 euros.

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per netejar, repicar i rejuntat de pe-dra vista amb morter de ciment i calç ales parets i volta de l’immoble situat ala plaça de les Forques, 2 d’Alentorn.- Per pintar façana de l’immoble situaten el carrer M.D. del Pla, 10 d’Artesa.- Per procedir a l’obertura d’una esco-mesa en vorera per a poder subminis-trar gas natural canalitzat a l’immoblesituat a l’avinguda Maria Anzizu, 66d’Artesa.- Per a la construcció d’un bany ambparets de pladur per a futura activitatcomercial, al local situat a la carreterad’Agramunt, 35, baixos B d’Artesa.- Per arrebossar parets i pavimentar ga-ratge de l’immoble situat a la carreterade Vilanova, 4 d’Alentorn.- Per instal·lar tanca de fusta al perí-metre de la parcel·la 249 del polígon24 de Tudela de Segre i col·locar-hiabeurador per un cavall.- Per canviar teules velles, canalera ibaixant de teulada i pavimentar celler,a l’habitatge situat al carrer Raval dePonts, s/n d’Anya.- Per treure envà divisori per ampliarvestuaris del segon pis del gimnàs si-tuat al carrer Marcel·lí Farré, 10d’Artesa.- Per a canviar paviment de rajoles enterrassa exterior i parets de bany del’habitatge situat en la carreterad’Agramunt, 90, 1r d’Artesa.- Per fer ràfec de dimensions 7,90 x0,90 metres amb perfils laminats de30x30 i planxes de policarbonat sobrebalcó de la façana posterior de la ter-cera planta, porta tercera de l’immoblesituat a l’avinguda Maria Anzizu, 31-33d’Artesa.- Per treure dos envans divisoris perampliar sala d’estar amb nova distri-bució d’endolls i interruptors, de l’habi-tatge situat a l’avinguda EduardMaluquer, 12 d’Artesa.- Per repicar i deixar pedra vista delsbaixos de la façana de l’immoble situ-at a la carretera d’Agramunt, 3d’Artesa.- Per procedir a l’obertura d’una esco-mesa en vorera per a poder subminis-trar gas natural canalitzat a l’immoblesituat al carrer Amadeu, 4 d’Artesa.- Per treure un metre quadrat d’arre-bossat de la façana principal en malestat de l’immoble situat en el carrerPrat de la Riba, 32 d’Artesa.

- Per adequar local comercial consis-tent en enrajolar aparadors, fer unacambra higiènica per a minusvàlids,pintar parets i repassos varis, als bai-xos de l’immoble situat al carrerMontsec, 1, cantonada Avinguda MariaAnzizu d’Artesa.- Per canviar baixant pluvial en malestat i connectar-lo al claveguerammunicipal de l’immoble situat a la car-retera de Ponts, 28 d’Artesa.- Per pintar façana, baranes, reparar itapar esquerdes i pintar finestres de lafaçana posterior de la travessera del’Església, de l’immoble situat a la pla-ça Major, 6 d’Artesa.- Per rejuntar la pedra de les façanesde la casa situada en el carrer Únic,26 de Montargull.- Per reformar bany amb col·locaciód’inodor i pica amb els corresponentsdesguassos de l’habitatge situat en elcarrer Església, 13 de Colldelrat.- Per sanejar i reparar esquerdes, apli-car fixador i dues capes de pinturad’acabat en façana frontal i lateral ibalcons de l’immoble situat a la carre-tera de Tremp, 25 de Montargull.- Per pintar façana, baranes, porta i vi-drieres de la façana de l’immoble situ-at en la carretera de Ponts, 11 d’Artesa.- Per la construcció d’una nau provisi-onal per emmagatzematge, fàcilmentdesmuntable, situat en sòl urbanitza-ble delimitat SUD-1 del POUM, llindaral carrer Tros del Molí d’Artesa. S’aprova la concessió d’una zona decàrrega i descàrrega de 12 m lineals,de dilluns a dissabte de 8.00 h a 14.00h, a l’edifici situat al carrer Sant AntoniMaria Claret, 20 d’Artesa. S’aproven les següents autoritzaci-ons d’entrada i sortida de vehicles através de la vorera:- A l’edifici situat al carrer Tarragona, 9d’Artesa: 3,15 m lineals.- A l’edifici situat al carrer Metge PauPla, 3 d’Alentorn: 4,50 m lineals. S’aproven les següents concessionsde canvi de nom:- Canvi de nom a favor de Energyuno,SL, de la llicència d’obertura per la mo-dernització, ampliació, canvi d’orienta-ció productiva i legalització d’una acti-vitat ramadera existent, situada al po-lígon 16, parcel·la 22, a Comiols.- Canvi de nom a favor de Energyuno,SL, de la llicència d’obres per la mo-dernització, ampliació, canvi d’orienta-ció productiva i legalització d’una acti-

Mes de setembreINFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

la Palanca 43

vitat ramadera existent, situada al po-lígon 16, parcel·la 22, a Comiols. S’aproven les següents connexionsdefinitives a la xarxa municipal de cla-vegueram:- A la indústria situada al carrerFrancesc Macià, 1 del polígon indus-trial el Pla d’Artesa.- A la la nau provisional situada en elcarrer Tros del Molí, d’Artesa. S’aprova l’autorització d’ocupació devia pública a Bar Jorper’s, per un re-cinte de 6 m quadrats, a la carreterad’Agramunt, 53 d’Artesa.

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

S’aproven les següents connexionsa xarxa d’aigua:- A l’habitatge situat al carrer Marcel·líFarré, 40 d’Artesa.- A l’habitatge situat al carrer Roc delCudós, 11-13, 3r C d’Artesa.- A l’habitatge situat al carrer Roc delCudós, 11-13, 3r A d’Artesa.- Al local comercial situat al carrerMontsec, 1, cantonada Avinguda MariaAnzizu d’Artesa.- A l’habitatge situat al carrer Barcelona,15, 1r 2a d’Artesa.- A la nau provisional situada en el car-

rer Tros del Molí d’Artesa. S’acorda concedir els següentsajuts:- Al Futbol Sala Artesa de Segre-CENG, per cobrir les despeses de la tempo-rada 2012-2013: 1.800,00 euros.- Al Club Esportiu Artesa de Segre percobrir les despeses de la temporada2012-2013: 6.500,00 euros.- A l’Associació de Comerç d’Artesa deSegre, amb motiu de la Festa delCuniplec: 440,00 euros.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà arenovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 21 de novembreArtesa de Segre: dimecres 21 de novembre (nomésen casos molt justificats, que no puguin anar directa-ment a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objec-tes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

44 la Palanca

J. G

alce

ran

HUMOR

Sempre toca, si no un pinte, una pilota!

Ella: Com va acabar el cupó d’ahir?Ell: Com sempre: a la paperera!

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

Les fires als temps de 1920

a fira de Sant Bartomeu hasofert arreu dels anys dife-rents denominacions, sem-

pre d’acord amb les circumstànci-es de l’època, o sigui, amb la sevafuncionalitat. Així, en la dècada delsanys 1910-1920 se’n deia la “Firade les Mules”. L’ús del cotxe enca-ra estava lluny, per la qual cosa laprincipal eina de transacció eren elsanimals. La d’Artesa i comarca era unasocietat bàsicament camperola,gairebé tothom conreava terra o unhortet. Era una societat de subsis-tència, d’autoabastir-se, per la qualcosa per generacions a les casescremava una olla gran penjada alsesmàstics de la llar de foc, quemantenia les menges del dia calen-tes. En aquell temps, per la fira, hihavia animals per tot el poble.Artesa, per la seva situació cèntri-ca, reunia gent de moltes comar-ques llunyanes amb afany de ne-

goci. No era tan famosa com les fi-res d’Organyà, Verdú ni Salàs dePallars, però aquí es reunia moltpersonal. A la planta de la Granjapropietat de la senyora MariaAnzizu, llavors una plantació d’oli-veres, s’hi posava la colònia de gi-tanos, amb moltíssims animals. Alcarrer Sant Joan, a la cruïlla de lafoto, al carrer Nou i del Calvari, ani-mals de tir. A la primera falda delCastellot, més o menys a la zonadel dipòsit, s’hi exposaven les va-ques i vedells. Els gitanos, sempre bons nego-ciants, venien aquí amb carretes,tota la família, i feien festes gros-ses, de vegades alguna boda. Lavigília, feien ballarugues a l’entornde la foguera. Tenien una cançó se-nyera, La Rondeña, que deia “...bai-la la ‘mae’, canta el ‘pae’...” i les fes-tes que feien eren espectacularsper la gent d’Artesa i per la canallaembadalida. De fet, la fira, el 24 d’agost no va

desaparèixer mai, tot i que als anys50 i 60 no es feia promoció de pro-ductes concrets i sempre queia el24, encara que no fos cap de set-mana. La gent havia fet la collita ies venia el cereal, amb la qual cosadisposava dels primers diners, enanys de no massa abundància.Aquell dia era costum encomanarl’adob i buscar la llavor per la pro-pera collita. Calia assegurar lesnecessitats bàsiques. Amb els anys es va fer promocióde productes de la terra: el meló,el vi, la carn, l’oli, els formatges, elspernils i altres productes artesanalselaborats més que res a la comar-ca. Una mostra, un aparador va serla fira d’aquest any. Voldríem inclou-re un sonet de l’amic Lluís Cotovia,que recull un ambient de la memò-ria perduda.

Bartomeu Jové i SerraFons fotogràfic Salvany

L

Campament

Fan roda a la mata del riu cada cada any

arribats en carros i uns pocs a peu,

a Fira, el dia de Sant Bartomeu.

L’acampada dels gitanos tractants

encenen grans focs als primers foscans,

al so del pandero acorden les veus,

les unes agudes, les altres greus

i entonen a un temps cançons fascinants.

Feta la jamància, salta el violí,

toca la guitarra i també el flautí,

palmes i castanyoles porten a la dansa.

Homes, dones i criatures

fins que trenca l’alba allarguen la rumba.

Quadres que viuen en ma recordança

LA FOTO

Els Bombers Voluntaris celebren enguany el 30 aniversari. L’acte central va tenir lloc el 22 de setem-bre amb un dinar de germanor que va reunir una setantena de persones. Foto: Bombers d’Artesa