Butlletí d’actualitat targarina editat i finançat pel grup municipal AIPN-PSC de l’Ajuntament de Tàrregala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònicala crònica

aipnPSC-PM

En aquest número parlem de:MONOGRÀFIC: L’aigua a Tàrrega (I)....pàgs. 2 i 3 Reinstauren un sistema injust de guals........pàg. 4

contacteGrup Municipal AIPN-PSC

Plaça Major, 1 25300 aipnpsctarrega@gmail.com

segueix-nos també a twitter i facebook

El primer número de la Crònica ha fet pupa a alguns. Des de les pàgines del setmanari local, certs responsables municipals han

manifestat el seu rebuig a “l’estratègia de tant baix nivell” que representa aquest “pamflet de propa-ganda política”, fet amb “evident i cínica mala llet”... I en nom de la “decència política i d’una targarinitat ben entesa”, considera que el grup municipal dels AIPN-PSC, hauríem de ser “pru-dents, arromangar-nos les mànigues i posar-nos a treballar al seu costat”.

Pel que es veu, ens volen muts i a la gàbia. Que callem quan ells ens deixen els carrrers de Tàrrega a les fosques, o que mirem cap a un altre costat quan amb la seva “ben entesa targarinitat”, ens segresten la bandera de la ciutat del lloc que li cor-respon al balcó del nostre ajuntament.

Fins ara, els portaveus del govern municipal des-prenen bona part de la seva energia, en tergiversar la gestió de l’anterior equip de govern, i en amagar la realitat de les històriques inversions fetes en els equipaments i en les infraestructures que la nos-tra ciutat necessitava i que ara tots gaudim. No-més saben parlar dels “dilapidadors dels recursos

públics de tots els ciutadans” i parlen de misèria i de forats, quan aquí es va treballar com mai per dotar la ciutat i els pobles de les inversions i in-fraestructures necessàries per afrontar el futur, tot urbanitzant carrers i places, construïnt llars d’infants, noves pisicines d’estiu o nous equipa-ments cívics, culturals i esportius.

Els responsables del govern municipal també ens acusen de “criticar, conspirar i agitar”.

Caldria comprovar qui realment agita i conspira des del setmanari local, amb constants insinu-acions i falsedats, del tipus “potser”, “sembla que”, “podria aribar a ser”, “podríem dir”, adreçades a l’anterior govern municipal.

La nostra responsabilitat és amb els ciutadans de Tàrrega, i aquest butlletí és una mostra del com-promís i del treball -sigui al govern o a la oposició que- que la gent dels AIPN-PSC, sempre hem mostrat i demostrat envers el nostre municipi.

Tant de bo aquest treball es pugui veure aviat re-flectit en les actuacions i en les iniciatives d’un govern municipal al qual li està costant massa co-mençar a caminar.

NÚM. 2 | Gener de 2012

Ens volen muts i a la gàbia!

Voleu saber quant pagareu d’IBI el 2012?aneu a: http://aipnpsctarrega.blogspot.com

cliqueu a calcular l’IBI i seguiu les instruccions.

L’aigua és un be escàs i territorialment mal distribuït que cal gestionar a partir de complexes i costoses infraestructures: embassaments, canals, canonades, xarxes de distribució, dipòsits...

Per tal que a l’obrir l’aixeta de casa nostra surti aigua o perquè a la industria hi arribin els cabdals necessaris pels processos productius, cal tot un seguit de condicions que massa sovint desconsiderem.

Concessió de 350 m3 d’aigua del Canal d’Urgell

17 d’agost de 1893: connexió de l’aigua del Canal a la xarxa de distribució.

Inici dels Plets amb la Junta del Canal.

Construcció dels nous dipòsits a Sant Eloi. Capacitat per 10.000 m3 d’aigua.

Concessió de 350 m3 d’aigua del Canal d’Urgell

17 d’agost de 1893: connexió de l’aigua del Canal a la xarxa de distribució.

Inici dels Plets amb la Junta del Canal.

Construcció dels nous dipòsits a Sant Eloi. Capacitat per 10.000 m3 d’aigua.

1893 1912 19291919

Durant aquests 57 anys, la canonada d’impulsió del Canal als dipòsits es canvia 5 vegades

El subministrament d’aigua a la ciutat de Tàr-rega i als agregats d’El Talladell, Altet, La

Figuerosa i Riudovelles es realitza mitjançant la captació d’aigües del Canal d’Urgell i la posterior potabilització en l’ETAP* de Tàrrega.

El pobles agregats de Claravalls i Santa Maria de Montmagastrell també capten l’aigua del Canal d’Urgell i potabilitzen a l’ETAP de Santa Maria.

Característiques de les instal·lacions:

1. Captació d’aigua de l’ETAP de Tàrrega: es realitza al mateix Canal d’Urgell amb una capacitat de producció màxima anual de 1.722.800 m3/any

2. Emmagatzematge d’aigua : L’aigua cap-tada a l’ETAP s’eleva per bombeig als 3 dipòsits de Sant Eloi, amb capacitats de 5.400 m3, 3.900 m3 i 2.500 m3 respectivament. Aquest últim es troba fora de servei.

3. Distribució de l’aigua: De Sant Eloi surten tres canonades de distribució:• 1ª: alimenta el Polígon Industrial La Canaleta• 2ª: alimenta el nucli urbà de Tàrrega• 3ª: alimenta el nucli urbà i mitjançant bombeig

la part alta de Tàrrega i el Talladell.

Els consums d’aigua:

• Aigua subministrada: són els metres cúbics d’aigua que entren al sistema de distribució. En els darrers anys ja hem arribat al màxim de ca-pacitat de producció referit en l’apartat ante-rior que és de 1.722.800 m3/any.

• Aigua registrada: són el m3 d’aigua que pas-sen per comptadors. La diferència amb l’aigua subministrada són pèrdues d’aigua en la xarxa de distribució. L’aigua registrada l’any 2010 va ser de 1.493.640 m3/any

• Consums diaris: Hi ha una considerable variabilitat dels consum depenent de l’època del any. L’any 2010 el consum mig diari va ser de 4.092 m3/dia, amb un mímic registrat de 2.080 m3 i un màxim de 5.800 m3, que es va donar el 24 de juny.

• Capacitat de tractament en la planta pota-bilitzadora: amb un funcionament de 20 hores diàries l’ETAP de Tàrrega arriba a un màxim de 2.000 m3/dia. L’aigua que s’hagi de subminis-trar que excedeixi d’aquesta capacitat no passa pel filtrat de la planta

Situació actual: un sistema que s’esgota.

*ETAP: Estació de Tractament d’Aigua Potable

L’aigua a Tàrrega (part I)

Fins al segle XIX, el proveïment d’aigua de la vila era es feia amb fonts i basses.La principal era la Font dels Romans, que data del segle XIV, al costat de l’Ondara. Altres fonts eren la del Rei, del Cercavins o la dels Moros a l’Ofegat.

Al segle XV ja hi havia dues basses que recollien l’aigua de pluja: a Sant Eloi i al Masset. Al s.XIX l’aigua es treia del Pou del Climent -arranjat el 2009- entre els carrers Dr. Riu i Urgell.Fins el 1893 no es feu una concessió del subminis-trament de l’aigua.

Fent una mica d’història:

Concessió del serveia l’empresa

SOREA.

Ampliació de la depuradora

Ampliació concessió a SOREA del clavegueram

i la depuradora

1969 1983 1999 2007 2011

Durant aquests 57 anys, la canonada d’impulsió del Canal als dipòsits es canvia 5 vegades

Nou dipòsit de reserva a Sant Eloi.

Dipòsit a El Talladell.Planta potabilitzadora.

Inversions de SOREA:

En els darrers 10 anys SOREA ha invertit en in-fraestructures del servei de l’aigua 1’5 milions

d’euros en compliment de les obligacions contrac-tuals de la concessió del servei, l’any 1.999.

Les inversions realitzades han permès mantenir el servei d’aigua fins al límits de les seves possibilitats i la millora del rendiment de xarxa,

Estat actual del servei: Superant els límits

1. Cada any, durant 20 dies, el Canal d’Urgell tan-ca per a treballs de neteja, manteniment i repara-cions. Hem arribat al límit de capacitat de reserva amb les entollades que es fan al mateix Canal i la reserva del Canalet. En el futur immediat no es po-dran atendre increments de demandes durant el període de les tanques del Canal d’Urgell.

2. La canonada d’impulsió fins els dipòsits de Sant Eloi es de l’any 1970, i en els moments de màxima demanda no pot garantir el subministrament dels cabdals necessaris.

3. Els dipòsits de Sant Eloi amb una capacitat màxima de 11.800 m3 només garanteixen un temps de reserva per a 36 hores.

4. La meitat de l’aigua que es consumeix no es filtra en la planta de tractament (consum mig diari l’any 2.010 de 4.092 m3 sobre una capacitat de fil-tratge de 2.000 m3 diaris). Aquest fet provoca que, en els moments en què l’aigua del Canal entra molt tèrbola, es puguin arribar a superar a la sortida de la planta, el paràmetre de terbolesa exigit per la normativa sanitària vigent.

5. Les inversions en la xarxa de distribució re-alitzades en els darrers anys han permès millorar considerablement els rendiments, és a dir, la relació entre la quantitat d’aigua subministrada i la regis-trada en els comptadors. Actualment aquest ren-diment se situa per damunt del 75%, quan l’any 2004 era inferior al 55%.

6. En conclusió: El sistema actual de subminis-trament d’aigua ha arribat al límit de les seves ca-pacitats i per tant no podrà atendre increments de la demanda.

La solució és el canvi de sistema: del canal d’Urgell a la canonada del Canal Segarra-Garrigues.

Al proper número de La Crònica trobaràs tota la informació.

El subministrament d’aigua als municipis és una condició

bàsica per la seva pròpia existència

Si el subministrament d’aigua no està garantit no hi haurà creixement

demogràfic ni econòmic.

L’aigua és un bé imprescindible pel benestar

de les persones i el progrés de les comunitats

Concessió del serveia l’empresa

SOREA.

Ampliació de la depuradora

Ampliació concessió a SOREA del clavegueram

i la depuradora

A l’escut de la nostra ciutat hi ha inscrit aquest lema que vol dir Tàrrega feliç. El nostre objectiu és fer de Tàrrega una ciutat on les targarines i targarins siguin feliços.

L’atac personal, la revenja, la mentida, la insídia, l’insult, la infàmia, l’agressivitat, el despreci, l’amargor i el ressentiment son contraris als principis bàsics sobre els que s’hauria de bastir el benestar del conjunt dels ciutadans del municipi de Tàrrega.

“tarregae foelix”

Els canvis introduïts pel govern són:

a) El gual, fins ara gratuït, es vincula a una reserva d’aparcament amb una tarifa de 100€ anuals en car-rers de 1ª i 2ª categoria i 75€ la resta de carrers.

b) La reserva per aparcament exclusiu -fins ara ine- xistent- que hauran de sol·licitar els titulars de llicèn-cia de gual donarà un dret exclusiu al particular del gual a estacionar-se en la calçada confrontant.

Reinstauren un sistema injust de guals

El gual és el dret d’utilitzar la vorera per l’entrada i sortida de vehicles d’un edifici. L’efectivitat del dret comporta que no existeixin impediments en la via publica que impossibilitin l’accés.

La reserva d’aparcament exclusiu és el dret concedit al titular d’un gual, a ocupar la calça-da annexa de manera exclusiva i per tant resta pro-hibida qualsevol altra ocupació.

L’any 2004 l’Ajuntament va establir la gratuïtat de les llicències de guals. L’any anterior la tarifa era de 56€ per cada 5 metres, i es varen recaptar 30.922€ per aquest concepte.

El motiu de la supressió de la tarifa era acabar amb una fragant injustícia, com era que la mateixa situació de gaudir del dret d’entrada i sortida de vehicles d’un edifici comportés que uns estiguéssin obligats a pagar i els altres no, depenent de la banda de car-rer on estés situat l’edifici i si tenia o no prohibició d’estacionament.

Hi havia dues maneres d’acabar amb la injustícia: que tothom que utilitzi la vorera per accedir al seu edifici pagui una llicència de gual, independentment si està o no permès l’estacionament de vehicles en la calçada confrontant; o que no es pagui per tenir llicència. Varem optar per la segona.

1. Instauren de nou una situació injusta i de greuge comparatiu: en molt carrers de Tàr-rega els veïns d’una banda pagaran perquè davant la seva vorera hi ha zona d’estacionament i els de l’altra banda no pagaran perquè està prohibit l’estacionament.

2. Tant els veïns com l’Ajuntament compar-tien un interès comú: és bo que sempre que es pugui els vehicles estiguin dins els edificis i no en la via pública. A partir d’ara serà habitual que el titular del gual tingui el seu vehicle en la via públi-ca i no dins l’edifici.

3. Es produeix una privatització de la via públi-ca: per 100€ a l’any el titulars d’un gual tindran 5 metres del carrer per estacionament exclusiu del seu vehicle. Cap altre vehicle que no disposi de la corresponen targeta hi podrà estacionar.

4. Es redueixen les places d’estacionament. Una part important dels guals existents, especial-ment en els edificis d’una certa antiguitat, tenien menys de 3 metres, ara com a mínim tots tindran 5 metres.

5. Existex greuge comparatiu en el preu: Si un veí estacionés tot un dia el seu vehicle en un carrer amb zona blava li costaria 4’8 €. Si aquest veí és titular d’un gual, deixar el cotxe tot el dia al carrer li costarà uns 0’35 € .

6. La gestió i el control dels guals serà extrema-dament complexa, de difícil compliment i amb nombroses situacions d’excepcionalitat.

L’Ajuntament de Tàrrega, amb els vots de l’equip de govern (CiU i RCAT- SI), ha aprovat les or-denances municipals per a 2012, que signifiquen uns canvis que no compartim i que agreugen encara

més situacions totalment injustes i incomprensibles.

Definint conceptes:

Fent una mica d’història:

Uns canvis incomprensibles:

El resultat de tot això és: