TEMA 3. EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS.

LA PLENA I LA BAIXA EDAT MITJANA (S. XI al XV)

1. INTRODUCCIÓ

Esquema:

A) s.XI, XII i XIII PLENA EDAT MITJANA:CANVIS POLÍTICS, ECONÒMICS I SOCIALS

B) s. XIV i XV BAIXA EDAT MITJANA:CRISI.

2. CANVIS ECONÒMICS.

A) LA MILLORA DE L’AGRICULTURA. Augment de la producció i augment de la superfície

conreada gracies a: la rotació triennal de conreus. Introducció de noves tècniques i eines: arada, regadiu,

nous cultius, molins... B) EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.

3. LA CIUTAT I LA BURGESIA.

CAUSES DEL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS: amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven

menys camperols i molts van haver d'emigrar a les ciutats per buscar-hi feina.

el comerç es va reactivar i molts mercaders es van instal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats.

Les ciutats oferien condicions de vida millors, perquè no estaven sota el control dels senyors feudals i tots els seus habitants eren lliures. 

3. LA CIUTAT I LA BURGESIA. LES CIUTATS MEDIEVALS: com eren? Quins edificis eren els més

importants? Quines activitats es feien?

ELS HABITANTS DE LA CIUTAT: l’habitant de les ciutats s’anomenava burgès. Però entre els habitants de les ciutats hi havia grans diferències: Alguns eren molt rics, per exemple els propietaris dels tallers artesans

més grans i els mercaders principals. Aquests grups controlaven el govern de la ciutat.

La majoria de la població estava formada per artesans i botiguers modestos, i per persones dedicades al servei domèstic en les cases dels més rics.

Per sota d'ells hi havia els pobres i els marginats, que no tenien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobreviure (Jueus (calls) i musulmans (moreries))

4. L’AUGE DE L’ARTESANIA.

A) ARTESANS, OFICIS I GREMIS: ARTESANS i OFICIS:

Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cistellers, terrissaires, etc.

Els artesans elaboraven els seus productes a mà, amb poques eines i amb materials naturals.

Treballaven en petits tallers situats a la casa dels propietaris, que tenien pocs treballadors. Al taller es feia tot el procés de producció i també s’hi venien els productes al públic. (fotocòpia)

Era habitual que els artesans que es dedicaven a una mateixa professió visquessin al mateix carrer, que acabava prenent el nom de l’ofici. (mapa)

4. L’AUGE DE L’ARTESANIA. Cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans:

mestres, oficials i aprenents: L’aprenent era un jove que volia aprendre l’ofici i que

treballava durant uns quants anys al taller sense cobrar un salari. En general, cada taller tenia només un aprenent, que vivia a casa del mestre, que també el mantenia.

L’oficial era el treballador expert del taller, que rebia un salari per la feina que feia.

El mestre era el propietari del taller, de les eines i les primeres matèries. Era la persona que obtenia els beneficis i pèrdues del negoci. Normalment, la propietat d’un taller s’heretava de pares a fills. Els mestres eren els que dirigien i controlaven el gremi.

En teoria els oficials podien convertir-se en mestres i parar taller propi. Per fer-ho havien de fer una obra mestra, que havia de passar un examen molt sever dels mestres.

4. L’AUGE DE L’ARTESANIA.

GREMIS: tots els artesans d’un mateix ofici es van associar formant gremis. Els gremis controlaven la producció, la qualitat dels productes i n’establien el preu.

4. ECONOMIA. LA LLARGA TRANSICIÓ VERS EL CAPITALISME. L’EXPANSIÓ DEL COMERÇ

LA LLARGA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME.

Època d'expansió de l'economia agrària europea que passarà lentament a convertir-se en una economia agrària desenvolupada, de mercat, abandonant en diversos indrets l'autoconsum. Aquest desenvolupament econòmic anirà acompanyat d'un desenvolupament social en aparèixer nous grups socials, com els burgesos, (els mercaders i els artesans), els quals, concretament els que es dedicaran a les finances, els banquers, arribaran a tenir un nivell de vida semblant al de la noblesa privilegiada encara que pertanyen al tercer estament

EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ I LA BANCA.

El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a partir del segle XII, perquè el creixement de la població va augmentar les necessitats de productes.

4.ECONOMIA. L’EXPANSIÓ DEL COMERÇ. La ruta del Mediterrani relacionava les ciutats de la costa de les

penínsules Ibèrica i Itàlica amb els ports musulmans i de l'Imperi bizantí. Els europeus importaven productes de luxe (perfums, sedes, porcellana, espècies) i exportaven teixits i armes.

La ruta de l'Atlàntic i del Bàltic estava dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports portuguesos (Lisboa) i del Cantàbric (Bilbao, Santander) amb les ciutats flamenques (Bruges, Anvers), alemanyes (Hamburg, Lübeck) i fins i tot russes. S'intercanviaven les llanes castellanes i angleses; els vins francesos; l'estany anglès, i l'ambre, les pells, la fusta i el blat del Bàltic.

5. ELS REGNES D’EUROPA I EL PODER DELS REIS.

A) RELACIONS DEL REI AMB LA NOBLESA I LA BURGESIA: ELS REIS TRACTEN DE:

Imposar la seva autoritat sobre els nobles. Crear i mantenir una administració (exèrcit, funcionaris...)

per a tot el regne. PER ACONSEGUIR-HO:

Aprofiten el creixement econòmic de la burgesia i busquen el seu suport.

COM HO FAN?: Concedint als burgesos CARTES DE PRIVILEGIS per a les

seves ciutats. Deixant participar als burgesos en les Corts o Parlaments. Donant suport al comerç.

A CANVI QUÈ REBIEN ELS REIS?: Diners (subsidis) per a les lluites que tenien contra els

nobles.

5. La consolidació del poder reial5.1. Els reis volen el suport de la burgesia.- Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori ja que els reis no podien imposar-se als senyors feudals, però a partir del XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per imposar la seua autoritat sobre la noblesa. Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, a canvi de facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra els nobles.

5.2. Les corts i els parlaments.- A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi foren presents els representants de la burgesia. Convocant-los, el rei pretenia reconéixer la importància d’aquest estament en la societat medieval i demanar-los subsidis en metàl·lic. Les reunions amb els estaments (noblesa, clerecia i burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.

5.3. Les guerres entre les monarquies europees.- Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques europeus per consolidar el poder i establir un regne amb fronteres clares. El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra (1337 i 1453). La guerra es va iniciar per la pretensió del monarca anglés de ser reconegut com a rei de França, però encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part del territori francés, el conflicte va acabar amb la victòria de Carles VII de França

PIRÀMIDE FEUDAL BAIXA EDAT MITJANA

5. ELS REGNES D’EUROPA I EL PODER DELS REIS.

Joana D’Arc

Evolució de les propietats del rei d’Anglaterra a França al llarg de la guerra dels cent anys

6. CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA S. XIV i S. XV.

A) CRISIS AGRÀRIA:- Al començament del segle XIV es va produir a Europa

una forta crisis agrària, que va esdevenir en una crisis de tot el sistema feudal.

- El creixement de població dels segles anteriors havia provocat la roturació de noves terres, arribant a conrear-se a terres de mala qualitat i poc productives.

- Això, unit a un període caracteritzat pel clima desfavorable (inundacions i sequeres), va disminuir la producció agrícola, és a dir, va generar una crisi de subsistència.

A) CRISIS AGRÀRIA:- Les crisis de subsistència són pròpies de l'època

preindustrial, amb maneres de producció precapitalistes (esclavisme, feudalisme), amb un predomini d l’agricultura i la ramaderia a la producció.

- La disminució de la producció de blat va provocar que la fam s’escampara per tot el continent europeu.

B) LA PESTA NEGRA :- A mitjan segle XIV (1347) l’epidèmia de la Pesta Negra va afectar tota

Europa i va provocar milers de morts. 1/3 de la població europea va morir per aquesta malaltia.

- La manca d’aliments, la puja dels preus i l’empitjorament de les condicions de vida, tant al camp com a la ciutat van anar augmentant els problemes de la població i les tensions socials.

-La forta conflictivitat social, de lluites entre l’alta burgesia que monopolitzava el govern municipal i els petits comerciants i artesans (que demanaven augments salarials i participació en el govern) . Aquestes revoltes del baix poble urbà van ser fortament reprimides per les autoritats (la corona, l’alta burgesia i la noblesa).

-Però, especialment, aquesta va ser una època de lluites entre terratinents i pagesos en la que es van produir freqüents rebel·lions camperoles davant la fam, l’elevació dels impostos i la recuperació de drets que els senyors van establir per fer front a la disminució provocada per la crisi demogràfica i les despeses de les lluites contra el rei.

- A més, esdevingueren atacs contra les minòries jueves de tot el continent, els anomenats pogroms, originats per les riqueses de l’oligarquia jueva en contrast con la pobresa i misèria del poble. Els jueus aviat es convertirien en els responsables de totes les dificultats. I els sermons exaltats dels monjos mendicants excitarien encara més la còlera popular

Representació medieval d’una jacquerie o revolta camperola